2013 examens recull

Filosofia Àrea docent

Recull d’exàmens Curs 2012-13. Xavier Serra iesilladerodes.cat / @xserra

Uns dels objectius principals del sistema educatiu és que els alumnes siguin competents en aquelles assignatures que cursen, ja siguin instrumentals com si es tracta d’àrees ben específiques.

1. La Filosofia no és una assignatura senzilla. Es cursa pròpiament a Batxillerat, tot i que a l’Institut on treballo actualment és present des del principi fins al final. El curs 2012-13 l’han seguida d’una o altra manera més de 320 alumnes.

2. Bàsicament, les assignatures són: a) Història de la Filosofia, de 2n de Batxillerat (3 h. setmanals) b) Filosofia i Ciutadania, de 1r de Batxillerat (2 h. setmanals) c) Educació eticocívica, de 4t d’ESO (1 h. setmanal) d) Educació per la Ciutadania i els Drets Humans, de 3r d’ESO (1 h. setmanal) e) Filosofia per a joves, com a formulació concreta de la matèria “Alternativa a la religió”,. a 1r d’ESO (2 h. setmanals).

3. De manera abreujada, i respectivament, les sigles emprades són: Filo2, Filo1, ETC, CDH i PYP. 4. Un dels punts fonamentals és l’avaluació. L’avaluació és continuada i és fruit tant del treball a l’aula (atenció, interès, participació...), com de la realització de les activitats que es demanen o que siguin opcionals (bona part estan disponibles al Campus virtual). En aquest sentit, és convenient consultar l’àrea adequada del Campus virtual fàcilment accessible des de l’adreça http://xserra.net/cv 5. Un altre aspecte és la realització dels exàmens. Aquí es presenten, ordenadament, per cada assignatura, en l’ordre assenyalat en el n. 3, i per trimestres, i algun de recuperació i altres de tipus global (a vegades el de setembre de l’any anterior). En cada cas, la capçalera de l’examen hauria de ser prou clara. En cas de dubte se’m pot consultar (xserra@terra.es).

6. Es pot fer l’ús que cadascú vulgui d’aquest material, citant-ne la font si és oportú. D’entrada, assenyalo que: a) Possibles errors de transcripció, fàctics o d’estil, han de ser entesos com circumstancials; b) No hi ha encara un solucionari editat, si bé cada examen té els seus criteris de correcció i respostes. No les tenia prou en net com per posar-les aquí. Se’m pot preguntar també.

Confio que, en els propers anys, els criteris de correcció de cada prova podran ser oportunament publicats; c) El nivell d’exigència d’aquestes proves no pressuposa la de cursos següents. Entre d’altres raons perquè hi pot haver canvis tant en l’ordenació del temari com en l’estil de les proves.

7. Com es veurà, el meu esquema habitual consisteix – excepte a 1r d’ESO on les proves de “Filosofia per a joves” es realitzen amb la llibreta personal com a material d’acompanyament en unes preguntes breus de caràcter acadèmic pur, l’elaboració d’un tema a escollir entre dos i un comentari de text (excepte pocs casos, com el trimestre de Lògica, o altres petites modificacions).

8. He de recordar aquí, com està clarament escrit en la programació i criteris de cada assignatura, que per aprovar el curs exigeixo que s’aprovi separadament cada un dels trimestres. I també que m’estic plantejant la conveniència de recuperar la idea d’un “examen final general”, que ja exercito per pujar nota, però que veig cada cop més convenient.

9. Agrairé els vostres suggeriments.

Xavier Serra (facebook.com/xserrab) Girona ciutat, 12 de juny de 2013.

2

Examen parcial 1r trimestre [121023-p] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Assenyaleu les dues àrees geogràfiques on va iniciar-se el pensament filosòfic: què tenen en comú i què les diferencia?

2. Proposta filosòfica del pluralista presocràtic Empèdocles.

3. Quin és el valor i el significat d’aquesta frase?: “Les idees del passat no són pas falses pel fet de no ser les més recents”. Completa-ho amb un exemple il·lustratiu adient.

4. Esmenta de forma molt breu el contingut concret de l’expressió "dualisme", en Plató, segons sigui metafísic, gnoseològic o antropològic.

5. Sabem que Parmènides “va menysprear el canvi i el món material i que va reduir aquest últim a l’àmbit de la dóxa (opinió)”. En quin sentit Plató el va seguir?

6. Definició aristotèlica de què és el canvi. Enumera els tipus de canvis.

II. Tema (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Els sofistes i Sòcrates.

Assenyaleu certs aspectes generals del pensament filosòfic a l’Atenes del s. V aC, com a introducció (de forma breu). Centreu-vos en les característiques dels sofistes i en la figura de Sòcrates. Al final assenyaleu la importància d’aquesta contraposició i, si podeu, esmenteu alguna cosa de les escoles socràtiques.

B. Classificació aristotèlica del coneixement i el seu concepte de ciència.

Una breu introducció a qui era Aristòtil (paràgraf beu). Què entén Aristòtil per ciència i com les classifica. Dins de les teòriques distingiu entre Física, Matemàtica i Filosofia primera. El paper de la Lògica. Si voleu, podeu diferenciar-lo de Plató.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2,8 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“—Certament —intervingué Cebes—, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, tens costum de repetir sovint, a saber, que per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que nosaltres hàgim d’haver après en un temps anterior allò que ara recordem, cosa que no seria possible si la nostra ànima no hagués estat en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. De manera que també segons això l’ànima sembla que és immortal.

—Però, Cebes —féu Símmies prenent la paraula—, quines són les proves d’això? Fesme’n memòria, que en aquest moment no me’n recordo gaire.

—Es tracta d’un únic argument magnífic —digué Cebes—: quan preguntes a la gent si es fan bé les preguntes, per ells mateixos ho responen tot tal com és, cosa que no serien capaços de fer si no tinguessin ells mateixos una ciència i una recta apreciació d’allò de què es tracta. I a més, si un els posa davant les figures geomètriques o coses semblants, es pot mostrar ben clarament que això és així.

—Si això no et convenç, Símmies —digué Sòcrates—, mira si estàs d’acord amb mi considerant-ho d’una altra manera. És que no acabes de creure que d’alguna manera el que anomenem aprendre sigui recordar?

—No és que no acabi de creure això —digué Símmies—, però el que demano és experimentar el que diu l’argument, és a dir, la reminiscència. Amb les coses que Cebes ha intentat dir ja gairebé estic a punt de recordar i de quedar convençut. Tanmateix, no em faria res escoltar ara de quina manera tu has intentat demostrar-ho.

—Jo —digué ell— ho faig així: oi que estem d’acord que, si algú recorda alguna cosa, cal que hagi conegut la cosa ja abans?

—I tant —féu ell”.

Plató, Fedó, 770-800. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades.

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents: a. «ànima» b. «reminiscència» c) Expliqueu el sentit que té aquesta teoria platònica i poseu-la en relació amb el “mite de la caverna” (no cal que l’expliqueu amb detall, però sí que es vegi que el sabeu interpretar).

2

Examen 1r trimestre [121122] Nom ..

I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Concepció platònica del cos humà.

2. Atribuïu aquest text a algun filòsof o corrent i justifiqueu-ne el perquè: "En primer lloc, res és; en segon lloc, si fos, l’home no ho podria conèixer; en tercer, si fos cognoscible, no seria tanmateix comunicable ni explicable a d’altres”.

3. Què és la teoria hilemòrfica d'Aristòtil?

4. Escoles que van fundar Plató i Aristòtil, a quina època i què en caracteritza cada una.

5. "Plató no proposa tornar enrere, a un règim aristocràtic de nobles i vassalls, sinó que pretén que l´únic títol de noblesa sigui la intel·ligència i la cultura superior, de manera que sigui l’educació, i no l’estirp, la que atorgui una posició elevada en aquest nou ordre cívic” (C. García Gual). Expliqueu el sentit d’ “educació”, en aquest fragment.

6. Distingeix entre potència i acte en la metafísica aristotèlica.

II. Tema (feu-ne només un / 3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’epicureisme i l’estoïcisme i com a escoles hel·lenístiques Expliqueu en quin ambient neixen aquestes propostes i quines en són les seves propostes a nivell físic, de coneixement i ètic. No cal que sigui llarg, però sí una explicació llegible i adequada dels corrents de l’època post aristotèlica i romana.

B. El pas del mite al logos i l’inici de la filosofia amb els presocràtics jonis Exposeu els orígens del pensament filosòfic, on va néixer el discurs filosòfic i per què i els plantejaments dels jonis. Podeu fer referència – però no cal explicar-ho, als desenvolupaments dels pensadors de la naturalesa presocràtics. Només es demana pels jonis.

En qualsevol cas, convé manifestar que s’han entès els conceptes i se saben explicar. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

III. Comentari de text (2,8 p.)

“Plató, en general, està d'acord amb les teories dels pitagòrics, tot i que també té coses pròpies. En efecte, des de la seva joventut, s'havia familiaritzat amb Cràtil, el seu primer mestre i, efecte d'aquesta relació, era partidari de l'opinió d’ Heràclit que tots els objectes estan en flux o canvi perpetu i no hi ha ciència possible d'aquests objectes. Més tard va conservar aquesta mateixa opinió.

D'una altra banda, va ser deixeble de Sòcrates, els treballs del qual no van abraçar certament més que la moral i de cap manera el conjunt de la Naturalesa; aquest, però, en tractar de la moral es va proposar com a objecte de les seves indagacions el que és general, sent el primer que va tenir el pensament de donar definicions. Per això, Plató, hereu d'aquesta doctrina i avesat a la indagació del que és general, va creure que les seves definicions havien de recaure sobre uns altres éssers i no pas sobre els éssers sensibles perquè, ¿com donar una definició comuna dels objectes sensibles que muden contínuament? Aquests éssers els anomenà Idees, afegint que els objectes sensibles són fora de les Idees i en reben el seu nom, perquè en virtut de la seva participació en les Idees tots els objectes d'un mateix gènere reben el mateix nom que les Idees.

Pel que fa a la participació, Plató no va fer sinó canviar el nom, ja que els pitagòrics afirmen que els ens són per imitació (mímesis) dels nombres, i Plató, que són per participació (méthexis), però ni aquells ni aquest es van preocupar d'indagar què era la participació o la imitació de les Idees”.

Aristòtil, Metafísica, I, 6, 987a30-b15. a) Expliqueu breument – unes 60-70 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

b) Definiu amb precisió i breument – unes 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,5 p.).

• «éssers sensibles» • «participació» c) Expliqueu per què Plató i l’autor consideren que “no hi ha ciència possible d'aquests objectes”, referit als que canvien. Com ho resolen cada un d’ells? (1 p.).

(Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament dels autors, encara que no siguin explícitament expressats en el text).

2

Examen recuperació 1r trimestre [130108-rec] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Justifiqueu-ho: “és convenient estudiar la història de la filosofia encara que algunes teories del passat s'hagin mostrar com a falses”.

2. Caracteritzeu qui eren els sofistes i assenyaleu-ne algun representant

3. Què és la teoria hilemòrfica d'Aristòtil?

4. Escoles que van fundar Plató i Aristòtil, a quina època i què en caracteritza cada una.

5. Quines són les formes de poder polític que assenyala Plató (enumereu-les o expliqueu-les)? Quina en considera la millor i per quins motius?

