n20 Amics dels Castells 2021

Page 1

1


Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa dóna les gràcies a totes les col·laboradores i col·laboradors que de manera desinteressada han volgut participar de la nostra revista. Tanmateix, les opinions que s’expressen en els articles no han de ser compartides explícitament per l’entitat i són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

EDITA: Amics dels Castells i del Nucli Històric de Tortosa COORDINACIÓ: Carlos Martorell Fabregat, Laura Móra López i Jordi Mulet Baubí MAQUETATGE: Jordi Mulet Baubí Tortosa, desembre 2021. DIPÒSIT LEGAL: T 1180-2019 REVISTA NÚMERO 20 Segons la col·lecció d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa REVISTA NÚMERO 4 Segons el Dipòsit legal

FOTO PORTADA: escut de Tortosa esculpit a l’església de Fullola, FONT: AerisPixel

2


SUMARI INTRODUCCIÓ

Roc Salvadó Poy / 30 El fortí d’Orleans Emigdi Subirats Sebastià / 36 Les torres de guaita a “Los Col·loquis” de Despuig Anna Valverde Vendrell i Rosa Díaz Marcos / 39 La Torre de Fullola i les Marfantes

Federico Mayor Zaragoza / 2 Tortosa, deure de memòria per a un futur diferent Victòria Almuni Balada / 3 Passejar el territori Jordi Mulet Baubí/ 5 Que la màgia face el seu efecte

FUTUR

DOSSIER CENTRAL

Gemma Llorca Príncep – 3r C Institut Dertosa / 41 La Tortosa de l’Edat Moderna

Gabriel Sanz / 9 La Suda tortosina, una joia desitjada Òscar Cid Favà / 13 Les Avançades del Castell de Sant Joan a Tortosa Francisco Segovia / 23 Fuerte de Tenazas Laura Mora López / 26 El Fortí del Bonet: un indret per descobrir Jordi Sebastià Ferrer / 28 Turó de Sitjar

A MÉS Borja Querol Quadras / 43 Tortosa en l'Atles de Camilo Vacani, en el període 1808- 1813 Lola Moreno Madrona / 45 Tortosa; una ciutat de ciutats MEMÒRIA 2021 / 49

2


INTRODUCCIÓ__________________________________________________ Tortosa, deure de memòria per a un futur diferent Federico Mayor Zaragoza Director General de la UNESCO (1987-1999) Muralles i castells precàriament visibles, que manifesten -si descoberts i situats històricament – una ciutat de gran calibre, dotada de sistemes de protecció i defensa, però també i molt important, d’un sistema de connexió fluvial-marítima i de un circuit hidràulic (Assut, canals, sèquies, aljubs…) de gran valor. Es un patrimoni que convé conèixer i divulgar. El conjunt ciutat, delta, terres de l’Ebre, Ports de Beseit…- té un relleu d’habitabilitat, cultural i històric que hem de procurar manifestar a la ciutadania tortosina en primer lloc, i després a l’abast peninsular hispànic i europeu.

Foto aèria de Tenasses (2014) FONT: AerisPixel

El procés de “visualització” no es fàcil i per això son necessaris institucions de rigor reconegut per a puguer portar-lo a terme. Enhorabona molt cordial als Amics dels Castells al complir 25 anys, molt particularment a tots els que han treballat intensament per a posar en pràctica les directius inicials. Les fortificacions tortosines i el seu tan interessant com poc conegut i reconegut nucli antic tenen certament un potencial molt valuós per a reconsiderar diversos aspectes de relleu històric dels períodes romà, àrab i contemporani... Com a ex-Director General de la UNESCO, vull animar als Amics dels Castells, al complir 25 anys i dirigits actualment per Jordi Mulet, a “despertar” tantes i tant importants realitats pretèrites per a inspirar la construcció d’un futur diferent. 2


Passejar el territori Victòria Almuni Balada Delegada de Cultura a les Terres de l’Ebre Per conèixer la realitat d'un territori cal passejar-lo, parlar amb la seua gent i saber-la escoltar, observar les dinàmiques de cada poble, submergir-te en el seu patrimoni i participar de les seves manifestacions culturals. Això les entitats culturals sense ànim de lucre ho saben bé, ho viuen com a essència de les seves activitats i projectes. Estudiar, conèixer, entendre, acompanyar, fer difusió, protegir, són accions pròpies d'aquells que estimen i fan estimar el patrimoni, entès en el seu sentit més ample material i immaterial, passat i present, cultural i natural. Amics dels Castells tenen impregnada l'estima pel patrimoni en el seu ADN i, com a bons ebrencs, no es conformen en conèixer i defensar els conjunts i les manifestacions culturals de la ciutat de Tortosa, seu de l'entitat i objecte principal de la seua activitat. Ben al contrari, els agrada establir i mantenir relacions amb entitats afins, visitar els seus espais patrimonials, escoltar la realitat del territori que els envolta, que també és el seu. Dins d'aquesta dinàmica, us explico l'experiència conjunta que vam viure el passat mes de juny Amics dels Castells i el Centre d'Estudis Seniencs, entitat de la qual en aquell moment n'era presidenta. Amics va decidir centrar la seva sortida anual dedicada als socis a conèixer aspectes del patrimoni de la Sénia de la mà de la nostra entitat. Sempre és un goig rebre peticions d'aquest tipus, però també és un repte. No és fàcil explicar el passat i el present d'una comunitat en unes hores, resten molts de matisos a les butxaques, que has de deixar amagats, conscient de que tot no pot sortir. Què escollir? Vam optar per tres dels elements que més solem posar en valor: el carrer Major com a testimoni del petit nucli medieval definit al segle XIII, el tram del camí del riu més proper al poble, amb el patrimoni natural i hidràulic que l'acompanya, i els testimonis de la Guerra Civil de 1936-39. El matí el vam dedicar als dos primers conjunts. Visitar el carrer Major ens va permetre situar en el context de l'Edat Mitjana i Moderna, analitzar com des d'una visió actual es poden dignificar conjunts històrics i fer una primera aproximació als estrets vincles existents entre el poble i el riu del mateix nom. Aquest, origen de l'activitat industrial de la Sénia juntament amb els Ports, manté encara nombrosos vestigis del passat industrial i agrari, i expressa amb els seus ponts que és element vertebrador i cohesionador. Per als habitants de la zona creuar el riu no és traspassar cap frontera, és continuar a casa.

3


Al migdia vam voler dinar a l'edifici del Centre Obrer, una entitat centenària que avui és també seu de l'Agrupació Musical Senienca. Les imatges que es reprodueixen a FONT: Dídac Gordillo gran escala a les parets del bar restaurant remeten als homes i les dones que van posar l'empenta i la il·lusió en la construcció d'un edifici que esdevindria nucli clau de sociabilitat i de cultura a la població. Va ser realment un dinar de germanor, acompanyat fins i tot de música i cant. A la tarda va ser el torn de l'antic aeròdrom i del Centre d'Aviació Històrica de la Sénia. El primer va ser aixecat el 1937 pel govern de la República, i ocupat a partir de l'abril de 1938 per la Legió Còndor. El segon conté reproduccions a escala real d'avions militars que van estar al Camp. Potser n'heu vist algun a les notes de premsa sobre l'exposició "Aeronàutica (vol) interior" que l'artista Francesc Torres va fer al MNAC aquest estiu passat. Va ser un dia especial, de coneixences i de compartir. Un exemple de com interactuar enriqueix i ens fa grans. Les entitats tenim experiència en això. En relació a les de caràcter cultural, especialment centres d'estudi, l'Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana fan un paper molt important en aquest sentit, reforçant la xarxa i en ajudant ala creació de sinèrgies. Després, cada entitat aporta el seu gra de sorra. Projectes com la Jornada d'Entitats de la Diòcesi o Itineraris en Terres de Cruïlla són mostra de com sumar aporta beneficis i satisfaccions. Aquest darrer és organitzat, a més, per entitats del País Valencià i del Principat, visualitzant els estrets visualitzant els estrets vincles existents entre els pobles de banda i banda del riu de la Sénia dels que més amunt parlava. Com a Directora Territorial de Cultura aprofito aquesta editorial per agrair la voluntat de les entitats en col·laborar i en treballar desinteressadament pel territori. El paper que fan en el teixit social i cultural és extraordinari, i ho dic amb tota la consciència. És veritat que costa poc omplir-se la boca amb paraules boniques, però no és el cas. Sense la gent els projectes no són res. I les entitats són la gent, la que les fa tirar endavant, la que valora les seues accions, la que participa de les seues activitats. Cuidem-les, fem visible la força que tenim com a comunitat.

4


Que la màgia face el seu efecte Jordi Mulet Baubí President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Per tercera vegada consecutiva em disposo a escriure en esta revista com a president d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa; qui m’ho havia de dir quan de menut a classes de bateria, el profe i l’amic Carlos Martorell me’n parlava de l’entitat i les diferents activitats que feia. Ja fa tres anys que tinc la satisfacció de presidir esta bonica entitat juntament amb un bon gruo d’amics i amigues i socis i sòcies apassionats per casa nostra i tot el potencial cultural i patrimonial que tenim. Tot i això, és una faena de picar molta pedra de manera romàntica i altruista, per passió, per això demanem que tothom que estigui interessat en treballar i ajudar el nostre patrimoni està benvingudíssim, que no ho dubte. Dit això, comentar que recentment, per obligacions administratives també, hem fet renovació de càrrecs i canvis de membres a la Junta. En este cas, l’amic Gerard Climent que portava quasi vuit anys treballant per l’entitat, s’ho ha deixat. Des d’aquí, en nom de totes i tots, moltes gràcies per la feina feta, sobretot perquè quan et vas incorporar a la Junta era un moment molt complicat i vau saber realçar el vol: moltes gràcies! I evidentment, donar la benvinguda a Jordi, Roger i Joan, tres persones, d’edats diverses i amb inquietuds diferents però que els apassiona tot aquell potencial que tenim i el valoren. També, en nom de totes i tots: moltes gràcies i molta força. Però, no tot són canvis, Marina, i la secretària de l’entitat, Laura, segueixen; també, en nom de totes i tots moltes gràcies. Personalment, com a president, tenir este coixí de bona gent et dóna molta tranquil·litat i ganes de seguir endavant. Per això, s’ha de dir, que mai se podrà agrair prou la feina de tota la gent que ha passat, passa i passarà per l’entitat; han treballat per Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, cert, però també han treballat per la ciutat i pel territori. Revista Pensar sempre el contingut de la revista és una cosa complicada, sempre s’ha de pensar un contingut interessant i buscar gent que et vulgue i pugue col·laborar de manera altruista. En esta edició, comentant-ho amb l’amic, expresident i mestre meu, Carlos Martorell, i l’amiga i secretària, Laura Mora, vam comentar que parlaríem de les fortificacions de Tortosa. Aparentment, es pot pensar que poc originals, però ho hem fet d’este tema ja que sempre es bo seguir donant a conèixer les nostres muralles, i a més, pels 25 anys de l’entitat ens hagués agradat fer una visita a cada una d’elles, però la pandèmia no ha permès. Amb esta revista creiem que és una manera de realitzar estes visites. I un altre motiu per parlar del nostre conjunt emmurallat és que va ser el primer tresor, per golejada, el més votat, per a Tortosa la Capital de la Cultura Catalana 2021.

5


En este cas els articles eren fàcils, ara faltava buscar qui els feia. Vam començar per casa, Laura, va comentar l’opció de fer el Fortí del Bonet, una tasca no fàcil per a ella ja que havia de fer una recerca, i per la seua feina no té per mà, és mestra, però fent l’article va xalar molt i ha quedat molt interessant. Després, un punt complicat, perquè hi ha menys informació o no tant a l’abast, era el Turó de Sitjar i les seues fortificacions; este indret, el va fer un dels nous fixatges de l’entitat, Jordi, i sí, no era senzill i és una article molt interessant i a tenir molt present en l’actualitat local. A partir d’aquí vam pensar amb els socis i sòcies, per exemple, per parlar de les Avançades de Sant Joan era obligat dir-li a Òscar Cid, autor de l’Àrea d’Intrepretació i dissenyador dels primers itineraris didàctics, juntament amb Joan Martínez. I després, ens va venir al cap una parella de socis que sempre assisteix a les activitats i personalment mos uneix un lligam familiar des de sempre, Gabriel i Montse, els vam proposar de parlar de la Suda; amb molt de gust i de manera molt elaborada han parlat del castell. Amb això, quedava Tenasses i Orleans, per parlar del segon, vam pensar amb l’amic i historiador Roc Salvadó, que fa un any ens va facilitar informació quan es va netejar per petició nostra, i òbviament, amb molt de gust mos parla d’este fortí de manera molt acurada. I per últim, ens quedava Tenasses, sempre en l’oblit, sembla. Per fer este article, vam parlar amb l'Associació Castells Catalans i Edificis Singulars, que durant este any ens hem conegut i els vaig demanar col·laboració. L’historiador militar, Francisco Segovia, es qui ens parla de Tenasses, i el seu president, Borja Querol, ens fa un article complementari, que parla de la Guerra del Francès i Tortosa des d’un punt de vista no tan comú. També, per enriquir encara més esta revista, el darrer article és de la professora de filosofia Lola Moreno, que ens convida a reflexionar sobre la nostra memòria i el nostre passat històric, així com també destacar la nostra tasca com a associació. Amb això, estava fet el dossier central i alguna cosa més de la revista. Però, ens van venir al cap les torres de Campredó i la de Fullola. Al primer lloc, l’amic Emigdi, en seguida va estar disposat a col·laborar parlant de les torres del seu poble a partir de Despuig; i a Fullola, Anna i Rosa, de la Plataforma Salvem Fullola i la Mola, en seguida van accedir a fer l’article ja que és una manera de reivindicar la Torre de Font de Quinto a Campredó (2011) seua plataforma, i a més, des de Font: AerisPixel fa molts anys, també natros reivindiquem la Torre de Fullola i el seu entorn. I ja estava pràcticament tota la revista. A més, sempre tenim un apartat on alumnes col·laboren, i en este cas tenim a Gemma Llorca, de l’Institut Dertosa, que durant el curs passat vam anar de sortida per les diferents fortificacions de l’Època Moderna de Tortosa; i de tots els articles, el seu era el més complet, tot i que, l’elecció no ser fàcil. 6


Només faltava la introducció, en este cas, a banda del meu article, també havia de constar Victòria Almuni, delegada de Cultura a les Terres de l’Ebre, i a més, poc abans de ser nombrada en este càrrec, al juny, vam gaudir d’un magnífic dia a la Sénia celebrant així la segona jornada del soci, on Almuni ens va fer de guia pel seu poble. Per acabar, sense comentar-ho amb la resta de companys i companyes, vaig intentar contactar amb Federico Mayor Zaragoza, la seua intervenció li donaria encara més nivell a la revista, a més, seria com un regal més per als nostres 25 anys, que encara estem celebrant i volem acabar de celebrar de la millor manera possible, quan la pandèmia ens deixi. En molt de gust i amb tota implicació, va acceptar la meua proposta, evidentment ho vaig comentar a la Junta ja. Fins i tot, va anar més enllà, em va comentar la idea d’intentar incloure tot allò que Amics dels Castells i del Nucli Antic defensem com a Patrimoni de la Humanitat per mitjà de la UNESCO. Esta proposta, en més duna ocasió des de l’entitat i amb Mayor Zaragoza ja se n’havia parlat, però sense èxit per diferents factors i motius. Seria una molt bona notícia! Per això, moltes gràcies per la seua implicació, i evidentment, també moltes gràcies a totes i tots els col·laboradors de la revista.

