654 Desembre

653novembre.indd 1

12/12/2019 0:27:56

653novembre.indd 2

12/12/2019 0:27:57

EDITORIAL A l'espera d'un nou any per continuar reivindicant JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

J

a ha passat la Festa Major i com cada any, a més de gresca i compartir-la amb els amics, des d’en fa 5 hem fet l’encadenada a l’estació de St. Andreu Comtal per reclamar que es construeixi definitivament l’estació i que urbanitzin tot l’entorn. Els veïns i veïnes de St. Andreu ja n’estem farts de promeses incomplertes. Recentment han promès que faran només és l’edifici de l’estació rodejat d’una valla, però no en tenim prou amb això, volem la urbanització completa de tot l’entorn, el cobriment de les vies i el parc linial promès. I més quan dintre de pocs mesos hi haurà un nou institut al lloc que s’anomena el triangle ferroviari, on ara hi ha el pàrquing d’autobusos de TMB. En aquest número del Sant Andreu de Cap a Peus també trobareu una entrevista amb la nova regidora del Districte de Sant Andreu, Lucía Martín, a la que donem la benvinguda des d’aquí. També aprofitem, però, per reclamar una vegada més que els regidors de districte siguin escollits de forma directa pels veïns i veïnes de St. Andreu, i que no vingui donat des de la Plaça Sant Jaume en un repartiment de cadires. I ara que comencem mandat (tot i que ja fa uns quants mesos que vam votar per les municipals) ve el moment d’aprovar el Pla d’Actuació del Districte (PAD), les promeses del que es farà al Districte de Sant Andreu durant aquest mandat. Aquí com a Associació de Veïns i Veïnes no hi tenim veu ni vot, tot i que hem fet reunions amb la regidora i la gerent del Districte i esperem que tinguin en compte les nostres reinvidicacions, algunes ja històriques. L’experiència, però, ens ha ensenyat que també és important el Pla d’Inversions de Districte (PID), perquè si no hi ha partida pressupostària per les accions que reclamem, el que prometin al PAD quedarà en bones intencions i paper mullat.

Per posar un exemple, en l’anterior PAD 2016-2019 constava “Impulsar la construcció d’equipaments (escola bressol i casal de joves) i les promocions d’habitatge pendents a les Casernes de Sant Andreu, així com desenvolupar el projecte de poliesportiu. Urbanitzar els vials i les zones verdes del parc.” Es va impulsar? Es va desenvolupar? Es va urbanitzar?

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes reclamem un PAD amb actuacions concretes i que portin associat un pressupost específic.

També volem recordar que una vegada aprovat el PAD, estarem atents al seu compliment, com hem fet sempre, i reclamarem tot allò que no es compleixi.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: PAULA GÓMEZ CRESPO (L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY I ART LLOTJA) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

653novembre.indd 3

12/12/2019 0:27:58

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

653novembre.indd 4

12/12/2019 0:27:59

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 8......... ENTREVISTA A LA NOVA REGIDORA 10...... 5ª ENCADENADA

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... ENTREVISTA

ALERTA SOLIDÀRIA

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 ... 150 ANYS DE LA LIRA 20 ..... TEATRE

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

CARRER GRAN

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

TICA, ETC.

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

22 ..... Esports

UESA i CNSA

MANDAT. VOCALIA D’HABITATGE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

PROJECTE.

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

FABRA I COATS

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

LUPAMENT DEL PROJECTE.

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.

CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

VOCALIA D’URBANISME

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

TATGE PROTEGIT.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

VOCALIA DE PATRIMONI

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

INNECESSARI.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

AVINGUDA.

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

653novembre.indd 5

12/12/2019 0:27:59

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? FEINA S’ ofereix persona catalana de 56 anys amb titulació monitora de lleure i sociosanitària a domicili i institucions. Tel: 606 93 0476 Helena S’ofereix noia de 26 anys, veïna del barri per feines de la llar i cuidar de persones grans i nens.

Miriam 632605940 / 631846797 Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiència. Estudis i Titulació.

Disposa de referencies. Tel: 93 274 03 09 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.. Tel: 627 85 36 36, Adela

IMMOBILIARI Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros.

Telf: 660233600 Anna

C.N. SANT ANDREU Es ven titol de CN sant Andreu telf. 933520842. José Agut

Es lloga plaça de parking Neopatria/Fabra i Puig, tef.933468372 607211217 / Angelina.

Es lloga plaça de pàrquing CN Sant Andreu 2 pis. Maria 676 21 84 14; 655 11 63 16.

Pàrquing per moto, carrer Joan Torras, única planta 35 euros, tel: 617 18 79 95.

Es ven nínxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis.

Rosa: 670693935

S’ofereix senyora catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompanyar avis o nens. Horari a convenir. Tel: 698 37 21 31, Anna.

S’ofereix, senyora Dayani, per serveis domiciliaris per hores per cuidar gent gran, acompanyament al metge i passeig. Titulació d’auxiliar de geriatria. Tel: 655 40 15 08.

Senyora s'ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc referencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 687104573 i em dic Lidia.

653novembre.indd 6

12/12/2019 0:28:00

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98) Hort Les Moreres: un planter de vincles

L

a pasada primavera va néixer una nova iniciativa ciudadana a Sant Andreu: la creació d’un hort urbà i ecològic en un solar del carrer Fernando Pessoa i Palomar.

La iniciativa l’ha gestat els Serveis de Salut i Salut Mental de l’edifici de Casernes, però l’espai és obert a tot el veïnat i està gestionat per una colla entusiasta.

L’objectiu d’aquest projecte és crear i treballar aspectes com el benestar, la salut i les relacions.

Estem al mateix hor els dilluns i els dimecres de 10 a 12h i dimarts i dijous de 16 a 17.30h a l’hivern. Tanmateix, ens trobem en assemblea el primer i tercer dimarts de cada mes, al primer pis de l’ambulatori de Casernes a les 17.30h.

Hi sou convidats a conèixe’ns!

Alex Mamberto

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

653novembre.indd 7

12/12/2019 0:28:00

l’entrevista | Lucía Martín | REGIDORA DE SANT ANDREU DE PALOMAR

“Em motiva treballar a prop de la gent”

A

mb el nou equip municipal sorgit de les eleccions del passat mes de maig, la Lucía Martín de la formació Barcelona en Comú, és la nova regidora del districte de Sant Andreu, tasca que compagina amb la regidoria d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona.

Sempre que comença una nova legislatura municipal, des del Cap a Peus entrevistem a la regidora del districte per conèixer el perfil de la persona que presidirà el Consell del Districte durant els propers quatre anys.

Enginyera química de formació i Doctora en Ciències Ambientals, després de 14 anys d’activisme social vinculat a la lluita per l’accés a l’habitatge, va fer el pas a la política institucional el 2015, en ser escollida diputada per Barcelona en les eleccions legislatives.

Parlem primer de la teva formació universitària?

"A la Universitat Autònoma de Barcelona vaig estudiar enginyeria química i posteriorment vaig fer el doctorat en Ciències Ambientals. Vaig centrar la meva recerca en l’eliminació de contaminació mitjançant processos biològics. És a dir, una forma de buscar solucions als problemes ambientals causats per la contaminació mitjançant organismes vius (com ara bactèries) enlloc de fer servir elements o compostos químics".

