Origen Garraf 12

ENTORN ECONÒMIC DE LA COMARCA DEL GARRAF

p. 34

GARRAF GASTRONÒMIC Ceferino

Sant Pere de Ribes · Badalona · Sant Boi de Llobregat · Terrassa

Lérida · Zaragoza · Baracaldo · Palma de Mallorca · Vitoria · Oviedo

Alcorcón · Alcalá de Henares · San Sebastián de los Reyes

Rivas-Vaciamadrid · Getafe · Alfafar · Burjasot · Castellón La Plana

Sevilla · Córdoba · Granada · Málaga · Los Barrios-Ceuta · Huércal

de Almería · Barcelona · Madrid · La Coruña · Majadahonda

Ciudadela de Menorca · Maó-Mahón · Ibiza · Santa Eulàlia del Riu

Terrassa · Almería · Ceuta · Vilanova i la Geltrú · Cubelles

Vilafranca del Penedès · Cunit · Segur de Calafell · Calafell · El Vendrell · Comarruga · Roda de Bará · Tarragona · Igualada

L'Hospitalet de Llobregat · Gavà · Castelldefels · El · Prat de Llobregat

Figueres · Las Palmas de Gran Canaria · Tamaraceite · La Laguna

Santa Cruz de Tenerife · Las Chafiras · La Orotava · Los Cristianos

Lérida · Valencia · Gijón · Santa Coloma de Gramanet · Cornellà de Llobregat · Esplugues de Llobregat · Sitges · Les Roquetes del Garraf

Vic · Manresa · Sabadell · Salt · Santander · León · Rubí · Bilbao · La

Zenia · Alicante · Elche · San Vicente del Raspeig · Campello

Finestrat · Benidorm · Pamplona · Girona · Llers · Sant Julià de Ramis

Sant Pere de Ribes · Badalona · Sant Boi de Llobregat · Terrassa

Lérida · Zaragoza · Baracaldo · Palma de Mallorca · Vitoria · Oviedo

Alcorcón · Alcalá de Henares · San Sebastián de los Reyes

Rivas-Vaciamadrid · Getafe · Alfafar · Burjasot · Castellón La Plana

Sevilla · Córdoba · Granada · Málaga · Los Barrios-Ceuta · Huércal de Almería · Barcelona · Madrid · La Coruña · Majadahonda

Ciudadela de Menorca · Maó-Mahón · Ibiza · Santa Eulàlia del Riu

Terrassa · Almería · Ceuta · Vilanova i la Geltrú · Cubelles

Vilafranca del Penedès · Cunit · Segur de Calafell · Calafell · El Vendrell · Comarruga · Roda de Bará · Tarragona · Igualada

L'Hospitalet de Llobregat · Gavà · Castelldefels · El · Prat de Llobregat

Figueres · Las Palmas de Gran Canaria · Tamaraceite · La Laguna

Santa Cruz de Tenerife · Las Chafiras · La Orotava · Los Cristianos

Lérida · Valencia · Gijón · Santa Coloma de Gramanet · Cornellà de Llobregat · Esplugues de Llobregat · Sitges · Les Roquetes del Garraf Vic · Manresa · Sabadell

LA NOSTRA MARCA és femenina i singular

La revista Origen Garraf és un àlbum de realitats. En cadascuna de les edicions procurem reunir detalls i retalls que singularitzen la geografia econòmica del Garraf, des del patrimoni cultural als actius enogastronòmics, des dels grups de recerca a les empreses que innoven i des de l'oferta formativa a les propostes festives. D'aquesta manera, en tots els números d'aquest magazín hi podeu trobar un catàleg de tot allò que ens fa més competitives.

Al darrere hi batega l'Agència i els seus esforços per empènyer en moltes direccions i participar activament en la projecció econòmica de la comarca, sent complementaris i mostrant-nos col·laboradors amb les administracions locals i comarcals, amb les entitats econòmiques i socials i amb les empreses.

El programa de reindustrialització és un exigible que ens marca el Pla Estratègic d'Activitat Econòmica del Garraf. Hi estem treballant. Procurem aplanar el camí per afavorir la vinguda de companyies de component tecnològic i també per respondre a les necessitats creixents de les empreses que tenim; algunes d'elles, de tota la vida.

Com a comarca i entre tots, hem de fer els deures per recuperar el terreny perdut pel que fa al sector secundari. L'escassetat de sòl industrial disponible s'ha de resoldre en la mesura

que sigui possible però sobretot hem de posar a l'aparador el conjunt d'avantatges comparatius que fan del Garraf una demarcació del tot adient per a l'activitat econòmica.

Hi ha un altre front obert en el què la coalició dels sis ajuntaments també es mostra com un revulsiu de primer ordre. El Garraf, Comerç de Marca es revela com una iniciativa que aglutina els reptes i multiplica els resultats. L'objectiu és la promoció dels establiments del comerç i la restauració que tenim a prop, al costat de casa. La Marca Garraf és el segell que identificarà les bones pràctiques i el compromís social i ambiental dels comerços i els restaurants. De nou, l'Agència lidera una iniciativa amb la complicitat de les sis alcaldies i el consell comarcal; però, tant o més, amb la implicació del teixit associatiu i els agents socials, econòmics i del coneixement.

El 5è Simposi Garraf es centra en les estratègies de creixement i projecció de futur al Garraf. De resultes de les edicions anteriors, ja hem identificat les febleses i els punts forts de la nostra economia i hem analitzat les oportunitats i les exigències. Ara es tracta d'avançar, amb la lliçó apresa, i projectar la comarca a partir dels sectors que poden donar-nos major tracció; sempre amb el binomi públic i privat.

Rosa Huguet Presidenta de NODE Garraf

"Miro per la finestra del cotxe el cor de les costes del Garraf, a un costat el massís i a l'altre el mar. Vull ser jo la que parli d'aquest lloc, però és aquest lloc qui em parla a mi. L'origen de tot. Vallcarca, el iaio i la iaia, la mama. Néixer i ser d'un lloc on ja no existeixen els carrers, ple de records guardats a dins que passegen a través de les paraules de les unes a les altres. A un costat el mar i a l'altre el massís, es desfà a pinzellades la memòria i el nou paisatge m'omple el buit."

Irene Garzie

Foto Portada: Jordi Lleó, CNV

Redacció i edició:

Agència de Desenvolupament

NODE Garraf

Av. Cubelles, 88

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel. 938 100 722

www.nodegarraf.cat

12

GARRAF SONA

Des de 2013 Sitges compta amb un festival que combina els ritmes de jazz tradicional, dixieland, manouche i new orleans, el Jazz Antic Sitges

7 8 12 14 16

PÒRTIC LA NOSTRA MARCA ÉS FEMENINA I SINGULAR

GARRAF CREA

IRENE GARZIE TÉ UN OBRADOR D’INQUIETUDS I MOLTA MÀGIA

GARRAF SONA EL FESTIVAL JAZZ ANTIC DE SITGES COMPLEIX 10 ANYS

GARRAF FORMA

ELS CICLES DE L’ESCOLA TERESIANA A VILANOVA I LA GELTRÚ

GARRAF CULTURA

Una de les institucions educatives més reconegudes a la capital del Garraf, el Col·legi Santa Teresa de Jesús, també és un referent de la FP.

19 20 22 24 26

GARRAF INDUSTRIAL GARRAF VITAL VITALITZACIÓ INDUSTRIAL POLÍGONS L'ECONOMIA

CIRCULAR ALS POLÍGONS DEL GARRAF

GARRAF INDICADORS EL GARRAF VA TANCAR 2022 AMB DADES FAVORABLES

HÈLIX GARRAF EL GARRAF en clau de futur

EL GARRAF

MAPA TURÍSTIC

GARRAF EMPRESA

SERRADORA CAMPAMÀ, EL MESTER DE LA FUSTA

GARRAF EMPRESA

Obrir una botiga de llenya online és novetat; més encara quan es tracta d’una empresa especialitzada en un dels mesters més antics, el negoci de la fusta, Serradora Campamà.