6. De qui pot ser aquest text i quin significat té?: "Em quedo amb la convicció simple, elemental i potser ingènua, que una cosa és bella només per la presència o la comunicació d’aquella bellesa en si, sigui quina sigui la circumstància i la manera com això es produeixi"

II. Tema (feu-ne només un / 3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Presocràtics: el problema física del canvi i les explicacions pluralistes de la physis.

Es pot fer una breu introducció contextual, per a centrar-se després en la qüestió precisa plantejada. Les propostes dels diferents filòsofs s’han d’exposar amb correcció, de manera que quedi clara la seva rellevància. Convé seguir un esquema personal que manifesti que s’han entès els conceptes i se saben explicar. No s’ha de redactar un esquema, sinó un text correcte i complet.

B. La teoria gnoseològica de Plató: reminiscència i tipus de coneixement La proposta explicativa personal ha d’incloure una breu presentació de l’autor i de la problemàtica. Es poden esmentar aspectes de la seva proposta filosòfica que siguin rellevants però la pregunta ha de centrar-se en l’epistemologia platònica. Convé tenir cura de l’ordre expositiu i de la precisió en la redacció i en l’ús dels conceptes.

En qualsevol cas, convé manifestar que s’han entès els conceptes i se saben explicar. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

III. Comentari de text (2,8 p.)

“—[…] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.

—Així és.

—I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia i que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat?

—No ho crec —va dir.

—Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que encara hi ha algun dubte en la nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions corrents. Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi assembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apropiaria? […]

—No. —I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades o públiques contra els amics o contra les ciutats?

—Ben lluny. […]

— I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel que fa a governar com pel que fa a obeir?

—Aquesta n’és la causa i no una altra cosa.

—Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que produeix tals homes i tals ciutats?

—No, per Zeus —va dir.

—Hem acomplert del tot, doncs, el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, quan anéssim fundant la nostra ciutat, podríem, amb l’ajut d’algun déu, trobar un cert principi i imatge de la justícia.

—Ben cert.

—Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha estat de profit: el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa, i qui és constructor, construccions, i així tots els altres.

—Així sembla.

—I en realitat la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix”.

Plató, República, IV. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (2 p.). b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «justícia» • «part de la seva naturalesa» a) Expliqueu com argumenta Plató que la justícia té a veure amb “l’acció (...) interior sobre si mateix” en el cas dels individus (2 p.).

2

Examen parcial 2n trimestre [130122-p] Nom

Filo2 /

Curs: 2n Batx.

I. .. ...... II. ... ..... III. .... .... Observ.. ......

........ / ........ / ........ ..

Final. ....

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Què són, en Agustí d'Hipona, (a) la teoria de la il·luminació i (b) la doctrina de “les dues ciutats”?

2. Escriviu el nom de 3 filòsofs àrabs medievals i indiqueu-ne algun tret característic de 2.

3. Exposeu de forma breu, i amb precisió, què s’entén per Renaixement.

4. Indiqueu què són les “utopies renaixentistes”. Enumereu-ne algun exemple (mín. 2)

5. En què es concreta el realisme de Maquiavel en el marc de la filosofia política del Renaixement.

6. A què es refereix Francis Bacon quan parla de quatre "classes d'ídols que dominen la ment humana". Quin mètode científic proposa, ell?

....

II. Tema (fes-ne només un / 2,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. L’època central de l’Escolàstica medieval (ss. XIII-XIV) Pot citar-se l’origen del mot Escolàstica i alguna característica general però cal que us centreu en les aportacions de la Gran escolàstica (especialment d’Aquino) i de la crisi del XIV (especialment d’Ockham).

B. Renaixement: marc històric i cultural, pervivència de les escoles clàssiques i la revolució científica.

Es tracta de presentar el període i centrar-se només en els tres punts indicats en el títol del tema. O sigui, característiques principals.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (3,2 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“Però ara que començo a conèixer-me millor i a descobrir amb més claredat l’autor del meu origen, no penso realment que hagi d’admetre temeràriament totes les coses que els sentits semblen ensenyar-nos, però tampoc penso que hagi de dubtar de totes les coses en general.

En primer lloc, com que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament poden ser produïdes per Déu tal com jo les concebo, n’hi ha prou que arribi a concebre clarament i distintament una cosa sense l’altra per estar segur que una és distinta o diferent de l’altra, atès que poden existir separades, si més no per l’omnipotència de Déu: i no importa per quina potència es fa aquesta separació per obligar-me a jutjar-les diferents. I per tant, perquè sé amb certesa que existeixo i que me n’adono en això que no li pertany necessàriament a la meva naturalesa o a la meva essència no ser res més que una cosa que pensa, puc concloure rectament que la meva essència consisteix només en això: en ser una cosa que pensa, o una substància l’essència o la naturalesa de la qual no és sinó pensar.

I encara que potser (o millor certament, com ho diré ben aviat) tinc un cos al qual estic estretament unit, tanmateix, com que d’una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només una cosa que pensa i no extensa, i que d’una altra tinc una idea distinta del cos, en tant que sóc una cosa extensa i que no pensa, és segur que aquest jo, és a dir, la meva ànima, per la qual jo sóc el que sóc, és enterament i veritablement distinta del meu cos, i que pot ser o existir sense el cos”.

Descartes, Meditacions, VI. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,2 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 10-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.): a. «substància» b. «no ser res més que una cosa que pensa» c) Compareu i distingiu la concepció d’aquest autor respecte de la de Plató pel que fa a l’ésser humà (1 p.).

2

Examen 2n trimestre [130200] Nom

Filo2 / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ........

I. .. ...... II ... ..... III .... .... Observ. ......

..

Final. ....

....

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Tres fonamentals bàsics del neoplatonisme, i la seva concepció de la realitat.

2. Descriviu el mètode escolàstic i quina relació té amb l’aparició de les Universitats medievals.

3. En què consisteix el procés demostratiu de l’existència de Déu segons Tomàs d’Aquino?.

4. Aportacions concretes de Nicolau Maquiavel al pensament polític modern.

5. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “Per Berkeley, la realitat física va més enllà de l’aparença, ja que hi ha d’haver una substància que causi les nostres percepcions”.

II. Tema breu (fes-ne només un / 2 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. El mètode cartesià Cal explicitar en què consisteix el concepte o criteri cartesià de veritat i quines són les regles i mètode que fa servir. Exposeu la utilització que fa del dubte i quin és el seu projecte filosòfic i les bases de la seva manera de raonar. Podeu esmentar en què destaca la seva influència en el pensament modern posterior.

B. La presència de Descartes en les propostes de Malebranche i Spinoza.

Descartes va deixar alguns temes sense resoldre, tant a nivell metafísic i físic com antropològic. Malebranche, Spinoza i altres van assumir la responsabilitat de treure’n conseqüències i fer-ne propostes que anessin en la línia del racionalisme. Exposeu en diferents paràgrafs aquesta qüestió.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (5 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“En segon lloc, l’altra font amb què l’experiència abasteix d’idees l’enteniment és la percepció de les operacions interiors de la nostra ment, en ser aplicada a les idees que abasta. Aquestes operacions, quan l’ànima reflexiona sobre elles i les considera, deparen a l’enteniment una altra sèrie d’idees, les quals no podien haver-se derivat de les coses externes. Tals són «la percepció», «el pensar», «el dubtar», «el creure», «el raonar», «el conèixer», «el desitjar» i totes les diferents activitats de les nostres pròpies ments, dels quals, essent-ne nosaltres conscients i observant-les en nosaltres mateixos, rebem en el nostre enteniment idees tan distintes com les que tenim dels cossos que afecten els nostres sentits.

Aquesta font d’idees que cada home té en si mateix, tot i que no procedeixi de la sensació, perquè res no té a veure amb objectes externs, malgrat que s’hi assembla força, seria molt encertat anomenar-la, amb força propietat, «sentit intern». Però així com anomeno a aquella «sensació», anomeno a aquesta «reflexió», perquè proporciona les idees quan la ment les abasta reflexionant sobre les seves pròpies operacions internes. Per ‘reflexió’, doncs, d’ara endavant voldré dir la comprensió que posseeix la ment de les seves pròpies operacions i la forma d’elles, per raó de la qual arriben a ser idees d’aquestes operacions en l’enteniment”.

John Locke, Assaig sobre l’enteniment humà, cap. 1, § 4. a) Expliqueu breument – unes 70-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,5 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. «sensació» b. «idees» c) Expliqueu i justifiqueu a què es refereix Locke en el text quan afirma que: “...deparen a l’enteniment una altra sèrie d’idees, les quals no podien haver-se derivat de les coses externes” (1,5 p.).

(En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de l’autor que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) d) Compareu i distingiu què entén per idees Locke amb el que havia proposat poc abans – en la seva anàlisi del pensament – Descartes (1 p.).

(Han de quedar clares les diferències, o les semblances, però presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema de què diu cada un per separat).

2

Examen recuperació 2n trimestre [130200] Nom

Filo2

/ Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ........

I. .. ...... II ... ..... Observ. ......

..

Final. ....

....

I. Qüestions (1 p. cada una) 1. Enumereu algunes característiques del cristianisme que tenen importància des d’un punt de vista filosòfic. Exposeu què és l’apologètica i què la Patrística.

2. Filosofia àrab medieval: aportacions d’alguns representants.

3. En què consisteix la teoria de la il·luminació d’Agustí d’Hipona?

4. L’origen de les Universitats medievals i algun tret característic.

5. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “Les utopies del Renaixement proposen models de societats perfectes. Per exemple, van ser autors d’utopies Campanella, Bacon i More”.

6. Quina concepció té John Locke de la substància (què és per a ell aquesta “realitat”), i en què es diferencia de la proposat immaterialista de Berkeley.

7. Hume: exposeu la importància en ell de (a) les percepcions; (b) les “lleis d’associació d’idees”.

(Bonus). Les novetats i canvis que va dur la Revolució científica dels ss. XVI i XVII a la concepció del món.

II. Comentari de text (3 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“Suposo doncs que totes les coses que veig són falses, em persuadeixo que res de tot el que la meva memòria plena de mentides em representa no ha estat mai; penso que no tinc cap sentit, crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són més que ficcions del meu esperit.

Què és el que podrà ésser considerat veritable? Potser cap altra cosa llevat que no hi ha res de cert al món.

Però què sé jo si no hi ha alguna altra cosa diferent de les que acabo de jutjar incertes, de la qual hom no pugui tenir el menor dubte? No hi ha Déu, o algun altre poder, que em posa a l’esperit aquests pensaments? Això no és necessari; atès que potser jo sóc capaç de produir-los per mi mateix. Jo, si més no, no sóc alguna cosa? Però ja he negat que tingués cap sentit ni cap cos.

Dubto ara, perquè, què se’n segueix d’aquí? Sóc jo de tal manera depenent del cos i dels sentits que no pugui ésser sense ells? Però jo m’he persuadit que no hi havia res de res al món, que no hi havia cap cel, cap terra, cap esperit, ni cap cos; no m’he persuadit doncs també que jo no era? No, certament, jo era sense dubte, si m’he persuadit, o solament si he pensat alguna cosa. Però hi ha una mena, no sé quina, d’enganyador molt poderós i molt astut, que empra tota la seva indústria a enganyar-me sempre. No hi ha doncs cap dubte que jo sóc, si ell m’enganya; i que m’enganyi tant com vulgui, que mai no podrà fer que jo no sigui res, en tant que jo pensi ésser alguna cosa. De manera que desprès d’haver-hi pensat bé i d’haver examinat acuradament totes les coses, cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposició "Jo sóc, jo existeixo", és necessàriament veritable, totes les vegades que la pronuncio, o que la concebo en el meu esperit.

