Filosofia per a joves .Dossier by Xavier Serra

PYP

Filosofia per a joves Curs 2011-2012 (1 TR / 3)

1r d’ESO – Grup A AA PYP-1

Nom de l’alumne/a:

PYP-2

Criteris generals per a l’avaluació de textos Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques es poden fer de moltes maneres. Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures. En general, en la situació actual, resulta recomanable que: a) no ocupin més de l’espai recomanat. Es valorarà també la qualitat formal de l’expressió i la presentació b) quan sigui possible i raonable, s’elaborin i es lliurin en format digital (per la via que s’indiqui) c) es defugi completament el plagi o la còpia (actitud que té resultats nefastos, ara i en el futur). Podrà demanar-se – si és el cas - l’esborrany previ, fet a mà, a tot o a part de l’alumnat. d) s’analitzi acuradament la correcció dels textos que s’elaborin (cal indicar explícitament si s’ha fet ús del corrector de l’editor de textos digitals). e)

La qualificació es farà freqüentment amb lletres, que corresponen a un criteri qualitatiu “ample”, especificat en el quadre següent. Unes equivalències numèriques – només orientatives – són: A=9; B=6; C=3 i D=0. Els signes + ó – puguen o baixen un punt aquest valor aproximat.

Valoració global

Riquesa lingüística

Correspon perfectament a la tasca sol·licitada. És coherent, adequat i perfectament comprensible en una primera lectura.

Empra un ventall ample i variat d’estructures, vocabulari i connectors, de forma adequada al context.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació correctes, o quasi correctes.

És correspon a la tasca sol·licitada, però presenta certs problemes de coherència, adequació al registre i organització. Cal rellegir algun fragment una segona vegada per a què resulti entenedor.

Fa servir un ventall no massa ample d’estructures, vocabulari i connectors, tot i que és adequat.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació bastant correctes però amb alguns errors.

No es correspon massa bé a la tasca demanada o al que s’esperava. Difícil de seguir; amb força problemes de coherència, adequació al registre i organització.

Repeteix estructura i fa palesa una pobresa de vocabulari. No fa servir pràcticament connectors o els empra malament. Utilització no adequada del lèxic.

Gran quantitat d’errors de tota mena (sintàctics, morfològics, ortogràfics i de puntuació).

Correcció lingüística

No es correspon de cap de les maneres a la tasca proposada

PYP-3

Instruccions d’ús 1. Aquesta assignatura es desenvolupa seguin un quadern trimestral, amb 10 fitxes. En total, el curs consta ara mateix de 30 fitxes. Hi ha altres informacions, proves, controls i fulls de treball, convenientment identificades. 2. També es compta amb el Campus virtual de l’Institut, accessible des de la web www.iesilladerodes.cat, de participació obligatòria 3. Cal conservar cada quadern trimestral en el millor estat possible: és part essencial de l’avaluació 4. Per a aprovar la nota de seguiment (hi haurà també Controls i altres activitats) calen un mínim de dos mèrits simultanis: a. una qualificació d’A o de B en aquestes fitxes b. una conducta activa, adequada i reflexiva a les classes 5. Si s’obté una C o una D caldrà torna a presentar un altre cop els fulls pendents des de l’últim que s’hagi aprovat. Aquest criteri és condició necessària per a aprovar. 6. Apunteu-vos a la vostra agenda la propera data de lliurament que us pertoqui. 7. Si, per qualsevol raó, quedéssiu endarrerits respecte a la data de lliurament , entregueu la llibreta el més aviat possible (sempre, amb calma, i al final de la classe)

Data

Pàgs

Nota

Observacions del professor

Proper lliurament

PYP-4

00a.Presentació

........ / ........ / ... .....

A. Tothom pot filosofar? I per què des d’ara? “Al voltant dels catorze anys, molta gent comença a pensar pel seu compte sobre problemes filosòfics: sobre allò que realment existeix, si podem saber res, si quelcom és realment bo o dolent, si la vida té algun significat, si la mort és el final. S’ha escrit molt sobre aquests temes durant milers d’anys, però la matèria prima filosòfica prové directament del món i de la relació que hi tenim, no dels escrits del passat . Aquesta és la raó per la qual aquests problemes se’ls plantegin aquells qui mai no han llegit res sobre ells”. (Th. Nagel, Què significa tot això?).

Dedicarem 2 h. setmanals a tractar temes “prefilosòfics”. Treballarem amb “arguments”. Ja deus haver completat l’apartat corresponent de l’assignatura “Filosofia per a joves” (PYP) del teu quadern de tutoria. Ara, anota aquí algunes definicions, del “Diccionari” de l’IEC, que el professor dictarà:

B. Primeres definicions Argument:

Diàleg:

Pregunta:

Filosofia:

C. És important fer bones preguntes “És diumenge al vespre. Són les set i deu i la Maria es mira uns dibuixos animats. Li encanten, però s’ho passa bé només a mitges, perquè sap que d’aquí a un quart d’hora el pare o la mare li diran que els apagui i vagi a fer els deures. És la norma de sempre: ha d’haver fet els deures abans d’anar a sopar. La Maria es mira les agulles del rellotge, i això l’angoixa tant que no pot ni aprofitar el temps que li queda. I, de cop, una idea genial! Com és que no hi havia pensat abans? Són aquestes maleïdes agulles que no paren de córrer les que li fan la murga. Els pares les miren contínuament i donen ordres quan les agulles passen de llarg certes xifres! Vet aquí la solució! Aturar les agulles! La Maria s’aixeca, volta per tota la casa, treu la pila del rellotge del menjador i del de la cuina: les agulles s’aturen a les set i deu. Amaga els despertadors i els altres rellotges i torna a asseure’s davant la televisió. Victòria! La mare sap que ha de treure el peix del forn a dos quarts de vuit, i que l’arròs haurà de bullir encara deu minuts més. Mira el rellotge de la cuina, PYP-5

veu que són les set i deu, i pensa que té temps de llegir el diari asseguda tranquil·lament al sofà. El pare endreça les habitacions i fa neteja general mentre espera les notícies de les vuit. De mica en mica, els pares de la Maria comencen a fer-se preguntes. Ell s’adona que comença la pel·lícula de diumenge al vespre. Que estrany! Abans de la pel·lícula fan sempre les notícies de les vuit, és impossible que se les hagin saltades! Se sent pudor de cremat per tota la casa: l’arròs se socarrima al fons de la cassola, i el peix – que anava a vint-i-cinc euros el quilo – es carbonitza dins del forn. Què és aquest enrenou? Els programes de la televisió que es tornen bojos, el sopar que es crema... Això és massa! Quan els pares de la Maria s’adonin del que ha passat, podem jugar-nos el que sigui que la castigaran. Segur que s’estarà ben bé un mes sense poder mirar la televisió. La Maria, quan ha intentat aturar el temps, ha volgut fer d’amo en lloc de l’amo. I ha organitzat un autèntic desgavell a casa seva”. (B. Labbé, Tenir temps i perdre el temps).

D. Deures Completar el full de preguntes breus intel·ligents sobre alguns temes possibles per al 1r trimestre. El trobaràs més endavant. Per exemple, en un altre Institut, en relació a “Temps” es van fer preguntes com aquestes: a) b) c) d) e)

Per què els temps no es pot aturar? M’agrada que passi el temps? D’on ha sortit el temps? Perdem el temps? Per què em preocupo per coses que encara han de passar? f) El temps, s’acaba o no s’acaba?

g) Com és que quan t’ho passes bé el temps passa més ràpid i quan t’avorreixes més lent? h) Què és el temps? i) Per què es van inventar els rellotges? j) Nosaltres ens prenem el temps a broma? k) Per què a vegades em queda el record del passat, i no puc perdonar?

Pots demanar ajuda a qui vulguis, però han de ser preguntes que tu et podries fer i que vols que intentem resoldre a classe.

E. Diari de classe ( .......... / .......... / .......... ) [Aquí poses la data de quan fas aquest diari] El primer dia de classe se’ns ha explicat que...

Més endavant, els diari de cada fitxa el podràs fer al Campus virtual, on es poden afegir fotos, vídeos, enllaços i altres recursos, a més del text, que és el més important PYP-6

00b. Campus virtual. Guia breu

Aquesta assignatura, com moltes activitats de l’àrea de Filosofia i d’altres disciplines, fa servir els recursos del Campus virtual Moodle de l’Institut. En el moment present, rep el nom d’Àgora, i s’hi pot accedir des de la pàgina web principal de l’Institut (www.iesilladerodes.cat) o des d’adreces directes, com: xserra.net/cv

Els criteris d’accés s’expliquen en diferents documents d’ajuda i en el mateix Campus. Bàsicament, cal tenir present que: a) és una àrea de treball, no una xarxa social. Per això, convé saber que tot el que s’hi fa pot ser avaluat, i que cal que les dades personals hi estiguin correctament anotades

(bàsicament, en la funció “Perfil”). Per a completar o corregir informacions s’hi pot accedir clicant sobre el mateix nom a la part superior dreta de la pantalla

b) en cas de conflicte, les informacions vàlides (notes, calendari, etc.) no són les del Campus sinó les que doni el professor a classe c) per a accedir al Campus virtual de l’Institut – acció que només cal fer una vegada - se segueix un procés automàtic d’inscripció. Es basa l’ús d’una adreça personal d’email (la que considereu més adequada, i que cal mantenir activada per a rebre les comunicacions “oficials”). Aquest e-mail serà imprescindible per a recuperar la contrasenya i l’accés, si cal,

d) un cop enregistrats al Campus, s’hi accedeix sempre amb un login i una clau. Ambdues dades són necessàries i cal conservar-les amb cura.

e) finalment, ser dins del Campus virtual de l’Institut Illa de Rodes no és suficient: és el primer pas. Aleshores cal que us aneu inscrivint en les assignatures o projectes que us pertoquin (si es fa bé, veureu a on esteu inscrits en el vostre Perfil). Per a se admesos a cada assignatura, projecte, etc., el professor us donarà una clau (la qual us situarà ja en el Grup tutoria, desdoblament, o grup de treball que calgui). Només s'ha de fer un cop (si es fa bé)

PYP-8

f) qualsevol problema es pot resoldre seguint les instruccions d’Àgora o bé acudint al vostre docent.

PYP-9

00c. Preguntes breus 1r TR

........ / ........ / ... .....

Què et sembla que podríem preguntar-nos sobre tot això? Fes preguntes difícils. Què t’interessaria solucionar? Per a cada tema, escriu al costat una pregunta o més que voldries fer. Es revisarà s’aprovarà abans de posar-lo al Campus virtual.

Art (exemple)

Per què qualsevol cosa es considera art? Quins tipus de quadres tenen més valor? Per què? Per quina raó l’art és avorrit per algunes persones i interessant per altres? L’art serveix per alguna cosa? És necessari? Qui el va inventar l’art? Per què no m’agrada l’art? Com se sap que una obra d’art no està ben feta? L’art el fan persones boges? L’art significa com som en realitat? Un dibuix teu pot ser considerat automàticament art?...

Jo Viatjar Sentiments Temps Animals Sentits Guerra Nois i noies Festa Veritat Nota: Les unitats didàctiques es desenvoluparan amb l’ordre i els continguts que es vegi més convenient: aquest full no ha de ser necessàriament la programació que se segueixi. PYP-10

01. El jo

........ / ........ / ... .....

A. Això és molt estrany!! Ja era l’hora de l’esbarjo. La Clàudia Puig encara era a la classe. Tothom ja havia marxat, però ella s’havia entretingut perquè li havien caigut a terra tots els llapis i retoladors de l’estoig. Estava acabant de recollir-los quan va sentir que algú entrava a la classe. Es va girar i va veure qui havia entrat. Llavors va exclamar: “Ostres, sóc jo!” 1. Podria ser que es donés una situació com aquesta? 2. “Jo”, vol dir el mateix quan ho diu cadascú? Per què “jo” per a mi no és el mateix que “jo” per a tu i “jo” per a tu no és “jo” per a mi? 3. Tu ets alguna cosa més que el teu cos? 4. On ets mentre dorms? I si t’has desmaiat? 5. Quina relació hi ha entre el concepte de “jo” i el de “persona”? 6. On sents el jo? On és el jo? 7. Per què jo no sóc igual que ningú ni penso igual que ningú? 8. Jo és el “cos”?, o la “ment”? És el mateix “jo” que “ànima”? 9. Quines coses pot fer el jo? (voler; tenir intencions, aixecar un braç,...) 10. Pel·lícules que parlin d’aquest tema: Blade Runner (Scott 1982), Total Recall (Verhoeven 1990), Big (Marshall 1988), Pay check (Woo 2003), Dejà vu (Scott 2006), Nivel 13 (Rusnak 1999), La isla (Bay 2005)... En coneixeu més?

B. Definicions breus Jo:

Subjecte:

Persona:

PYP-11

Individu:

C. Comentari Mira aquestes 4 possibilitats. Explica com et sentiries – tu i el teu cos - si et succeís alguna cosa d’aquestes. Pensa’ls tots, però tria només un del casos. • • • •

Història n. 1: Un dia et despertes, i el teu cos ha canviat! Història n. 2: T’has dutxat després d’una classe d’educació física. En sortir dels vestidors, t’has oblidat absolutament de tot. Tot és nou per a tu. Història n. 3: El dissabte fa un dia assolellat. Te’n vas a passejar vora el mar. No hi ha ningú més. Quan tornes a casa, comproves que han passat cent anys. Història n. 4: Un dia et despertes tot/a solet/a. Després de rentar-te i vestir-te, tothom es dirigeix a tu amb un altre nom, que no és el teu ni s’hi assembla. Ningú se n’estranya.

Si em passés el que diu la història n. ______ penso que em trobaria...

Crec que el més important del “jo” de cadascú és...