GARRAF TURISME

Things to do Sitges neix de la necessitat d'unir forces entre totes les empreses privades que es dediquen al turisme i crear experiències per als seus clients a Sitges i també a la rodalia.

VINS DEL MASSÍS

Montau de Sadurní és un celler situat a Begues, a la finca Can Sadurní, en ple Massís del Garraf i a 400 metres sobre el nivell del mar.

29 40

GARRAF COMERÇ GARRAF, COMERÇ DE MARCA

38

43 46

SADURNÍ, A BEGUES I ENMIG DEL MASSÍS

MOSQUITO BREWING, ENTRE LES BIRRES DE RIBES

PORTS DE LA GENERALITAT AVANÇANT CAP A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA

CLUB NÀUTIC LA REGATA COLUMBRETES PERMET GRANS IMATGES DE LA COSTA

REEMPRESA DES DE NODE, REEMPRESA PROCURA LA CONTINUÏTAT DELS NEGOCIS

GARRAF ORÍGENS

IRENE GARZIE té un obrador d’inquietuds i molta màgia

Des del puntillisme a tacar-se les mans Irene ens confessa que tot va començar un dia a 5è de Primària, en un exercici de puntillisme. “Estàvem omplint, entre tota la classe, el mateix paisatge d’una carretera amb arbres a totes dues bandes. Vaig començar a mesclar els colors clars amb els foscos per passar de la llum a les ombres, i sense que ningú em digués res, vaig fer el meu primer clarobscur.”

Després d’això, tot van ser optatives de plàstica i dibuix a l’Institut, un batxillerat artístic prou frustrant i la satisfacció de trobar més tard el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració a l’ESAD Serra i Abella d’Hospitalet de Llobregat. “Allà em vaig enamorar profundament de la il·lustració i de la força de les imatges per poder comunicar i expressar-me. Des d’aleshores, no he parat mai de comunicar-me amb els altres i amb mi mateixa a través del dibuix.”

Posteriorment, Irene va complementar la seva formació amb tallers i cursos de diferents disciplines, amb diferents professionals, com els tallers de gravat i pintura al Taller La Madriguera a Barcelona. “Ara per ara, em dedico a dibuixar,

il·lustrar i pintar en petit i gran format. M’agrada molt més tacar-me les mans que treballar amb l’ordinador o l’iPad.”

Entre la creativitat i la il·lustració La Garzie ens diu que, més que un estudi de disseny, té un obrador d’inquietuds. “He anat canviant orgànicament amb el temps. Quan vaig acabar d’estudiar, vaig haver de compaginar la il·lustració durant cinc anys amb altres feines que res tenien a veure. Vaig ser cambrera tres anys i cuinera altres dos. Quan sortia de la feina em ficava a dibuixar a casa, ja fossin encàrrecs o projectes personals. Ara ja fa tres anys que m’hi dedico plenament.”

La seva especialització excel·leix en la il·lustració. Les encarregades d’esculpir la seva forma d’il·lustrar van ser les inquietuds que va tenir, els encàrrecs que ha rebut, “i els que he pogut rebutjar”, i les experiències viscudes que ha buscat

d’entendre a través de la seva obra personal i de diferents tècniques i suports.

L’artífex de la coberta d’aquesta edició de l’Origen Garraf ens assegura que, tot i que li agrada entendre el disseny gràfic d’una manera molt visual, intuïtiva i gestual, ella no es considera dissenyadora. “A mi el que realment m’apassiona és dibuixar i crear imatges que apropin a les persones als missatges que hi ha darrere les formes i els colors. A vegades de forma figurativa, d’altres més abstracta, però sempre gaudint de traçar els continguts que van des del cap fins al paper a través de la mà.”

Tampoc es definiria només com una il·lustradora perquè mai deixa de banda els projectes personals, que moltes vegades tenen més a veure amb el món de les arts plàstiques i les belles arts que amb el del disseny. “Ara mateix m’encantaria dedicar molt més temps a pintar, i és pel que lluito i rasco temps.”

Entre birres, cartells i murals Irene ens explica que els seus primers clients van ser persones que ara són grans amigues dins i fora del món professional. Encara recorda el primer encàrrec; va ser el cartell de la Pubilla i l’Hereu de Catalunya de Cubelles, que li ho va encarregar l’Abel Miró, “que té una meravellosa impremta a Cubelles” Des d’aquell dia fins avui ens diu que mai ha deixat de treballar amb ell i ara és un gran amic. Ha fet cartells i feines de disseny i maquetació per a ajuntaments, sobretot a Cubelles i Vilanova i la Geltrú.

Avui dia treballa com a il·lustradora per Cervesa Espiga, una fàbrica de cervesa artesana de Sant Llorenç d’Hortons. “M’encanta la birra artesana i il·lustrar les seves llaunes és una de les meves feines preferides com a il·lustradora.” També fa murals i encàrrecs particulars; en definitiva, “qualsevol repte que sorgeixi és benvingut”.

Pel que fa a algunes de les creacions més recents, Irene Garzie destaca amb satisfacció el fet de guanyar el concurs de cartells del Carnaval de Vilanova. També, el passat mes d’octubre va pintar un mural del 75è aniversari de la recuperació del Ball de Diables, a la plaça de l’Assumpció de Vilanova, amb el retolista ribetà Daniel Esteve Carbonell, i a l’abril va fer el cartell i tota la gràfica del FIMPT 2022.

“També li tinc moltíssima estima a la primera exposició individual que vaig fer

al local del Lotus, el 2017, Los paisajes de aquí adentro". Són una sèrie de quadres fets amb gouache que representen atmosferes paisajísticomentales, com la música ambient, però amb obres plàstiques bidimensionals. “Encara m’agrada tornar a revisar aquella obra i aquells conceptes i portar-los fins on estic ara, amb la tècnica que treballo en aquest moment. Allà va començar tot, i precisament això és el que he volgut fer amb la portada de la revista Origen Garraf.”

Guanyar-se la vida i créixer professionalment

No deixa de tocar de peus en terra per fer una reflexió com a il·lustradora i artista plàstica. “Penso que estem en un moment complicat, si no saps escoltar la teva pròpia veu i ser honest amb tu mateix. Un ha de saber ballar entre guanyar-se la vida i menjar, i tenir temps per alimentar la seva obra i poder continuar

GARRAF CREA

aprenent i créixer. És a dir, una lluita constant de què vull fer per viure d’això i què puc fer per fer-ho possible. A part del perill que suposa l’exposició a les xarxes socials pel que fa a l’autoestima, l’autovaloració i l’autocrítica.”

Més punyent es mostra quan afegeix que “ara mateix, amb la pujada de preus, la baixada de sous, les mesures governamentals estrenyent cada vegada més als petits autònoms i la informatització global, em sembla que cada cop més es treu valor a les feines artístiques i es prescindeix moltes vegades de professionals concrets per a temes de disseny. Sembla que “qualsevol cosa val” per tal de no remunerar com cal.”

Així i tot, Irene es mostra convençuda de que “aquesta petita comarca és un caldo de cultiu idoni per a retroalimentar-se dels professionals del sector i d’altres. Hi ha molta oferta cultural que conflueix en un mateix ambient, no hi ha tanta competència com a les grans ciutats, i per tant és més fàcil donar-se a conèixer i acabar coneixent a molts companys del gremi, cosa que ha estat indispensable per poder dedicar-me exclusivament a il·lustrar i dissenyar.”

Pel que fa als col·legues del seu àmbit i de tots els altres, la il·lustradora opina que el clima és meravellós i incita a crear constantment i col·laborar les unes amb les altres. Com a qüestió gens favorable, no se’n està de dir que en l’aspecte educatiu cal més empenta i també cal més proliferació d’oferta cultural, tallers, cursos i facilitats per no haver de marxar a altres ciutats per poder formar-te i estimular la creativitat.

