n19 Amics dels Castells 2020 by Amics dels Castells Tortosa

Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa dóna les gràcies a totes les col·laboradores i col·laboradors que de manera desinteressada han volgut participar de la nostra revista. Tanmateix, les opinions que s’expressen en els articles no han de ser compartides explícitament per l’entitat i són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

EDITA: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa COORDINACIÓ: Gerard Climent Garcia, Laura Mora López i Jordi Mulet Baubí MAQUETATGE: Jordi Mulet Baubí Tortosa, desembre 2020. DIPÒSIT LEGAL: T 1180-2019 REVISTA NÚMERO 19 Segons la col·lecció d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa REVISTA NÚMERO 3 Segons el Dipòsit legal

FOTO PORTADA: torre de guaita de les Avançades de Sant Joan, FONT: AerisPixel

SUMARI INTRODUCCIÓ

Jordi Jordan Farnós / 23 25 anys d’activisme per patrimoni amb futur Ramon Ruiz Fons / 24 Amics, una entitat viva

Jordi Mulet Baubí / 4 Per molts anys caminant: fent patrimoni, fent salut Laura Mora López / 6 Història, poesia i costums Meritxell Roigé Pedrola / 7 Projectar el passat de Tortosa, la millor eina de futur per la ciutat Enric Roig Montagut / 9 25 anys compromesos amb Tortosa

ASSOCIACIONISME Associació A Cel Obert / 26 Redescobrint el nucli antic Maria Franquet Roca / 28 Los que pugeu i los que baixem HA del Castillo / 29 El Castillo de la Suda para finalizar su andadura por toda España Aleix González Ortiz / 30 Les Fortificacions de Tortosa i la recreació històrica. Una altra manera de donar a conèixer el patrimoni

DOSSIER CENTRAL Víctor M. Cervera Queral / 11 25 anys treballant pels nostres castells Andrés Cadenas Cachón / 12 Amics dels Castells es consolida com a entitat capdavantera en defensa del patrimoni Carlos M. Martorell Fabregat / 14 Valoració dels 25 anys dels Amics dels Castells Alons Navarro Àlvarez / 19 25 Anys d'Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa: 25 anys d'escampar llavors Xavier Rollan Besalduch / 21 Tortosa, conjunt histriònic artístic

APADRINA UN MONUMENT 3r Primària – Escola D. Mangrané de Jesús / 33 Història de l’edifici Immaculada 3r Prim. – Escola St. Llàtzer / 35 El Castell de Tenasses 4t Prim. – Escola El Temple / 36 Museu de Tortosa MEMÒRIA 2020 / 39 REVISTES HISTÒRIC / 40

INTRODUCCIÓ Per molts anys caminant: fent patrimoni, fent salut Jordi Mulet Baubí President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Per segon consecutiu any tinc la satisfacció d’escriure com a President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, una nova edició de la nostra revista marcada pels 25 anys de la nostra entitat i per la pandèmia del Coronavirus. En estes línies que escric, us començaré parlant de la nostra celebració: un quart de segle d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa!! Quan jo tenia tres anyets, la nostra entitat començava a caminar, poca broma!! Durant estos anys s’ha picat molta pedra, molta, i no sempre amb el resultat desitjat, però s’ha fet molta faena i molt bona; per això, volem i vull agrair la faena de tota la esta gent. De manera desinteressada, per hobbie, per passió, per sentiments, molta gent ha treballat en nom de la nostra entitat pel bé de de la ciutat i del nostre patrimoni, una labor que totes i tots hem d’agrair. Per això, en esta revista hem donat veu tots als Presidents de la nostra entitat perquè expliquen la seua experiència. Si em permeteu, vull fer cinc cèntims del meu primer any com a President; tot i que a partir del mes de març un maleït virus ho va canviar Presentació del logo i de les dessuadores dels 25 anys de l’entitat. Foto: AerisPixel tot, vull confessar-vos que estic molt content i satisfet del primer any al capdavant de l’entitat, sempre amb el suport i l’ajuda incondicional de Laura i Gerard, els dos companys de Junta, dos amics; i evidentment, a la meua família. I aprofito l’ocasió per donar la benvinguda al món a Ernest Climent Garcia. Les diferents activitats que vam poder fer per la ciutat van sortir molt bé, i sobretot l’excursió a Riba-roja d’Ebre. Per a este curs, ja tenim la sortida pensada, si tot va bé. I també vull destacar i agrair la bona faena feta pels més jóvens amb el projecte Apadrina un monument (ja veureu els resultats al llarg de la revista).

Encapçalament de la primera revista de la nostra entitat, abril 1998. Font: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa.

Malgrat la situació sanitària que estem vivint, la nostra idea es poder celebrar els nostres 25 anys, com es pugui i quan es pugui, però poder fer quelcom, amb el format que sigui, però celebrar-ho. Per a això, hem pensat un seguit d’activitats i idees que ja anireu veient; però a més, al 2021 Tortosa és la Capital de la Cultura Catalana, una oportunitat d’or per posar en valor tot allò que al llarg de diferents civilitzacions ens ha fet tant rics com a ciutat. En esta capitalitat de la cultura catalana s’havien de votar set tresors, i Amics dels Castells i del Nucli Antic vam impulsar la candidatura “La Suda, Muralles i Fortificacions de Tortosa”. Després de molta campanya, la nostra proposta va ser el tresor més votat, en diferència del segon. Un fet que ens omple de satisfacció, tot i que, totes les propostes eren molt interessants, per això, també les felicitem i ens lamentem per aquelles que no van poder entrar entre els set. També cal comentar l’altra cara de la moneda: en els Pressupostos Participatius va aparèixer una proposta per millorar un tram de muralles del Castell de Tenasses. Tot i fer molta campanya, vam quedar en segon lloc, i degut a l’alt cos de l’obra, no es podrà fer, hauria d’haver quedat la primera, ocupava tota la partida pressupostària. Però és una obra necessària, este Fort és un lloc molt interessant i en un estat de salut delicat. Per posar en valor tot allò que tenim, si ens centrem amb les muralles i nucli antic de la nostra Arc del Fort de Tenasses Foto: AerisPixel ciutat, la nostra essència com a col·lectiu, només en demanem el manteniment; si tenim això, la resta serà més fàcil. A mi m’agrada molt anar a caminar i passejar per Tortosa, per tots els seus racons, des del Barranc del Rastre al de la Llet, Coll de l’Alba, Tenasses, entre d’altres. Dic això, perquè anant a peu 5

fas esport, i si vas amb companyia vas xerrant i va bé per desconnectar del dia i de les pantalles . A banda de la part saludable com a persones, també podem donar salut al nostre patrimoni, com? Podem gaudir-ne més tranquil·lament i pots veure aquella falta de manteniment o allò bo que li han fet. Per exemple, el Fort d’Orleans, al bell mig de la ciutat, ha estat netejat recentment. Som sabedors de que gent que no ho coneixia i ara hi ha anat. És un lloc molt bonic, però el volem almenys tal i com estar ara. Això també feina de totes i tots, no l’hem d’embrutar. Però simplement dic tot això perquè si totes i tots xaféssim més Tortosa, la coneixeríem més i lamentablement la coneixem poc, i si la coneguéssim més, anéssim a peu, coneixeríem raconets idíl·lics de la nostra ciutat, veuríem aquelles possibles mancances i podrien quedar resoltes. Faríem salut com a persones i faríem salut pel nostre patrimoni. És a dir, amb un mínim de manteniment, amb els anys certs espais patrimonials tindrien una millor cara i totes i tots i guanyaríem. A l’article de la darrera revista ja ho vaig dir: vaig aprendre a caminar a la Plaça del Rastre amb ma iaia i mon germà. M’agradaria que com jo, amb un futur no molt llunyà, hi hagin molts xiquets i xiquetes que puguen dir lo mateix. Res més, Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa: per molts anys!! Repeteixo, moltes gràcies per la faena feta a tothom al llarg d’este quart de segle!! I moltes gràcies a totes i tots els que ens seguiu, i sempre estem disposats a fer créixer la família. Com? Qui vulgui fer-se sòcia o soci, benvinguda o benvingut. Al igual que totes les propostes, som una entitat que vetllem per les nostres muralles i pel nostre nucli antic, un patrimoni únic que cal cuidar i potenciar; tot el que sumi, endavant!

Història, poesia i costums Laura Mora López Secretària d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Moltes vegades costa entendre per què defensem el nostre patrimoni, per què defensem quatre pedres col·locades a llocs on habitualment no transitem, llocs deixats, vells i derruïts en lloc de promoure carrers més amples o edificis més alts. A tot això m’agrada respondre amb una pregunta: “i tu, com saps qui ets?”. El nostre patrimoni és una part fonamental de la nostra identitat comunitària i individual.

Comprendre el nostre patrimoni, la nostra història, ens ajuda a entendre una part important de qui som, d’on venim i cap on anem. Les muralles, fortificacions i edificis del nucli antic no són únicament parets. Cada lloc guarda històries, vivències, costums i tradicions que avui en dia encara conservem. Visitar aquests indrets ens permet viatjar a les nostres arrels. Tenint en compte això, no podem separar el patrimoni material de l’immaterial, donat que un ens porta directament a l’altre. Aquesta premissa fou la que ens va dur a dedicar la 24a Diada dels Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa a la vinculació entre les edificacions i la història, els costums i l’art. Recorrent els indrets més significatius de la ciutat de l’època postmuralles es va fer un repàs a la poesia i la música d’aquells temps, donant vida i contextualitzant cadascun dels llocs visitats. El principal objectiu d’aquesta diada, doncs, fou donar veu al passat a través de l’art. Per una ciutat digna i culta, Punt de sortida de la 24a Diada de la nostra entitat, La màquina el Carrilet, al Parc Municipal de Tortosa. defensem i cuidem el que ens fa Foto: AerisPixel ser qui som. Defensem i cuidem el nostre nucli antic, els palaus, fortificacions i muralles. Defensem i cuidem la nostra música, el nostre art, les nostres festes i costums. Invertim en el nostre patrimoni, la nostra identitat, per poder avançar cap a un futur més pròsper.

