n18 Amics dels Castells 2019

Page 1

1


Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa dóna les gràcies a totes les col·laboradores i col·laboradors que de manera desinteressada han volgut participar de la nostra revista. Tanmateix, les opinions que s’expressen en els articles no han de ser compartides explícitament per l’entitat i són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

EDITA: Amics dels Castells i del Nucli Històric de Tortosa COORDINACIÓ: Gerard Climent Garcia, Laura Móra López i Jordi Mulet Baubí MAQUETATGE: Jordi Mulet Baubí COL·LABORA: Campus Extens de la URV de Tortosa i l’Ajuntament de Tortosa. Tortosa, setembre de 2019 DIPÒSIT LEGAL: T 1180-2019 REVISTA NÚMERO 18 Segons la col·lecció d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa REVISTA NÚMERO 2 Segons el Dipòsit legal

FOTO PORTADA: vista aèria de Tortosa, FONT: AerisPixel

2


SUMARI Jordi Mulet Baubí / 4 Què ha de tenir un poble per a ferse gran que no tingue Tortosa?

Íngrid Castañé Curiel / 31 Apunts sobre Tortosa i el seu patrimoni construït

Gerard Climent Garcia / 6 Introducció a una nova edició de la Revista d’Amics

Jesús Hernández Cobos / 37 El Castell de la Suda Joan Hilari Muñoz Sebastià / 39 Una efemèride discreta, però decisiva per a la història de Tortosa: el 750 aniversari del pont de pedra

Laura Mora López / 9 Mestra, on estem? Joaquim Martorell Lluesma / 10 La Tortosa que enamora Ramon Ruiz Fons / 11 La importància del relleu

Alvaro Arasa Tuliesa / 41 Muralles de Dertosa, Turtuxa i Tortosa

Carlos Martorell Fabregat / 13 Pareguts Raonables

Memòria 2019 / 42

Alons Navarro Álvarez / 20 Escut retornat de la Corona Catalanoaragonesa Marina Pallás Caturla / 22 Comunicar per a minories Ricardo Gascón Villarroya / 23 Patrimoni immaterial Dídac Gordillo Bel / 25 La configuració arquitectònica del fort de Tenasses Àngel Mulet Baubí / 28 La hidràulica tortosina entre els segles X i XII 3


Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tingue Tortosa? Jordi Mulet Baubí Historiador, Professor i Gestor Cultural President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa Esta pregunta que dóna nom al meu article, extreta de l’obra més rellevant de la literatura catalana del segle XVI, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa -l’autor de la qual, és Cristòfol Despuig, un dels tortosins més il·lustres de la nostra història- és una de les frases que més m’agraden i que més m’han dut a reflexionar sobre casa nostra. La resposta a este interrogant, jo la tinc clara: Tortosa ho té tot per a fer-se gran. Però a la vegada, quan intento desenvolupar més la meua contesta, em sorgeix una reflexió a mode de pregunta: què estem fent o què no estem fent per a no donar valor a la nostra terra, a la nostra ciutat, quan tantes civilitzacions diferents, des de el segle VII a.C. , li han donat importància i opulència al nostre territori i a casa nostra? Us explicaré com he arribat fins a esta reflexió. Des de menut, a casa m’han ensenyat a conèixer lo nostre, la ciutat, el territori, tradicions, la seua cultura, els seus recursos...i gràcies a això, estimo i valoro tot lo que tenim. Els carrers del nucli antic de Tortosa, quan encara no sabia ni caminar, amb mon germà i ma iaia, ja anava per estos indrets. Per este barri, va sé on vaig aprendre a caminar. Mon germà, tres anys més gran que jo, també. De les vegades que passejàvem per estos barris, la gent que vivia ja mos coneixia. Quan van saber que ja sabíem caminar -primer mon germà, i després, jo- van esclatar d’alegria i algun detallet va caure. Com a anècdota, entre alguns regalets, mos van donar un ninot del Follet Tortuga, que encara guardem amb molt de carinyo. Tot això, contat per la nostra iaia, una dona de Roquetes, però que també ella, des de ben menuda, coneixia i estimava Tortosa. Sempre ens ha explicat, que tota la vida, juntament amb els seus pares, ha entrat el Diumenge de Rams i el dia de la Cinta -com a dies destacats- però per a ells, era un referent la nostra ciutat. I m’agradaria, que esta història, en un futur no molt llunyà, la poguessin contar més xiquets i xiquetes. Tot este contacte amb la part antiga i històrica de la ciutat, em va portar a despertar a una de les meues passions: Tortosa i la seua terra. Per això, moltes gràcies a la meua família. A banda de la meua família, diferents persones, com Carlos Martorell, em van començar a parlar del nostre patrimoni i d’una entitat que feia poc que havia nascut que es deia Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. Fent classes de bateria, entre ritmes i solfeig, sempre acabàvem parlant d’un amor comú: la nostra ciutat. Carlos, moltes gràcies.

Fig.1. 2a Diada Celebrem el Patrimoni FONT: AerisPixel

Amb els anys, després de les diferents inquietuds que tenia, per tal de conèixer millor on visc, em vaig decidir a estudiar Història. I ara ja sí, tenia una formació per intentar entendre i comprendre millor el món que mos envolta. 4


Durant l’etapa de carrera a Barcelona -que prou em costava marxar cada dilluns al matí- vaig retrobar-me amb Gerard Climent, un vell conegut que jugàvem a pilota mentre los nostres germans estaven disputant partits de futbol. Ell em va explicar que estava fent Geografia i Història i que havia entrat a una entitat que es deia Amics dels Castells, per tal de defensar i posar en valor lo patrimoni local. Més d’un cop vam quedar, i vam anar parlant sobre Tortosa, història, patrimoni... i cada vegada em donava més detalls de l’entitat: “vine un dia, que et presentaré a Ramon, lo President!” O, “podries fer alguna col·laboració amb natros...” Finalment, vaig conèixer a Ramon i vaig escriure a la revista de l’entitat. També, en l’etapa a la ciutat comtal, gràcies a la música, vaig conèixer a Laura Mora. En les diferents actuacions, ja sigui conjuntament a la Banda Municipal de Música de Tortosa o perquè venia a veure La Tuna Folk, sempre acabàvem parlant de cultura, de patrimoni.

Fig. 2. Presentació de la nova Junta de l’entitat. 30 de maig de 2019, Castell de la Suda.

He parlat de estes dos persones, perquè amb el temps mos hem fet grans amics i gràcies a això, estem al capdavant d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa; de tot cor, moltes gràcies per voler emprendre esta aventura junts. Però sobretot, vull agrair i posar en valor la feina feta per Ramon i el seu equip, moltes gràcies!!!

FONT: AerisPixel

Dit tot això, des de l’entitat farem tot el possible per posar en alça tot el patrimoni que tenim, material i immaterial. I també, intentarem conèixer i saber més sobre el nostre territori, que és molt ric. A més, entre natros mos hem d’ajudar. Tot això, ho estem fent gràcies al treball conjunt amb moltes persones, entitats i institucions, i també gràcies als centres escolars, ja que, si des de menuts es coneix el patrimoni, s’apreciarà més i evitarem desastres. Per això, hem reiniciat la campanya “Apadrina un Monument” per tal que els més jóvens de la ciutat treballin el patrimoni. S’han fet moltes coses, cert, però hem de seguir endavant, potenciar-ho i ser un punt atractiu per a tots els públics. Lo patrimoni és cosa de totes i tots, i del primer a l’últim, hem de lluitar i donar valor a lo nostre, per això, és important estimar-nos, tenir autoestima. Mos gastem cents d’euros per anar a l’altra punta de món, i potser no coneixem molta part de casa nostra... Per això, celebrem totes les iniciatives i propostes que es facin per tirar endavant lo gran potencial que tenim. I acabo tal com he començat, invitant-vos a fer dos reflexions: - Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tingue Tortosa? - Què estem fent o què no estem fent per a no donar valor a la nostra terra, a la nostra ciutat, quan tantes civilitzacions diferents, des de el segle VII a.C., li han donat importància i opulència al nostre territori i a casa nostra? Moltes gràcies per estimar lo nostre patrimoni i per vindre a les diferents activitats que proposem. Per a qualsevol cosa, a disposar. 5


Introducció a una nova edició de la Revista d’Amics Gerard Climent Garcia Graduat en Geografia i Història per la UNED Membre de la Junta d’Amics dels Castells i dels Nucli Antic de Tortosa Ja ho canten els Quicos a la seva cançó Un bolero tortosí , “un tresor a cada pedra/ cada pedra un tresor/ i és on s’amaga/ i és on s’amaga/ lo teu cor (...) íbera, vella i romana (...) vella i jueva/ mora i cristiana(...). La podríem transcriure tota, com a autèntic himne a l’antiguitat de la ciutat, del pas de temps, que passa per a tots. Fins i tot per a nosaltres, que ens tornem a presentar un any més en aquesta àgora de pàgines, aquest lloc comú que no vol altra cosa que fomentar l’estima cap a la part de la nostra ciutat que necessita més carícies. Doncs aquí tornem a ser, un any més, en una nova edició de la nostra revista. Poseuvos còmodes mentre la llegiu, però neguiteu-vos una mica quan passegeu pels carrers de Tortosa. Apureu l’ull crític i objectiu, abraceu la nostra ciutat amb una mirada global, lluny de polèmiques interessades, només amb una mirada constructiva i amb un objectiu al final del camí: el patrimoni tortosí ha de ser referència arreu. I com a patrimoni de referència, que ja tenim, s’ha de cuidar, valorar i posar en coneixement amb un seguit d’estratègies on s’han d’involucrar des de les administracions fins els ciutadans. Perquè no tot a Tortosa està malament. Però tampoc hem de caure en el conformisme, ja que tampoc està tot bé. I en referència al Patrimoni, el gran tema deixat a banda de manera general per part de tots el ajuntaments, hem de posar fil a l’agulla. El patrimoni de la ciutat és el sí de la mateixa ciutat una ramificació incontestable pel al creixement i la salut de la mateixa ciutat. Oportunitats, es miri per on es miri. Tenalles: el gegant adormit. No veure Tenalles com el gran atractiu arquitectònic i turístic de la ciutat és un error de considerables dimensions. Tenalles és l’estructura defensiva més gran de la ciutat situat en l’extrem mes septentrional de la ciutat i com a baluard defensiu està situat a dalt d’un turó i protegit i delimitat per barrancs. El fort no quedava integrat a la ciutat mitjançant la muralla, que recorria totes les estructures defensives de Tortosa, per tant en quedava aïllat però es tracta d’una avançada defensiva. L’estructura del baluard és força complexa, construïda a cavall dels segles XVII i XVIII. És potser l’estructura arquitectònica més gran en dimensions i si em permeteu el superlatiu, el més impressionant. Però allí el tenim, com un gegant emmalaltit, a qui ningú va a visitar, degradant-se a marxa forçosa, que cada cop que plou va perdent pany de paret. Probablement quedi una mica fora de ruta. Però és que probablement no s’hagi inclòs en cap ruta. Hauríem de preguntar als nostres conciutadans què és i on és Tenalles. Potser ens sorprendríem i obriríem massa els ulls i tot.

