Quadern Cian de l'economia del Garraf

Quadern Cian de l’economia del Garraf

Quadern Cian de l’economia del Garraf

L’Agència de Desenvolupament Node Garraf, en el marc del Fòrum Hèlix Garraf, convoca des de l’any 2018 el Simposi Gar-raf. L’objectiu d’aquestes jornades d’economia i estratègia comarcals és aplegar els criteris d’experts, els referents d’altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l’espai més proper.

L’any 2018, la primera edició del Simposi Garraf abordava les singularitats de la comarca des d’una perspectiva panoràmica. Es tractava d’explorar la situació dels sectors predominants i fer propostes de futur a partir de sectors clau. En el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf es van compendiar estratègies, directrius i actuacions a implementar a curt, mitjà i llarg termini.

L’any 2019, el segon Simposi Garraf va centrar-se en els potencials de l’economia taronja i va analitzar la capacitat de generar dinamismes a partir de les activitats basades en la cultura, el coneixement i la creativitat. Arran d’aquesta edició es va editar el Quadern de l’Economia Taronja del Garraf en el qual s’apuntaven les particularitats de la comarca i les seves oportunitats com a entorn procliu a les activitats culturals, creatives i del coneixement.

L’any 2020, a causa de les restriccions de la Pandèmia de la Covid-19 no hi va haver edició del simposi. El 2021 es va reprendre el certamen

per analitzar els possibles escenaris socials i econòmics sota els efectes de la pandèmia en l’economia del Garraf, les claus per la reactivació econòmica i per una major estabilitat a la comarca. En aquesta ocasió es va editar el Quadern Verd de l’Economia del Garraf.

La quarta edició del Simposi Garraf va debatre sobre el parc empresarial de la comarca del Garraf amb el propòsit d’estimular la necessària coordinació d’actuacions per recuperar teixit industrial i assentar un nou dinamisme econòmic. Aquest certamen va tenir lloc els dies 9, 10 i 11 març de 2022. Les jornades per primer cop van tenir escenaris itinerants: el Palau Maricel de Sitges; la Sala Josep Ll. Palacios, a Sant Pere de Ribes, i l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. Es va editar el Quadern Grana de l’Economia del Garraf.

En aquesta darrera edició, la cinquena, el Simposi Garraf va debatre l’aposta estratègica pel que fa al creixement i la projecció de futur del Garraf. Aquest certamen va tenir lloc els dies 15, 16 i 17 de març de 2023, també en els tres escenaris itinerants de l’any passat. En aquesta ocasió es va valorar disposar del full de ruta del Pla Estratègic, però va quedar palès que cal abordar problemes endèmics com la mobilitat, la manca de sòl industrial i la retenció de talent; com també que cal major audàcia en relació amb les oportunitats i les potencialitats de la comarca.

Per ordre cronològic del simposi, a la jornada de dimecres 15 de març les ponències van fer una anàlisi econòmica de caràcter més global i contextual. En la sessió d’obertura van intervenir Rosa Huguet, presidenta de Node Garraf; Abigail Garrido, diputada delegada de Turisme de la Diputació de Barcelona; Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va realitzar una ponència marc sobre les expectatives i possibles escenaris en clau econòmica. Tot seguit, Genís Roca, especialista en cultura digital i processos de transformació, i Josep Maria Ganyet, etnògraf digital i enginyer informàtic, van dialogar sobre els contextos de la digitalització.

En una taula dedicada als revulsius de l’economia catalana es va comptar amb Josep Casas, subdirector general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya; Joan Morera, responsable d’Estudis i Nous Projectes del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya, i Carme Rubió, subdirectora general de Desenvolupament Turístic Territorial de la Generalitat de Catalunya.

A la segona jornada Carme Poveda, directora d’Anàlisi econòmica del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, va presentar una econografia del Garraf.

Sobre el comerç local i la posada en funcionament de la Marca Garraf, hi van participar Noèlia Jiménez, presidenta de Sitges Comerç; Joan Galimany, president de Viu Comerç, de Vilanova i la Geltrú; David Jordi, tresorer de Fem Ribes, i Juan Ramón López, president de la UCER, de les Roquetes.

A la taula d’habitatge van coincidir Alfred Contreras, president del Gremi de Constructors del Garraf; Laura Melamed, vicepresidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris del Garraf, AICAT Garraf; Mar López, degana del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials del Garraf i el Penedès, i Josep Orriols, vocal territorial del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona a la Delegació de l’Alt Penedès i el Garraf.

Per parlar de l’economia sènior com un sector emergent a la mida de l’envelliment actiu, van intervenir Mila Arcarons, gerenta del Consell Comarcal del Garraf; Albert Casas, conseller delegat del càmping Vilanova Park; Manel Milà, president del Patronat de la Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere, a Sant Pere de Ribes;

5è Simposi Garraf

Àlex Ginés, AODL de Realitats Immersives i 5G a Neàpolis, i Jordi Cerezuela, director general de la Fundació Ave Maria, de Sitges.

La tercera jornada es va obrir amb la breu ponència de Miquel Puig, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya. Va seguir una taula sobre el sector turístic en la què van intervenir Isabel Sánchez, vicepresidenta del Gremi d’Hostaleria de Sitges; Jordi Gasol, president del Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú, i Sole Bravo, gerenta de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, qui va destacar que cal avançar en quatre eixos estratègics, la intel·ligència turística, l’estratègia, els canvis estructurals i la sostenibilitat.

En la segona taula d’aquesta tercera jornada es va debatre sobre un nou model industrial a la comarca. Ho van fer Francesc Rica, secretari general de la UGT a l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf; Albert Rodríguez, secretari de Socioeconomia i Polítiques Públiques de CCOO al Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf; Àngel Font, president de la Cambra del Garraf · Cambra de Comerç de Barcelona, i Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès.

També es va parlar de les indústries culturals i creatives i l’economia basada en el coneixe-

ment. Van prendre part Marisa Zaragozá, directora del campus de la UPC al Garraf; Jordi Medina, regidor de Projecció de Ciutat, Patrimoni Cultural i Participació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; Guillem Escolà, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Sitges, i Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

activar la disponibilitat de sòl i sostre industrial. L’activitat industrial accentua la transferència tecnològica i a l’inrevés. El Campus de la UPC podria ser coadjutor de la generació de noves empreses. La indústria 4.0 potenciaria la retenció i l’atracció de talent, iniciatives i inversions. L’estratègia industrial exigeix l’harmonització de directrius entre els municipis.

La jornada i el cinquè simposi van cloure amb les intervencions de cinc de les sis alcaldesses de la comarca que van parlar sobre els escenaris de futur. Es van aplegar Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges i amfitriona de l’acte; Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles; Rosa Fonoll, alcaldessa de Cubelles; Marta Verdejo, alcaldessa d’Olivella, i Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.

A diferència d’altres edicions, en aquesta ocasió les jornades s’han desenvolupat amb el Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf 2021-2025 aprovat i en el ple desplegament del Pacte per a l’Ocupació del Garraf, una eina de concert signada el 2018.