Projectar el passat de Tortosa, la millor eina de futur per la ciutat Meritxell Roigé Pedrola Alcaldessa de Tortosa La història bimil·lenària de Tortosa fa que la nostra ciutat sigui una de les poblacions més importants de Catalunya, amb períodes de màxim esplendor en els quals va jugar un paper més que rellevant en la quotidianitat del país i de la resta de l’arc Mediterrani. De testimonis físics que corroboren aquest aspecte, a la nostra ciutat en tenim molts i diversos: des d’obres d’art i vestigis culturals, fins a d’edificis nobles que esdevenen autèntiques joies arquitectòniques de diferents èpoques, passant per elements de defensa de la ciutat que circumden tot el nostre nucli urbà. Uns i altres 7

ens permeten presumir d’un llegat patrimonial amb el que poques ciutats del nostre entorn es poden equiparar. Com a ciutat que el passat ha portat importants períodes històrics, però també com a ciutat que creu en el valor dels testimonis que n’han quedat com una via per projectarnos a l’actualitat i, sobretot, cap al futur, des de Tortosa treballem des de fa molt temps per mantindre i potenciar tots aquests tresors patrimonials. Una tasca en la qual esmercem molts esforços des del govern municipal de l’Ajuntament de Tortosa, però que és una finalitat en la qual també juga un paper important el conjunt de la ciutadania: coneixent el patrimoni que tenim, visitant-lo, difonent-lo,... en definitiva, estimant-lo, és com podem presentar-lo a la resta del món amb el valor intrínsec que té. És, en aquesta finalitat, en la qual també treballa des de fa ja 25 anys una de les entitats més actives que tenim a Tortosa: l’associació Amics dels Castells i del Nucli Antic. Cal reconèixer el paper important que, durant diverses dècades, ha vingut fent Amics dels Castells en aquest objectiu compartit per fer que la gent de Tortosa s’acosti al nostre patrimoni. Exemples d’això en són les diades que s’han anat succeint, i a través de les quals cada edició s’ha aprofitat per donar a conèixer algun dels nostres espais més emblemàtics. Com a alcaldessa de Tortosa, vull fer un reconeixement als èxits que heu aconseguit en aquestes trobades, que estic segura que han permès més d’un ciutadà aprofundir i aprendre a estimar una mica més allò que ens singularitza com a ciutat. I us encoratjo que seguiu plantejant-les en el futur. Des de fa molt temps, l’Ajuntament de Tortosa i Amics dels Castells i del Nucli Antic hem vingut col·laborant tant com hem tingut oportunitat. I així continuarà sent, determinats a situar el patrimoni allà on pertoca. Entre el que destaca el nostre llarguíssim conjunt emmurallat, de més de 6 quilòmetres de llargada, un exemple gairebé únic al conjunt del nostre país i de la resta de territoris de l’entorn. La seua potenciació figura en els nostres objectius estratègics, no només pel valor històric per a la ciutat, sinó també pel potencial que això ens pot conferir en l’àmbit de la dinamització turística i econòmica. Hem fet molta feina per adequar espais com les Avançades de Sant Joan, la Torreta de Remolins o la muralla del segle XIV, on a més hem creat un passeig de ronda més que interessant pels turistes. Recentment, també hem actuat a punts importants del nostre patrimoni, com els fortins de Bonete o d’Orleans, que estan cridats a jugar un paper important a curt i mitjà termini, quan puguem recuperar la quotidianitat que ens ha arrabassat la pandèmia de covid-19. Tenim en marxa projectes, com la museïtzació de les restes arqueològiques al davant de la catedral; la creació del Passeig de les Cultures, als peus de la Suda; o la recuperació de l’antic balneari d’en Porcar, a Remolins. I més esforços que tenim projectats a espais com la muralla medieval del Rastre, on volem continuar el passeig de ronda fins al Portal de Tarragona, o al fortí de 8

Tenasses, adquirit per l’Ajuntament de Tortosa i en el qual volem intervindre per consolidar-lo i convertir-lo en espai de visita. Per no parlar d’altres edificacions històriques, com el Mas del Bisbe a Bítem, que entre totes acaben de rubricar el caràcter patrimonial de la ciutat i en les quals també centrarem la nostra atenció. La tasca feta en la recuperació de tot el llegat patrimonial també s’ha centrat en actuar al conjunt dels barris del nucli històric. Al llarg de poc més d’una dècada hem transformat urbanísticament alguns espais, hem arranjat tots els carrers i places del nucli antic i hi hem dut equipaments que ens ajuden a dinamitzar la vida en aquests barris. Hi seguim treballant, amb el repte que els propietaris dels habitatges també facin els deures, adequant les seues edificacions. Estic convençuda que entre tots, i especialment de la mà dels Amics dels Castells i del Nucli Antic, anirem millorant poc a poc tot el nostre patrimoni, presentant-lo com el gran actiu de ciutat que esdevé, i aconseguint que la ciutadania en reforci l’estima, que és la peça clau de la recuperació. Per molts anys més, amics.

25 anys compromesos amb Tortosa Enric Roig Montagut Regidor de Cultura, Urbanisme, Patrimoni i Habitatge de Tortosa Regidor del barri del Centre i Nucli Històric de Tortosa Els Amics i les Amigues dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa compleixen 25 anys. Un quart de segle treballant desinteressadament per reivindicar la recuperació del patrimoni històric de la nostra ciutat. Gràcies. La feina que feu i que heu fet en aquests anys és molt lloable i representa un veritable compromís amb Tortosa i amb el seu patrimoni. Un patrimoni que ningú pot dubtar que és notabilíssim i de gran riquesa, com a gran ciutat històrica de Catalunya i segona ciutat de Catalunya durant el Renaixement. Per això, hem de vetllar i garantir la seva cura tant des del govern municipal com des de les plataformes i entitats ciutadanes. Personalment, i a l’igual que la vostra entitat, sempre he apostat per la defensa i el coneixement del nostre patrimoni i, com a arquitecte he pogut prendre part activa en activitats de divulgació del patrimoni, en aquest cas del més purament arquitectònic. Realment, ha estat una gran experiència i és molt reconfortant poder apropar part d’aquest patrimoni a la ciutadania que majoritàriament desconeixen el seu origen i les seves particularitats i que, a través d’aquests col·laboracions amb diferents entitats, poden descobrir-ho i fer-ne difusió. Ara, com a regidor de Cultura i Patrimoni, més que 9

mai tinc l’oportunitat i també el deure de mostrar el compromís de treballar per la recuperació i la divulgació del patrimoni tortosí. Un compromís real i sincer que no podríem dur a terme sense la inestimable col·laboració d’entitats com la d’Amics i Amigues dels Castells. La vostra tasca ha estat continuada al llarg d’aquests vint-i-cinc anys i, tot i les dificultats, no han caigut mai en el desànim i han continuat treballant i perseverant en descobrir, donar-nos a conèixer i defensar el nostre passat, el nostre llegat i el nostre patrimoni. Per això, vull expressar de nou el compromís d’aplicar i desenvolupar polítiques actives de protecció, sensibilització i estima del patrimoni cultural i arquitectònic que ens portin a recuperar els espais emblemàtics del municipi i dur a terme accions i projectes a desenvolupar dintre del Pla Director de Muralles, com ara la recuperació de la muralla del Rastre des del Portal de Tarragona o la posada en valor del castell de Tenasses, tal i com ja es va fer amb les Avançades de Sant Joan, i que demostren una clara aposta per la protecció del nostre patrimoni. Sóc molt conscient que és imprescindible continuar donant suport a les entitats ciutadanes que, com els Amics i Amigues dels Castells, col·laboren i posen el seu granet d’arena en la defensa dels nostres actius. Volem potenciar i reivindicar la participació ciutadana en totes aquelles accions i activitats que suposin una reactivació de Tortosa. La nostra ciutat ha de ser vista com el que és: una destinació on gaudir de patrimoni, cultura i tradició. Un fet que aquest proper any 2021 es veurà incrementat amb els actes i activitats que tindran lloc amb motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana de Tortosa, on el nostre patrimoni i té un destacat paper. Una ciutat que aposta pel seu patrimoni aposta pel seu futur. Perquè el patrimoni és una de les millors maneres de donar a conèixer una ciutat, la seva fisonomia, la seva història, la seva cultura i les seves tradicions i això suposa un benefici en tots els aspectes de cara a la ciutat, perquè aporta turisme i creixement econòmic. Com a regidor de Cultura i de Patrimoni reitero la meva felicitació per aquests 25 anys de treball, iniciatives i propostes en la defensa del nostre patrimoni, la nostra cultura, el nostre art, la nostra història i, com no, els nostres castells. Així mateix reitero el compromís en seguir treballant conjuntament amb vosaltres a tots els nivells per la nostra ciutat i la nostra ferma aposta per les muralles, els castells i el Nucli Antic. Enhorabona i per molts anys de poder comptar amb la vostra col·laboració.