6


Aquests últims anys hem vist com s’il·luminava el castell de la Suda, fet que ha estat un gran encert, una bona notícia i que dona forma a l’skyline nocturn de la ciutat. Però si mirem més enllà veurem que aquest skyline continua i que aquesta continuïtat va lligada a l’arquitectura militar que el passat ens ha deixat. No seria una bogeria sostenir que, en general, l’skyline tortosí el forma el teu patrimoni històric. Seria una bona idea doncs, il·luminar-lo tot. I es podria començar 1.Tenalles, 2. Avançades de Sant Joan per la peça arquitectònica FONT: Google Earth més imponent que tenim, la més septentrional de totes, el fort de Tenalles. Si aixequem la vista, si aprenem a veure la ciutat des de totes les òptiques possibles, veurem que des de Jesús, Tenalles és visible i que també ho és creuant el mateix pont de l’Estat. Tenalles és pràcticament omnipresent i aquesta és una de les raons urgents pel qual l’hem de rescatar d’aquesta letargia perillosa en el qual el tenim sotmès. Per què no il·luminar-lo a ell i tot? Encara que sigui mínimament, tan sols la façana que mira el riu. Potser això descobriria Tenalles a qui encara no el coneix i ens permetria allargar la nostra visió de la ciutat més al nord. Podríem començar per aquí, però començar, ja que no crec que a Tenalles li quedi gaire temps. Probablement la inversió que s’hi ha de destinar és gegantina i l’estat de deixadesa que ha estat sotmès durant tants anys fa que ens trobem en aquest punt, tot i que Tenalles és un conjunt arquitectònic protegit. La fragilitat del Patrimoni. El Patrimoni històric que tenim a la ciutat té la semblança de ser indestructible, amb aquelles muralles robustes, torres, merlets, patis d’armes, etc. Però res més lluny de la realitat. El patrimoni és fragilíssim. Hem estat de sort, nosaltres. Els nostres avantpassats van construir-lo, amb grans esforços, per una fi ben diferent a la utilització que en fem avui en dia. Nosaltres no l’utilitzem per defensar-nos, ells sí. Ara, nosaltres l’utilitzem per estar-ne orgullosos. I de ben segur que estem orgullosos de la sort que hem tingut que els nostres avantpassats, a la nostra ciutat fossin capaços de deixar-nos molts d’aquests edificis de pedra que visiten els visitants de la nostra ciutat. Ens ho hem trobat així, sense moure ni un dit. Nosaltres només hem de tenir la suficient estima per evitar que es facin malbé i que es perdin per sempre. Oi que se us fa un nus a l’estomac quan sentim que tant de patrimoni ja no existeix a la ciutat? Podem ser motor del canvi, en aquest aspecte. Sobre patrimoni i naturalesa. Si us fixeu amb les construccions històriques que tenim a la ciutat veureu que molts cops interaccionen de manera exagerada amb la vegetació. Uns cops és per la falta de manteniment (agafem, per exemple, Tenalles), que fa que la vegetació vagi creixent a sobre el patrimoni i que les arrels, durant el seu procés de creixement, vagin 7


malmetent el lloc on s’han instal·lat, fet que provoca un fet irreversible. Altres cops però, la vegetació s’ha plantat de manera conscient, en una dubtosa idea decorativa. Ens serviria el cas dels xiprers que es van plantar, tocant a la muralla de l’hospital. Els petits són els millors abanderats del nostre Patrimoni. Sovint, els Amics visitem escoles per explicar el que tenim a la ciutat. Els petits de casa estan avesats a contes de castells, muralles i fossats, però rarament saben que a la seva ciutat en tenen, de tot això. I quan els acompanyem a visitar-ho, aquests petits es converteixen en els millors abanderats del nostre Patrimoni. Per això els invitem que, sempre posant-ho entre cometes, portin els seus pares i els ensenyen els castells que han descobert i que els ho expliquen. Si des de ben petits els ensenyem a l’escola, però sobretot a casa, el que tenim a la ciutat, els estem sembrant una petita llavor de coneixement i estima, que, de ben segur, valoraran quan siguin grans. Descobrim als petits el Patrimoni: tots els actors adults en som responsables. Una possible solució: la Regidoria de Patrimoni. La solució d’aquesta problemàtica general de deixadesa del nostre patrimoni, ha de passar per una solució ambiciosa i que seria ben rebuda per tothom. Pot semblar que una ciutat riquíssima en patrimoni com la nostra pateix el mal de la mala gestió, encara que sigui involuntària i el caos en referencia al tema del patrimoni històric. Hom pot pensar que havent-hi tant de patrimoni i cap institució de la ciutat que unifiqui i gestioni de primera mà els recursos i els esforços per a la conservació de totes aquestes estructures històriques, algunes de les quals estan a punt de patir els seu col·lapse definitiu, no hi hagi cap política concreta en vers el patrimoni. I és aquí on hem de posar l’accent, en la creació des de les òptiques administratives d’un organisme centralitzador, que tan sols se’n ocupi de vetllar i cuidar el nostre patrimoni i promocionarlo, tan a fora com a dins de casa amb estratègies clares d’actuació, a curt i llarg termini. No voleu dir que a una ciutat com Tortosa no li fa falta una Regidoria de Patrimoni? Segons el nostre parer és ben necessària. I de feina no li’n faltaria. Amb unes estratègies clares d’actuació, el patrimoni històric tortosí passaria a una fase següent, ben cuidat i visitable i donaria a Tortosa la oportunitat que es mereix. Si em permeteu, podem dirigir la mirada a Morella, molt més petita que Tortosa, però que fa del seu patrimoni la bandera del seu progrés com a ciutat. És aquest el camí que ha de seguir Tortosa. El que tenim és d’una espectacularitat aclaparadora, només ho hem de reivindicar d’una vegada per totes. I potser més que reivindicar, actuar. Cadascú des de la seva parcel·la. Sabem de la dificultat i la complexitat que pot comportar la creació d’una nova regidoria, però realment aquesta fa falta: una regidoria que només treballés per al patrimoni de la ciutat, que l’estudiés i el donés a conèixer, que el preservés i el projectés i que, a arrel d’una potenciació real del Patrimoni permetés fer créixer una àmplia gamma d’oportunitats que, sense cap mena de dubte, beneficiaria molts sectors de la ciutat. Però també és veritat que s’hi hauria d’implicar tothom. Us imagineu un diumenge amb tots els equipaments a punt, la ciutat plena de visitants, que es trobessin gairebé tots els bars i restaurants tancats? La romanitat tortosina: Des de que s’ha començat a desenterrar el passat de la Dertosa romana no hi deixa d’haver bones notícies. Ja era hora que poguéssim contextualitzar una mica més la ciutat romana, que només apareixia a bocins aquí i allà en trobades esporàdiques i alguns cops, descontextualitzades. Estem segurs que poc, a poc, s’anirà dibuixant de manera més clara la ciutat romana, tot llegint els seus objectes que parlen, que ens dibuixen la vida quotidiana a la ciutat. Com deien els romans sit tibi terra levis, però no per molt temps més. Benvinguda la romanitat, a qui esperem amb els braços oberts. 8


Mestra, on estem? Laura Mora López Estudiant d’Educació Primària al Campus URV Terres de l’Ebre. Secretària d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. “On estem?”, “què és això?”, aquestes preguntes són recurrents en el vocabulari dels infants, donat que el descobriment i la curiositat són trets significatius i inherents a la infància. Tanmateix, els adults ens hauríem de qüestionar si ens sembla correcte que els nens i nenes facin aquestes preguntes quan es tracta de la seva ciutat. El problema no radica en el fet que els xiquets i xiquetes tinguin curiositat per conèixer el seu entorn, tret totalment normal i fonamental en el procés maduratiu, el problema el trobem quan, moltes vegades, som els adults els qui no sabem com resoldre els seus dubtes. Aquesta incapacitat per donar resposta a les seves inquietuds quan són petits, ens porta a adolescents que no saben descriure gran part dels edificis emblemàtics de la seva ciutat, que desconeixen les cultures que han habitat el lloc on viuen i, fins i tot, persones amb por de passejar per certs llocs de la seva ciutat per desconeixença. Tenint en compte tot això, considero que és responsabilitat i deure de tota la comunitat, tant familiar, educativa, com social, dinamitzar i ensenyar als més petits els racons, la història, FONT: Laura Mora López els personatges i fets més importants que han succeït a la ciutat. I és que el futur d’aquests edificis, carrers i monuments passarà per les seves mans i, com es pot cuidar i estimar allò que es desconeix? Una manera d’aconseguir que els infants s’impliquin en el coneixement i manteniment del patrimoni és donant-los veu i fent-los sentir protagonistes de l’evolució i del manteniment del seu entorn. Una clara mostra de com els nens i nenes poden anar descobrint i estimant la seva ciutat és el programa “Apadrina un monument” que l’entitat Amics dels Castells va dur a terme l’any 2016. D’aquest projecte van sortir grans aportacions i és que els infants tenen molt a dir. Per exemple, durant una sortida realitzada amb l’alumnat de 5è curs d’Educació Primària pel Passeig de Ronda, una nena va demanar una bossa de plàstic. Quan se li va preguntar el perquè de la seva demanda, la nena va respondre que no havia estat mai en aquell lloc, però que li semblava tan bonic i alhora tant brut, que havia decidit netejar tota la deixalla que hi havia.En conclusió, deixem d’envejar el que no tenim i mirem tot el patrimoni per descobrir que hi ha en aquestes terres, perquè només d’aquesta manera podrem transmetre’l als més petits i assegurar-nos que en el futur les persones que han nascut a les Terres de l’Ebre se sentiran orgulloses de formar part d’aquesta terra i cuidaran i estimaran tota la riquesa històrica que tenim.