Carta a S. M. els Reis Mags d’Orient Estem tocant el Nadal i tal com marca la tradició toca fer la carta a S.M. els Reigs Mags d’Orient, “Los Reixos”, com encara algú diu. Com he dit, som bona gent, a veure si tot allò que demanem alguna cosa cau i no ens porten carbó, o bé, no ens porten res... Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar, som un grup de gent de pau, amigues i amics, que ens estimem casa nostra, Tortosa, i reivindiquem de manera romàntica tots aquells valors patrimonials i culturals que te la nostra ciutat. Natros actualment som el relleu de molta gent que ha anat passat per la nostra entitat des de 1995, quan es va fundar. Cadascú i cada moment ha tingut i té les seues reivindicacions i desitjos, natros en voldríem demanar un munt, però intentarem fer la carta els més breu possible, si no igual no ens porten res. Ens agradaria que tot el recinte emmurallat de Tortosa amb els seus forts i castells: Tenasses, Avançades, la Suda, Bonet, Orleans i el Sitjar fossin un lloc de passeig, que estigui indicat, il·luminat i cuidat, almenys això, més endavant ja es pensarà algun ús, depenent del lloc. Molts d’estos, sobretot la Suda, és el que està en més bon estat perquè està el Parador, però estaria molt bé, poder rehabilitar tota la zona subterrània de la Suda. Després, les Avançades de Sant Joan, fa uns anys es va recuperar, i per exemple, la festa dels Miquelets, iniciada pels nostres 20 anys, amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa, i que es segueix fent i amb molt d’èxit, però s’han de cuidar, per exemple, per la part del Camp de la Torreta hi ha alguna zona a tenir present per alguna esllavissada. A més, l’Àrea d’Interpretació de les Avançades, fetes per Òscar Cid, també podrien ser més explotades. Entre la Suda i les Avançades, està la Poterna del General Ortega, un pas de banda a banda de la ciutat que és molt curiós i amb molta història que val la pena tindre cuidat, i que esperem en breu poder tenir llest per les notícies que ens han arribat des de la direcció del Parador.

7


Del Fortí del Bonet, celebrem que darrerament s’hagi obert més al públic i hi hagi prevista una inversió, és un lloc estratègic i molt encantador, s’ho val. Així com el Fort d’Orleans, que darrerament s’està tenint un manteniment; fa un any ho vam demanar, i així s’està fent, ho celebrem, però lamentem la falta de civisme de molta gent que ho embruta i demanem la seua cura, il·luminació, que estigui indicat i explicat. De la zona del Sitjar, amb el Baluard de la Victòria, del Crist i del Carme, en demanem la seua conservació, com tota la resta de muralles. Ara per ara, és l’indret on està l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, però això no li ha de restar importància al conjunt fortificat que l’envolta. Això sí, celebrem la inversió prevista a la muralla que baixa fins a la plaça del Rastre, serà un lloc turístic molt interessant al igual que fa anys es va fer a les muralles del Balneari d’en Porcar fins les Avançades. D’esta muralla, com més d’un cop hem dit, demanem salvar les dues làpides jueves i portar-les al Museu de Tortosa. I de Tenasses, un dels grans objectius de l’entitat des de la seua creació. És una de les zones més envejades dels experts en muralles i de gent no experta amb el tema que visita este lloc, molts ho voldrien al seu poble, fins i tot, des dels Miquelets més d’un cop voldrien fer-ho també en esta zona. És una fortificació molt gran, amb el seu fort i amb unes vistes úniques i fantàstiques de la ciutat i de la vall de l’Ebre, és un lloc de passeig molt bonic, i si un dia tenim el quart pont, encara es podrà lluir més. De tots els elements interessants de l’indret, com el polvorí, cisterna o l’arcada, cal destacar la latrina, única avui dia a la Península Ibèrica i actualment en perill i perillosa. A més, com sempre diem, ha d’estar indicat i accessible; ara mateix, el camí habitual per entrar-hi, per la Costa del Cèlio, està inaccessible per les pluges, una proposta que vam posar i vam promocionar als Pressupostos Participatius, però, sense èxit. Personalment, sempre he tingut la idea de que si estigués la zona adequada es podria fer una acampada jove. I evidentment, celebrem que des de fa uns anys sigui municipal. Sabem pels mitjans de comunicació que hi ha un projecte, si Europa hi dóna llum, de rehabilitar tota la zona fortificada, però mentrestant, en demanem el seu manteniment, per exemple amb que no hi hagi males herbes ni arbres ni arbusts, i la seua indicació. També he cregut sempre una ruta Instagram tindria èxit, avui dia es porta molt. A banda dels forts, també tenim moltes torres a la zona, de les quals dos en parlem a la revista, la de Fullola i les de Campredó. Les segones, la de Font de Quinto i del Prat, cada vegada estan més restaurades i amb més ressò, ho celebrem; però la de Fullola, també és una espina clavada que tenim com a entitat. Un indret on molta gent de Tortosa i la zona va viure la Guerra Civil, seria una llàstima perdre el seu símbol, la torre, al igual que l’església gòtica, que té l’escut de la ciutat -portada d’esta revista-. Dit això, celebrem l’adequació i continuació del passeig de Ronda amb les pintures d’Ignasi Blanch i textos d’Òscar Cid, per Remolins i pel barri del Castell. D’este darrer barri, esperem que molt prompte recupere vida i es posen totes les facilitats per a que la gent torne a viure-hi. Amb la Catedral al costat, la nova plaça amb les restes arqueològiques, els Reials Col·legis, que han de continuar amb l’Arxiu, és una zona fantàstica, com sempre ho ha estat, la història així ens ho diu. I com sempre he dit en esta revista, jo vaig aprendre a caminar en estos barris, amb ma iaia i mon germà, m’agradaria que això ho puguessen dir moltes xiquetes i molts xiquets de Tortosa. 8


Segurament, estimats Reis Mags, em podria allargar molt més i demanar més coses, però per anar acabant, ens agradaria tenir un local de l’entitat al barri, amb activitats nostres que també podríem donar vida a la zona, i personalment, m’agradaria visitar la zona de baix de la plaça Pont de Pedra, per on passa el barranc del Rastre, hi ha restes del nostre passat molt interessants i moltes ciutats cada vegada més exploten estos llocs aparentment no visitables. Bé, amb tot això, si penseu que demanem massa, ens sap greu, però la nostra tasca és esta, sempre pensant amb la nostra cultura, lo nostre patrimoni valuosíssim, pel bé de totes i tots, amb el bé de Tortosa, que és el que ens porta a seguir endavant i esperem que la màgia face efecte. I evidentment, que s’acabe este maleit virus!!! Molta salut, pau, felicitat, cultura i patrimoni per a tothom! Bon Nadal i bon any nou!

DOSSIER CENTRAL_______________________________________________ La Suda tortosina, una joia desitjada Gabriel Sanz Baeza Soci d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Una formidable talaia, a uns 45 m sobre el nivell del mar Un habitant de l’oppidum iber, de l’acròpoli romana o de la Suda musulmana, o un frare templer, podia contemplar, amb l’intercanvi d'aigua dolça i salada, i de mercaderies, entre vaixells marítims i fluvials, l’estuari de l’Ebre, un enorme port natural ja abans de la formació del Delta. Però també, a l’edat mitjana, observaria la ciutat, davall mateix i fins al riu: la mesquita principal o la catedral, més tard, les muralles que envoltaven fins al castell barris islàmics, cristians o el call jueu. O, com Cristòfol Despuig descriurà després al segle XVI en els seus Col·loquis(1) en forma dialogada (gènere típic del Renaixement), el variat i bell paisatge: al fons, el massís dels Ports amb la seva rica vegetació i fauna, i l’aigua que baixa; a sota, l’herència andalusí, el ric tapís verd sobre els sòls al·luvials, regat per sèquies i sènies, salpicat d’alqueries d’hàbitat dispers, algunes amb torres de defensa, finalment, l’Ebre cabalós i temible per les seves riuades, amb l’enorme varietat amagada de peixos d’aigua dolça i salada. El turó, molt proper a l’Ebre, un lloc d’enorme d’importància estratègica, va ser segurament primer oppidum (lloc elevat fortificat i habitat) d'un poblat ibèric(2) (potser denominat Tyrichae); després, acròpoli(3) de la Dertosa romana (aquesta ciutat va tenir

9


rang de municipi, la ciutat de segona classe més alta després de la colònia, com Tarraco). Ja més tard, els musulmans van travessar l’estret de Gibraltar (711) i, amb extraordinària rapidesa, audàcia i facilitat, van ocupar la península, i arribarien, només 3 anys després, a la Tortosa visigòtica. Sota el califat de Còrdova i en temps ja d'Abderrahman III (891-961), s’hi va construir, al cim del turó, una alcassaba o alcàsser, vers l’any 944, denominada després Suda, que dominava la Turtuxa andalusina i que formava part de la línia de defensa de l’Ebre: els castells de Mequinensa, Ascó, Móra d’Ebre, Miravet, Amposta..., construïts tots sobre oppida ibers. Després de la desfeta del califat, Turtuxa es converteix en la capital d’un important regne independent o taifa (1010); i passa, després, a la de Saraqusta (Saragossa) i, més tard, a la de Dénia. Finalment, i abans de l'ocupació cristiana, hi arribaren els almoràvits (1110). La fortalesa fou conquistada el 1148 per Ramon Berenguer IV: la ciutat i el turó, dividits, com a botí de guerra, entre els genovesos, els Moncada i els templers. Finalment, el castell va ser cedit totalment a l’orde del Temple, juntament amb la ciutat, i amb importants poblacions i fortaleses, que passarien a formar part d’una comanda poderosa(4) (a l’actual barri del Temple s'hi situava el convent i l’església). Fou també, ocasionalment, residència real. Finalment, el 1294 Jaume II “el Just” permuta ciutat i castell als templers per l'enclavament estratègic de Peníscola. Paradoxalment, pocs anys després, aquest mateix rei detenia els templers de la Corona d’Aragó i els expugnava els seus castells. Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els segles XVII I XVIII, atesos els canvis d’estratègies militars i armament. Es van fortificar el castell, juntament amb una elevació adjacent (les Avançades de Sant Joan), a fi i efecte de formar un dispositiu de defensa.

(1)

Despuig, Cristòfol, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2011. (2)

Genera i Monells, Margarida, Seguint la petja dels ibers. Diputació de Tarragona. 2015.

(3)

Alta ciutat en grec destinada a defensa i culte. Potser, l’acròpoli d’Atenes, Patrimoni de la Humanitat, en sigui la més coneguda, amb les seves muralles i temples, com el Partenó, dedicat a Atenea, la deessa de la saviesa. (4)

Sans i Travé, Josep Maria, Els Templers catalans de la rosa a la creu. Pagès Editor. 1996.

10


També la destrucció, la mort i el patiment han anat molt unides a la història de la Suda tortosina. Aquesta joia ben desitjada s’ha vist lògicament afectada per guerres i ocupacions, com la conquesta romana, l’ocupació musulmana, les almoràvits, la Guerra Civil catalana, la dels Segadors, la de Successió, la del Francès o, finalment, la Guerra Civil espanyola. Fins i tot abans de la batalla de l’Ebre, la ciutat i el castell seran objecte d’una greu destrucció per part de l’aviació legionària italiana, amb base d’operacions a Mallorca (1937-1938). La Suda, Parador de Turisme L’any 1972 comença la restauració de la malmesa Suda tortosina per convertir-la en Parador Nacional (1976). De l’antiga edificació, se'n conserven, actualment: muralles, arcades, una zona amb restes restaurats de la Suda musulmana, el polvorí, alguns finestrals gòtics, el pati d’armes, i Pou de gran profunditat i amplada que abastia la Suda. el pou gegant d’uns 6 m de FONT: M. Artigas diàmetre i quasi 50 m de fondària, amb les seves galeries subterrànies fins a arribar a les aigües freàtiques de l’Ebre, etc. A l'accés al castell s'hi pot contemplar l’únic cementiri musulmà descobert a Catalunya i on es va trobar, durant l’execució de les obres, una làpida funerària de marbre amb una bella cal·ligrafia cúfica, l’escriptura de la qual fa esment a la vida més enllà de la mort i a preceptes religiosos corànics. La morfologia i geologia del turó. La seva protecció actual i la de les muralles El castell es va construir tot aprofitant una morfologia molt adient per la seva verticalitat i altura -gairebé una muralla natural- i una dura geologia de conglomerats (roques sedimentàries), protegits avui per una bella vegetació El pronunciat pendent dels talussos dels conglomerats, protegit 11

per una espessa vegetació. FONT: M. Artigas


natural. No obstant això, les mateixes plantes envaeixen el murs del castell, tot provocant les arrels i la humitat que comporta l’erosió de la pedra. Caldria millorar-ne, encara, la coberta vegetal, protectora de l’erosió dels talussos de roca, i continuar amb la neteja i restauració de les muralles. Una fortificació feliçment jubilada. El Passeig de les Cultures Podem resseguir l’antic traçat del Camí de Ronda del castell, i que uneix el Call jueu i els Jardins del Príncep amb l’absis de la Catedral i el Castell de la Suda, amb un recorregut per la història mil·lenària de la ciutat, gràcies a les figures de personatges il·lustres tortosins, creades per l’il·lustrador Ignasi Blanch. També, gaudir, al vespre, com ho faria l’escriptor i home del Renaixement Cristòfol Despuig (representat en una de les figures), d’unes vistes úniques: la FONT: M. Artigas ciutat, els seus monuments, el Massís dels Ports, amb la posta vermella de sol, i el seu reflex sobre el riu. Des del Passeig de les Cultures podem comprovar la invasió vegetal d’una torre de la Suda. Així mateix, s'hi pot observar una de les figures de l’Ignasi Blanch.