Però jo no conec encara prou clarament què sóc, jo que estic cert que sóc, de manera que, en endavant, cal que em posi en guàrdia acuradament per tal de no prendre imprudentment cap altra cosa per mi, i així de no equivocar-me en aquest coneixement, que sostinc que és més cert i més evident que tots els que he tingut abans.”

Descartes, Meditacions, II. a) Expliqueu breument – unes 70-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. « em persuadeixo » b. « enganyador molt poderós » c) Expliqueu i justifiqueu el procés i el tipus de dubte especial que fa servir l’autor, que li permet arribar a “concloure i tenir per constant que aquesta proposició "Jo sóc, jo existeixo", és necessàriament veritable, totes les vegades que la pronuncio, o que la concebo”. Qualsevol dubte conduiria a això mateix? (1 p.).

(En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de l’autor que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

2

Examen parcial 3r trimestre [130415] Nom I. .. ...... II. ... ..... Observ.. ......

Filo2 /

Curs: 2n Batx.

........ / ........ / ........ ..

Final. ....

....

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Enumereu quatre (4) característiques i propostes típiques del moviment il·lustrat (no persones sinó idees...: per exemple, concepte de la raó, de la política, de la religiositat, etc.).

2. Expliqueu què és i quin valor té l’Enciclopèdia, en el s. XVIII i indiqueu 5 filòsofs il·lustrats.

3. Definiu emotivisme moral (Hume), i comenteu en quin sentiment principal es basa.

4. Indiqueu les àrees en què Kant aporta idees a la filosofia. Recordeu les 3 preguntes i 3 obres?

5. Argumenteu com és possible això: “Kant diu que la metafísica no pot ser pas una ciència, però en canvi accepta l’existència del jo, del món i de Déu”.

6. Què és l’imperatiu categòric? A més: (a) per què és un principi d’una “ètica formal”?; i (b) en quin sentit té relació amb el “deure” i amb la “racionalitat”?

7. Expliqueu com entén Mill la felicitat i com presenta bàsicament el principi de l’ “utilitarisme”. És un revolucionari? És un hedonista? Justifiqueu les vostres respostes.

8. Mill va examinar per quins diferents motius, al llarg de la història, s’ha limitat la llibertat dels individus. Va trobar tres raons: quines són i per què n’admet o en rebutja unes o altres?

II. Comentari de text (4,4 p.)

Cal coherència, cohesió i ser adequat. Convé un subratllat selectiu i una revisió final.

“16. L'estat de guerra és un estat d'enemistat i de destrucció; consegüentment, qui declari, de paraula o d'obra, qualsevol intenció — no pas apassionada ni precipitada, sinó equànime i serena — contra la vida d'un altre home, es posarà en estat de guerra amb aquell contra el qual hagi declarat tal intenció, i exposarà així la seva vida a ésser-li llevada pel poder de l'altre o de qualsevol que li faci costat i defensi la seva querella; perquè és raonable i just que jo tingui dret a destruir allò que m'amenaça amb destruir-me.

Segons la llei natural fonamental, cal que l'home es defensi tant com sigui possible, i, quan hom no pot protegir-ho tot, la salvaguarda de l'innocent ha de tenir preferència (...).

17. (...) Tinc raons per pensar que, aquell qui em sotmetés al seu poder sense el meu consentiment, quan m'hi tingués faria de mi allò que li semblés i fins i tot em destruiria quan li vingués de gust; perquè ningú no pot pretendre de sotmetre'm al seu poder absolut si no és obligant-m'hi amb la força. I això va contra el meu dret a la llibertat, és a dir, fa de mi un esclau. Essent lliure de tal força és l'única manera com puc garantir la meva seguretat, i la raó m'ordena que consideri com un enemic de la meva seguretat aquell qui em prengui la dita llibertat, la qual n'és la tanca protectora; aquell qui faci qualsevol intent d'esclavitzar-me es posa, consegüentment, en estat de guerra amb mi. Qui, en l'estat de natura, usurpi la llibertat que pertany a cadascun dins d'aquest estat, és de suposar que tindrà la intenció d'usurpar la resta, ja que la llibertat és el fonament de totes les altres coses. Així, aquell qui, en un estat de societat, usurpi la llibertat que pertany a tots els membres d'aquella societat o comunitat política, cal suposar que intentarà de prendre'ls totes les altres coses, i per tant haurà de ser considerat en estat de guerra.

18. Això fa que sigui lícit per a un home matar un lladre que, no havent-lo ferit en absolut ni havent declarat cap propòsit contrari a la seva vida, tanmateix haurà fet ús de la força per sotmetre'l al seu poder i prendreli els diners o tot allò que li plagui (...).

19. I heus aquí l'evident diferència entre l'estat de natura i l'estat de guerra, els quals, si bé alguns homes els han confosos, són tan distants l'un de l'altre com un estat de pau, bona voluntat, mútua assistència i seguretat i un estat d'enemistat, malícia, violència i mútua destrucció. La convivència dels homes d'acord amb la raó, sense cap senyor comú a la Terra amb autoritat per a jutjar-los, és pròpiament l'estat de natura. Però la força, o la intenció declarada d'exercir la força contra la persona d'un altre, quan no hi ha cap senyor comú a la Terra a qui demanar auxili, és l'estat de guerra; i és la manca d'aquest auxili allò que dóna a l'home el dret de guerra contra un agressor, encara que sigui súbdit d'una mateixa societat (...).

20. Ara: quan la força pròpiament dita arriba a la fi, s'acaba l'estat de guerra i ambdues parts queden subjectes al just determini de la llei, perquè aleshores resta obert el recurs d'apel·lar per la passada ofensa i prevenir futures agressions. Però quan no hi ha, com a l’estat de natura, tal recurs d'apel·lació per manca de lleis positives i de jutges amb autoritat a qui recórrer, l'estat de guerra continua, i la part innocent té dret a destruir l'altra sempre que pugui (...). La violència i l'agressió, encara que vinguin de mans autoritzades per a administrar la justícia, no deixen de ser violència i agressió, per molt acolorides que estiguin amb el nom, les pretensions o les formes de la llei; d'on es desprèn que l'objectiu final és protegir i indemnitzar l'innocent amb una aplicació imparcial de la llei damunt tots aquells que hi són subjectes”.

Locke, Segon Tractat sobre el Govern civil, III. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,2 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 10-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.): a. « sense el meu consentiment » b. « la intenció de usurpar la resta » c) Expliqueu en què es basa essencialment el plantejament polític de Locke que arriba al punt de considerar “lícit per a un home matar un lladre que, no havent-lo ferit en absolut ni havent declarat cap propòsit contrari a la seva vida, tanmateix haurà fet ús de la força per sotmetre'l al seu poder” Quin són els “drets naturals” que cal protegir tant? (1,2 p.).

(A més de respondre la pregunta, podeu comentar altres aspectes del pensament polític de Locke encara que no estiguin directament vinculats a aquesta expressió). d) Compareu i distingiu breument les propostes contractualistes de Hobbes, Locke i Rousseau a partir de les idees d’aquest fragment (1 p.).

(Han de quedar clares les diferències, o les semblances, presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema de la problemàtica / solució separada de cada un).

2

Examen 3r trimestre [130507a] Nom ..

I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Expliqueu la diferència que hi ha entre l’estat de naturalesa i l’estat civil en els pensadors contractualistes (en general, no en cada un d’ells).

2. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “L’emotivisme moral afirma que la moral s’origina en les emocions i els sentiments, que ens mostren els valors morals, allò bo i allò dolent”.

3. Què entén Kant com a “judicis sintètics a priori”? (diferents dels simplement “analítics, sense experiència” o dels “sintètics a posteriori”)

4. Quin és l’únic límit a la llibertat individual que admet Mill? Per què?

5. Què s’entén per materialisme històric en el pensament de Marx? A més, expliqueu en què es diferencien la infraestructura i la superestructura?

6. Què entén Nietzsche per superhome? I quina importància té la teoria de l’etern retorn?

7. A “El naixement de la tragèdia”, Nietzsche planteja dues actituds oposades de com afrontar els esdeveniments de la vida: apol·línia i dionisíaca. Exposeu-les breument.

II. Comentari de text (5,8 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

"En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo».

Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment".

Nietzsche: La genealogia de la moral, I. (a) Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1 p.] (b) Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [0,8 p.]

• «home noble» • «ressentiment» (c) Expliqueu per què Nietzsche diu que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix?

(En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.).

[1,5 p.]

(d) Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb una altra concepció de la moralitat que es pugui trobar en la història del pensament. [1,5 p.] (e) Creieu que Nietzsche té raó en la seva crítica als valors de «bo» i «pervers», tal com els caracteritza la nostra tradició occidental? Raoneu la resposta. [1 p.]

2

Examen extraordinari Filosofia 2n [1304a] Nom ..

A

..

.

B

. ... ..

.

Obs.

.

Filo2 Data

........ / ........ / ... ..... .

. / Final ... .. ...

A. Qüestions (0,7 p. cada una) [Si cal fer els 2 trimestres responeu la 2, 4, 5 i 6 del 1r bloc i la 2, 4 i 6 del 2n bloc] 1.

2.

3.

4.

5.

6.

Aportacions de Tomàs d'Aquino a la filosofia medieval Característiques fonamental del Renaixement en relació al nou concepte de raó.

Què s’entén per revolució científica, del s. XVI-XVII i següents?

Notes generals del racionalisme i de l’empirisme, com a corrents moderns.

Expliqueu les regles fonamentals del mètode cartesià Quina és la solució ocasionalista i quina la de Spinoza al problema de la relació entre ment i cos?

7. Distinció entre impressions i idees en la teoria del coneixement de David Hume

1. Quina és la proposta contractualista de John Locke?

2. En què consisteix la crítica de Hume a les teories ètiques prèvies: per què diu que cauen en una “fal·làcia naturalista”?

3. Exposeu per què l’ètica de Kant s’anomena ètica formal i què és l’imperatiu categòric que proposa 4. Expliqueu la teoria o llei dels tres estats de Comte 5. Definiu en què consisteix la proposta utilitarista de John Stuart Mill 6. Expliqueu per què diu Nietzsche que “la veritat objectiva” no existeix i per què sospita del coneixement humà.

7. Expliqueu la distinció que fa Nietzsche entre la moral dels senyors i la moral dels esclaus.

B. Comentari de text (5 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Potser convé fer-vos abans – a més d’una lectura atenta i un subratllat selectiu - un esquema de què voleu dir.

“És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret.

Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana”.

J. S. Mill, Sobre la llibertat, IV

a) Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [1 punt]

b) Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas). [0,8 punts] a. «àmbit de la llibertat» b. «àmbit de la moralitat» c) Per què diu Mill que, en certs casos en què algú tria fer-se mal a si mateix, «aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana»?

Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [1,2 punts] d) Compareu la concepció que té Mill de la funció de l’Estat amb una altra concepció d’aquesta funció que es pugui trobar en la història del pensament. [1 punt] e) Suposem que algú decideix no cordar-se el cinturó de seguretat quan ha de conduir.

Creieu que és correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ningú més no pot ser afectat per la decisió, la societat no ha d’intervenir?

Raoneu la resposta. [1 punt]

2

Examen parcial 1r trimestre [2012a] Nom ..