DOSSIER CENTRAL 25 anys treballant pels nostres castells Víctor Manuel Cervera Queral President-Fundador d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (19951996) El meu primer contacte amb los “castells” va ser l’any 1945 , llavors jo vivia al Rastre (carrer Ros de Medrano). Els dijous per la tarda ,teníem lliure a l’escola, ens anàvem als “ castells “ a “fer la guerra” contra els de Remolins. Uns anys després, 1972, sent jo regidor de Cultura vaig presentar un projecte per recuperar les zones emmurallades de la nostra ciutat amb la fi de de poder oferir un nou espai turístic als nostres visitants, aprofitant la construcció del Parador de Turisme. El projecte malauradament no va ser aprovat. A finals de 1994 em va venir al cap la idea de posar en marxa aquell projecte, que vint anys abans havia fracassat. Amb una colla d’ idealistes com jo vam fundar al 1995 l’Associació d’Amics dels Castells i del Nucli Antic. Vull recordar a tots els Presidents que en van succeir, sense ells no hauríem arribat a aquest 25è aniversari: Andrés Cadenas, Carlos Martorell, Alonso Navarro, Xavier Rollan , Jordi Jordan, Ramon Ruiz i Jordi Mulet.

Primer president, Víctor Manuel Cervera, i actual president de l’entitat, Jordi Mulet. Foto: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa

Fent inventari de lo que s’ha fet durant aquest 25 anys crec que s’ha millorat el recinte emmurallat, però menys de lo que s’hauria pogut fer. Moltes ciutats voldrien tenir el patrimoni que natros tenim. Tortosa durant molts anys va viure d’espatlles al riu i del seu patrimoni històric, desitjo que aquesta trajectòria hagi canviat. Cal donar un nou contingut als nostres “castells”, per això crec necessari un pla de cooperació entre la regidoria de Cultura i

l’Associació d’Amics dels Castells.

Amics dels Castells es consolida com a entitat capdavantera en defensa del patrimoni Andrés Cadenas Cachón President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (1996-1998) Quan l’amic Jordi Mulet em va demanar que escrigués aquest article per a la revista em van venir al cap molts records del temps que vaig ser President d’Amics dels Castells, tots ells positius, i que ara voldria compartir en aquest escrit. Vaig participar des d’un bon principi en la constitució i fundació de l’associació. M’havia criat a Sant Josep de la Muntanya i des de petits jo i els meus amics anàvem amb les bicicletes fins a les Avançades de Sant Joan. Allò estava totalment abandonat, ple de deixalles i runes, però llavors ho trobàvem normal. Per nosaltres era quelcom misteriós que evocava un passat grandiós de la ciutat, però tanmateix evidenciava la seva decadència històrica. Ja de més gran, em van agradar els estudis d’humanitats, sobre tot la història. Si a tot això li sumem que sempre m’ha agradat viatjat, vaig arribar a prendre consciència del valuós patrimoni que teníem i del seu estat, i més concretament que teníem un conjunt de muralles dels mes extensos del nostre país. Recordo com el detonant per constituir l’associació va ser uns forts aiguats a la tardor de l’any 1.994. Aquest temporal va provocar la caiguda d’un pany de la muralla de les Avançades i això va ser el que ens va impulsar definitivament a donar un pas avant i fer l’associació. La desídia envers el nostre patrimoni era total i imperdonable. No podíem atribuir la responsabilitat només a les autoritats municipals. El deteriorament del patrimoni era la conseqüència directa de la falta de sensibilitat de la població en general, que es reflectia en la inactivitat de l’administració. El líder del grup e impulsor del projecte va ser Victor Cervera, 1er president d’Amics dels Castells, a qui hem de donar públicament les gràcies per la seva iniciativa. Al començament, anys 1.994 i 1.995, els recursos dels que disposàvem eren escassos. No teníem seu social i recordo que fèiem les reunions a la botiga “Mobles Obiol”, la propietària de la qual, Rosita, era sòcia fundadora de l’entitat. L’objecte de Amics dels Castells i de la seva fundació en un principi va ser la divulgació i rehabilitació de les muralles i fortificacions de la ciutat, encara que poc temps després es va ampliar a tot el patrimoni històric de la ciutat. L’entitat va tenir una bona acollida. De seguida es van fer bastants de socis i van començar les activitats que tots ja coneixem, entre les mes conegudes la 1ª Diada Popular. 12

Al novembre de 1.996 vaig ser escollit segon president d’Amics dels Castells. Vaig posar com a condició que només estaria dos anys perquè les meves obligacions professionals i familiars m’impedirien estar molt de temps com a president. Els meus companys de Junta van ser Joan Martínez (Vicepresident), Josep Brull (Secretari) Antoni Polo (Tresorer), Carlos Martorell, Anna Ibáñez, Fernando Favà, Rosa Sancho, Josep Rollan i Vitorio Melero. A tots ells vull agrair la feina feta i la il·lusió que van demostrar en tot moment. D’aquesta època com a president d’Amics, 1.996-1.998, recordo una cosa que ara ens semblaria inversemblant. Ens havíem adonat que molt tortosins no coneixien les muralles i fortificacions de Tortosa. Malgrat ser un element definidor de la nostra ciutat, molts tortosins no havien estat mai a Tenasses o ni tant sols sabien on estava el fortí del Bonet o no havien sentit parlar de les Avançades de Sant Joan. Es veritat allò que diuen que només se pot estimar el que es coneix. Per tant, la tasca més important era donar conèixer als nostres propis conciutadans el que teníem. Només així es podria crea un revulsiu que generés un moviment social. La tasca de la Junta Directiva durant aquests anys la resumiria com una fase de consolidació de l’associació. D’uns 60 socis que érem llavors, vam arribar a més de 100. Amb el recolzament popular que havíem tingut durant la 1ª Diada Popular, vam intensificar la pressió mediàtica, social i política i així es va organitzar la 2ª Diada al juny de 1.997, també amb molta participació. Conscients de que l’Ajuntament de Tortosa sol no podia dur a terme aquest ingent projecte de rehabilitar les muralles i fortificacions de la ciutat, vam intentar implicar a altres administracions, fins a aconseguir que vingués a visitar les muralles el Director General de Patrimoni, Benigno Pendas. Visita que ara ens semblaria alguna cosa normal i rutinària, però en aquells anys era tot un esdeveniment. Es com si ens adonéssim de l’existència d’unes muralles que feia segles que hi eren allí. Tota aquesta faena va tenir èxit, va arribar a la gent el nostre neguit envers el patrimoni, i al juny de 1.997 Amics dels Castells va ser distingida amb el premi “Tortosins 96”, en la primera edició d’uns premis promoguda pel diari La Veu del Baix Ebre, juntament amb 4 entitat més de la ciutat. Estàvem molt contents perquè havíem estat guanyadors per votació popular. Això era un al·licient per continuar i ens demostrava que valia la pena l’esforç i les hores perdudes. Podria explicar moltes coses, però seria molt llarg. Només una altra cosa voldria remarcar, que és la campanya que vam iniciar per demanar a totes les institucions i organismes públics que ubiquessin les seves oficines i seus socials al nucli històric. Fins llavors, pot ser per comoditat, s’anaven instal·lant als barris més moderns: temple, ferreries, etc. Tot això produïa un progressiu desequilibri de Tortosa que no podia continuar. Nomes així podríem omplir de vida social el barri, i aconseguir que el centre 13

històric tornés a ser el centre administratiu de la ciutat. Aquesta llavor que es va sembrar, va donar els seus fruits en anys posteriors. Vist ara i amb perspectiva històrica, podem estar orgullosos d’haver contribuït amb un granet de sorra a la divulgació i rehabilitació del nostre patrimoni. Gràcies a tots per ferho possible: socis, col·laboradors i amics de la nostra associació i, en general a tots aquells que estimeu Tortosa.

Valoració dels 25 anys dels Amics dels Castells Carlos Maria Martorell Fabregat President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (1998-2000) Per a una entitat, fer 25 anys és una satisfacció. Falta encara una mica per arribar als 400 de la Confraria de la Cinta (1617), o als 175 del Col·legi d'Advocats, o als més de 100 llargs del Mercat o l'Orfeó, però un quart de segle és suficient per haver consolidat un projecte i un bon moment per fer balanç i traure conclusions. Un somni difícil de complir Igual que un no sap per què té passió pel Barça, altres ignorem d'on ens ve pensar tant en Tortosa. Potser passar sovint caminant pel Rastre o per les precioses Avançades, o treballar en un edifici històric t’ajuden a estimar una ciutat excepcional, amb un potencial que no té cap municipi en quilòmetres, però també una població desconcertant, ja que part d'esta potencialitat està poc cuidada, poc valorada per natros mateixos o poc explotada turísticament. Este “idil·li” amb la ciutat et porta a conèixer una mica el nostre passat i a involucrar-te en aventures com Amics dels Castells (més tard, amb bon criteri, també del Nucli Antic), ja des dels inicis (1993), en les reunions al Bar del Parque, i després a través de diverses juntes. Va ser gratificant col·laborar en les primeres revistes i organitzar Diades. En dixar-ho (2010), el cert és que havia avorrit una mica la paraula "reunió" i quan marxes de llocs així sempre tens la sensació que has fet poc, però les taronges servixen de poc quan se'ls ha tret el suc. Ningú no s'ha d'eternitzar en les entitats, que han de ser com les curses de relleus. El meu interès, purament romàntic, ha sigut aportar un granet d'arena per fer realitat un gran somni: que Tortosa tingue el nucli antic arreglat, ple de vida sana, amb el patrimoni rehabilitat i que el turisme cultural sigue un motor econòmic. Però transcorreguts 35 anys d'aquells ideals de joventut, i valorant les coses que s’han fet (algunes molt bones), la velocitat amb la qual s'han fet i a la vista de l’estat actual de 14