9


La Tortosa que enamora Joaquim Martorell Lluesma Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa Ja fa més de cinquanta anys que camino pels carrers de Tortosa, mirant al terra, als costats, als sostres, als mil detalls que s'amaguen en cada raconet, i escoltant les sentides històries que aquells que he tingut més a prop, però també aquells amb qui m'he anat trobant pel camí m'han volgut explicar, i ara, arribats a aquest punt sento com la sort m'ha permès poder tenir una acció directa en la cura, la difusió i la protecció del patrimoni de la meua ciutat, la que tant estimo. Empomo aquesta responsabilitat per tant, amb tota la prudència que em dona el fet de ser coneixedor del que tenim entre mans. Segles de tradicions, centenars de generacions que hi han deixat la seva petjada, cultures amb majúscula que hi són presents amb una evidència que ens surt de baix les pedres a cada petjada que fem. No és per tant cosa fàcil aquesta que tenim entre mans, però sí potser per això mateix, engrescadora i motivant. De la mateixa manera que darrerament es desperten les consciències mediambientals i volem reforçar en la nostra societat la idea del necessari treball per la sostenibilitat ambiental, voldria pensar que també serem capaços de treballar per la sostenibilitat patrimonial. Aquest és també un llegat que ens hem d'esforçar no només per difondre, sinó especialment per mantenir i preservar per a les generacions futures, no ens podem permetre perdre els nostres referents. M'agrada pensar i comprovar com en aquest mateix propòsit, hi ha associacions que fa molts anys que hi estan treballant, amb tot l'interès i estima. En aquest cas que ens ocupa "Els amics dels Castells", entitat ja consolidada a la nostra ciutat i que just representa i viu en primera persona tots aquests aspectes que ara els he estat comentant. Seguim doncs, com fins ara hem fet treballant de manera conjunta per allò que tant ens importa, donant-ho a conèixer i fent-ho estimar. Perquè ja ho diu la dita, que no es pot estimar allò que no es coneix. Tenim a més el repte de la Capital de la Cultura Catalana al 2021, caldrà tenir present el treball patrimonial en la programació dels actes que ben aviat començarem a preparar i estar amatents per rebre les persones que durant aquell any vindran a visitar-nos, donant-los la millor versió de Tortosa, la Tortosa que enamora. A la vostra disposició per seguir caminant junts en aquesta direcció.

10


La importància del relleu Ramon Ruiz Fons Professor i Llicenciat en Belles Arts President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (2015-2019) És agost del 2019, quan escric això, tot just fa quatre anys vaig esdevenir president de l’entitat Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa. Molt important és ser conscient quan cal implicar-se per canviar les coses però igual d’important és saber donar el relleu. Les entitats, com gairebé tot a la vida, necessiten de relleu, de sàvia nova, il·lusions renovades i estic segur que això no li faltarà a Amics. Fa quatre anys vam agafar una entitat que necessitava trencar en dinàmiques molt establertes i amb gran esforç, ho vam aconseguir. Del camí fet, em quedo amb la gent, persones que m’han ensenyat molt, que he estimat i que sempre portaré dintre meu, sou molts però és necessari esmentar a Pili, a Gerard, a Jordi i a Marina, quin goig. Durant quatre anys hem fet molta feina sobretot de regeneració, des del cens d’associades fins a la posada en marxa de les xarxes socials. Vam treballar dur per obrir-nos i no sols al territori, sinó a tot el país. Vam buscar aliances amb altres entitats, vam obrir les Diades a altres espais fora de Tortosa, hem cercat posar en valor el patrimoni més nostre però d’una manera molt transversal que alguna vegada no s’ha entès, però cal obrir-se i explorar nous camins, és així com van desplaçar a gairebé cent persones fins a Fullola, o vam caminar uns set kilòmetres per Xerta, o vam engrescar a l’Ajuntament per a que apostarà pels Miquelets i les Avançades o al Departament de Cultura per l’art urbà al barri de Santa Clara. Cada una de les accions que hem portat a terme han estat complexes, però molt content d’haver-ho fet. Vam publicar dues revistes d’Amics, amb unes 11


col·laboracions veritablement d’altura i amb una qualitat molt elevada, que m’omple d’orgull. A la nova junta i al nou president, Jordi Mulet, li dono tota la força possible i ànim. Confio en la seva feina i sé que ho farà tant bé com la resta dels altres set presidents que l’hem precedit. Cadascú de nosaltres ha generat dinàmiques diferents dintre de l’entitat, però tots plegats per defensar sempre el mateix, com és el patrimoni de la ciutat de Tortosa. Sé que continuarà la feina de divulgació, de posada en valor i de denúncia, ja que sense aquestes accions l’entitat haurà deixat de tenir sentit. A Tortosa i al seu patrimoni li desitjo sort i no m’agrada desitjar sort. La sort sempre esdevé per una carambola, per atzar o per aspectes que no controles, és molt millor sempre la tenacitat, la lluita, el treball, l’esforç... Però aquests valors sovint no es fan notar a la ciutat, per tant sort, sort en les properes tardors, sort en les properes pluges, sort en les properes ventades, sort en els propers anys de sequera, sort per no quedar ensorrat, sort per ser recuperat, sort per ser reutilitzat, sort per no quedar oblidat. Han de canviar moltes coses i persones valides ja us dic jo que n’hi ha moltes. Sort Tortosa.

12


Pareguts raonables Carlos Martorell Fabregat President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (1998-2000)

Alhambra. GRANADA

Arco del Deán. SARAGOSSA

La Suda. TORTOSA

Portal de les Verges. SANTPEDOR

13

Portal del Romeu. TORTOSA


Torre del Big Ben i el pont de LONDRES

Torre del Roser i pont de l'Estat. TORTOSA

Casa de l'Abad Escarré - L'ARBOÇ (Tarragona)

14

Torre del Roser i pont de l'Estat, abans de la Guerra Civil. TORTOSA

Sinagoga. Call Jueu. TORTOSA


Monument al Mundial de Futbol (1982) a VALÈNCIA. Autor: ANDREU ALFARO

Monument al Bimil·lenari. TORTOSA. Autor: ANDREU ALFARO

Escultura. Parc d'escultures. OSLO (Noruega) 15

Escultura. Jardins del Príncep. TORTOSA


Interior catedral. BARCELONA

Interior catedral. TORTOSA

Pont del ferrocarril. ZAMORA.

Pont del ferrocarril. TORTOSA

16


Pati antiga Universitat. EL BURGO DE OSMA (Soria)

Pati Reials Col·legis. TORTOSA

Edifici SGAE. MADRID

Cambra de Comerç. TORTOSA

17


Puente de Hierro. CORIA (CÃ ceres)

Puente de las Arcadas. GALLUR (Saragossa)

Puente de Hierro. SARAGOSSA

Puente de Hierro de TALAVERA DE LA REINA (Toledo)

Pont de l'Estat. TORTOSA

18


Torre del palau de Montazah. ALEXANDRIA

Huangshan. XINA

Torre del Museu de Tortosa

Ports de Beseit. Tortosa FONT: Carlos Martorell Fabregat MUNTATGE: Carlos Martorell Pla

19


Escut retornat de la Corona Catalanoaragonesa Alons Navarro Álvarez President d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa (2000-2004) Este és el relat de la persona que es va trobar l'escut de pedra llançat com a enderroc a la porta del Castell de la Suda. La meua contribució va estar la de demanar que el cedís a la ciutat, a la qual pertany, per tal que fes cap al Museu. L’escut malmès Haig de dir-vos que tinc curiositat per tot; m’interessa tot el que tingui relació amb la cultura: història, arquitectura, art, música i tot el que se us pugui acudir, sóc doncs, un aprenent de tot i mestre de res. En relació a la visita que us vaig fer l’any 1975 era el fruit un temps de recerca històrica relacionant-la amb els castells – en molts dels casos runes – per a fer-ne motiu d’esbarjo cultural de cap de setmana, ho feia, com sempre, acompanyat d’un dels volums dels Castells Catalans de Pere Català i Roca, arribat a la muralla, les portes d’accés estaven tancades amb travesses de fusta per evitar potser, vandalisme o accidents, hi hauria pogut entrar però, respectant la prohibició, no vaig voler travessar-les. Voltant pel pedregam de runa, no sé encara el perquè, vaig fixar-me en una de les pedres que al girar-la m’aparegué aquest malmès escut de Catalunya, vaig fixar-me amb el senyal dels trets que va rebre i sense pensar-m’ho més, me’l vaig endur barrejant la il·lusió de tenir-lo i pensant a més, que el protegia de possibles vandalismes “patrióticos” i fins ara que em queda molt clar que el millor lloc per a ell és, d’on prové, a Tortosa és clar. Estic molt atrapat amb diverses tasques i ara, atenent fins on puc els esdeveniments del nostre País que ens reclama, em costa molt de fer sortides, algun dia però, vindré a veure-us i ho faré amb molt de gust. Una abraçada ben forta i amistosa. La història comença ara fa un bon grapat d'anys, quan, en un dinar, un amic d'un parent va fer el referit a l'escut de Tortosa. De seguida vaig parar l'orella i vaig interessar-me pel fet. Encara que estava sorprès i content de saber-ne d'ell, de les bones condicions de preservació i del valor que ell li donava – li va fer un suport en forja per penjar-lo a la paret de casa; vaig comentar-li de seguida que l'escut hauria de retornar al lloc d'origen. Això va fer-lo reflexionar i tot i que n'estava segur d'haver-lo salvat d'una pèrdua segura, va reconèixer la possibilitat de devolució en considerar que les condicions de custòdia havien millorat i que enlloc estaria millor que al Museu de Tortosa. I així es va quedar.

20


Entre mig, en una de les visites que vaig realitzar amb alumnes al Museu, li ho vaig comentar a l'Eva Castellanos -tècnica- que amb molt interès va recollir la idea del retorn. En això que va anar passant el temps. Fins que un bon dia, el parent que em va posar en contacte amb el donant em va comentar que tenia una sorpresa per a mi, que quan vingués a Tortosa me la duria: què m'havia de pensar jo que es referia a l'escut! En rebre'l em vaig entusiasmar. Tenia a les mans una pedra tallada a l'edat mitjana, símbol de la Corona d'Aragó que, de ben segur, presidia el Palau Reial del Castell de la Suda. Ara només calia formalitzar els tràmits d'entrega al fons del Museu. La qual cosa es va fer el dia 3 de juliol del 2018. Entenia que l'acte de donació s'havia de vehicular mitjançant l'Associació d'Amics dels Castells- entitat que vetla per la recuperació del patrimoni de Tortosa- el llavors president, en Ramon Ruiz, va acabar d'ultimar els darrers detalls i complimentar l'acta de lliurament.