Sabies que...? Durant el califat d'Abderrahman III a la Turtuxa andalusina, a més del castell de la Suda, s'hi va construir la mesquita principal, de 5 naus (on hi ha actualment la catedral) i unes importants drassanes, on s’utilitzava la fusta del pi roig dels Ports, les quals es convertirien, després de la conquesta, en una ampliació del call jueu, un dels més importants de Catalunya, l'estructura urbana del qual s’ha mantingut pràcticament intacta.

12


Les Avançades del Castell de Sant Joan a Tortosa Òscar Cid Favà Director dels Camp d’Aprenentatge de l’Ebre (1982-2012) Soci d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Introducció Condicionada per la seua posició estratègica – origen de la ciutat – Tortosa ha comptat secularment amb un recinte murallat, primer, i fortificat desprès, a partir de l’època moderna. Malgrat l’enderrocament, a finals del s. XIX, de bona part del recinte fortificat, Tortosa compta , encara, amb un conjunt molt extens de muralles medievals i fortificacions modernes, construïdes en diferents èpoques i que es troben en diferents graus de conservació. Com que es van construir en moments diferents, és possible trobar diversos tipus de fortificació i varietat de materials. En aquesta varietat rau la importància del patrimoni defensiu de la ciutat. Una ruta pel recinte murallat i fortificat de Tortosa permet descobrir com d’important i potent fou aquest patrimoni. És impossible entendre l’evolució de Tortosa sense conèixer aquest passat militar i la seua condició de plaça forta. La història de la ciutat està plena d’esdeveniments relacionats amb la seua defensa: atacs, setges, destrucció i construcció de murs i fortificacions,… Durant molts anys, des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XVI, el recinte murallat medieval es mantingué relativament estable. Però la invenció de la pólvora i, conseqüentment, el desenvolupament de l’artilleria i les noves tècniques bèl·liques, provocaren un canvi radical en les defenses de la ciutat que inicià un llarg procés de construcció de noves fortificacions. El primer testimoni gràfic d’aquest canvi ens l’ofereix el ja famós dibuix de 1565 d’Anton Wijngaerde, pintor flamenc contractat pel monarca Felip II per a fer un inventari gràfic de les principals ciutats i punts fortificats de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó. En l’esmentat dibuix ja podem observar un element defensiu diferenciat de les muralles medievals, al sector anomenat de les Bastides. Precisament en el lloc on anys desprès es construiran les Avançades del castell de la Suda. Durant els segles XVII i XVIII s’aniran bastint les diverses fortificacions exteriors que formen part de l’actual conjunt fortificat de la ciutat. La construcció de les fortificacions exteriors respon a la necessitat de resoldre el problema més important que presentava la ciutat per a poder fer front al foc artiller enemic: l’existència de nombrosos barrancs i llomes que envolten la ciutat. Els uns, 13


perquè permetien les incursions de les tropes enemigues i les llomes eren un perill per a la ciutat atès que sovint superaven, fins i tot, l’alçada de les seues defenses. Aquest és, precisament, el cas de la lloma on s’assenten les Avançades, tal i com ho denuncien repetidament els diversos enginyers militars que serviren a la ciutat: “ se formarà un cuerpo de fortificación más alto que el resto del Castillo, para poder cubrirle de la eminencia que está a la parte de Tramontana….” (M.G. Mendoza, 1643). 1.- Les avançades es van construir durant els segles XVII i XVIII per a canviar el sistema defensiu de la ciutat. La importància estratègica de la ciutat per a la defensa del territori motivà, que en un gran nombre d’enfrontaments armats, Tortosa esdevingués una preuada plaça a ocupar. A causa d’això, la ciutat va haver de suportar intensos setges tant els anys 1642 i 1648 durant la Guerra dels Segadors, com els anys 1705 i 1708 amb la Guerra de Successió borbònica. L’ús intensiu de l’artilleria en aquests conflictes accelerà el procés de modernització de les fortificacions existents. Els conflicte bèl·lics de la Guerra dels Segadors (1642 i 1648) van provocar els primers ensurts a la ciutat, quan els atacants provocaren grans danys i posaren en perill la seguretat i la defensa a l’interior del recinte murallat. Al 1642 apareix un avantprojecte de l’enginyer militar Miguel González de Mendoza que especificava els nous baluards que havien de construir-se per a enfortir els sistemes de defensa i adaptar-los a les noves tècniques de guerra del moment. La ciutat es preparava per a convertir-se en una plaça forta que pogués resistir els durs setges en futurs conflictes. Hom pretenia articular un conjunt de baluards, avançades i fortins que es poguessen recolzar i defensar mútuament. Amb aquestes noves fortificacions militars modernes, ben preparades per a rebre peces d’artilleria i nombroses guarnicions militars, la ciutat es convertia en una força militar que podia contraatacar l’enemic i no únicament romandre passiva a l’interior del recinte (com esdevenia a les muralles medievals, pensades per resistir, morir de gana o caure en mans de l’enemic per traïció o covardia dels seus defensors.) Tortosa acabarà essent una ciutat fortament defensada amb noves construccions, adaptacions i modificacions importants en trams i sectors de la muralla baix medieval i la desaparició, en alguns casos, d’un llarg perímetre de muralla medieval totalment substituïda per panys de muralla atalussats i reforçats per diferents bastions distribuïts regularment. Així, el conjunt defensiu de les Avançades del castell de la Suda, ó de sant Joan, comença a edificar-se a la segona mitat del segle XVII .El plànol de M. González de Mendoza del 1642 ens indica que es troba en fase d’execució el primer cos o primeres avançades que consten de dos mitjos baluards units per una cortina de muralla. 14


Maqueta del perímetre murallat medieval (marró) i fortificat (gris) de Tortosa. Museu de Tortosa. FONT: Óscar Cid

La fortificació sembla acabada a la segona meitat del segle XVIII1, seguint els preceptes i els cànons de les construccions militars de l’època. A partir d’aquest moment, la cartografia militar de la ciutat de Tortosa aixecada per diferents enginyers militars reflecteix aquesta fortificació amb el nom de “Avanzadas” i “Hornabeque” (de l'alemany hornwerk, de horn, cuerno y werk, obra). Un informe de 1711 descriu així les avançades: “El cuerpo principal (del Castillo) estaba conectado con el Hornabeque de 1642, frente a las Bastidas y estaba compuesto de dos medios baluartes con lienzo intermedio, a los que se añadían dos plataformas bajas para artillería a barbeta. El avance construido posteriormente dispone de dos baluartes y un Revellín con sus correspondientes fosos, defendiendo el Castillo y alejando así una posible base de partida del enemigo. Estos recintos estaban enlazados por pasadizos subterraneos, aun conservados hoy día (sic). Incluso poseían abrigos y alojamientos para la guarnición (sic)”. En el llarg procés de construcció del sistema d’Avançades intervingueren diversos enginyers militars, entre els que cal citar a Antonio Gandolfo, Miguel González de Mendoza o Ventura Tarragona.

2.- El sistema de fortificació conegut com a “avançada” presenta uns elements específics per a fer la ciutat inexpugnable. Un dels sistemes fortificats més emblemàtics de la ciutat són les fortificacions avançades del castell de st. Joan, popularment conegudes com “Les avançades”. El sistema de fortificació conegut com a “avançada” consisteix a estendre el perímetre fortificat cap a les afores de la ciutat. Les avançades allunyen l’enemic de la ciutat. 1

Tot i que hem trobat documentació que afirma que l’acabament definitiu no es va produir fins mesos abans de la guerra d’Independència. Informe de l’enginyer militar Giraldo, 1809.

15


Concebudes com a autèntiques “màquines de guerra” mantenen l’enemic prou allunyat de la ciutat per a evitar els impactes de l’artilleria a la trama urbana. Una de les característiques més significatives d’aquest tipus de fortificació és que s’adapten perfectament al terreny, de manera que es fa molt difícil prendre-les per assalt. Només un setge prolongat i/o l’excavació de mines per a dinamitar els murs solien facilitar la presa de la ciutat. Les avançades del castell de st. Joan ocupen una posició molt estratègica. S’assenten en una lloma d’uns 320m. (“384 varas”), prolongació del turó de la Suda cap a Tramontana. La seva planta ha perdurat fins als nostres dies, pràcticament sense variacions importants. És un dels pocs exemples d’aquesta tipologia d’arquitectura militar del segle XVII que es conserva íntegre al nostre país.

3.- A les Avançades podem distingir tres parts diferenciades.2 Les Avançades es componen de diversos elements i recintes construïts al llarg dels segles XVII i XVIII. Incorporen alguns elements preexistents i presenten tres subsectors ben definits: recinte d’accés, 1era avançada i 2ona avançada. El primer recinte, a tocar del Castell, és, avui dia, lliure d’edificacions i conserva muralles medievals. Originalment facilitava i protegia l’accés al Castell. El segon recinte és el que correspon a la que anomenem 1era Avançada. Comença amb el fossat al peu de la muralla medieval. A continuació hi ha l’element principal, l’hornabec. Està format per dos semibaluards laterals units per un cos allargat central que, originàriament, donava a l ‘antic fossat d’aquesta primera avançada, aplanat quan es va construir la segona avançada.Per la part posterior hi ha adossades rampes i escales per a facilitar l’accés a la part superior, on hi ha emplaçades un total de 14 canoneres. El semibaluard sud alberga un antic polvorí o magatzem i el nord un pas de comunicació amb l’antic fossat, en forma de ziga-zaga per a dificultar el pas de materials bèl·lics. El tercer sector del conjunt el formen les anomenades segones avançades, que tenen com a espai central una àmplia plaça d’armes sense cap construcció, actualment. Als laterals del pati d’armes hi ha contramuralles que permeten el pas i el domini visual sobre els barrancs del Cèlio i del Rastre, respectivament.

2

Seguim, en aquest apartat, els “Estudis del conjunt fortificat de Tortosa” DDAA, 2013

16


El front de la segona avançada és un front abaluartat irregular que disposa de dos semibaluards, al sud i al nord, units per una cortina. Al costat de l’accés a la contramuralla sud hi ha l’anomenat cos de guàrdia, baluard amb diversos espais a l’interior. Davant del potent front abaluartat hi ha el fossat amb un revellí protegint la cortina, un camí cobert amb les travesses dificultant els accessos i, finalment, un ampli glacis (les “esplanetes”).

Representació 3D de les Avançades del castell de la Suda. FONT: A. Gonzàlez, 2013.

4.- Una passejada per les Avançades.3 A les fortificacions avançades del castell s’hi pot arribar tant en cotxe com a peu. A peu s’hi accedeix per un accés habilitat a la plaça d’armes del Castell, entre el Rastre i Remolins. En cotxe, cal pujar per la costa de st. Josep ó dels capellans i atansar-s’hi per les Esplanetes. Val a dir que, en aquest moment, són les fortificacions de la ciutat més aptes per a la visita. Iniciarem el recorregut de la fortificació per les Esplanetes de Sant Josep de la Muntanya, pas obligat de les guarnicions i els materials d'avituallament de guerra. Al sector més meridional, que anomenem segon cos de les Camí cobert de la 2ona Avançada. avançades es troba la porta FONT: Jaume Bel d’entrada al fossat principal, a través d’un camí que presenta un traçat en “S”. Prèviament, sobre les Esplanetes, s’estén un perímetre defensiu o parapet per a la infanteria, anomenat Camí cobert (primera defensa de xoc contra l’enemic). Aquest parapet presenta una planta en zigazaga, completat per dos plataformes rectangulars que recolzaven la defensa en 3

Esta part del text està inspirada en el Dossier del Professorat, de J. Martinez i Ó.Cid (1997)

17


disposar de bona visibilitat sobre el camp exterior o glacis de les avançades. GLACIS El glacis o esplanada era un espai aplanat i en decliu. Tenia una inclinació que resultava de la prolongació del parapet del terraplé principal. Calia deixar el glacis net d’obstacles. CAMÍ COBERT El camí cobert era un corredor- d’uns deu metres d’amplada- que vorejava la part exterior de la fortificació. Servia per a la vigilància immediata i per a fer foc rasant que destorbés els treballs d’aproximació de l’enemic. La funció d’aquests elements era evitar els treballs dels sapadors i la construcció de galeries que tenien la finalitat de destruir les defenses de la ciutat amb la col·locació de mines així com l’apropament de peces artilleres de l’enemic. L’accés principal o entrada està flanquejat per dos murs paral·lels que progressivament van augmentant la seua alçada fins al fossat: el primer element interessant que trobem és un cos de fuselleria que enfoca en direcció al barranc del Rastre. FOSSAT El fossat era una de les parts essencials per a la defensa. Havia de ser prou ample com per a què els enderrocs d’una possible bretxa només n’ocupessin, com a molt, la meitat, de manera que no facilitessin l’accés a la fortificació. El nivell del fossat era inferior al del terreny. Amb les terres que s’excavaven aixecaven el terraplè. REVELLÍ El revellí era una obra exterior que es construïa davant de la cortina. Habitualment de planta triangular, quedava obert per la rereguarda. TRONERA/CANONERA Obertura practicada al parapet de la fortificació per a disparar amb seguretat i encert els canons. Al mig del fossat principal , camí del cos de guàrdia, tenim un revellí , construcció aïllada, que presenta una planta aproximadament triangular, al qual s'hi accedeix a través d’escales d’obra. A la plataforma superior del revellí es localitzen diverses troneres o canoneres. El revellí 18