La universitat també et va obrir altres portes...

"Sí. Mentre estudiava vaig començar a vincular-me amb l’Ateneu Candela de Terrassa, i entre l’Autònoma i l’ateneu vaig iniciar-me en l’activisme. Concretament en l’accés a l’habitatge, és quan comença el moviment “V de vivienda” i el “No vas a tener casa en tu puta vida” això va ser el 2006 i el 2007".

En aquests moviments es reivindicava l’habitatge social i es lluitava contra l’especulació?

"Efectivament, i amb aquests moviments van sorgir les primeres idees per abordar la problemàtica de les hipoteques. M’hi vaig involucrar malgrat no tenir hipoteca. Cal dir que llavors la problemàtica de l’accés al lloguer i el tema de les hipoteques no anaven junts, ara amb els anys s’ha vist que tot plegat, lloguer o hipoteca té un mateix denominador comú: els problemes d’accés a l’habitatge".

Es llavors quan sorgeix la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH? "Llavors es crea i jo en començo a formar-ne part. Combinava activisme i la tesi doctoral. De fet el meu departament a la universitat (el Departament d’enginyeria química),

653novembre.indd 8

es va convertir en l’oficina del nucli inicial de la PAH. Ateníem a gent per telèfon entre els tubs d’assaig".

I acaba l’etapa universitària...

"Així és. El 2011 vaig acabar la tesi doctoral, i era el moment on cal preguntar-se què fer ara? Les opcions eren anar a fora a seguir la formació, fer projectes de recerca o la via del professorat. Però llavors va venir el moviment del 15-M, que va dur una reflexió general sobre l’habitatge en el sí d’un moviment gran i articulat.

Va ser un moment àlgid. Les institucions donaven l’esquena i en aquell moment la PAH va esdevenir una important força d’oposició".

I després de les mobilitzacions?

"El pas posterior va ser que es va obrir una reflexió sobre la necessitat d’entrar a les institucions. D’aquí en va sortir un sector que va acabar creant Guanyem Barcelona (actualment és Barcelona en Comú) un altre sector va seguir en l’activisme.

Jo em vaig quedar en el moviment de la PAH, en aquells moments calia una ciutadania forta i organitzada que fiscalitzés i que fes pressió a les institucions".

Però el 2015 fas el pas d’entrar a les institucions.

"Aquell any, Barcelona en Comú guanya les eleccions municipals de manera inesperada. Poc després vindrien les eleccions al Congreso i em fan la proposta d’anar a les llistes. Després de gairebé 14 anys d’activisme penso que té sentit anar-hi i em presento".

Quina experiència en treus del teu pas pel Congreso de los Diputados a Madrid?

"Cal tenir present que entrem amb molta força, 72 diputats, cosa que va implicar una pressió mediàtica molt gran.

Primer com a portaveu de la coalició a la comissió d’habitatge i després com a portaveu del grup parlamentari En Comú Podem.

L’adaptació va ser molt difícil".

En quin sentit va ser difícil?

"Venia d’un moviment d’empoderament tant en l'àmbit de persones afectades per la hipoteca en particular, però també del paper de les dones en general. Una lògica on la part emocional era molt important.

Em vaig trobar amb una institució amb dinàmiques molt masculinitzades que hi entraven en total contradicció. Per mi va ser un xoc i em va fer estar enfadada durant prou temps. Però d’altra banda va ser un aprenentatge; queda molt per fer dins les institucions i cal seguir empenyent per fer canviar les coses".

12/12/2019 0:28:00

I en l'àmbit de l'habitatge?

"També va ser un aprenentatge. Vaig constatar que era un tema poc treballat i al que se li donava poca importància. Des del grup confederal vam fer bastanta feina i una de les coses que en va sortir va ser el decret de lloguer, on es feia una regulació més beneficiosa pels llogaters, cal destacar que es va passar de 3 a 5 anys de durada mínima del contracte i que es limitava l’augment del preu, que no pot ser superior al de l’IPC".

Com han estat els primers mesos a l’Ajuntament?

"Han suposat un canvi total, ara es tracta de venir a treballar en un projecte municipalista, a prop de la gent, i és una cosa que em motiva molt. Especialment per poder incidir en les polítiques d’habitatge, la meva feina com a regidora i prioritat número u.

Com a regidora de districte, val a dir que he viscut a Gràcia, Ciutat Vella i a Sant Antoni, però és cert que no coneixia bé Sant Andreu. Té unes característiques molt especials, un teixit associatiu impressionant, i mica en mica en vaig coneixent-ne la història i els seus espais, carrers i racons".

cap a peus | desembre

Quines seran les prioritats per a Sant Andreu per aquesta legislatura?

"La principal prioritat serà impulsar la construcció d’habitatge social. Sobretot desencallar el pla de Casernes, on cal licitar habitatges de lloguer social per a joves i també habitatges per a gent gran. També tirar endavant les obres de l’edifici on hi haurà l’espai per a joves. D’altra banda serà important també avançar en la remodelació de la Meridiana, primer s’ha de fer el tram de Mallorca a Navas, però esperem que a final del mandat s’hagi dut a terme també el tram entre el carrer Navas fins a Fabra i Puig".

Alba Cabrera i Xavier Aragall

9

Plenari del Consell del Districte del passat mes d’octubre, presidit per la Lucía Martín / AJUNTAMENT DE BARCELONA

653novembre.indd 9

12/12/2019 0:28:01

5ª ENCADENADA

Primer triomf a l'estació de Comtal

D

es de l'any 2015 i fins aquest any, l'AVV ha organitzat 4 encadenades a l'estació de Sant Andreu Comtal i aquest any ha organitzat la 5ª dissabte dia 23 de novembre a les 12h, organitzada també per l’AVV Sant Andreu Sud, i l’AVV Sant Andreu Tramuntana. Tot i haver aconseguit un primer triomf amb la licitació de les obres a l'Estació i dos ascensors provisionals, la mobilització continua per assegurar que es compleixi la construcció d'una nova estació de Rodalies, amb 4 vies, ascensors i escales mecàniques, a més d'exigir que es comenci a construir el parc de l'estació de l'AVE Barcelona – Sagrera.

El govern central ha prioritzat un model d'alta velocitat (AVE), que encara avui es posa en dubte, amb 13 anys de retards i desviaments pressupostaris de fins a 82 milions d'euros i que han fet que avui dia les obres només hagin arribat al 30% del seu desenvolupament.

Fa tres anys lamentàvem que la desatenció de l'estació, els accessos limitats i limitadors, les incomoditats vergonyoses, els serveis indignes, les normatives de seguretat inexistents... Tot plegat fa una metàfora de totes les crisis de representativitat i legitimitat de les institucions polítiques avui.

Com diu el manifest de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, necessitem que es diguin a terme les obres de l'estació per (posar fi a) aquesta situació, i així finalment, deixar de suportar el soroll dels trens que passen a celobert, d'esperar el tren a la intempèrie, deixar de viure al costat d'unes obres abandonades que provoquen inseguretat, per poder treure les tanques que empresonen el veïnat dels carrers Andana de l'estació i

653novembre.indd 10

Josep Soldevila i per poder gaudir del parc que ha de servir per unir Sant Andreu amb els barris de Bon Pastor i La Verneda.