Alguns apunts econòmics defineixen el context d’aquest cinquè simposi. La comarca manté factors competitius i atractius. La indústria suposa un 10% de l’activitat comarcal. Un major dinamisme industrial aportaria major estabilitat del mercat de treball, però caldria

Per tant, aquest nou Quadern Cian de l’Economia Comarcal ha de servir per extreure una radiografia de la comarca en la sortida de la crisi econòmica de la pandèmia de la Covid-19, l’impacte de la guerra d’Ucraïna, l’augment de la inflació, els problemes de distribució energètica i de subministraments i la revolució que pot suposar la implantació de la intel·ligència artificial. Igual que els seus predecessors, aquest Quadern Cian no té cap més pretensió que traçar un fil argumental que faciliti la comprensió de totes les anàlisis, aportacions, reflexions, manifestacions i conclusions que es van manifestar durant aquestes tres jornades.

Quadern Cian de l’Economia del Garraf

El marc global. Es genera una fortalesa per afrontar la incertesa, mentre arriba la intel·ligència artificial.

El panorama deixat en el 2022 és un entorn econòmic d’incertesa i de gran volatilitat. A l’estiu i la tardor del 2022 es va produir un alentiment de l’economia a escala mundial, sobretot per la pèrdua de confiança de consumidors i empresaris. “La Guerra posa de manifest que potser és més important la geopolítica que l’economia”, indicava en Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui, a més, alertava del paper proteccionista dels estats, que és important però acumula deute; concretament, un dèficit d’1,5 bilions d’euros al desembre.

Segons el degà, les polítiques monetàries molt expansives han desembocat en una inflació. No tot és dolent, afirma. S’ha mostrat la solidesa del mercat de treball i la fortalesa financera del sector privat. S’estan controlant els preus de l’energia i les cadenes d’abastiment. A finals del 2022 i a principis del 2023 les previsions de creixement han millorat: 1,6 a Espanya i 1,7 a Catalunya.

Com a factors crítics, el degà recorda que aquest any s’afronta amb el context geopolític de la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i alimentària, la inflació, l’enduriment de les condicions financeres i els primers senyals de refredament del consum.

Els factors positius són el descens de preus energètics, les menors tensions en colls

d’ampolla de materials i cadenes de subministrament, la resistència de famílies gràcies a l’estalvi acumulat, la bona marxa i resiliència del mercat de treball i les positives previsions del sector turístic.

El fantasma de la recessió s’esvaeix i a l’Estat es preveu un creixement de l’1,6%, el 2023, i el 2%, el 2024. La inflació es moderarà el 2023, situant-se en el 5,5%; el 2024, el 2,6%. El mercat laboral d’ocupació a Espanya baixarà una mica, 0,5% el 2023, i remuntarà fins a l’1,3% el 2024. A Catalunya, el creixement del 2023 serà de l’1,7%; la inflació del 4,3%; l’ocupació de l’1,5% i la taxa d’atur se situarà al 9,3%, segons les previsions d’aquest analista econòmic.

Quant als riscos, el primer és el de l’energia i la distribució de matèries primeres. El mercat elèctric augmentarà preus pels drets d’emissions del CO2. L’oferta de determinades matèries està molt concentrada i fora de l’àmbit europeu. La inflació no ha sigut bona a principis d’any, sobretot per la inflació subjacent. Quant a política monetària, Estats units ha realitzat vuit increments per arribar a un tipus oficial del 4,5%, no es preveuen increments elevats. A la zona euro també hi ha hagut una restricció en la política monetària, amb cinc increments amb un tipus oficial d’interès del 3,5%. Com a riscos també hi ha l’enfortiment del dolar perquè encareix les importacions augmenta el tipus d’interès.

Per tot plegat, Carles Puig de Travy va concloure que “el món ha canviat. Passen coses increïbles, com la pandèmia i una Guerra a Europa. Hi

ha una incertesa establerta. A diferència d’altres crisis, en les què estàvem al costat dolent, en aquesta no estem tan mal posicionats; no hi ha l’endeutament de la gent ni de les empreses tan elevat; estem exportant més; no hi ha problemes d’abastiment tan grans com en d’altres països; no hi ha problemes de recessió. És important la transició energètica i digital. Catalunya tindrà els pressupostos més grans de la història. Han de servir per impulsar l’economia del país”.

En tot aquest context global hi ha un punt d’inflexió molt interessant en relació amb l’eclosió d’una nova eina. Potser més que una eina, cal parlar d’una tecnologia que pot representar una tercera revolució econòmica, social i cultural després de la industrial i la digital: la intel·ligència artificial. “Pensàvem que la tecnologia substituïa treballs rutinaris. Ara veiem que la màquina substitueix persones que prenen decisions. Tots tindrem un sistema d’intel·ligència artificial donant-nos suport, amb màquines entrenades i personalitzades. Una bona notícia és que la tecnologia de la intel·ligència artificial està a l’abast de tothom i molt poc cost”, aportava Genís Roca, especialista en cultura digital i processos de transformació. A més posava en alerta d’alguns riscos “el sector educatiu ha de repensar la metodologia per evitar que l’alumne presenti treballs i exàmens aplicant intel·ligència artificial. Hi ha riscos que demanen lluita social, reivindicació de drets i vulneració de llibertats”.

Josep Maria Ganyet, etnògraf digital i enginyer informàtic, indicava que el moment més disruptiu és l’aparició de l’smartphone. “No treballem de la mateixa manera. Ara tenim unes relacions

socials diferents. Hi haurà una batalla molt important pel desenvolupament de la intel·ligència artificial. El risc és que no apliquem bé la riquesa de les noves tecnologies. Hi ha pocs actors que acaparen cada cop més poder. Existeixen mecanismes per redistribuir la riquesa i són els impostos. Les grans multinacionals deixen de pagar eficientment els impostos. Cal mirar el dia a dia, seguidament veurem que hi ha una part molt rutinària a la feina que quedarà relegada a les màquines”.

Com a mostra, un botó. Albert Rodríguez, secretari de Socioeconomia i Polítiques Públiques de CCOO al Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf, en la seva intervenció sobre un nou model industrial a la comarca va dir textualment que “La indústria hauria de poder incidir en tres àmbits de creixement d’activitat, la sanitat, el turisme i el sector residencial” al final va revelar que aquesta valoració l’havia plantejat el ChatGPT. “Ens caldrà adaptar-nos a les noves relacions que vindran, generar un marc normatiu i establir una intel·ligència moral”, va concloure el sindicalista.

“Cap vent és favorable per qui no sap on va”. Amb aquesta cita de Sèneca va començar l’aportació de Miquel Puig, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, qui va recalcar la importància de la planificació de projectes. “Catalunya ha de ser pròspera. Ha de ser a base d’inversió en coneixement i educació. El futur serà bo si s’aposta per la qualitat. Aquest és un país obsessionat per la quantitat i per la creació de llocs de treball. Això ja és el passat; el que ve ara és la manca de treballadors. Ens hem

d’esforçar per la qualitat, no per la quantitat”, va aportar l’economista.

Toni Mora, president del consell de treball Econòmic i Social de Catalunya, va definir aquest com una mena de parlament social. Va alertar d’un excés de metropolització del consell. Va posar l’organisme a disposició del territori. “Els informes no són analítics. Intenten posar els deures perquè els tinguin en compte les administracions. Cal un pacte nacional per la mobilitat ocupacional. Cal treballar el reequilibri territorial a Catalunya. Cada cop que s’implanta un centre comercial costa de posar en marxa la mobilitat al voltant”.