FONT: Eva Castellanos

I com a reflexió final apunto la necessitat de dotar de més pressupost i personal als equipaments públics com el Museu de Tortosa per tal de poder seguir el rastre i recuperar peces extraviades, alguna de les quals es tenen indicis d'on paren.

21


Comunicar per a minories Marina Pallás Caturla Periodista Recorden quanta gent hi havia en el darrer acte cultural, una presentació d’un llibre o una exposició, que hagen assistit a Tortosa o les Terres de l’Ebre? Una dotzena de persones, cinc, quatre gats? Molts actes culturals tenen una escassa assistència de públic en general i dels deu assistents, cinc són polítics (que no hi són precisament per passió per la matèria exposada o tractada). Hi ha algunes opcions per respondre per què no hi havia més públic. Opció A: no els interessa. Opció B: no podien. Opció C: no ho sabien. Com que de l’opció B és impossible debatre’n mínimament, ens ocuparem de l’opció A i C. Opció C: no ho sabien. Què podem fer, no perquè hi hagen 80 persones però sí almenys 25 en un acte cultural? En el cas que no ho sabien, és perquè hi ha alguna carència comunicativa? No difonen prou bé els actes els mitjans de comunicació tradicionals? O, del contrari, hi ha una desinformació o sobreinformació general, de forma que el cartell del mateix acte ens pot arribar per duplicat a través de grups de whatsapp multitudinaris i entre aquell excés d’informació se’ns passen les convocatòries? Segurament hauria de fer més autocrítica, però crec que els periodistes fem una tasca prou digna quant a la difusió dels actes culturals. No a posteriori però sí en forma de prèvies, precisament perquè el públic tinga l’oportunitat d’apropar-se a l’acte en qüestió. S’hi dediquen esforços seriosos, ho creguen o no, fins i tot per pura militància periodística, destinant hores que no es paguen per tal que aquell tema o aquella entrevista surte “per justícia”. Però als mitjans, per suposat, la prioritat mai no és la cultura. Els diaris no obren amb les pàgines de cultura, ni els telenotícies. Justament al contrari, fins i tot per darrera d’esports, que atrau moltes més masses i audiències que no pas un festival o una fira de literatura. Només la notícia d’una persona rellevant en l’àmbit cultural que acabe de morir pot suscitar la generositat de maquetar un parell de pàgines. Només la mort, quan passa al món cultural, té rellevància. Depriment. Pitjor posició ocupa el patrimoni dins la difusió cultural. L’agenda, els convenis publicitaris, les fires o els concerts de festes poden aconseguir mantenir un mínim d’informació cultural en els mitjans. Però el patrimoni és un dels grans oblidats. Sovint és difícil trobar reportatges amb bons fonaments i fonts selectes contribuint a una divulgació patrimonial a l’abast de tothom que no siga adreçada a perfils massa específics. Opció A: no els interessa. D’altra banda, paradoxalment sembla que la societat és cada cop més democràtica pel que fa al coneixement, que més persones poden accedir a la universitat, als museus o a les escoles de música. No obstant això, és obvi que igualment s’han de seguir generant més oportunitats per tothom, fer més difusió dels actes culturals, oferir més possibilitats perquè la cultura arribe a tota la societat. 22


Però reflexionem-hi. Potser no es tracta de traure un quadre d’art o un piano al carrer, sinó d’atraure la gent a la sala on s’hi exposa, al lloc on es pot gaudir de veritat. No podem traure un Van Gogh d’un museu i posar-lo en un McDonald’s (en part perquè irònicament correm el risc de convertir-lo en cultura de masses). El patrimoni, l’art i la cultura han de ser una decisió voluntària, lliure i FONT: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa conscient, que obeixque als nostres gustos i alhora desperte el nostre sentit crític. Que vulguem gaudir-lo perquè ens ve de gust, perquè volem saber més, perquè tenim curiositat, perquè ho escollim a fer una altra cosa. La nostra vida són les eleccions que prenem. La cultura, també.

Patrimoni immaterial Ricardo Gascón Villaroya Coordinador de DiLlums d’Arts al Forn A hores d’ara tots som conscients de la importància de preservar i donar valor a tot el ric patrimoni que mes de 2000 anys de diferents civilitzacions ens han deixat com a valor a la nostra ciutat, res a explicar-vos a vatros persones interessades en el patrimoni que no sapigueu ja. Però hi ha un patrimoni no menys important que cal conèixer i preservar d’igual manera ja que forma part del llegat que atresorem, es un patrimoni immaterial de gran valor i massa cops és desconegut inclòs pels propis tortosins/es. Es l’important FET LITERARI que ja des de l’època de la Turtuxa musulmana durant el període medieval ha deixat empremta en la cultura de la ciutat, figures com Abu Bakr el Turtuxí , poeta, filòsof i teòleg ja va traspassar el seu prestigi més enllà de les nostres terres com també ho va fer Menahem Ben Saruq Tortosí-Jueu del segle X un important filòleg autor d’un dels primers diccionaris de la llengua hebrea, i no son els únics que en aquells temps on les tres cultures convivien mes o menys en pau a la ciutat. D’ençà fins ara en totes les èpoques han estat molts els que s’han dedicat a cultivar la literatura en totes les seves diferents vessants, poesia, narrativa, teatre, assaig, periodisme, lingüística ... Uns pocs han tingut mes transcendència fora de Tortosa com Cristòfol Despuig, Francesc Vicent Garcia-Rector de Vallfogona, o el nostres contemporanis Gerard Verges i Ricard Salvat. Però la immensa majoria han quedat en l’anonimat fora de les nostres terres, llevat de la mirada d’alguns intel·lectuals lletraferits.

23


Per desgràcia i com passa sovint en tants altres aspectes de la cultura ebrenca el desconeixement no es sols per part dels visitants, sinó que també es majoritari entre la nostra població. Es per això que des de el col·lectiu de Di-Llums d’Arts al Forn, no sols ens agrada conèixer i promocionar als nous autors i als ja consolidats, si no també recordar i donar a conèixer el gran patrimoni literari heretat. Sense cofoisme ni autocomplaença podem presumir de tindre un llegat literari de primer ordre en tots els camps de la creació lletrada, llegat que hem de difondre i donar valor abans que quedi en l'oblit. Això es feina de les institucions , docents i amants de la cultura que grans noms de les lletres tortosines siguin coneguts i respectats com les seues obres es mereixen. Us animo que remeneu les llibreries i biblioteques, d’aquesta forma trobareu petites joies d’autors que possiblement no coneixeu i que us parlaran del riu, de la nostra terra, de la seua gent i dels seus costums. És també un patrimoni a descobrir, conèixer i preservar. Absència Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls Per si de cas puc veure l’estel que mires tu. Als rodamóns viatgers els demane insistent Si cap d’ells ha sentit el teu perfum lleuger. Només mouen els vents, em plante cara d’ells Per si el més lleu em du qualque mot que fos teu. Furtiu esguarde aquells que trobe arreu-arreu Per veure d’entreveure del teu bell rostre un tret. Rodant camins amunt, sense meta ni rumb, Vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut. Abu Bakr al Turtuxí Tortosa 1059 - Alexandria 1130

24


La configuració arquitectònica del fort de Tenasses Dídac Gordillo Bel Arquitecte El fort de Tenasses, que tothom pot vore a la sortida nord de la ciutat anant cap a Bítem, dalt d’una lloma, és un conjunt fortificat fet en dues fases per a protegir la ciutat des d’este costat. Si ens situem dins del fort veiem com dominem visualment els barris de Remolins i Sant Jaume fins al Castell de la Suda, sent des d’aquí molt fàcil atacar la ciutat a cobert, al trobar-nos en un lloc enlairat. Esta mateixa reflexió va ser feta durant la Guerra dels Segadors, veient-se la necessitat real de reforçar la defensa de la ciutat en este punt amb la construcció d’un element defensiu específic, i més tenint en compte que les muralles per la banda de Remolins eren encara les medievals, altes i primes, per tant vulnerables a un atac amb artilleria. En els plànols i vistes de Tortosa fets per Sébastien Pontault, Chevalier de Beaulieu, durant l’any 1648, es veu com se reforcen les muralles medievals de la ciutat en diversos llocs adossant alguna falsa braga o baluards de campanya, però no hi ha rastre del fort de Tenasses, tot i que existeix una carta del l’any 1647 del Governador de Tortosa en que s’esmenta la construcció dels fonaments de la seua primera fase. Aquesta es troba acabada abans de començar la Guerra de Successió, ja ocupant la lloma que cobreix la muralla de la ciutat, encara medieval. En acabar la contesa ja estan acabades les estructures de la segona fase, tal com es pot constatar en plànols de mitjans del segle XVIII, en que es veu la configuració del complex. La primera fase de la fortificació de Tenasses és un exemple de manual d’implantació en el terreny, adaptant-s’hi. Es situa en la lloma dominant la ciutat per un costat, i batent el planell situat al davant, en el seu mateix nivell, des d’on se podria plantejar un atac. De cara a l’exterior se situa un Fig. 1. Imatge de Tenasses hornabec, element format per una cortina (mur) FONT: Dídac Gordillo Bel coberta per dos semibaluards en els seus extrems, on se situava l’artilleria que protegia de flanc la cortina i on també es situava l’artilleria per disparar a llarga distància. Al davant hi havia un fossat que el separava del terreny circumdant, on se deixava un pas lliure en el seu costat oposat per circular la tropa, el que es coneix com camí cobert, coberta per un mur des d’on baixava suaument el glacis, element pla sense obstacles, controlat visualment des del fort. Estos darrers elements es troben modificats posteriorment.