D. Diari de classe Recorda que hi ha d’haver tres idees mínimes: a) Què hem fet avui a classe?; b) Que hi he après, o en què m’ha fet pensar?; c) Què ha estat el millor? A la classe d’avui...

PYP-12

Si l’has fet al Campus virtual ....

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat).

PYP-13

02. El temps

........ / ........ / ... .....

A. Quin lio!: a veure, què cal fer? “Vinga, dutxa’t”, “Vine de seguida!”, “Fes els deures de pressa”, Vinga, posa’t l’abric!, “A dormir de seguida”, “Vinga, anem a comprar!”, “De seguida faig el sopar”, “Vinga, a rentar-te les mans!”, “Agafa la cartera, de pressa!, “Acaba de menjar de seguida!”, “Vinga, agafa el telèfon”. Mai no sentim: “Dutxa’t tranquil·lament!”, “Posa’t l’abric amb calma!”, “Vine sense pressa!”, “Fes els deures tranquil·lament!”, “Ves a dormir sense pressa!”, “Anem a comprar amb calma!”, “Faré el sopar ben a poc a poc!”, “Vés tranquil·lament a rentar-te les mans!”, “Agafa la cartera amb calma!”, “Acaba de menjar tranquil·lament!”, “Agafa el telèfon sense córrer!”. Si ens diguessin això, voldria dir que és important prendre’s temps per fer les coses. De vegades, en canvi, ens demanen que ens ho agafem amb calma, per fer bé les coses : “Escriu a poc a poc; si no, ho deixaràs ple d’errades!”, “Si no anessis tan de pressa no faries tantes faltes!” No és gens fàcil, encertar-ho. Què hem de fer, doncs? Prendre’ns-ho amb calma o anar de pressa? Ens hem de fer grans de seguida o podem passar un temps fent la criatura, si ens ve de gust? Ens hem de menjar el pastís de pressa i corrents o podem assaborir-lo una estona? Hem de fer els deures de seguida o abans podem jugar una mica? Ens diuen que prendre’ns-ho amb calma és perdre el temps. Però també ens diuen que és important que ens ho prenguem amb calma (...). Comencem pel principi: què és el temps?...” B. Labbé, Tenir temps i perdre el temps.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

A quina velocitat va el temps? D’on ha sortit el temps? Algú pot aturar-lo? Per què em preocupen coses que encara han de passar? Per què el temps va més ràpid quan t’ho passes bé? M’agrada que passi el temps? Puc viatjar al futur? El temps s’acaba? Hi ha temps lluny de la terra? Què vol dir que “hem perdut el temps”?

B. Mini-explicació super-ràpida Contesta el més ràpidament que puguis aquestes preguntes: a) “Si el temps fos una persona”, es faria vella o tindria sempre la mateixa edat? b) Ara et dius “Demà Sala”. Quin és ARA el teu nom? Possible? c) Un mag va aturar el temps. No sabia com posar-lo en marxa. És molt greu? Solució? d) Podries dir des del futur (el 2029) què fas exactament ara mateix. No? Per què?

C. Definicions Passat:

Present:

Futur:

Temps: PYP-14

D. Ordena Posa cada expressió a la columna corresponent: encara no és / quin avorriment sento! / dura molt poc / impaciència / em vaig enfadar / temor / jo complia 9 anyets / les històries de l’avi / 4t d’ESO / recordar-se’n / alegria / incertesa / des d’on veig els altres dos / enyor / penediment / dura més si t’hi capfiques / esperança / n’estic cert/a Passat

Present

Futur

E. Problemes • •

La màquina del temps: és possible? Per què? Què s’hauria de resoldre? Coneixes pel·lícules (Terminator, Regreso al futuro, Dejà vu, Descubriendo a los Robinsones, Nivel 13, etc.) o videojocs que... ¿juguin amb el temps?

F. La fàbrica del temps 1) 2) 3) 4) 5)

Què notes quan agafes un rellotge? Avorreix-te, volent. Pots? Construïm un ritme (atenció a les indicacions) Música: l’obra mestra: 4’33”, de John Cage. Explica què vol dir la frase “ara no tinc temps”: que l’ha perdut? que se li ha acabat? Decideix, sí o no, i per què: a) “El temps... ¿és or?” (quin tresor hi ha en el temps?); b) només el present es real, no el passat ni el futur (i qui té 6 mesos o 80 anys d’edat?)

G. Pensem pel nostre compte: Ens fa por canviar? Podem tornar enrere? “Tot es transforma i canvia, amb el temps. Canvia tant que, de vegades, ens pot fer por. Quan diem: ‘Em fa una mica de por fer-me gran’, no volem pas dir: ‘Em fa por fer un metre seixanta, o un metre setanta-vuit!’. Volem dir: ‘Em fa una mica de por que els pares no m’estimin tant, que deixin d’amanyagar-me com fins ara...’. O potser ens inquieta no saber a qui ens assemblarem, i ens preguntem si serem més o menys iguals, o si serem absolutament diferents”. “Un tren pot fer mitja volta. Podem esborrar un dibuix que acabem de fer, si no ens agrada. Un cotxe pot canviar de direcció. Podem girar un jersei que ens hem posat del revés. Podem caminar endarrere. Però no podem canviar el sentit del temps. El que ha passat, ha passat. És impossible de recular pel temps, de tornar enrere per eliminar el passat, per destruir-lo. És important, doncs, que ens cuidem del temps. Un cop ha passat, ja no torna a passar”

H. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-15

03. Allò que sabem i allò que no sabem

........ / ........ / ... .....

A. Què és el que sé? 1. 2. 3. 4.

Saps sumar? Saps si demà passat farà vent? Saps plorar? Saps si portes roba? Tenca els ulls: com ho saps? 5. Saps comptar fins a 12.000? 6. Saps comptar fins a set amb dotze?

7. Digues dues coses que segur que no saps. 8. Saps comptar fins a tres metres quadrats? 9. Saps tot el que voldries? / Saps tot el que necessites saber? 10. Saps francès?

B. Pensem una mica? “L’Antoni és al mar. Li agrada fer vela i sovint surt a navegar. “Si continuo així arribaré a Grècia!”, diu. Va tan de pressa i s’ho passa tan bé que no s’ha adonat que ja no es veu la costa. I encara menys el club nàutic d’on ha sortit. És lluny, molt lluny. Quan se n’adona, fa mitja volta de seguida. Però sense veure terra, com pot saber que va en la bona direcció? Potser encara s’allunyarà més, si s’equivoca. Sóc un beneit, no porto brúixola”, pensa l’Antoni. Mira de no espantar-se. Es fa fosc, ja es veuen les primeres estrelles, i ni rastre de la costa. Les estrelles... Les estrelles! Són millor que una brúixola! En el curset d’astronomia, l’Antoni ha après a reconèixer les estrelles, a trobar el nord, el sud, l’est, l’oest. Salvat! En un tres i no res s’ha orientat. Ja sap on és la costa. Ben segur que no anirà a parar al club nàutic, però tan li fa. L’important és tornar a terra, i ara l’Antoni sap segur que hi arribarà. Saber llegir el cel ha salvat l’Antoni. No és fàcil saber-se guiar per les estrelles, i a l’Antoni li ha costat d’aprendre perquè és complicat. Però avui li ha servit per tornar a terra. Bé, potser no cal exagerar. No passa gaire sovint això de trobar-nos sols, de nit, enmig del mar. I no perdem de vista la terra cada dia. Podem viure tan tranquils sense saber res d’astronomia! I sense saber res de res?”

(B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem).

1. Per a què serveix saber? 2. Quines coses no sabia l’Antoni, el de l’aventura? 3. La pregunta més recent que li he fet a un professor o a una persona gran ha estat... Per què li he fet? 4. Si una persona no sap res de res, pot escollir? Té algun sistema per a decidir-se? 5. Suposa que només pots saber tres coses: quines voldries saber? 6. Què necessites saber per a decidir què faràs aquesta tarda, després de l’Institut? 7. El que ara saps, com ho has arribat a saber?

C. Les coses que hem de saber per força • • •

“Cong, gong, ping, gang” / “Què t’empatolles? No entenc res!” / “No pateixis, és que ha passat tota la vida amb els goril·les, i no sap parlar”. “Dues barres de quart a 60 cèntims són dos euros”, diu la dependenta del forn a un home. La dependenta sap que aquest home no sap comptar, i se n’aprofita per guanyar més diners. “Té la meva adreça. Quan tornis a passar per aquí, vine’m a veure” / “Ets molt amable, però no em serà fàcil trobar ni el barri, ni el carrer ni la casa, perquè no sé llegir”. PYP-16

•

“Sí senyor, tenim habitacions lliures. Precisament aquest cap de setmana l’hotel no és ple. Ara, sisplau, ompli aquesta fitxa i signi-hi a sota” / “Molt bé, però com li puc omplir la fitxa si no sé escriure?” (B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem) Per a viure normalment, hi ha coses que hem de saber. Per exemple...:

D. Definicions Estar-ne segur (d’una cosa):

Saber-ho:

Aprendre-ho:

Comprovar-ho:

E. És xulo “saber” i “aprendre”? “El primer dia que podem anar sols amb bicicleta ho trobem fantàstic. No en sabíem, n’hem après, i ara ja en sabem. Quan arribem a dominar la raqueta de tennis, a tornar bé la pilota i a enviar-la a l’altra banda de la xarxa, estem contents. No en sabíem, n’hem après, i ara ja en sabem (...). Passar del “no en sé” al “ja en sé” ens omple d’alegria. I aquesta alegria és important: ens ajuda a fer l’esforç, a tenir ganes de saber-ne, d’aprendre. Aprendre alguna cosa sempre agrada. Quan aprenem qualsevol cosa i no n’estem contents, hauríem de pensar que hi ha algun problema. També ens agrada molt demostrar als altres que sabem coses. Als amics, als pares, als professors... “Senyoreta, senyoreta, jo! Jo ho sé! Jo ho sé!” / “És injust. Jo sabia tot el poema de memòria, però a mi no me l’ha fet dir” / “No s’hi val, encara que aixequi el dit, la mestra no em pregunta mai”. (B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem)

Encara no en sé

Ja en sé

F. Copia aquí una “bona idea”

G. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-17

04. Viatjar

........ / ........ / ... .....

A. Hi havies pensat? 1. Jo, viatjo molt? 2. Per què ens agrada viatjar? 3. Viatjar és “moure’t un metre” o bé ha de ser moure’t a una gran distància? A quina distància? 4. És possible viatjar sense moure’s del lloc? 5. La mort, és el mateix que “fer un viatge”? 6. Que passaria si ningú viatgés mai? 7. Pot ser perillós viatjar? 8. On m’agradaria viatjar ara? I quan tingui “seixanta-quatre anys”, si hi arribo?

B. El poeta Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’ Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques. Text: K. Kavafis. Adaptació musical: Lluís Llach. Fragment (sencer al Campus virtual

1. Creus que el text d’aquesta cançó parla d’un viatge de veritat o no? 2. On ens porta aquest viatge? Quina finalitat té? 3. Què creus que poden ser les “Itaques”?

C. Aquestes paraules, tenen a veure amb “viatjar”, o no? Per què? Emigrant Objectes de record Cultures Temps Maleta

Diversió Tornar Malaltia Aventura Turista

Immigrant Enamorar-se’n Negoci Llibres Tarja de crèdit

Imaginació Perill Pelegrí Diccionari Religió

Cansament

D. Definicions Internet:

Emigrar:

Cosmopolita:

Utopia:

E. Textos de grans filòsofs •

“Resulta oportú que qui està a punt d’emprendre el viatge cap allà provi de fer un examen racional i una narració mítica de com pensem que és. Si no, quina altra cosa es pot fer fins a la posta de sol?” (Plató, Fedó) [Ho atribueix al seu mestre Sòcrates, condemnat a mort. Ha de ser mort al capvespre]

•

"Viatjar és casi és el mateix que conversar amb gent que van viure en altres segles. És bo saber algunes coses dels costums dels altres pobles per a jutjar els del nostre amb més encert i no creure que tot allò que sigui contrari a la nostra manera d'actuar sigui ridícul i poc raonable, com solen fer tots aquells que no han vist res" (Descartes, Discurs del mètode)

F. Bones preguntes 1. 2. 3.

Quan prepares un viatge, en què penses? Quin és el viatge més llarg que es pot fer? Coneixes algú que mai ha viatjat enlloc?... Tens respostes?

G. Diari de classe [ Què hem fet avui a classe? Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

PYP-19

Si l’has fet al Campus virtual ....

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat).

PYP-20

05. De veritat o de mentida 1. Estic trist 2. Tenia un germà més petit, però va morir d’accident 3. Vaig néixer a La Bisbal 4. El meu curs preferit és 1r A d’ESO

........ / ........ / ... ..... 5. La primera noia amb la que vaig sortir es deia Mercè 6. Ahir tenia mal de cap 7. Sé cuinar un arròs boníssim 8. Sé parlar i escriure bé en italià

La Bet plora a la seva habitació, ajaguda al llit. És molt desgraciada. Voldria fondre’s perquè es troba lletja, grassa i estúpida. I és que el seu germà gran li ha dit que tenia el cap com un pèsol, un cul enorme, pals en comptes de cames, espatlles d’aixecador de pesos, nas de boxejador i ulls de porquet. Quan la mare torna de la feina, veu plorar la Bet i li pregunta què passa. La Bet li ho diu i de seguida apareix el seu germà, tot enriolat, que diu: “Deixa de fer comèdia, que no era veritat. Ja ho saps que no et trobo ni grassa, ni lletja ni estúpida. Ho he dit de mentida, simplement per fer-te enfadar, t’ho prometo!”. Massa tard. La Bet havia cregut el que li deia el seu germà. Ara, ell la tranquil·litza dient-li que era de mentida. Però això no canvia res: ella està trista de veritat. De fet, mofar-se d’algú, encara que sigui de mentida, és mofar-se d’algú. Ser dolent, encara que sigui de mentida, és ser dolent. El “de mentida” pot ser com una disfressa o una careta (...). El “de mentida” té un poder molt gran: el poder de fer mal. De fer mal de veritat. (B. Labbé i M. Puech, 2000).