I .. . II ..

.

Obs

.

Filo1

.... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Expliqueu a quin tipus de discurs es refereix aquest enunciat i el perquè: “explica els fenòmens socials amb l’objectiu de dirigir i simplificar les diferents opcions sociopolítiques i culturals de l’individu”.

2. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – de l’ésser humà en sí mateix: enumeració i breu referència aclaridora.

3. Si la filosofia no és útil, per què se l’estudia? Podeu inspirar-vos en aquesta frase de Russell: “Aquesta utilitat [de les ciències físiques] no pertany a la filosofia. Si (...) té algun valor per als qui no s’hi dediquen, és només un efecte indirecte (...) sobre la vida”.

4. Enumera característiques bàsiques (al menys, 4) del discurs científic modern, actual.

5. Assenyala tres aspectes rellevants característics del període medieval de la història de la filosofia (temes, llocs, dates...).

6. Segons Aristòtil, quina relació tenen filosofia i sentiment d’ “admiració”?. Aclariu-ho

II. Tema (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. El discurs mític Es pot introduir – molt breument - la qüestió” dels 4 tipus de “discursos humans” (què són, etc.). Cal explicar què són els mites, què els caracteritza, quina és la funció i també com s’apliquen a la realitat que els envolta. Al final podeu fer referència a si són o no falsos, i en podeu afegir algun exemple. El tema ha de manifestar domini de la qüestió plantejada.

B. Definició i origen de la filosofia. Del mite al logos Exposició ordenada de les possibles accepcions de la paraula, del seu origen històric i dels trets principals que caracteritzen el saber filosòfic. Podeu afegir també si és cosa de tothom i com va néixer, en quin entorn. És important que el tema tingui un ordre: introducció, explicació en paràgrafs i un final que reculli el més important.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2,8 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

"La nostra intel·ligència no s’assembla a la dels animals. Ells fan les mateixes coses durant milers d’anys. Els humans, en canvi, inventem sense parar; per això la nostra intel·ligència és una intel·ligència creadora. El filòsof és un explorador incansable, que no es limita a mirar, sinó que reflexiona sobre el que veu, i es fa moltes preguntes a ell mateix. Pensa sobre tot plegat, i aspira a viure d’acord amb el que pensa (...).

L’adolescent ha de tenir una filosofia d’adolescent, perquè és el seu propi món el que ha d’aclarir. Tots estem en la mateixa realitat, però cadascú viu en el seu propi món (...). Sens dubte hi haurà algú que no voldrà pensar, però amb això és que està fent és negar-se a veure les coses amb claredat, a viure reflexivament. No li aconsellem que ho faci.

La filosofia és un pensament rigorós que té com a meta conèixer la veritat i dirigir bé la conducta".

José Antonio Marina, Una vida intel·ligent i noble (del llibre de text Cruïlla,p. 9). a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades.

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents: a. «viure reflexivament» b. «rigorós» c) Expliqueu com justificaríeu que, tot i sent adolescents, calgui fer “metadiscursos”: per què és important “filosofar sempre”? Raoneu-ho.

2

Examen 1r trimestre [2012a] Nom ..

I .. . II ..

.

III

..

.

Obs

.

Filo1 .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. “La filosofia és una ciència que estudia profundament la realitat”. En canvi, a nivell popular, es té a vegades una visió menys positiva, diferent: ¿com se la considera? (3 aspectes).

2. On va començar la filosofia i per què aleshores, i allà? (dóna més d’una raó)

3. Indiqueu els elements que caracteritzen el discurs científic modern? Per exemple, l’objectivitat...

4. Qui eren els filòsofs presocràtics? Qui eren els sofistes? La resposta, breu i sense complicacions, ha de ser clara i precisa.

5. Enumereu tres aspectes rellevants típics del període medieval de la història de la filosofia (temes, llocs, dates...: tu tries!).

6. “La lògica és una part de la filosofia que estudia els raonaments només des del punt de vista de la seva validesa o correcció”: ¿és que no li interessa la veritat? Justifiqueu-ho.

II. Tema (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Especificitat del saber filosòfic. Les branques de la filosofia En construir aquet tema, amb diferents paràgrafs, heu d’explicar què caracteritza l’actitud filosòfica, quins tipus de ciències existeixen segons Aristòtil, per què es diu que la filosofia és inútil i que és lliure, quines són les parts de la filosofia (comentant de què tracten), etc. Si - al final – us semblés oportú, també podeu desenvolupar cap a on va ara la filosofia i amb quins mitjans s’expressa.

B. El llenguatge lògic ¿Per què la lògica formal ha tingut èxit i per què s’aplica principalment a les “deduccions”? Com ha de ser “un llenguatge lògic” per ser útil? Expliqueu (redactat: NO amb esquemes) els elements que el formen. Podeu posar un exemple del llenguatge proposicional, el més senzill.

Destaqueu la importància que tenen les “fórmules ben formades”.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2,8 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

"Encara que ningú no m’ha dit que el pare o la mare de la Judit tinguin germans, sé que en tenen perquè conec els cosins de la Judit i sé que els cosins són fills dels germans dels pares”.

Molts dels nostres sabers provenen d’inferències fetes per nosaltres mateixos i, per això, la majoria de proves o justificacions es basen en raonaments. Hi ha diverses classes de raonaments, uns de més concloents que altres (...). Els coneixements dels quals partim són les premisses i aquell al qual arribem és la conclusió (...). La inferència o raonament deductiu és aquell la conclusió del qual es deriva de les premisses pel simple fet que allò que s’hi diu ja hi és contingut, si més no implícitament, i per tant, si les premisses són veritables i el raonament s’ha fet correctament, la conclusió també ha de ser-ho necessàriament. Per exemple: “Atès que els nombres primers només són divisibles per ells mateixos i per 1 (premissa) i que tots els nombres parells són divisibles per 2 (premissa), cap nombre parell més gran que 2 no pot ser primer (conclusió). Aquest tipus d’inferència és molt emprada en la vida quotidiana (...): quan m’emporto el paraigua és perquè inconscientment he fet aquesta deducció: “Ara cau aigua i, com que l’aigua mulla, si surto al carrer sense paraigua, quedaré ben xop”.

El raonament inductiu és aquell la conclusió del qual va més enllà de la informació que es dóna ne les premisses (...). Per això, per més veritable que sembli un conclusió, la seva veritat mai no és garantida per la veritat de les premisses: pot donar-se el cas que totes les premisses siguin veritables i la conclusió sigui falsa (...). Per exemple: “Encendré el foc amb aquest paper (conclusió) perquè tots els papers que he provat fins ara han cremat molt bé".

AAVV, Llibre de text de Teide (pp. 33-34, adaptació). a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,8 p.): a. «raonament» b. «concloent» c) Opineu sobre dues coses, però sempre raoneu-ho: - sobre el raonament per inducció, al text es diu que “la seva veritat (...) no és garantida per (...) les premisses”. Ara bé, sabem que hi ha un cas de “raonament inductiu” que sí és segur: quin? per què?

- existeix un tercer tipus de raonament? En què es basa?(1 p.).

2

Examen recuperació 1r trimestre [130122-rec-a] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r .

III

..

.

Obs

.

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Defineix, amb precisió, què és la filosofia.

2. Què és un metadiscurs?; i en quin sentit s’aplica a la filosofia?

3. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – del coneixement: enumeració i breu referència aclaridora.

4. Assenyala elements rellevants i alguns autors de la filosofia medieval (ss. V-XIV).

5. Com relaciona Aristòtil la filosofia i el sentiment humà d’ “admiració”.

6. A quina àrea geogràfica, i per quin motiu en aquell lloc, es va iniciar el pensament filosòfic occidental?

II. Tema breu (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Les cosmovisions i el discurs ideològic Les cosmovisions i com es transformen en ideologies. Relació d’aquest plantejament amb els interessos particulars de cada cultura. La ideologia com a substitut de la religió.

Característiques del discurs ideològic i diferència amb les actituds revolucionaries i reformistes. Les utopies.

B. L’inici de la filosofia grega presocràtica i Sòcrates (ss. VII-V aC) Repàs breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., d’aquest període. Es tracta d’assenyalar les característiques generals, què pensaven del cosmos el primers pensadors i quan es trasllada la filosofia des de les colònies a Atenes. Esmenteu els sofistes i Sòcrates, al final.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2,8 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat: per això, potser convé fer abans – a més d’una lectura atenta i un subratllat selectiu - un esquema i calcular bé temps per a una seriosa revisió final.

«L’home, per explicar el curs dels fenòmens, abans que a la raó o a l’observació va recórrer a la fantasia. També els grecs, com els altres pobles de la antiguitat, van tenir interessants mites sobre l’origen del món, el destí dels mortals, les grans forces que dominen el desenvolupament dels esdeveniments, etcètera. El mite no pot ser considerat com un complex de falsedats i, per tant, un obstacle per a la conquesta de la veritat. Al contrari, va tenir una funció molt positiva: va ensenyar l’home a no limitar-se als simples fets en la seva multiplicitat no organitzada, sinó a considerar-los vinculats uns amb els altres, i a cercar els principis del que succeeix al voltant de nosaltres per així, a través d’aquests, trobar els mitjans per actuar sobre la naturalesa i transformar-la en benefici de la humanitat.

En aquesta recerca primitiva, el món humà i el diví es troben estretament units un amb l’altre i, per tant, la indagació s’estén des de la cosmogonia (generació del món o cosmos) a la teogonia (generació dels déus). Vinculats als mites hi ha els ritus religiosos, propiciatoris, amb els quals l’home creu conquerir el favor de les potències que dominen el món».

Ludovico Geymonat, Història de la filosofia i de la ciència a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 15 paraules – el significat, en el text, de l’expressió següent: «[el mite] ...no pot ser considerat com un complex de falsedats». c) Opineu que els mites i la filosofia són el mateix? No són ben semblants? (Raoneu la vostra resposta, independentment que sigui afirmativa o negativa).

2

Examen parcial 2n trimestre [120125-p] Nom I. .. ...... II. ... ..... Observ. ......

Filo1 /

Curs: 1r Batx.

........ / ........ / ........ ..

Final. ....

....

I. Qüestions (0,5 p. cada una) 1. Afirmeu o negueu, però sempre justifiqueu-ho: “Els nostres arguments es composen d’enunciats o proposicions, que poden ser vertaders o falsos. Ara bé, l’argument en ell mateix no és ni vertader ni fals”.

2. Exposeu breument què significa que una fórmula lògica ha d’estar “ben formada”. Podeu posar algun exemple de fórmules ben escrites i mal escrites?

3. Quina és la diferència entre una tautologia i una contradicció. Penses que es poden relacionar d’alguna manera? Si ajuda, pots fer servir un exemple.

4. Exposa breument la importància i utilitat que té la “lògica informal” en la vida quotidiana.

Conèixer les lleis lògiques pot ser d’ajuda? Si vols, afegeix algun exemple.

5. Definiu què és una fal·làcia. En què es diferencia una fal·làcia formal d’una altra informal? (si voleu, podeu afegir un exemple)

6. “Com que no has demostrat que ets innocent, això vol dir que ets culpable”: això atempta contra la “suficiència” de les premisses. Enumera les tres condicions que han de complir les premisses per a no derivar en fal·làcies informals.