25


Este mateix cos acaba de cara a Tortosa en forma d’esperó, on se troba la porta d’accés, arribant-se a partir d’una caponera que venia de Tortosa, de la que queden trams importants excavats a la roca, i en el lloc més proper al fort, protegida per un mur alt lateral. L’accés al fort es produeix a través d’una porta amb llinda recta i brancals de pedra ben tallada, de cara a un pati interior petit, on per mitjà d’una rampa i d’una Fig. 2. Detall de plànol de Tortosa, segle XVIII escala es puja fins a la FONT: Biblioteca Històric Militar de Barcelona terrassa superior. A sota d’esta es troba la cisterna, un espai de magatzem i el polvorí, coberts amb volta de maó “a prova de bomba” de l’època, amb un pas soterrani que dóna a una poterna que arriba fins a l’antic fossat de l’hornabec. La part més baixa d’este fort està format per la pròpia roca del terreny, sent construït a sobre amb peces de pedra més o menys regulars, que s’aconseguien a l’excavar el fossat, agafades amb morter de calç, arribant a uns dos terços d’altura, sent la part superior feta amb tàpia acabada amb una capa de protecció de morter de calç. Cal destacar que sobre la volta del polvorí hi ha la base de pedra d’un parallamps, bastit amb carreus, material emprat també en les cantonades més exposades i en alguns dels elements de l’interior. També cal fixar-se en que queden les bases de dues garites, fetes amb maó, material també emprat en la construcció de les voltes. En estes fortificacions d’època moderna, quan se formalitzava un setge les garites eren volades pels defensors, ja que podien servir de punt de referència a l’artilleria assetjant, refentse després com a element de resguard habitual de la guàrdia que vigilava cap a l’exterior. La segona fase de Tenasses és una construcció que augmenta de forma considerable la superfície d’ocupació del conjunt. Cal tenir present que es construeix després de la presa de la ciutat per l’exèrcit borbònic, durant la Guerra de Successió, pel que és una obra feta amb la màxima pressa possible, el que obliga a fer-ho amb tàpia calicostrada, un sistema de construcció més ràpid que amb recobriment de murs de pedra. Això es pot constatar al vore en alguns trams com ha caigut la crosta de morter de calç que protegeix el tapiat. L’interior de l’estructura sempre és terra, que ajuda a amortir els impactes dels projectils llançats des de la possible artilleria assetjant. Aquesta segona part és també una construcció tipus de la fortificació baluardada, feta uns cinquanta anys després de la primera, amb un hornabec com a element defensiu important, i uns baluards de grans dimensions que cobreixen la cortina, també de gran 26


dimensió on en principi sembla que no hi hagi cap porta d’accés al seu mig. Al davant de la cortina es situa un revellí on se pot pujar mitjançant escales, el que volia dir que si havia d’haver peces d’artilleria, aquestes s’havien de pujar amb grua. Al davant d’este i dels baluards de l’hornabec es situa el fossat, i al davant es troba el camí cobert, este cop compartimentat en parts mitjançant les travesses, elements rectangulars que eviten que una possible explosió puga afectar tot el tram del camí cobert, i només una part. El camí cobert s’acaba amb el que queda de la banqueta, element on se podien pujar els fusellers i disparar a barbeta, és a dir, recolzats en el final del glacis. El cap quedaria a descobert si no fos que a la banqueta hauria de quedar una palissada, el que es coneix com l’estacada, on entre les estaques clavades se podria disparar a cobert. D’aquí probablement vinga l’expressió de “deixar algú a l’estacada”, perquè si els enemics atacaven, arribaven al camí cobert i s’havia de fugir corrent, el que es quedava era perquè restava mort o ferit. Més enllà de l’estacada s’estenia el glacis, element pla que havia de estar net perquè així podrien ser batuts uns possibles atacants. A més a més, al voltant de les fortificacions, i també al davant d’estes de Tenasses, havia d’haver un espai net de construccions o arbrat i vegetació, generalment en la distància d’un tir de canó des de la fortificació, per a evitar tenir llocs on amagar-se o cobrir-se possibles atacants. En les segones Tenasses és interessant vore en el seu costat oest, de cara al riu, allà on el desnivell és escarpat, per tant, amb dificultat de ser atacat, la presència de les restes de dues latrines que desaigüen en el cingle. Hi ha poques fortificacions on és possible vore-ho d’aquesta manera. També cal destacar la porta exterior de Tenasses, que no sembla original del segle XVIII, ja que se’n veu una de més menuda a mode de poterna en plànols d’època, però sense tenir sortida cap camí més enllà del revellí, Fig. 3. Plànol de Tenasses, realitzat pel Comandant camí cobert i glacis. La Francisco Macià el 10 de juny de 1903 porta actual, més ampla FONT: Biblioteca Històric Militar de Barcelona que la mida representada en els plànols del segle XVIII, podria ser de mitjans del segle XIX i dóna accés directament al fossat, a dia d’avui a partir d’un talús que arranca des de la cortina que pot ser perfectament de mitjans 27


del segle XX, però en el segle XIX podria ser que fos a partir d’un pont llevadís inclinat ja que hi ha plànols en planta i alçat en que es veu la porta però no el talús, com els realitzats pel llavors Comandant Francisco Macià, anys després President de la Generalitat de Catalunya. Hi ha plànols en que es veuen edificacions per a usos diversos en l’interior del recinte, dels que només queda a dia d’avui, adossat al primer cos de Tenasses i proper a l’arribada de la caponera que puja de Tortosa, un cos cobert a un vessant amb finestres espitllerades, on a dins hi ha un foc a terra, que podria correspondre’s a un cos de guàrdia de mitjans del segle XIX, coincidint amb alguna de les guerres carlines que van assolar el Territori, amb un sistema de construcció senzill, quasi de circumstàncies. Cal agrair a l’Ajuntament de la Ciutat que haja adquirit la propietat del conjunt de Tenasses, ja que ara es podrà escometre una rehabilitació i adequació del complex defensiu amb una visió conjunta amb la resta de fortificacions de la Ciutat, on ja s’hi ha actuat, i cal agrair que haja començat amb operacions de neteja de runa i porqueria (ja que s’havia convertit en un abocador incontrolat) i tancant l’accés a determinades parts per a evitar possibles accions incíviques, però cal pensar en no deixar la faena més grossa per a molt més endavant, ja que des de fa uns anys que hi ha encetat un procés de degradació de part de les estructures, amb despreniments puntuals de parts de la crosta de calç, deixant la tàpia desprotegida, i amb el creixement de vegetació i arbrat de certa envergadura, que va fent malbé allà on té les raïls.

La hidràulica tortosina entre els segles X i XII Àngel Mulet Baubí Enginyer de Camins, Canals i Ports A partir de mitan segle X, Tortosa aconsegueix convertir-se en nucli de vertebració del territori i d’un nou model de població basat en l’alqueria islàmica, és a dir, de petits nuclis on una o poques famílies extenses organitzaven les seues activitats agropecuàries amb un cert grau de coordinació dels recursos (Negre, 2013). Així, es vincula a este moment la generalització i multiplicació de les ŷuzūr1 explotades pels assentaments del sector septentrional d’esta zona. La documentació escrita immediatament posterior a la conquesta cristiana de Tortosa n’enumera una bona quantitat, com són els casos de Bítem, Tivenys, Xerta i Benifallet, entre altres exemples. Per un altre costat, les diverses ŷuzūr situades a les immediacions de Tortosa són les de Nabicorta, cedida per Ramon Berenguer IV, l’any 1149, a la comunitat jueva de la ciutat, possiblement, a les rodalies de les drassanes, cap al sud de la població; la Insula 1

Les ŷuzūr o insulae, literalment illes, són espais de cultiu conformats per les sedimentacions del riu i envoltats d’aigua tant pel seu llindar amb el riu com per la creació d’una canalització interior.

28


Iberis, ja anomenada a finals del segle XI, situada, segons documentació, enfront de la ciutat d’aquella època; i, finalment, una propera a l’assentament d’Arenys, a dos quilòmetres i escaig al sud de la ciutat. Totes elles van seguir en ús després de la conquesta, sent objecte de diverses donacions comtals i focus d’interès dels grans senyors feudals (Virgili, 2001). En contraposició a estos sistemes més modestos, es troben dos casos de grans infraestructures construïdes per a augmentar el rendiment hidràulic de les àrees de producció properes a la ciutat. Es tracta de conduccions considerades per la documentació com a sèquies. Per la ribera dreta del riu Ebre, s’estenia la Sèquia Major, un sistema de distribució d’aigua dividit en tres trams ben diferenciats que abastia els camps situats entre Palomera i Amposta.

Mapa 1. Sèquia Major, Sèquia de la Carrova i principals assentaments vinculats. La línia contínua representa el riu Ebre i la discontínua, les sèquies. FONT: NEGRE PÉREZ, J. (2015). Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular.

A la publicació esmentada al peu del mapa anterior, es proposa com a hipòtesi de treball la vinculació d’esta extensa infraestructura, durant el període andalusí, al control de la ciutat, partint de diversos indicadors. Primerament, a la relació del saber geometria i construcció de grans infraestructures hidràuliques a personatges lletrats, els muhandis, lligats a la ciutat; en segon lloc, el fet de tractar-se d’un sector que, després de la conquesta, el rei elegeix conservar com a propi i cedir en forma d’honors 29


als participants en la campanya militar, mantenint diversos privilegis sobre l’ús de canalitzacions i dels molins que s’associaran progressivament a estes; com a tercer indicador, per la permanència del domini de la ciutat en tot este sector irrigat fins els nostres dies; en quart lloc, és en el moment de construcció d’esta infraestructura, que es documenten també importants reformes constructives a nivell urbà i periurbà potenciades pel Califat, amb què es constata un creixement exponencial dels assentaments vora riu, vinculats a l’explotació d’esta canalització; i, finalment, per la presència de diversos camps de sitges de grans dimensions, per a emmagatzemar i controlar estes produccions, atribuïble a la voluntat mercantil de la ciutat. A l’altre costat del riu respecte de la Sèquia Major, les fonts escrites fan referència a la Sèquia del Prat, una canalització de llarg recorregut que abasta una superfície de regadiu de grans dimensions a la ribera esquerra de l’Ebre. Segons documentació, es delimita la seua extensió des del nucli urbà de Tortosa fins a l’actual zona de Font de Quinto (Campredó).

Mapa 2. Sèquia del Prat i principals assentaments vinculats. La línia contínua representa el riu Ebre i la discontínua, les sèquies. FONT: NEGRE PÉREZ, J. (2015). Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular.

30


Complementàriament a estes infraestructures hidràuliques, van existir altres mecanismes destinats a l’abastament d’aigua en alguns assentaments tant a zones properes com allunyades del riu Ebre. La seua existència es veu corroborada per la documentació escrita o toponímica d’alguns enginys hidràulics com sènies (senias) o pous (puteos). No obstant, la majoria de captacions d’aigua apareixen documentades a l’àrea d’interès dels feudals, on el repartiment havia sigut més exhaustiu per la qualitat dels camps que tenia, és a dir, a les proximitats del curs fluvial (Virgili, 2001). Per a acabar, caldria remarcar que, relatiu a l’àmbit d’actuació de la ciutat de Tortosa, no hi ha cap dubte en vincular este procés, caracteritzat per una hidràulica complexa, a la iniciativa urbana, amb un important creixement paral·lel al desenvolupament de nous col·lectius socials.