A. Definicions Equivocar-se:

Dissimular:

Interpretar o “fer teatre”:

Bromista:

B. El joc de T o F Hi ha coses de la nostra vida que semblen difícils de creure, semblen de mentida... o ho són? Escriu-ne un màxim de cinc, i assenyala si són veritat o no (T o F). Que ningú t’ho vegi. D’això depèn que puguis optar a guanyar el joc.

Saps una cosa? [Jo penso que... / Em va passar que... / Tinc...] – “True or False?” 1

T/F

C. Ara veurem què passa si ho fem de mentida..., i si ho fem molt sovint? • •

Barallar-se Llegir

• •

Plorar Escoltar

• •

Fer un petó Ser “borde”

La Martina torna del cinema amb la seva mare. Han vist “Titanic”. Ha plorat tant que té els ulls ben vermells. La seva mare també es moca i s’eixuga algunes llàgrimes. Quan el Leonardo DiCaprio s’ha mort i la noia s’ha quedat tota sola, en plena nit, dins l’aigua gelada, ha estat horrible. La Martina s’ha arraulit a la butaca i no ha deixat de plorar fins al final de la pel·lícula. Quan arriben a casa, troben el seu pare que mira les notícies, i ella no es creu el que veuen els seus ulls: el presentador del telenotícies parla amb el Leonardo DiCaprio! La Martina no entén res. Si s’acaba de morir, si el seu cos l’ha engolit l’oceà glaçat, si ha desaparegut! I doncs, què hi fa aquí tan tranquil, assegut en una cadira, somrient? La Martina té només sis anys, encara és petita, no sap que el que s’ha ofegat és un actor, que ha fet veure que es moria. És normal que plori: és horrible i trist, veure morir algú. Però la seva mare sí que ho sap, que tot això és de mentida. I en canvi també ha plorat, ella. Arreu del món, milions de persones s’han posat tristes mirant aquesta pel·lícula. Era de mentida, però era com si fos de veritat. (B. Labbé i M. Puech, 2000).

1. Per què els humans no parem de fabricar “històries de mentida”? Tu, quines en coneixes? 2. Les coses que són de veritat, són millors? (passejar per un bosc de veritat, besar-se de veritat, nedar en aigua de veritat, barallar-se de veritat...? 3. Les mentides que ens contem, per què ens agraden? Què ens donen? 4. Són perilloses – pels nens, o per tots... - les històries de mentida, com, per exemple, en Superman volant, o en Rambo disparant? 5. Com seria el món on res no fos de mentida? Dur, rígid, estrat, sense imaginació...?

D. I d’això, què en penses? Un pare que juga per primer cop al dominó amb el seu fill el deixa guanyar per animarlo. Perd de mentida, però el seu fill no ho sap.

La professora fa cara d’enfadada perquè els alumnes callin. No n’està, s’enfada de mentida, però els alumnes es pensen que és veritat.

Un jugador de futbol es tira per terra per fer veure que s’ha fet mal; de fet, només s’ha torçat una miqueta el peu, però això li dóna temps per reposar.

El Martí té mal de panxa de mentida, però així no ha de menjar cigrons, que no li agraden gens.

La Carmela explica que va caure esquiant. Hi afegeix alguns detalls que no són del tot certs: diu que va fer tres tombarelles, que va rodolar fins a baix de tot, que tothom la mirava... Així la història és més interessant.

Són mentides? Són una mena de joc? Tothom les fa aquestes barreges de veritat i mentida?.... ...

E. Diari de classe

PYP-22

El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... .....

PYP-23

06. Sentits

........ / ........ / ... .....

A. Algunes de les preguntes fetes per l’alumnat de 1r... • • • • •

Per què tenim 5 sentits i no 6? Tu, quants sentits tens? Per quina raó tenim sentits? Els sentits, fan mal? Per què alguns sentits, com el de l’oïda, són tan sensibles? • Valorem prou el sentit del tacte? • Utilitzem els 5 sentits a la vegada? • Tenen sentit tots els sentits?

• • • • • • • •

Per què diuen que tenim un sisè sentit? Per què al tacte se li diu tacte? Podríem tenir més sentits? Els sentits, s’apagaran algun cop? Sense cap sentit, podríem viure? Els sentits, són per donar plaer a la vida? Per què els sentits es fan malbé? Per què vam néixer amb dues orelles i no amb dues boques?

Un filòsof francès, una mica estrany, ha escrit “101 experiències de filosofia de cada dia”. Aquest senyor es diu Roger-Pol Droit. Entre les experiències hi ha: Fer durar el món 20 minuts; tornar a la pròpia habitació després d’un viatge; fer-se una miqueta de mal; caminar a les fosques; imaginar-se volant; menjar una cosa que no té nom; imaginar-se a tots els llocs de la terra; resistir a l’esgotament; trobar un amic uns quants anys després; passejar per una botiga; fer-nos música; escoltar les ones curtes de ràdio; dejunar un cert temps; donar sense pensar-s’ho; acostumar-se a menjar una cosa que no ens agrada gaire; somriure a qualsevol; trobar per casualitat un record perdut; mirar a un altre mentre dorm; posar ordre dins d’una habitació; eixugar una emoció; jugar amb un nen petit; pensar en allò que els altres fan; aguantar els xerraires; veure les estrelles des de dalt; telefonar per casualitat; dormir de boca terrosa sota el sol; escriure cal·ligrafia; parlar sol; treure el so de la televisió; despenjar el telèfon quan truquen; mirar de trobar la carícia més ínfima. (Recollit de blocs a Internet, 5/10/08).

B. Definicions Els sentits:

Llindar (d’un sentit):

Percepció:

Sinestèsia:

Exemples de sinestèsies • • • •

La pantalla del Windows Media Player quan escoltes una cançó En poesia: “La tarde es de cristales azules” / “Una caricia rosa” (J. R. Jiménez) La Medicina ho estudia, ja que hi ha gent que li troba el “gust” a sons i colors; a altres els sembla veure colors quan escolten lletres o nombres Alguns músics famosos van associar colors a notes musicals: ho has vist alguna vegada?

C. Hi pot haver “sentits interns”? Oi tant que sí!! Només així se’ns presenten les existències concretes, al rebre-les amb certa unitat (¿què ens succeiria si veiéssim que una pastilla de xocolata fes olor d’all, o si no recordéssim res del que anem notant o veient...?). • Per unificar i organitzar totes juntes les dades que ens arriben pels sentits de fora: aaaaaaa aaaaaa aaaa aaaaa • Per presentar i combinar sensacions que no són presents: aaaaaa aaaaaaaa a • Per recordar quan i com hem captat alguna cosa amb els nostres sentits : aaaaaaaaaaaaaaa aa a aaaa • Per valorar les intencions i els perills que no capten directament els sentits: aaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaa

D. Associa cada activitat amb el corresponent sentit: A. B. C. D. E. F. G. H.

La millor cançó de La Oreja de Van Gogh Aixecar-nos de la cadira Situar on tinc el fetge i el peu dret Un quadre d’en Miró Quan sento una sirena, m’aturo Un Sugus que es desfà a la boca Quan algú ens toca per avisar-nos Veig un gel ben fred

I. J. K. L. M.

He sentit la veu de la meva tutora aquest matí Saludar un altre amb les mans ben fredes Un pessic fort, fort Ho noto quan fa poc que ha plogut Terabithia, el país meravellós de la Leslie Burke

Sentits externs

Sentits interns

Vista

Sentit comú

Oïda

Memòria

Olfacte

Imaginació

Gust

Cogitativa

Tacte Tèrmic Dolor Equilibri i acceleració Propi cos

E. Idees bàsiques i de resum Els nostres sentits ens .. i són font de ....

... ...... , ...

.. ...

.. , .......

... i .......

....

F. Pensa que... A vegades es parla de les percepcions extrasensorials: habilitat d'adquirir informació amb mitjans diferents dels sentits clàssics: el "... .. ... .. "

PYP26

07. Descobriments i comprovacions

........ / ........ / ... .....

A. Avui farem una mica de “científics”. Preguntes... “intel·ligents”? 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Has comprovat últimament que la “llei de la gravetat” encara funciona? Comproves alguna vegada si la teva bicicleta està en bones condicions? Com comprovaries que el rellotge del “profe” no va endarrerit? Podries comprovar si hi va haver una guerra a Troia fa uns tres mil i pico d’anys? Has descobert alguna cosa? L’has comprovada? Com se sap si un invent és encertat?

B. Som-hi! : què veu la Marta? “La Marta ha vist un animal a la branca d’un arbre. Li sembla que és un ocell, però és massa lluny per veure’l bé. Agafa els binocles i s’adona que es tracta d’un esquirol! Com que no es belluga gens, la Marta pensa que potser és mort. Amb el binocles no en té prou, aleshores agafa una ullera de llarga vista i el torna a mirar. L’esquirol està tan quiet perquè té agafada una avellana entre les potes i està a punt de rosegar-la. La Marta ajusta bé la ullera i s’adona que encara hi ha més coses per veure! L’esquirol no té una avellana entre les potes, el que hi té és el caparró d’un esquirolet petit”. Allò que la Marta sap al començament no és pas fals. Sap que hi ha un animal a la branca d’un arbre. Això és cert, però aquest animal no és un ocell: és un esquirol. De mica en mica la veritat esdevé “més veritat”. La Marta veu sempre la mateixa cosa, però la veu diferent. Perquè cada cop en té més informació. El saber de les persones progressa d’aquesta manera. (B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem)

1. 2. 3. 4. 5.

Això és una descoberta o un invent? Són coses diferents? Penseu tres invents diferents, per compartir amb altres. I ara tres descobriments. Quants anys tens ara? Què et consideres més: un descobridor o un inventor? Creus que les “paraules” es poden inventar? O només descobrir-les? De què s’ha refiat la Marta en la seva recerca?

C. Definicions breus Ciència: Hipòtesi: Verificació:

Falsació:

D. Lectura: van salvar la vida..., gràcies al seu “esperit científic” Som a l’hivern i, com cada dimecres a la tarda, l’Emma, el Pol i el Bernat, volen anar a patinar sobre gel. Quan arriben al llac, veuen dos nois grans de l’Institut, que ja es corden els patins. L’Emma els pregunta si el gel està prou dur. Ella no les té totes perquè la setmana passada

hi va haver un accident. El llac no estava prou glaçat. El gel es va trencar i una dona va caure a l’aigua. Per sort, era a prop de la vora i es va poder agafar a un bastó que li van allargar. Si no, potser s’hauria ofegat o s’hauria gelat. “Aquesta nit el termòmetre ha arribat a dotze sota zero, el llac és dur com una pedra. Si no n’estiguéssim segurs, no ens hi ficaríem”, respon un dels nois grans a l’Emma. “De veritat que n’esteu segurs?”, insisteix el Pol. “Deixa-ho córrer”, diu el Bernat, “es pensaran que ets un covard o un idiota”. El Pol encara dubta. S’allunya del grup, s’enfila en unes roques, agafa els pedrots més grossos que troba i els llança al glaç amb tota la seva força (...) 1. Es pensa en Pol que els més grans menteixen? 2. “Estar segur” d’una cosa és el mateix que “tenir raó”? 3. És fàcil tenir l’esperit crític de voler comprovar les coses abans d’acceptar-les? (...) El Pol llança una pedra, i una altra, i una altra. No passa res. Com que el gel ha resistit, baixa cap al llac. Però encara té un petit dubte. No sap si amb el pes de les pedres que ha llençat n’hi havia prou. Ell pesa quaranta quilos. Decideix fer una altra prova. Es treu la motxilla, la buida i hi fica cinc pedres grosses. Després la tanca bé i la llança al llac amb tota la seva força. El gel es trenca i la motxilla desapareix. El Bernat corre a avisar els altres abans no passi una desgràcia. (Labbé i Puech, 2000)

Per tant: cal fer bé les .

......, sense .

....... ni refiar-se del que .

.....

E. Pràctica Imagina-t’ho: ets un investigador!! (un CSI!!), i has de comprovar aquestes afirmacions. Feu-ho!!! Hipòtesi Tots els objectes cauen a la mateixa velocitat

Proposta de comprovació

Com es demostra?

Els humans evolucionem: des dels monos Quan es fa un esforç, el pols s’accelera

Faré uns saltets i uns exercicis per cansar-me

L’aigua bull a 100ºC No és dissabte perquè ahir no era divendres. Tens 3 milions de cabells al cap

És impossible: no acabaríem mai!!

Els avions volen perquè no pesen gaire El gel dels pols es fondrà i s’inundarà la terra

G. Diari de classe

PYP-28

PYP-29

08. Problemes i projectes

........ / ........ / ... .....

A. En la vida, ens podem trobar també amb... problemes! Respon cada cop: A) Quin és el problema?; B) Opcions possibles; C) Què faries? 1. L’avi d’en Pau està molt delicat de salut. Pot morir-se aviat. El metge li ha prohibit fumar, i en Pau ho sap. Estima molt el seu avi i aquest demana a en Pau, sisplau, que li porti una cigarreta que està amagada a l’altra habitació. Li diu: ja sé que em moriré aviat, però tu m’estimes, oi? 2. Havies de fer els deures de Naturals per demà a les 8.00. Havies pensat fer-ho en arribar de l’Institut però t’has enganxat primer amb la Play station, després amb el Messenger i, a més, avui és l’aniversari de la teva germaneta i cal celebrar-ho tots junts al sopar i durant molta estona. 3. Has estudiat molt un examen. T’estava anant bé. Un company t’ha demanat que l’ajudessis en una pregunta, i – quan t’has girat – el professor us ha posat un zero a tots dos, i t’ha dit que no en vol saber res més. Tu no has fet res dolent. En part, ho trobes injust. 4. Podries ser una gran jugadora de tennis, si t’hi dediquessis. T’ofereixen una beca per anar a una escola per a tennistes. Els pares, però, volen que estudiïs a la Universitat, i això no et deixarà temps per al tennis.