Revellí, baluard sud i fossat de la 2ona avançada. FONT: Jaume Bel


defensiu era imprescindible per a la fortalesa. La seua ocupació per la força atacant podia posar en perill les defenses i baluards de rereguarda. El fossat principal, de gran amplada, cobreix tot el flanc meridional del segon cos de fortificació i envolta el revellí. Abandonem el fossat i entrem al baluard cobert i cos de guàrdia . L’edifici presenta una planta poligonal adaptada, per la cara nord, al terreny natural amb arcs de descarrega de mig punt. Al seu interior presenta una planta baixa amb Baluard sud o Cos de Guàrdia de la 2ona Avançada. FONT: Jaume Bel

coberta de volta i part excavada en la roca, on es diferencien dos espais. Un d’aquest espais, sense cap il·luminació ni ventilació, estaria destinat, probablement, com a polvorí. Aquest fet és propi de molts baluards per als quals els enginyers de l’època apuntaven la necessitat que fossen autosuficients en la seua provisió de pólvora i projectils per als canons i armes de foc de la defensa. Aquest recinte presenta unes característiques de seguretat evidents per al perill de foc. Per unes escales de fusta, avui ja desaparegudes, s’accedia a la plataforma superior. Protegides per amples murs, es distribuïen diferents troneres amb paviment de lloses de pedra el qual facilitava el moviment dels canons. És interessant observar l’existència dels canals de desguàs que drenaven l’aigua a l’exterior, construïts amb pedra treballada. Des del cos de guàrdia tenim lliure accés al pati d’armes i a les construccions i baluards superiors a través d’un corredor delimitat per l’anomenada contramuralla. Ens referim a tota la muralla que envolta el recinte i permet la defensa de foc des dels baluards superiors. La seua alçada es menor i crea una circulació al voltant, a la mateixa vegada que ens permet arribar al primer cos fortificat de les avançades. Torna a ser un altre obstacle per a poder conquerir la plaça, que domina els vessants escarpats de Remolins, al nord, i el Rastre, al sud. El pati d’armes es caracteritza per la seua notable superfície. Els seus flancs i part frontal estan vorejats per un pany de muralla, reforçat amb dos baluards als extrems 19


nord i sud . Aquest últim, ben construït i amb vuit canoneres, disposa d’una garita de vigilància. Tot el terra es troba enllosat i es poden distingir els compartiments triangulars entre cada obertura de les troneres, per a tindre a l’abast els projectils dels canons. Entrem al primer cos de fortificació, les primeres avançades, amb dos baluards simètrics units per una cortina de muralla. El parament exterior, com en gran part de la fortificació, és atalussat, per a resistir i parar l’impacte dels projectils enemics, la mateixa funció que fan els angles dels baluards dissenyats. L’accés es realitza per dos vies localitzades a cada extrem, que creuen per sota les construccions amb baluards. En el primer cas es tracta pròpiament d’un pas de comunicació amb l’interior, a forma de passadís i el segon presenta una planta rectangular (es tractaria probablement d’un lloc destinat com a magatzem). Àrea d’Interpretació de les Avançades de Sant Actualment, en aquest espai hi ha Joan. FONT: Óscar Cid instal·lada una Àrea d’Interpretació de les 4 Avançades de st. Joan que compta amb una dotació d’equipament interpretatiu. Creuem transversalment la fortificació i davant nostre, ja dins d’un fossat estret, tenim la muralla medieval flanquejada per dos torres quadrades als extrems. Des del fossat podem accedir a la plataforma superior del primer cos de fortificació de dos maneres: la primera es tracta d’una rampa que tenia la funció de facilitar la pujada de les peces d’artilleria i la segona, que es un cos d’escales d’obra, permetia l’accés dels soldats artillers. Aquí la pavimentació dels baluards torna a presentar un bon estat amb lloses de pedra i es pot apreciar molt bé la tècnica constructiva del tapial aplicada a tot el perímetre superior. Aquest conjunt té una excel·lent visual i control de tot l’entorn. La seua posició estratègica la justifiquen la presència de quinze canoneres. Ja dins d’aquest fossat interior es pot comunicar amb dos ales que en reforcen la defensa . Un altre aspecte curiós de la complexitat d’aquest sector de la fortalesa són els espais coberts o sales, sota les rampes d’accés a la planta superior dels baluards. 4

Malauradament, la gestió d’aquest equipament ha estat pràcticament inexistent. En determinats moments, s’ha arribat a utilitzar amb finalitats absolutament espúries com ara emmagatzemar els atuells i productes d’una taverna popular que s’instal·la a la vora cada any amb motiu de la Festa del Renaixement. Per a acabar d’adobar-ho, s’ignora absolutament l’existència d’aquest equipament durant la Festa i es desprecia l’oportunitat de donar-lo a conèixer al públic visitant, força nombrós en aquestes ocasions. Lamentable.

20


Per últim, abandonem les construccions de les avançades del segle XVII-XVIII i entrem dins del recinte urbà. Passem sota la muralla medieval per un petit túnel excavat a la roca. Des d'aquí ens podem dirigir al recinte del castell de la Suda o recórrer tot el camí de ronda de la muralla medieval de Remolins 5.- Per a acabar Coincidim amb Vera Hofbauerovà, l’arquitecta que dirigí els treballs de redacció del Pla Director de les Muralles de Tortosa, quan afirma: “Tortosa es una ciudad histórica emplazada en la ribera del Ebro -en su último tramo antes que que este alcance el mary rodeada de múltiples sierras por donde transcurrían caminos ancestrales que se cruzaban precisamente aquí. Por esta privilegiada situación geo-estratégica, Tortosa tuvo durante siglos una gran importancia tanto política como militar; por este motivo también contiene muchos edificios y construcciones de gran valor arquitectónico. Con el tiempo las comunicaciones, de permanencia centenarias, han perdido su importancia, y la vida de la ciudad se reorientó. El cambio y la modernización conllevó la lenta decadencia del casco antiguo con sus murallas en desuso. No obstante, tanto el casco antiguo como las murallas forman parte de la ciudad y para que sirvan a sus habitantes y luzcan otra vez en todo su esplendor necesitan una correcta restauración y adecuación a la vida actual.” En el moment de redactar aquest article ens assabentem que l’Ajuntament de Tortosa ha presentat un ambiciós projecte per a fer visitables les fortificacions i muralles de la ciutat, amb la finalitat d’aconseguir finançament europeu. No ens podem estar de felicitar-nos per aquesta iniciativa que, esperem, tingue un final feliç i permeti, finalment, la recuperació d’este valuós patrimoni per a la ciutat. És d’esperar, i així ho desitgem, que les actuacions que s’hagen de dur a terme, si arriba el cas, responguen a una acurada planificació. Cal plantejar-se, ja des d’ara, la necessitat d’elaborar un Pla d’Interpretació del conjunt fortificat de Tortosa, que hauria d’estar vinculat, també, a un Pla general d’Interpretació de la ciutat. Esperem que aquest llarg i infecund període, durant el qual diverses persones i entitats5 “s’hi han deixat la pell” per la defensa, recuperació i promoció d’estos espais, s’acabe quan més prompte millor. Que així siga. Mentre, ens semblaria oportú i convenient valorar la possibilitat d’actuar per a convertir les Avançades en un espai de referència i pol d’activitats culturals, més enllà d’esdeveniments puntuals com els que actualment s’hi realitzen.

Per a saber-ne més 5

Obligat fer referència als esforços de l’Associació Amics dels Castells, la feina de recuperació de les Escoles-Taller i la posada en valor amb els primers itineraris del Camp d’Aprenentatge de l’Ebre.

21


CID, Ó i MARTINEZ, J. (1997) “Les muralles de Tortosa. Les avançades de Sant Joan”. Dossier per al professorat. Pla d’activitats educatives “Descobreix la teua ciutat”. Camp d’Aprenentatge de l’Ebre; Centre de Recursos del Baix Ebre i Ajuntament de Tortosa. CID, Ó. (2007) Dotació interpretativa de l’Àrea d’Interpretació de les Avançades de st. Joan. DDAA. (2013) “Estudis del conjunt fortificat de Tortosa”, a “Fortificaciones. Intervenciones en el patrimonio defensivo” Edita: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura (2011) Pla director de les muralles de Tortosa. LAORDEN, C. (2010)“Fortificaciones en Cataluña.de Tortosa y Bajo Ebro”. Edita: Ministerio de Defensa.

Fuerte de Tenazas Francisco Segovia Barrientos Historiador militar. Conferenciant i divulgador de temes de la historia militar. Col·laborador d'Amics dels Castells de Catalunya-Associació Espanyola d'Amics dels Castells. Al estudiar el conjunto de los restos de fortificaciones de una población o cuando nos fijamos en una concreta de su cinturón defensivo nos preguntamos en primer lugar porque se construyó. En el caso de las fortificaciones de Tortosa la razón es clara, su situación geográfica en la confluencia de las comunicaciones que recorren el corredor mediterráneo de la península y las que aprovechan la depresión del rio Ebro para llegar al mar. Esta situación le ha dado un valor estratégico que la hizo nacer y crecer en importancia comercial y militar, e inevitablemente, surgir la Tenasses, detalle del mapa de Tortosa (S.XVIII) FUENTE: Biblioteca Històric Militar de Barcelona necesidad de defenderla. 22


El problema de estas ciudades es que están en peligro constante pero remoto. En tiempos de paz las prioridades presupuestarias no son, evidentemente, las obras defensivas y cuando su construcción es perentoria, no hay tiempo para ello. Se suelen añadir obras defensivas a las ya existentes resultando un conjunto heterogéneo de las cuales las más antiguas son prácticamente inútiles ante el poder destructivo creciente del cañón. La antigua Tortosa estaba limitada al E. por el cauce del rio, al N. y E una cadena de alturas la dominaba y por el S. el terreno era más llano. La hipótesis más probable era un ataque por el sur aprovechando el terreno, más blando, para trazar las clásicas paralelas de aproximación y alimentar el sitio por vía fluvial. Pero era necesario evitar la ocupación de las alturas pues desde ellas, emplazado baterías artilleras, se podía batir la ciudad. Por otro lado no se debía permitir al adversario el dominio de la otra orilla del rio. Si observamos el plano de la ciudad y alrededores, del sitio de la ciudad durante la guerra de la Independencia, esa fue la solución adoptada. Lo expuesto fue la razón de la existencia del Fuerte de Tenazas, para cubrir el flanco norte de la ciudad, máxime cuando sus barrios de Remolins y San Jaume solo disponían de defensas medievales. El actual es un conjunto de obras construidas, básicamente, en dos fases y posteriores modificaciones. La primera guerra que hizo sentir la necesidad de construirlo fue la del Segadors, se amplió en la de Sucesión a la Corona Española y se realizaron pequeñas obras en la de la Independencia y en las Carlistas. En el primer conflicto bélico citado, se elevó el pequeño hornabeque de diseño clásico “a la moderna”, situado a retaguardia del conjunto actual, ordenado por el gobernador de la ciudad; se debió de construir ya avanzada la contienda, al menos en los planos de Beaulieu de 1648 no aparece. Solo reseñaremos que estaba unido a la plaza por una caponera, disponía de cañoneras y estaba cubierto por un foso. En su interior había un polvorín y un almacén. Se construyó sobre el terreno rocoso con sillarejo irregular rematado por tapial con mortero de cal. Durante la Guerra de Sucesión se construyó, de tapial recubierto de mortero de cal la obra más importante del fuerte, el hornabeque situado a vanguardia del anterior, que había quedado pequeño para cumplir su función, permaneciendo como reducto posterior del conjunto. Lo describiremos, aunque su corte es clásico. Como todo hornabeque se compone de dos medios baluartes unidos por una cortina con lo que conseguimos, casi, un frente abaluartado a efectos de los fuegos defensivos. Para su protección y lograr profundidad a la defensa se cubrió la cortina con un revellín. El conjunto dispone a vanguardia de un foso que tiene coronada su contraescarpa por un camino cubierto con parapeto y banqueta, que domina el glacis y está sectorizado con traveses, para evitar balas rasas y limitar su ocupación. Los dos medios baluartes se prolongan lateralmente hacía retaguardia, para crear un recinto cerrado con el resto

23


de las obras, con muros sin poder defensivo, por la dificultad de acceso al enemigo por las pendientes del terreno. El hornabeque parece no disponer en su cortina de troneras para que la artillería genere los tiros más lejanos lo cual es extraño, pues son los fuegos más importantes, probablemente era por la falta de campo de tiro; desde las caras de los medios baluartes, con sus 10 cañoneras se podían cruzar fuegos a vanguardia y batir todo el frente; desde las 6 de los flancos se batía al enemigo que se hubiese aproximado a la cortina desde el foso. El revellín presenta troneras pero no vemos rampas para facilitar el acceso de las piezas por lo que suponemos que eran de poco calibre y se elevarían con otros medios; realmente los revellines solían ser defendidos con fuegos de infantería, ya que por encima de ellos pasaban las trayectorias de la artillería. La secuencia del combate puede ser la siguiente. La defensa intentará impedir la aproximación del enemigo con su artillería, este acercará la suya para batir en brecha la parte del muro por donde planee penetrar; cuando este se acerque subiendo la ligera pendiente del glacis entran en juego los fuegos de infantería efectuados desde el parapeto del camino cubierto y revellín. Si es ocupado el camino cubierto el atacante debe bajar al foso, rodear y ocupar el revellín por la gola, su retaguardia, soportando los fuegos del hornabeque. Finalmente deben sus columnas de asalto subir a la brecha por la pendiente formada por sus escombros, tomar el terraplén e ir ocupando el hornabeque. La guarnición puede retirarse al hornabeque antiguo y seguir combatiendo o replegarse sobre el cuerpo de la plaza. En Tortosa el ataque francés de la Guerra de la Independencia se realizó por el lado contrario. Obras con la finalidad de este fuerte se construyeron en diversas plazas con resultado variable. En Barcelona el Castillo de Montjuïc, obligó al Plano del ataque francés durante la Guerra de la Independencia, con atacante, desde finales detalles de las defensas y aproches del atacante. FUENTE: Álbum de planos de la Guerra de la Independencia. Biblioteca del s. XVII, a expugnar la del CHCM Barcelona. plaza desde el rio Besós. En Tarragona se levantó el Fuerte del Olivo que fue ocupado por los franceses, aunque atacaron la ciudad desde el rio Francolí. En Girona, su Fuerte de Montjuïc fue tomado también durante la Guerra de la Independencia y se atacó la cuidad desde las alturas que defendía. 24


Información sobre los elementos de una fortificación. FUENTE: Biblioteca del IHCM. Madrid.

