Cultura | Teatre
Tardor a tota màquina
F
er un musical és una arma de doble tall. D’una banda, és atractiu al públic: Llums, colors, moviment i música conformen un còctel explosiu i exigent. D’altra, s’assumeix el risc que els petits errors destaquin més i costi passar-los per alt.
Sister Act, Star act per a l’ocasió, és al podi dels musicals actuals. Abordar-lo suposa un gran repte. L’argument, clar: una cantant, testimoni d’un assassinat, és reclosa en un convent per eludir la màfia i, el seu caràcter poc convencional, trastoca la comunitat religiosa, revolucionant-ho tot. Els de la Lírica s’enfrontaren a l’empresa al Casal Catòlic sense deixar-se intimidar, oferint el seu toc personal. S’obre el teló i l’inici ja és potent: una cançó que atrapa al públic i s’intueix el talent de la protagonista. Som a punt de veure un bon musical. Els decorats són molt correctes, treballats, realistes i variats; facilitant que et puguis endinsar en l’ambient del convent, la comissaria, el bar o a qualsevol dels espais proposats. L’organització entre escenes és bona, amb canvis ràpids de decorat. Un gran encert és que, en el decurs d’aquest trànsit, la base instrumental de la peça tot just interpretada sigui replicada. Els números musicals tenen bona coreografia, dinamisme i, tot i que s’encadenin, fan ganes del següent. La interpretació dramàtica no desmereix el conjunt, amb àgils diàlegs i tocs de comèdia que arrenquen la rialla del públic entre cançó i cançó. L’apartat melòdic té un pes específic dins l’obra i la traducció de les peces musicals al català afavoreix la connexió amb el públic. Imprescindible destacar el conjunt d’intèrprets femenines que, se’ns dubte, suporten el pes de l’obra. Unes veus i una energia espectaculars. L’elenc masculí manté el to, amb bona veu i gest però, en ocasions, un pèl estàtic. Són elles, el cor o la protagonista, les que assoleixen les quotes musicals més altes, rescatant, amb la seva intensitat, els seus companys en els impassos més apaivagats. El vestuari està en consonància amb l’escenografia; molt treballat, variat i facilita a l’audiència la posada en context. Ambdós aspectes, juntament amb la qualitat de so, són prou significatius d’un teatre amateur de gran nivell, pressupost i dedicació. Finalment, vull destacar les actuacions i veus de Cristina Esteve (Deloris Van Cartier), Rosana Viloca (Mare Superiora) i Júlia Renau (Germana Maria Roberta). Quan s’uneixen amb el cor, la música t’envolta i sents unes ganes irrefrenables d’alçar-te de la cadira. En resum, gran feina!!! Clàudia Widmer
20
653novembre.indd 20
12/12/2019 0:28:08