la zona històrica, crec que (si tinc la sort de viure vint anys més) serà difícil que el meu somni es face realitat. Voldria equivocar-me!!! Comentaris durs i fets que fan pensar La “passió” per Tortosa et dona satisfacció quan la ciutat aconseguix un èxit, però disgusta molt en cas contrari. T’agrada comentar temes locals, però hi ha frases que, quan les sents, couen: "al casc antic no hi ha res a fer"; "Tortosa acabarà sent una residència de iaios"; "molts que valen es queden a casa"; "a la gent que pensa, la ignoren"; "tortosins, ni fem ni dixem fer". Quan gent preparada o assenyada diu frases així, inevitablement et fan preguntar: I si tenen raó? Estic perdent el temps en activitats que donen tants maldecaps? Però superat el primer impacte, la resposta sempre és la mateixa: Tortosa s'ho mereix tot... i més. Si a estos comentaris dolorosos afegim fets que preferiríem millors...:  Magnífiques obres com la Universitat, l'EOI, el nou edifici judicial, els de la Generalitat, el Museu, la plaça de l'Absis i altres haurien hagut de tindre més efecte dòmino en la recuperació dels seus voltants. Tampoc el Renaixement ha tingut en el nucli antic tots els efectes que, potser, els seus creadors buscaven.  Tortosa hauria de traure més partit a la seua riquesa modernista, així com a la Ruta dels Tres Reis, la del Temple, la Red de Juderías de España, el Camí de Santiago...  Costa entendre que llocs espectaculars com Casa Grego, la Puríssima o l'edifici Metrópolis estiguen buits, sense ús.  Que entitats tan positives com el Parador o la UNED siguen llocs tan estranys per a la ciutadania. (Una pena que no anem més sovint al Parador, incomparable, a fer un cafè.)  Les institucions a vegades ens estimen poc. Tres exemples. 1) El Centre d’Acollida Turística de l'entrada de Tortosa, ara tancat. 2) L'injust disbarat de no fixar el Museu de les Terres de l'Ebre aquí, quan Tortosa tenia ja un museu al 1900 (o potser abans). 3) És una pena que al monument del riu només se li mire (encara que sigue amb tota la raó legal) el seu significat i no

FOTO DENÚNCIA: Muralles plenes de pins, on també està la Poterna del General Ortega. Ubicació: baix de la piscina del Parador. Per la pujada a les Avançades es pot veure. Foto: Carlos M. Martorell

es tingue en compte el seu valor artístic, o que és una de les fotografies preferides dels turistes, o què en va decidir la població per al seu futur. (Així hem anat perdent patrimoni: part de muralles, Coliseum, interior de Casa Canivell... Per què no aprenem del passat?).  Una ciutat de les característiques de Tortosa necessita un arqueòleg municipal i la regidoria de Patrimoni té encara poc protagonisme.  Del Pacte pel Patrimoni, aprovat per unanimitat en 2009, se n’ha parlat poc, i tampoc es veu gaire entusiasme per tal que Tortosa sigue Patrimoni de la Humanitat.  I si mirem els castells i muralles, l'estat actual de Fullola, Tenasses, Bonete, el camp de la Torreta...  El castell de la Suda no apareix a moltes guies importants de castells, i tenint el conjunt emmurallat més llarg de Catalunya i probablement de l'Estat, Tortosa és poc coneguda per això. Només amb este eslògan, vindrien molts turistes. (Tortosa té el doble de muralla que ciutats famoses com Lugo, Ávila, Albarracín... i potser també un dels perímetres més llargs d'Europa. Ferrara, a Itàlia, en té 9 km; potser Tortosa s'hi hauria de relacionar.)  El Pla Director de les Muralles fa anys que es troba a l'Ajuntament... (Criticar és molt fàcil, i més des de la barrera.) Sense "normalització", muralles, nucli antic i patrimoni, ho tenen difícil Tortosa ha de fer front, a banda dels problemes del dia i els que sorgixen, a temes d’una envergadura colossal:  Moltes hectàrees de nucli antic, en part en mal estat.  Una catedral en contínues obres, que no vorem acabada (la recuperació de l'orgue, per exemple, està pendent des de la Guerra civil).  6,5 km de muralla, amb molts trams per rehabilitar, amb 6 recintes (4 sense ús; 2 dels quals, grans, amb unes possibilitats extraordinàries).  Edificis i espais preciosos per recuperar; alguns donarien bons serveis (a banda dels esmentats abans, el col·legi Sant Josep, el Porcar, Mas del Bisbe, Tenasses, Molins d’en Comte, la Masada, casa O’Wenetz, Fèmina...). (Si algun lloc patrimonial corre perill de col·lapse, s'hauria de mirar d’apuntalar-lo fins que es pugue rehabilitar.)  Una xarxa de galeries subterrànies, que seria molt atractiva turísticament, com ho estan sent les de la Catedral o el refugi antiaeri. (És un tret tortosí: Tortosa amaga molt més del que ensenya.) Només estes poques accions necessitarien una quantitat enorme de diners i de faena. Pocs habitants (34.000) significa pocs diners i, per tant, dificultats per mantindre dignament estos elements, que són més propis d'una capital (que és el que Tortosa 16

hauria d'haver sigut en la distribució provincial de 1833, origen, potser, de mals posteriors). Tants diners seran difícils de trobar, però almenys la falta de mans s'ha anat pal·liant amb la col·laboració ciutadana a través d’un gran teixit associatiu, que ha fet un treball de recolzament dur i meritori (un altre tret positiu de la ciutat). Per tant, no és difícil comprovar que Tortosa no és una ciutat “normal” com altres de la seua mida. Dos solucions romàntiques 1.-Tant de bo es pogués de disposar d'un pressupost extraordinari, paral·lel, per a estes inversions excepcionals, alimentat amb diners d'Europa, de l'Estat (n'hi demanem per a temes així?), de la Generalitat, de la Diputació, de mecenes que no saben on invertir, de subvencions públiques i privades... En els pressupostos de cada any, estes iniciatives sempre seran difícils d'abordar perquè són caríssimes i no es consideraran mai peremptòries; i amb el virus, les crisis... hi haurà necessitats més urgents. Ja vam vore "lo" difícil que va ser aconseguir el PINCAT. Un precedent que hauria pogut obrir esta via va ser quan, a finals dels 90, gràcies a l’eufòria ciutadana pels castells, l’Ajuntament va comprometre 10 milions de pessetes anuals a muralles. L'alegria va durar poc. 2.-Si es disposés d’este hipotètic pressupost per portar a terme estes tasques, difícilment podrien fer-ho 8, 10 o 12 regidors d'un equip de govern (i més si haguessen de compaginar la tasca política amb altres). Hi hauria faena per als 21 regidors i més. Tot no seria més fàcil amb un govern d’unitat o d’ampla majoria? Però fer esta proposta sembla ciència-ficció, a la vista de com va la relació entre alguns partits. Costa entendre, per exemple, que abans de les eleccions, una formació digue que no pactarà amb un altra perquè "és de dretes, o independentista (o no), o el 155...", quan del que es tracta és fer coses bones per al poble. Tortosa ha d'estar per damunt de protagonismes, orgulls, partits, d'ordres donades des de fora, de dretes i esquerres (conceptes, en la pràctica, molt obsolets que en alguna època tenien sentit). I si mai no ha de ser possible esta idíl·lica unió, almenys (apel·lant a l’arma infal·lible, el senderi tortosí) caldria unitat en els temes bàsics de ciutat i en els de nucli antic i patrimoni, per la seua complexitat. Tan utòpic és que govern i oposició remen en la mateixa direcció? Els tortosins, units, són invencibles. Algunes conclusions de 25 anys  El millor que li podria haver succeït a una associació com els Amics seria no haver existit. Significaria que el nucli antic, els edificis patrimonials i les muralles estarien rehabilitats, útils, visitables i plens de turisme.  L'acció de l'entitat ha sigut positiva: ha caigut simpàtica a la població a la qual ha fet descobrir racons espectaculars (amb Diades multitudinàries) i augmentar la

conscienciació pel nucli antic i el patrimoni. Les revistes publicades, cada cop més interessants.  Encara que l’entitat sempre ha tingut clar que intenta ajudar a arreglar "coses de tots" i, per tant, mai no té l'última paraula, ha incidit en l'actuació política: va ser causa de les escoles-taller a les Avançades i una llavor del PINCAT. En els primers anys, els partits van incloure, en els programes electorals, propostes sobre muralles i patrimoni. Les administracions han anat fent obres importants a les muralles (la torre de Campredó, les Avançades, reforç de la muralla de la Suda, reparació de trams caiguts, el Portal del Romeu, la muralla del XIV-Jardins del Príncep...) Llàstima que no prosperés una de les primeres propostes de l’entitat: crear una brigada de recuperació. Si s'haguessen rehabilitat uns metres de muralla cada any, ara tindríem trams arreglats. Però, lògicament, és dur estirar un carro molt pesat durant mot temps i com en les curses de fons, la "moda" de les muralles es va desinflar. En resum, la gestió política, durant estos anys, ha sigut d'alts i baixos; potser hauria pogut actuar més i més ràpid. Tot i que l'entitat sempre ha intentat fer crítica constructiva, hi ha hagut moments de tensió que s’haurien hagut d’evitar.  Una curiositat. L'entitat va nàixer (1995) enmig d'una efervescència cultural (digna d'estudi). Va haver-hi moviments i creacions culturals que, sense dir-s'ho, van afavorir l'estimació pel patrimoni, el nucli antic, la història, les tradicions, el folklore... Alguns van ser: la revitalització de la Setmana Santa, Acadèmic (1989), els Quicos (1992), Colla de Dolçainers (1993), l'Auditori i la Mostra de Jazz (1995), el Renaixement (1996) i grups derivats de la Festa, colles de diables, botigues de records, imagineria (gegants...)... El fenomen va culminar amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que va cohesionar un territori i va fer tornar a estimar el riu. I una bona conseqüència de la protesta social contra el PHN va ser ubicar al nucli antic les delegacions de la Generalitat.  La recuperació real del nucli antic passa perquè hi visque gent normal i tingue els negocis d’un barri. Arreglar carrers i posar edificis oficials és una bona eina, però no la bàsica.  Tots hauríem de passejar més habitualment per la zona històrica. A banda d’augmentar-nos la sensibilitat (fonamental per a estos temes), és una bona forma de descobrir detalls nous, mancances, possibilitats, necessitats i idees per millorar-la.