B. D’una novel·la famosa: en Ralph, en Jack i els altres Veurem unes breus escenes inicials (1-5: 22 minuts) de la pel·lícula “El señor de las moscas” (Harry Hook, 1990). Està inspirada en la novel·la “Lord of the Flies”, del britànic William Golding, Premi Nobel de Literatura. Ara només cal saber que un grup d’adolescents – tots nois – d’una escola pre-militar, han sofert un accident d’avió i arriben a una illa desconeguda. Tenen diferents edats, experiència... L’únic gran que hi ha està molt mal ferit. Han de pensar com organitzar-se, qui ha de manar, etc. Fixa’t en tots els detalls. Assumpte

Sobreviure

Que els salvin

Detectem els problemes 1.

1. Com organitzarse

Projectes per a resoldre’ls

2. 3.

1. 2. 3.

PYP-30

C. Definicions breus Formular bé un problema:

Fer-ne una anàlisi clara:

Definir un projecte:

Prioritzar:

D. English text: de la web IMDB (la coneixes?) - www.imdb.com/ • • •

“No parents. No teachers. No rules... No mercy” “What separates Man from Beast? Not Much! " We did everything the way grown-ups would have... What went wrong? ".

E. Com cal fer un projecte? Respon: ok! / error!... Abans de començar, cal posar tothom d’acord Deixar ben clar que fins ara no s’ha fet res bé No cal preocupar-se de coses que jo no puc canviar No compensa complicar-se la vida si no ens treus res de bo per a tu Si una cosa no surt bé, he de mirar si he perjudicat algú

Les fases han de ser, si es pot, a curt termini, de pocs dies Val més no escriure el pla per estalviar temps i “lios” No facis patir o donis mai un disgust a ningú Demanar consell també a qui no està d’acord amb les meves idees Si és una cosa difícil d’arreglar, millor no fer res

F. Si tens un projecte... comparteix-lo!!! Hi ha molts problemes al món que es poden resoldre amb un bon projecte (la guerra, la fam, la situació dels nens del carrer, etc.). Tu, tens projectes? Escriu-nos-los al Fòrum del Campus virtual: pots anar-hi directament, a l’àrea de Filosofia, des de xserra.net/cv

G. Diari de classe [ Què hem fet avui a classe? Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

Si l’has fet al Campus virtual ....

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat). PYP-31

09. Els petits i els grans

........ / ........ / ... .....

A. Història de debò, viscuda per més d’un “És el primer dia de classe. Per a la Irene, però, aquest primer dia no és com tots els altres: ha deixat l’escola on ha fet tota la primària i comença l’ESO en un Institut. La majoria dels seus companys de l’any passat també s’hi ha matriculat, i coneix ben bé la meitat de la classe, però tot i així està nerviosa. I al pati fins i tot té una mica de por”. “És estrany”, pensa la Irene, “l’any passat em trobava gran, i avui em sento molt petita”. Els seus amics també se senten perduts en aquest pati ple de grans, com quan van començar la primària i tenien por dels altres”. 1. Què vol dir “ser gran” o “ser petit”? De què depèn? 2. Les persones que ja són grans per sempre, com es diuen? 3. Escolta la història de la Najwa, el Valentí i la Carina. Els grans sembla que poden dominar els petits, oi? I entre els adults, també val “la llei del més fort”?

B. És bo ser gran? Atenció!!: sembla no s’ha de voler ser “massa gran” abans d’hora. Per què? A Crèdia, una ciutat ni gran ni petita, els nens voten des dels sis anys, tan bon punt saben llegir. L’Antoni Miratge, que té trenta anys, es presenta per alcalde. I calcula que sortirà escollit si tots els nens de sis i set anys el voten. Com que coneix bé els nens, els promet coses genials: els caramels seran gratuïts per als menors de set anys; els nens només aniran a l’escola dimarts i dijous; de nou a cinc no podran circular els cotxes, perquè es pugui anar pel carrer amb patins i amb monopatí; es podrà trepitjar la gespa de tots els jardins i places; tots els nens de la ciutat tindran una entrada de cinema gratuïta a la setmana. De moment l’Antoni Miratge va destacat: gairebé segur que guanya les eleccions. Efectivament, ara l’Antoni Miratge ja és alcalde de Crèdia: tots els nens de sis i set anys l’han votat... i s’han quedat amb un pam de nas, perquè ell no ha complert les seves promeses. Els nens que l’han votat, doncs, s’han deixat ensarronar. Com uns babaus. Com un nen de dos anys, que té por quan li diuen que vindrà a cruspir-se’l el llop. Però no és pas que sigui idiota, aquest nen, simplement és crèdul: es creu fàcilment el que li diuen els grans. El problema de Crèdia és que, votant... . No estan preparats per prendre aquestes decisions. Algunes prohibicions s’han establert per a , només per a . És a dir, per a deixar-los créixer segurs, perquè tinguin temps d’aprendre a poc a poc les regles del món dels grans. Algunes prohibicions: • Votar abans dels 18 anys • Pel·lícules per a menors de 13 o 18 anys • Conduir fins que se’n tenen 18, d’anys • Treballar abans dels 16 • Casar-se, sense permís dels pares, abans de fer 18 anys • Entrar de nit a les discoteques

• • • •

Programes de TV per adults Obrir un compte corrent al Banc o Caixa Fer-se militar o policia Altres...?

PYP-32

C. Definicions breus Ser autònom:

Consells:

Anhels:

Saber-se prou preparat (maduresa):

D. Coses de petits i de grans Davant d’una mateixa situació, com es comporta generalment un nen (o un adolescent) i, en canvi, una persona madura o gran. Per exemple, quan... Situació

Nen o adolescent jove

Persona adulta i madura

Presencia un accident de trànsit És a una classe que esdevé una mica avorrida Perd el jersei en el tren o autobús Necessita diners Es posa malalt Li expliquen un acudit molt dolent S’entrebanca pel carrer El nas li fa picor

E. Diari de classe [ Què hem fet avui? Que he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

Si l’has fet al Campus virtual ....

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat). PYP-33

10. Sentiments

........ / ........ / ... .....

A. Qüestions que heu plantejat vosaltres... Les resoldrem? 1. Quan ens n’adonem, que tenim sentiments? 2. Per què tenim sentiments? 3. Per què plorem quan estem tristos? 4. Els sentiments, serveixen per alguna cosa? Quin sentit tenen? 5. Quan era petita, en tenia de sentiments? 6. A on ens porta el sentiment de la por? 7. Per què alguns/es són depressius/ves? 8. Els sentiments, poden ser també una manera per a comunicar-nos?

9. Per quina raó hi ha gent que es fa petons amb el nas i altres amb la boca? 10. Algú pot arribar a controlar els seus sentiments? 11. Els sentiments agradables són tots bons? 12. És cert que els sentiments poden impulsarte a fer o dir coses que no vols? 13. Tenen tanta força com per posar-nos vermells o fer-nos riure per força? 14. Pot ser que hi hagi algú sense sentiments?

B. Una història curiosa, i ben certa “En Jack és un soldat molt dur. És tinent de l’exèrcit americà. Comptava amb trenta-cinc homes excel·lents a les seves ordres. No es fa mai enrere, i els seus oficials superiors ho saben. És molt dur, amb ell mateix i amb els altres. Una vegada, quan un dels seus sergents va tenir molta por d’entrar en un bosc, on de ben segur hi havia enemics molt perillosos, li va posar la pistola al davant de la cara: “tu entres allà amb els del teu grup, està clar?”, li va dir cridant. Aquell home va obeir: va ser el primer en caure mort. En Jack va recollir la seva placa d’identificació, per enviar-la al quarter general. Ni una llàgrima. Ahir a la nit, els enemics els van atacar inesperadament. El foc dels morters els va sorprendre mentre estaven sopant i, abans de refugiar-se a les trinxeres, ja havien perdut tres homes. Dos van morir a l’acte. L’altre pot morir avui mateix: ha perdut una cama, i l’infermer de la secció no sap com estroncar-li l’hemorràgia. Pot ser qüestió d’hores. En Jack l’ha anat a veure. Li ha dit: “noi, aguanta, ja et traurem d’aquí”. Res!: ni una paraula de tristesa ni de consol. Ja ni se’n recorda dels homes que ha perdut en aquesta guerra. Ell sempre va el primer, sempre arrisca més. És com si no tingués por a morir. Els seus soldats l’aprecien: és valent. És generós. Sembla de ferro: li diuen “l’indestructible”!! Compleix les ordres dels comandaments a la perfecció. Sembla que ningú el pugui fer tremolar. Ahir va arribar correu des del quarter general: el soldat de comunicacions ha repartit algunes cartes. N’han arribat poques: la situació està molt difícil. En Jack n’ha rebut una. De sobte, els altres veuen que se’n va. A on va? (.../...) Què en penses?

[el professor t’ho acabarà de llegir: apunta’n les idees clau]

C. Recull de dades: tot serveix!! 1. Quants sentiments has experimentat tu, a la teva vida? Escriu-ne quatre més: Plaer

Vergonya

2. Fem-ne una llista a la pissarra. Recordem-los. Pensem si entenem què vol dir cada un... 3. Ara classifiquem-los una mica: a) per edats?

b) més per nois o més per noies?

c) n’hi ha que són tristos i altres alegres? d) els més freqüents?

D. Definicions breus Sentiment: Emoció:

Desig: Passió:

E. Introspecció, mirar dins d’un mateix. Heu d’explicar què se sent, amb poques paraules, si la resposta és “sí” a) Has estat enfadat/da algun cop? b) Has estat enamorat/da alguna vegada? c) Recordes haver tingut mandra? d) Hi ha sentiments et porten a burlar-te’n d’una altra persona? e) Sents alguna cosa quan no aconsegueixes el què vols? Aleshores, què fas? f) Hi ha coses que et porten a tenir gelosia d’algú? g) Hi ha diferència entre “estimar” i “posseir” una persona? Quina?

F. Posem exemples Escriu dues coses, persones o situacions que et...: facin por posin alegre preocupin provoquin enveja portin a sentir vergonya entusiasmin fastiguegin facin ràbia duguin a enyorar-te despertin compassió

G. Diari de classe PYP-35

10a. Revisió 01 (Fitxes 1-10)

........ / ........ / ... .....

1. Saber escriure una definició completa i clara Utopia:

Fitxa 04

Cosmopolita:

2. Completar correctament una expressió Escriu cada paraula al seu lloc: problema / prioritzar / projecte / anàlisi

Fitxa 08

Si volem superar una dificultat, hem de fer un proje cte, en qual cal prio ritzar bé les coses (primer, les més importants). És convenient escriure bé el pro blema per a poder entendre’l amb precisió i fer-ne una correcta an àlisi que ens ajudi a descobrir quins aspectes depenen de nosaltres i quins no.

3. Sabries comentar amb seny aquesta pregunta? On sento jo “el meu jo”? Podria haver-hi altres “jo” que fossin com “tu”?

Fitxa 01

4. Descriu o explica com ho comprovaries? Fitxa 07 “Quan faig un esforç, el pols se m’accelera”. Per comprovar-ho, la meva investigació seria...

5. Inventa una història o un projecte (no pas copiat, eh?) Fitxa 05 Una cosa que potser fem “de mentida” però que té un resultat que és “de veritat”.

6. Fabrica un parell de bones preguntes sobre... “Els petits i els grans” 1.

Fitxa 09

PYP-36

7. Recorda coses que van sortir a classe i a la fitxa El temps ens passa, algunes vegades, més de pressa que en altres moments.

Fitxa 02

8. Corregeix el errors que hi ha, si cal (vertader o fals?) “El sentits interns són l’oïda, la imaginació i la vista”.

Fitxa 06

9. Posa exemples que no siguin massa copiats a) Escriu dues coses que ara les sé o les sé fer:

Fitxa 03

b) Escriu dues coses que encara no les sé:

10. Exposa la teva opinió, dient el perquè Fitxa 10 Els humans tenim sentiments: són tots bons – el sentiments -, o no? Exemples?

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

PYP-37

PYP-38

10b. Control 01 (Fitxes 1-10)

........ / ........ / ... .....

1. Saber escriure una definició completa i clara Llindar (d’un sentit):

Fitxa 06

Estimativa (o cogitativa):

2. Completar correctament una expressió Escriu cada paraula al seu lloc: avorrir-me / encara no és / 3r d’ESO / vaig complir 6 anys / penediment / dura molt poc •

Passat:

•

Present:

•

Futur:

Fitxa 02

3. Sabries comentar amb seny aquesta pregunta? Per què és important fer una “hipòtesi” quan investiguem?

Fitxa 07

4. Descriu o explica com ho comprovaries? Es pot viatjar molt sense moure’s del lloc.

Fitxa 04

5. Inventa una història o un projecte (no pas copiat, eh?) Fitxa 08 Un projecte o pla concret per a millorar el món (no val copiar a en Trevor, de la pel·lícula)

6. Fabrica un parell de bones preguntes sobre... “Allò que sé i allò que no sé” 1.

Fitxa 03

PYP-39

7. Recorda coses que van sortir a classe i a la fitxa Hi podria haver algú altre en el món, que fos tan igual a mi, que fos “jo”?

Fitxa 01

8. Corregeix el errors que hi ha, si cal (vertader o fals?) Un bromista és una persona que diu sempre la veritat i que no fa mal a ningú.