Per acabar de reblar-ho, una reivindicació: “Trobo a faltar que es cuidi més als professionals artístics al dia a dia, no només quan fem feines o campanyes “visibles” per la ciutat, de tant en tant.”

Irene Garzie

www.instagram.com/irenegarzie

Tel. 636 534 629

A/e: irenegarzie@gmail.com

EL FESTIVAL JAZZ ANTIC de Sitges compleix 10 anys

DES DE 2013 SITGES COMPTA AMB UN FESTIVAL QUE COMBINA ELS RITMES DE JAZZ TRADICIONAL, DIXIELAND , MANOUCHE I NEW ORLEANS . EL JAZZ ANTIC SITGES S'HA POSICIONAT COM UN DELS FESTIVALS DE REFERÈNCIA DEL JAZZ TRADICIONAL I POTSER ÉS LA PROPOSTA MÉS POTENT DINS L'ESTIL A LA PENÍNSULA IBÈRICA.

Ja ho tenim a tocar. Del 29 de març al 2 d’abril el calendari de festivals del Garraf obrirà l’agenda de l’any amb el Jazz Antic. De nou, Sitges s’omplirà de música de jazz manouche, dixieland i swing, amb músics de Sitges i d’altres països.

El certamen enguany celebra els seus primers 10 anys i el programa conté propostes de jam sessions i concerts, sense oblidar la parade del dissabte per la tarda.

El festival va néixer l'any 2013 per iniciativa del departament de Cultura de l’Ajuntament de Sitges. Des del principi, el còmplice necessari va ser en Joan Pinós, un músic local que participa en moltes activitats culturals a Sitges; entre d’altres, és el creador de la banda de música Suburband, director de les caramelles, impulsor de diferents activitats relacionades amb l'ensenyament musical, músic de jazz professional...

Uns i altres, els promotors tenien una referència dels anys setanta, quan a Sitges hi va haver un festival de jazz molt important, amb figures com Ray Charles o Count Basie. Aquell esdeveniment, però, va tenir un trajecte curt. Ara, tot i que amb un pressupost reduït, s’ha optat per un festival temàtic, dedicat al jazz tradicional: jazz New Orleans o dixieland, jazz manouche i una mica de swing.

El Garraf és terra de festivals i de jazz A la comarca comptem amb músics de primera fila que dominen aquests estils. La proposta es basa en promocionar el jazz comptant amb aquests músics, portant bandes consolidades de Catalunya i Espanya, estrelles internacionals (Leroy Jones, Gunhil Carling, Lucien Barbarin, Peter Allen, Sannon Barnett, Aurelie Tropez...) i barrejar-ho tot plegat amb estudiants i músics ben joves del Garraf.

Així, l'acte principal del Festival cada any és un cercavila amb tots els participants de cada edició i obert a qui s'hi vulgui afegir. En acabar, s'organitzen bandes improvisades que actuen a restaurants de Sitges, oferint composicions inèdites amb combinacions de músics ben curioses.

En aquesta desena edició hi haurà músics professionals que van començar tocant de ben petits en aquesta parade. Aquesta voluntat d’apropar el jazz als més petits també es tradueix en els concerts didàctics gratuïts per als alumnes de les escoles de Sitges, que s'han anat fent des de la primera edició.

10è Festival Jazz Antic

Del 29 de març al 2 d’abril de 2023 Sitges

Tel. 637 539 175

A/e: audicions@audicions.com

www.instagram.com/jazzanticsitges

Més informació:

www.sitgesanytime.com/ca

El calendari de festivals de la comarca Amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Agència NODE Garraf va proposar als promotors dels festivals que se celebren a la comarca que s’apleguessin per compartir contactes, proveïdors i models de gestió. A més, Garraf Sona fa promoció turística de la comarca a partir del calendari anual de festivals.

ELS CICLES DE L’ESCOLA TERESIANA a Vilanova i la Geltrú

UNA DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES MÉS RECONEGUDES A LA CAPITAL DEL GARRAF, EL COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS, TAMBÉ ÉS UN REFERENT DE LA FP.

El centre amb seu a la rambla Principal de Vilanova i la Geltrú aplega dos cicles formatius de grau mitjà, el de Gestió Administrativa i el d’Activitats Comercials, i un cicle formatiu de grau superior, el d’Educació Infantil.

Aquest darrer CFGS és l’únic d’aquestes característiques a la comarca i això fa que s’adeqüi a les necessitats del mercat laboral. De fet, des del primer curs,

l’alumnat pot col·laborar amb l’alumnat més petit de la mateixa escola, de manera que tenen un primer contacte amb el que serà el seu futur.

El bagatge del centre s’acredita amb una trajectòria de fa més de 40 anys pel que fa als graus mitjans i 8 promocions si parlem del grau superior. Tant el cicle de Gestió Administrativa com el

d’Activitats Comercials s’imparteixen en la modalitat dual.

Des de fa tres anys, un altre actiu de l’Escola Teresiana establerta a Vilanova és el fet de comptar amb alumnat que participa en el projecte de mobilitat Erasmus, per la qual cosa els nois i les noies poden realitzar estades formatives en empreses estrangeres.

Col·legi Santa Teresa de Jesús Rambla Principal, 71 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 930 617

direcciogeneral@vilanova.escolateresiana.com

www.vilanova.escolateresiana.com

@escolalestereses

GARRAF VITAL vitalització industrial

GARRAF VITAL ÉS UN PROGRAMA DE VITALITZACIÓ INDUSTRIAL QUE TÉ COM A PRIMER OBJECTIU LA RECUPERACIÓ D’ACTIVITAT TRANSFORMADORA A PARTIR DE LA INDÚSTRIA JA EXISTENT, L’ESTABLIMENT DE NOVES FACTORIES I L’ATRACCIÓ D’INICIATIVES I INVERSIONS.

La missió és atraure activitat empresarial de nova implantació, propiciar la retentivitat, afavorir la competitivitat, promoure la interrelació i fomentar el coneixement del teixit empresarial de l'entorn.

La corretja de transmissió d’aquesta iniciativa serà el gabinet Garraf Indústria, amb l’encàrrec de gestionar esforços i

recursos per a l’atracció d'empreses, la captació d’inversions, el foment d’una xarxa empresarial i la posada al mercat del sòl i sostre industrial disponible.

El gabinet Garraf Indústria dependrà directament de l’Agència de Desenvolupament Econòmic, NODE Garraf. Fins avui, l’àrea d’Empresa de l’Agència ha assumit, entre d’altres, la funció de

promocionar els polígons d’activitat econòmica i donar suport a l’activitat empresarial.

La posada en marxa del gabinet Garraf Indústria, amb la dotació adient i l’estructura necessària, multiplicarà la capacitat per gestionar i fer més eficient el programa de vitalització industrial, Garraf Vital.

De la manufactura a la ideofactura

El programa Garraf Vital aportarà novetat en l’estratègia de reindustrialització d’un territori pel fet que concentrarà bona part de les actuacions en el vector tecnològic: convertir el coneixement en economia aplicada.

En sentit ampli, promourà un sector industrial basat en el coneixement i la ideofactura; és a dir, aquelles iniciatives empresarials orientades a la transformació de la propietat industrial en productes o serveis, com també aquelles altres provinents del coneixement politècnic i, de manera emergent,

de l’àmbit filmogràfic. Aquest darrer és un sector de gran creixement en els darrers cinc anys de resultes de l’empenta donada per part de l’Agència a partir del programa NODE Film Clúster.