Adjunto este dos fotos del carrer Sant Felip Neri només per recordar, a qui correspongue, que s’hauria de fer el possible per reubicar en algun lloc els tres portals (o almenys algun). Avui dia no estan. En este indret no hi ha cases. Fotos: Cedides

Un bon pressentiment Els tortosins van notar la decadència de Tortosa coincidint amb l’enderrocament més quantiós de muralla (finals del XIX i principis del XX). Una publicació (1914) va convocar el concurs “Mitjans pràctics per aixecar Tortosa de sa actual postració”. Vergés Paulí deia: “Escric els meus treballs rics d’amor a Tortosa. La més bella esperança que tinc és morir-me ans que s’obliden les nostres tradicions, desapareguen les badocades muralles, se suprimixque la diòcesi i que els fills d’esta ciutat, seguint el repugnant materialisme, reneguen de la Mare de Déu de la Cinta.” Cent anys després, potser ja és hora d’aparcar este victimisme quasi genètic. Un pressentiment diu que els tortosins notarem el rellançament de la ciutat quan els recintes emmurallats tinguen ús i es rehabiliten les fortificacions. A més, Tortosa, que té una qualitat de vida extraordinària, ha de ser una ciutat d'oportunitats (tant de bo els nostres joves no marxen), atractiva i estimada, però com que no tenim platja, hem "d'acaçar" els turistes i mimar-los, i treballar el que podem oferir-los en exclusiva, que és molt i bo.

25 Anys d'Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa: 25 anys d'escampar llavors Alons Navarro Álvarez President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (2000-2004) L'Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa des que va nàixer, ara fa 25 anys, ha treballat per a dignificar la ciutat antiga. Primer, amb la mirada posada a les muralles però sense apartar-se de la necessitat de proporcionar al veïnatge una vida el més agradable possible, en el que respecta a la millora de carrers, habitatges, monuments i comerç. Enteníem que els monuments isolats no eren una opció vàlida.

Buscàvem complicitats, sobretot amb l'Ajuntament. I ens envoltàvem de gent experta que en sabia més que nosaltres. Això era el que ens motivava per a intentar un canvi que engegués una dinàmica imparable a l'estil de la ciutat de Girona on un alcalde com Joaquim Nadal, tenaç i decidit, va convèncer tothom a recuperar el seu centre històric. Durant el seu llarg mandat es va planificar la gran transformació de la ciutat i es van buscar els recursos que faria enorgullir la ciutadania i que la posicionaria com a ciutat patrimonial turística de primer ordre. Salvant la distància amb Girona, capitat de província, a Tortosa no hi va haver aquesta reacció i els plans urbanístics de l'època feien créixer Tortosa cap als barris nous, tot abandonant els que ens havien vist nàixer. Va arribar un moment en que es va tocar fons i que al comparar-nos amb qualsevol altra ciutat abaixàvem el cap quan parlàvem del Nucli Antic. Una certa revifalla va palpar-se amb les inversions del Pla de Barris i alguna acció més, però del tot insuficient, més enllà de la urbanització d'alguns carrers i edificis i de l'intent que la Festa del Renaixement lluís els valors i les millores de l'espai. I la realitat, tossuda com és, ens porta a veure que encara cal molt per a que la ciutat antiga recupere la dignitat perduda. Tortosa, una ciutat patrimonialment rica, referent entre Saragossa, Tarragona i València, passa avui de puntetes de poder-se lluir al complert com a Capitat Cultural 2021. L'impuls i la iniciativa d'Amics dels Castells ha col·laborat en la millora evident, encara que insuficient, del recinte emmurallat i del Nucli Antic i, sobretot, ha ajudat a que tortosins i tortosines coneguessen i valoressen la seua història i patrimoni. Molta de la nostra faena ha passat per escampar llavors cap al coneixement i l'estima de la ciutat: 25 Anys escampant llavors! Els fluxos d'idees i de forces transformadores ens han passat de llarg en aquesta ocasió, però no ho faran en una pròxima, ara que hem après dels errors tenim més a prop els encerts. Això sí, la transformació germinarà si conflueix en el retorn de veïns i de vida a la ciutat històrica i bimil·lenària. I no us càpiga dubte que Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa hi serà!

Tortosa, conjunt histriònic artístic Xavier Rollan Besalduch President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (2004-2008) Tortosa és una ciutat que ha prosperat en els últims 50 anys de forma indubtable. Des del meu punt de vista el creixement és inferior a la mitjana d’altres ciutats en competència. En resum, fa 50 anys la ciutat possiblement era més important a nivell de país que en l’actualitat. El nucli urbà amb una població estancada en els 30.000 habitants té el gran handicap que disposa d’un conjunt històric extremadament gran per a la seva gestió i que històricament s’han creat nous eixamples que han facilitat el desplaçament dels habitants des dels barris antics. Amb els criteris del segle XXI, podríem dir que no estem reciclant els conjunts històrics, les mesures han estat poc sostenibles i que no s’albira una “smart city”. Es ben cert que la població el que busca és funcionalitat i comoditat i el parc d’habitatges envellit dels barris antics no va facilitar la fixació de població. Aquest és el gran fracàs de la ciutat que venera el conjunt històric durant la Festa del Renaixement del juliol però l’estigmatitza la resta de l’any. La ciutat no ha tingut una gestió urbanística equilibrada que propiciés una cohesió social a tots els barris de la ciutat. Res hem sabut mai més de les propostes i convenis del 2010 per a declarar tot el conjunt històric com a zona de rehabilitació estratègica, el pla local de l’habitatge (PLH) o la divulgació dels programes per fomentar la rehabilitació. És cert que l’Ajuntament té ajudes per a la rehabilitació que regularment surten cada any des de l’any 2008 però la seva disposició econòmica és irrisòria i totalment testimonial amb una partida anual de 70.000 € per a tot el conjunt històric. Els barris antics han anat caient en la despoblació i marginalitat. En els pitjors dels casos en el tapiat, l’abandó i l’ensorrament. La ciutat antiga continuarà afonant-se. Hi ha multitud de cases abandonades a la seva sort on els propietaris han desaparegut i des de l’administració pública no s’ha fet res mai. El que havia de ser una volta de full al nucli antic amb el PINCAT del 2005 al 2012 ni va ser integral ni va abordar el principal problema que era la millora de l’estàndard de l’habitatge del nucli antic. Milers de metres quadrats de lloses de granit escampades pels carrers ara peatonals... La ciutat va perdre uns anys de creixement econòmic per recuperar urbanísticament els nuclis antics mentrestant creixien els eixamples a l’extraradi. Quan em preguntaven fa anys per Tortosa sempre explicava que Tortosa tenia el privilegi de ser un “conjunt històric artístic” pel seu gran valor patrimonial. Un conjunt 21

de totes èpoques, pedra a pedra pels seus habitant al llarg dels més de 2000 anys d’història. Un conjunt històric hauria de ser alguna cosa més que una catedral i un castell i este és el gran drama de la nostra ciutat històrica. La paraula “conjunt” sembla ser que els polítics no l’han entès. No han sabut gestionar aquesta realitat i no han entès l’oportunitat i el significat que el conjunt històric demanava. Actualment tenim un conjunt històric en ruïnes amb barris que semblen un formatge de gruyere abandonats a la seva desgràcia. Santa Clara i el barri Jueu serien els més representatius però no oblidem els eixamples del Rastre, Garrofer o els perímetres dels enderrocs massius del barri del Castell i Sant Jaume. Des de la catalogació com a conjunt historicoartístic de l’any 1976 la gran majoria d’intervencions urbanístiques als barris antics de la ciutat han estat per enderrocar; unes vegades per inacció arribant a un estat de degradació superior al pas d’una guerra i d’altres per capritxos com els de la Plaça de la Catedral on els il·luminats governants no veuen els problemes pendents i se’n creen de nous. Ja s’ha vist com han anat les coses i la gran planificació i estima amb que tracten el patrimoni. Els enderrocs, defensats tradicionalment com a “esponjaments” en el nostre cas han estat la cirereta per fer marxar al veïnat proper i han eixamplat la degradació com una taca d’oli. És impresentable iniciar enderrocs de barris sencers sense cap programa d’actuació real i viable sobre l’espai afectat. El resultat són solars amb mils de metres quadrats enderrocats i abandonats al centre històric de la ciutat: • El barri de Sant Jaume amb uns 3000 m2, enderrocat el 2010 explicant una imminent actuació global de tot el barri que ningú ha vist. • El barri del Castell amb uns 4000 m2, enderrocat en diferents fases des de fa més de 20 anys i on enguany s’ha iniciat la reposició dels serveis públics. Corria l’any 2004 quan la revista dels Amics dels castells denunciava l’abandonament del barri del Castell amb un “PROU” a la seva portada. • El barri del Garrofer amb uns 1000 m2, enderrocat en diverses fases a mesura que anaven caient les cases, l’última el 2013 amb una vianant ferida greu. • El balneari de Porcar al barri Jueu amb uns 1000 m2, el que va ser dipòsit municipal abandonat per l’Ajuntament des de feia 40 anys i que havia de convertirse en el “centre de les tres cultures” amb les obres iniciades a l’any 2018 i ara totalment abandonat. Crec que és el moment de reflexionar i potser demanar que ens treguin la catalogació de conjunt historicoartístic. Tampoc afectaria en res, les llicències serien més àgils i el resultat el mateix.