Fitxa 05

9. Posa exemples que no siguin massa copiats a) Dues situacions que creïn un “sentiment de tensió”:

Fitxa 10

b) Dues situacions que creïn un “sentiment de por”:

10. Exposa la teva opinió, dient el perquè Es bo que es prohibeixin algunes coses als petits i joves. Afegeix el perquè.

Fitxa 09

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

PYP-40

Diaris de classe Fer servir per a aquelles fitxes on no hi queda prou espai

Sempre s’han de tractar – com a mínim - aquests tres punts: (a) Què hem fet avui a classe? - (b) Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? – (c) Què ha estat el millor?

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

PYP-41

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... PYP-42

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

PYP-43

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

Observacions: a les fitxes de treball assenyala sempre que has escrit el teu diari aquí, en aquest full PYP-44

PYP

Filosofia per a joves 1r d’ESO – Grup A AA Nom de l’alumne/a:

A PYP-45

Criteris d’avaluació de textos Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques es poden fer de maneres molt variades. Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures. En general, en la situació actual, resulta recomanable que: f) no ocupin més de l’espai recomanat. Es valorarà la qualitat també formal de l’expressió g) quan sigui possible i raonable, s’elaborin i s’enviïn en format digital (per la via que s’indiqui) h) es defugi completament el plagi o la còpia (actitud que té resultats nefastos, ara i en el futur). Si és el cas, es demanarà l’esborrany previ, fet a mà, a tot o a part de l’alumnat. i) s’analitzi acuradament la correcció dels textos que s’elaborin (cal indicar explícitament si s’ha fet ús del corrector de l’editor de textos digitals) La qualificació es farà amb lletres, que corresponen a un criteri qualitatiu “ample”, especificat en el quadre següent. Unes equivalències numèriques – només orientatives – són: A=9; B=6; C=4 i D=1. Els signes + ó – pugen o baixen un punt aquest valor aproximat.

Valoració global

Riquesa lingüística

Correcció lingüística

Correspon perfectament a la tasca sol·licitada. És coherent, adequat i perfectament comprensible en una primera lectura

Empra un ventall ample i variat d’estructures, vocabulari i connectors, de forma adequada al context

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació correctes, o quasi correctes

Fa servir un ventall no massa ample d’estructures, vocabulari i connectors, tot i que és adequat

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació bastant correctes però amb alguns errors

No es correspon massa bé a la tasca demanada o al que s’esperava. Difícil de seguir; amb força problemes de coherència, adequació al registre i organització

Repeteix estructura i fa palesa una pobresa de vocabulari. No fa servir pràcticament connectors o els empra malament. Utilització no adequada del lèxic

Gran quantitat d’errors de tota mena (sintàctics, morfològics, ortogràfics i de puntuació)

No es correspon de cap de les maneres a la tasca proposada

Instruccions d’ús PYP-46

8. Aquesta assignatura compta amb un quadern trimestral, amb 10 fitxes. Hi ha també altres informacions, i fulls de treball. 9. També es desenvolupa en el Campus virtual de l’Institut, accessible des de la web www.iesilladerodes.cat . 10. Cal conservar cada quadern trimestral en el millor estat possible: és part essencial de l’avaluació. 11. Per a aprovar la nota de seguiment – hi haurà també la dels Controls i altres - calen dos mèrits simultanis: a. una qualificació d’A o de B en aquestes fitxes b. una conducta activa, adequada i reflexiva a les classes 12. Si s’obté una C o una D caldrà torna a presentar un altre cop els fulls pendents des de l’últim que s’hagi aprovat. 13. Apunteu-vos a la vostra agenda la propera data de lliurament que us pertoqui. 14. Si, per qualsevol raó, quedéssiu endarrerits respecte a la data de lliurament , entregueu la llibreta el més aviat possible (sempre, amb calma, i al final de la classe)

Data

Des de p.

Fins a p.

Nota

Observacions del professor

Proper lliurament

PYP-47

Preguntes breus sobre temes per al 2n trimestre

........ / ........ / ... .....

Què podríem preguntar-nos sobre els temes següents? Fabriqueu preguntes difícils: allò que voldríeu solucionar? Per a cada tema, escriviu al costat una pregunta o més que voldríeu fer. Es revisarà i es podrà difondre al Campus virtual.

Joc

Creure / pensar

Somnis

Paradoxes

Soledat

Sagrat

Llenguatge

Llum

Memòria

Bellesa Nota: Les unitats didàctiques es desenvoluparan amb l’ordre i els continguts que es vegi més convenient: aquest full no ha de comprometre necessàriament la programació que se segueixi. PYP-48

11. Animals

........ / ........ / ... .....

Tres dubtes que tinc: a) Per què jo no puc tenir un tigre com animal de companyia? b) Quin significat té quan algú em diu: “no facis l’animal, home!”? c) L’experiència més estranya que he viscut amb un animal va ser...

A. Algunes qüestions que vosaltres heu plantejat... 15. Els animals, pensen? 16. Et sembla que ho són, de necessaris, els animals? 17. Quantes espècies hi ha? 18. Per què, en el s. XXI, es continua maltractant els animals? 19. Els animals, tenen sentiments? 20. D’on han sortit els animals? 21. Per què tenim por d’alguns animals? 22. Com s’ho fan alguns animals per respirar sota l’aigua? 23. Existeix algun animal en el món que no s’hagi descobert?

24. Els animals, ploren? 25. “Animals”, la va inventar un animal? 26. Existeix algun tipus d’animal que només n’hi hagi un en tot el planeta? 27. Quan nosaltres parlem, els animals ens senten o ens entenen? Per què no ens parlen? 28. Per què els animals fan accions diferents (volar, nedar, etc.)? 29. És cert que les mosques es freguen les mans? 30. Per què els animals no s’han desenvolupat com nosaltres?

B. Vídeos • •

Ratatouille (Bird i Pinkava, 2007 / [http://www.imdb.com/title/tt0382932/]): A rat named Remy dreams of becoming a great French chef despite his family's wishes and the obvious problem of being a rat in a decidedly rodent-phobic profession. Earth (Fotherhill i Linfield, 2007 / [http://www.imdb.com/title/tt0393597/]): Feature-length version of the BBC documentary TV series "Planet Earth", following the migration paths of four animal families.

C. Quina presència tenen, a la nostra vida, els animals? Posa per ordre, les primeres 10 coses que en penses... braus / toros

a la planxa

circ

gos pigall

zoo

perillosos

dibuixos animats

experimentació

embruten molt

de càrrega

McDonald’s

TV - Canal 33

cacera

equitació

fer-los fotos

trepitjar-los

D. Definicions breus Vida:

Ànima (concepte filosòfic):

Codi genètic:

Domèstic / salvatge: PYP-49

E. Imaginació i reflexió

[Respon de manera breu]

Quin animal t’agrada més, i per què? Un ximpanzé i un humà, s’assemblen en que... El pitjor que passaria si no hi hagués animals Quin animal sobra? Si un mag et convertís en un animalet, quin triaries? Un humà i un ximpanzé es diferencien perquè... Quan és necessari matar alguns animals?

F. Un text per al debat raonat El País (6/4/2006).- “El 4% de las especies conocidas de fauna y flora está en peligro. Este porcentaje equivale, en cifras redondas, a más de 76.000 seres vivos, de los que unos 16.000 son animales y otros 60.000 plantas. Estos datos han hecho saltar la voz de alarma en la comunidad internacional, ya que suponen una grave amenaza para la biodiversidad presente en distintas regiones del planeta. La degradación del suelo es la principal razón de la reducción de la biodiversidad. Las causas de esta situación se relacionan con la deforestación de bosques, el uso excesivo de tierras para el ganado, el consumo extremo de madera como combustible, las explotaciones agrícolas y la urbanización descontrolada. Mamíferos, aves, reptiles, anfibios y peces de todos los continentes evolucionan hacia un momento crítico. Existen regiones maltratadas como la Amazonia y el corazón de África que acogen una extensa variedad de fauna y vegetales en peligro. Luego hay otras áreas puntuales donde la desaparición de ciertos animales se puede producir en pocos años. En España, por ejemplo, la franja mediterránea concentra a un importante número de especies cuya continuidad está en vilo, como el lince ibérico, el águila imperial y el atún, debido a la sobreexplotación de los bancos de esta clase de pescado. La foca monje, el quebrantahuesos y el oso panda son otras familias afectadas. “Si no tomamos cartas en el asunto, tendrá lugar la sexta extinción masiva después del fin de los dinosaurios”, han advertido desde Naciones Unidas”.

G. Diari de classe (......... / ......... / ..........) [ Què hem fet avui? Que he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

PYP-50

12. L’ésser, més enllà de l’aparença

........ / ........ / ... .....

A. Un dels temes més difícils de la filosofia: arribem a la metafísica !!!! El professor ha demanat a la classe que els alumnes responguin en un full la pregunta següent: “Com podem saber que existim?”. El Joan Pau busca al diccionari: ‘Existir: ser’. I busca a ‘ser’: ‘Ser: existir’. “Doncs sí que anem bé!”. Com puc saber que existeixo? Una pregunta ben difícil! “Ho sé !, simplement. Sento el meu cos, puc moure la mà, gratar-me el nas. I, a més, tinc el cap ben actiu; ho noto: sempre penso en una cosa o altra”. El Joan Pau pensa en què pensa. Pensa què hi haurà avui per sopar. “No posaré pas que existeixo perquè penso si hi haurà ou ferrat o bistec; trauria un zero”. Pensa què pot escriure... “Ben mirat, no és tan idiota això de l’ou ferrat; si penso en el sopar, és que penso que aquest vespre existiré, i si em recordo del que vaig menjar ahir... és que ahir ja existia”. El Joan Pau ja n’està fart, té mal de cap! “Ja està! Existeixo perquè tinc mal de cap”. I, finalment, escriu: “Existeixo perquè, si no existís, no podria preguntar-me si existeixo!”. •

Quina nota li posaries?.... Per què?

Podríem dir que ser és...:

B. La pregunta del milió d’Euros (€ 1.000.000.-) Les coses que no són, no són res o... què són?? La Blanca és de vacances al Sàhara. Havia llogat un cotxe per moure’s. L’ha hagut de deixar a mig camí, encallat a la sorra. Haurà d’acabar d’arribar a l’allotjament a peu i tornar fins el cotxe amb dues o tres persones que l’ajudin a empènyer. Fa tres hores que camina, i comença a neguitejar-se. Ja hi hauria d’haver arribat. “Mentre no estigui caminant en cercle”, rumia la Blanca. Per acabar-ho d’adobar, es beu l’últim glop d’aigua: la cantimplora és buida. El sol li crema la pell. “L’única esperança és que ensopegui un oasi”, pensa. Té la boca seca i la llengua inflada, no es troba gens bé. Just quan ja es veu morta de set en ple desert, la Blanca albira palmeres, uns quants metres enllà. Si hi ha palmeres, hi ha aigua. “És un miracle!”, s’exclama corrent cap a l’oasi. Treu forces de flaquesa, corre de valent, se’n va cap a l‘aigua i es tira de cap... a la sorra. L’oasi era un mmmm mmmm Hi ha coses que són mmmm mmmm, coses que mmmm mmmm, encara que sembli que sí. De fet, l’oasi no era real, encara que el podia descriure: cinc palmeres, aigua cristal·lina, un cactus, vegetació verda... En canvi, existir és mmmm

C. Avui no n’hi ha pas, de definicions

mmmm (però més endavant hi tornarem, eh?)

Preguntar-se si una cosa existeix (o no) és radicalment diferent que preguntar-se si una cosa és vermella, rodona, gran...

Existir ho canvia tot: no és pas una qüestió de detall. Les coses existeixen “de diferents maneres”: (a) o bé són “soles”; o (b) existeixen en un altre ésser (no pas soletes). Classifica-les en (a) o (b) (gira el full, please!): sentir dolor una taula un individu humà saber anglès ser baixet/a tenir 13 anys ara estar assegut mirada del profe la Laura

ser calb cercar una amiga el nombre 4

Segons Aristòtil les 10 maneres de ser es diuen . Les (a) són les ; les que tenen (b) són els (qualitat, quantitat, relació, temps, lloc, posició, situació/estat, acció i passió). Experimentem-ho??!! : El

[1]

gran cavall blanc menjant ensellat [2]

[6]

[7]

qualitat lloc

[3]

d’Alexandre està al matí al pati

[4] [8]

[5]

[9]

relació situació/estat

8 passió

D. Ser aparent i ser real Veure com són les coses de debò no és fàcil. Sovint ens guiem per les aparences. Però, atenció!, les aparences tan aviat poden: a) manifestar o ensenyar-nos les coses reals; com també... b) amagar-nos les realitats, i confondre’ns “N’estic segur, l’Imma està boja boja per mi!”, diu l’August al Khalid. “Com ho saps? Que t’ho ha dit”. “No, encara no, però en tinc molts indicis”. “Què, què? Digues!”, li demana el Khalid, encuriosit. – “Vaig veure la cara que feia quan la mestra ens va canviar de lloc i vam deixar d’estar de costat: se la veia ben fumuda”. En realitat, l’Imma estava fumuda perquè no seia al costat de l’Estefania, la seva millor amiga. “I, ahir, va penjar expressament el seu anorac al costat del meu, per veure’m a l’hora de plegar”. L’Imma havia arribat tard, i era l’únic penjador que quedava. “M’ha convidat a la seva festa d’aniversari” És l’Estefania la que li ha suplicat, perquè està penjada de l’August. “A més, sempre vol ser al meu equip”. L’August és el millor jugador de bàsquet de la classe, i a l’Imma li encanta guanyar. “Fa dos dies que no para de mirar-me”. Fa dos dies que l’August té un nou tic, es pessiga la galta entre el polze i l’índex. L’Imma fa juguesques amb les seves amigues sobre els cops que ho farà en una hora. Les persones que no són bons filòsofs, NO ho saben això, i aparences perquè la realitat s’assembli al que ells volen.

totes les

Pregunta difícil: respecte al refrany “les aparences enganyen”: a) penses que és sempre, sempre, veritat? b) com podem saber si una cosa és real, sense cap aparença? (una cosa invisible) c) quan te’n pots refiar de que “una cosa és el que sembla”?