7. Segons Aristòtil: (a) que`és una proposició? (b) de quins tipus n’hi ha (posa un exemple, al menys).

8. Què és un sil·logisme? Afegeix un exemple il·lustratiu.

II. Exercicis (0,6 p. cada un) 1. Formalitzeu en lògica proposicional aquestes expressions: a. Puc venir a sopar demà? b. Aquest home és una mica ximple c. No és veritat que demà sigui dijous no que faci fred d. Tan de bo no hi hagués anat! e. Si vas al cinema i no t’abrigues, és impossible que no refredis si no et deixen una bufanda [anar al cinema=p / abrigar-se=q / refredar-se=r / deixar bufanda=s]

2. Formalitza, de la manera més senzilla que puguis, aquest text: “Si la víctima tenia diners a la cartera, llavors el robatori no va ser el motiu del crim. El motiu del crim va ser o bé el robatori o bé la venjança. La víctima no tenia diners a la cartera. Per tant, és impossible que el motiu del crim fos la venjança”.

Si tens algun dubte, explica’l per a justificar-ne la formalització que proposis.

3. Resoleu la tautologicitat o no d’aquesta expressió amb taules de veritat [¬(p ∧ ¬q) ∧ ¬q] → (¬p ∨ q)

4. I ara també d’aquesta fórmula (p → q) → (p ∧ ¬ q)

2

5. Intenteu demostrar la conclusió, des de les premisses proposades, fent servir el mètode de la deducció natural a) p → q s ∨ ¬r ¬r → ¬q Conclusió: p → s

6. Expliqueu què són o com s’han deduït les línies 2, 6 i 7 d’aquest a deducció natural ja feta.

Quina llei s’ha fet servir, etc.

1. p → ¬ q Pr 2. r ∧ q Pr 3. ¬ (s ∧ ¬p) Pr 4. q EC 2 5. ¬ p MT 1, 4 6. ¬ s ∨ p DM1 3 7. ¬ s MTP 5-6

7. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat a) contrària de: “Cap peix vola” b) contradictòria de: “Alguns rius són navegables”

8. Feu la conversió adient de “Alguns gironins no són pas simpàtics” i de “Cap xai parla”

9. Indiqueu la conclusió possible de les premisses d’aquests sil·logismes incomplets, si es pot. Afegiu la raó que justifica la vostra decisió a) Alguns nens no són alts Tots els nens riuen b) Cap goril·la estudia Alguns alumnes no mengen

3

Examen 2n trimestre [130222a] Nom

Filo1 / Curs: 1r Batx.

I .. ...... II ... ..... III ... ..... Obs.

........ / ........ / ........ ..

Final. ....

....

I. Qüestions (0,5 p. cada una) 1. Afirmeu o negueu, però sempre justifiqueu-ho: “La lògica analitza bàsicament l’estructura dels raonaments i n’assenyala les condicions de la seva validesa o correcció”.

2. Responeu de forma breu: a) quan va iniciar-se la Lògica com a part de la filosofia?; b) quina és la principal diferència entre la lògica clàssica i la moderna?

3. Explica amb una frase breu quina és el valor de veritat de l’implicador. És a dir, en quina casos una fórmula amb un implicador resulta vertadera (o bé, falsa).

4. Aporta un exemple senzill de fal·làcia de tipus formal, i aclareix on està l’error lògic.

5. Exposa en què consisteix el problema de la demarcació i quina n’és alguna solució possible

6. Defineix “Filosofia de al ciència”, com a part del saber filosòfic.

7. Quina és la diferència entre tècnica i tecnologia? Enumera com es poden classificar les diferents tecnologies.

II. Exercicis (0,5 p. cada un) 1. Formalitza, de la manera més senzilla que puguis, aquest text: “Si és dilluns, aleshores no fa fred. D’altra banda, si tenim classe de Matemàtiques, aleshores vol dir que és dilluns. Podem concloure que si fa fred, aleshores no tenim classe de matemàtiques o bé es dilluns”.

Si tens algun dubte, explica’l per a justificar-ne la formalització que proposis.

2. Resoleu la tautologicitat o no d’aquesta expressió amb taules de veritat ¬(p ∨ ¬q) → (¬p ∧ q)

3. Intenteu demostrar la conclusió, des de les premisses proposades, fent servir el mètode de la deducció natural — p — ¬ (q ∨ r) — s→r — p→t Conclusió: (t ∧ ¬s)

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat a) subalterna de: “Cap peix vola” b) contrària de: “Tots els rius són navegables”

5. Feu la conversió adient de “Cap rosinc diu mentides” i de “Alguns vaixells no porten rems”

6. Construïu un sil·logisme vàlid de la figura “Datisi” i un altre de “Bocardo” fent servir els conceptes taula (terme major T), vermell (terme mig M) i cavall (terme menor t)

7. Indiqueu si és o no un sil·logisme correcte. Afegiu la raó que justifica la vostra decisió Cap ordinador és inútil Alguns aparells són ordinadors Alguns aparells no són inútils

2

III. Comentari de text (3 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“El coneixement científic és un saber crític (fonamentat), metòdic, verificable, sistemàtic, unificat, ordenat, universal, objectiu, comunicable (per mitjà del llenguatge científic), racional, provisional i que explica i prediu fets per mitjà de lleis (científiques).

El coneixement científic és crític perquè tracta de distingir el que és veritat del que no ho és. Es distingeix de la resta perquè justifica el que coneix, dóna proves, i demostra que allò que enuncia és cert (...). És sistemàtic perquè és una unitat ordenada. Així, els nous coneixements s’integren en el sistema i es relacionen amb els que ja existien. És ordenat perquè no és un simple sumatori o agregat d’informacions aïllades, sinó un sistema d’idees connectades entre elles. És un saber unificat perquè no busca un coneixement d’allò que és singular i concret, sinó un coneixement d’allò que és general; és a dir, que persegueix conèixer el component d’identitat i permanència que tenen les coses. És universal perquè és vàlid per a totes i cadascuna de les persones, sense que hi hagi ni fronteres ni discriminacions ni determinacions de cap tipus. El coneixement científic no varia entre les diferents cultures. És objectiu perquè és vàlid per a tots els individus i no sols per a un individu determinat (...). És comunicable mitjançant el llenguatge científic, que és precís i unívoc, comprensible per a qualsevol subjecte capacitat, el qual podrà obtenir els elements necessaris per comprovar la validesa de les teories en els seus aspectes lògics i verificables. És racional perquè la ciència coneix les coses mitjançant l’ús de la intel·ligència, de la raó (...).

La ciència explica la realitat mitjançant lleis; aquestes són les relacions constants i necessàries dels fets entre ells. Són proposicions universals que estableixen en quines condicions es produeix un fet determinat. A partir de les lleis, es poden comprendre uns fets particulars i, alhora, predir-ne d’altres. En qualsevol cas, les explicacions dels fets que la ciència elabora són sempre racionals i s’obtenen mitjançant l’observació i l’experimentació.

L’argentí Mario Bunge defineix la ciència de manera més concreta així: «La ciència busca explicar la realitat mitjançant lleis, les quals possibiliten, a més de prediccions, aplicacions pràctiques (la tecnologia). El coneixement científic és un coneixement objectiu que s’estructura en sistemes verificables, obtinguts metòdicament i comunicats mitjançant un llenguatge construït amb regles precises i explícites en el qual s’evita l’ambigüitat de les expressions”.

Marc Yeste, Introducció al disseny experimental, I. a) Expliqueu breument – unes 50-60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(No és un resum, i cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. «[saber] sistemàtic» b. «evitar l’ambigüitat» c) Expliqueu i justifiqueu a què es refereix Bunge quan descriu l’objectiu de la ciència. Per què diem que les ciències volen ser “legals”? Podeu distingir-ho d’altres coneixements com la història, l’art, etc. (1 p.).

(En la resposta, us podeu referir a altres aspectes relacionats amb el fragment, encara que no apareguin explícitament en el text).

Responeu darrera 3

Examen 2n trimestre [130222b] Nom

Filo1 / Curs: 1r Batx.

I .. ...... II ... ..... III ... ..... Obs.

........ / ........ / ........ ..

Final. ....

....

I. Qüestions (0,5 p. cada una) 1. Afirmeu o negueu, però sempre justifiqueu-ho: “La lògica informal analitza els raonaments en el seu medi, que és el del “llenguatge natural”. Es preocupa de problemes pràctics del llenguatge quotidià”.

2. En què consisteix la diferència entre aquests tres conceptes, aplicables a “ciència”: (a) científics, (b) coneixement científic, (c) mètode científic

3. Exposa amb una frase breu quina és el valor de veritat del disjuntor. És a dir, en quins casos una fórmula amb un disjuntor resulta vertadera (o bé, falsa).

4. Aporta un exemple senzill de fal·làcia que vagi contra la rellevància, és a dir on l’argument aparent no té res a veure amb el que s’està dient. Aclareix on està l’error lògic.

5. Defineix i exemplifica què són les ciències formals i què les fàctiques.

6. Defineix “paradigma científic” i “ciència normal”.

7. Ortega proposa tres períodes en la tècnica: la de l’atzar, la de l’artesà i la del tècnic. Exposeu breument què els caracteritza.

II. Exercicis (0,5 p. cada un) 1. Formalitza, de la manera més senzilla que puguis, aquest text: “Es impossible que plogui i que no et constipis. Per tant, si no plou aleshores et constiparàs”.

Si tens algun dubte, explica’l per a justificar-ne la formalització que proposis.

2. Resoleu la tautologicitat o no d’aquesta expressió amb taules de veritat (p ∧ ¬q) ∨ ( ¬p ∨ q)

3. Intenteu demostrar la conclusió, des de les premisses proposades, fent servir el mètode de la deducció natural — p — ¬ (q ∨ r) — s→r — p→t Conclusió: (t ∧ ¬s)

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat a) contradictòria de: “Alguns rius no són navegables” b) subcontrària de: “Alguns nens menteixen”

5. Feu la conversió adient de “Tots els asiàtics riuen” i de “Alguns infants són espavilats”

6. Construïu un sil·logisme vàlid de la figura “Cesare” fent servir els conceptes taula (terme major T), vermell (terme mig M) i cavall (terme menor t)

7. Indiqueu si és o no un sil·logisme correcte. Afegiu la raó que justifica la vostra decisió Tots els ordinadors tenen pantalla Alguns ordinadors son aparells elèctrics Tots els aparells elèctrics tenen pantalla

2

III. Comentari de text (3 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“Llamo problema de la demarcación al de encontrar un criterio que nos permita distinguir entre las ciencias empíricas, por un lado, y los sistemas “metafísicos”, por otro (...)

Mi criterio de demarcación, por tanto, ha de considerarse como una propuesta para un acuerdo o convención (...)

Pero, ciertamente, sólo admitiré un sistema entre los científicos o empíricos si es susceptible de ser contrastado por la experiencia. Estas consideraciones nos sugieren que el criterio de demarcación que hemos de adoptar no es el de la verificabilidad, sino el de la falsabilidad de los sistemas. Dicho de otro modo: no exigiré que un sistema científico pueda ser seleccionado, de una vez para siempre, en un sentido positivo; pero sí que sea susceptible de selección en un sentido negativo por medio de contrastes y pruebas empíricas: ha de ser posible refutar por la experiencia un sistema científico empírico.

(Así, el enunciado “lloverá o no lloverá aquí mañana” no se considerará empírico, por el simple hecho de que no puede ser refutado; mientras que a este otro, “lloverá aquí mañana” debe considerársele empírico.).