ANTECEDENTS El mes de juny de 2017, es van reprendre parcialment les obres de l'estació de la Sagrera. El Ministre Iñigo de la Serna (del govern popular), es va comprometre acabar l'estació de la Sagrera així com el col·lector de la rambla Prim, l'Estació de l'AVE i l'Estació de Sant Andreu Comtal, com a màxim a finals el 2020.

La represa de la construcció dels accessos, de l'estructura de la plataforma ferroviària de l'AVE i la reforma del sector de Sant Andreu havia de començar al tercer trimestre d'aquell mateix any 2017. Però no va ser fins al 2018 que els treballs tornaren a posar-se en marxa. Destaca el fet que s'iniciïn les obres del col·lector d'aigües residuals que passa per sota de la rambla Prim, una obra essencial per poder continuar la seqüència d'obres posteriors. Ara hi ha un nou govern del PSOE i la previsió que donen els nous responsables és que la plataforma que cobrirà les vies aviat estarà enllestida, però l'obra que ha de tapar aquesta plataforma i unir Sant Martí, la Sagrera i Sant Andreu, és a dir el Parc Lineal, no té un calendari definit, actualment com a mínim es parla ja de l'any 2023. És important tenir present que el parc serà la darrera obra que s'executarà, ja que fins que no estigui tota la infraestructura feta (coberta de les vies, carrers adjacents, etc), no es podrà recobrir amb verd. *Per més informació, podeu consultar l'article d'octubre del mes passat número 653.

Alba Cabrera

12/12/2019 0:28:02

RESULTATS ELECTORALS DEL 10-N A SANT ANDREU

ERC guanya les eleccions a Sant Andreu

L

es forces per la República guanyen. ERC fou el partit vencedor en el barri de Sant Andreu de Palomar en les darreres eleccions al Congrés dels Diputats de les Corts Espanyoles celebrades el passat diumenge 10 de novembre. Recordem que aquestes eleccions arriben després del fracàs de formar govern en les anteriors eleccions celebrades el passat 18 d’abril d’enguany.

Els republicans van aconseguir ser la força més votada en tots els àmbits territorials: Catalunya, Barcelona, Districte Sant Andreu i el barri de Sant Andreu de Palomar. El comportament del barri és força semblant al que va votar el conjunt de la ciutadania de Catalunya en percentatge de vot com podreu observar a sota en el primer dels gràfics. A partir de dos gràfics de barres analitzarem els resultats. El primer és la comparativa a nivell de percentatges de vot dels principals partits polítics per quatre àmbits territorials: Catalunya, Barcelona (ciutat), Districte i el barri de Sant Andreu. El segon gràfic, amb la mateixa distribució territorial, ho hem categoritzat si són favorables a la República catalana (ERC+JuntsxSí+CUP) o pel Bloc del 155 (Cs+PSC+PP). En Catencomú-Podem l’hem ubicat en una categoria diferenciada, com també l’etiqueta de ‘Resta’ on s’engloben la resta de formacions polítiques que van presentar-se a les eleccions.

Al barri de Sant Andreu estaven convocats un total de 44.850 electors i van votar 34.973 persones. Això suposa un 78% de participació, tres punts per sobre de la mitjana del Districte (74,8%), de la de Barcelona (73,5%) i de Catalunya (72,2%). La força guanyadora al barri va ser ERC amb un el 23,7% dels vots vàlids emesos, seguit de prop pel PSC amb un 20,3% i dels Comuns amb un 17,7%.

Ja a més distància trobem JxCAT amb el 9,4% dels vots, el PP amb un 7,5% seguit de la CUP amb un 7,2%. I tanca amb una derrota estrepitosa, Cs amb un 5,6% dels vots vàlids.

David Royo i Adell

cap a peus | desembre

11

Percentatge % de vot vàlid dels partits polítics segons àmbit territorial / ELABORACIÓ PRÒPIA. FONT: AJUNTAMENT DE BARCELONA

653novembre.indd 11

12/12/2019 0:28:02

l’entrevista | Eduardo Cáliz | ALERTA SOLIDÀRIA

“La repressió té per objectiu atemorir i neutralitzar l’activisme polític”

P

arlem amb l’andreuenc Eduardo Cáliz d’Alerta Solidària, l'organització anti-repressiva de l’esquerra independentista que dona assessorament jurídic i suport psico-social a persones represaliades que son activistes de l’esquerra independentista i ara també dels CDR. Com actua Alerta Solidària?

"Les línies de treball són el suport jurídic i també combatre la repressió a nivell polític dins del marc dels Països Catalans".

Com s’articula avui la repressió?

"La repressió té dos objectius clars. D’una banda atemorir la gent que realitza activisme polític, per tal que aturin la seva activitat, i d’altra banda també vol neutralitzar-la. La repressió té un clar component polític, per tant des d’Alerta Solidària es vol llençar un missatge polític per tal de desmuntar-la i disminuir els efectes jurídics".

S’ajuda doncs a les persones represaliades.

"S'ajuda i es donen eines, el recolzament jurídic serveix perquè, dins la seva situació, no hagin de preocupar-se més de l’estrictament necessari. També es procura descentralitzar aquest suport, creant grups de solidaritat que puguin organitzar-se i donar suport estable".

12

Ha augmentat la repressió?

"Es pot dir que ha anat mutant. L’any 2012 durant la vaga general del 29M, on hi van haver més de 100 persones detingudes als Països Catalans, s’inicia aquesta dinàmica. A partir de l’1 d’octubre ha anat augmentant i en aquests moment està a un nivell molt alt. De fet però, això ve de lluny. L’existència de presos de l’esquerra independentista ha estat una constant des dels anys 80 i 90 ja sigui per detencions de manifestants, o per pertànyer a grups organitzats, però ara hi ha un increment quantitatiu i també qualitatiu".

Parlem dels presos del 23 de setembre.

"Es tracta d’un procés amb una clara intencionalitat política i un missatge de poder i de por. És un cas de criminalització, de no respecte de drets fonamentals més bàsics i de no poder realitzar una defensa efectiva als advocats dels detinguts".

653novembre.indd 12

Quines son les principals irregularitats?

"Les filtracions del sumari, que només pot procedir de la Guàrdia Civil, de fiscalia o del propi tribunal. Tenen la intenció de criminalitzar els CDR, violen la presumpció d’innocència. A més s’aplica una presó preventiva molt severa amb règim d’aïllament que no permet preparar la defensa dels presos. Es tracta d’un context de sumari viciat, on no es poden tenir en compte les declaracions fetes fins ara perquè son obtingudes vulnerant els drets dels detinguts".

I les detencions i empresonaments del 14 d’octubre?

"No hi ha les greus acusacions dels anteriors, però igualment no s’ajusten a la legalitat, son injustificades i arbitràries. Han detingut a qui han pogut i no a qui han volgut, s'enmarquen dins d'un context que la protesta ha desbordat tant a les forces policials com a les forces politiques".

També amb força irregularitats.

"Hi ha un ús de la violència desproporcionat i innecessari, s’observa una clara politització de la fiscalia i s’ha imposat presó provisional o mesures cautelars de manera injustificada. Darrera hi ha un clar objectiu de fer por i traslladar la idea que el pel sol fet d’assistir a manifestacions puguis ser acusat d’actes delictius.

Una manifestació és un dret fonamental, en cap cas un delicte".

Una dinàmica intencionada?