E. Escolten dues de bones, d’històries Idees: 1. Les aparences que no ens mostren l’ésser autèntic, s’esvaeixen amb el temps. 2. D’altra banda, un mateix ésser pot tenir diferents aparences sense ser un mentider o un fals (exemple: un noi o noia pot ser o molt seriós o molt enrollat, en diferents moments). 52

G. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 12.

13. La guerra

........ / ........ / ... .....

A. Algunes de les vostres excel·lents qüestions • Per què hi ha guerra? • Qui va inventar la guerra? • Treballar a la guerra, no és una feina perillosa?

• Algun dia s’acabaran les guerres? • Ho són, de necessàries, les guerres?

• Es podrien parar de sobte els conflictes? • En algun cas una guerra pot ser acceptable?

B. Experiències comentades •

1a: Lectura d’un breu article (“Jo vaig viure la guerra”), d’El Punt (23 novembre 2008).

•

2a: Film: fragment inicial de la pel·lícula “Salvar al soldado Ryan” (Spielberg, 1998) o episodis aïllats de “Los gritos del silencio” (Joffé, 1984). La primera s’emmarca durant la II Guerra Mundial: la Batalla de Normandia (1944). El nom en clau era Operació Overlord i consistia en la invasió d’Europa des del NO de França. La preparació havia començat ja el 1942. En aquesta operació si van veure implicats l’exèrcit des Estats Units i l’anglès, però també molts francesos, polonesos i d’altres nacionalitats. Va ser un desembarcament amfibi contra l’exèrcit de l’Alemanya nazi. Tot i que l’operació va durar fins el 25 d’agost, en que es va alliberar París, la missió es va iniciar concretament el dia 6 de juny (el dia D): van desembarcar 250.000 soldats i 50.000 vehicles. Va costar moltes vides humanes. Ha estat l’operació d’invasió per mar més gran de la història (al final, casi 3 milions de soldats van travessar el canal de la Mànega cap a França). En aquest fragment reduït es presenten unes escenes que ens poden ajudar a reflexionar. La segona pel·lícula és la sortida dels americans de Cambodja: és una història “molt profunda”.

C. Algunes persones han dit, sobre la guerra, que ... • ...és la continuació del debat polític amb altres medis (Von Clausewitz, s. XIX) • ...és el sistema més bàrbar i menys eficaç per a resoldre els conflictes entre dos països o per conquerir el poder al propi país (Joan Pau II, s. XX) • ...si realment desitges la pau, prepara’t per a la guerra (Vegeci Renato, romà del s. IV) • ...en una guerra sempre es perd més que el que es guanya (popular) • ...és el conflicte més gran de l’Estat, la base de la vida i de la mort (Sun Tzu) • ...només demostra una cosa: que l’ésser humà segueix sent inhumà (anònim) • ...si tinguéssim memòria, acabaríem amb els desastres de la humanitat (dels diaris) • ...quan els rics fan la guerra, són els pobres els que moren (Sartre)

D. Definicions breus Guerra:

Crim (de guerra):

Pau:

Guerra justa i “ingerència humanitària”:

E. Anàlisi personal o en petit grup Guerres que heu estudiat

Quan us sembla que cal fer servir la força militar?

Experiències de guerra que us hagin afectat

Qui són els “nens soldat”?

Armes de guerra que coneixeu

Per a què serveix un exèrcit?

Ara, qui “construeix la pau”?

On comença la guerra?

Què són els cascs blaus?

F. Què és això? Què en penses? “Dos països es fan la guerra. Al principi, es barallen a garrotades: hi ha ferit, i alguns de molt greus. Un dia apareixen les pistoles: després de les batalles, es recullen els ferits, pe`ro també un bon grapat de morts. Més endavant, els soldats duen metralletes, i tenen avions que deixen caure bombes. Hi ha milers de morts, i els dos països queden gairebé destruïts”. Això és una ....... extraordinàriament perilloses

.. Les armes actuals són

“Normalment, si un soldat deixa l’arma a terra, alça les mans enlaire i es rendeix, els soldats enemics no el maten: el fan presoner. Si un exèrcit fa voleiar una bandera blanca, l’exèrcit enemic deixa de disparar. Els militars que fan la guerra no ataquen els qui no la fan, com els nens o les persones grans”. En una guerra, ....... guerra hi ha normes, a no ser que deixem de ser humans.

.. Fins i tot durant la

G. Diari de classe (.......... / .......... / 2009) [ Què hem fet avui a classe? Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

14. Debatre: diàleg o fer xivarri?

........ / ........ / ... ..... 55

A. Tres situacions: 1a, 2a i... 3a ! 1a. La primera “─ Vols que anem a jugar a futbol? ─ Per mi perfecte. ─ No, calla... i si juguéssim a cartes, per fer una altra cosa? ─ Ah, una timbeta, genial! ─ Un set i mig o un mentider? ─ El que tu t’estimis més. ─ Doncs et fa un set i mig? ─ Vinga! ─ I si juguem a la terrassa, ara que fa bo? ─ Enlloc no estaríem millor... ─ I després podem anar al cinema... ─ Molt bona idea! ─ Tinc ganes de veure’n una de sang i fetge, i tu?”

La resposta, ens la podem imaginar... En Max està que bufa. “L’Iu em fa posar nerviós, sempre diu que sí a tot, tot li està bé, que pesat!”, deia ahir en Max als seus pares. A en Max li agradaria que l’Iu li digués: ... .. .... En Max s'ho passa bé parlant i discutint de política, de noies, de professors, de grups musicals, de la desaparició de les balenes... però amb l’Iu és realment impossible: sempre està d’acord amb el que se li proposa. En Max s’avorreix perquè, segons ell, la vida així no té cap gràcia.

2a. La segona “El pianista para de tocar i s’aixeca. ─ No, no, no! Entres molt abans d’hora – diu a la cantant -. Tornem-hi des del principi. ─ Home, jo diria que ets més aviat tu, que vas massa lent – diu la trompetista. ─ Doncs jo penso que tot plegat hauria de ser una mica més lent – intervé la guitarrista. ─ Ara tampoc no exagerem... Al final no hi haurà ritme! – diu el bateria. ─ És que no és pas un problema de ritme – exclama el violoncel·lista”.

Cada músic té la seva opinió personal. És normal, hi ha moltes maneres d’interpretar un fragment musical. “La cantant s’asseu i encreua els braços: ─ Tinc tot el dret de cantar així. ─ I jo tinc el dret de tocar així – diu el pianista. ─ I jo tinc el dret de tocar així – diu també el guitarrista, ...i el bateria... i el violoncel·lista ─ I jo!, I jo... ─ I, doncs, què fem? – pregunta la trompetista. Es fa un gran silenci a la sala.”

Què passarà si cadascú es manté ferm en la seva posició? Si tothom es tanca? . ... ..: . .. ... hi haurà música, . ... .. hi haurà concert.

3a. La tercera “La mare aparta delicadament el pit de la boca de la Paula i es corda la camisa. La Paula arrufa les celles, mou els braços i les cames, prem els llavis, gira el cap a banda i banda. Tot d’una es posa a plorar, com si volgués foradar-te els timpans!”

La Paula plora perquè ... .. ... . Ho fa així perquè .. . ..... . D’aquí a uns mesos, picarà de peus, es rebolcarà per terra o s’amagarà sota la taula. Té . ... ... “La mare d’en Roger desa el suc de taronja a la nevera. ─ Posa-me’n una mica més – demana en Roger. ─ Però si n’has begut mig litre! – respon la mare. ─ He fet dues hores d’esport aquesta tarda. Em moro de set. ─ Beu aigua, que no té sucre. ─ Mira la composició: “no hi ha sucre afegit”. Ara no em diràs pas que el suc de la fruita és dolent! ─ No, però... [Quan el professor ho digui, girem el full]

En Roger té . ... ...No opina pas el mateix que la seva mare. Per això fa servir arguments per mirar de convèncer-la que li deixi beure més suc de taronja. Ell no plora, ni 56

pica a la taula, ni fa cap mena de xantatge del tipus: “si de veritat m’estimes, posa’m més suc de taronja”. Els xiscles, les amenaces, les ofenses, els cops de porta... són fàcils. Fer servir bé el llenguatge i adreçar-se a l’enteniment dels altres, això és maduresa.

B. Experiment molt i molt “perillós”...,

a classe

1. Es fan grups, com se t’indiqui. Proposem arguments clars seguin l’estil que se’t digui. F/C Tema Els meus arguments. I alguns dels nostres arguments I. Dur uniforme escolar

II. Exàmens de recuperació, després de l’’estiu III. Qui guanya més diners, ha de pagar més impostos IV. El nostre Institut hauria de tenir més alumnat 2. Ara ve l’experiment col·lectiu: fes cas de totes les indicacions i considera què passa... Anota aquí la teva conclusió “personal”: gg g

C. Definicions breus Debatre:

Elements no verbals (en la comunicació):

Pluralisme:

Relativisme (ètic):

D. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 14.

15. Nois i noies

........ / ........ / ... .....

A. Algunes de les vostres super-preguntes 1. Per què no vam néixer tots iguals? 2. Els nois i les noies, poden ser amics? 3. Per què som diferents els nens i les nenes? Què tenim en comú? 4. Per què dues persones del mateix sexe no poden tenir fills? 5. Les noies tenen més coneixements que els nens, o iguals? 6. Per què als nois els canvia la veu i a les noies no? 7. Per què si una noia i un noi són amics, casi sempre es pensa que són xicots?

8. Per què les noies poden fer més coses a la vegada que els nois? 9. Per què les noies ho tenen tot polit i els nois són més bruts i més desordenats? 10. Com seria el món si els nois fossin iguals a les noies, o al revés? 11. Per què jo sóc nena i no nen? 12. Hi podria haver un tercer sexe? 13. Per què els nois i noies volen cridar-se l’atenció els uns als altres? 14. Hi ha alguna raó per la qual es comuniquen millor les noies amb les noies i els nois amb els nois?

B Textos breus “La Isabel està estirada i el Pere li agafa la mà. Escolten amb atenció el metge, que els diu: “Això gairebé ja està! Li veig el cap. de seguida el podreu agafar!”. La Isabel i el Pere encara no s’ho acaben de creure. Tenien una mica de por, però tot ha anat molt bé. De cop i volta se sent un crit. La criatura ja ha nascut! “Una nena preciosa!”, diu el metge. A l’habitació del costat se sent, gairebé al mateix moment, una llevadora que crida: “Un nen preciós!”. Abans que hi hagués sistemes per saber si una dona embarassada tindria un nen o una nena, cada cop que naixia una criatura se sentia dir: “Es una neeeena!”, “És un neeen!”.

• •

Si un nadó és nen o nena, es veu de seguida?, o s’ha d’esperar molt per saber-ho? Sabeu que diria un extraterrestre si tornés a casa seva després de visitar la Terra?: “Els terrícoles no són pas com nosaltres. N’hi ha de dues menes, de dos tipus: els .... .... i les ... .. ...” ”. I explicaria la diferència entre els uns i les altres. Segurament s’hi hauria fixat més que no pas en la diferència entre alts i baixos, calbs i peluts, prims i grassos, joves i vells...

Quina nena no ha pensat alguna vegada: “Els nens són un zero a l’esquerra”?, i quin nen no ha pensat alguna vegada el mateix respecte a les nenes? No tothom gosa dir-ho, però si els adults fan memòria de la seva infantesa, segur que recordaran que al pati de l’escola, amb els seus amics o les seves amigues, ho havien pensat alguna vegada. I també que les històries d’enamoraments eren una bestiesa. I després, un dia, enmig d’aquella colla de zeros a l’esquerra n’hi ha un o n’hi ha una que, per a algú, no és tan desastre. Aquesta noia o aquest noi n’han trobat un dels de l’altre sexe diferent dels altres. Aquesta diferència és màgica, perquè fa passar de ser un zero a l’esquerra a ser fantàstic. Per a això no hi ha cap explicació.

C. Definicions breus Sexe: Gènere: Masclisme / feminisme: Complementarietat:

D. Investigació sobre el gènere: què no es pot fer si tu ets...? Abans, marca amb una creu el que et pertoqui: noi ........ -noia ........ Hi ha gent que creu que hi ha coses que no les pots pas fer perquè, si les fas, la gent no et considerarà del teu sexe (si ets un noi, diria que ets “nena”; i si ets una noia, diria que no ets “una noia com cal”). Respon a les següent preguntes, en grup (si se n’han fet) 1. Quines coses no pots fer, per aquest motiu, quan... a) ets a classe...: b) un professor et renya...: c) estàs al pati...:

d) tens un conflicte amb un company més gran que tu...:

e) xerres amb les noies...:

f) estàs enmig d’un grup de nois...:

g) penses en la manera de vestir...:

h) t’has lesionat fent esport...:

2. Et sembla bé allò que és típic? (les coses escrites al punt n. 1)? Dóna’n una raó.

3. En la teva opinió, hi ha diferències entre noies i nois en la manera d’expressar l’alegria, l’enrabiada, la tristesa, la por, el fàstic o la sorpresa,...?

4. Al pati, a l’hora d’esbarjo: a) què sols fer? b) que t’hi agradaria fer (si és diferent)?

E. Activitat en grup Posat on t’indiqui el professor (poden ser grups d’un sol sexe o mixtos: el que et toqui) Hi ha avantatges en ser noia? Quins? 1.

Ser noi, té avantatges? Quins? 1.

F. Diari de classe (......... / ......... / ..........) [ Què hem fet avui? Que he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

16. Festa

........ / ........ / ... .....