La indústria ideofacturera troba factors proclius en l’entorn comarcal atès que en el Garraf compta amb importants avantatges competitius i comparatius, com ho són la connectivitat, la mobilitat i la proximitat al nucli metropolità de Barcelona, conjuntament a un estàndard de qualitat de vida del tot cobejat pels perfils tecnològics i de l’enginyeria. A més, no exigeix metratges

rellevants per al seu desenvolupament, cosa que impediria la seva radicació en una comarca amb evident dèficit de disponibilitat de sòl.

L’alçaprem necessari el trobem en el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya amb seu a Vilanova i la Geltrú però també en el sistema de la formació professional i ocupacional.

F u s t a s e r r a d a , p a l e t s , e m b a l a t g e s ,

c a i x e s , g à b i e s , c o n t e n i d o r s

A d a p t e m l ' e m b a l a t g e a l e s n e c e s s i t a t s d e l a t e v a e m p r e s a

T r a d i c i ó i o f i c i d e s d e 1 9 7 3 C

L'ECONOMIA CIRCULAR als polígons del Garraf

El document explica que els sectors productius de la comarca tenen una generació de residus industrials significativa, especialment al municipi de Vilanova i la Geltrú. Aquesta major producció de residus va lligada a la major presència d’indústria i àrees d’activitat econòmica.

El 75% dels residus que es generen a la comarca tenen un tractament de valorització externa, mentre que en un 18% dels casos es fa una deposició controlada, mesura que, en la mida del possible caldria reduir en benefici de la valorització. En línia amb els fonaments d’un sistema circular, cal destacar que tot just un 5% dels residus es converteixen en subproducte d'un altre procés industrial, pel que queda molt marge de maniobra per aconseguir una major representació d’aquest tipus de tractament.

L'estudi conclou, però, que "si es té en compte tant la valorització en origen, la gestió de residus com a subproductes, la valorització material externa i la valorització energètica, el percentatge de la comarca (80,2%) està en línia amb les dades generals del país, que és del 80,3%."

De fet, el tipus principal de residus industrials que es generen al Garraf són els derivats de la construcció i demolició, en un 26,6% del total, seguits dels generats per les instal·lacions per al tractament de residus i les plantes externes de tractament d'aigües residuals i la preparació d'aigua per a consum humà i aigua per a ús industrial, en un 22,5%. En tercer lloc estan els residus assimilables als domèstics (cartró, plàstics, etc.), en un 13%.

Pel que fa als consums d'energia elèctrica a la comarca, han baixat significativament respecte als anys anteriors. La instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum podria explicar aquesta davallada. El 21% de les empreses enquestades en aquest estudi afirmen tenir instal·lades plaques fotovoltaiques per a reduir la despesa en energia.

L'estudi encarregat per l'Agència Node a la consultoria Societat Empresa ha rebut el suport de la Diputació de Barcelona. Trobareu el document complet a l’apartat Repositori del web www.poligonsgarraf.cat.

"HI HA POCA O MOLT POCA CONSCIENCIACIÓ SOBRE L'ECONOMIA CIRCULAR A LES EMPRESES DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DEL GARRAF." AQUESTA ÉS UNA DE LES CONCLUSIONS DE L'INFORME DIAGNOSI DE L'ECONOMIA CIRCULAR ALS POLÍGONS DEL GARRAF.

EL GARRAF VA TANCAR 2022 amb dades favorables

Augmenta el nombre d’empreses

El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca del Garraf va augmentar un 1,4% a finals de desembre de 2022 respecte a un any enrere, fins a les 4.019 empreses; aquesta evolució és més intensa a la registrada pel conjunt de Catalunya (0,3%).

Per sectors, el teixit empresarial respecte a l’any anterior va augmentar a un 7,0% a la construcció i un 0,7% als serveis, mentre que a la indústria va disminuir un 0,5%. Segons la grandària, el nombre d’empreses va créixer als

primers tres trams: un 0,9% al de fins a 9 treballadors, un 2,8% al de 10 a 49 treballadors i un 28,8% al de 50 a 249 treballadors; en canvi, va minvar una empresa al tram de major dimensió, de 250 i més treballadors.

Creix el nombre de llocs de treball

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l'empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca va augmentar un 3,0% el 31 de desembre de 2022 respecte a un any enrere, fins als 36.485, la xifra més elevada

per aquest mes des del 2008 (inici sèrie disponible). Aquest creixement és lleugerament més intens que el registrat pel conjunt de Catalunya (2,7%).

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement més notable entre els assalariats (3,7%) que entre els autònoms (1,6%).

Per grans sectors econòmics, el nombre d’assalariats va augmentar un 5,6% als serveis i un 2,7% a la construcció, mentre que es va mantenir al primari i es va reduir un 5,5% a la indústria. El nombre d’autònoms va augmentar a la indústria i als serveis (un 0,9% i 2,1%, respectivament), mentre que es va reduir un 0,7% a la construcció i un 6,3% al primari.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats va disminuir un 18,0% entre les empreses grans (de 250 treballadors o més), mentre que a la resta dels trams analitzats va créixer: un 0,5% a les microempreses (fins a 9 treballadors), un 0,6% a les empreses petites (de 10 a 49 treballadors) i un 20,9% a les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors).

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats van augmentar un 2,6% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 64.905 persones a finals de desembre de 2022, la xifra més elevada per a un mes de desembre des del 2012 (inici de la sèrie disponible).

Per sexe, el creixement va ser més elevat entre les dones (3,4%) que entre els

homes (1,8%). Els afiliats van registrar un augment a tots els grans grups d'edat excepte entre les persones d’entre 30 i 44 anys (-1,8%).

Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 9,6% entre els afiliats de nacionalitat estrangera -que representen el 14,3% del total-, en front de l’1,5% dels afiliats de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és molt superior en el segon cas (un 78% més); el motiu de la diferència és que molts treballadors residents al Garraf es traslladen a una comarca diferent per treballar.

Es redueix l’atur

Pel que fa a les xifres d’atur, el 2022 va tancar amb 7.722 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la comarca i va esdevenir el valor més baix en un mes de desembre des de l’any 2008. Per sexe, el nombre d’aturats es va reduir un 5,5% entre les dones, mentre que entre els homes va augmentar un 0,8%. Per trams d’edat, l’atur va augmentar entre les persones de major edat (de 55 anys i més, un 2,4%) i les més joves (menors de 30 anys, un 3,1%), mentre que va disminuir un 6,7% entre les persones de 30 a 44 anys i un 7,9% entre les de 45 a 54 anys.

Per últim, l'atur es va reduir a tots els tipus d’ocupació, a excepció dels professionals científics i intel·lectuals (+8,8%). La taxa d'atur registral es va situar en el 10,6% el desembre, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008,

i la mateixa que la del trimestre anterior, però 1,2 punts percentuals per sobre a la registrada al conjunt de Catalunya (9,4%).

Informe Trimestral del Teixit Empresarial i Mercat de Treball

4t trimestre 2022. El Garraf

Ed.: Cambra de Comerç de Barcelona

EL GARRAF en clau de futur

DEL 15 AL 17 DE MARÇ A DIFERENTS MUNICIPIS DEL GARRAF TENEN LLOC LES JORNADES ANUALS D’ECONOMIA I ESTRATÈGIA COMARCALS. ES PRESENTEN AMB EL TÍTOL ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT I PROJECCIÓ DE FUTUR AL GARRAF.

Escanegeu el QR per consultar el programa complet

La 5a edició del Simposi Garraf completarà un cicle de jornades anuals en les què s’han fet aportacions, s’ha debatut i s’han contrastat conclusions. El context econòmic de la comarca, les seves febleses i alhora els seus potencials exigien una revisió dels esquemes i una reflexió prèvia a la formulació estratègica.

L’any 2018, la primera edició abordava les singularitats de la comarca des d’una perspectiva panoràmica. Es tractava d’explorar la situació dels sectors predominants i fer propostes de futur a partir de sectors clau.