"La fiscalia segueix ordres polítiques, fa de corretja de transmissió del govern, i pitjor encara els jutges avalen aquesta dinàmica, tant des del Tribunal Superior, com amb els empresonaments del 23 de setembre i també amb les detencions i empresonaments del 14 d’octubre".

Com pot acabar aquesta dinàmica?

"Cal tenir present que no estem davant d’un problema d’ordre públic ni judicial. És polític. La repressió s’usa per modificar comportaments polítics. La resposta és desafiar aquesta repressió com va fer en Jordi Cuixart durant el seu judici. No deixar-se atemorir, continuar les mobilitzacions i reivindicar l’exercici del dret d’autodeterminació".

Xavier Aragall

12/12/2019 0:28:03

DEL 27/12 AL 4/1 NO ET PERDIS LA FÀBRICA DE REIS A LA FABRA I COATS I EL 5/1 DES DE LES 17H, VINE A LA CAVALCADA! #BenvingudaMàgia barcelona.cat/nadal 653novembre.indd 13

12/12/2019 0:28:03

653novembre.indd 14

12/12/2019 0:28:04

LIRA

La Lira, entitat andreuenca des de 1870: 150 anys de cultura i esport Xavier Aragall

Nascuda com a Societat Coral la Lira va començar a caminar l’any 1870 en el marc de la creació de grups corals que es va estendre per Catalunya seguint l’impuls de la societat filharmònica de Josep Anselm Clavé.

A principis de segle les activitats corals es complementaven amb la Secció de Teatre i més recentment apartir dels anys setanta l’entitat es va anar obrint a altres activitats com ara grup sardanista, colla excursionista, club d’escacs, esbart, televisió local, filatèlia, club ciclista, agrupament escolta, penya barcelonista, grup de rol, grup de ball o grup de tennis taula.

L’any 2014 per la festa major, s’inaugurava la remodelació de la seva seu al carrer Coroleu construïda a finals del segle XIX. Avui la Lira amb les seves vuit seccions actives, és una entitat d’entitats, que acull també activitats i projectes culturals i té en el seu bar obert tots els andreuencs, una mostra del dinamisme i de posada al dia d’aquesta entitat més que centenària, que té els ulls posats en el relleu generacional.

653novembre.indd 15

cap a peus | desembre

La Societat Cultural i Esportiva la Lira compta avui amb vuit seccions culturals i esportives, però és una entitat que ve de lluny.

15

12/12/2019 0:28:04

L’entrevista

"Un cop celebrats els 150 anys, tocarà renovar idees, i per això els joves han d’estar al capdavant"

P

arlem amb Enric Capdevila, Laia Escoté i Patricia Prieto, entre els tres coneixen molt bé el funcionament de la Lira i estan del tot bolcats en la celebració dels 150 anys de l’entitat.

Amb l’aniversari és hora de fer balanç?

"Amb 150 anys no és fàcil, a més costa molt perquè hi ha força informació antiga que ha desaparegut. Suposem que part de la documentació es va perdre durant la guerra civil. A més un segle i mig ininterromputs hi ha de comptar que hi ha coses que es perden".

Però s’està recuperant part d’aquesta història, oi?

"Hi ha documentació que vam donar a l’arxiu municipal, i l’historiador andreuenc Pau Vinyes està fent una recerca de materials, documents i fotografies que es recopilaran en un llibre sobre els 150 anys".

La Lira és una entitat andreuenca de soca-rel?

"I tant, no se n’ha mogut mai!

653novembre.indd 16

De fet, sempre ha estat aquí al carrer Coroleu. Els mateixos associats van construir l‘edifici el 1870, quan Sant Andreu era un municipi independent de Barcelona".

Quina va ser l’empenta inicial per crear la Lira?

"Va ser el moviment dels cors d’en Clavé (al segle XIX per Josep Anselm Clavé va impulsar un conjunt de societats corals amb l’objectiu de promoure la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant). Al principi només els homes eren socis i l’activitat principal era el cant coral. No serà fins passat un segle, el 1970 que hi haurà també dones sòcies".

Com és la Lira actualment?

"La Lira compta actualment amb 300 socis aproximadament, és l’entitat mare d’un seguit de seccions que tenen autonomia pròpia. Es regeixen per uns estatuts propis, d’acord però amb els estatuts generals de l’entitat. Les seccions son l’Orfeó la Lira, el Club d’escacs la Lira, el Tennis taula Sant Andreu, el Grup sardanista Maig, La Lira Teatre, Somni’TS-teatre solidari, el Grup la Lira teatre, el Club de balls de saló Balles?,

12/12/2019 0:28:04

el Club de Rol Mystery Lands i la secció de balls en línia.

Moltes seccions, per tant molta activitat?

"Sí, sardanes, escacs i tennis taula són les seccions que apleguen més persones i les més actives. Son seccions que van impulsar-se als anys setanta a partir de la renovació de l’entitat en aquells anys. La colla sardanista Maig té grups de diverses edats des dels 5 anys fins als veterans. Organitza campionats de colles i té un prestigi reconegut, recentment la colla juvenil ha aconseguit els títols de la modalitat de Lluïment i de Punts lliures.

També ha guanyat el Campionat de Sardanes Revesses per Colla i el Campionat Territorial de Barcelona Ciutat. També amb els escacs i el tennis taula té equips de diverses edats i participa en competicions a nivell de Catalunya".

I pel que fa a l’Orfeó i el teatre?

"De fet, tot i que la coral va estar des de l’inici el 1870, durant molt anys, des de 1936, no hi va haver coral a la Lira. El 1982 vam acollir la coral que s’havia creat el 1977 dins de l’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi Jesús, Maria i Josep. Actualment la coral té una trentena de cantaires. La Lira teatre havia estat el grup estable de teatre i ara aprofitant el 150è aniversari volem reactivar, mentre que el grup Somni’TS-teatre solidari la recaptació que fa la destina a ONG".

Com va ser l’època de les obres de l’edifici?

"Prou complicat, les diferents seccions van ser acollides per altres entitats i el bar va haver de tancar. Ara però podem dir que amb el nou edifici tot funciona millor. I el bar molt bé. No és només una concessió per gestionar el bar, sinó que és un bar d’entitat amb un vincle intens. Sembla que no, però el bar és molt important i a més participa molt en les activitats de la Lira".

Com es presenta la celebració dels 150è aniversari?

"L’aniversari és el 2020, però el que fem és una commemoració durant tot l’any, de festa major a festa major. El dinar dels socis d’aquest any en serà el tret de sortida. Tindrem el logotip de l’aniversari i la cervesa Moritz farà una etiqueta especial que se servirà al bar. També s’involucraran les diverses seccions i durant l’any farem activitats puntuals".

I quins son els plans de futur?

"Un cop celebrats els 150 anys volem renovar la junta, per tal de fer un relleu generacional. Per renovar idees els joves han de poder manar. Trobar un relleu és complicat, d’una banda costa trobar gent, però de l’altra també les juntes que duren molts anys no ho afavoreixen. Segurament la millor fórmula seria que hi hagués gent jove davant, i que tinguin l’ajuda de gent jubilada de confiança que s’avingui a fer equip aportant temps i experiència".

cap a peus | desembre

I també acolliu activitats i projectes?