Pueden hacerse varias objeciones al criterio de demarcación que acabo de proponer. En primer lugar, puede muy bien parecer que toda sugerencia de que la ciencia – que, según se admite, nos proporciona informaciones positivas - haya de caracterizarse por satisfacer una exigencia negativa, como es la refutabilidad, se encamina en una dirección falsa. Sin embargo, haré ver que esta objeción carece de peso, pues el volumen de información positiva que un enunciado científico comporta es tanto mayor cuanto más fácil es que choque – debido a su carácter lógico con enunciados singulares posibles. (No en vano llamamos “leyes” a las leyes de la Naturaleza: cuanto más prohíben más dicen.) (...)

Mi propuesta está basada en una asimetría entre la verificabilidad y la falsabilidad: asimetría que se deriva de la forma lógica de los enunciados universales. Pues éstos no son jamás deducibles de enunciados singulares, pero sí pueden estar en contradicción con estos últimos”.

Karl Popper, La lógica de la investigación científica, 37-41 a) Expliqueu breument – unes 50-60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(No és un resum, i cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. «convención» b. «asimetría» c) Expliqueu i justifiqueu quin tipus de coneixements té presents Popper quan escriu “sólo admitiré un sistema entre los científicos o empíricos si es susceptible de ser contrastado por la experiencia”. Les matemàtiques també segueixen aquest criteri de demarcació? (1 p.).

(En la resposta, us podeu referir a altres aspectes relacionats amb el fragment, encara que no apareguin explícitament en el text).

Responeu darrera

3

Examen parcial 3r trimestre [130415] Nom

Filo1 /

Curs: 1r Batx.

I. .. ...... II. ... ..... Observ.. ......

........ / ........ / ........ ..

Final. ....

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Què són les paradoxes i què aporten a la gnoseologia? (podeu afegir algun exemple)

2. Entre els pressupòsits de la ciència hi ha el realisme ontològic, el de causalitat i el de comprensibilitat del món: què significa això? Són científics o metafísics? Per què?

3. Entre les actituds dels humans en relació a l’existència de Déu hi ha l’agnosticisme, el deisme i el panteisme. Distingiu-les, i enumereu alguna altra possibilitat

4. Expliqueu què són les “constants cosmològiques”. Quina relació poden tenir en relació al principi antròpic, a les argumentacions sobre l’origen de l’ordre natural, etc.

5. Exposeu breument: a) què és la socialització; b) per què sabem que la necessitem?; c) quins nivells diferents hi ha (un detallet de cada un)?

6. Totes les societats tenen una o més cultures: a) què són les actituds etnocèntriques? b) com es manifesta l’integrisme? c) que diferencia una subcultura d’una contracultura?

7. Definiu “institució social”, i enumereu les seves principals funcions (4).

....

Bonus: expliqueu què són l’estatus i els rols socials. Té a veure amb els diferents tipus de “classes socials”?

II. Comentari de text (4,4 p.)

Cal coherència, cohesió i ser adequat. Convé un subratllat selectiu i una revisió final.

“El tenir alguna cosa per veritable és un èxit del nostre enteniment, i pot basar-se en fonaments objectius, però requereix també causes subjectives en el psiquisme del que formula el judici.

Quan aquest vàlid per a tot ésser que posseeixi raó, el seu fonament és objectivament suficient i, en aquest cas, el tenir-ho per veritable es diu convicció. Si només es basa en l'índole especial del subjecte, es diu persuasió (...)

Només puc afirmar - és a dir, formular com a judici necessàriament vàlid per a tots - el que produeix convicció. La persuasió puc conservar-la per a mi, si em sento a gust amb ella, però no puc ni he de pretendre fer-la passar per vàlida fora de mi.

El tenir per veritat, o la "validesa subjectiva del judici", en relació amb la convicció (que posseeix, al mateix temps, validesa objectiva) té els tres graus següents: opinió, creença i saber.

L'opinió és un tenir per veritat amb consciència que és insuficient tant subjectiva com objectivament. Si només és subjectivament suficient, es diu creença. Finalment, quan el tenir per veritat és suficient tant subjectivament com objectivament, rep el nom de saber. La suficiència subjectiva s'anomena convicció (per a mi mateix), l’objectiva, certesa (per a tots).

Kant, Crítica de la raó pura (adaptació). a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 10-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.): a. « saber » (o coneixement) b. « creença » c) Exposeu molt breument les principals teories sobre la veritat gnoseològica (del coneixement) que s’han considerat al llarg de la història de la filosofia (1,4 p.).

(Eviteu fer un esquema: redacteu. Podeu comentar altres aspectes encara que no estiguin directament vinculats al text proposat). d) Kant diu que la veritat necessita “causes subjectives en el [que formula una frase]”. Opineu que é possible arribar a la veritat en el coneixement? Justifiqueu-ho.

Distingiu breument entre els dos “plantejaments” que qüestionen la veritat: el relativisme i l’escepticisme (1 p.).

(Han de quedar clares les diferències, o les semblances, i presentar-ho en forma redactada i no com a quadre o esquema).

2

Examen 3r trimestre [1305a] Nom ..

I .. . II ..

. III ..

.

Obs

.

Filo1 .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Hem vist 4 concepcions diferents de què és la veritat lògica. Exposeu-ne dues: la veritat entesa com a coherència i la veritat com a utilitat.

2. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “L’escepticisme és sinònim del dogmatisme.

El dogmatisme és la creença en la plena capacitat de la ment per conèixer la realitat”.

3. Hi ha diferents tipus de determinisme, depenent de l’element que s’hagi destacat com a més important (per exemple, l’educació, l’economia...). Responeu: a) definició i importància del “determinisme”; b) enumereu-ne alguns tipus diferents, amb exemples aclaridors.

4. L’anàlisi de les accions humanes lliures es pot classificar, segons el grau de concreció, en “casuística, moral i ètica”. Proposeu preguntes o temes típics de cada nivell.

5. Definiu, amb breu explicació, les ètiques de tipus material i aquelles altres de tipus formal.

6. Exposeu els principals factors que influeixen en la nostra escala personal de valors.

7. Sòcrates és l’altra cara dels sofistes: a) què els diferencia? I, a més, b) què s’entén pel “problema socràtic”?; i c) què proposa la seva ètica anomenada “intel·lectualista”?

I*. Qüestió alternativa (pots escollir-ne només una de les dues, però indica a quina substitueix) A. Exposa les diferències entre la concepció empirista i la concepció racionalista sobre l’origen del coneixement (al menys, en 3 aspectes) B. Els sofistes grecs: aportacions de tres d’ells, en breu.

[Trio la _________ i substitueix la qüestió núm. _____ ]

II. Tema breu (fes-ne només un / 2,4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. La sociologia, els processos de socialització i l’estructura social Seria un bon camí exposar de què tracta la sociologia i els punts de vista contraposats segons si es prioritza l’individu o la realitat social.

També convé explicar en què consisteix el procés de socialització i els seus nivells i qui se n’ocupa en cada moment. Expliqueu potser la funció de les institucions socials. I afegiu com s’organitza l’estructura social (estatus , rol) i les funcions i el paper que hi tenen les diferents institucions.

B. El tema del canvi i les explicacions pluralistes ( filòsofs presocràtics) Podeu introduir qui són els pensadors presocràtics i de quins temes tracten, en general. Centreuvos en les dues solucions oposades al problema del canvi, i les seves propostes sobre quina és l’arkhé que suggereixen i com s’explica el que veiem pel sentits.

A més de la contraposició Heràclit-Parmènides, dieu què aporten els tres pensadors pluralistes.

Redacteu-ho al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2 p.)

“Cada persona ha de fer seu un sistema de valors com a part central de la seva pròpia identitat. Quan de l’afirmació “La gent hauria de ser honrada” es passa al propòsit explícit “Jo vull ser honrat”, llavors és més probable que aquesta persona sigui vertaderament honrada en la seva vida quotidiana.

L’ús que la persona fa dels principis morals per definir la seva pròpia individualitat s’anomena identitat moral. Aquesta identitat determina no només allò que la persona considera que és la manera correcta d’actuar, sinó també el fet que es decideixi a posar-ho en pràctica”.

William Damon, El desenvolupament moral dels nens. a) Expliqueu breument – unes 40-50 paraules, ben pensades, aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

b) Definiu amb precisió i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.).

• «sistema de valors» (valoracions) • «principis» (morals) c) Sovint trobem persones que diuen el que els altres haurien de fer però ells no s’ho apliquen.

Manifesteu la vostra opinió – raonada – sobre si es pot mantenir un determinat discurs teòric i un comportament diferent (o sigui, si hi ha o no una relació immediata entre valoracions i imperatius) (1 p.).

(Podeu fer referència – si voleu - a altres aspectes, encara que no surtin explícitament en aquest fragment, com les “escales de valors”, els “preferidors racionals” o els factors que influeixen el nostre comportament concret).

Redacteu-ho al full en blanc, posant clarament III.a, III.b o III.c, segons cada apartat.

2

Examen especial Nom ..

I .. . II ..

Filo1

[set 2012]

.... / 1r Batx. .

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,65 c/u – Total 6,5 p.)

1. Defineixi, amb precisió, què és la filosofia. En concret, de què tracta la part que s’anomena “Metafísica”?

2. Què és un metadiscurs?; i, en quin sentit s’aplica a la filosofia? Per exemple, si es reflexiona sobre l’art o sobre la religió, s’està fent un metadiscurs?

3. Assenyali alguns elements rellevants i alguns autors de la filosofia antiga (fins al s. IV aC). Al menys, 3 de diferents.

4. Quins són els principals tipus de discursos que elaborem els humans? Expliqui’n breument dos d’ells 5. Què és una fal·làcia? Com es diferencien les fal·làcies formals de les no formals?

Observeu aquest argument: “Tothom hauria de poder passejar pels parcs i gaudir de l’aire pur de la naturalesa. Per tant, els presos condemnats a cadena perpètua també tenen dret a passejar pels parcs i gaudir de l’aire pur de la naturalesa”: és correcte?

Per què?

6. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat (és a dir, si una és V, l’altra és...): a. contrària de: “Tots els nens riuen” b. contradictòria de: “Alguns ocells no volen” 7. Valoreu si són correctes aquestes expressions que semblen ser sil·logismes, i argumenteu el perquè: Cap músic viu a New York Algun mestre es músic Algun mestre no viu a New York Cap turista es posa una gorra Alguns músics es posen una gorra Alguns músics són turistes 8. Distingiu entre les ciències formals (o deductives) i les fàctiques (o empíriques).

D’altra banda, quina és la diferència entre els raonaments deductius i els inductius?

9. Expliqueu en què consisteix el determinisme i quins en són els seus principals tipus.

10. Exposeu què s’entén per “rol” i “estatus” en els estudis sobre les estructures socials.

Tenen a veure amb els tipus de classes socials? En quin sentit?: relacioneu-los.

II. Comentari de text (3,5 p. / escolliu només UN d’entre els dos textos proposats) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

A.

“No hi ha res més natural en la conversa que argumentar. Intentem convèncer les persones amb qui debatem que tenim raó, que la nostra conclusió se segueix d’una cosa

que accepten. Aquest intent seria inútil si no poguéssim dir quan una cosa se segueix d’una altra. Allò que sovint passa per ser un argument en la conversa no satisfà els requisits. Així, per exemple: Tota propietat és un robatori i tot robatori és una propietat. Per tant, aquestes perles que acabo de robar són meves” se’ns apareix com una ximpleria: no hi ha res que connecti la veritat de la conclusió amb la de les premisses.