La Primera visita a la ciutat. Un anàlisi accelerat del Nucli Antic Íngrid Castañé Curiel Investigadora en formació de la Universitat de Girona El passat mes de juny vaig visitar Tortosa amb la finalitat de recollir dades per la meva tesi doctoral. Estic duent a terme una investigació que té per objecte la relació entre el patrimoni construït i els nous moviments socials. Un dels meus propòsits és aportar coneixement envers aquelles campanyes que, a partir dels anys setanta del segle passat i exceptuant els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, van néixer a l’entorn de la reivindicació d’algun(s) element(s) arquitectònic(s) de Catalunya. És una temàtica que em motiva a viatjar arreu del territori i em permet establir contacte amb persones directament vinculades amb les realitats del seu entorn, especialment les que tenen a veure amb la vida cultural. Al Baix Ebre, els meus amfitrions van ser dos dels membres de l’Associació d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. El present és el primer text que publico com a investigadora en formació i està motivat per la seva petició expressa. L’estudi que desenvolupo se centra en una casuística on convergeixen la materialitat dels propis béns patrimonials i els valors de les comunitats compromeses amb la seva posada en valor i subsegüent salvaguarda. Voldria subratllar aquesta idea de conseqüencialitat perquè, al meu entendre, respon a una operació lògica: qui conserva el patrimoni és qui l’estima, i no es pot estimar sense conèixer. La difusió esdevé, segons aquest principi, un aspecte de rellevant importància2. L’àmbit del patrimoni -la seva conceptualització, la seva gestió, les seves pràctiques, la seva reflexió…- és complex i multidisciplinar. Per estudiar-lo en profunditat i, sobretot, per entendre’l, la contextualització és essencial. Cada poble, cada ciutat, cada zona i, en definitiva, cada 2

Voldria referir-me a la difusió en termes locals, és a dir, aquella que actua directament en la relació entre el patrimoni cultural d’un indret i les persones que hi viuen i/o hi tenen un contacte quotidià. Es tractaria, doncs, d’idees que eviten la incidència extra-comunitària massiva per tal de bastir discursos des de la comunitat i per a la comunitat.

31


comunitat, manté una relació única amb el llegat de les generacions passades i es projecta cap al futur des d’una perspectiva pròpia. El treball de camp etnogràfic -del qual sóc encara una molt humil aprenent- permet copsar aquestes especificitats, llegirles, desxifrar-les, contraposar-les i analitzar-les. Passejar pels carrers del nucli antic de Tortosa acompanyada de les explicacions de persones que no només hi viuen, sinó que la viuen, m’ha permès conèixer una trama urbana amb molts estrats, un cúmul de moments i realitats que en testimonien la història. “Aquí tenim molt, però no gaire ben cuidat”, em comentava R, amb qui ens vam trobar casualment al carrer. “No, si de coses ja en tenim i moltes i de molt bones… Però falta fer-hi alguna cosa”, va coincidirhi T uns metres més enllà. L’exploració a través dels carrers del barri del Nucli Antic anava conferint sentit a unes paraules lligades a un cert sentiment de resignació per part de les veïnes i veïns. L’orgull hi era, però vaig notar que l’acompanyava el recel de la falta de cura -o d’actuació- cap als elements arquitectònics que, entesos en el seu conjunt -és a dir, com a barri-, construeixen una part de la identitat tortosina i en són el seu llegat històric. Fixant els ulls en les façanes dels edificis que conformen gran part de la trama més cèntrica, irregular i tortuosa, vaig constatar que els monuments o edificis singulars que allí s’hi alberguen, alguns d’exquisit regust modernista i d’altres més antics que conformen un conjunt amb sentit propi, conviuen amb un gran nombre de blocs tapiats i terrenys buits. Segons un article publicat per l’Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, l’any 2003 un 54% dels habitatges del Nucli Antic de Tortosa estaven abandonats i d’altres presentaven deficiències de serveis bàsics (gas i aigua calenta)3. La situació material casava amb una demografia de 6036 habitants (2014) -el segon barri més poblat de Tortosa-, un 32,58% del total dels quals era població estrangera4. El risc d’exclusió social, les bosses de marginalitat, la okupació i els pocs recursos concentrats a la zona havien conviscut molts any amb problemàtiques relacionades amb la venda i el consum de drogues i el treball sexual5. El Pla de Barris de l’any 2005 es va concebre com una eina bàsica de diagnosi i actuació davant la necessitat imperant d’un replantejament profund de la zona que solventés aquestes problemàtiques i, a través d’un seguit de mesures socials i urbanístiques, ferhi tornar la centralitat perduda. L’Ajuntament i la Generalitat hi van invertir més de 20MEUR, i les obres van passar a formar part del paisatge urbà del centre històric tortosí6.

3

Carbó, R. (2011). Millora urbana del Nucli Antic de Tortosa. Territori: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya. Recuperat de territori.scot.cat/noticies/2011/06/millora_urbana_del_nucli_antic_de_tortosa_3946.php 4 Creu Roja, Obra Social “la Caixa”. (2014). Sempre acompanyats. Programa de suport a les persones grans: Informe diagnòstic a Tortosa. Recuperat de http://www.tortosa.cat/webajt/bso/prog-soletatgent-gran/informe-diagnostic-tortosa.pdf 5 Carbó, R. (2011). Millora urbana del Nucli Antic de Tortosa. Territori: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya. Recuperat de territori.scot.cat/noticies/2011/06/millora_urbana_del_nucli_antic_de_tortosa_3946.php 6 Gracià, O. (2019, febrer 26). El nucli antic de Tortosa revifa lentament. Ara. Recuperat de https://www.ara.cat/societat/nucli-antic-Tortosa-revifa-lentament_0_2187981242.html

32


Una de les idees envers el patrimoni arquitectònic reflectida al Pla és que: [...] la singular localització del centre històric de la ciutat, arrecerada i ben protegida per la Suda, ha anat perdent, en l’evolució del temps el seu valor de centralitat, passant a ser més un costat, una part històrica que no pas el veritable centre de la vida de la ciutat com ho havia estat en altres temps. Aquesta pèrdua de centralitat s’ha afegit a una significativa degradació del seu teixit social i arquitectònic que ha fet actualment sigui del tot necessari implantar accions que possibiliten reconduir aquest procés que de no reconduir-se podria portar al col·lapse i a la pèrdua insalvable del teixit de la ciutat. Pla integral del Casc Antic de Tortosa (2005).

Fig.1. Restes de construccions a la roca, amb vistes de la torre de l'homenatge del castell de la Suda.

FONT: Íngrid Castañé

Un dels testimonis de les actuacions impulsades a la zona és el solar que ha quedat després de l’enderroc d’un conjunt d’habitatges del barri del Castell -just a sota de la torre de l’homenatge del castell de la Suda7. Aquestes cases l’any 1994 ja tenien adjudicada l’ordre d’enderroc, uns treballs que van quedar interromputs i que finalment s’han reprès aquest 20198. El temps d’inacció va propiciar que esdevenís “una trista sagnia d’esfondraments d’immobles, habitats i deshabitats, amb episodis d’acumulació de runa i brutícia en un focus de notícies sobre l’abandonament del conjunt històric” (Ilercavònia, s. d.)9. Després de l’execució del pla, avui dia a la confluència entre la Costa del Castell i el carrer dels Capellans i entre runa i pols s’hi poden veure els últims vestigis d’unes construccions a la roca. Vora el solar i resseguint la Costa del Castell es manté dempeus una filera de cases estretes, agòniques, la majoria de planta i tres pisos.

7

Text Refós de la Modificació Puntual del POUM Barri Castell, DOGC 5836 (2011). Ilercavònia. (s. d.). Barri del Castell Tortosa. Recuperat de https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Barri_del_Castell_(Tortosa) 9 Ibídem. 8

33


El mal estat de conservació encara latent del conjunt del Nucli Antic de Tortosa, malgrat l’aplicació dels Plans i les estratègies de l’Administració, és una dada objectiva. Algunes veus diuen que s’hi inverteixen recursos, però que no són suficients10. La necessitat d’encarar les forces cap a polítiques que garanteixin la reestructuració del teixit social, imprescindible per la cura material de la zona, es veu truncada per esdeveniments dramàtics i de més urgència com són els esfondraments. D’aquests n’hi ha hagut quatre casos en l’últim període: el d’una casa de la plaça Mossèn Sol, una casa del carrer Tras Puríssima i dos edificis de quatre pisos del carrer Montcada11. Aquesta situació és un pols directe, incansable i continuat amb la valuosa amplada del rang Fig. 2. Vista del solar que han deixat els cronològic que es pot entendre a través enderrocs al barri del Castell. de les parets, dels carrers i de les FONT: Íngrid Castañé façanes, a banda de la qualitat artística tan sols una de les moltes particularitats del patrimoni- i els valors socials, testimonials, històrics, etc. que estan embolcallades per un perímetre de més de sis quilòmetres i mig de muralles. Un regidor de l’actual govern municipal amb qui vaig parlar expressava que l’ajuntament pateix una insalvable impossibilitat a l’hora d’encarar certes actuacions, i que es veuen immobilitzats pel topall de les directrius de les institucions públiques supramunicipals. Això ho argumentava arran d’un comentari que vaig fer sobre l’estat ruïnós dels edificis que havia vist durant la visita. En molts casos, l’estratègia municipal passa per intercedir en la declaració de ruïna i/o fer requeriments d’enderroc, ja que l’expropiació i la rehabilitació dels edificis antics “suposen una inversió inassolible”. És potser per tot això que es pot entendre que, malgrat el nombre i la qualitat de monuments i la potencialitat que té per ser-ho, Tortosa no sigui una ciutat turtistitzada12 -si més no, no ho és en el nivell gironí. En aquest article no puc aprofundir en les possibles repercussions que això tindria sobre el patrimoni construït i la seva salvaguarda. Tanmateix, i prenent com a exemple Girona, la capital del Baix Ebre té encara la oportunitat de bastir-se en un discurs menys adulterat i més sincer 10

Gracià, O. (2019, febrer 26). El nucli antic de Tortosa revifa lentament. Ara. Recuperat 24 de juliol 2019. Recuperat de https://www.ara.cat/societat/nucli-antic-Tortosa-revifalentament_0_2187981242.html 11 Ibídem. 12 Que no pas “turística”.

34


cap a si mateix. Cal que els nous engranatges que es vagin bastint prenguin com a força motriu la voluntat dels ciutadans i ciutadanes i la consciència col·lectiva del valor d’un patrimoni que ara en prou feines pot parlar.

Fig.3. Restes de paper a la paret mitjanera d’una de les cases enderrocades.