A. Us ho heu preguntat !! 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Per què hi ha tantes festes? Un dia de festa: és igual per a tothom? Per què les festes són tan guais? Són necessàries les festes? Per què els dies de festa ningú treballa? Quin sentit té sortir de festa? Per què dissabtes i diumenges ho són?

8. Totes les festes són bones? 9. Qui va fer la primera festa? 10. Per què “party” vol dir festa en anglès? 11. Diumenge és festa quasi a tot arreu? 12. Per què els animals no van de festa? 13. Tots els pobles tenen un dia especial de festa? Per què són diferents?

B. Ens en sortiríem? Imaginem-nos que ens proposem fer una festa. Què haurem de decidir o preparar? [Un cop haguem decidit si és un aspecte important o no, posem-hi una creu i passem a la següent]

A quin lloc concret es farà? (ciutat, carrer, casa, local...) Quin dia? (indicar moment de la setmana, del mes, de les estacions...)

Quanta estona durarà? Què estarà prohibit?

A quina hora comença?

El menjar?

S’han de dissenyar invitacions?

La qüestió de la música.

Com cal vestir-se?

Com convidar als assistents? Es farà periòdicament (cada any, cada mes...)? Quants diners ens costarà? Com es pagarà?

Quin n’és un bon motiu per fer-la? Qui s’encarregarà d’organitzar-la i muntar-ho tot?

C. La meva experiència, la de cadascú Podem posar-nos en petits grups i, de manera ràpida, comparar quines són les millors experiències de festes viscudes per nosaltres i algun altre dels del grup. Les millors festes que jo he viscut a la meva vida, fins ara, han estat... 1.

Algunes opinions i experiències d’altres han estat, per exemple,... A.

D. Text seriós

[sé subratllar intel·ligentment?, eh?]

Una festa és un esdeveniment de caire social organitzat o bé de forma pública o bé per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho be plegades. La paraula festa és d'origen llatí i apareix en llengua catalana a partir del segle XIV. Comparteix l'arrel amb fira amb el significat de dia festiu. Una festa religiosa es pròpia d’unes creences o tradicions. Sovint són continuació d’altres celebracions anteriors, paganes, com és el cas del Nadal o de la Nit de Sant Joan relacionades amb el moviment aparent del sol. Altres festes, originàriament religioses, s'han dessacralitzat

força per a molta gent (Setmana Santa, la Immaculada Concepció etc.). Fins i tot es dóna el cas de festes religioses, com el Carnestoltes, recuperades i revifades per tal d'accentuar-ne el vessant lúdic. Els Estats acostumen a celebrar com a festa el dia de la independència, o de la Constitució, de determinades batalles (presa de la Bastilla, per exemple) considerades decisives. Aquests dies són decretats com a festius laborals. Les nacionalitats, regions o forces sindicals també tenen les seves festes pròpies. Per exemple, l'11 de setembre a Catalunya o el 6 d'octubre a València, o bé el Primer de maig, festa del treball. Les festes locals, com la Festa major, les festes de barri, les Falles, la Patum de Berga, San Fermín a Pamplona, la Feria de Abril, l'Oktoberfest alemanya, el Carnaval de Rio de Janeiro, les festes de la verema i moltes altres han incrementat amb el temps la seva incidència: atrauen molta gent forana i són promogudes pels mitjans de comunicació. Les festes particulars (en anglès party), que hom pot celebrar amb qualsevol pretext, acostumen a ser d'aniversari, a l'oficina (comiat de treballadors, jubilacions, dinars de Nadal), casament, etc. En algunes cultures, com la mexicana, també es fa festa en els enterraments. S'ha produït un cert increment de la intensitat en la celebració de festes privades, sovint amb una certa disbauxa i un major consum de substàncies euforitzants. Això no sempre sembla bo. Cal anar amb compte!!

E. Definicions breus Celebrar:

Periodicitat / fet aïllat (una tantum):

Identitat (cultural o nacional):

Festa:

F. Festa és... Cerquem paraules o expressions senzilles que “associem” mentalment a “festa” Per exemple: “cosa extraordinària”, “aperitiu”, “fer regals”, etc.

G. Diari de classe 61

El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 16.

17. Bonic o lleig

........ / ........ / ... .....

A. Ens afecten les coses boniques? Pensem-ho... “Torna a començar l’escola, i el Boi ha comprat llibretes i un bolígraf nou, de punta fina. El primer dia ja té deures de matemàtiques per fer. No és la seva assignatura preferida, però només de pensar en la llibreta nova i en el nou bolígraf de punta fina ja té ganes de posar-s’hi. S’hi esforça, no fos que esguerrés una llibreta tan bonica”. Al final del curs passat, el Boi escrivia de qualsevol manera a la llibreta d’apunts, tant se li’n donava, la llibreta estava feta una misèria. Ara, però, li ve de gust escriure-hi bé, fer-hi números bonics, fer ratlles rectes. La bellesa és un plaer per a la vista. Però també té la força de canviar el color dels nostres pensaments: per exemple, la bellesa d’un fragment musical, dels estels que brillen enmig de la nit, d’una estàtua, de l’arc de sant Martí... tot això ens fa pujar la moral. Ens recorda que la vida por ser bonica. ....... A vegades no estem a gust amb nosaltres mateixos: ens detestem (ens sentim inútils, o poc interessants, pitjor que els altres), però... hi ha una esperança!! Mireu, mireu... Situació A: “Fart!, n’estic ben fart!: fart del meu nas, fart dels grans que em surten, fart d’aquells cabells tan fins, de les ulleres, de les dents mal posades, fart d’aquesta carota... Em trobo horrible, horrible de debò” Situació B (poc després de l’ auto-menyspreu d’abans): rebem una nota d’amor d’un amic o d’una amiga; ens conviden a tres festes seguides, ens aplaudeixen en acabat d’una presentació a classe, i... tenim la mateixa cara, ulleres, etc., però ens sentim estimats, o apreciats, o admirats. Aleshores ens trobem interessants i “guapus”. Es cert que: ....... Però també és cert que: .....

B. Definicions breus Bellesa:

Valoració:

Subjectivitat:

Interpretació:

C. En poques paraules... Una cosa o una persona em semblen molt lletjos pel fet que... 1. 2. Allò més bonic del món ho és, per a mi, perquè... 1. 2.

... .....

D. Estimar o semblar-nos bonic: què és primer? Escolta l’anècdota de l’osset de la Rut. Responem a aquestes preguntes: a) si aquest osset fos a l’aparador d’una botiga, en venda, la Rut el compraria? b) per què l’acarona dolçament mentre dorm,... si és tan lleig? c) l’estima perquè el troba bonic o... perquè...? d) quines altres coses lletjotes poden “·ser boniques per nosaltres”? L’amor o l’afecte per determinats objectes o persones els dóna una certa bellesa: els sentiments ens fan veure una bellesa...

E. Aprendre a gestionar la bellesa Suposem que la bellesa i la lletjor no és el que veiem en un mirall sinó el que sentim a dins nostre... Si és cert, saps per què ho es? Perquè... ....... ... “A classe, la Sílvia no s’hi troba gens bé. Estudia i té bones notes, però està acomplexada perquè és de bon tros la més baixa de tots, no gosa somriure des que li han posat ferros a les dents, no li agrada gens com li han tallat els cabells i ja fa quatre dies que li han sortit tres grans al mig del nas. El seu malson és l’hora del pati. Es queda en un racó, i no en surt ni que la vinguin a buscar”. Se sent com l’aneguet lleig, horrorosa... i vol passar inadvertida: funciona!, ja no s’hi fixa ningú. Està bloquejada. “És dilluns, i a classe n’hi ha un de nou. Es diu Frederic. El professor li ha dit a la Sílvia que li ensenyés l’escola. El porta a la biblioteca, al menjador, al gimnàs i a la sala de professors. Ella no diu ni piu, i ell en canvi no para de xerrar, d’explicar acudits, especialment de rosses, i a la Sílvia, que és morena, li fa gràcia. “És ben curiós, rius com la Carolina”, li diu el Frederic. “Qui és, la Carolina?”. “Era la meva millor amiga a l’altra escola, i trobo que fins i tot t’hi assembles”, respon el Frederic. El Frederic i la Sílvia xerren sovint, i han decidit fer plegats el pròxim treball sobre Gaudí. Aniran a casa la Sílvia, perquè el Frederic no té ordinador”. La Sílvia ja no intenta passar desapercebuda, riu, parla amb els altres. S’ha desbloquejat: ja no s’amaga, els altres s’hi fixen i, per tant, ja no se sent tan lletja. Fins i tot... “Et queden bé els cabells curts”, li diu la Lídia. “Però si fa ben bé quinze dies que me’ls vaig tallar!”, diu la Sílvia, sorpresa. “Sí?”, fa la Lídia. “Doncs no m’hi havia fixat, el queda molt bé”. Ningú no s’havia adonat que la Sílvia era bonica. Estava tan convençuda que era lletja que aconseguia fer-ho creure als altres. Ara ja no es comporta com algú que vol amagar-se.

F. Diari de classe (......... / ......... / ..........)

18. El cos i la ment

........ / ........ / ... .....

A. El cervell dins dels cos humà: un òrgan misteriós Després d’haver vist a classe el vídeo de la BBC “L’univers del cervell” (1999), indica si aquests enunciats – dels quals es parla al documental – són vertaders (V) o falsos (F). V

1. El cervell és un òrgan molt misteriós i el més especial del nostre cos 2. En el procés de l’evolució, el cervell sempre ha sigut igual de gros 3. El cervell gasta una cinquena part de l’energia que aconseguim menjant 4. Sentim, pensem i estimem en el cervell, ja que veiem com s’hi activen algunes parts 5. El filòsof Aristòtil no es va plantejar pas com funcionava el cos humà 6. Amb un escàner veiem amb quines zones del cervell escoltem o apreciem la música 7. Una neurona és una cèl·lula nerviosa del nostre cos que dispara impulsos elèctrics 8. Les neurones estan totalment enganxades, de manera directa, les unes a les altres 9. És millor comparar el cervell amb un termiter (on hi ha “tèrmits”) que amb un ordinador 10. Tenim moltes capacitats que no aprenem sols sinó de la col·laboració amb altres 11. Els moviments rutinaris que fem els té apresos el cerebel (a la nuca, sota el cervell) 12. La major part del cervell es dedica a l’olfacte 13. L’única forma de veure el cervell des de fora és a través de l’ull i el nervi òptic 14. Veiem les coses gràcies als ulls. No faria falta que hi hagués cervell 15. Hi ha ximpanzés amb un cervell que els permet fer servir 19 eines diferents 16. Per a desenvolupar el pensament humà va ser molt important el dit polze 17. Les mans només són un afegit per als humans: seriem iguals anant a quatre potes 18. Podem recordar un màxim de mil coses diferents 19. La memòria és un recurs essencial per al cervell i també per a l’educació 20. Necessitem un cervell gran per tractar els altres: xafardejar, discutir, saber estar, etc. 21. El cervell regula això: moviments, vista, memòria, llenguatge i habilitats socials 22. No sabem on està la consciència: amor, art, ciència i religió. Això no ho veiem al cervell 23. Observant el cervell es demostra que no hi ha ànima: en els humans tos és matèria 24. He après coses noves sobre el cervell, veient aquest documental 25. Sé quina relació hi ha entre la meva ment i el meu cos: puc explicar-ho a tota la classe

B. Cal fer servir el cap Quan una persona fa coses estranyes es diu que “s’ha tornat boig” o que “ha perdut el cap”. Llegim una escena: “El Rodolf surt del cotxe cridant i va de dret cap al conductor del camió que bloqueja el carrer. Li pren de les mans la caixa de sucs de fruita que anava a descarregar del camió i la llança a terra amb tota la força del món. Les ampolles esclaten i un brollador de suc esquitxa la gent que passa per la vorera. El Rodolf té la boca torta, un fil de bava li cau barbeta avall, els ulls li surten de les òrbites”. En aquest cas, el cap, la ment, ha deixat de controlar

les accions del cos

“- Foc, foc! La gent s’aixeca i fuig corrent. Tot són crits i xiscles. La Cornèlia, mentrestant, agafa el mòbil i truca als bombers. Arribaran de seguida”. La Cornèlia no ha perdut els nervis, ha actuat amb seny, ha tingut el

cap clar

C. Definicions breus 66

Ment / ànima:

Cos humà:

Cervell:

Dualisme / Monisme [antropològics o “dels humans”]:

D. Una cançó per a pensar? (de l’Alex Ubago) “Tú estás siempre en mi mente Pienso en ti amor a cada instante. ¿Cómo quieres tú que te olvide? Si estás tú, siempre tú, tú, tú Siempre en mi mente. Tú estás siempre en mi mente ¿Cómo hiciste tú para olvidarme? Ayúdame a olvidar en mi mente Siempre estás, siempre tú, tú, tú siempre en mi mente.

¿Qué voy hacer? No sé, no encuentro nada, nada, nada. La solución no sé cómo encontrarla Y yo trato de olvidarte, Yo quiero olvidarte Y yo no sé cómo te olvido Siempre en mi mente. ¿Qué voy hacer? No sé, no encuentro nada nada nada...”

Hi ha un element clau de la conducta humana que tothom, de fet, coneix i exercita: la decisió. Decidim què farem el cap de setmana, amb qui anirem a passejar quan acabarem les classes, etc. La capacitat de decidir sembla el nostre element més propi, el que més controlem. Molt més que la respiració regular, la circulació de la sang, la capacitat memorística o aquelles coses que ens venen al cap sense voler. El nostre jo està situat darrera la capacitat de decidir. Les decisions són nostres, no depenen de ningú ni de res... Però com es va d’allò que decidim a allò que fem?