Costa del Castell (11-11-2019). Foto: Xavier Rollan

Inici de l’enderroc del Barri de Sant Jaume. Abril 2010. Foto. Xavier Rollan

25 anys d’activisme per un patrimoni amb futur Jordi Jordan Farnós President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (2008-2015) Em demanen un escrit com a ex president d’esta entitat per valorar-ne el 25è aniversari. Certament, 25 anys són molts. El fet que una entitat cultural i popular com els Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa els pugui celebrar dona fe de la importància i de l’encert d’aquell grup de pioners, amb Víctor Cervera al capdavant, que van pensar en la seua fundació. Només tinc paraules d’agraïment per a ells i per a tota la resta de presidents i juntes que l’han fet possible fins avui dia. Tortosa disposa d’un riquíssim patrimoni arquitectònic, on destaquen els nostres castells i muralles. Els més de 6 quilòmetres de perímetre que conservem donen testimoni de la seua diversitat tant en estils arquitectònics com en etapes històriques. 23

Tenim restes de muralla romana, tenim un gran castell andalusí i tenim una muralla medieval i moderna, amb clars exemples de transició d’una cap a l’altra. I tenim molts baluards i fortins que encara ens resten dempeus. Si algú ha posat en valor tot este llegat, sens dubte, és l’associació Amics dels Castells i tota la gent que n’ha format part i hi ha participat. Són tantes les accions que s’han desenvolupat per part de l’entitat que cal que en fem memòria: des de les ja tradicionals diades, la publicació de la revista, el concurs de pintura, passant per la publicació de llibres, articles o la realització de multitud de conferències i jornades, sempre pensant en la reclamació i reivindicació de restaurar i rehabilitar els nostres castells i el nostre centre històric amb la idea d’impulsar el desenvolupament econòmic i social de la nostra ciutat. Estic plenament convençut que sense la determinació d’esta entitat i de tanta gent al seu darrere mai s’haguessin rehabilitat les Avançades de Sant Joan o la muralla de Remolins ni s’hagessin fet tantes actuacions durant estos 25 anys al centre històric de la nostra ciutat. N’hem d’estar orgullosos com a socis i membres de l’entitat. Ara bé, no podem relaxar-nos ni deixar de fer una mirada crítica a les nostres reivindicacions: crec que és evident que aquell nucli antic i aquelles muralles i castells totalment rehabilitats, plens de vida, d’oportunitats que tots i totes desitgem encara no són una realitat. És per això que cal encoratjar a l’actual junta, a tots els socis i sòcies, a tots els qui hem format o formem part d’aquesta entitat, a perseverar en el nostre objectiu i a seguir treballant i somiant amb esta Tortosa orgullosa del seu passat, no només de paraules, sinó de realitats. Hem fet un llarg camí, continuem fent-lo. 25 anys d’activisme per un patrimoni amb futur ens avalen.

Amics, una entitat viva Ramon Ruiz Fons President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (2015-2019) 25 anys per una entitat, són molts anys. És molta gent, molts associats, molts participants... Amics dels Castells és i sempre ha estat una entitat viva, que ha passat per diferents etapes, de bones i de dolentes. En aquestes frases podríem fer un recorregut per totes elles però no cal, el que si cal és donar ànim i recolzament a persones com Laura Mora, Gerard Climent i Jordi Mulet que fan de motor d’una entitat i miren cap al futur per fer de Tortosa una ciutat més amable, més digna i sobretot més respectuosa amb la seva pròpia història i el patrimoni que alberga.

Què Tortosa és una ciutat en potencial possiblement no ho negarà ningú, però està clar que aquest potencial no és suficient per fer de Tortosa un lloc atractiu i amable, per a que es mostri com a capitalitat d’un territori. Amics dels Castells té com a principal ítem recuperar el sistema fortificat de la ciutat, però si ens posem parlar ens adonem que la ciutat ha de recuperar molts espais, uns espais què són vitals! Espais que malauradament actualment no formen part de l’ideari de la societat tortosina i tampoc de la seva vida quotidiana. És una veritable llàstima que els habitants de Tortosa reneguin del seu nucli històric i últimament també del seu centre. Anys i panys sense polítiques que reverteixin aquesta situació han fet que la degradació dels entorns urbans, més significatius de la ciutat sigui cada cop més severa. Està clar que Tortosa no ho té fàcil, la ciutat ha quedat desplaçada de les principals vies de comunicació i llavors cal anar a Tortosa. És molt diferent el fet de passar per un lloc, que haver d’anar expressament. A Tortosa s’hi va, i anem perquè disposa de serveis administratius, educatius, sanitaris... i un cop allí la ciutat no es mostra acollidora. Per què? Per què Tortosa ha deixat de ser atractiva per a les poblacions que la tenen de referència? Amics dels Castells com a entitat cultural i patrimonial ha de posar l’accent en el fet de que la ciutat ha de mostrar-se acollidora, amable i atractiva. Com? Molt possiblement contribuint a revertir l’ideari que se té de la ciutat. Els castells poden ser un símbol d’aquest fet, però també el seu nucli antic. Estic segur que la citat pot esdevenir altra si canviem la degradació per la recuperació, si canviem especulació per inversió en la rehabilitació, si canviem lowcost per proximitat i qualitat, en definitiva si la ciutat fa un gir de 180 graus a les polítiques desenvolupades en les últimes dues dècades, si es deixa de banda l’amiguisme i s’aposta per l’eficàcia i la solvència, si es trenca en el sistema operatiu actual de la cadena de favors que reverteixen en vots i se treballa pel bé comú. Amics dels Castells, amb aquestes energies i idees, sempre serà una pedra en la sabata de qualsevol administració i color polític, però l’entitat s’ha de mantenir viva, després de 25 anys, és una entitat que sobreviu, que alberga molt de prestigi i que és molt necessària per fer veure que altra Tortosa és possible i necessària, que les coses poden canviar i que els canvis sempre són positius. Tortosa es mereix un canvi on el patrimoni, la cultura i el seu nucli antic siguin essencials. Força als que esteu al capdavant de l’entitat, molt de treball i no defalliu! A la societat animar-la a participar, a recolzar l’entitat i associar-se a la mateixa. És una feina col·lectiva que necessita de tots nosaltres.

ASSOCIACIONISME Redescobrint el nucli antic Associació A Cel Obert “¿Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tinga Tortosa? Primerament bon clima, bon siti, molt comersi per la mar y per lo riu y també per la terra, dos ports a la mar e igual distància a les tres principals ciutats de la corona. Molta còpia de averies, de sal y de peix major, de varietat y abundància de fruites, gran longitut y latitut de térmens, molta llibertat per sos privilegis ...” Paraules escrites pel tortosí Cristòfor Despuig, cavaller, polític i autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), l’obra literària més important de la Catalunya del Renaixement. Cada ciutat ha viscut la seva època d’esplendor i la de la ciutat de Tortosa sembla que cal buscar-la al segle XVI. Des de fa uns anys, i encara que sigui a molt poc a poc, sembla que s’ha anat prenent consciència que cal potenciar el nucli antic per crear una identitat forta, capaç d’aglutinar el passat potent de la ciutat i el futur que tots volem. Ho estan fent alguns comerciants apostant per posar els seus negocis i també algunes administracions traslladant serveis i millorant infraestructures. Ara només falta que ens ho creguem la gent de carrer i fem un pas endavant. És això el que vam fer fa set anys un grup de persones vinculades al món de l’art, l’arquitectura, el disseny i el turisme cultural, que tenim la creença ferma de les grans possibilitats que ens ofereix el patrimoni tortosí: treballar perquè tota població i totes les administracions prenguin consciència de la qualitat arquitectònica que ens envolta. Perquè ens sentim orgullosos i lluitem per retornar aquesta esplendor a la ciutat. Des del 2014, des del Festival A Cel Obert apostem pel turisme cultural de qualitat amb la intenció de convertir Tortosa en escenari de creació artística i de difondre el seu art i patrimoni arreu del món. El nucli antic de la ciutat de Tortosa té una gran quantitat d’edificis amb un pes històric i artístic considerable. Actualment hi podem trobar, en un radi molt petit, edificis modernistes, gòtics, renaixentistes, barrocs... tot mostrant la sensibilitat de la ciutat per l’arquitectura en èpoques passades, així com el seu poder com a nucli. Molts d’aquests edificis disposen d’una arquitectura d’interior igual d’important que la d’exterior, però que sol passar desapercebuda per la ciutadania. Aquest és el cas de molts patis, que es poden convertir en un gran atractiu per a la gent que desconeix la seva existència. 26

Fruit d’aquest fet, vam buscar la manera de dinamitzar aquesta riquesa monumental. El desconeixement per part de la ciutadania i la poca activitat i vitalitat fora de moments puntuals era una evidència i calia posar en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat. En el cas dels membres de Instal·lació Baldequí, premi del jurat 2019 l’Associació A Cel Obert, Autors: Joan Bardy i Jean Orliac. Espai: Passatge Franquet. vam veure-hi una Foto: Santi Martorell oportunitat a través d’instal·lar-hi obres d’arquitectura efímera. Vam pensar que establir un diàleg entre l’arquitectura més clàssica i les obres d’art més contemporànies invitaria als visitants a reflexionar i experimentar noves percepcions al mateix temps que la ciutadania podria ser conscient de la ciutat on viu. Així doncs, l’associació A Cel Obert, amb el Festival que porta el seu nom, reforcem la proposta cultural i turística del territori obrint les portes dels seus patis a la ciutadania. Molts d’aquests espais, de gran pes històric, romanen tancats al públic la resta de l’any i el festival suposa una bona ocasió per descobrir aquest patrimoni ple d’art. Des del seu inici s’han pogut veure instal·lacions efímeres d’autors reconeguts, els quals ajuden a atreure el públic més professionalitzat i permeten una projecció de la ciutat més enllà de les nostres fronteres. També, des de la primera edició, estem realitzant un arxiu fotogràfic i un aixecament dels plànols dels patis per tal de deixar constància de l’estat d’aquests espais. Volem sensibilitzar al públic i protegir aquesta arquitectura d’interior. Al mateix temps, creiem que és important poder explicar la història d’aquests llocs. És per això que organitzarem visites guiades per les diferents intervencions, per mostrar tant les propostes efímeres com els espais on s’ubiquen. Col·laboracions i intercanvis entre altres festivals d’arquitectura efímera, sigui a nivell estatal o sigui nivell europeu com els tallers i conferències programades per a l’edició 2021 gràcies al projecte Transefímers MED, ens fan créixer i ens donen la possibilitat de projectar el patrimoni arquitectònic de la ciutat arreu. O el projecte educatiu que vam engegar el 2017, en el qual ja s’ha implicat a més de 5.000 xiquets i xiquetes del territori amb la creació, cada any, d’una instal·lació 27

col·laborativa realitzada amb la participació dels centres educatius. Aquesta activitat té com a objectiu apropar l’arquitectura efímera al públic més jove i fer-lo partícip del festival. Els nens són els futurs consumidors de cultura i és per aquest motiu que creiem que és important educar la mirada vers el patrimoni i l’art contemporani. I volem seguir creixent. Perquè si el Festival creix, és perquè l’interès pel patrimoni també ho fa. I la ciutat de Tortosa té infinits escenaris que ens agradaria potenciar.