El que hem de garantir amb lògica és que l’argument preserva la veritat de les afirmacions en què es basa. La lògica és l’estudi dels arguments que preserven la veritat”.

Dan Cryan et al., Lògica per a tothom a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (1,5 p.)

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents – al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «lògica» • «argument» c) Explica la importància que té la lògica en la nostra vida i els avantatges de la lògica formal, amb signes (1 p.)

B.

La família és la més adaptable de les institucions humanes, evoluciona i s’adapta a cada demanda social. de fet, no es coneix cap altre ambient social tan pròdig en contrastos, en paradoxes, en contradiccions. La família és, alhora, el refugi on les persones s’allunyen i es protegeixen de les agressions del món que les envolta i, al mateix temps, el grup amb més grau d’estrès, el centre insubstituïble d’amor i de suport i, ensems, l’escenari on més vivament es representen les hostilitats, les rivalitats entre sexes, les tensions generacionals i les passions humanes més intenses”.

Luis Rojas Marcos. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (1,5 p.).

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents – al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «ambient social» • «tensions generacionals» c) Se sol dir que la família és un grup social primari. Per què? Quina és la diferència radical respecte a altres institucions com l’escola, l’empresa o l’Ajuntament, per exemple? (1 p.)

BONUS: Explicació (té un valor informatiu per al professor, complementari a l’examen) Exposeu, de forma breu i completa, què heu fet en aquesta matèria durant el període d’estiu i per què penseu que ara sí esteu en condicions d’aprovar aquesta assignatura.

2

Examen 1r trimestre [121112a] Nom ..

I .. . II ..

ETC .... / Curs: 4t

.

III

..

.

Obs

.

h

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Defineix que s’entén per cultura. Posa algun exemple.

2. Definiu “ètica” amb precisió (assegureu-vos que es diferenciï de “moral”).

3. El llenguatge i l’escriptura són, tots dos, “invents” humans? Justifica la teva resposta

4. Expliqueu, amb les vostres paraules, com es pot entendre això: “La conducta ètica és primàriament personal, però el fenomen ètic és una creació social” (Aranguren)

5. Distingiu entre temperament i caràcter. Què constitueixen aquests dos elements junts?

6. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: "Les societats occidentals s'han tornat molt individualistes perquè la solidaritat hi és més present que mai".

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’ésser humà i la intel·ligència Es pot indicarà què tenim d’especials els humans (capaços de triar, reflexionar, fer preguntes...) per passar a analitzar què ens diferencia en tot això dels animals i explicar què és la intel·ligència. Distingiu entre la intel·ligència teòrica i la pràctica i exposeu en què es concreta l’afany de veritat que tenim

B. Tot val? Els límits de la nostra llibertat Diferencia entre escollir actes i escollir un projecte de vida. Explicar com no totes les solucions són bones i la diferència entre ètica i Moral. Assenyalar quines són les principals fonts de l’Ètica i quins són els límits de la nostra llibertat [Desenvolupeu-lo al full en blanc, indicant II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2,8 p.)

“Muchos padres me escriben mostrando cierta decepción. "No es verdad que el ejemplo sirva para algo", me dicen. En casa somos lectores, abstemios, trabajadores o comprometidos políticamente y nuestros hijos son todo lo contrario. Esta situación provoca cierto escándalo. Hijos de familias ejemplares son desastrosos e hijos de familias no ejemplares son estupendos. La pregunta es inevitable. ¿Sirve o no sirve el ejemplo? Sirve.

Los expertos nos dicen que la imitación es uno de los grandes motores educativos. Lo malo es que todos estamos expuestos a ejemplos muy variados. Buenos y malos. Y no podemos estar seguros de que sean buenos ejemplos los que influyan más e imitarlos (...).

Con todas sus limitaciones, el ejemplo tiene una eficacia especial que ha sido reconocida a lo largo de la historia. Ofrece posibilidades reales de vivir. Los consejos, las normas, las recomendaciones, son teorías simplificadoras y generales. En cambio, el ejemplo nos presenta la vida en su densidad, riqueza y complejidad. Esa es la función pedagógica de todos los ejemplos: ilustrar con un caso particular una propuesta general o teórica. Cada uno hacemos nuestra propia biografía con mayor o menor arte.

Todos somos irremediablemente protagonistas de una aventura (...) que consiste en realizar nuestro proyecto personal a través de las circunstancias, lo que implica resolver continuamente problemas variados. Es importante proporcionar ejemplos de vida noble frente a ejemplos de vida descendente.

Para que me sirvan deben enseñarme caminos alegres. La alegría no es un sentimiento tonto aliado de la ignorancia. Es el sentimiento expansivo producido por la ampliación de nuestras posibilidades (...). Todos queremos satisfacer tres grandes deseos: el bienestar, el afecto y la grandeza. Unificarlos es complicado. Por ello es conveniente proponer a nuestros niños ejemplos de vidas nobles para que experimenten su sana influencia”.

José Antonio Marina, El ejemplo (“Estilos de vida”, 30/10/10).

a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: • «imitación» • «proyecto personal» c) L’autor afirma que “deben enseñarme caminos alegres” i parla del sentiment de l’alegria. Opineu que ens hem de guiar pels sentiments? No havíem dit que actuar “pels sentiments” ens fa esclaus? Raoneu-ho.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos]

2

Examen 1r trimestre [130122-rec-1rTR] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 4t . .

III

..

.

Obs

.

ETC ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Quina és la diferència entre el temperament i el caràcter?

2. Defineix què són els sentiments i enumera altres estats psíquics que – sent diferents s’hi relacionen

3. Indiqueu quines són les 4 virtuts bàsiques que estan presents en casi tots els projectes culturals?

4. Per què tan l’individualisme com el totalitarisme són solucions dolentes en la relació de l’individu amb la col·lectivitat?

5. Com s’explica que els humans tinguem identitats pròpies (tribus, nacions, estats, etc.) però seguim parlant d’una naturalesa comuna? Quina és la identitat més important?

6. Defineix que s’entén per cultura. Posa algun exemple.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’ésser humà i la intel·ligència Es pot indicarà què tenim d’especials els humans (capaços de triar, reflexionar, fer preguntes...) per passar a analitzar què ens diferencia en tot això dels animals i explicar què és la intel·ligència. Distingiu entre la intel·ligència teòrica i la pràctica i exposeu en què es concreta l’afany de veritat que tenim

B. La llibertat com a projecte Exposeu la distinció entre coaccions externes i internes. Expliqueu per què la biografia de cada persona és créixer en llibertat. Veure com es passa de l’heteronomia a l’autonomia moral. definir amb precisió llibertat, relacionant-ho amb el “projecte de vida”. Explicar de quines manes es pot col·laborar a l’alliberament de tots els homes,. eliminant els principals obstacles.

III. Comentari de text (2,8 p.)

Aquest és un famós text d’Aristòtil.

Un cop llegit, i subratllat si vols, explica amb les teves paraules per què Aristòtil afirma que “l’ésser humà és social”, de manera natural.

La raó per la qual l’home és un ésser social, més que qualsevol abella i que qualsevol animal gregari, és evident: la naturalesa no fa res en va, i l’home és l’únic animal que té paraula, ja que la veu és signe de dolor i de plaer, i per això la posseeixen també els altres animals, perquè la seva naturalesa arriba a tenir sensació de dolor i de plaer, i a indicar-la els uns als altres. Però la paraula serveix per manifestar el que és convenient i el que és perjudicial, així com el que és just i el que és injust.

Aristòtil, Política.

L’home és social per naturalesa, i no pas perquè ell ho hagi decidit així, en l’opinió d’Aristòtil perquè...

2

Examen 2n trimestre [130200a] Nom

ETC / 4t ESO ........

I .. ...... II ... ..... III .... .... Observ. ......

... ... / .... .. / .. .... ..

Final ....

....

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Un del grans problemes morals de la humanitat és el de “la sexualitat i la família”. Indica altres 4 grans problemes morals que s’han plantejat totes les societat i cultures.

2. Quan es planteja una solució moral bona, cal que es compleixin quatre criteris. Explica què volen dir aquests dos: “observador imparcial” i “proposta universalizable”.

3. Enumera 3 característiques concretes i diferents del cristianisme, una de les religions del món.

4. Què caracteritza el kantisme i què l’existencialisme, com a teories ètiques?

5. Explica breument al menys dues diferències entre una ètica material i una ètica formal

II. Tema breu (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. La manera de resoldre bé els conflictes: jutges i lleis / guerra i pau Exposeu què són els conflictes i quins mètodes bons i dolents han arbitrat els éssers humans per a resoldre’ls. No deixeu d’esmentar una valoració ètica de la guerra i en quins casos pot ser justa. Ha de quedar clar quina és la gran solució per la pau del món.

B. Les ètiques materials Després d’una breu introducció, exposeu quin tipus de propostes presenten: hedonisme, utilitarisme, ètica de la virtut, tomisme i estoïcisme.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (4 p.)

“Mandela, que s'havia adherit des del seu primer any d'estudiant universitari a la doctrina de noviolència de Gandhi, continua retent-li homenatge durant anys. En un assaig que va escriure sobre Gandhi explicava la influència que va tenir en la seva política a Sud-Àfrica. «Ell busca un ordre econòmic, una alternativa al capitalisme i al comunisme, i ho troba en la no-violència. Rebutja la supervivència del més apte de Darwin, el laissez-faire d'Adam Smith i la tesi de Karl Marx de l'antagonisme natural entre el capital i el treball, i es concentra en la interdependència entre els dos. Creu en la capacitat humana de canviar i utilitza la no-violència contra l'opressor, no per destruir-lo, sinó per transformar-lo, per tal que acabi la seva opressió i uneixi l'oprimit en la investigació de la veritat. Nosaltres, a Sud-àfrica, hem establert la nostra nova democràcia de manera relativament pacífica sobre la base d'aquests pensaments, que hàgim estat influenciats o no directament per Gandhi».

L'absència de resultats de la lluita no violenta i la massacre de Sharpeville varen fer passar Mandela a la lluita armada, després d'haver intentat seguir l'estratègia gandhiana els temps que va poder. Endegà inicialment una campanya de sabotatges i, com amb aquesta mesura no n’hi ha haver prou, planificà una guerrilla com a últim recurs. Escriu però que: «Ésser lliures, no és tant sols desfer-se de les cadenes, és viure afrontant el respecte i reforçar la llibertat dels altres».

Mentre que la violència entre el règim de l'apartheid i l'ANC feia nombroses víctimes, Nelson Mandela, a la presó, va arribar a una altra conclusió: la millor lluita per a fer sortir el país del forat era el diàleg i la negociació. «Per fer la pau amb un enemic s'ha de treballar amb aquest enemic, i aquest enemic es farà el teu soci». La nova llibertat no s'havia de fer a costa de l'antic opressor, altrament aquesta llibertat no serviria per a res: «No sóc verdaderament lliure si privo algú més de la seva llibertat. L'oprimit i l'opressor són tots dos desposseïts de la seva humanitat». «Aquesta garantia donada als blancs, que no seran oprimits una vegada la majoria negra hagi pres el poder, permetrà les negociacions».