L’any 2019, el segon Simposi Garraf va centrar-se en els potencials de l’economia taronja i va analitzar la capacitat de

generar dinamismes a partir de les activitats basades en la cultura, el coneixement i la creativitat.

L’any 2021, a les 3es jornades es tenien en compte els efectes de la pandèmia Covid-19 sobre l’economia del Garraf i sotmetien a debat els possibles escenaris per a la reactivació i per a una major estabilitat de la comarca.

L’any 2022, en una 4a edició, es va prioritzar el concepte de districte empresarial amb el propòsit d’estimular la necessària coordinació d’actuacions per recuperar teixit industrial i emproar un nou dinamisme econòmic.

Aquesta 5a edició, la de 2023, es promou com a corol·lari de les anteriors

i amb la intenció de refermar l’aposta estratègica pel que fa al creixement i la projecció de futur al Garraf.

De nou, el Simposi Garraf es planteja com un esdeveniment congressual atiat des del Fòrum Hèlix Garraf, que és l’expressió de la quàdruple hèlix a la comarca, sota la coordinació de l’Agència de Desenvolupament del Garraf.

I de nou, l’objectiu d’aquestes jornades d’economia i estratègia comarcals és aplegar els criteris d’experts, els referents d’altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l’espai més proper.

Organització Coordinació

Amb el suport de

Amb el patrocini de

Amb la col·laboració de

Media

Rocallisa

Penya Lledó

la Llaureda

Castell Vell d’Olivella

Puig de la Mola 535

les Piques

Can Milà

Puig del Montnàs 255

de Querol FondodelRourell

Amèriques

Mirador Sitges

Sant Pere Ribes

Can Grau

Puig d’en Borregaire 284

Puig del Llamp

Plana Novella

Puig Servós 414

Roca del Bisbe 272

Can Pere - Pineda Parc

Serrat de lesLlenties SerradeRipoll

Can Lloses

Vallpineda

Santa Bàrbara

Rocamar

Mare de Déu del Vinyet

Penya del Duc 214

Jafre

la Creu del Morsell 267 Puig d’en Carbonell 277

Penya Riscla 308

la Sivina 275

el Mas Alba

Turó Tancat

Puig de Mata-rodona 409

Quintmar

Llevantina

Aiguadolç

Pujol Gran 290

Turó del Mig 320

Penya del Llamp

Montgavina

Port de Sitges

P ARC DEL GARRAF Mas d’en Serra

Massís de Garraf

Pujol d’en Pei 243

Campdàsens

Vallgrassa (Centre Experimental de les Arts) la Pleta (Centre d’interpretació del Parc Natural)

Puig Sabataire 465

Turó de Llacsi 367

Puig de l’Olla 426

Can Surià el Rat-penat les Botigues

el Castellot 239

la Falconera 130

Pla dels Senyals RieradeVal l c a r ca

Vallcarca

Port Industrial de Vallcarca

Pic de Martell

el Poal Garraf

Port de Garraf

Port Esportiu de la Ginesta

GARRAF EMPRESA

SERRADORA CAMPAMÀ, el mester de la fusta

OBRIR UNA BOTIGA DE LLENYA ONLINE ÉS NOVETAT; MÉS ENCARA QUAN ES TRACTA D’UNA EMPRESA ESPECIALITZADA EN UN DELS MESTERS MÉS ANTICS, EL NEGOCI DE LA FUSTA. ÉS CURIÓS QUE EL NEGOCI TAMBÉ VA COMENÇAR AMB LA VENDA DE LLENYA A DOMICILI.

Serradora Campamà té una història de 50 anys i manté el llegat com a empresa familiar d’aquí, de tota la vida, capficada en la singularitat del negoci, perquè aquesta és una manera d’entendre la feina i viure-la.

La glaçada del 56

Serradora Campamà prové del fred. Va ser la gelada de l’hivern de 1956 la que va encendre l’espurna del que acabaria ser una empresa reeixida. Aquella maltempsada va matar molts arbres de la zona del Garraf i el Penedès, com ara garrofers, oliveres i ametllers. En Josep Campamà va veure una oportunitat de negoci en la venda de llenya a domicili. Anys després, al 1973, l’avi Josep i els seus dos fills, en Jordi Campamà i en Josep Maria Campamà, van fundar la Serradora Campamà. No només venien llenya a la botiga pròpia, també van posar en marxa una instal·lació per a la producció de fusta serrada i reparació de palets de fusta.

Un catàleg de productes per a empreses i per a particulars

Encara sota la direcció del sènior Jordi Campamà, ja són els nets, l’Òscar, en Carles, la Jèssica i en Jordi, els que porten el timó de la petita empresa, amb una plantilla de 21 treballadors i un catàleg de productes per al sectors industrials però també un repertori de propostes per a les llars particulars.

Llenya i subproductes; fusta serrada; palets i embalatges i construcció en fusta a mida són les quatre àrees de diversificació. En aquesta darrera, hi trobem porxos i pèrgoles estructures i cobertes, tarimes i revestiments, cases i ampliacions, beach clubs i quioscs, interiorisme i complements de jardí.

A més, per als clients d’empresa, enguany han inaugurat una línia de muntatge de palets amb un robot i dues taules de muntatge semi-automàtic. Els operaris només han de col·locar la fusta i el robot s’encarrega del muntatge i apilar els palets.

Pel que fa als productes per a particulars, aquest mes de febrer han obert la botiga online de venda de llenya a domicili. Des d’ara els clients que resideixen a les comarques del Gran Penedès i rodalies poden fer la seva comanda de llenya, a qualsevol hora del dia i des de qualsevol lloc. El client rep un e-mail o un SMS amb la informació de l’estat de la seva comanda i entrega.

Els avantatges del

Garraf

Amb la tercera generació dels Campamà parlem dels avantatges competitius que ofereix la comarca del Garraf. Destaquen una bona comunicació amb la resta del país, el microclima agradable i la possibilitat de diversificació de l’activitat gràcies a la pluralitat sectorial que hi ha a la comarca i, per extensió, al Gran Penedès; sobretot, pel que fa a la indústria i el turisme.

EL GARRAF, Comerç de Marca

S’ACABA DE PRESENTAR LA IMATGE DE MARCA GARRAF, EL SEGELL QUE IDENTIFICARÀ ELS ESTABLIMENTS DEL COMERÇ I LA RESTAURACIÓ COMPROMESOS AMB LES BONES PRÀCTIQUES I IMPLICAT EN LA PROMOCIÓ LOCAL.

El logotip de Marca Garraf s’ha mostrat per primera vegada en la reunió de la Taula del Comerç i la Restauració del Garraf, convocada al càmping Vilanova Park. Ha estat la seva artífex, Dolors López, de l’estudi YellowTee qui l’ha presentat davant els representants dels col·lectius sectorials i gremials dels ajuntaments de la comarca.

A la mateixa reunió s’han signat els acords d’adhesió de les entitats del comerç i la restauració al programa El Garraf, Comerç de Marca, que promou l’Agència de Desenvolupament del Garraf amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Onze entitats participen d’aquesta iniciativa: l’ARCAT, de Canyelles; l’Associació de Paradistes del Mercat de Sitges; l’Associació de Paradistes del Mercat del Centre · Vilanova; el Club de Tast de Sitges; Cubelles Comerç; Fem Ribes; el Gremi d'Hostaleria de Sitges; el Gremi d'Hostaleria de Vilanova; Sitges Comerç; UCER, de Les Roquetes, i Viu Comerç,

ve de la pàgina anterior

de Vilanova i la Geltrú. A més, es compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona i la seva extensió al Garraf.

En el decurs de la sessió de la Taula del Comerç i la Restauració es va debatre el document que es proposarà a tots els establiments de la comarca que es vul-

guin subscriure a la carta de compromís Marca Garraf i participar en les successives accions promocionals.