Aspectes claus

n Hi ha una incertesa establerta.

n És més important la geopolítica que l’economia.

n El fantasma de la recessió s’esvaeix, preveient a l’Estat un creixement de l’1,6 el 2023, i 2%, el 2024.

n A diferència d’altres crisis en les què estàvem al costat dolent, en aquesta no estem tan mal posicionats.

n Tots tindrem un sistema d’intel·ligència artificial donant-nos suport, amb màquines entrenades i personalitzades.

n La tecnologia de la intel·ligència artificial està a l’abast de tothom i és assequible.

n Una part molt rutinària de la feina quedarà relegada a les màquines; a més, aquestes prendran decisions.

n Caldrà establir una regulació ètica, social, laboral i fiscal en el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

L’economia del Garraf. Bon posicionament en els índexs de país.

L’escenari econòmic català postpandèmic no va ser tan dolent com s’esperava. El país va créixer un 5,8% el 2021 i un 5,5% el 2022. Les previsions de creixement pel 2023, però, baixen fins a l’1,7%. El 2021 es van importar 91.131,6 milions d’euros en béns i l’any passat 112.414,1. No obstant això, preocupa l’evolució de la inflació. El 2021 se situava en el 6,1%; el 2022, el 8%. Per aquest 2023 es preveu un 4,3%. L’ocupació passarà de créixer un 4,3% el 2022 a l’1,5% aquest any i la taxa d’atur baixarà del 9,4% registrat l’any passat al 9,1%, aquest 2023, segons les dades aportades per Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

El mateix economista encabia l’economia de la comarca del Garraf dins d’aquest context nacional. La comarca suposa el 2% de la població de Catalunya. Dels afiliats a la seguretat social, l’1,9% són del Garraf. La comarca està situada en la 13a posició de l’índex sintètic de les 41 comarques de Catalunya, establert amb criteris d’ocupació, riquesa i pobresa. L’evolució del PIB del Garraf és similar al de Catalunya, el 2021. La previsió és de l’1,7% de creixement al Garraf i al país, venint del 5,5% de creixement el 2022.

Carme Poveda, directora d’Anàlisi econòmica del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, aprofundia en aquesta anàlisi comarcal. Va explicar que el Garraf se situa en el grup de comarques de major creixement de llocs de treball del 2022, amb un 3% per sobre de la mitjana

catalana; representa l’1,4% de l’ocupació a la demarcació de Barcelona.

El Garraf va tancar l’any 2022 amb 36.485 llocs de treball, la xifra més elevada per aquest mes des del 2008. La xifra és un 3,0% superior a la de fa un any, i un 3,1% més en comparació amb la dada de 2019. En cap trimestre ha crescut el mercat laboral per sota del 3%. Es va tancar el 2022 amb 4.000 empreses a la comarca però ja s’ha arribat a les 4.100 empreses que hi havia abans de la pandèmia.

Les microempreses representen el 87% de parc empresarial comarcal. Només hi ha tres empreses de més de 250 treballadors que ocupen 1.365 treballadors. La dimensió mitjana de l’empresa al Garraf ha augmentat en els darrers quatre anys, fins a arribar als 9,1 llocs de treball per empresa a finals del 2022, per sota de la mitjana catalana.

El Garraf frega les 63.000 persones afiliades a finals de desembre el 2022. L’economista de la Cambra de Comerç va valorar l’estabilitat més gran en la contractació laboral com a resultat de la reforma laboral: 56% dels contractes són temporals (85% el 2021). Però la qualitat de l’ocupació depèn tant del tipus de contracte com del salari percebut.

El nombre d’afiliats a la seguretat social creix en els menors de 30 anys i en els majors de 55 anys; només retrocedeix l’ocupació lleugerament (1,8%) en el grup de població entre 30 i 44 anys. El creixement de l’ocupació ha estat més elevat entre les dones (3,4%), en comparació

amb els homes (1,8%). L’evolució de l’ocupació d’origen estranger creix un 9,6%. L’ocupació estrangera representa un 14%. El 2022 va tancar amb 7.722 persones aturades, el valor més baix al desembre des de l’any 2008. La taxa d’atur registral es va situar en el 10,6% el desembre, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008, tot i que és 1,2 punts superiors a la registrada al conjunt de Catalunya (9,4%).

Carme Poveda va analitzar també la mobilitat a la comarca. Un 44% dels residents que estan ocupats van a treballar a una altra comarca. Les dades indiquen que el sector Serveis és el principal, amb un 80%, enfront de l’11% del sector industrial; aquest, per sota de la mitjana catalana (14%). Es destrueix ocupació en l’automoció, els seus components i activitats auxiliars i metal·lúrgia. Es crea ocupació en hostaleria, administració, educació, oci, esport, logística sanitat i residència.

Aspectes claus

n La comarca està situada a la 13a posició de l’índex sintètic de les 42 comarques de Catalunya, segons criteris d’ocupació, riquesa i pobresa.

n L’evolució del PIB del Garraf és similar a Catalunya el 2021. La previsió és de l’1,7% de creixement al Garraf i al país, venint del 5,5% de creixement el 2022.

n El Garraf tanca l’any 2022 amb 36.485 llocs de treball, la xifra més elevada per aquest mes des del 2008.

n La comarca se situa en el grup de comarques de major creixement de llocs de treball del 2022, un 3% per sobre de la mitjana catalana. n Les microempreses representen el 87% del parc empresarial comarcal. Només hi ha tres empreses de més de 250 treballadors que ocupen 1.365 treballadors.

n El Garraf frega les 63.000 persones afiliades a finals de desembre el 2022.

n L’evolució de l’ocupació d’origen estranger creix un 9,6%. L’ocupació estrangera representa un 14%.

n L’atur tanca el 2022 amb una taxa del 10,6%; amb 7.722 persones aturades, el valor més baix al desembre des de l’any 2008.

L’habitatge. L’encallada administrativa davant l’augment de demanda.

Al simposi es van posar sobre la taula tres sectors econòmics com a revulsius de l’economia catalana: l’habitatge, el comerç i el turisme.

Josep Casas, subdirector general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, va presentar al simposi el Pla territorial sectorial d’habitatge, un planejament que no es mostra només com una obligació del sector públic, “sinó com una oportunitat per al sector privat, perquè hi ha fons d’inversió que es recolzen en la construcció d’habitatge social per obtenir un lucre no especulatiu”, va explicar el subdirector general. A grans trets, aquest planejament té com a objectiu establir les polítiques d’habitatge a llarg termini per garantir que totes les famílies tinguin accés a un habitatge digne. En vint anys Catalunya haurà d’ampliar el parc de lloguer social fins que representi el 7% dels habitatges principals; és a dir, caldrà construir o rehabilitar 200.000 habitatges. D’aquesta manera Catalunya s’aproximarà a les mitjanes europees de parc de lloguer social.

Al simposi de l’any passat es va posar de manifest la manca de sòl industrial, el seu elevat preu i la dificultat de dur a termes nous projectes. En aquesta edició s’ha parlat amb professionals del sector de l’habitatge que han posat sobre la taula problemes semblants. Alfred Contreras, president del Gremi de Constructors del Garraf, amb 35 empreses associades, va aportar que la construcció és un 10% del PIB co-

marcal. Li preocupa l’envelliment del personal qualificat, les dificultats de formació de la gent jove, l’intrusisme en obres menors, l’augment de preus dels subministraments i la dependència dels cicles econòmics. “Cal disposar de més sòl urbanitzable. Cal un urbanisme àgil i adaptatiu als canvis que vindran. No pot ser que una llicència d’obres a Vilanova trigui un any a concedir-se i a Sitges més d’un any. Això alenteix molt sector”, va dir el constructor.