"Tenim la Petita Biblioteca Ideal, un projecte per a infants per fomentar la lectura i la transmissió de valors, també hi ha el festival familiar Folk en viu per fomentar la música tradicional. Aquest festival es fa en xarxa amb altres entitats com el Centre Catòlic o el centre de cultura popular de Can Galta Cremat. També tenim un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona on el seu projecte principal, Fem Xaraxa!, té com objectiu la formació i assessorament d’entitats. Així la Lira esdevé un punt de referència per a entitats en l’assessorament en aspectes com ara com sol·licitar subvencions, renovar estatuts, com fer relleus de juntes etc".

El conveni amb l’ajuntament es va fer arran de la remodelació de l’edifici?

"Així és, va ser un gran canvi, molt important. Evidentment hi ha qui n’estava descontent, però en general es pot dir que ve ser una decisió, que va ser difícil, però molt important. L’Ajuntament es va fer càrrec de tota l’obra. El pressupost municipal ho recollia el 2010 i el 2012 s’executà. Es va passar d’una entitat tancada a ser una oberta a tothom tant pel que fa als espais com amb les activitats que es poden fer. Segueix essent una entitat privada però col·laborem amb l’Ajuntament, per exemple en la sessió de sales i espais".

17

Grup Sardanista Maig, guanyador de la modalitat Lluïment per punts al Campionat de Girona / GRUP SARDANISTA MAIG

653novembre.indd 17

12/12/2019 0:28:07

apunt històric | 150 anys de servei al poble | PAU VINYES I ROIG

D

esprés d’una recerca a fons, s’ha triat la data de 1870 com la de la fundació de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu de Palomar -actualment Cultural i Esportiva en comptes de Coral. Segons l’historiador local Joan Clapés i Corbera (1872-1939) en la seva obra magna Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar: “Entre 1850 i 1860, tenia lloc la fundació de la societat choral ‘La Lira’”. Més endavant ens diu: “En són origen en aquesta associació s’hi veien certes tendències polítiques, per això ja neixia (sic) en el propi cafè de can Manuel Borràs, després es digué ‘Salón Amistad’ on l’associació hi tenia son domicili. Aquest local era concorregut pels partidaris d’Espartero i després pels del general Prim, de manera que, ‘La Lira’, no era res menys que una mena de secció del grup polític, canviable, en la localitat, i per la qual cosa, pels volts de 1869, que la reina Isabel II passà amb el tren de França (es refereix a l’actual estació de Sant Andreu Comtal), acompanyada del general Prim, sortia el chor de ‘La Lira’ a fer ostentació de la política, donant una cantada o sereneta en la pròpia Estació de França a Sant Andreu, segellant son monarquisme de morrió. Una de les peces que cantaren en aquella ocasió fou composta pel violinista Senyor Josep Brossa, fabricant, un dels fundadors de la Casa Asil”.

Hem rastrejat per ací i per allí en arxius públics i privats i hemeroteques de l’època i no hem trobat cap dada que ens ho pugui confirmar. El Diario de Barcelona esmenta l’estada de la reina Isabel II però en cap cas fa referència a La Lira. Per altra banda, Jaume Colomer al seu estudi -publicat el 2000- Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874), fruït de la seva tesi doctoral, en referir-se a Sant Andreu de Palomar “durant aquests anys sabem que per la festa major de la vila hi havia força activitat social i musical. Tot i tenir indicis de la presència de can coral claverià, no ens han arribat de moment els elements necessaris per poder certificar-ne rigorosament la presència i l’activitat”. Així doncs, l’única dada més antiga localitzada a dia d’avui és l’estàndard, restaurat, emmarcat i penjat al bar de l’associació, on s’esmenta: “Entitat fundada el 1870”.

El primer reglament de l’entitat trobat data del 1877 i es conserva a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu. On si tenim forces dades és amb la construcció de l’edifici actual, situat al carrer de Coroleu núm. 15, el qual fou aixecat el 1895. Construït pels propis associats i amb accions subscrites pels socis i simpatitzants. Sembla ser, segons mossèn Clapés, que l’activitat coral finí el 1908 i no seria represa fins molts anys després.

Durant les primeres dècades del segle XX La Lira aixopluga en el seu estatge diverses entitats com la Societat de Caçadors de Mart, la Societat Ocellera de Sant Andreu de Palomar, l’Agrupació Excursionista Muntanya -fundada el setembre de 1930 i actualment en ple rendiment, tot i que hi ha indicis que a La Lira existia anteriorment una secció dedicada a l’excursionisme-, l’Agrupació Fotogràfica Saint-Víctor, la Unió Esportiva Sant Andreu -oficines del club-, Escacs La Lira, Tennis Taula Sant Andreu, l’Esbart Pegaso, l’Agrupament Escolta Flor de Neu, 1001, Associació Catalana de Tintinaires així com vàries seccions com la de teatre, de ball, de cant coral infantil i adult, de sardanes -des de 1965 com associació pròpia Colla Maig- i de Filatèlia i Numismàtica.

18

El febrer de 1939, un cop les tropes franquistes han ocupat el pla de Barcelona, les actes de les juntes directives es redacten en castellà i no serà fins ben entrat els anys setanta que es tornaran a redactar en llengua catalana. Durant els primers anys de la postguerra La Lira veu perillar la seva continuïtat i ha de fer mans i mànigues per sobreviure, ja que la manca d’associats, les traves burocràtiques i polítiques del moment així com la crisi econòmica en fan perillar la seva existència. S’arriba a plantejar des de la junta directiva la fusió de l’entitat amb la Llum Andreuenca -coneguda popularment com La Rosa-, fet que no s’arriba a produir per la negativa de la majoria dels associats. Ja a finals del franquisme arriba una nova oferta fallida de fusió, en aquest cas per part de l’Orfeó L’Eco de Catalunya.

Els balls de La Lira eren força concorreguts, sobretot durant la festa major. En alguna ocasió, degut a la concurrència, s’ha de demanar al propietari de l’antic cinema Coroleu -aleshores convertit en taller mecànic- la possibilitat d’utilitzar-lo per a l’organització de balls amb orquestra. La dècada dels seixanta l’entitat fa una permuta amb el pati i es construeix un bloc de pisos al carrer de l’Abat Odó, essent els baixos per a ús de l’entitat. És en aquesta dècada quan es produeix una decadència associativa, ja que és l’inici del desenvolupament econòmic i moltes associacions andreuenques veuen perillar la seva continuïtat. El rebrot de la democràcia i la participació dels nous socis fa brollar de nou La Lira amb més dinamisme cultural. A inicis del segle XXI el ventre de l’actual edifici és enderrocat i es rehabilita totalment, esdeveniment un nou punt de trobada i vida associativa obert al poble de Sant Andreu de Palomar. Establint un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per al seu funcionament. Actualment l’entitat està preparant els actes commemoratius dels 150 aniversari amb vàries activitats i l’edició d’un llibre que reflecteixi la memòria històrica d’un centre cultural ple de vida, passada, present i futura.