Fig.4. Les cases del carrer Costa del Castell que queden dempeus al costat del solar. FONT: Íngrid Castañé

FONT: Íngrid Castañé

El contrapunt: una campanya de salvaguarda Tocant el nucli dur de la tesi, vaig preguntar a les persones amb qui vaig poder parlar a Tortosa si coneixien alguna campanya de salvaguarda d’algun element del patrimoni arquitectònic en concret, més enllà de la pròpia Associació d’Amics dels Castells i del Nucli Antic13. Volia conèixer si hi havia hagut alguna amenaça que hagués suscitat l’aparició d’un moviment coordinat per part de la població per intentar “salvar” un edifici. X, que és membre de l’Associació d’Amics dels Castells i del Nucli Antic des dels seus inicis, em va referir -no pas sense certa enyorança cap als temps reivindicatius, em va semblar- el cas de l’antic Mercat del Peix. El Mercat del Peix, des del seus inicis de titularitat municipal, va ser construït a la vora del riu l’any 1935 i és una magnífica mostra d’arquitectura racionalista fruit de la tasca d’Agustí Bartlett, l’arquitecte municipal de Tortosa durant gairebé quaranta anys (1923 - 1962)14. Un buidatge fet a la premsa indica que la intenció d’enderrocar l’edifici va 13

L’Associació d’Amics dels Castells i del Nucli Antic és una entitat que, amb més de cent associats, té per objectiu la reivindicació de la recuperació del patrimoni històric de Tortosa. 14 López, A. Barlett, arquitecte municipal de Tortosa (1923-1962). Recuperat de http://documents.tortosa.cat/exhibits/show/barlett--arquitecte-municipal-/el-personatge

35


començar a provocar certs debats en el si del consistori el juny de l’any 1998. Es proposava la descatalogació de l’antic Mercat per tal de construir-hi, al seu lloc, un pàrquing subterrani que solventés la demanda de places d’estacionament de vehicles a la zona comercial. Malgrat que els partits locals d’IC i PSC es van mostrar contraris a la iniciativa, l’exclusió de l’edifici del catàleg va ser aprovada el 15 de juny del mateix 1998. La projecció de treballar en el subsòl va propiciar, alhora, l’acord de la realització de cartes arqueològiques15. L’aleshores regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tortosa Antoni Faura (PP) va es mostrava ferm en la seva iniciativa i va anunciar la presentació del projecte a la Comissió d’Urbanisme16. Uns nou mesos després de la descatalogació, a mitjans de març de l’any següent la Delegació de Tortosa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va intervenir per demanar a l’ajuntament el replantejament del projecte i la conservació de l’edifici, que al·legaven que és un dels pocs exemples d’obres arquitectòniques d’estil racionalista del país17. El col·lectiu va presentar un informe on s’apuntava que l’únic informe particular presentat fins aleshores, per part de l’Ajuntament, no tenia “la força ni la solvència suficient per oblidar les veus, d’altra banda perfectament qualificades, que han cridat a favor de la conservació i rehabilitació de l’edifici” (Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tortosa, 1999). Un argument afegit a la lluita pel patrimoni era la contrarietat que suposaria introduir el major nombre de cotxes possible a l’interior del casc històric: “El caràcter històric-artístic de la zona exigeix un detingut tractament de conservació de l’entorn, incompatible amb una política de vassallatge respecte de l’automòbil” (Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tortosa, 1999). L’informe el completaven la proposta d’emplaçaments alternatius per al pàrquing i possibles nous usos: equipaments culturals, dependències municipals, un viver d’empreses… Es manifestava, també, l’existència d’institucions i particulars adeptes a la causa que defensaven, com ara l’associació SOS Monuments, l’Associació per la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural de Catalunya, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi i l’associació d’Amics i Amigues de l’Ebre, entre d’altres. A aquest informe inicial de la Demarcació de l’Ebre del COAC cal afegir un segon informe signat per l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). La resposta de Faura es va canalitzar a través de la publicació de dos estudis, un d’arqueològic i l’altre d’arquitectònic -signat per l’arquitecte Joan Martínez-, que defensaven la idea que el valor de l’edifici era nul18. Per la seva banda, la resposta popular a l’amenaça d’enderroc i que va dotar la reivindicació d’un gest artístic enfocat a la visibilització de la protesta, va ser protagonitzada per la Comissió Artística Cultural de la Plataforma en Defensa de l’Ebre el 9 de desembre del 200019. “Recordo que érem uns quants. Un per aquí i l’altre per allà vam començar a embolicar l’edifici sencer, com si fos un paquet”, explica X. L’obra, 15

Redacció Tortosa. (15 juny 1998). El PP defiende el valor del águila franquista. La Vanguardia, 5. Redacció Tortosa. (24 març 1999). Faura defiende derruir el Mercat del Peix. La Vanguardia, 4. 17 Redacció Tortosa. (23 març 1999). Los arquitectos piden salvar el Mercat del Peix. La Vanguardia, 5. 18 Berbís, S. (26 març 1999). Faura demostra amb dos informes que el Mercat del Peix no té valor. L’Ebre, 9. 19 Sorribes, V. (10 desembre 2000). La Plataforma en Defensa del Ebro hace del Mercat del Peix un símbolo de su lucha. La Vanguardia, 3. 16

36


de naturalesa conceptual, tenia el caràcter de les grans intervencions efímeres que es reconeixen sota la firma de l’artista Christo. La col·locació de plàstic blau que va cobrir l’antic mercat tenia una simbologia i unes finalitats reivindicatives múltiples: per una banda, la defensa de la conservació de l’edifici com a patrimoni històric, artístic i arquitectònic de la ciutat. Per l’altra, fer visible i amplificar la tasca d’un col·lectiu, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que lluitava incansablement per evitar el transvasament del riu. Entre les divuit persones de la comissió responsable d’aquest gest hi havia artistes plàstics, la idea dels quals assenyalava que el blau del material amb què van quedar tenyides les parets feia referència a l’aigua i per tant al riu, l’Ebre. Simbòlicament, el riu estava formant part d’un edifici que tenia els fonaments clavats a terra des de feia seixanta anys: de la mateixa manera que no el farien marxar així com així, tampoc podrien fer-ho amb l’aigua. Efectivament, l’antic Mercat del Peix va ser salvat de les excavadores. Actualment és ocupat per un establiment de la cadena de restauració Viena.

El Castell de la Suda Jesús Hernández Cobos Director del Parador de Turisme de Tortosa El castillo de Tortosa “La Zuda”, ocupa la colina en la que se asentó el primitivo poblado prehistórico ilercavón, denominado el valle del Ebro y sus rutas. Restos de cerámica de factura ibérica, y sílex hallados a flor de tierra, lo denuncian. Si Tortosa tiene su razón de ser en la posición centro de comunicaciones ibéricas, el castillo es clave de esta situación de la urbe, que solo podía sobrevivir bajo las potentes escarpas de sus fortalezas que la amparan y vigilan el paso del Ebro. De ahí el valor histórico-artístico de la Zuda: la historia de la zuda, es el resumen monumental de la historia de Tortosa. Acrópolis romana, cuyos restos se utilizaron como materiales de reconstrucciones posteriores (fustes y pilastras estriadas, columnas graníticas formando parte de murallas medievales, y lápidas, son testimonios epigráficos y fieles a la Dertosa Julia Augusta. La traza general es todavía árabe, así como con seguridad su propio nombre “Suda” o “Zuda” que le vendrá del pozo que según los autores árabes de la época, se construyó en el centro del recinto superior (y que existe todavía) en tiempos de Abderramán III (944). También los árabes siguieron “el trazado de un antiguo cerco” para construir la muralla de piedra que rodeaba la ciudad en tiempos de los Omeyas, en cuya muralla se abrían cuatro puertas. Pero además de la traza general, al menos una torre y algún lienzo siguen en pié. Reconquistada la ciudad en 1148 por el Conde de Barcelona Ramón Berenguer IV, la Zuda es el último reducto de la resistencia árabe. 37


Después se convierte en sede de la Señoría, Cárcel de la Ciudad y Residencia Real. De ésta época son la mayor parte de los restos de edificación del recinto superior, que juegan elementos románicos (una puerta y un ventanal) con elementos góticos, arcos de fuerza y lienzos de muralla. Ya las Costums de Tortosa (Código de derecho ciudadano del siglo XIII) se refieren a los dos recintos de la Zuda, así como a la “tavega” o cárcel y a la clase de delitos que la señoría juzgaba en ella. La parte que el Rey se reservó, pasa en 1210 al Temple del que sabemos construye en ella su cementerio de profesos. Jaime I hace del “Palau del Castell” su residencia predilecta, y Pedro IV en 1367 entrega a Valencia vidriados azules, morados y amarillos para pavimentar el palacio a estilo morisco. Después le afectarán todas las contingencias históricas del país sometiéndola a destrucciones y reconstrucciones que dificultan ahora la identificación de cada una de las partes históricas de la Zuda: El cambio de sistema estratégico, terraplenará las murallas y tapiará, por ejemplo, la puerta de entrada por la parte del portal del Olivar a la Bassa del Castell, y las nuevas técnicas artilleras abrirán troneras como boquetes en sus paredones destruyendo el perfil almenado medieval de sus “marlets”. Pero el conglomerado básico, denominado desde el cantil el paso del Ebro, pervivirá todavía a la belleza de un trazado ilercavón en su origen, romano todavía en sus cimientos, árabes en su configuración y toponimia, medieval en el mejor momento histórico de Tortosa, amparado por las extensas murallas exteriores que en su conjunto constituyen todavía el mayor recinto amurallado del país, aun cuando en buena parte, la obra más externa tal y como aparece debamos situarla en los siglos XVII – XVIII. La Zuda, con su perfil de nave embarrancada en el vado del Ebro, ha sufrido todavía en pleno siglo XX los embates de una guerra que por sus características y por su modernidad de medios, parecía no haber de afectar a una fortaleza multisecular sobre el foso fluvial, jugando todavía con un papel militar importante en la famosa Batalla del Ebro. El emplazamiento del Parador de la Zuda fue elegido por el entonces Ministro Fraga y se encargó el diseño del mismo al arquitecto Ignacio Gárate, granadino, quien declaró “tengo el gran recuerdo de mi alhambra, y su gran lección de volúmenes integrados al paisaje, lo demás fue simplemente ser fiel al lenguaje que la propia Zuda me proporcionaba”. Las dificultades fundamentales residieron en que parte del edificio nuevo se asienta sobre un laberinto de galerías que se encuentran bajo la plaza de armas y que ventilan por la Zuda el gran pozo que realizó Almanzor.