THINGS TO DO SITGES, què es pot fer a Sitges

com als voltants de la blanca subur. Per exemple, s’hi poden trobar activitats culturals, d'aventura, gastronòmiques, wellness

Un cop el client escull l’experiència que li crida més l’atenció comença el valor de l'atenció més personalitzada; “que és allò que cada cop s'està perdent més”. El contacte és directe amb la Laura a través de whatsapp. “Res de compres online ni correus automatitzats. Ajudo al client en la contractació de la seva activitat escollida i tot allò que necessiti saber del nostre estimat poble i la nostra demarcació.”

Laura Martin és una STV, una sitgetana de tota la vida! Graduada en Turisme, es va especialitzar en l’organització d’esdeveniments i màrqueting digital. Ha treballat en hotels i ha exercit en les funcions d’atenció al client i gestió de xarxes socials. Inquieta de mena, s’ha bellugat per Mèxic, Anglaterra, Barcelona i... Sitges! De fet, es confessa “amant del meu poble” i no perd l’oportunitat de participativa en totes les festes locals i tradicionals.

Descobrir Sitges i l’entorn més proper Things to do Sitges neix de la necessitat d'unir forces entre totes les empreses privades que es dediquen al turisme i crear experiències per als seus clients a Sitges i també a la rodalia.

Hi ha una pàgina web oberta a tots aquells que donen una bona atenció al client, una experiència i un moment d'oci agradable i de qualitat contrastada. Hi poden exposar les activitats a l’abast de tothom, les de prop i les de més lluny.

L’espai internètic, www.thingstodositges.com, l’Instagram @thingstodositges i la publicitat offline estan orquestrats per promoure el coneixement de Sitges i de tot allò que les visitants poden "consumir" en format d'experiència, tant a Sitges

Things to do Sitges cobreix també l'organització de diferents iniciatives; com ara esdeveniments esportius internacionals, facilitant allotjament, transport, informació, alimentació..., però també actes corporatius, sopars de Nadal, aniversaris d'empresa amb activitats, gastronomia, decoració, idees fresques...

Laura Martin es declara una persona oberta a d’altres projectes. Com a primícia, explica que “juntament amb el reconegut fotògraf sitgetà Lluis Cachon, treballem en la creació d'una revista de diferents temàtiques, començant per la gastronomia. Sortirà a la llum a l'abril i pretén donar molt valor, molta història. Serà molt visual i atractiva i enganxarà a molts lectors, tant sitgetans com turistes”.

CEFERINO, UN CLÀSSIC dels bons moments

La petjada d’en Ceferino Díaz Quan Ceferino Díaz va viatjar des de la seva Còrdova natal fins a Mataró per fer la mili aquest seria el seu primer viatge a la seva terra, Catalunya.

Un cop finalitzat el servei militar i després d’esvair-se el somni de treballar a l’empresa Pirelli de Vilanova i la Geltrú, es va posar a treballar amb el seu amic Gálvez, amb un parell de mans buides, intel·ligència testada i unes ganes de treballar incansables; primer a la construcció i després a l’hostaleria. Arribat a Vilanova, va regentar l’hostal Monterrey, avui desaparegut.

Uns anys després Ceferino i la seva família van marxar a Vilafranca del Penedès per fer-se càrrec de l’hotel Turó Parc. Allà es va guanyar el cor dels vilafranquins amb el seu treball però també amb el seu particular savoir faire.

Mentrestant, a Vilanova a finals dels seixanta els Peixerot havien iniciat un projecte que no van poder continuar. Ceferino es va interessar per la situació i va adquirir l’immoble del passeig de Ribes Roges. Va compaginar la gestió amb la de l’antic Roxy, al carrer de Sant Sebastià. Va ser per Setmana Santa de 1971 quan Ceferino Díaz decideix apostar definitivament pel projecte de la seva vida, l’Hotel Ceferino; sempre amb la seva inseparable Josefa i els seus tres fills, José Luis, com a administrador, Jordi, com a cap de sala, i al capdavant de la restauració, i Juan Carlos, com a responsable del piano bar.

Durant molts anys Ceferino va ser conegut per la seva cafeteria, per l’hotel i com a escenari de banquets i casaments. L’any 2000, al mateix establiment del passeig de Ribes Roges, va inaugurar el restaurant a la carta tal i com el coneixem avui en dia.

El seu fill Jordi Díaz supervisa amb èxit la tercera generació del negoci. Jonatan Díaz i Xavi Diaz, nets del fundador, són els encarregats de portar la gestió cap al futur. Ho fan de la mà del xef, Xavi Garcia, i el maître d’hotel, Musta, que han sabut mantenir els fruits de la llavor que van plantar ara fa més de 50 anys la família Díaz Ibáñez.

Recuperar el llegat de la cuina genuïna Des del Ceferino ens fan veure que ara per ara al Garraf la cuina passa per un moment molt dolç. “Hi ha molts restaurants que havien perdut els bons costums de cuinar i potser és hora de tornar als fogons i de nou ensenyar als joves cuiners les bases d’aquella cuina tradicional, la de sempre.”

Amb un to més crític els nets del fundador comenten que “no totes les cuines tenen laboratoris i potser, a banda d’aprendre a fer esferificacions, també seria bo saber com fer uns canelons o unes bones llenties”.

Els productes de temporada Ens centrem en el restaurant. Sense embuts, la determinació és molt clara pel que fa al producte. “Estaria molt bé que els productes de proximitat els poguéssim tenir més a l’abast, però això no sempre és possible, per molt que els clients en ho demanin. No podem tenir tot allò que ells voldrien durant tot l’any; acabaríem per no respectar al 100% la temporalitat dels productes”.

La carta d’anada i tornada A la carta del Ceferino hi trobem sobretot la cuina típica del mar i propostes casolanes, com ara guisats, amb les mandonguilles amb sepionetes; peus de porc amb ceps; un bon suquet de rap i gamba... Sempre són recomanables els arrossos; des de la paella, la fideuada o l’arròs amb crosta de bacallà i gambes fins a l’última incorporació, un arròs caldós de calamar, cloïsses i gamba vermella o l’excepcional arròs de gall negre del Penedès de Can Sogas amb gamba de Vilanova. Sens dubte, val molt la pena d’anar-hi, i tornar-hi!

“Si haguéssim de definir la nostra filosofia i manera de ser, recordaríem els valors que ens va inculcar el nostre avi Ceferino durant la seva vida: treball, sacrifici, constància i dedicació.”

MONTAU DE SADURNÍ, a Begues i enmig del Massís

MONTAU DE SADURNÍ ÉS UN CELLER SITUAT A BEGUES, A LA FINCA CAN SADURNÍ, EN PLE MASSÍS DEL GARRAF I A 400 METRES SOBRE EL NIVELL DEL MAR.

La família Sadurní s’ha dedicat sempre al cultiu de la vinya. L’arbre genealògic es remunta al 1.530 però estan apareixent documents del segle XV. A la mateixa finca, en excavacions recents s’hi han trobat restes de llavors de raïm de fa 1.500 anys. Les troballes més recents són les restes de cervesa més antigues d’Europa, de fa 3.500 anys.

Les Arrels del celler

El tros té prop de 200 hectàrees, de les quals 20 ha estan dedicades al cultiu de la vinya, en les varietats de xarel·lo, macabeu, parellada, malvasia de Sitges, merlot i syrah.

Després de molts anys elaborant vins a granel, ara Montau de Sadurní aposta per produir vins i caves de la màxima qualitat, pensats per als gustos d’avui. Així de senzill. Ja estan presents en diversos mercats internacionals als què s’envia el 70% de la producció; principalment a Alemanya, Dinamarca, Regne Unit i Canadà.