653novembre.indd 18

12/12/2019 0:28:07

19 cap a peus | desembre Homenatge de la Lira a Ignasi Iglésias, anys 80/ Fons Martí Bernat. Dinar de socis al Carrer Coroleu, Festa Major de 2019/ La Lira, Cor de la Lira, jocs Florals de 1987/Salvador Espadalé. Logotip del 150è aniversari, Acte de commemoració dels 150 anys, novembre de 2019/ LA LIRA

653novembre.indd 19

12/12/2019 0:28:07

Cultura | Teatre

Tardor a tota màquina

F

er un musical és una arma de doble tall. D’una banda, és atractiu al públic: Llums, colors, moviment i música conformen un còctel explosiu i exigent. D’altra, s’assumeix el risc que els petits errors destaquin més i costi passar-los per alt.

Sister Act, Star act per a l’ocasió, és al podi dels musicals actuals. Abordar-lo suposa un gran repte. L’argument, clar: una cantant, testimoni d’un assassinat, és reclosa en un convent per eludir la màfia i, el seu caràcter poc convencional, trastoca la comunitat religiosa, revolucionant-ho tot.

Els de la Lírica s’enfrontaren a l’empresa al Casal Catòlic sense deixar-se intimidar, oferint el seu toc personal. S’obre el teló i l’inici ja és potent: una cançó que atrapa al públic i s’intueix el talent de la protagonista. Som a punt de veure un bon musical.

Els decorats són molt correctes, treballats, realistes i variats; facilitant que et puguis endinsar en l’ambient del convent, la comissaria, el bar o a qualsevol dels espais proposats. L’organització entre escenes és bona, amb canvis ràpids de decorat. Un gran encert és que, en el decurs d’aquest trànsit, la base instrumental de la peça tot just interpretada sigui replicada.

Els números musicals tenen bona coreografia, dinamisme i, tot i que s’encadenin, fan ganes del següent. La interpretació dramàtica no desmereix el conjunt, amb àgils diàlegs i tocs de comèdia que arrenquen la rialla del públic entre cançó i cançó. L’apartat melòdic té un pes específic dins l’obra i la traducció de les peces musicals al català afavoreix la connexió amb el públic.

Imprescindible destacar el conjunt d’intèrprets femenines que, se’ns dubte, suporten el pes de l’obra. Unes veus i una energia espectaculars. L’elenc masculí manté el to, amb bona veu i gest però, en ocasions, un pèl estàtic. Són elles, el cor o la protagonista, les que assoleixen les quotes musicals més altes, rescatant, amb la seva intensitat, els seus companys en els impassos més apaivagats.

El vestuari està en consonància amb l’escenografia; molt treballat, variat i facilita a l’audiència la posada en context. Ambdós aspectes, juntament amb la qualitat de so, són prou significatius d’un teatre amateur de gran nivell, pressupost i dedicació.

Finalment, vull destacar les actuacions i veus de Cristina Esteve (Deloris Van Cartier), Rosana Viloca (Mare Superiora) i Júlia Renau (Germana Maria Roberta). Quan s’uneixen amb el cor, la música t’envolta i sents unes ganes irrefrenables d’alçar-te de la cadira.

En resum, gran feina!!!

Clàudia Widmer

20

653novembre.indd 20

12/12/2019 0:28:08

ESCENES D’UNA EXECUCIÓ, DE HOWARD BAKER, ÉS L’ESTRENA DE JAVIER FERREIRO COM A DIRECTOR A SANT PACIÀ TEATRE (SPT).

A

quest drama d’època, ambientat a la Venècia del S. XVIII, és una peça al servei de la protagonista (Galàctica), pintora de caràcter, que concep l’estètica de la seva obra i vida al marge dels tradicionals convencionalismes socials. Una obra personalista on tots els intèrprets són al servei de l’artista per a que l’actriu faci valer les seves aptituds o s’estavelli sense cap aixopluc contra un text summament exigent i que evidenciï les seves carències. Qui és la valenta que recull el guant? Una magistral Teresa Giró.

Sens dubte, una de les seves més grans interpretacions, recull i constància de més de 30 anys d’experiència i passió pel teatre de qui domina, com el seu alter ego en l’obra, la paleta artística de colors: És força, tècnica, contundència, clarividència, mesura i sensibilitat textual. Una gran tasca que respira esforç pel domini del guió i veritat.

El to dels seus companys no desmereix. Ferms i creïbles. L’Ivan, a qui vaig retreure la continència postural en la darrera interpretació, em contradiu amb un joc de matisos de gran maduresa actoral. Roger Quevedo i Joan Moyano, els responsables de repartir joc a la Teresa, compleixen amb la seva solvència habitual. Cal retreure’ls però, la dicció poc clara i entenedora, fet que s’acusa en els impassos en els que el text emprèn major diligència.

El repartiment es completa amb un Pere Roca que ens agradaria que es prodigués més, una Marta Valls a qui reclamo un paper protagonista, un excel·lent Jesús, sobri i contundent, una Marta Fernández que desprèn força però massa reconeixible, un Txuxe prometedor, un Jaume vila dubitatiu i un Biel Moliner, un Pol de Alfonso, una Joana Aymerich i un Adrià Salinas compromesos, dinàmics i amb una gran trajectòria per davant.

El vestuari, excel·lent, entreveu l’empremta d’en Ferreiro, jove de caràcter i idees clares, que a la direcció fa una declaració dels seus principis teatrals, mostrant maduresa, originalitat, capacitat i honestedat. Caldrà seguir-lo de ben a prop.

Joan Trias

cap a peus | desembre

L’escenografia es resolt amb les localitzacions ofertes per un projector d’última generació i l’original desplegament de la pintura de l’artista en el llindar de l’escenari amb el públic, fet que possibilita la visió frontal de les interpretacions quan l’obra juga un paper protagonista; bon recurs. La resta d’elements alenteixen els incomptables canvis d’escena, massa feixucs i amenitzats amb un repertori musical que, per eclèctic i nombrós, resulta excessiu.

21

653novembre.indd 21

12/12/2019 0:28:08

RESUM METEOROLÒGIC DEL 2019 A SANT ANDREU

Any tranquil i sec: continua la dinàmica càlida

C

omencem a plantejar el resum meteorològic anual, un 30 de novembre de 2019, festa grossa al nostre poble i l’acabem a 5 de desembre, després de que un temporal de llevant majúscul ens fes reescriure part d’aquest resum. Fins a la fi de novembre, el 2019 passava amb més plena que glòria, com un any sec i sense cap daltabaix important, però la meteorologia a casa nostre és així de capritxosa i només amb un episodi puntual et pot maquillar la resta de l’any, el que vindria a ser un “Margaret Astor” climàtic.

Pluviometria: El primer de tots es que aquest 2019 serà en general un any sec, malgrat la ploguda de darrera hora, molts mesos han quedat per sota la mitjana. Recordem que el passat 2018 fou extraordinàriament plujós, amb 940mm, el registre més elevat de la nostre sèrie climàtica (2004-2019). Enguany i a data d’aquest article portem recollits 525,2mm, respecte una mitjana que es situa en 571mm anuals (2004-2018).

Partíem d’un hivern molt sec , entre Desembre de 2018 i Febrer de 2019, tan sols van caure 29,8mm, un registre ridícul respecte una mitjana de gairebé 100mm. La primavera va començar igualment seca, amb un març que va trencar totes les estadístiques i tan sols vam recollir 0,8mm, es dir , 4 gotes mal comptades.

L’abril fou més generós, sobretot en dies de pluja (13) i finalment el maig fou el mes més plujos, amb 78,4mm i rebombori assegurat.