Los que pugeu i els que baixem Maria Franquet Roca Regidora de Cultura i Igualtat de Riba-roja d’Ebre Si bé és cert que al nord i al sud de les Terres de l’Ebre mos uneixen moltes coses, també és cert que hi ha una tendència a visitar més lo sud que el nord; i això és perquè no coneixeu bé l’extrem nord de la nostra vegueria, us ho asseguro! Per això, lo dia que des d’Amics dels Castells me van proposar venir a conèixer Riba-roja d’Ebre, me vai sorprendre: xica, que los de la capital volen pujar cap aquí dalt, això és un sí assegurat -vai dir-me-. Quan vai agregar a Amics dels Castells a Instagram, al seu perfil hi posave: Patrimoni, Cultura, Art, Historia i Castells, i vai pensar que naltres complíem los 5 requisits. L’art: a la vila l’art se desborda pels carrers, i els passejos són amables si vols anar a fer la ruta del Riu d’Art, on a cada cantonada se hi trobe una obra artística diferent; la historia: en lo creuament del riu i l’entrada de les tropes franquistes la matinada del 25 de juliol de 1938 a Riba-roja, començave la Batalla de l’Ebre i, entre d’altres construccions, encara s’hi conserven les trinxeres prop de l’Ermita de Berrús; los castells, si bé sol quede una paret del que va ser lo castell, encara conservem la part del castell dels templers que enllaça amb la Plaça del forn i el nucli antic, des d’on hi ha una de les millors vistes del riu Ebre que, a Riba-roja, se fa català; lo patrimoni: per si no fos prou, tenim la concentració més gran de Forns d’Oli de Ginebre del Foto de grup a l’Ermita de Berrús de la sortida a Riba-roja territori català -i també el 16 de novembre de 2019. Foto: AerisPixel espanyol-, i és una llàstima que lo novembre passat no 28

mos donés temps perquè coneguésseu esta part de Riba-roja que és de les més interessants i explotades; i la cultura: la coneguda colla de diables Figots Satànics, les puntaires, l’himne, la nostra jota i la nostra sardana, la Copa de Lletres -esdeveniment on se barreja literatura i vi-, la festa de La Clotxa i la festivitat de Santa Agda -d’interès comarcal-, artistes com la Roser Gay i l’Albert Bonet, cantautors com l’Adrià Cid,... I encara més coses atractives per conèixer lo territori: l’embassament i la Presa -que us recomano passejar amb les barques de Badia Tucana-, La Garita -que era una torre de guaita-, l’ermita de Santa Madrona, quasi un centenar de rutes de senderisme, un vinagre de mel conegut arreu i molt bona mel, bona carn i bona brasa, i tantes coses que us diria, però que prefereixo que coneguésseu de primera mà. Una mica de la Riba-roja que jo estimo és la que, juntament amb lo Dr. Daniel Piñol, vam poder ensenyar-vos aquell dia de novembre que el temps mos anave a favor, que se mos va endolcir lo paladar en les pastes del Forn i que se mos van omplir les pupil·les de paratges que sol podem assaborir aquí, a les Terres de l’Ebre. I lo fet de poder-los assaborir plegats, de mesclar una mica de nord i una mica de sud, una mica de valtres i una mica de naltres, és lo que fa que la cultura se mantingue viva. Ah, i lo que també fa que la cultura local se mantingue viva és l’existència d’entitats com la vostra, com Amics dels Castells, per això, des d’aquí us vull donar les gràcies per la gran tasca que feu i per l’estima a tot lo que és nostre. A Riba-roja d’Ebre sempre sereu benvingudes!!!

El proyecto HA del Castillo eligió el Castillo de la Suda para finalizar su andadura por toda España Angela López Sabater, Xavier Laumain, y Juan Eloy Gil García Coordinadora de Didáctica Patrimonial en ARAE Patrimonio y Restauración SLP ARAE Patrimonio y Restauración es un estudio de arquitectura que desarrolla su actividad profesional entre la intervención en patrimonio histórico (restauración, rehabilitación…) y la investigación, gestión y difusión del patrimonio cultural, material e inmaterial. Cuentan además con un departamento de actividades didácticas sobre educación patrimonial, lo que les ha valido ser agente local de las Jornadas Europeas del Patrimonio organizadas por el Consejo de Europa. Profesores de la universidad Europea de Valencia, y anteriormente de la Universidad de Paris Val-de-Seine (Francia). Acumulan un centenar de publicaciones, ponencias, comunicaciones en congresos e intervenciones en docencias universitarias. A 29

numerosos premios, destacamos el European Union Prize for Cultural Heritage en los Europa Nostra Awards 2012 y el European Heritage Stories 2019. Los barrios históricos situados en las faldas de las construcciones defensivas de las ciudades han quedado, a menudo, excluidas de los avances urbanísticos y sociales sufriendo un proceso de vaciado y degradación social. Por otro lado, la realidad en nuestra geografía, con históricos ejemplos defensivos coronando núcleos históricos, sitúa los focos de atracción turístico precisamente es esas cimas. Con ello se crea una dicotomía entre las dos realidades: el centro histórico y sus castillo. El objetivo de este proyecto HA del castillo! (Historia y Acción social) financiado por la Fundación BBVA a través de las becas Leonardo, ha sido realizar talleres educativos, enfocados sobre todo a los niños, para dar a conocer de manera lúdica los barrios históricos situados en las faldas de los castillos que coronan algunas ciudades españolas. Se trata de una acción pedagógica cultural en torno a los castillos en lugares en riesgo de exclusión social, capturando la atención de los más jóvenes e invitando al resto de la sociedad a interesarse por estos barrios tradicionalmente ricos en vida. El día 7 de diciembre del 2019, en el centro histórico de la capital del Bajo Ebro, se llevó a cabo la última de las reconstrucciones en cartón reciclado que el equipo de arquitectos ha realizado desde finales de 2018 por una selección de poblaciones de la geografía española. Han sido varios miles de km los que nos han llevado a Dibuixar el Castell de Tortosa, una de les activitat d’este taller. FOTO: HA del Castillo provincias tan variadas y distantes como Valladolid, Murcia, Huesca o Badajoz, entre otras. Los castillos de todas las poblaciones han sido estudiados por el equipo de expertos y posteriormente se han reproducido en materiales que cumplen los principios de las 3R (reciclar, recuperar y reducir residuos) consiguiendo transportar el imaginario de su población a la época de mayor esplendor de la fortaleza mediante la recreación de volúmenes ya desaparecidos, obviando estructuras de los últimos tiempos o reconstruyendo la totalidad de la fortificación en los casos que se encuentra prácticamente desaparecida. La recreación del Castillo de la Suda, en el centro de Tortosa, puso el broche de oro a estos meses de intenso trabajo. En este caso se reprodujo la parte más antigua del 30

castillo de aquello que se ha conservado hasta la actualidad, y que hoy en día forma parte del Parador Nacional de turismo de Tortosa. Para su construcción, contamos con la inestimable ayuda de un montón de peques muy interesados en su castillo, que se acercaron a disfrutar la actividad programada en colaboración con la asociación «Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa» y el ayuntamiento de la localidad. Como es habitual en las jornadas HA del Castillo, la reconstrucción se complementó con talleres infantiles que incluían análisis de la ciudad sobre plano (identificando el castillo respecto su casa, su colegio, el parque de juegos...), y actividades sobre complementos medievales y conocimiento de la heráldica, entre otras. Además, a través del dibujo, los participantes muestran de una manera natural, su percepción personal respecto al castillo de su población. (ver las fotografías adjuntas) El objetivo final es establecer mecanismos que permitan a la ciudadanía aproximarse a la herencia patrimonial que le rodea, dejando así de ser meros espectadores pasivos ante el elemento patrimonial. ¡Gracias a todos los agentes implicados y a todos los que vinisteis a disfrutar/aprender con nosotros! Las 12 intervenciones en las poblaciones seleccionadas en esta primera fase sirven de antesala a un trabajo más en profundidad sobre la relación de nuestros patrimonios y la comunidad que la hereda. Por ello, el proyecto sigue abierto e invitamos a curiosos, técnicos de patrimonio, gestores culturales y administraciones a contactar con nuestro equipo para próximas visitas a vuestros castillos. Destacamos que el proyecto ha sido seleccionado para formar parte de las Jornadas A l’acabar el taller, foto amb la bandera de les Jornades Europeas del Patrimonio en Europees del Patrimoni i amb els membres d’HA del Castillo. 2019 y recientemente ha sido Foto: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. publicado en la convocatoria de las European Heritage Days Stories 2020. ¡En la web creada para el proyecto se encuentra el resumen del desarrollo y de los resultados de la experiencia, donde invitamos a consultarlo: www.hadelcastillo.es