Laura Melamed, vicepresidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris del Garraf, AICAT Garraf, amb 63 agències de la comarca representades, va explicar que el valor del sòl el marquen molts indicadors, com el transport, els serveis i la tipologia de l’entorn. Va dir que en els propers sis o vuit mesos continuarà un suau creixement de les vendes, “perquè hi ha una demanda internacional de gent que vol venir a viure aquí; alguns amb molts diners. Amb el teletreball la gent ha vingut a instal·lar-se aquí per millorar la seva qualitat de vida. Als residents no els toca altre remei que adaptar-se als preus. Cal molt de coneixement de la ciutadania en la qualificació dels habitatges. Estem informant en termes d’eficiència energètica i de subvencions. El planejament urbanístic no s’acaba de tirar endavant”.

Mar López, degana del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials del Garraf i el Penedès, va explicar que l’entitat que representa va recuperar la certificació d’habitatges en xifres d’abans de la pandèmia sobretot en energia renovable. En el darrer trimestre del 2022 es van certificar més instal·lacions que

en tot el 2021. “Hi ha la perspectiva d’arribar el 2050 amb mig milió d’instal·lacions en marxa. No només hem de ser ciutadans consumidors; cal millorar l’eficiència energètica dels habitatges. L’augment del cost de l’energia fa pensar als consumidors en ser productors”, va comentar López.

Josep Orriols, vocal territorial del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona a la Delegació de l’Alt Penedès i el Garraf, també va aportar dades interessants. L’any 2019 es van construir 114.082 metres quadrats a la comarca. Aquell any es van construir 591 habitatges nous. Les xifres van caure el 2020 fins als 71.403 metres quadrats construïts, remuntant els dos anys següents i tancant el 2022 amb 245.703 metres quadrats; uns 1.397 habitatges nous. Malgrat les xifres, Orriols va dir que els ajuntaments no acaben d’arrancar els seus propis programes de rehabilitació, que hi ha molta trava administrativa i que no hi ha fluïdesa en la concessió de llicències. “La construcció porta associat més consum d’equipaments i serveis. L’habitatge social és un altre fracàs del país; està per sota del 10% de l’habitatge principal. El preu del lloguer està molt elevat. Les administracions s’han d’aliar per fer habitatge social i fer un esforç per agilitzar els tràmits administratius en la concessió de llicències”, va concretar l’aparellador.

Montse Garcia, tècnica de l’Àrea d’Empresa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va aportar uns números de context català per puntualitzar que quan es parla del sector d’habitatge es parla de construcció, mercat de compravenda, rehabilitació i lloguer. En aquest sentit, va dir

que a finals del 2022 la construcció d’habitatges al país continuava pujant de forma important. De gener a setembre de 2022 s’havien iniciat 11.503 habitatges de nova construcció, xifra que representa un 10,5% d’augment. El mercat de compravenda va augmentar un 17%, amb un augment del preu del metre quadrat del 7,1%, però el lloguer d’habitatges va baixar respecte a la bona marxa del 2021.

Aspectes claus

n El Pla territorial sectorial d’habitatge és una oportunitat per al sector privat, perquè hi ha fons d’inversió que es recolzen en la construcció d’habitatge social per obtenir un lucre no especulatiu.

n El sector de la construcció representa un 10% del PIB comarcal.

n Les administracions s’han d’aliar per fer habitatge social i fer un esforç per agilitzar els tràmits administratius en la concessió de llicències.

n En els propers sis o vuit mesos continuarà un suau creixement de les vendes, perquè hi ha una demanda internacional de gent que vol venir a viure aquí.

n Amb el teletreball la gent ha vingut a instal·lar-se aquí per millorar la seva qualitat de vida.

n L’augment del cost de l’energia fa plantejar als consumidors la possibiltiat de fer-se productors.

n El 2022 es va tancar amb 245.703 metres quadrats construïts, i uns 1.397 habitatges nous.

El comerç de proximitat. Fer valer els seus valors i els seus espais des de l’aliança.

En l’àmbit de comerç local, Joan Morera, responsable d’Estudis i Nous Projectes del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya, va destacar que el comerç de proximitat és un espai de socialització de valors. “Cal demanar al consumidor que prengui consciència d’aquests valors, però a l’hora se li ha d’oferir una proposta de valor clar, que solucioni problemes i li satisfaci un desig. Si no s’aconsegueix això, el comerç local tindrà un problema vers la competència ferotge del comerç digital”. No obstant això, l’analista va afegir que des de l’administració cal acompanyar les empreses perquè presentin una bona proposta de valor i crear una experiència que transmeti al consumidor aquesta proposta lligada a un estil de vida benestant.

La Marca Garraf és una iniciativa per sumar esforços i donar visibilitat a les -de moment- onze entitats de comerç de proximitat que s’hi han adherit. Jesús Carballo, coordinador de la iniciativa Garraf, Comerç de Marca i assessor extern de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf, va presentar en aquest simposi una taula específica del sector del comerç. “La digitalització és l’element pendent. Amb aquesta Marca Garraf es mirarà d’avançar en aquest sentit”, va exposar.

Com a experiències d’aquest segell de recent creació, van intervenir Noèlia Jiménez, presidenta de Sitges Comerç, qui va valorar que

l’entitat que representa es va sumar a la Marca Garraf, “per poder compartir idees i veure altres punts de vista. A més, ens dona un segell de qualitat, que certifica que s’atén d’una determinada manera personalitzada amb una experiència de compra diferent del simple fet de clicar sobre una pantalla”.

Joan Galimany, president de Viu Comerç, de Vilanova i la Geltrú, va aportar una reflexió. “El caràcter d’una ciutat es veu reflectit en el seu comerç. Una experiència de compra serà diferent a cada municipi. El comerç de proximitat té una identitat pròpia que enriqueix la compra. Amb la Marca Garraf els comerços estaran identificats i se certificaran uns valors. És fàcil vendre per preu, el que és difícil és aconsellar per vendre un producte adequat al client, tot i que sigui més car. Cal tornar a valors més sostenibles, mirar de no fer compres compulsives i fer compres responsables”.

David Jordi, tresorer de Fem Ribes, va explicar que des de la seva entitat “mirem de crear sinergies amb la cultura i l’esport. Organitzem el cicle de concerts Viu Ribes Virtuós, amb cinc programes de diferents gèneres musicals. No volem que la gent vagi als centres comercials. Lluitem per revertir la condició de població dormitori, canviar l’hàbit de les persones quan acaben la jornada laboral. Amb la Marca Garraf esperem tenir les eines per explicar a la ciutadania que tenim un comerç de qualitat, amb valors i format”.

Juan Ramón López, president de la UCER, de les Roquetes, es va mostrar entusiasta de l’associacionisme. “Des de les entitats hem

d’aconseguir donar un tomb als hàndicaps del comerç local. Cal avançar-se als problemes o a les tendències de comerç. L’especialització del comerç és molt important per a la supervivència. La unió del comerç a escala comarcal ens farà més forts. A banda, hem de treballar des de l’educació primària perquè es conegui la realitat del comerç i la importància dels establiments de proximitat com a oportunitat de negoci”.