L’estiu s’ha comportat sens escarafalls, i de nou Juliol ha guanyat la batalla de pluja respecte Juny i Agost, han sovintejat les tempestes, amb un total de 9 dies de llamps i trons, fins i tot amb algunes tardes de juliol amb celatges gairebé apocalíptics.

I la tardor ens ha deparat un setembre plujós, un octubre on hem quedat al marge dels grans aiguats del sud i nord de Catalunya, i un novembre borrascós però amb poc rendiment pluviomètric.

Uns 194,2mm repartits en 3 mesos, xifra lleugerament inferior a una mitjana de 218mm.

L’episodi de pluja més important ha vingut a inicis de Desembre, quan el dia 4, en tant sols 24h, es van recollir 103,4mm i entre el dia 4 i 5 vam sumar 115,8mm. La pluja del dia 4 és la 2a més important en 24h des de 2004 en qualsevol mes de l’any i desembre acabarà també com el més plujós des de 2004.

Temperatura: No haurà estat un any de grans calorades estivals, tret de l’episodi de finals de juny que ens va dur la màxima absoluta amb 37,2ºC el dia 28. La resta de l’estiu fou prou contingut, encara que sota el domini càlid, tal i com ens anem malacostumant en els darrers anys. Destaquem altre cop la gran quantitats de nits tropicals, per sobre dels 20ºC, que enguany han pujat fins a 86, el 3r valor més elevat dels darrers 15 anys.

A nivell estacional , la irregularitat ha estat molt gran. Per exemple gener fou fred, en un context d’hivern càlid, sobretot liderat per Febrer. La primavera va començar càlida, amb un febrer molt temperat i va continuar freda, amb un abril i maig molt revoltats, amb molts núvols, poca insolació i temperatura clarament per sota del normal. I finalment la tardor ha resultat un xic càlida però sense estridències. Situacions de sud, llevant i xaloc amb humitats altes i xafogor al setembre i octubre seguides d’un novembre més fresc, sec i ventat.

La conclusió final es que aquest 2019 és un exemple perfecte de com l’estadística global pot amagar tendències llargues. Seguirà ratificant la dinàmica càlida dels darrers anys, pujarà un graó més en la irregularitat pluviomètrica i ens quedarem amb algunes dades curioses com els 5 dies de calamarsa i pedra que hem enregistrat , els 103,4mm del 4 de Desembre o també el record de pressió mensual d’aquest novembre, amb 1007,8hPa de mitjana.

Sergi Corral

Gràfica comparativa de la precipitació acumulada entre Gener i Desembre de 2018 i 2019 vs. la mitjana climàtica a Sant Andreu / ELABORACIÓ PRÒPIA

653novembre.indd 22

12/12/2019 0:28:08

HISTÒRIA DEL FUTBOL ANDREUENC

Qui va Posar el nom de “Club Deportivo San Andrés”?

F

ins ara sempre s’havia tingut per vàlid que els vencedors de la Guerra Civil havien obligat a canviar el nom de l’actual Unió Esportiva Sant Andreu pel de Club Deportivo San Andrés. Tanmateix, noves descobertes documentals ho desmenteixen del tot. Fins i tot, qui escriu aquestes ratlles havia caigut en el parany. Dec a l’amic Quim Terré de La Sagrera la coneixença del fantàstic bloc Saltataulells, publicat per Antonio Arias, on s’explica amb ets i uts, a través de documentació dipositada a l’Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona, el veritable fet històric del canvi de nom de l’entitat futbolística andreuenca. En aquesta documentació es fa una descripció exhaustiva policial dels components de la Junta Directiva del club andreuenc. Els membres de la qual, en data del 26 de juny de 1940, són Ramón Vallribera Comas -president-, Manuel Casas Vila -vicepresident-, Juan Salvadó Benedicto -secretari-, Alfonso Marigó Ventura -vice-secretari-, Jaime Brunat Cabanas -tresorer-, Severo Tarré Giralt -comptable-, Jaime Camprubí Serra, Miguel Subiron Pardillos, Segundo Buxaderas Martorell i José Cussó Colomer, aquests darrers vocals. La majoria dels membres de la junta, segons les fitxes policials, de tarannà conservador, carlistes, de la Lliga Catalana i “de orden, de buena conducta y se les desconocen hechos delictivos”.

cap a peus | desembre

Un dels documents localitzats per Antonio Arias -amb registre d’entrada negociat d’associacions, núm. 7802- fa referència a la petició de canvi de nom del club. Abans, però cal fer un xic d’història. La Unió Esportiva Sant Andreu fou creada a arran de la unió de diverses entitats esportives andreuenques el 1925 (L’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc -fundat el 1909-, Secció Atlètica Vida de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, Rugbi Club Sant Andreu -per poc temps, atès després se’n desvinculai l’Esport Ciclista Andreuenc). En esclatar la Guerra Civil

el nom del club fou canviat i recupera el de l’Avenç de l’Esport.

En finalitzar la guerra el nom oficial del club seria “Unión Deportiva San Andrés”, tot i això la Junta Gestora l’anomena “Club Deportivo San Andrés” en els seus escrits dirigits al governador civil. Segons l’acta de la junta del club: “Como consecuencia de diversas sugerencias formuladas por diferentes elementos de la Directiva y después de un determinado estudio se acuerda por unaminidad denominar en lo succesivo a esta Sociedad CLUB DEPORTIVO SAN ANDRÉS, en lugar de Unión Deportiva San Andrés, que como hasta la fecha se titulava, por entender se trata de un titulo implantado durante la dominación roja y que no cuadra con el sentir de nuestros aficionados y en particular de los Componentes de la Junta que en los momentos actuales tiene el honor de dirigir sus destinos.” Cal puntualitzar que el nom “Union Deportiva San Andrés” no va ésser imposat durant la República en guerra i com hem vist va ésser el 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. Així doncs, el nom oficial de l’entitat des de l’1 de juny de 1940 fou el de “Club Deportivo San Andrés” i el canvi no el produí el nou règim, sinó una Junta Directiva.

El que si és cert fou la imposició per part de les noves autoritats franquistes d’uns nous colors a la samarreta. Esborrant les quatre barres i substituint-les per franges de color blau. Gràcies a les gestions d’Antoni Guasch – futur president del club i de la Federació Catalana de Futbol- qui, juntament amb d’altres directius, el club recuperaria el vermell de la vestimenta. Tot i això, en comptes de quatre franges en serien cinc. Finalment es recuperaren les quatre barres sobre fons groc, colors que han caracteritzat fins avui en dia la UESA. A finals dels anys 70 l’entitat recupera el nom original d’Unió Esportiva Sant Andreu. El 2005, després d’un referèndum, la bandera espanyola de l’escut es substituïda pel blau de l’ensenya de Sant Andreu de Palomar.

Pau Vinyes i Roig

23

653novembre.indd 23

12/12/2019 0:28:09

Esports | Futbol

Amb ganes d’arribar al Nadal als playoffs

GERARD ÁLVAREZ

L

a UE Sant Andreu ha arribat al mes de desembre a les portes dels playoffs, objectiu primordial pel club i a priori objectiu de la temporada.

Els de Mikel Azparren no han mostrat el seu millor joc però si que han aconseguit resultats molt bons, entre ells, la majoria de partits jugats a casa i l’empat a la Feixa Llarga davant l’Hospitalet, actual líder.