Dibujo de los fuegos defensivos de un frente abaluartado. FUENTE: Francisco Segovia.

El Fortí del Bonet: un indret per descobrir Laura Mora López Secretària d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa El fortí del Bonet està situat en un petit altiplà rocós del barranc del Rastre. Té una ubicació i orientació estratègica, donat que guaitava els camins que arribaven a la ciutat des del nord-est. Actualment, per accedir en vehicle s’ha de prendre el carrer Mare de Déu de la Providència i continuar pel camí del Rastre. Passades unes corbes pronunciades de pujada, la carretera arriba al Bonet, on es pot aparcar amb facilitat. Si es va a peu, s’accedeix a través d’unes escales que arranquen de l’aqüeducte ubicat al carrer de Callao. El Fortí, d’uns 750m2 i 9m d’alçada amb forma hexagonal adaptada al turó, consisteix en una Estat actual del fortí del Bonet. FONT: Laura Mora Lopez.

25


planta baixa, terrat i un petit pati, de composició formal molt similar al pati de Tenasses. L’entrada dóna al pati i es realitza a través d’un portal format de pedra picada. Uns arcs, també al pati, donen suport de pas de ronda. Des del pati s’accedeix a dos espais rectangulars amb volta; un dels quals conté una cisterna. També existeix una rampa central que puja a la terrassa i al pas de ronda. En els coronaments dels panys exteriors estan emplaçades cinc canoneres, molt malmeses. En l’angle agut a l’exterior s’ubicava originalment una garita: avui la major part d’aquest detall defensiu està ensorrat. Remarquem que el pany sota la malmesa garita porta un gran escut, encara no desxifrat esculpit en pedra. En relació amb la muralla, el llenç d’aquesta adjacent al nord baixa amb traçat recte des del fossat, seguint perpendicularment els abruptes desnivells del vessant fins a arribar a la plana inferior del barranc de Rastre. En aquest lloc se situava el portal del Rastre, defensat per un petit bastió. A la mateixa punta del bastió, mirant a la Suda, hi ha les ruïnes d’un alberg que estaria destinat a la unitat militar que defensava l’indret. A partir de l’enderrocat portal, la muralla torna a ascendir; fins a arribar al flanc sud de la primera Avançada de la Suda. Després que la pau de Cateau-Cambrésis (1559) i la fi del Concili de Trento (1563) donessin a Europa un cert equilibri polític i religiós, va començar una fase de reorganització que va afectar el territori. Els recursos militars es van aplicar a les

El sistema defensiu modern de la ciutat de Tortosa (segles XVII-XVIII). A partir d’un plànol dels anys 1720 (Servicio Geográfico del Ejercito, 314). En color groc, al número 11, es pot observar el Reducte del Bonet. FONT: Baluards i revellins: el bastiment d'un nou sistema defensiu a la ciutat de Tortosa (segles XVII i XVIII) de Pallarés, M. A. B.

26


fortificacions, que es van alçar entorn de les ciutats i al llarg de les fronteres. A Tortosa, el desenvolupament d’aquests elements defensius va ser de molta importància. Destaca, en el desenvolupament de les fortificacions, una transició clau a partir de la segona meitat del segle XVI: el pas del bastió redó a l’angular. En aquest sentit, es van començar a configurar un sistema defensiu que presentava una forma global convexa, mentre que el perfil consistia en una base d’unitats angulars còncaves encaixades. El motiu d’aquestes construccions és senzill, la torre circular ampliava la capacitat periscòpica del defensor i l’enemic era més fàcilment repel·lit si es trobava entre dos angles. La defensa de Tortosa coincidia amb aquest disseny que acabem de comentar. La forma global, en semicercle recolzat sobre el riu, estava integrada per una sèrie de trams de muralla, amb torres i baluards, que tenien fisonomia convexa. El reducte del Bonet el trobem situat en un plànol de 1648. La construcció d’aquest bastió es va iniciar el 1640 i, tot i que d’antuvi havia de quedar aïllat, després quedaria al bell mig del nou llenç de muralla, que va duplicar les defenses del sector de la vall. Posteriorment, en el segle XVIII, es van realitzar reformes i s’hi van adossar al nord i sud del fortí llenços de muralles d’unió amb les Avançades i amb el Sitjar respectivament. Amb aquesta reforma el Bonet va passar a formar part del primer recinte defensiu del barri del Rastre. En aquest període i en concret entre la segona meitat del segle XVII i XVIII, Tortosa sofreix una remodelació intensa on es crea, o bé es reforça la ciutat per arribar a ser una potent força defensiva lligada a les guerres d’aquest període i per poder fer front als avenços armamentistes que es van produint, ja que no hem d’oblidar la importància de la ciutat com a punt estratègic en el control de l’Ebre. Avui en dia, aquest element local es troba en força bon estat, tot i que caldria un manteniment i remodelació més exhaustiu. D’altra banda, el fet que el bastió continuï en peu, possibilita l’organització d’activitats de caràcter lúdic i divulgatiu, com ara la recreació històrica per part dels Miquelets de Catalunya el setembre de 2021 o les visites guiades a aquest indret per conèixer millor la història defensiva de Tortosa.

Referències bibliogràfiques FORTÍ DEL BONET. (2021). Consultat el 20 d’octubre de http://amicsdelscastells.blogspot.com/2017/01/forti-del-bonet.html

2021,

de

Pallarés, M. A. B. (1998). Baluards i revellins: el bastiment d'un nou sistema defensiu a la ciutat de Tortosa (segles XVII i XVIII). Cuadernos de geografía, (63), 81-101. Rogent i Albiol, J., Forgas Coll, J., & Ylla-Català, D. (2013). Fortificaciones. Intervenciones en el patrimonio defensivo.

27


El Sitjar Jordi Sebastià Ferrer Vocal d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Des de fa segles, el Turó del Sitjar ha estat l'emplaçament escollit per edificar-hi diferents elements de la defensa de la Ciutat de Tortosa. També se'l considera un dels emplaçaments d'un possible establiment ibèric per unes troballes fetes el 1991 durant les obres d'ampliació de l'Hospital Verge de la Cinta. De l'època àrab s'atribueix la presència en aquest espai d'un oratori a l'aire lliure, com a precedent de l'ermitori del Miracle. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) es va començar a bastir un nou clos emmurallat a partir de 1367 que va enfortir aquest punt estratègic de la defensa de la ciutat, farcint-lo de torres de planta quadrada, com la Torre del Miracle, que ha arribat, parcialment, als nostres dies. També d'aquest període és la Porta de Santa Clara o de Tarragona i donava sortida al Camí de Tarragona. A la segona meitat de segle XVII i primers del XVIII el vell recinte emmurallat va ser adaptat a les noves necessitats militars de l'època. El convent dels Carmelites Descalços, tot i ser destruït durant la guerra dels Segadors, perdurarà en actiu fins al 1708 any en que es perd el Setge de la ciutat a la guerra de Successió. Al Sitjar es van edificar els baluards del Carme, Sant Crist i Sant Esperit, al Carme s'hi accedia pel mateix pla del Sitjar i ja tenia integrades la torre i la porta medievals, el Sant Crist era esvelt amb un tram de muralla medieval enfortit que el connectava amb el del Sant Esperit (o de les Creus, com se l'anomena a un plànol de 1715) era el més reduït i amb un tram de muralla fins al Fortí d'Orleans, avui desaparegut. En època moderna es van bastir el Quarter, amb diversos plànols i plantejaments de 1725, 1728 o 1729 encara que finalment es va optar per un tipus de Quarter longitudinal i exempt a l'estil dels dissenys de Verboom iniciat el 1739 i acabat durant la dècada de 1750. Amb el pas dels anys i quan Tortosa deixarà de ser plaça forta militar, l'edifici quedarà fora d’ús militar i fortament danyat després de la Guerra Civil. Ocupat per gent sense sostre perdurarà fins a la dècada dels anys 60 quan va ser enderrocat per construir l'Hospital Verge de la Cinta. I actualment al complex de fortificacions del Turó del Sitjar, que va aprofitar les anteriors de segle XIV, passen completament desapercebuts i abandonats el Portal de Tarragona, els baluards de la Victòria, del Carme, amb el fossar reconvertit en part de l'aparcament de l'Hospital i del Sant Crist, per on entren les ambulàncies per urgències. Els indrets a destacar del recinte són: 28


El baluard del Sant Esperit o de les Creus que va ser construït entre 1642 i 1643 per millorar la defensa del turó del Sitjar. El baluard del Sant Crist entre els baluards del Carme i Sant Esperit. La muralla que l'uneix amb el del Carme conserva l'espitllerat i nou troneres. El baluard del Carme o de la Victòria va ser construït entre 1642 i 1643 per millorar la defensa del turó del Sitjar. Té planta poligonal, conserva espitlleres i sector de troneres. Integrat dins el Baluard de la Victòria es troba el Portal de Tarragona, una de les vies de sortida de la ciutat en època medieval.

El Fortí d’Orleans Roc Salvadó Poy Historiador L’origen d’Orleans

del

fortí

La darrera gran fortificació de la plaça de guerra de Tortosa és la coneguda com a reducte o fortí d’Orleans. La seua construcció es troba lligada de manera immediata al setge i rendició de Tortosa el 1708, a mans de les tropes franco-espanyoles comandades pel nebot del rei de França Lluís XIV, el duc d’Orleans.

Detall de l’estampa francesa La prise de la ville de Tortoze (1709). Font: BNF. En primer terme, el duc d’Orleans rebent la capitulació dels comandaments enemics (esquerra); al fons, vista de Tortosa i de la bretxa per on surt la guarnició de la plaça després de la seua rendició.

A partir de la victòria d’Almansa (1707) les tropes filipistes van iniciar tot un seguit d’avenços que els van proporcionar el control del Regne de València i l’arribada a Catalunya. Com era inevitable, sempre que es donava una situació bèl·lica, l’Ebre, obstacle i defensa alhora, va resultar fonamental i, lògicament, Tortosa, la gran plaça forta que controlava el tram final del riu, va patir-ne les conseqüències. Ja el mateix 29


estiu de 1707 les forces filipistes van arribar a les envistes de la ciutat i van controlar temporalment el marge dret del riu, però la campanya per conquerir la població es va demorar fins a l’any següent, una volta conquerida Lleida, l’altra plaça forta antemural del Principat per la banda oest. L’encarregat d’expugnar Tortosa era el duc d’Orleans, el qual des de les seues bases a l’Aragó va iniciar una marxa d’aproximació cap a Tortosa, tot avançant les seues forces des de les dos bandes del riu. Expugnar una ciutat volia dir, des de temps antics, primer que res encerclar-la per aïllar-la de cap possible socors exterior i acte seguit, després d’haver recorregut tot el perímetre exterior i decidit quin és el punt dèbil del recinte fortificat, cenyir-la de trinxeres que s’aproximen paulatinament a la zona on les muralles són més febles -en la terminologia militar de l’època denominades paral·lelesi avançar els canons i els morters de batre el més prop possible dels punts escollits, a fi i efecte de bombardejar-lo i obrir una bretxa en el conjunt. Ensorrat un o diversos panys de muralla se prepara l’assalt decisiu. Els assetjats tenien dos opcions, resistir a ultrança i intentar repel·lir l’atac o iniciar parlaments per a negociar la capitulació. En el primer cas, si fracassaven i l’enemic conqueria la ciutat no hi havia quarter, en el segon, podien salvar la vida i aconseguir una capitulació honrosa. Este va ser el cas de Tortosa el 1708. La resistència fins al final, com més tard a Barcelona, no es va donar a Tortosa; no era lo habitual, la visió de les elits militars europees -el comandament militar estava reservat a la noblesa- determinava que quan s’obria una bretxa ja es començava a parlar de rendició, no s’anava més enllà del necessari i s’evitaven les efusions de sang d’uns exèrcits que, cal recordar, eren del rei, no del poble ni de la nació, un terme que llavors tenia un significat diferent del que rebria a posteriori. Tortosa seria un exemple d’esta guerra cavalleresca; fins i tot una part de les tropes de la guarnició, a l’abandonar la plaça després de la rendició, es passarien a l’exèrcit de les dos corones. Un dels militars que més s’havien destacat en el setge, dins les rengles de l’exèrcit borbònic, Antonio de Villarroel, després seria l’aferrissat defensor de Barcelona fins la capitulació. No es considerava un traïdor, ell lluitava a les ordres del duc d’Orleans i quan este va ser apartat, Villarroel va considerar-se deslligat de la fidelitat deguda i, temps després, en saber de les intrigues de la cort de Madrid contra la seua persona, es va oferir a la causa de l’arxiduc i els catalans. Així era la guerra a principis del segle XVIII, en uns exèrcits que solien ser en la seua major part mercenaris. La dinàmica del setge El paper dels enginyers militars en este tipus d’accions bèl·liques era fonamental, ells eren els encarregats, una volta decidit el punt d’atac, de dirigir el setge efectiu. S’iniciava el laboriós i perillós procés d’obrir les trinxeres d’aproximació, sempre exposat a la vigilància i la consegüent reacció dels assetjats, que volien evitar la construcció de les trinxeres per tots els mitjans: foc de fusellers, d’artilleria, sortides en 30


força de part de la guarnició per arruïnar l’obra enemiga i de vegades mines i contramines per neutralitzar les dels assetjants. L’indret escollit, per a des d’allí dur a terme l’assalt, va ser la planúria que avui ocupa el fortí d’Orleans, molts pròxima a les muralles, però separada de la fortificació per un barranc profund, el lloc on passats els segles és construiria la part més empinada de la carretera de la Simpàtica. Va ser una tasca àrdua excavar les trinxeres en aquell terreny rocós, va fer falta portar la terra des d’altres llocs. La distància era curta, però va costar més de dos setmanes arribar als peus de la muralla, tant per la dificultat de l’orografia de la zona, com per l’aferrissada resistència dels defensors de Tortosa. Conforme avencaven les trinxeres, les successives paral·leles i les trinxeres de comunicació, amb ziga-zaga, el foc dels canons, instal·lats en bateria, s’apropava més a la fortificació i resultava més efectiu. Fins que es va obrir una bretxa practicable al pany de muralla -això volia dir un boquet d’almenys dotze metres- per on la infanteria, que ja dominava el camí cobert al peu del terraplè murallat, podia llançar-se a l’atac. Arribava llavors el moment decisiu. Així ens ho refereix Daniel Fernández i Domingo en la seua obra Anales o Historia de Tortosa, publicada el 1867: El 23 de juny els borbònics inicien un nou avenç ... en cuyo día formó otra trinchera ó ramal con el ángulo de la punta del barranco de Don Pedro Jordá, colocó una batería de 18 cañones que miraban a la muralla vieja, baluarte del Espíritu Santo -CuartelesTorre y baluarte del Cármen... Evidentment s’està referint a l’esplanada on avui se troba Orleans, així ho podem contemplar als plànols de l’època, i el barranc de Pere Jordá seria per on va ara la carretera de la Simpàtica.