E. Relació ment-cervell (o “problema de la relació ment-cos”) Una qüestió típicament filosòfica és: “qui decideix que jo aixequi el braç?”. No pas “com aixeco el braç?” o semblant, sinó qui ho decideix, per què, etc. No n’hi ha prou amb els intercanvis electroquímics de les neurones connectades o l’energia química del que hem menjat... Hi ha dues solucions possibles: dualisme i monisme “Les ciències no ens faran veure mai la intimitat del funcionament del nostre cervell. L’home no entendrà mai completament a l’home perquè en el disseny del cervell humà no hi cap la possibilitat d’entendre el seu propi funcionament. Però no dubto que el coneixement cada cop més profund de petites parcel·les de l’estructura cerebral permetrà anar aclarint més i més el seu impossible coneixement últim” (David Hubel)

G. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 18. 67

19. La Lògica: primers passos

........ / ........ / ... .....

A. Tots venim de fàbrica amb la capacitat de raonar bé Tots els nois i les noies, a mida que van creixent, fan servir més paraules del llenguatge, s’expliquen millor, comprenen més coses i... sobretot, són capaços de raonar bé. Això es diu actuar amb “lògica”. Per exemple, si en Pere em diu que els dilluns va al gimnàs, i jo sé que avui és dilluns, puc “deduir” que avui en Pere anirà al gimnàs. El que passa és que les lleis per raonar bé, a vegades, se’ns confonen i les fem servir de manera incorrecta. Quan un raonament sembla correcte però no ho és s’anomena actuar amb “lògica”. - Mira Jaume: si no estudies seràs un noi que no servirà per res a la vida. Hauràs de treballar aquí i allà. No tindràs un sou fix i potser hauràs de dedicar-te a robar per viure. Tot i així val més ser una “bona persona”, encara que no en guanyis tan fàcilment, de “pasta” - Però, pare..., com em dius això?; si tu tampoc vas estudiar i bé que et guanyes la vida: tenim un cotxe gran, una casa preciosa... - Sí, sí, Jaume, però ara ja m’ha enxampat la Policia i hauré d’anar a la presó. I de què em servirà tenir tants de diners? No seré pas feliç allà tancat, lluny de la mare i de vosaltres, fills meus. Ho vaig pensar malament. - Ah, o sigui que quan em deies que, per ser feliç calien els diners, no estava pas ben raonat, oi? - Certament, Jaume: cal aprendre a argumentar bé. Mira: tenir diners va bé per la vida però no n’hi ha pas prou. La condició necessària per ser feliç és ser una bona persona. Aquest és l’argument imprescindible. Per exemple, el noi o noia que li diu a la seva mare que li doni 3 € argumentant que tots els altres pares dels amics els en donen, fa servir un argument fal·laç, un fals argument. El “perquè..” o el “per tant...” són un engany, van dirigits al cor més que no pas al cap. En canvi, si acceptem que “els nens que estimen els pares els obeeixen”, quan en Jordi no fa cas vol dir que no els estima prou: ara sí que és correcte. I això es pot estudiar. A la vida ordinària hi ha molts arguments mal expressats. Per això, hi ha una part de la Filosofia que, des de fa 25 segles, estudia les “regles dels raonaments correctes”: ara en donarem uns primers passos. Es diu, la act “. Veiem-ne uns ”exemples”. Penses que és un bon raonament aquest que fa la Laura?: “Si vas a divertir-te al parc aquàtic has de portar banyador. Com que veig que portes un banyador, vol dir que has anat o que vas al parc aquàtic”. I aquest?: “Les persones que beuen moltes begudes alcohòliques i s’emborratxen van de bar en bar. En Jaume va de bar en bar: per tant, és un borratxo”. I aquest?: “Com que no és pas possible que no sàpigues nedar o que no sàpigues conduir, podem deduir que saps conduir”.

B. Definicions breus Concepte:

Proposició o enunciat:

Raonament o inferència:

Lògica formal:

C. Inventem un llenguatge per a calcular Els llenguatges tenen símbols. El nostre en té de tres tipus: a) Variables: p, q, r... (cada un significa una “proposició diferent”) b) Constants: no ( ¬ ), i ( ∧ ), o ( ∨ ), si... llavors... ( → ) c) Auxiliars: parèntesis de diferents tipus: (...), [...], etc. Per exemple: 1. Bon dia! 2. Vols jugar? 3. Si plou els carrers estan mullats, i ara plou. Per tant, els carrers estaran mullats. 4. No pot ser que estudiïs i miris la TV. Per tant, o no estudies o no mires la TV. 5. No contestaran si els escrius un e-mail. Et sentiràs desgraciat si no et contesten. Aleshores, si els escrius et sentiràs desgraciat.

D. Calculem si la fórmula és correcte? [1=V / 0=F] Poden ser tautologies, contradiccions o indeterminacions. A 1 1 0 0

B 1 0 1 0

Negació ¬ A 0 0 1 1

Si surten tot 1 vol dir que és ... hi ha 1 i 0 dependrà, és ........

Conjunció A∧B 1 0 0 0

Disjunció A∨B 1 1 1 0

Condicional A→ B 1 0 1 1

.......; si tot 0 és ....... ..

...; i si

E. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 19. 69

20. El respecte: d’on ve i com s’encomana?

........ / ........ / ... .....

“Al barri, tothom respecta el Ben. A ningú no se li acudiria protestar contra una ordre seva, ni discutirla”. • El Ben és un traficant de drogues, un autèntic cap de banda. Amb les seves armes i la seva colla, es fa respectar de tothom. Al poble tothom respecta el vell Sulayman. Si algú té un problema, o si hi ha un conflicte, li demanen consell. Hi és cada tarda: s’està assegut a l’ombra d’un vell baobab”. • En Sulayman és un savi. Amb la seva experiència, amb la seva saviesa, aconsella la gent del poblat, i tota la regió el respecta.

A. La gran confusió: estem ben equivocats, a vegades. “- Endreça’t l’habitació! - No tinc temps, l’entrenament de futbol és d’aquí a deu minuts. - O t’endreces l’habitació ara mateix o aquesta tarda no surts. - Però és la meva habitació, no molesto a ningú - Penses respectar ton pare, sí o no? Si et dic que endrecis l’habitació, l’endreces i llestos.”

•

Aquí hi ha un error: el pare diu que “ha de respectar-lo”, però... sabem que podem “obeir” un professor, un policia, una persona gran... sense respectar-los gens. Fer servir malament una paraula, la gasta... i ja “no vol dir” allò que volia dir. Un exemple: “sigues amable, digues bon dia; sigues amable, no arribis tard; sigues amable, no tiris papers a terra..., es carrega el significat de l’amabilitat.

B. Distingim el respecte d’altres “coses” diferents? Escriu noms de persones o de situacions on hi hagi a la vegada...

Amb respecte

Sense respecte

Obediència Por Amabilitat “Bona educació”

C. Un exemple de “respecte” que potser mai l’havies pensat. “En Jeroni, el vigilant del menjador de l’escola, no pot més: té unes ganes boges d’estampar un parell de bufes al Marçal, perquè ara ja n’ha fet un gra massa. Ha tirat la sopa a terra, just a sobre els peus del Jeroni. Evidentment, el Marçal diu que ho ha fet sense voler, però el monitor del menjador no el creu ni un mot. Tothom ho sap, que en Marçal és un provocador de mena. I ara es mira el Jeroni de fit a fit, amb un somriure sorneguer als llavis. El Jeroni es controla: res de bufes. Envia el Marçal de dret a veure al director”. • Per què en Jeroni domina les ganes de bufetejar el Marçal? Què és més fort...?

Raó: l’ésser humà, una persona, mai pot ser “un mitjà”, una cosa que serveix per a..., ja que és un fi en ell mateix. Com tractem... 1.Una velleta a l’autobús: 2. Una esponja de dutxa: 3. Un professor substitut: 4. Un llapis:

5. Un presoner:

6. Un cotxe: 70

D. Definicions breus Respecte:

Menyspreu:

E. Cadascú al seu lloc: ni massa a prop ni massa lluny! 1. “La senyora Puig deixa la compra damunt el marbre de la cuina i fa una ullada a la correspondència. Publicitat d’un supermercat, factures del telèfon i de la llum, i una carta per la seva filla, la Clara. “Aquesta lletra no em sona”, pensa la senyora Puig. Examina el sobre de més a prop i es posa les ulleres per poder veure el tampó de correus. Ve de Reus, la carta. Ja és ben estrany: no hi coneixem ningú a Reus. Quan deixa la carta a la taula de l’habitació de la Clara, la senyora Puig es recorda de cop que les últimes colònies van ser a prop de Reus. Llavors mira el sobre de més a prop. “Mmm..., no és pas lletra de noia, això”. No li lliga: diumenge passat, mentre la Clara era al cine, va tafanejar què havia escrit al seu diari i no hi va trobar res sobre un noi de Reus. Mira el rellotge: les cinc. És dijous, i la Clara no torna fins a les sis. Agafa la carta, surt de l’habitació i treu la planxa de l’armari dels trastos. Amb el vapor de planxar, segur que el sobre s’obrirà bé. L’última vegada va funcionar. Només cal una mica de cola per tornar-lo a tancar... i aquí no ha passat res”.

2. “No, i ara, no passa res, sóc a la cua del súper, podem parlar tranquil·lament”. El Rodolf aguanta el mòbil entre el coll i l’espatlla i va posant tot el que ha comprat dins les bosses. “Aquest vespre, sí, perfecte, ens trobem davant del cine”. Com que el Rodolf no s’adona que la caixera li dóna el tiquet, ella el deixa sobre la cinta, al costat de la caixa. “No, millor a l’última sessió, que així podrem sopar abans”. El Rodolf veu el tiquet i allarga un bitllet de 20 euros, amb la mirada perduda cap al sostre. “Que t’has d’aprimar? Però bé que s’ha de sopar, oi?”. El Rodolf, empipat, perquè ja es veu menjant només formatge fresc, no s’adona que la caixera li torna el canvi”.

Situació 1:

Situació 2:

F. Com tractar els altres?: el respecte s’aprèn, no és pas un “sentiment” “Avui el professor proposa als alumnes que li facin preguntes sobre el seu ofici. Les preguntes li plouen de tots costats. “Quan vas decidir ser professor?”, “T’agrada, aquesta feina?”, “Què prefereixes, l’Escola o un Institut?”, “Eres el primer de la classe?”, “Hi ha classes que no t’agradin?”, “És dur, fer de mestre?”, “Com vas conèixer la teva dona?”... El professor es gira cap al que ha fet la pregunta. “El tema no era aquest, Conrad. Aquesta pregunta no te la contestaré”.

El menyspreu ens aïlla dels altres. Però el respecte obre camins, uneix la gent, però....

Pensem 3 exemples de “respecte (amb persones) que hagis après, que no coneixies... 1. 2. 3.

G. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 20. 71

20a. Revisió 01 (Fitxes 11-20)

........ / ........ / ... .....

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 14

Què és “debatre”? Què són els “elements no verbals de la comunicació”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 18

És millor _________ _____ el cervell amb el funcionament d’un _______ _______ que no pas amb el d’un ________ ______. L’única forma de veure el _______ _______ des de fora és a través de l’______________ i del _________ _____.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 11

En què s’assemblen i en què es diferencien un ximpanzé i un ésser humà?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 17

Indica 3 persones o coses boniques i tres lletges. Afegeix una frase on diguis per què les has escollides. 1. [boniques] 1. [lletges] 2. 2. 3. 3.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 20

“No tractem igual una pilota de futbol i una persona condemnada a la qual hem de vigilar en una presó”: exposa les diferències i per què el respecte ha de ser diferent...

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 12

“Les aparences – a vegades – ens enganyen, les coses no són el que semblen”. Inventa un relat breu on algú es pensa una cosa i la veritat és una altra.

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 19

Planteja’t 2 preguntes que tinguin que veure amb la Lògica i la manera vàlida de raonar: per exemple, tothom té les mateixes lleis de pensament correcte? 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 13

“La guerra sempre és dolenta però no és pas sempre injusta”. Com ha de ser una guerra per ser “justa”?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (V o F, i per què?).

Fitxa 16

“Les festes periòdiques són les que es fan un cop a la vida, com el bateig o la Primera comunió”.

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 15

“Nois i noies són iguals i també diferents”: escriu 3 exemples concrets de cada cosa.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat... Això només ho has de fer el dia del control de debò... però vés-ho pensant ja!!!!

20b. Revisió 02 (Fitxes 11-20)

........ / ........ / ... .....

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 11

Què s’entén filosòficament per “ànima”, i què és el “codi genètic”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 16

Escriu 10 paraules diferents (o expressions breus) que et recordin o associïs a una festa o celebració.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 18

Com seria la meva vida si el cos i la ment no anessin d’acord? Per exemple, si volgués aixecar el braç i el cos no em fes cas, o si em tornés blau o blava quan rigués...? Com funciona la relació entre la ment i el cos?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 19

“Quins són els símbols del llenguatge artificial que hem estudiat?

Escriu amb p i q el següent: “Ara no és dilluns o faig els deures; aleshores podem concloure que és impossible que sigui dilluns i no faci els deures”.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 13

Característiques de l’exèrcit ideal i del comportament dels seus soldats.

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 14

Escriu 2 arguments a favor i dos en contra d’obligar tothom a anar sempre a un màxim de 40 km/h amb el cotxe. 1.2.-

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 17

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la “bellesa”, les “coses boniques”. 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 15

Força gent diu que les noies – a diferència dels nois - poden fer més d’una cosa a la vegada i són més polides: hi ha alguna raó per això? Per què?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (V o F, i per què?).

Fitxa 20

Els sentiments sempre estan per davant del respecte. Cal tractar els altres tal com ho sentim a dins nostre (bé, si són amics; i malament, si són enemics).

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 12

Assenyala 5 exemples de coses reals del món que no són pas “substàncies” sinó que són “accidents”.