El total del tiratge anual arriba a les 20.000 ampolles. Com a escumosos excel·leixen el Brut Nature Gran Reserva Arrels i el Brut Nature Reserva Arrels, tots dos de la DO Cava i amb bases de xarel·lo, macabeu i parellada. Amb el segell de la DO Penedès, el celler ens proposa el Xarel·lo Arrels i el Criança Arrels, aquest darrer a partir de garnatxa, cabernet sauvignon i merlot. En la divisió de vins joves, ens sorprenen amb el Blanc Arrels (xarel·lo i macabeu), el Negre Arrels (syrah i

cabernet sauvignon) i el Rosat Arrels (merlot).

Deixar-se anar

El celler de Begues es pot visitar tots els dissabtes i diumenges amb cita prèvia. Hi ha la possibilitat de quedar-se a dinar al restaurant braseria que hi ha a la mateixa masia; sens dubte, un lloc molt adient per degustar els vins i els caves acompanyats d’unes excel·lents carns a la brasa de llenya i altres productes de temporada.

MOSQUITO BREWING, entre les birres de Ribes

Tot va començar amb un experiment, l’any 1999. Gairebé sense coneixements ni l’equipament adequat, van fer la primera cervesa. El producte era acceptable però, el més important, van descobrir la màgia de l’elaboració. Havien aconseguit produir, ells mateixos, allò que tant els agradava i, a més, podrien provar d’alterar el sabor, al seu gust.

Va quedar com una anècdota i va continuar en una successió d’episodis per a aprendre i gaudir-ne. Tot plegat va ser el precedent d’un procés d’elaboració

molt rigorós i amb tots els sistemes adients per obtenir un producte sensacional. Va ser al novembre de l’any 2021 quan les primeres Mosquito Brewing van arribar al mercat.

Les Mosquito Brewing solen presentar-se com a cerveses fresques, amb accent de llúpol, graduació mitjana i molt atractives en la seva degustació. Una altra cosa són les saison, un estil amb segell propi.

Aquesta és sobretot una cervesa de consum local. La majoria dels clients són de la comarca, alguns de tota la vida i d’altres nouvinguts, com els mateixos creadors d’aquesta marca, que també van triar aquest lloc per viure-hi.

Ara fa uns mesos a Sant Pere de Ribes han obert una Growleria. És una petita botiga en la què es pot comprar producte envasat i, a més, es poden recarregar envasos reutilitzables, directament dels barrils de la marca pròpia.

A banda, també mantenen punts de venda a Barcelona.

El mercat de la cervesa artesana

S’accepta el fet que el producte artesà no ho té gaire fàcil i resulta difícil entrar en un mercat dominat pels més grans; els mateixos de sempre -ens diuen. Produir a petita escala encareix molt els costos i requereix una crossa financera davant de qualsevol adversitat.

Però també reconeixen els elaboradors alternatius que cada vegada hi ha més gent interessada en els productes artesans, que aposten per la varietat, que es qüestionen como està fet tot allò que consumeixen, qui ho fa i com ho fa.

Una cervesa artesana no té perquè ser més forta ni més amarga ni més pesada que una de la corpo (industrial). El fet que sigui artesana no està supeditat a cap gust determinat. Els responsables de Mosquito Brewing asseguren que es pot trobar una cervesa artesana que sorprengui amb molt de gust fins i tot a aquelles persones que diuen que no els agrada la cervesa artesana.

MOSQUITO BREWING

Carrer Calderón de la Barca, 9 Sant Pere de Ribes

mosquitobrewing@gmail.com

@mosquitobrewing

avancen cap a la transició energètica de les seves instal·lacions

Actualment els ports de Vilanova i la Geltrú i Port Ginesta generen energia verda amb 805 plaques solars instal·lades a les cobertes d’edificis i de marquesines fotovoltaiques de les zones d’aparcament, per a l’autoconsum de les seves instal·lacions. A més, el port de Sitges-Aiguadolç col·locarà aquest any 150 mòduls fotovoltaics. Aquests tres ports del Garraf tindran aquest any un miler de plaques solars als seus recintes per al seu autoconsum energètic, gràcies a les quals es deixaran d’emetre 126 tones anuals de CO2 a l’atmosfera. La generació d’energies renovables en els ports és un pas més cap a la transició energètica de Catalu-

nya i s’alinea amb els eixos del Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030, per executar projectes que ajudin a mitigar el canvi climàtic.

Així, els ports de Vilanova i la Geltrú i Port Ginesta als quals s’afegirà aquest any el port de Sitges-Aiguadolç treballen per la transició energètica a les seves instal·lacions.

El port de Vilanova i la Geltrú Ports de la Generalitat ha instal·lat mòduls solars a les cobertes de les oficines on es troba la seu portuària i les cobertes de les instal·lacions pesqueres. Per la seva banda, el Club Nàutic Vilano-

va i l’empresa RocRoi n’han col·locat a les cobertes dels edificis respectius. En total, s’han instal·lat 223 panells solars que deixen d’emetre 36 tones de CO2 anuals a l’atmosfera.

Port Ginesta

L’empresa concessionària de Port Ginesta, situat al terme municipal de Sitges, ha instal·lat 582 plaques fotovoltaiques a les cobertes de les marquesines de la zona d’aparcament per a l’autoconsum de les seves instal·lacions que redueixen les emissions de diòxid de carbó en 53 tones a l’any.

A LA COMARCA DEL GARRAF, ELS PORTS TAMBÉ TREBALLEN PER DESCARBONITZAR LES ACTIVITATS. LA PROVA ESTÀ AMB ELS MÒDULS SOLARS QUE S’HAN INSTAL·LAT, ALS QUALS SE SUMARAN MÉS AQUEST ANY, AMB UN CLAR OBJECTIU DE REDUIR LA PETJADA DE DIÒXID DE CARBONI A L’ATMOSFERA. PORT

Port de Sitges -Aiguadolç

L’empresa concessionària del port de Sitges-Aiguadolç ha d’instal·lar 150 plaques fotovoltaiques, en tres espais del port a les cobertes d’edificis per a l’autoconsum de les seves instal·lacions que redueixen les emissions de diòxid de carbó en 38 tones a l’any.

Impuls a la descarbonització

En un escenari mundial d’emergència climàtica, el Govern català treballa per avançar cap a la transició energètica i la sostenibilitat ambiental del país. Així mateix, la política portuària de l’empresa pública Ports de la Generalitat té com a objectius vetllar per la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament sostenible de les infraestructures i de les activitats que s'hi duen a terme, en un context de canvi climàtic.

Es potencia, per tant, la millora de la qualitat de l’aire des del vessant de la gestió de les infraestructures portuàries, de competència de la Generalitat, tenint en consideració les activitats que s’hi desenvolupen i els serveis portuaris que es presten en els ports i en les instal·lacions marítimes i fluvials dins de l’àmbit portuari. En aquest sentit, el Pla de ports Horitzó 2030 incorpora una sèrie d’accions i actuacions per a la sostenibilitat ambiental, mitigació i

adaptació al canvi climàtic del sistema portuari. Una de les accions que s’està duent a terme en els ports de la costa catalana és la descarbonització dels edificis i d’algunes zones d’aparcament

amb la col·locació de panells fotovoltaics, atès que els processos per generar energia renovable redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

DOLCESITGES.COM

+34 938 109 000

Avinguda Camí de Miralpeix, 12

08870 Sitges Barcelona, Spain

DOLCE SITGES BARCELONA

Viu una estada de luxe amb nosaltres i gaudeix dels nostres restaurants, spa, espais per reunions i molt més.