Detall d’un plànol francès del setge de Tortosa de 1708, on es pot veure el conjunt de trinxeres d’aproximació -les paral·leles- i la zona d’atac. Tortose assiégé et pris avec ses dépendences le 10e. Juillet 1708 par Son Altesse Royalle Monseigneur le Duc d’Orleans. 1708. Font: BNF

31

El dia 5 de juliol al vespre, per efecte del bombardeig, un pany de muralla va començar a caure; en els dies consecutius


l’artilleria borbònica va eixamplar el boquet fins convertir-lo en una bretxa practicable. Els assetjats van intentar neutralitzar-la fent una “cortadura”, parapet que impedeix a l’enemic allotjar-se a la bretxa. El dia 9, les tropes de les dos corones havien arribat al camí cobert i es preparaven per assaltar la ciutat a través de la bretxa oberta. Durant la nit del 9 al 10 de juliol la guarnició va fer una sortida amb un fort atac a les posicions avançades borbòniques, però no va reeixir. Després de lluitar tota la nit, a les set del matí del 10, el comandant de les tropes austriacistes, el comte d’Effren, va tocar a parlament, i acte seguit es van intercanviar hostatges per les dos parts. Després de parlamentar es van acordar les condicions de la capitulació, que es signà el dia següent. El dia 15, tal com s’havia acordat, la guarnició va abandonar la plaça i, segons les fonts franceses, uns 1500 soldats aliats es van passar a l’exèrcit borbònic, bàsicament alemanys i protestants francesos emigrats a terres germàniques a causa de la revocació de Detall d’un plànol francès del setge de Tortosa, amb les bateries emplaçades enfront dels baluards, al lloc on posteriorment s’alçarà el l’edicte de Nantes per fortí d’Orleans. Plan de la Ville et Chasteau de Tortosa. Font: BNF. Lluís XIV. També van abandonar la ciutat uns 385 civils, cal suposar que partidaris de l’Arxiduc. El 16, el duc d’Orleans va visitar Tortosa, va inspeccionar el recinte i ordenà la reparació de les bretxes. Finalment, el 19 del mateix mes, el duc d’Orleans feu l’entrada oficial a la població. El van sortir a rebre els procuradors de la ciutat amb pali inclòs i es cantà a la catedral el tedèum d’acció de gràcies per la seua conquesta. A les catedrals franceses es va cantar també el preceptiu tedèum i es va festejar pels carrers la caiguda de Tortosa. A Madrid es van fer festes i lluminàries durant tres dies en conèixer la notícia.. El duc d’Orleans, a l’endemà de la conquista de Tortosa, ponderava el seu valor estratègic com a clau del regne de València. Una volta presa possessió de la ciutat, en inspeccionar l’estat de defensa de la mateixa, va veure que era millor del que s’esperava, ara bé, resultava evident que pel mateix indret que el seu exèrcit havia atacat podia atacar l’enemic. Tortosa era, a partir d’aquell moment, la punta de llança del desplegament borbònic envers Catalunya, com abans ho havia estat el dels austriacistes respecte del regne de València. Això significava que estava en perill i que no només era precís reparar amb urgència les fortificacions afectades pel setge sinó que alhora prevenir un futur setge dels aliats austriacistes, per la qual cosa es feia 32


inexcusable protegir el flanc exposat per on s’havia aconseguit rendir la ciutat; en conseqüència calia fer un reducte que el defensés en cas d’atac enemic. Este és l’origen del fortí d’Orleans. Els esdeveniments immediatament posteriors van demostrar com de real era el perill. La caiguda de Tortosa va aixecar un gran descontentament en el camp aliat al voltant del comandament del comte Guido d’Staremberg. Este va intentar un cop de mà per sorpresa sobre la ciutat tan prompte va ser informat que una part de les tropes que la guarnien l’havien abandonat per realitzar altres operacions. El 4 de desembre a la matinada, 3000 soldats escollits -alemanys i anglesos- ajudats per un nombrós contingent de miquelets, van atacar per sorpresa la plaça de Tortosa per Remolins (amb connivència interior segons algunes fonts) i poc va faltar per a què tinguessen éxit. A partir d’aquell moment les tasques de fortificació es van accelerar. Per una relació dels fets impresa a Madrid el 1709, Relacion de lo que ha passado en la intentada sorpressa de Tortosa, emprehendida por el Conde de Estaremberg, General del Exercito de los Enemigos en Cataluña, tenim constància que el fortí d’Orleans estava a mig fer: Lo restante de su gente bolvió à tomar el camino por el barranco, que passa cerca del Fuerte de Orleans ( donde no avia nadie, por no estar acabada esta obra)... Al llarg de 1709 les autoritats borbòniques van activar la reparació amb mesures dràstiques. Sabem que gent d’arreu dels territoris dominats pels filipistes venia obligada a treballar en les obres de la plaça des d’indrets tan allunyats com Massalió, Calaceit, Cretes, Lledó i Arenys. En un mapa sense data, però clarament inspirat en el de 1708 i amb un grau més alt de detall, ja veiem dibuixat el fortí d’Orleans, encara que no sembla acabada la

33

Detall del plànol francès, basat en el de 1708, on es veu ja pràcticament acabat el fortí avançat d’Orleans i alhora el parapet fet darrere de la bretxa, denominat “cortadura” (núm. 44). FONT: Mc. Master University, Digital Archive.


comunicació amb el fortí del Carme. Cal suposar que el 1711, quan el 25 d’octubre els austriacistes van intentar una nova sorpresa per dominar Tortosa, també fracassada, el fortí estaria ja acabat. Tornaria a jugar un paper important durant el bloqueig i setge que va patir Tortosa, entre 18101811, durant la guerra del Francès, a mans del general Suchet. Cal dir que els francesos li tenien presa la mida a Tortosa i la van tornar a expugnar. Suchet va aprofitar l’experiència del duc d’Orleans, a les seues memòries cita la campanya d’este sobre Tortosa com una guia per emprendre la seua pròpia.

Vista parcial del fortí d’Orleans amb Tortosa al fons. Foto cedida

Encara avui en dia es perceptible el lloc per on va obrir-se la bretxa el 1708, al pany de muralla es veu una diferència en el parament, que vindria a indicar una reparació posterior en el parament original. A l’altre costat, amenaçador i protector alhora, s’alça el fortí d’Orleans.

34


Les Torres de guaita a “Los Col·loquis” de Despuig Emigdi Subirats Sebastià Professor Soci d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Des del segle XIII al XV, amb la via fluvial del riu Ebre en plena efervescència, van ser construïdes tot un seguit de torres denominades del moro. Algunes compten amb una planta quadrangular com la de Font de Quinto (Campredó) i La Carrova (Amposta), mentre que altres són cilíndriques amb diferents alçades, cas de La Candela (L’Aldea), el poblat de Fullola (Tortosa, tot i que situada a l’alçada del Perelló) i la desapareguda de Sant Onofre (Campredó). Totes elles ocupen llocs força estratègics, en ser edificades al costat d’accessos concorreguts, camins importants o vies pròximes a la Mediterrània o al riu Ebre. Van ser concebudes com a torres de guaita, una mena d’extraordinari observatori per controlar els moviments constants de pirates procedent de l’Al Andalus que s'infiltraven al territori de l’Ebre final amb continus atacs per fer saqueigs i malmetre els camps i violentar la població, mentre provocaven greus destrosses i atacs als camperols que eren embarcats per ser venuts al mercat d'esclaus. L'any 1448 el rei Pere el Ceremoniós va dictar unes normes de comunicació, les quals es duien a terme mitjançant uns senyals. Durant el dia i al cim de les torres es feien una fumarada i a la nit un foc viu, depenent de l'ordre, això es portava a terme quan s'observava qualsevol internada o perill d'invasió. Aquesta norma s'estableix a tot el territori de l’Ebre final on és més notable aquest tipus d'edificació. La senyal es posava en pràctica per alertar els camperols que freqüentaven les terres de conreu, pescadors o altres, al temps la torre immediata rebia el missatge que a la vegada el transmetia d'igual manera als veïns, a l'hora que intervenien els efectius reials preparats per defensar aquestes terres. Es va fer popular l’expressió o freqüent crit de “hi ha moros a la costa”, posant en alerta tos els veïns afectats. Al final del segle XVIII l'atac dels primers pirates havia minvat i tot el territori va quedar lliure d'acció dels camperols, on la pau es fa palesa repoblant cada cop més aquestes terres, el riu és una constant via de comercialització de tota mena de productes i la pesca és també font de riquesa. Ramon Berenguer IV va deixar documents explícits després de la reconquesta on presentava diversitat en l'aspecte ètnic i religiós. La convivència de la població del tram final de l’Ebre la formaven grups de sarraïns, jueus i cristians. Pel pacte de capitulació del comte Ramon Berenguer IV els deixava en llibertat d'emigrar a altres terres musulmanes o de romandre en llurs propis habitacles sota la fidelitat del sobirà. Anys a venir, consolidada la Reconquesta, fa repartiments del territori i a la demarcació del riu Ebre i Coll de Balaguer, marge esquerre d'aquest riu, dóna el compte de Barcelona el lloc a diversos cavallers compromesos en l'ajut que havia obtingut en la reconquesta de Cardó i Fullola varen ser de la Casa dels Montcada, al segle XIII però passaven cedits a Oliver Fuster i Pere Nebot que a la vegada més tard es van fer nous lliuraments. Aquests lliuraments periòdics fets per les persones que volien vincular-se a la Milícia del Temple, ja com a frares o com a cavallers, li correspon a Guillem Eimèric corresponent a 40 masmudines pels terrenys vinculats al Prat de Quint. 35


Les torres al text de Despuig Col·loqui quart, en lo qual se tracta de la fundació i nom de Tortosa; fas memòria de cert divisa que les ciutadanes portaven en temps antic per certa haçanya que elles feren en benefici de la mateixa ciutat poc aprés de la conquista. Són interlocutors los mateixos. Hem fet ús de les paraules del propi escriptor per resumir el col·loqui quart on inclou els comentaris sobre les torres de guaita que vorejaven l’Ebre, entre les quals les de Campredó en particular. A Despuig li interessa tractar abastament el controvertit tema de la fundació de la ciutat de Tortosa. Els seus tres personatges (Lúcio, Fabio i Don Pedro), entren en una dinàmica discussió sobre els orígens de la ciutat. El cavaller Lívio es torna a descobrir com a gran coneixedor de la història local i de la Corona d’Aragó. Don Pedro es mostra molt interessat en tots els seus arguments, mentre Fabio, com en la resta de l’obra, es mostra més conservador en les seues argumentacions i dona mostres de desconèixer força la història pàtria. El literat tortosí centra la discussió en un afer geogràfic que li interessa destacar: l’arribada del mar a Tortosa en èpoques antigues. Aquesta argumentació li serveix per donar veracitat a la fundació de Tortosa per part de Tubal, i negar la possibilitat que fos Amposta la ciutat més antiga. El suposat Campredó marítim era el marc ideal per defensar el seu posicionament. Una població amb el seu terme, allunyada de Tortosa i d’Amposta, amb unes torres a la vora del riu, les quals havien servit per guaitar la navegació fluvial i el perill de les embranzides dels pirates musulmans.