Aspectes claus

n El comerç de proximitat és un espai de socialització de valors.

n Cal demanar al consumidor que prengui consciència d’aquests valors.

n A l’hora, però, se li ha d’oferir una proposta de valor clar, que solucioni problemes i li satisfaci un desig.

n La Marca Garraf és una iniciativa per sumar esforços i donar visibilitat a les onze entitats de comerç de proximitat que s’hi han adherit.

n El segell Marca Garraf certifica que s’atén d’una determinada manera personalitzada, amb una experiència de compra diferent del simple fet de clicar sobre una pantalla.

n El caràcter d’una ciutat es veu reflectit en el seu comerç; l’experiència de compra serà diferent a cada municipi.

n Cal tornar a valors més sostenibles, mirar de no fer compres compulsives i fer compres responsables.

n Darrere d’un gremi o associació cal avançarse als problemes o a les tendències de comerç.

n Es pot treballar des de l’educació primària perquè es conegui la realitat del comerç i la importància dels establiments de proximitat com a oportunitat de negoci.

Turisme i economia taronja. Valors, sostenibilitat i estratègia per desestacionalitzar l’activitat.

Amb un pes del 12% del PIB i 350.000 persones ocupades, el turisme és un dels sectors econòmics més importants del país i que millor resisteix la crisi econòmica. En aquest sector tornem a parlar de valors; en aquest cas, de transmetre’ls perquè la comunitat tingui benestar. “Cal traçar un model turístic més ètic, innovador i responsable. Això requereix un compromís de país. Un compromís que comença pel procés de transformació col·lectiva que sigui capaç de crear un nou model responsable mediambientalment, socialment just i equilibrat territorialment.”, va dir Carme Rubió, subdirectora general de Desenvolupament Turístic Territorial de la Generalitat de Catalunya. “Cal fer front a un seguit de canvis determinats per uns límits ambientals, amb canvis profunds dels hàbits dels i les visitants, un nou estadi de maduresa de les destinacions turístiques i la necessitat d’innovació en base a la sostenibilitat i la digitalització”, va concloure Rubió.

Des d’un punt de vista més provincial van ser important les aportacions de Sole Bravo, gerenta de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, que va destacar que en turisme es dibuixen quatre eixos estratègics, la intel·ligència turística, l’estratègia, els canvis estructurals i la sostenibilitat. “La pandèmia ha ensenyat la vulnerabilitat del sector. Cal ser resilient. Hem de tenir un turisme sostenible i regeneratiu. Cal connectar-se amb projectes internacionals, però

les administracions no ho poden fer soles, cal fer-ho de la mà del sector privat i que els interessos particulars es converteixin en interessos col·lectius”. Per a la gerenta, seria convenient crear una plataforma única d’oferta utilitzant la intel·ligència turística, “també cal treballar perquè el turisme guanyi bona imatge entre la ciutadania resident”, va concloure Bravo.

Una dada rellevant a tenir en compte pel que fa a les noves oportunitats del turisme a la comarca la va aportar Carme Poveda, directora d’Anàlisi econòmica del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, quan va dir que el turisme es deslocalitza progressivament de la ciutat de Barcelona. El 2022 el nombre de turistes a l’entorn de Barcelona va ser un 41% superior al que hi havia el 2012, mentre que el turisme a Barcelona ciutat va créixer només un 15%.

El sector turístic de la comarca n’és conscient d’un dels principals problemes endèmics: l’estacionalització. “Tot i la gran quantitat de grans esdeveniments al llarg de l’any, cal fer un esforç per desestacionalitzar el sector. Això provoca una fuga de personal a d’altres sectors i una inestabilitat laboral molt gran. En aquest sentit, és important la col·laboració amb les administracions”, va comentar Isabel Sánchez, vicepresidenta del Gremi d’Hostaleria de Sitges. Sánchez va valorar que Sitges és el segon destí més destacat de Catalunya, després de Barcelona. Però que “hi ha coses considerables a millorar, com ara l’aparcament, la mobilitat, la neteja i la sorra de les platges. La sostenibilitat serà cada vegada més un tema que donarà reputació”.

Jordi Gasol, president del Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú, completament d’acord en adreçar esforços per desestacionalitzar el turisme, va destacar també que Vilanova i la Geltrú és la cinquena localitat costanera més important de Catalunya. “Pretenem que tot aquest esforç permeti una visita tranquil·la per a les famílies, apuntalant el comerç, la platja i la gastronomia, complementat amb l’activitat festiva. Ens agradaria que Vilanova cuidés millor el mobiliari públic, l’enjardinament per fer més agradable el passeig”, va indicar Gasol. També va comentar que des del seu punt de vista a la ciutat li manca aparcaments per a visitants. “De cada quatre persones, tres arriben en cotxe. El càmping Vilanova Park no està ben connectat amb el centre. Altres problemes són la seguretat, la brutícia i la manca d’enllumenat”.

No molt allunyats dels plantejaments sobre les oportunitats turístiques hi va haver en aquesta edició del simposi una taula dedicada l’economia taronja, de com les activitats basades en la creativitat i la cultura tenen una capacitat de generació d’ocupació, però també com enllaçar el coneixement amb el patrimoni. En aquesta dinàmica hi va intervenir Marisa Zaragozá, directora del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya al Garraf, qui va destacar que el Garraf és la segona comarca de Catalunya en estudis superiors en el rànquing català. “El coneixement de la UPC es nodreix bàsicament de la recerca, però a més serveix perquè les empreses sàpiguen a què es podran dedicar en un futur. Alguns dels estudiants de la UPC acaben generant empreses tecnològiques. Mentre la curiositat i el coneixement es vagin generant el futur de la

comarca serà molt pròsper”, va concloure la professora.

Sobre com el valor patrimonial pot generar oportunitats de riquesa en va parlar Jordi Medina, regidor de Projecció de Ciutat, Patrimoni Cultural i Participació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, destacant que “el coneixement és progrés. Si es vol una economia forta, cal diversificar els sectors productius. En el cas del patrimoni és un actiu de dinamització social i econòmic dels territoris. S’ha d’apostar per les estratègies de generació d’activitat econòmica en relació amb el patrimoni i augmentar la diversificació de públics. Des del patrimoni es pot desestacionalitzar l’arribada de visitants. El patrimoni ajuda a projectar els municipis a través de la seva identitat, la dinamització conjunta del patrimoni i els agents comercials i gastronòmics de la ciutat”.

Al fil d’aquesta intervenció, Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, va demanar a “obrir la ment i pensar en clau penedesenca, coordinar de manera conjunta la programació de festivals i museus. Hi ha feina a valorar el patrimoni. L’IEP té 600 socis, fa 100 activitats anuals a les quals assisteixen 10.000 persones, té un pressupost de 70.000 euros, que s’acaben revertint en 700.000 euros en el territori; el 95% d’aquesta quantitat és queda en el territori. La cultura genera activitat econòmica i té una funció social. Contribueix a divulgar el patrimoni del territori”.

