GARRAF CREA
Raúl Ramos ‘Pink Morro’: “Ens hem d’escoltar més” Només acabar d’estudiar? Sí, amb 24 anys em vaig fer autònom. Ara en tinc 40. I bé.
L’artista i dissenyad or vilanoví creu que la creativitat passa per escoltar-se i deixar-se portar per la intuïció Quan vas començar a descobrir que t’agradava el món del disseny i de l’art? Tot va començar al món del grafiti. Estava en plena adolescència, amb quinze anys, i vaig començar a conèixer tot un moviment que ja feia anys que existia a Vilanova. En aquell moment, gent de la meva quinta s’hi va sumar. Era agafar un esprai i pintar i vaig pensar “Això és súper guai!”. Al cap d’un temps estava pintant murals. Per a mi el grafit ha estat una escola vital, més enllà de les escoles acadèmiques. A partir del grafit vaig veure que em volia dedicar a l’art 8
visual, però com a grafiter no em podia guanyar la vida econòmicament, així que vaig estudiar disseny gràfic. De fet no sabia ben bé què era, però em vaig acabar introduint en el món del disseny. Vaig estudiar a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova (EMAiD) durant dos anys i després vaig fer pràctiques a estudis de la comarca però volia aprendre més. A Barcelona vaig estudiar a l’escola BAU durant quatre anys i després vaig fer un postgrau d’estratègia interactiva. Quan vaig acabar a BAU, vaig parlar amb un professor. Li dic “Jaume, tu què faries? Treballaries per a algú altre o per a tu mateix?” Ell em va respondre que seria molt més fàcil i segur treballar per algú altre. No li vaig fer cas. Em vaig tirar a la piscina.
Treballo per als clients però també per a mi mateix. I això és molt enriquidor. Vaig acabar la universitat i em vaig posar a treballar pel meu compte. Va arribar un moment en què tenia molta feina, de manera que vaig veure la necessitat de crear el meu propi estudi, Cocolia Creative Studio. Vaig contractar un petit equip de tres o quatre persones, però llavors va arribar la crisi, que ens va suposar un cop molt gran i vam quedar dues persones. Cocolia era un estudi tradicional de disseny gràfic i, en el moment que va entrar la crisi, ens vam haver de reinterpretar perquè tota la feina que teníem va desaparèixer en qüestió d’un any. Els estudis que tenen més notorietat són els que tenen un estil propi. Hi ha molts estudis on passa per davant la necessitat del client, no l’estil, però el client a vegades t’eclipsa. Aquí és quan vam començar a treballar en projectes més artístics. Com que després de la crisi teníem molt temps perquè no hi havia feina, vam començar a fer els nostres projectes personals i després de dos anys treballant van començar a arribar-nos projectes comercials potents. Va ser en un moment idoni. Les xarxes socials representen imatges constants i ens venien marques que necessitaven imatges visuals i creatives. També es