FONT: portfangos.com

Trobem concretament tres comentaris sobre Campredó en aquest col·loqui, els quals són força transcendents per a l’autor, molt interessat en demostrar els que ell està convençut que són els veritables orígens de la ciutat de Tortosa. Sí, però aleshores no tenien encara inventada los hòmens les murades per a defensar-se de l’enemic, que molts anys aprés s’inventaren, d’on, si així és, com és cert, que lo poble primer que Tubal edificà, com los autors escriuen, era notable, no serà Amposta per les raons apuntades, i puix no troba’s altre poble antic en tota aquesta ribera des d‘ací a la mar sinó 36


aquet de Tortosa, de creure és que aquet serà o que edificà Tubal en l’entrada del riu Ebro que, puix no distava de la vora del riu, segons que llavons era més d‘una legua, perquè com he dit, la mar en aquell temps passava deçà Amposta i arribava fins a Campredó i la Carrosa, bé es pot dir que era Tortosa en l’entrada del riu. Més avant, hi ha una altra conjentura molt gran per a creure i tenir per certa l’opinió mia, i és que és cosa molt certa que Tortosa en tot temps antiquíssim feia per armes una nau ab veles plenes, i açò se mostra clarament per aquelles medalles que jo he dit, aon està escrit lo nom de Tortosa, en les quals esta figurada una nau que navega ab veles plenes, i és de creure que Tortosa prengué al temps de l’edificació sua semblant figura d’armes, com és la nau, per a denotar el seu poblador i fundador, Tubal; En el següent paràgraf, el cavaller Lívio realça acaloradament la importància de les torres de guaita de l’Ebre. Fa una enumeració de les més estratègiques. Quant a la de Campredó, li complau recrear-se amb informacions arqueològiques en les quals es varen trobar materials pròpiament marítims. Per lo que ara miram en tota aquella comarca, i per lo que veiem lo discurs que cada dia fa la mar, i també lo que en escritura trobam, aon s’arreplegaven les armades dels reis per a fer algunes empreses, venim a entendre i creure que és així, que la mar arribava als lloc que tinc dits. També així mateix, veem que tota aquella vora aon la mar arribava, està circuïa de torres antiquíssimes, començant de la torre de la Ràpita, fins a la torre o castell de Camarles, i en totes estes vorerades d’on se retirava se troben a vui, cavant, vestigis d‘açò, especialment en estos anys proppassats, cavant en la Granadella, que és una torre fort sitiada en la mateixa vora, que ara és lluny de la mar mitja llegua, es trobaren en lo fondo pitxines i pilotes de mar; i en Campredó, que és una altra torre també fort que com he dit, està molt amunt d’Amposta i una llegua de Tortosa, se són trobats rastres casi semblants ad aquestos. No hi ha lloc d‘aquesta vorerada aon no hagen trobat coses per a mostrar esta veritat. També sabem que l’armada del rei en Pere des francesos, per la tornada d’Àfrica i de Sicília; i també la de l’infant Alfonso per a conquistar l’illa de Sardenya, i per lo rei en Jaume son pare, a qui lo papa Bonifaci l’havia donada, la qual conquista se féu requesta i per gran sol·licitud del noble en Hug jutge d’Arborea, vescomte de Barcelona. I lo que féu en Pere Terç per recobrar la mateixa Sardenya, la qual per traïció del mateix jutge d’Arbolea era rebel·lia; i lo que féu lo duc de Montblanc en Martí, que aprés fonc rei, per anar a reinar en Sicília en son fill l’infant en Martí i la reina Maria de Sicília sa nora, muller del dit infant, que tots tres com regnaren en ella; totes etes armes e estols se juntaren en lo port Fangós, que vull no és port, í un gran estrany a qui dient lo Pantà. I poc menys que aquet n’hi ha molts altres, que tot se són restats de la retirada de l mar. Més avant se prova ser així perquè e seixanta anys a eta part coneixen clarament que la punta de l’Aluet s’és allargava vers la torre de la Ràpita una gran llengua, en manera que per temps vendrà a fer lo mateix discurs la mar tancar-se aquell port de l’Alfac, que per a vull és grandíssim. Per tot açò consideram i és cosa certíssima que la mar, al temps que Tubal arribà a Ebro, aplegaria a Amposta i Campredó, que tot és casi una cosa. La contundent afirmació d’un Campredó marítim, amb unes torres vigia estratègics, li serveix a Despuig per defensar la fundació de Tortosa per part de Tubal, i realçar molt especialment la ciutat, la qual considera la més antiga de la península Ibèrica.

37


La Torre de Fullola i les Marfantes Anna Valverde Vendrell i Rosa Díaz Marcos Plataforma Salvem Fullola i la Mola Des dels seus 16 metres d’alçada i la seva situació privilegiada, la Torre de Fullola permet un control excel·lent sobre el mar de Tortosa i durant 800 anys ha defensat als homes i dones de la serra de Coll de l'Alba i Cardó de tota mena d’amenaces. Durant tots aquests segles, la Torre Fullola ha sobreviscut a guerres, saquejos, invasions i desastres naturals, però ha arribat al segle XXI molt malmesa i té una ferida oberta en forma de dolorosa esquerda que travessa la seva esvelta figura cilíndrica de dalt a baix: Ara és ella, la torre de defensa, la què està amenaçada i necessita ser defensada. Realment dol veure-la, tan vulnerable, amb la força que ha demostrat sempre, i encara més trist és comprovar que els humans, als quals va defensar amb tanta fidelitat durant segles, l'han abandonat a la seva sort , permetent, si no reaccionen urgentment, que s'obri en dues i s’esfondri.

FONT: autor desconegut, cedida per les autores de l’article.

La Torre de Fullola té aliats, però els seus enemics són perillosos. Entre els seus amics hi ha les persones que avui viuen a la zona i que sovint l'esmenten per a explicar on és casa seva als habitants dels nuclis urbans més propers com ara El Perelló, Rasquera, L'Ampolla, Camarles o Tortosa, "Al costat de la Torre de Fullola", diuen amb orgull els cada vegada més nombrosos pobladors d'aquest bell racó d'oliveres, ametllers i marges de paret seca. La Torre es troba a l'antic poblat medieval de la Fullola, que a principis del segle XIII estava sota el domini feudal dels Montcada tortosins que atorgaren la seva primera carta de poblament el 1.208 a favor de Pere Nebot però en no prosperar, el poblat fou donat a Arnau de Figuerola el 1.216. En temps de Jaume I va passar a domini reial i més tard va pertànyer a l'Ordre del Temple. L’any 1.342 Tortosa va encastar el seu escut sobre la porta de l'església i avui en dia 38


continua formant part del seu terme municipal, després d'una agra disputa per la seva possessió amb El Perelló. El poblat quedà totalment abandonat el 1.863. Des d’aleshores els matolls han anat guanyant terreny i ja gairebé s'han menjat el que durant molt de temps va ser una majestuosa església gòtica situada als peus de la torre, de la qual només queden les restes de les parets, un arc apuntat i una pila baptismal, probablement romànica. Les cases més properes al nucli també estan pràcticament cobertes de vegetació, però les més allunyades segueixen de peu i moltes d'elles han estat recentment restaurades pels seus nous habitants. Cada vegada són més les persones atretes pel magnestisme de la Torre de Fullola, especialment els nous pobladors que s'instal·len a la zona i intenten recuperar els antics cultius d'oliveres, de les quals extreuen un magnífic oli, en molts casos ecològic i premsat de manera tradicional. Aquests nous habitants són els seus grans aliats, com també ho són aquells que des de fa generacions segueixen mantenint les terres dels seus predecessors i tots aquells que estimen el territori. Però ja hem dit que els seus enemics són poderosos: alguns ho són tant que semblen inclús sobrenaturals, com és el cas dels molins gegants, les marfantes del segle XXI, que amenacen d'envoltar-la i ofegar-la. Al Baix Ebre són ben conegudes les marfantes, uns éssers d’ altura excepcional que fa segles que aguaiten el territori i que sempre porten desgràcies. Alguns diuen que les marfantes són fruit de la imaginació, que només són contes per a nens o llegendes destinades a atemorir els passants. D’altres però, saben que moltes vegades les marfantes han estat molt reals, com per exemple quan es deia que hi havia marfantes en un camí perquè ningú s’hi acostés i no caure a mans de bandolers que atemorien la zona, o quan, un cop acabada la Guerra civil, se les confonia amb estraperlistes que no volien ser vistos. Al segle XXI les marfantes són d'una major complexitat tecnològica, com no podia ser d'una altra manera: Són molins de 82 metres d'alçada que aconsegueixen els 150 metres quan la pala se situa en vertical. Una d'aquestes marfantes gegantines es volia col·locar a pocs metres de la Torre de la Fullola quan es va projectar el parc eòlic “Serra de la Creu 3”, anunciat a la primavera del 2020. Afortunadament, aquest projecte va ser desestimat, malgrat tot, els defensors de la Torre de Fullola saben que els seus impulsors no s'han donat per vençuts i estan buscant altres batalles que els permetin finalment guanyar la guerra. La presència de molins hagués estat la mort definitiva del poblat de La Fullola, la bellesa del qual ja mai es podria apreciar perquè la contaminació visual eclipsaria la visió del patrimoni cultural i ambiental. Sorprenentment, aquesta però no fou la causa per la qual es van desestimar els varis projectes de parcs eòlics a la zona. El mal que els molins puguin fer a la Torre de la Fullola no sembla que sigui un motiu suficient perquè les administracions, que fins ara han demostrat una impressionant capacitat per a quedar-se de braços plegats, posin fil a l’agulla i es decideixin a restaurar les restes 39


patrimonials i a defensar-les, tot i que hi estan obligats ,ja que el conjunt arqueològic i monumental de Fullola té diverses figures de protecció com a bé d'interès local, bé cultural d'interès nacional i béns integrals del patrimoni cultural català. Qui ha salvat la Torre de Fullola de les marfantes en aquesta ocasió ha estat l'àliga cuabarrada, una espècie en perill d'extinció que perdria el seu hàbitat si s'instal·lessin aquests gegantins molins. La normativa recull els drets de l'àliga cuabarrada i ha estat ella, vella aliada que sobrevola les altures de la Torre Fullola, qui l'ha defensat, esperem que la propera vegada siguin els homes qui la salvin.

FUTUR ________________________________________________________ La Tortosa de l’Edat Moderna Gemma Llorca Príncep Alumna de 3r C d’ESO de l’Institut Dertosa Esteu de vacances i voleu conèixer més Tortosa? O simplement, ets un/a ebrenc/a i vols explorar la capital del Baix Ebre? El passat 19 de maig, els nostres professors d’història Jordi Mulet i Hilari Muñoz, de l’Institut Dertosa, ens van acompanyar a conèixer més Tortosa, vam fer un recorregut on vam veure una part de la nostra ciutat que sabíem apreciar. Vam sortir a les 8:15h del matí del nostre institut, amb ganes de sortir del centre (perquè amb la Covid gairebé no podem fer res tan especial). Després de creuar el Pont de l’Estat, ens vam parar a la Plaça Agustí Querol on el nostre professor d'història, Jordi, ens va presentar a Hilari i també explicar-nos la sortida d’aquell dia. Vam arribar fins la Catedral Santa Maria, on es rendeix homenatge a la patrona de Tortosa, la Verge de la Cinta. On Jordi va dir que hi ha un sol i una lluna (amagats a la porta de l’Olivera). Us faig la mateixa proposta que ens va fer, intentar-les trobar. Vam seguir fins arribar a la plaça de Mossèn Sol on Hilari ens va dir que des de fa anys, per aquell carrer hi passa, soterrat, un barranc, i també, a causa d’això; es considerava la part bruta del poble, d’aquí es d’on ve el nom del barri. Allí hi ha una torre, a la muralla, on hi ha identificades dos inscripcions de tombes jueves. Com a curiositat, també va dir que van haver de fer les muralles tant ràpid, per fer-ho van utilitzar les tombes de cristians i jueus. Des d’aquí ja vam arribar al Fortí del Bonet, on gràcies als Amics dels Castells, vam poder entrar i posar-nos a la pell dels combatents de l’Edat Moderna.

40


Vam arribar a l’Hospital Verge de la Cinta, situat al Turó del Sitjar, on també segueixen les muralles que envoltaven tota la ciutat. Per acabar, l’última però no menys important part, va ser baixar la carretera de la Simpàtica per anar al Fortí d’Orleans, aquí vam esmorzar, vam veure el fort i vam poder observar les meravelloses vistes de Tortosa. Després d’acabar el recorregut vam tornar a l’institut pel Pont Roig, on Jordi ens va explicar que durant la Guerra Civil el pont va quedar malmès; la part del Parc està restaurada, és nova, però la de Ferreries, és part original del pont. Observant-lo es nota amb la forma de l’estructura, varia el nivell. A més, passant per aquest, encara es veuen forats de bales del conflicte bèl·lic (1936-1938). I fins aquí l’itinerari de la Tortosa de l’Edat Moderna.

ABCDEFGHIJ-

Institut Dertosa Pont de l’Estat Porta de l’Olivera Plaça Mossèn Sol (El Rastre) Fortí del Bonet Turó del Sitjar Hospital Verge de la Cinta Carrer de la Simpàtica Fortí d’Orleans Pont Roig

41

FONT: Gemma Llorca Príncep


A MÉS________________________________________________________ Tortosa en l'Atles de Camilo Vacani, en el període 1808- 1813. Borja Querol Quadras Advocat i Llicenciat en Geografia i Història President de l’Associació de Castells Catalans i Edificis Singulars En la Guerra de la Independència espanyola (1808- 1814), la ciutat de Tortosa va ser conquistada pel general francès Suchet. En 1828 es van publicar les seves Memòries 6, on descriu la presa de Tortosa i inclou un pla topogràfic de les defenses i baluards de la ciutat. Al 1810 Suchet acabava de conquistar Lleida i coneixia les publicacions dels militars francesos, així com els mapes i plans topogràfics aixecats en guerres anteriors per enginyers francesos. L'estratègia era conquistar Tortosa, plaça amb un conjunt monumental militar excepcional, però Suchet FONT: Atlas Topogràfic de Vacani (1823). coneixia que no estava en condicions adequades per a la seva defensa. Tortosa era una plaça militar per a conquistar perquè aïllava Tarragona, encara no conquistada i permetia iniciar la conquesta cap a València. Espanyols i francesos van treballar els mapes i plànols topogràfics per la defensa i conquista de la ciutat de Tortosa. Després de la conquesta de Tortosa al gener de 1811, els francesos van continuar la construcció i reparació de l'estructura abaluartada que protegia la ciutat. És molt poc coneguda i citada la intervenció del exèrcit italià en la Guerra de 18081814.

6

SUCHET, Louis Gabriel. Mémoires du Marechal Suchet, duc d’Albufera, sur ses campagnes en Espagne, depuis 1808 jusqu’en 1814 écrits par lui-même:atlas / Suchet- Paris: Adolphe bossange, 1828.

42


És important recordar l'aportació dels enginyers italians en l'àmbit dels plans i mapes topogràfics. El plànol de la ciutat de Tortosa de Camille Vacani indica on podien posicionar-se els batallons o els regiments al voltant de la ciutat, assenyalant els punts més importants de la toponímia. FONT: Atlas Topogràfic de Vacani (1823).

Napoleó i els seus generals van utilitzar hàbilment els mapes topogràfics per a dirigir els seus regiments als punts decisius, aprofitant la informació geogràfica per a reunir i disposar les tropes als punts clau. Els mapes i plans topogràfics no van ser aixecats únicament per espanyols i francesos, per exemple destaquem les topografies de l'italià Camille Vacani.