Les fortificacions de Tortosa i la recreació històrica. Una altra manera de donar a conèixer el patrimoni Aleix González Ortíz Miquelets de Catalunya El patrimoni poliorcètic dels segles XVII i XVIII de la ciutat de Tortosa, són exemple clar d’arquitectura militar d’estil Vauban a Catalunya, tant per les seves dimensions, com per la seva conservació. Això ha fet que durant anys es miri el potencial i la possibilitat de explotació d’aquestes fortificacions, tant en un ús educatiu, com patrimonial i turístic, cosa que a vegades no ha estat fàcil, tant per els seus diversos components com per la seva extensió al llarg del perímetre de la ciutat. Però ja fa uns anys vam engegar, junt amb Amics dels Castells, una nova iniciativa, que amb el temps a donat els seus fruits i alhora ha estat una eina nova de divulgació i aprofitament d’aquestes estructures defensives. Aquesta idea va sorgir a partir da la experiència que teníem en el món de la recreació històrica la associació Miquelets de Catalunya, i les ganes per part de Amics dels Castells d’innovar alhora de promoure dites fortificacions. La idea parteix de donar un context històric a aquestes estructures i de poder-hi representar de forma fidedigna la seva funció i fets importants de la nostra història succeïts en aquests mateixos indrets. Així sorgí pels 20 anys de Amics dels Castells la iniciativa de fer una petita recreació de batalla a les Avançades de Sant Joan, aquesta primera petita experiència, va donar uns resultats molt positius, cosa que va fer que l’Ajuntament de la ciutat ràpidament inicies també una col·laboració en aquest esdeveniment. La qüestió es que avui en dia la recreació del Setge de Tortosa de 1708, és un acte assentat, amb un 100 de recreadors, dins dels quals hi participen artilleria i cavalleria, però també amb diverses activitats de vida de campament, on el públic es veu immers en la vida de la milícia del segle XVIII, i sobretot l’espectacle de les diverses batalles en un paratge ideal per al seu desenvolupament. Com hem dit amb el temps aquest acte s’ha convertit en una element més de la vida cultural de la ciutat, tant és així que ja portem 5 edicions, encara que la de enguany, degut a les circumstàncies del covid 19, no s’ha pogut celebrar, lamentablement per que aquest any marcava el salt qualitatiu al poder comptar amb grups internacionals d’Itàlia, fet que internacionalitzava l’acte i posava la ciutat de Tortosa en l’escenari de les grans recreacions europees.

Malgrat tot, amb distància, poem afirmar que la recreació del Setge de Tortosa de 1708, és la més important d’aquest període, de la Guerra de Successió, a Catalunya, i esta agafant dimensions per convertir-se en un referent amb el pas del temps. Encara hi ha molta feina a fer, però els números de espectadors, una mitjana de 400 a 500 persones, com de recreadors quasi un 100, donen una esperança a la posada en valor i un nou ús d’aquestes fortificacions, tant pel gaudi de la població tortosina com per als turistes i els propis recreadors que hi participem. Aquest és l’objectiu tant de Miquelets de Catalunya com de les pròpies autoritats, convertir la recreació històrica en una eina de posta en valor i de didàctica de les fortificacions de Tortosa, per tal de potenciar-les i convertir-les en un atractiu cultural i turístic.

APADRINA UN MONUMENT Història de l’edifici Immaculada 3r Primària – Escola Daniel Mangrané de Jesús L’alumnat de 3r de Primària de l’Institut Escola Daniel Mangrané, ha dedicat un trimestre del curs 2019-20 a treballar el seu poble: Jesús. L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat conèixer l’EMD de Jesús completament, és a dir, s’ha tractat la seva situació geogràfica, el motiu pel qual se’l considera un poble, el seu plànol i, sobretot, la història d’un dels edificis més famosos: l’edifici Immaculada. El motiu de treballar aquest tema va sorgir durant una conversa a l’hora de rotllana quan un nen que havia arribat nou al poble va preguntar als seus companys i companyes com era Jesús. A sorpresa de tothom, la gran majoria només sabien coses molt bàsiques, tot i que portaven vivint allí bastant de temps. Tenint en compte això i relacionant-ho amb els conceptes que calia tractar aquell trimestre, es va decidir treballar aquesta temàtica. Per començar la feina, calia saber on ens trobàvem, per això es van fer unes sessions amb el Google Maps amb la finalitat de localitzar l’indret a diferents mapes. Un cop assolit això, era el moment de parlar sobre la demografia del lloc, descobrint les principals diferències entre pobles i ciutats i el motiu pel qual Jesús és considerat un poble. Quan els infants van estar situats sobre el present de Jesús, va ser l’hora de conèixer la seva història. Per realitzar-ho, es va fer una pluja d’idees per saber quin 33

edifici volien treballar. Entre els i les alumnes es va escollir investigar sobre l’edifici Immaculada. En aquell moment, els infants van començar a recollir informació sobre la història d’aquell edifici. Els nens i nenes van preguntar als seus familiars, a l’ajuntament, als ciutadans i també van cercar informació a llibres de la biblioteca i a Internet. Un cop recol·lectada tota la informació, entre totes i tots, es va fer un petit conte per explicar la història de l’edifici. Després, per grups cooperatius, cadascú va il·lustrar-la.

L’últim punt a tractar va ser saber què hi havia actualment en aquell lloc. Per descobrir-ho, es va fer una visita i es va tancar així el projecte. Els Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa vam seguir el projecte i vam assessorar en la recerca dels infants sobre la història de l’edifici Immaculada, assistint també quan els nens i nenes van tenir enllestits els seus contes il·lustrats.

El Castell de Tenasses 3r Primària – Escola Sant Llàtzer de Tortosa El dimarts 10 de desembre l’alumnat de 3r de l’Escola Sant Llàtzer, hem tingut la sort de poder visitar el Castell de Tenasses acompanyats de Jordi , Gerard i Gemma, president, tresorer i col·laboradora de l’Associació Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa. Ens hem pogut adonar de l’estat en què es troba aquest castell, hem pogut descobrir que és el castell més gran de la ciutat de Tortosa, hem pogut veure com les plantes enfiladisses van trencant poc a poc les fantàstiques muralles d’aquest castell i les seves espitlleres, hem pogut passar per dues de les portes d’accés al castell, des de fora hem vist la sala del castell on es guardava la pólvora i ens han fascinat les fantàstiques vistes que hi ha des de dalt d’aquesta fortificació.

Visitant el Fort de Tenasses Foto: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa

Ara que ja el coneixem més i que hem pogut veure amb els nostres propis ulls com està de malalt el castell, tenim feina a fer: donarlo a conèixer i posar el nostre petit granet de sorra per intentar recuperar-lo i no deixar-lo perdre. Repte que ens havien proposat des de l’entitat Amics dels Castells. Volem continuar gaudint-lo per molts anys! Acceptem aquest repte i us donem les gràcies per l’estima que teniu pel nostre patrimoni, per haver-nos acompanyat i per tota la feina que feu. Visitant el Fort de Tenasses Foto: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa

El Museu de Tortosa 4t Primària – Escola El Temple Amb els alumnes de les tres classes de 4t de Primària de l’Escola del Temple vam visitar el Museu de Tortosa. A l’acabar, totes i tots van fer un dibuix de l’edifici, i estos són els tres finalistes de cada classe, que a més, se’ls va entregar un exemplar del llibre “El Riu”.

4t A De dalt a baix: Manuel Melero Forcada, Ariadna Pla Pegueroles, Gisela Grau Bardí 36

4t B De dalt a baix: Blanca Cid Mascarell, Younes El Bahaoui, Denis Samson

4t C De dalt a baix: Núria Ventura Piñana, Rokiatou Camara, Jemima Toapanta Hernández

MEMÒRIA 2020 GENER 29: entrega del llibre “El Riu” a les guanyadors i guanyadores dels dibuixos de l’edifici del Museu de Tortosa de l’escola del Temple dins del Projecte Apadrina un Monument. MARÇ 20-22: El Setge de Tortosa AJORNAT PER LA COVID JUNY 8: “La Suda, les Muralles i Fortificacions de Tortosa” és la candidatura més votada per a esdevenir un dels set tresors de la Capital de la Cultura Catalana que es celebrarà a Tortosa al 2021. JULIOL: 13: visita pel Nucli Antic amb el Campus Blanquerna del Col·legi de Ferreries. SETEMBRE: 25-27: col·laborem amb el Dia Mundial del Turisme A destacar: la visita a la muralla de Remolins, del Balneari d’en Porcar, i al Fortí del Bonet, amb els Miquelets de Catalunya. OCTUBRE: Pressupostos Participatius: campanya per fer una millora a un tram de les muralles del Castell de Tenasses. Sense èxit. Demanem la neteja i el bon estat del Fortí d’Orleans. Amb èxit. DESEMBRE: 9-13: col·laboració amb la setena edició del Festival A Cel Obert.

REVISTES HISTÒRIC

Les primeres revistes van aparèixer l’any 1998. En concret: a l’abril, juliol i desembre.

1999: març i desembre 2000, desembre 40

2001, octubre 2002, desembre

2004, gener

2005, estiu 2006, hivern 2008, tardor 41

2009, hivern

2012, primavera 2011, primavera

2016, estiu 2017, estiu

2019, octubre

SEGUEIX-NOS A LES XARXES SOCIALS, GENERA PROPOSTES, FES-TE SÒCIA! FES-TE SOCI! FOTO CONTRAPORTADA: als terrats del Castell de la Suda, actual Parador de Turisme de Tortosa, amb tots els presidents de l’entitat. FONT: AerisPixel