38


Por otra parte los accesos al Parador dieron motivo y forma a la fortaleza, pero sus accesos a no dudar, representaron una idónea solución urbanística que la ciudad recibió con singular preferencia, ya que la misma quedó complementada con la canalización definitiva del barranco del Rastro hasta su misma desembocadura en el río Ebro. El cual había sido siempre motivo de graves preocupaciones en épocas de lluvias torrenciales por los peligros y daños que su desbordamiento había ocasionado a este sector de la ciudad. Tras un largo procesos de obra el castillo pasa a ser un magnífico Parador, se inaugura el cuatro de septiembre de 1976 a las 20,00 h, en un acto presidido por el Ministro de Información y Turismo Andrés Reguera Guajardo siendo alcalde de la Ciudad Felipe Tallada de Esteve, finalizando con una cena a la que asistieron todas las autoridades locales y provinciales. Fiel a su política fundacional, el Parador de Tortosa, como otros muchos, ha supuesto la recuperación de un edificio lleno de historia que hace que siga vivo y ha hecho y continúa haciendo que Tortosa sea conocida a través de las promociones comerciales que Paradores de Turismo lleva a cabo en España y en todo el mundo, esto hace que nos visiten más de 20.000 personas al año y nos permita difundir, en colaboración con agentes turísticos y culturales, su patrimonio cultural, gastronómico, etc.. Por otra parte debido a las acciones que realizamos en nuestro entorno continúa siendo referente para las reuniones de empresas, eventos y celebraciones familiares que en sus largos 44 años como Parador ha visto pasar a varias generaciones celebrando bodas, comuniones y aniversarios de muchas familias de nuestro entorno, más de 18.000 cubiertos al año que nos permite promocionar la cocina tradicional tortosina y lo que ello significa para la actividad económica de Tortosa y entorno.

Una efemèride discreta, però decisiva per a la Història de Tortosa: el 750 aniversari del Pont de Pedra Joan Hilari Muñoz Sebastià Historiador i Professor El dia 30 de maig de 2018 es va complir un aniversari que va passar totalment desapercebut a Tortosa: feia 750 que el govern municipal de la ciutat va atorgar permís a un tal «micer Nicolau» per treure profit de la construcció d’un Pont de Pedra obrat a sobre del llavors conegut com a barranc de l’Escorxeria i que actualment coneixem com a barranc del Rastre. Tot i la discreció a l’hora de celebrar-ho, la construcció d’aquesta infraestructura viària tindrà decisives repercussions urbanístiques, tal com després comentarem. La font documental que ens permet conèixer aquesta efemèride la vam localitzar fa uns pocs mesos mentre revisàvem diversos materials manuscrits i impresos que s’havien incorporat recentment als fons de l’Arxiu de la catedral de Tortosa, procedents del llegat de mossèn Aurelio Querol. Un d’aquests manuscrits era un 39


gruixut volum de mida foli, enquadernat en pergamí, que portava el títol de «Llibre de drets y privilegis de Tortosa» i havia estat confegit segurament a finals del segle XVII per un membre de la nissaga dels advocats Pinyol. En el seu origen aquest llibre servia com a una mena de vademècum dels privilegis i lleis públiques locals vigents a Tortosa en aquell moment per tal de ser emprat en els conflictes judicials on intervenien els advocats d’aquella família. En aquest volum trobem la següent breu anotació: «Pont de Pedra, lo féu micer Nicolau y se obligà a sustentarlo per una plassa que la ciutat li concedí a 3 de les calendes de juny de 1268, està la concessió en lo llibre vert, foli 19». Tot i la brevetat de l’anotació, a més d’aportar la important dada cronològica dalt esmentada, ens permet desmentir una teoria historiogràfica local, segons la qual aquest pont havia estat bastit en època antiga, possiblement romana. També ens permet saber que a canvi d’obrar el pont i mantenir-lo, el municipi va atorgar a Nicolau un espai fins llavors sense edificar per a que pogués utilitzar-ho en benefici personal. Més enllà de l'efemèride històrica podem afirmar que la construcció d’aquesta infraestructura viària i de comunicació, va tenir unes conseqüències urbanístiques molt importants. Tot que possiblement abans d’obrar aquest pont de pedra ja devia existir un altre de fusta, la construcció del pont de pedra va permetre millorar de forma substancial les comunicacions entre el barri suburbial situat a redós de la muralla de la vella medina de Turtuxa (llavors encara dempeus i possiblement ben operativa) i el sector conegut llavors com a Alfòndec. En aquesta zona de la ciutat, situada a la seva banda meridional, en aquell moment segurament s’estava consolidant una creixent urbanització promoguda, entre d’altres, per l’ordre del Temple als terrenys del voltant de la seva comanda situada a l’actual cruïlla entre el carrer Teodor González i l’Avinguda Generalitat. Amb el nou Pont de Pedra es millorarà la comunicació directa entre aquest sector i el centre neuràlgic de la ciutat, situat al voltant de la primitiva Casa del Consell (ja esmentada en el llibre de les Costums de 1274), la catedral amb la seva canònica i el palau episcopal, tots dos encara romànics. El nou barri del Alfòndec s’anirà consolidant d’aquesta manera com un dels espais urbans més dinàmics social i econòmicament parlant, amb un predomini de persones dedicades a activitats comercials i artesanals. Així, per exemple al llibre de vàlues de l’any 1316, l’estudi del qual estem preparant i que fa una acurada radiografia de la riquesa material dels habitants de la ciutat un mig segle després d’haver-se construït el Pont de Pedra, hi surten documentats en aquesta zona de la ciutat un seguit d’oficis artesanals, habituals en aquella època: quinze fusters, vuit corredors comercials, quatre teixidors, quatre pellissers, quatre sabaters, quatre sastres, quatre ballesters, tres daguers, dos espasers, dos coltellers, dues costureres, dos argenters, un flequer, un serrador, un peller, un perpunter, un forner, un calceter, un calderer, un tapiador, un corretger, un barquer, un mestre d’aixa, un saboner, un odrer, un canterer, un vidrier i un especier, entre d’altres. Tots aquests oficis ens assenyalen de forma ben fefaent l’empenta comercial i de serveis d’aquesta part de la ciutat.

40


Muralles de Dertosa, Turtuxa i Tortosa Alvaro Arasa Tuliesa Geòleg L’element patrimonial que representen les muralles de Tortosa es van veure afortunades el 30/07/2015 quan la corporació municipal de l’Ajuntament va aprovar el Pla Director de les Muralles, amb la introducció de nous suggeriments als plantejats del Departament de Cultura de la Generalitat i també confirmats per la Comissió de Patrimoni de les Terres de l'Ebre. Es tracta d’un informe on s’establien els criteris d'actuació bàsics que regulen les diverses intervencions a dur a terme en propers anys. Des dels seus inicis Tortosa ha estat sempre una ciutat emmurallada. ilercavons, romans, visigots, musulmans, catalans i hispans han considerat la ciutat com un punt estratègic en el marc del corredor mediterrani. Però va ser sobre tot en època moderna quan les muralles van adquirir el màxim nivell d’adaptació als nous avanços militars i en concret als d’artilleria. Tortosa, ciutat cruïlla entre Catalunya, València i Aragó es va anar convertint en plaça militar estratègica que controlava les comunicacions, però també sotmesa als continus esdeveniments que li va comportar destrucció i reconstrucció de totes les fortificacions, portals i cap de pont a Ferreries per accedir a la ciutat. Però és a finals del s. XIX, entre 1882 i 1892, quan bona part de les muralles són enderrocades per afrontar el creixement de la ciutat. A finals del s. XX, principis del XXI, la ciutat comença a mirar les muralles com un be patrimonial, que ha anat prenen força tant des d’associacions culturals com Amics dels Castells, Ajuntament, Generalitat, Estat i UNESCO. Cuidar, conservar i potenciar el patrimoni és un valor afegit per a la ciutat i el territori que vetllen pel seu futur.

FONT: Alvaro Arasa Tuliesa

Des de l’aprovació del Pla, les actuacions no destaquen. Tot el contrari. La no intervenció permet als agents meteorològics i antròpics anar deteriorant el patrimoni murallístic. La inversió és molt important per recuperar i actualitzar la situació actual. En el millor dels casos, s’haurien de potenciar actuacions concretes, però continuades, en camps de treballs o a jornal de vila, sempre amb una bona direcció seguint criteris establers en el Pla aprovat. De ben segur que la ciutadania respondria en cas de posarho en marxa. Esperem que d’ara endavant es vagin aplicant pressupostos que contemplen les muralles. No hem de perdre el patrimoni cultural que l’evolució històrica de les muralles aporten a la ciutat de Dertosa, Turtuxa i Tortosa.

41


Memòria 2019 FEBRER 18: presa de possessió de la nova Junta directiva MARÇ 23 i 24: El Setge de Tortosa 24: visita a la Suda oculta, a càrrec de Dídac Gordillo, arquitecte MAIG 30: presentació de la nova Junta Directiva. Castell de la Suda JUNY 1: segona diada Celebrem el Patrimoni La Puríssima + Carrer Montcada, a càrrec de l’historiador i professor Joan Hilari Muñoz Sebastià Organitzada conjuntament amb l’AAVV del Centre-Nucli Històric i l’AAVV de Santa Clara OCTUBRE 4, 5 i 6: col·laboració amb la sisena edició del Festival A Cel Obert 25 i 26: 24ena Diada d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa La Tortosa PostMuralles: Història, Poesia i Costums Organitzem conjuntament amb l’Ajuntament de Tortosa Col·labora: Campus Extens URV Tortosa, DiLlums d’Arts al Forn, Escola d’Art Tortosa-Diputació de Tarragona, A Cel Obert, Associació Cultural 4més1, Associació Juvenil La Tuna Folk i AerisPixel NOVEMBRE: 16: excursió a Riba-Roja d’Ebre. El doctor Daniel Piñol, vicedegà acadèmic de la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona, ens farà una visita guiada DESEMBRE: 6, 7 i 8: Fira de Nadal de Tortosa. Farem un taller de construcció de Castells amb cartrons. Col·laborant amb l’Ajuntament de Tortosa i Ha del Castillo

42


SEGUEIX-NOS A LES XARXES SOCIALS, GENERA PROPOSTES, FES-TE SÒCIA! FES-TE SOCI! FOTO CONTRAPORTADA: làpida al Coll de Sant Joan, a l’extrem del Carrer Sant Blai amb el Carrer Cervantes de Tortosa. Hi podem llegir: any 1900 TG (suposem que és en honor a l’any en que es van enderrocar les muralles de la ciutat, sent alcalde Teodor González). FONT: AerisPixel

43


44