Breu Biografia de Camillo VACANI7 Baró del Forte Olivo, va néixer a Milà el 1784, mort a Milà al 1862. Militar, escriptor i diplomàtic. Participo a la Guerra de la Independència Espanyola. Destaco a la presa del Fort de l'Olivera que existia a la desembocadura del Francolí. El 1820 passo a formar part de l'exèrcit austríac, arribant el 1830 al grau de general ( mariscal). Va ser president de l'Institut llombard de Ciències. FONT: Atlas Topogràfic de Vacani (1823).

En 1823, Vacani havia publicat el “Atlante topogràfic-militare per servire alla storia delle campagne e degli asedi degli italiano in Spagna del MDCCCVIII al MDCCCXIII ricavato da antichi documenti e de nuove ricognizioni esegujite nel corso della guerra”, Milà; amb dues cartes i 14 plans topogràfics. En 1837 Camilo Vacani va publicar: “Storia delle Campagne e degli assedi degl’italiani in Spagna dal MDCCCVIII al MDCCCXIII”, Firenze, vol. V. 7

FONT: Enciclopèdia Italiana ( 1937), di Antonio Monti.

43


Tortosa; una ciutat de ciutats Lola Moreno Madrona Llicenciada en Filosofia i Professora La història no és un museu frígid; és el parany secret de què estem fets: el temps. En l’avui hi ha els ahirs. Jorge Luis Borges

Vinc d’una terra de castells, d’una vall amb un riu, amb un passat iber, romà, musulmà i cristià. També Tortosa, com a ciutat fronterera ha sostingut sota les seues muralles aquest passat, segle a segle, donant pas a cada civilització que en ella es va voler guarir i protegir, on cada poble va organitzar els seus costums, la seua administració, el seu traçat urbà, la disposició dels seus espais, la seua vida social i la seua labor com a poble. De la mateixa manera, Tortosa també ha hagut de sostenir els enderrocaments, l'aniquilació de les seues construccions, les reelaboracions dels seus espais i del seu esperit com a ciutat. Creia Aristòtil que els records eren esperits que viatjaven per la sang fins a arribar al cor. Re-cordar (del llatí cor, cordis) és tornar a portar al cor. Així que el cor, per als antics era la seu de la nostra memòria. Però com es constitueix la memòria d’un poble? Com dur a terme la conservació d’allò físic? La memòria d’una ciutat només es pot copsar per reconstrucció del seu entramat urbà, dels seus edificis més singulars? D'esglésies que recorden antigues mesquites i que com sabem, s’intenten aprofitar com a nous basaments per a la implantació pètria de noves creences? De l’antic assentament iber convertit després en fortificació, primer musulmana i després cristiana com a nucli central d’una ciutat? Què és una ciutat? La constitueixen els seus límits? On són aquests? On comença i acaba? Els podem trobar, cercant i assenyalant el seu espai perimetral anant cap a la seua arrel sembrada en terra? Quin paper juga ací la conservació de l’esperit de la memòria? Tortosa és també tot allò que mai veurem però podem, en un intent fantàstic de la nostra imaginació reconstruir, recordar, i no deixar caure en l’oblit? Quantes coses hi haurà sota els nostres peus i que per no veure el llum, no deixen de compondre la història d’una ciutat?

44


La memòria històrica i la memòria psíquica tenen certes similituds; surten, es revelen en determinades circumstàncies. La memòria ens permet la coexistència d'allò visible amb allò que viu velat. També difereixen en un punt crucial; la vida anímica, les nostres vivències, allò que la nostra memòria pot albergar encara que de manera inconscient sembla que mai es perd, que es pot reconstruir en certes situacions. Malauradament, açò no es pot fer sempre amb les restes arqueològiques. Però això no vol dir que no puga constituir una part tan valuosa com les altres. Unes ruïnes, les restes de muralles, la muralla sencera. El Castell de la Suda, fruit de diverses onades on diverses senyes d'identitat van fer-ho seu. Diverses construccions, guerres, ocupacions, destruccions. En les restes de les muralles, està contingut l’esperit de la memòria. És l’intent de preservar la història del pas del temps, és lluitar contra l’oblit. Imaginem la vida d’aquest objecte històric com si fos pura vida de l’esperit, vida psíquica, i preguntem-nos quantes construccions i reconstruccions, quantes guerres i ruïnes ens estructuren com a subjectes. I quantes vegades hem hagut de sostenir enderrocaments, aniquilacions, reelaboracions de la nostra vida; què es conserva i què no, també, per defensar-nos. La ciutat, podríem dir, és tot allò que cau dins de les seues muralles. I aquestes muralles ens parlen de les diferents transformacions, del naixement i del traspàs de cadascuna de les seues civilitzacions, del pas del temps i de la memòria que en ella habita, com també nosaltres habitem els nostres records, uns amagats i que ens costa reviure, altres vívids, com les restes de la ciutat que encara es conserven, malgrat els esdeveniments històrics i que són vius no només en la seua materialitat, sinó en la vida de l’esperit de la ciutat de Tortosa. La ciutat es compon, per tant, de tota la seua vida al llarg del temps, on existeixen totes les seues realitats històriques. Ací, a la Turtuxa musulmana, el turó de la Suda, allà les restes d’una antiga sinagoga al call jueu, cap allà la catedral gòtica de Tortosa amb façana barroca que alberga dins seu la catedral romànica, i baix, també, l’antiga mesquita, i més avall les restes romanes de l’antiga Dertosa. Podríem continuar, però no acabaríem mai. Les petjades que va deixant el pas del temps es sobreposen capa a capa com a ciment material de la història. Així les petjades de la vida psíquica, de la nostra memòria individual i col·lectiva, tenen també el mateix recorregut. Com passa amb la catedral o amb el turó de la Suda, la ciutat és tot allò que veiem i tot allò que està submergit baix els nostres peus. Així també, la nostra memòria i la nostra identitat, es nodreix de tot allò que recordem i de tot allò que sense adonar-nos també hi és. És la memòria garantia de la nostra identitat personal, la nostra pròpia narració en el temps, així com les restes i els diferents objectes històrics componen la ciutat. Una ciutat de ciutats, una vida de vides. 45


Aquest passat, en tant que reflecteix en les seues restes allò que com a ésser humans podem reconèixer, té també un caràcter universal; el llegat d’una ciutat i el pas de les diferents civilitzacions ens recorda les nostres pròpies ruïnes. On veig el Castell de la Suda, antiga fortalesa musulmana, puc veure també el Castell d’Elda on només queden les ruïnes del Palau dels comtes de Coloma; on trobem la catedral erigida sobre l'antiga mesquita, puc veure l'església de Santa Ana o l’ermita de San Antón sobre els fonaments de l'antic temple musulmà. On s’erigeix la torre de Fullola també puc veure la Torreta. Per això el valor patrimonial s’universalitza, és patrimoni de tots, en tant que es fa extensiu i educa la nostra mirada. El patrimoni d’un poble és el punt més concret que ens permet reconèixer-nos. No es queda en la ciutat, sinó que té la potència de recórrer quilòmetres per adonar-nos també d’allò que ens és propi, també de la nostra història.

Foto de la ciutat d’Elda, on podem veure a l’esquerra el seu Castell i a la dreta l’església de Santa Ana. FONT: Lola Moreno.

Del passat històric hem de vetllar per recuperar, mantenir i reforçar el patrimoni en la seua materialitat i en el seu esperit, que ens fa protegir la memòria de la ciutat; en el nostre cas, les muralles i el conjunt de fortificacions que conformen l’entramat defensiu de la ciutat tortosina, i que l'Associació d’Amics dels Castells porten endavant amb un compromís ferm que naix de la seua estima per la seua terra i les seues arrels. Però aquesta empresa, lloable pel treball i l’esforç que comporta, no deixa enrere el reconeixement del valor que també té tot allò que no podem veure però sí rememorar, i que si estigués materialment present també seria objecte de protecció i revalorització. Així com es cuiden del seu passat i del seu patrimoni, no hi ha tasca més generosa que aquesta que mira per allò seu, perquè naix del gest de mirar enrere per tal de conservar en la nostra memòria el passat en què tots ens podem reconèixer. Sostenir la vida històrica d’un poble des dels objectes històrics té també una part de reelaboració i manteniment d’aquesta vida anímica dels monuments arquitectònics i 46


de les seues manifestacions culturals, d’aquest patrimoni en pedra que guarda totes aquestes memòries i vides dels que ací també la van habitar i viure, i que també atén pel manteniment de la nostra memòria individual i col·lectiva, que s’estén cap als indrets on guardem els records dels objectes històrics que formen part de la nostra vida, apel·lant així a la nostra identitat i a la nostra història. Jo vinc d’una ciutat amb castell, riu i torres de guaita, i d’això també faig memòria gràcies al coneixement del patrimoni de Tortosa. Les nostres han sigut terres de trobada, de cruïlla de camins, de conflictes pel territori, i són el fruit de la riquesa material i cultural que cada civilització ens ha llegat. On saben que no tenim més del que s’ha pogut mantenir al llarg del temps, però en cada pedra viu també la memòria dels segles, seu del record de la nostra història. Perquè Tortosa com a ciutat històrica, va més enllà del que podem veure i tocar, és també l’empenta per construir fortaleses i també per enderrocar-les, com Vista de Tortosa des del Castell de la Suda. en la vida psíquica també FONT: Lola Moreno construïm muralles, que ens defensen de la memòria i d’altres les mantenim per no oblidar. Com tot individu és història i memòria, així també ho és Tortosa i ho és el seu patrimoni.

47


MEMÒRIA 2021_________________________________________________ GENER 2: venta de clauers amb col·laboració per La Marató de TV3 2020, destinat a la investigació de la Covid 19 (Pl. Barcelona). 28: col·laboració amb la celebració de Sant Tomàs de l’Institut Dertosa. Es va visitar: el Cas1tell de la Suda, El Jardins del Príncep i la Muralla de Remolins, Reials Col·legis, Call Jueu i Museu de Tortosa. FEBRER: Apadrina un Monument “El Pont del Ferrocarril” o “Pont Roig” amb l’Escola de Ferreries. MARÇ 14: arran d’un article de Marina Pallás al Diari de Tarragona sobre Maria Griñó, mare de Ramon Cabrera, fem força des de l’entitat, juntament amb altres persones, i s’aconsegueix el seu record amb una placa que posarà l’Ajuntament al seu nínxol. 20: recollim el diploma de “La Suda, les Muralles i Fortificacions de Tortosa”, com a tresor més votat de la Capital de la Cultura Catalana. 30: donació de 150€ per a la Marató de TV3 gràcies a la venta dels clauers. ABRIL: 8: reunió amb l’Alcaldessa de Tortosa per parlar de diferents temes que afecten al patrimoni de la ciutat i de les inversions previstes per a la Muralla del Rastre, Fort de Tenasses i Fortí del Bonet, entre d’altres temes. MAIG 6: trobada amb la gent de Castells Catalans i Amics dels Castells de Catalunya, de l’Associació espanyola d’Amics dels Castells. 7 - 9: col·laborem amb el Recercat 2021, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner. 9: visita a les Avançades de Sant Joan amb Dídac Gordillo, activitat programada dins el Recercat. 19: visita amb un grup de 3r d’ESO de l’Institut Dertosa a la Muralla del Rastre, Fortí del Bonet, Baluard de la Victòria, Carme i Crist i Fort d’Orleans. 21: visita al Fortí del Bonet i Muralla del Rastre amb els arquitectes Toni López i Carlos Vergés per veure com s’executaran les inversions que s’hi faran. 48


21-23: assistim i participem al Segon Congrés de la Jota als territoris de parla catalana celebrat a Falset. 30: col·laborem amb la visita teatralitzada amb Els Miquelets de Catalunya al Fortí del Bonet i les Avançades de Sant Joan. JUNY 19: segona sortida del soci: La Sénia , amb la Dra. Victòria Almuni. Amb la col·laboració del Centre d’Estudis Seniencs, l’Ajuntament de la Sénia, el Campus Extens de la URV a la Sénia i la Diputació de Tarragona. AGOST 29: reportatge al Diari de Tarragona per Marina Pallás parlant sobre els 25 anys de l’entitat amb Víctor Cervera i Jordi Mulet, primer i actual president. SETEMBRE 16: presentació del dia Mundial del Turisme a Tortosa. Hi col·laborem. 24: presentació del llibre “Els Apunts d’en Rafael” per Cinta Accensi. Hi col·laborem. 25: visita guiada per Hilari Muñoz “La Tortosa desapareguda: el Barri de Pescadors”, dins la celebració del dia Mundial del Turisme. OCTUBRE 1-3: El Setge de Tortosa. Hi col·laborem i fem una visita guiada (dia 2) a càrrec de Jordi Mulet “Ronda de nit a les muralles”. 8-12: col·laboració amb el Festival d’Art Efímer “A Cel Obert”. 25-30: campanya per les propostes de patrimoni als Pressupostos Participatius de Tortosa 2021. 30: “Coneix el Patrimoni Templer de Campredó”. Hi col·laborem. NOVEMBRE 1-14: campanya per les propostes de patrimoni als Pressupostos Participatius de Tortosa 2021. 7: reportatge de Marina Pallás al Diari de Tarragona on parlem de patrimoni oblidat a les Terres de l’Ebre 9: assemblea Ordinària de l’Entitat. 10: trobada amb Reus Cultura per parlar de patrimoni, cultura i futures col·laboracions. 49


13: participem al Col·loqui “Castellers i altres associacions cultural de Tortosa” organitzat pels Castellers de Tortosa per parlar d’associacionisme i cultura local. 16: participem al programa en “Clau Ebrenca” de Cadena Ser Ebre, entrevistats per Júlia Albacar. 17: Pressupostos Participatius 2021: surten a la llum les propostes que es duran a terme i no n’hi ha cap de patrimoni. DESEMBRE 2: entrevista al programa “De Bon Matí” d’Imagina Ràdio per Imma Rastrero. 14: presentació del llibre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa “Guerrillers i Bandolers als Ports de Tortosa-Beseit” de Ferran Grau i agraïment en públic a Gerard Climent Garcia per estar més de vuit a la Junta de l’entitat.

50


SEGUEIX-NOS A LES XARXES SOCIALS, GENERA PROPOSTES, FES-TE SÒCIA! FES-TE SOCI! FOTO CONTRAPORTADA: sostre de la cafeteria del Parador de Tortosa, Castell de la Suda. FONT: AerisPixel

51


52