24

I es que el Sant Andreu sembla mostrar la seva millor cara davant dels equips ‘potents’ i en canvi, va més a remolc davant de rivals a priori més febles.

La sensació de l’afició es que l’equip davant d’equips més assequibles les veu venir, sense fer una pressió molt alta i buscant sempre el contracop. En casos si que ha funcionat, però a la majoria de partits, amb un empat al marcador o quan els quadribarrats anaven un gol per sobre, els últims deu/quinze minuts sempre ha tingut d’anar a corre cuita cap a la porteria rival. La sensació es que el Sant Andreu no tanca els partits i això li ha costat algun punt.

Malgrat aquesta sensació (generalitzada per gran part de l’afició), els quadribarrats han aconseguit mantenir-se a la part alta de la taula, estan a playoffs o quedant-se molt a prop.

653novembre.indd 24

La notícia, ja comentada, va ser la baixa inesperada del porter José Segovia, un dels baluards de l’equip, per motius professionals. El seu substitut ha estat el veterà porter Carlos Craviotto (Castelldefels, Figueres, Hospitalet, Sabadell...), que en els dos primers partits que ha jugat com a titular no ha encaixat cap gol, per tant, podem dir que la porteria andreuenca segueix ben coberta.

Destacar també el bon moment del davanter d’Elhadji, màxim golejador dels quadribarrats que va tornar de la seva aventura grega aquest estiu.

L’altre notícia destacada, va ser que, després de molts anys, el Sant Andreu es va emportar la copa de campió de la festa major de Sant Andreu, cosa que no passava ja feia molt de temps. Un punt d’inflexió que ha de marcar els passos a seguir d’ara en endavant.

Amb un joc i uns resultats irregulars, l’afició és la que mai falla i tira endavant quan les coses es compliquen. Ara mateix, l’equip ve de fer dos bons partits i encara el mes de desembre amb optimisme de menjar-se els turrons en posició d’ascens.

Només el temps i el pas de les jornades diran si aquest equip és l’equip que tothom veurà als playoffs en uns mesos, de moment, ens veiem cada diumenge al Narcís Sala per animar al Sant Andreu.

Gerard Álvarez

12/12/2019 0:28:13

Esports | Waterpolo i Natació

Punt i final del Sant Andreu a Europa

E

l Sant Andreu femení ha posat el punt i final a la seva participació a l’Eurolliga de waterpolo després de jugar durant el darrer cap de setmana de novembre la segona fase classificatòria. Després de superar amb brillantor la primera fase jugada a Budapest, arribava l’hora de la veritat amb el desplaçament a Catània, a l’illa de Sicília, on s’havia d’enfrontar amb rivals de màxim nivell per mirar d’aconseguir una plaça pels quarts de final, tal i com va passar l’any passat. Enguany, però, l’equip no ha pogut revalidar la classificació.

L

a nedadora del Sant Andreu Lidón Muñoz ha estat la gran protagonista del Campionat d’Espanya d’Hivern en piscina curta disputat aquests dies a Gijón. Un total de 10 medalles, vuit d’or i dues de plata, sumats als quatre rècords d’Espanya i 5 del campionat, l’han convertit en la millor nedadora de la competició. Ha superat els rècords d’Espanya en els 100 metres estils, 50 lliures, 100 lliures i en els 50 papallona.

A les proves individuals ha aconseguit 5 podis: l’or en els 50 i 100 lliures i en els 100 estils i plata en els 200 lliures o els 50 papallona. Pel que fa als relleus, ha sumat l’or en el 4×50, el 4×100 i el 4×200 lliures, i en el 4×50 i el 4×100 estils. A més, ha aconseguit la mínima europea en els 200 lliures, 100 lliures, 100 estils i 50 lliures.

A més, 4 nedadors més del club han aconseguit un total de 10 mínimes per l’Europeu de Glasgow: Jèssica Vall, com no podia ser d’altra manera, s’ha classificat per disputar els 100 i els 200 braça. A més, Joan Lluís Pons nedarà els 400 estils, Albert Escrits participarà en els 1500 lliures i Àfrica Zamorano, la recent pregonera de la Festa Major del barri, prendrà part en les proves de 200 estils i 200 esquena.

Pel que fa a la classificació final del Campionat d’Espanya, les noies del Sant Andreu han quedat en primer lloc i l’equip masculí en tercera posició, amb un total de 31 medalles: 15 d’or, 8 de plata i 8 de bronze.

JJ Aymerich / CNSA

cap a peus | desembre

En el primer partit del quadrangular les noies de Javi Aznar se les van veure amb les amfitriones, l’Orizzonte, que només tres dies abans s’havien proclamat campiones de la Supercopa d’Europa a la piscina del Sabadell. La victòria local per 14-7 no va deixar lloc a dubtes. En la segona jornada les rivals eren les hongareses del Zuglo. En un partit força més competit i amb igualtat en el marcador fins el final, el Sant Andreu tampoc va poder obtenir la victòria i va caure per 11-9, quedant ja matemàticament eliminat. Quedava, però, el tercer partit del grup, que les enfrontava contra un altre dels favorits a guanyar la competició, l’Uralotxka rus, que també es va adjudicar el triomf amb un 16-9 sense pal. liatius. La imatge del Sant Andreu va ser bona, i s’ha acomplert l’objectiu que l’equip s’havia marcat a principi de la temporada, entenent que la multitud de canvis que hi ha hagut aquest any a la plantilla li han restat potencial i les opcions de repetir èxit europeu quedaven minvades des del primer moment.

Cinc noms a l'Europeu

25

Ara l’equip queda centrat en la lliga nacional, que en pocs dies quedarà aturada per la disputa del Campionat d’Europa a Budapest, a primers de gener, que enguany s’ha avançat per no coincidir amb la disputa dels Jocs Olímpics de Tòkio.

JJ Aymerich

653novembre.indd 25

12/12/2019 0:28:14

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Més iinfo: Mé f info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que q mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

FINALITZA LA CAMPANYA DE REIS PERÒ SEGUIM AMB EL TIÓ Enguany no farem la Campanya de Reis, i les famílies de sant Andreu amb problemes econòmics i fills petits, detectades pels Serveis socials, seran derivades a la Creu Roja, quedant igualment cobertes llurs necessitats.

Finalitza, així, una Campanya que l’Associació de Veïns/Veïnes ha dut a terme des de fa molt anys, oferint un servei a moltes famílies vulnerables. S’ha fet una bona tasca de coordinació amb els Serveis Socials municipals, però el temps i les circumstàncies han canviat.

Actualment, al barri hi ha, així mateix, diferents entitats que també recullen joguines i ofereixen aquest servei.

La Junta de l’Associació agraeix a totes les persones que durant tants anys han fet possible que molts nens i nenes de famílies en situacions precàries tinguessin joguines en la Diada de Reis, igual que els altres infants.

Per contra, l’AVV sí que continuarà celebrant el tió a la Plaça Comerç el proper matí del dia 21 de desembre de 2019.

653novembre.indd 26

12/12/2019 0:28:15

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

axats, millor :30 h :30 h :00 h

www.cnsantandreu.com

mics, icitat. :00 h :00 h

653novembre.indd 27

12/12/2019 0:28:16

La revista local mĂŠs antiga de Barcelona 653novembre.indd 28

12/12/2019 0:28:17