LA REGATA COLUMBRETES permet grans imatges de la costa de Vilanova, com a teló de fons

ÉS LA COMPETICIÓ INSÍGNIA DEL CLUB NÀUTIC VILANOVA I LA PRIMERA PROVA DEL CALENDARI OFICIAL DE LES COMPETICIONS DE VELA D’ALTURA, A2 I SOLITARIS

SEMPRE HA TINGUT MOLT BONA PARTICIPACIÓ. ENGUANY HA APLEGAT 67 EMBARCACIONS EN LA 43A EDICIÓ DE LA REGATA COLUMBRETES – GRAN PREMI AEDAS HOMES

La 43a edició de la Regata Columbretes – Gran Premi Aedas Homes que ha organitzat el Club Nàutic Vilanova els 4 i 5 de març ha tingut una excel·lent participació; 67 embarcacions amb prop de 200 navegants procedents de clubs de tot el litoral català. És la primera prova del circuit oficial de regates puntuable per Altura, A2, Solitaris i Tripulacions Reduïdes.

S'han organitzat dues proves, una de llarga, de 67 milles, fins a la plataforma Casablanca i tornada, puntuable per al Campionat de Catalunya de Solitaris, A-Dos, i Altura; i una de curta, de 30 milles, fins a Torredembarra, puntuable per al Circuit Català de Regates Costaneres 2022. Aquesta és la regata insígnia del Club Nàutic Vilanova. En els seus orígens el recorregut arribava fins

a les illes Columbretes, que es troben a 49 milles de la costa d'Oropesa del Mar. El llarg trajecte de navegació, uns tres dies, depenent del vent, va fer que de mica en mica anés caient la participació. Un trajecte de tantes hores, si a més el vent cau, pot ser un calvari tediós per als navegants.

El Club Nàutic Vilanova va decidir mantenir el nom de Columbretes, atès que aquesta competició es va constituir a l'entitat com la més significativa, però va reduir el recorregut, fins a la plataforma petroliera Casablanca, prop de Tarragona.

La Regata Columbretes sempre ha tingut molt bona participació, superant les 80 embarcacions en alguna edició. El gran volum de velers deixa grans imatges de la jornada, sobretot amb la costa de Vilanova i la Geltrú com a teló de fons. Especialment boniques han sigut les fotografies dels vaixells sortint per la bocana del Port de Vilanova i la Geltrú i passant la boia de desmarcatge just davant del monument a la Pasífae, el que ha atret a nombrós públic en aquests dos punts.

Puntualment, a les 9h30, s'han donat les quatre sortides previstes per a les diferents categories. En el moment de sortir hi havia vent del Nord, d'entre 4 i 6 nusos. Poc després de la sortida es va girar cap sud / sud-oest, guanyant intensitat a mesura que s'apropaven a la plataforma petroliera, amb puntes de 25 nusos. A la tornada es va gaudir d'un bon vent fins a l'arribada.

Val a dir que la majoria de participants repeteixen cada any perquè el Club Nàutic Vilanova posa tots els esforços

per acollir el millor possible els visitants; un esforç que va des de fer lloc als vaixells que dies abans de la competició ja amarren al Club fins a donar un bon servei als i les navegants, amb un bon àpat de sortida, un caldo calent i sopar a l'arribada, i un dinar just abans del lliurament de premis. Cal agrair el suport d'Aedas Homes, patrocinador oficial de la Regata Columbretes, la col·laboració de la Secretaria General de l'Esport, Caves Rovellats, la Federació Catalana de Vela i l'Ajuntament de Vilanova per haver fet possible aquesta prova.

El lliurament de premis va tenir lloc diumenge amb la presència de Sergi Cadenes, vicepresident de la Federació Catalana de Vela, i Amadeu Oliva, comodor del Club Nàutic Vilanova i vocal de la junta de la Federació.

Les classificacions de la Regata Curta són:

Classe Promoció Grup 1

1a Classificada: Embarcació Mar y Luz, del Reial Club Nàutic de Tarragona

2a Classificada: Embarcació Sapphire, del Club Nàutic Vilanova

3a Classificada: Aigam, del Club Nàutic Vilanova

Classe Promoció Grup 2

1a Classificada: Bandit, del Club Nàutic Vilanova

2a Classificada: Idra

3a Classificat: Chapungu

Classe Tripulació Reduïda:

1a Classificada: Tarhunz, del Club Marítim Torredembarra

2a Classificada: Blue Star V, Club Nàutic El Balís

3a Classificada: Dosperu II, Club Nàutic Vilanova.

Classe Creuer ORC

1a Classificada: El Travieso, Club Nàutic Vilanova.

2a Classificada: Jabato, Club Nàutic Vilanova.

3a Classificada: Meigas Fora III, Club Nàutic Vilanova.

Les classificacions de la Regata Llarga:

Classe Altura

1a Classificada: White Spirit II, Club Nàutic Vilanova

2a Classificada: Bandido, Club Nàutic Vilanova

3a Classificada: Pecas-X, Club de Mar Port Olímpic

Classe A2 Grup 1

1a Classificada: Shaka, Real Club Náutico de Barcelona

2a Classificada: Blue Oyster, Reial Club Marítim Barcelona

3a Classificada: Ia Orana, Club Nàutic Vilanova

Classe A2 Grup 2

1a Classificada: Diabolic, Club de Mar Torredembarra

2a Classificada: Petrouchka II, Club Nàutic Vilanova

3a Classificada: Tarteria, Reial Club Marítim Barcelona

Classe Solitaris

1a Classificada: Apoc Apoc Morenito, Club Marítim Torredembarra

2a Classificada: Transcovery, Club Natació Badalona

3a Classificada: Baldufa Tres, Reial Club Marítim Barcelona

DES DE NODE, REEMPRESA procura la continuïtat dels negocis

GESTIONAT PER L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL GARRAF, EL SERVEI REEMPRESA ACONSEGUEIX CEDIR AMB ÈXIT UNA FRANQUÍCIA DE MISSATGERIA I UN NEGOCI DE COPISTERIA I PAPERERIA.

El servei Reempresa va finalitzar l’any amb la cessió d’una franquícia de missatgeria Mail Boxes, situada al carrer d’Espanya, 7, a Sitges. Per canvi de projecte i domicili, la Maribel va cedir a la Mila la franquícia de missatgeria que ella també havia adquirit uns anys enrere i que ara no podia atendre des de la distància. Va conèixer el serveis que ofereix Reempresa i no va dubtar en contactar perquè l’ajudessin en tot el procés de la cessió. La Mila estava en un moment que buscava algun projecte que pogués desenvolupar per ella mateixa i així estrenar-se com a empresària, que era una idea que li havia rondat pel cap moltes vegades.

A l’inici d’enguany, un altre cas d’èxit. Aquesta vegada ho va ser la cessió d’un negoci de copisteria i papereria, Copia d’Hora, situat a l’Av. Francesc Macià,

121, de Vilanova i la Geltrú. La Cristina també volia fer un canvi de projecte en la seva vida i el Frank i la Beth tot just estaven en un moment en què volien explorar el fet de treballar per a ells mateixos. La fórmula d’autoocupació els va agradar i van veure una possibilitat de començar en un negoci; però no des de l’inici, que és molt més complicat, sinó agafar alguna empresa que ja està en funcionament i que per tant ja té assegurada una clientela.

Reempresa és un nou model d’emprenedoria que s’ha posat en marxa internacionalment. Té com a objectiu principal establir els mecanismes pels quals un nou emprenedor pren el testimoni en la gestió d’una empresa ja existent, la qual compra en la seva totalitat per continuar l’activitat, estalviant-se així la fase de crear-la des de zero.

Node Garraf, Agència de Desenvolupament, com a centre d’atenció de Reempresa, posa a disposició dels usuaris un mercat transparent, format per empresaris que cedeixen el seu negoci i emprenedors que busquen un negoci per a emprendre, un assessorament personalitzat i les eines necessàries per a dur a terme amb èxit la cessió empresarial. Des del mateix servei es redacten els documents i els contractes necessaris i també es fa una valoració econòmica de l’empresa. És un servei totalment gratuït.

Podeu consultar els anuncis de les empreses cedents a www.reempresa. org. Si voleu que la vostra empresa surti com a anunci podeu contactar per telèfon al 938 100 722 o bé al correu agencia@nodegarraf.cat