Finalment, Guillem Escolà, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de

Sitges, lligava el dinamisme del sector audiovisual de Sitges i la comarca amb la desestacionalització de determinades activitats econòmiques. Va explicar que el pla d’acció per a la producció audiovisual ataca per diferents fronts: potenciar la marca de Node Film Cluster; potenciar les localitzacions; noves infraestructures i atendre la indústria audiovisual; com també promoure un espai de trobada al voltant dels festivals de cinema. “El 2021 hi va haver 161 peticions de producció a Sitges; 198, el 2022. S’ha augmentat el nombre de dies de rodatge; a la comarca pràcticament cada dia hi ha un enregistrament. Aquestes produccions contribueixen a desestacionalitzar, perquè moltes d’elles no es fan a l’estiu. De cara el futur, s’espera l’arribada de grans productores, fet que a part de més complexitat organitzativa també suposa un retorn econòmic més elevat”, va valorar Escolà.

Aspectes claus

n Cal traçar un model turístic més ètic, innovador i responsable. Això requereix un compromís de país.

n En turisme cal tenir en compte quatre eixos: la intel·ligència turística, l’estratègia, els canvis estructurals i la sostenibilitat.

n També cal treballar perquè el turisme guanyi bona imatge entre la ciutadania resident.

n Tot i la gran quantitat de grans esdeveniments al llarg de l’any, cal fer un esforç per desestacionalitzar el turisme.

n La sostenibilitat serà cada vegada més un tema que donarà reputació als establiments i al conjunt de la destinació.

n Alguns dels estudiants de la UPC acaben generant empreses tecnològiques.

n Des del patrimoni es pot desestacionalitzar l’arribada de visitants amb la dinamització conjunta dels elements patrimonials i amb els agents comercials i gastronòmics de la ciutat.

n S’ha d’obrir la ment i pensar en clau penedesenca, coordinar de manera conjunta la programació de festivals i museus.

n La cultura genera activitat econòmica i té una funció social. Contribueix a divulgar el patrimoni del territori.

n Les produccions audiovisuals contribueixen a desestacionalitzar, perquè moltes d’aquestes no es fan a l’estiu.

De la indústria a l’economia sènior. Revertir la nostàlgia per l’audàcia.

Al Garraf, sobretot a Vilanova i la Geltrú, es veu la indústria amb una mirada nostàlgica. La capital del Garraf va tenir moments d’esplendor amb la indústria tèxtil abans de la seva deslocalització. Activitats com la de la indústria Pirelli van fer que bona part de la població vilanovina tingués algú relacionat amb aquestes factories; també, la metal·lúrgia, que fins fa poc temps ha tingut un paper destacat en el sector secundari a la ciutat.

Des dels diferents agents econòmics sembla bastant assumit que la mateixa indústria no tornarà però que cal fer un esforç per dinamitzar aquest sector que en aquests moments ocupa el 10% del valor afegit brut de l’economia de la comarca. Actualment, l’estructura del sector industrial al Garraf és d’un 23,5% adreçat a indústries manufactureres; un 19,9% a la fabricació de productes informàtics i electrònics; un 14% a productes farmacèutics; un 12,1% a l’alimentació, begudes i tabac; un 10,9% a la metal·lúrgia i fabricació de productes; un 10,9% a l’elaboració de material de transport i un 8,7% a l’energia, aigua i gas, segons les dades aportades per Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, per la seva banda també proveïa de dades significatives, com que a la comarca hi ha un 80% d’activitat de serveis, un 10% de construcció i un 10% d’indústria; un repartiment molt fràgil davant de qualsevol

tempesta. En canvi, l’Alt Penedès, amb un 38% d’indústria, va tolerar millor els efectes de la pandèmia. “La indústria dona estabilitat, amb salaris més elevats i una activitat més resilient”.

Lloveras no es va estar de dir que “el pla territorial del Penedès no s’ha de deixar influir per la tendència centralista de gestió del país. En aquest planejament seria interessant manifestar la voluntat d’acollir més indústria. El Garraf té fortaleses per poder acollir més indústries, en el rànquing de fortaleses el Garraf és la setena de les 42 comarques”. Però també va citar els hàndicaps, que per a ella són la manca de disponibilitat de sòl industrial, així com les comunicacions internes i cap a Barcelona i, a més, el fet que cal més simplificació administrativa per crear empreses i activitat econòmica.

Àngel Font, president de la Cambra del Garraf· Cambra de Comerç de Barcelona, va apuntar l’oportunitat de tota l’activitat nàutica vers el coneixement, “Vallcarca seria un bon lloc per activar el tema nàutic. Una bona activitat industrial seria la conversió de motors elèctrics o d’hidrogen a la nàutica. No s’ha de tenir por a les noves tecnologies, els oficis es van modificant. És molt important la formació contínua. Per a la indústria cal estratègia amb àmbits de futur, com podria ser la generació d’hidrogen”.

No va faltar la impressió dels agents socials. Francesc Rica, secretari general de la UGT a l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf, va indicar que “cal reindustrialitzar la comarca, perquè cal tenir indústria molt a prop de casa. La indústria moderna no és invasiva. Preocupa que el sector

industrial només ocupi un 10,5% de l’activitat econòmica. L’oferta de sòl és molt poca a la comarca. Cal exigir amb tots els col·lectius de la comarca i agents demanar a la Generalitat més sòl, per acollir més indústria i per evitar que marxi l’existent. S’ha d’aprofitar més Node Garraf; els ajuntaments i els agents econòmics han de creure més i apostar més per l’agència de desenvolupament per conduir aquesta demanda de major sòl i activitat industrial. L’estratègia està escrita”.

Albert Rodríguez, secretari de Socioeconomia i Polítiques Públiques de CCOO al Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf, per la seva part va dir que “podem pensar la nova indústria que hi ha al voltant dels subsectors de les activitats que existeixen. Cal utilitzar el pla estratègic, el pacte nacional per la indústria i la creació de l’ocupació de qualitat amb la coordinació de la formació professional. A tenir en compte la digitalització del sector industrial, materials i activitats més sostenibles; calen incentius a les empreses.”

La intervenció del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va servir per plantejar les oportunitats que provenen dels canvis demogràfics. “Aquestes crisis es produeixen en canvis profunds dels models productius que transformen la manera d’organitzar el treball amb conseqüències d’ordre social. Són importants els canvis demogràfics per l’inici de la jubilació de la generació del Baby Boom, la generació més gran que en els anys vinents marcarà l’estat del benestar. El fenomen de les immigracions ha transformat el país; una part de la pobresa cròni-

ca bé d’aquest fenomen. La situació demogràfica és crucial que la posem al centre de la gestió del país. En la dimensió econòmica hem de posar el sector de les cures a la gent gran. En aquest sentit, una comarca com el Garraf s’obren moltes oportunitats, des del vessant de la col·laboració del sector públic i privat però també de les entitats”.

A ningú se li escapa que, aprofitant les característiques de qualitat de vida que té la comarca, seria bo pensar en el vessant residencial com una oportunitat a la comarca i en concret a la indústria. L’envelliment de la població, i tot el que envolta al seu benestar, hauria de ser molt ben acollit per a plantejaments estratègics de futur al Garraf. En aquest sentit, l’economia sènior es planteja com un sector emergent a la mida de l’envelliment actiu.

En aquesta òrbita va ser important la intervenció de Mila Arcarons, gerenta del Consell Comarcal del Garraf, qui va recordar que en el seu moment es va establir un acord amb socis tecnològics per posar al servei la tecnologia vers l’envelliment. “Cal passar de l’envelliment actiu a la dependència. És rellevant posar els focus en tres nivells: la tecnologia, l’estratègia i l’ocupació. Un escenari de futur és la promoció d’indústria en aquest sector, com també la potencialitat que té el territori en serveis tecnològics per evidenciar aquest sector emergent. A tenir en compte les característiques geogràfiques i turístiques amb les què promocionem el Garraf com a territori d’acollida de gent gran. S’ha de pensar en nous perfils professionals i noves maneres d’enfocar la dependència. La tec-

Quadern Cian de l’Economia del Garraf

nologia ha d’estar al servei de l’envelliment sense deshumanitzar-la”, valorava Arcarons.

La gerenta del Consell Comarcal també va explicar que el projecte de Comarca Cuidadora es proposa com “un nou repte, una oportunitat col·lectiva del Garraf, que requereix més treball cooperatiu i més reconeixement de les institucions superiors del país pel bagatge que ha demostrat tenir el Garraf en aquest àmbit”.

Abigail Garrido, alcaldessa de Sant Pere de Ribes, va explicar que sobre l’economia sènior s’està desenvolupant un projecte sociosanitari al voltant de l’hospital de Sant Camil, avançant-nos a la jubilació de la generació del baby boom, “És un repte però també una gran oportunitat”.

Albert Casas, conseller delegat del càmping Vilanova Park, aportava que l’acolliment de la tercera edat no és nova al territori. “La desestacionalització del turisme passa perquè aquest segment de població vingui a la comarca. Entre la tardor i l’hivern la gent gran pot ser més del 90% dels visitants. L’edat mitjana dels visitants és més alta. Podem oferir serveis de qualitat per a la gent gran. Les oportunitats mèdiques que ofereix el territori també és un factor important perquè el Garraf sigui un destí residencial per a la gent gran” considerava Casas, concloent que hi ha un marge de creixement important en aquest àmbit.

Manel Milà, president del Patronat de la Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere, a Sant Pere de Ribes, reiterava el convenciment que

la indústria extensiva no tornarà. “L’hem de veure d’una altra manera, amb un alt component tecnològic. L’enorme talent de la formació universitària ha de tenir sortida laboral, però els sous han de ser proporcionals. L’assistència a la gent gran és un sector emergent. Les residències han d’evolucionar per aquest factor actiu de l’envelliment; en aquest camp haurem d’innovar, desenvolupar nous serveis i invertir”.

Des de la mateixa activitat va intervenir Jordi Cerezuela, director general de la Fundació Ave Maria, de Sitges, qui va raonar que tots compartim dos objectius comuns: aspirem a ser grans i estar bé. El 9% de la població estatal té alguna discapacitat. La població del Garraf té 154.000 persones; d’aquestes, 51.000 són majors de 65 anys. “No és un sector emergent, és madur i amb més demanda, perquè cada vegada hi ha més gent gran i a la vegada amb noves característiques. Aquest és un sector estable econòmicament. Té grans oportunitats i cada cop més clients”.

Des de la recerca, van ser importants les aportacions d’Àlex Ginés, AODL de Realitats Immersives i 5G a Neàpolis. Alertava que l’economia de plata és un sector emergent que té moltes dificultats afegides per la incertesa elevada, “perquè no sabem els avenços tecnològics ni medicaments que estaran a l’abast. La tecnologia si no arriba a les persones, acaba sent una eina facilitadora per a les elits. Cal popularitzar-la. És molt considerable prendre consciència de la intel·ligència artificial. Això representarà un canvi, i la gent gran no pot quedar aïllada d’aquest punt d’inflexió. Hi ha un repte de la solitud

involuntària, mantenir l’activitat física, mantenir la nutrició, mantenir un sentit de propòsit i el lligam amb la tecnologia”.

Aspectes claus

n Una bona activitat industrial seria la conversió a motors elèctrics o d’hidrogen en el sector nàutic.

n Cal exigir amb tots els col·lectius de la comarca i agents demanar a la Generalitat més sòl, per acollir més indústria i per evitar que marxi l’existent.

n Cal utilitzar el pla estratègic, el pacte nacional per la indústria i la creació de l’ocupació de qualitat, amb la coordinació de la formació professional.

n La indústria hauria de poder incidir en tres àmbits de creixement d’activitat: la sanitat, el turisme i el sector residencial.

n En la dimensió econòmica hem de posar el sector de les cures a la gent gran. La comarca del Garraf té molt bones oportunitats.

n Cal passar d’envelliment actiu a dependència. És rellevant posar els focus en tres nivells: la tecnologia, l’estratègia i l’ocupació.

n La desestacionalització del turisme passa perquè la gent gran vingui a la comarca aprofitant la qualitat de vida i l’oferta de serveis mèdics. n Si no arriba a les persones, la tecnologia acaba sent una eina facilitadora per a les elits. Cal popularitzar-la.

Des l’administració local. Resoldre greuges d’inversió, mobilitat i agilitat burocràtica.

administració, als ajuntaments ens toca impulsar l’emprenedoria social. Cal parlar del nou talent digital”.

Els ajuntaments, el Consell Comarcal, la Diputació i tots els ens públics de govern local són claus per a desenvolupar una estratègia de futur; òbviament, de la mà del sector públic i els agents socials. Totes les edicions del simposi s’han tancat amb les aportacions de les diferents alcaldesses de la comarca; enguany, potser amb una mirada exclusivament de futur i amb el convenciment que el full de ruta està traçat.

Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, va anunciar que la capital del Garraf serà la seu de la primera prova preliminar de la Copa Amèrica de vela aquest setembre. Aquest serà un esdeveniment que ha de beneficiar a tota la vegueria. “En aquest moment de canvi global, la comarca del Garraf ha d’estar preparada per poder atendre totes les noves empreses. Aquest equip d’alcaldesses sempre ha tingut una sintonia, per mancomunar esforços; no de sumar, sinó de multiplicar. Hem d’estar en els pressupostos de país. Els municipis tenim poca capacitat, per més que tinguem grans projectes”. En un altre sentit, Arnau va afirmar que cal resoldre les mancances de l’hospital.

Des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en el tancament de la primera jornada, també havia intervingut Conxi Martínez, regidora d’Empresa i Innovació, que va explicar que “cal fer un exercici permanent de resiliència. El que era vàlid fa pocs anys ha quedat obsolet. Com a

Marta Verdejo, alcaldessa d’Olivella, va anunciar també que les urbanitzacions amb dèficits podran tenir una acció de depuració particular donada la dificultat de disposar d’una xarxa de depuració col·lectiva. “Cal potenciar la Marca Garraf, la singularitat, la potencialitat, coordinar les peculiaritats de cada municipi. Hem d’atraure nòmades digitals, turisme regeneratiu, indústria tecnològica”.

Rosa Fonoll, alcaldessa de Cubelles, veu la necessitat de la concertació de projectes. Va parlar de la inversió d’activitat logística en els terrenys de l’antiga tèrmica, de que cal resoldre el greuge del peatge de la C-32 i de la generació d’empreses. “El pla estratègic i el pacte de l’ocupació són exemples del treball coordinat. Cal traçar un turisme més ètic i sostenible. Cal valorar la mediterraneïtat de Cubelles. La comarca té intactes les seves potencialitats”.

Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles, va recordar que “la comarca està castigada per la manca de sensibilitat en relació amb la mobilitat. Ens cal inversió, cal reivindicació conjunta. Hem de recórrer a la creació de Marca Garraf per fer-nos valer. A Canyelles hem fet una aposta esportiva i també per la formació; com a exemple, el coneixement de l’entorn ens facilita formar persones quant a l’agricultura”.

Rosa Huguet ha portat un segon barret en cadascuna de les edicions del simposi, com

a presidenta de l’Agència Node Garraf. En l’obertura del simposi d’enguany va indicar que “a banda de la complexitat, tenim grans actius i gran coneixement del què volem ser de grans. Aquesta comarca vol ser creïble, un punt de referència d’aquest país”.

Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges, va destacar la coordinació entre municipis. “Ja sabem de la potencialitat de les poblacions. El repte és canalitzar-les totes juntes. La mobilitat és un repte per a la comarca, igual que l’envelliment de la població i la manca d’aigua. Hem d’estimular sectors econòmics al voltant del turisme, com la indústria cultural. Hem de potenciar el sector audiovisual, la formació -sobretot en el sector turístic- i fer front als reptes tecnològics. La sostenibilitat passa per no demanar més espais per al cotxe privat. Demanem una mobilitat sostenible”.

Abigail Garrido, alcaldessa de Sant Pere de Ribes, també va donar importància a la concertació. Però també va intervenir al simposi com a diputada delegada de Turisme de la Diputació de Barcelona. “Des de la Diputació volem estar al costat dels territoris. Es té clar que la innovació és molt important per a assolir els reptes, amb l’objectiu de consolidar un territori competitiu. S’han posat en marxa programes en els àmbits de l’ocupació, el treball digne, la retenció de talent i l’impuls del creixement econòmic sostenible i tecnològic. Procurem acompanyar a persones i empreses en la transició digital, amb canvis de paradigmes en les polítiques d’ocupació”.

Ana Herrera, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, va intervenir al tancar la segona jornada del simposi. Va comentar que “la comarca té reptes però també oportunitats relacionades amb l’habitatge, el comerç, el turisme i la gent gran; tot plegat dins del paraigua de la sostenibilitat. La col·laboració publico privada és clau per a tirar endavant totes aquestes estratègies i reptes”.

Mònica Gallardo, presidenta del Consell Comarcal del Garraf, va reivindicar l’esforç i el compromís en el concert del Pacte Comarcal per l’Ocupació. “Hi ha nous reptes d’activitat econòmica amb la complicitat de treballar conjuntament, amb dos projectes: l’autòdrom i el futur de Vallcarca”. A banda, “hi ha un gran dèficit d’atenció a la mobilitat a la comarca; si no es resolt, els projectes difícilment s’assoliran. A part del fre del peatge de la C-32, cal un pla de mobilitat comarcal”.

Quadern Cian de l’Economia del Garraf

Aspectes claus

n La comarca ha d’estar en els pressupostos de país. Els municipis tenen poca capacitat, per més grans projectes de què disposin.

n Cal resoldre les mancances de l’hospital.

n Cal potenciar la Marca Garraf, la singularitat i la potencialitat i coordinar les peculiaritats de cada municipi.

n Hem d’atraure nòmades digitals, turisme regeneratiu i indústria tecnològica.

n El Garraf té grans actius i coneixement del que vol ser.

n La mobilitat és un repte per a la comarca, igual que l’envelliment de la població i la manca d’aigua.

n Hi ha un gran dèficit d’atenció a la mobilitat a la comarca; si no es resolt, els projectes difícilment s’assoliran. A part del fre del peatge de la C-32, cal un pla de mobilitat comarcal.

n Es té clar que la innovació és molt important per assolir els reptes, amb l’objectiu de consolidar un territori competitiu.

n La sostenibilitat passa per no demanar més espais per al cotxe privat; es requereix una mobilitat sostenible.

Sembla que ens anem acostumant a la incertesa; almenys, a tenir dinamisme econòmic tot i que l’esdevenir és incert davant les inversemblants circumstàncies que ens ha tocat viure recentment: una pandèmia i una guerra a Europa. Malgrat la resiliència del sector econòmic hi ha grans aspectes crítics, com l’augment de la inflació subjacent, la inestabilitat financera i encara els elevats preus, tot i que a la baixa pel que fa a l’energia.

La comarca del Garraf no és aliena a aquests factors crítics. Però sembla que el mercat laboral, el dinamisme empresarial, la recuperació del turisme i la bona marxa de la construcció al Garraf són indicadors que aquest territori no només ha resistit els embats, sinó que en surt reforçat.

En canvi, a banda de la recuperació cal recordar en cada edició del Simposi Garraf que el nostre territori manté problemes endèmics: la manca de sòl industrial; el greuge del peatge de la C-32; la mobilitat; la poca inversió per part de la Generalitat de Catalunya; la desconnexió entre la formació tècnica i la demanda empresarial; l’augment progressiu del distanciament i l’exclusió socials; l’estacionalitat del turisme; l’excessiva terciarització de la productivitat i un potencial enorme però desaprofitat.

Durant aquest cinquè simposi s’ha explicat que el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge està

cridat a resoldre la manca d’habitatge social al país. Tant de bo la mateixa administració no representi un fre a la construcció de nous habitatges, almenys en la concessió de llicències i de planejament urbanístic. La comarca té demanda d’habitatges per la seva qualitat de vida, de gent estrangera, de nòmades digitals i de gent gran.

La baula més dèbil d’aquesta cadena econòmica és el comerç de proximitat. Ara té un nou segell: Marca Garraf. Només amb aliança, enginy i fent valer els seus valors se’n sortirà de la ferotge competència del comerç digital; unes aliances que no només han de venir del mateix sector sinó de lligar una estratègia comuna entre patrimoni, cultura, festa i comerç. Exactament el mateix es requereix per desestacionalitzar el turisme. Tot plegat s’ha de fer des de la sostenibilitat, no només respecte al medi ambient sinó també per tal que l’impacte del turisme sigui el menor o el més equilibrat per als i les residents.

Cal anar a buscar una nova indústria, tecnològica i aplicada a la recerca de sectors que poden ser claus a la comarca, com és la recerca i l’atenció a la gent gran. Per això, també s’ha de resoldre un dels problemes endèmics, la manca de sòl industrial. La nova indústria a la comarca ha d’incidir en els sectors de la sanitat, el turisme i l’habitatge.

Conclusions

El sector de les cures i l’envelliment actiu és un bon camí a tenir en compte. El pal d’aquest paller podria ser la millora de l’assistència hospitalària, amb tota una activitat satèl·lit d’atenció de les persones. Aquest és el gir crucial: passar de lamentar-se pel fet de ser una comarca dormitori a tenir la suficient audàcia per convertir la qualitat de vida en riquesa, en indústria i en serveis del benestar.

Traçat el full de ruta i detectades les potencialitats i oportunitats de la comarca, a l’Administració li toca aliar-se per resoldre d’una vegada els greuges històrics de mobilitat i d’inversió.

Convé que la comarca estigui ben tractada en tots els planejaments de país. “Cap vent és favorable per qui no sap on va”. Fent bona la sentència de Sèneca potser caldria matisar que, a manca de vent, cal agitar les ales per moure’s i prosperar, cosa que hem de fer entre tots i totes.

Memòria Gràfica

5è SIMPOSI GARRAF

Jornades d’economia i estratègia comarcals 2023

Organització Coordinació Amb el suport de

Coproducció

Amb el patrocini de Amb la col·laboració de