Nelson Mandela s'adhereix a l'ètica i filosofia humanista africana d'Ubuntu, de la qual va ser alumne. Aquesta paraula de les llengües bantus, no traduïbles directament, expressa la consciència de la relació entre l'individu i la comunitat i és sovint resumit per Mandela amb el proverbi zulu: «un individu és un individu a causa dels altres individus», o com ho va definir Desmond Tutu, «la meva humanitat està inextricablement vinculada a la vostra». Ubuntu ha marcat la constitució de 1993 i la llei fonamental de 1995 sobre la promoció de la unitat nacional i de la reconciliació. Ubuntu no significa que la gent no s'ha d'ocupar d'ells mateixos, sinó preguntar-se: “Faràs això per tal de desenvolupar la comunitat al voltant teu i permetre millorar-lo? Són coses importants en la vida. I si pots fer-ho, has fet alguna cosa molt important que serà apreciada”.

Ubuntu és considerat per Mandela com la filosofia d'ajudar els altres però també de veure el millor d'ells, principi que aplicarà al llarg de la seva vida”.

Adaptació de ca.wikipedia.org/wiki/Nelson_Mandela (consultat 20/2/11) Preguntes a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – quin és el problema de fons que es presenta en aquest article que heu llegit i quins canvis es van donar en l’estratègia de Mandela (1 p.). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. « supervivència del més apte » b. « apartheid » c) Expliqueu en quins casos l’opció pels sabotatges la guerrilla – que Mandela també va adoptar durant un temps - podria arribar a ser “justa”, tot i que sempre fa mal (1 p.). d) Al llibre hem llegit que “els moviments socials són una força fonamental per al progrés moral de la humanitat”. Hi estàs d’acord? En qualsevol cas, justifica-ho (pensa en quines són les fonts d’on sorgeix l’ètica (1 p.).

2

Examen recuperació 2n trimestre [130409-a] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 4t . .

III

..

.

Obs

.

ETC - ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Es pot dir que, en ètica, les solucions més recents són sempre millors? Argumenta-ho.

2. Aportacions de la religió budista al camp de l’ètica

3. Què proposa, en breu, l’ètica utilitarista? Afegeix algun detall més.

4. Per què cal saber quines són les principals teories ètiques? Dóna dos raons que en justifiquin el seu estudi.

5. Indica tres “problemes morals” universals típics. Per exemple, el valor de la vida....

II. Tema breu (2,5 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La veu de les víctimes i els moviments socials Expliqueu per què cal protestar contra les injustícies i poseu-ne alguns exemples típics: esclavitud, racisme, discriminació de la dona...

Penseu que heu d’explicar-ho una mica, en forma de breu redacció ordenada

B. Les teories ètiques Expliqueu les principals teories, i en què es distingeixen les materials de les formals. Ha de quedar clar en la vostra explicació que l’ètica és ben important en la vida d eles persones i que cal estudiar les grans aportacions: hedonisme, utilitarisme, aristotelisme, Kant, ètiques del consens...

III. Comentari de text (4 p.)

“Les condicions d'una suposada "guerra justa» són objecte d'un consens filosòfic molt generalitzat des de fa anys. Es tracta de principis de “conflictivitat mínima”, és a dir, sobre els quals hi ha un acord amplíssim, que no es poden contravenir (...) sense caure en greus contradiccions o sense que qui les contravingui mostri una naturalesa repulsiva i inhumana. Una altra cosa, i molt diferent, és si mai s'han donat realment aquestes condicions, és a dir, si mai hi va haver alguna guerra que pugui ser considerada “justa” en tota l'extensió de la paraula.

La guerra justa en l'època clàssica es plantejava en relació a les condicions “abans” i “durant” la contesa. Avui s'afegeixen a més una sèrie de condicions que, a la postguerra, han de complementar la justícia de la guerra, un «ius post bellum» (dret després de la lluita), que faci possible la transició cap a una pau no armada i posi les bases de la reconciliació. Des del treball col·lectiu de franciscans, dominics i, finalment, jesuïtes a les escoles tardomedievals i barroques, sobre els principis que regeixen la suposada "guerra justa”, fins als tribunals internacionals més recents s'han produït molt poques variacions en l’estudi del tema.

Les condicions exigides a una “guerra justa”, expressades en aquests o altres termes, són en línies generals les següents: a) «Últim recurs»: s'ha de fer tota mena d'esforços abans d'arribar a l'ús de la força. Això implica negociacions, mètodes alternatius no violents, etc. b) «Autoritat legítima»: excepte en cas d'una revolució popular (que de fet instaura un nou ordre per via de fet), només un govern legítim, democràticament establert i acompanyat per un consens social ampli, pot declarar la guerra.

-«Causa justa»: que bàsicament es resumeix en quatre arguments: (a) legítima defensa, quan un país és atacat per enemics externs (convé tenir en compte que cap compatriota és mai un “enemic”); (b) guerra dissuasiva, quan és urgent aturar una amenaça certa per a la vida i la llibertat, en un perill imminent; (c) guerra preventiva, quan el perill no és imminent però si és cert (...); avui resulta inacceptable per a la majoria d’estudiosos del tema; (d) intervenció en defensa dels drets humans, quan un Estat els viola sistemàticament o no està en condicions de protegir els seus ciutadans de la violació. (...). c) «Proporcionalitat», és a dir, en una escala apropiada al mal sofert, mai s'ha d'usar una violència innecessària (...) i «mínima quantitat de víctimes», és a dir, sense un vessament de sang desproporcionat, amb especial cura en minimitzar el dolor dels no-combatents. d) «Establiment d'un règim just a la postguerra», de tal manera el primer esforç de tot govern sorgit després d'una guerra - després de retre honors als morts -, s'ha de centrar en establir una política que faci possible la reconciliació a mitjà termini dels antics enemics (...)”.

Adaptació de www.alcoberro.info/planes/guerrajusta5.html (consultat 8/4/13) Preguntes a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – quin és el problema de fons que es presenta en aquest text, que hem abreujat (1 p.). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. « consens » b. « reconciliació » c) Expliqueu per què sembla que una “guerra preventiva” (és a dir, atacar abans que l’altre pugui atacar-te, considerant que l’agressor és ell) no és fàcil de justificar (per exemple, algunes accions d’Estats Units, Israel o altres països en la història recent) (1 p.). d) Al llibre hem llegit que “cal respectar les normes del dret internacional humanitari”. Segons el teu parer, en els casos de guerra, quin seria el Tribunal adequat per valorar si s’han comès crims? Com evitaries la “venjança”? En qualsevol cas, argumenta la teva opinió (1 p.).

2

Examen 3r trimestre [1306a] Nom ..

I .. . II ..

ETC ..

. III ..

. Obs .

.. / Curs: 4t

h

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Afirma o nega, però sempre digues el perquè: “L’ètica del drets humans és una teoria de tipus formal”. Per què són tan importants aquests Drets?

2. Enumera les tres generacions en el reconeixement dels drets humans i, de què tracten.

3. Exposa tres conseqüències negatives per a la gent allà on no es respecten els drets humans.

4. Tots tenim tres tipus de deures o obligacions, a les nostres vides. Per exemple, hi ha els que ens imposen les normatives o lleis... Comenta les diferents possibilitats

5. Defineix què s’entén per “persones dèbils” i enumera solucions bones i solucions dolentes pel que fa a la seva atenció.

6. “El poder polític ha de complir els requisits de “legalitat” i legitimitat”. Distingeix entre allò que és “legal” i allò que és “moral”, i afegeix un exemple aclaridor.

II. Tema breu (fes-ne només un / 3,2 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. La defensa dels drets humans Després d’uns breu introducció sobre la importància de la Declaració Universal dels Drets humans, expliqueu com es pot fer als nivells nacional i internacional per a que siguin efectius. Al final podeu afegir unes consideracions sobre com s’han de comportar els ciutadans en la vida pública pre protegir aquests drets. Cal redactar, no fer un esquema!

B. L’organització política de l’Estat Exposeu quines són les coses mínimes que un ciutadà ha de saber sobre política: què és un Estat?, quines són les formes d’un Estat segons qui n’és el seu cap?, els diferents règims polítics, les formes d’organització territorial, i la importància que té la divisió de poders. Cal redactar, no fer un esquema!

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2 p.)

“En qualsevol societat hi ha sempre un ampli sector de la població que és marginat i discriminat en funció de la seva debilitat, de la falta de recursos o d’alguna discapacitat. Aquests grups es troben en una situació de marginalitat i debilitat pel que fa a altres sectors de la població que se situen en el que considerem “la normalitat”. El nivell de moralitat d’una societat es mesura pel tracte que dóna als febles.

Un exemple de solució dolenta és apartar els individus que han deixat de ser productius i ja no reporten beneficis. Això és típic de societats desenvolupades, riques i molt individualistes.

Les solucions bones desenvolupen una cultura de la solidaritat: el voluntariat n’és un bon exemple. Fomenta el respecte de la dignitat de la persona, considerant-la valuosa no pas en funció de la seva “utilitat o productivitat”. L’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans aporta la millor solució”.

J. A. Marina, Educació eticocívica, Llibre del professor.

a) Expliqueu breument – unes 40-50 paraules. – les idees principals del text. No és un resum sinó explicar les idees, amb les vostres paraules. b) Assenyaleu amb precisió – unes 5-10 paraules – el significat aquí, de: • «marginalitat» • «voluntariat» c) Justifiqueu per què us sembla que en Marina proposa l’article 26 [dret a l’educació] com a solució. A més, a continuació, afegiu el vostre “pla personal i col·lectiu” de com tractaríeu les persones febles (propostes concretes, possibles). Les activitats ciutadanes d’alumnes que vàreu fer per al Dia d’Europa us poden donar idees...

[Responeu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant III]

DUDH. Article 26 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

2

Examen especial Nom ..

I .. . II ..

ETC

[set 2012]

.... / Curs: 4t .

Obs

h.

.

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,65 c/u – Total 6,5 p.)

1. Què significa l’expressió “esta motivat”? Té a veure amb els sentiments?

2. Un exemple de menyspreu de la vida humana són els genocidis: què és un “genocidi”?

3. Distingeix entre temperament i caràcter.

4. Quines són les quatre principals forces que han col·laborat al desenvolupament de l’ètica: 5. Indica alguns elements típics de la religió budista.

6. Com influeixen les víctimes de les injustícies en el desenvolupament de l’ètica?

7. Condicions per una guerra “justa” 8. Què proposa com a bo l’ètica kantiana o “del deure”?

9. Què s’entén per les 3 generacions de drets humans? Quines són?

10. La Constitució espanyola protegeix els Drets Humans? Com?

II. Comentari de text (3,5 p. / escolliu només UN d’entre els dos textos proposats) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

A.

“Hace unos días, en un congreso, mantuve un debate con Eduardo Punset acerca de la importancia de la emoción en la toma de decisiones. [Él] (...) afirmaba que hay que fiarse de las emociones en el momento de decidir, porque tienen una perspicacia que el análisis o el conocimiento no alcanzan. Con frecuencia tenemos la impresión de que poseemos informaciones que no sabemos justificar, convicciones que resuenan afectivamente con gran energía. El lenguaje llama corazonadas a esas confusas premoniciones y considera que el pálpito, la aceleración del palpitar, es un modo certero de conocimiento.

Mi postura es que las emociones son necesarias para decidir (...), pero no podemos fiarnos de ellas. Por ejemplo, todas las morales han sido establecidas para poner límites estrictos a los arrebatos del mundo pasional.

Uno de los asistentes planteó entonces el tema de la intuición. Se lo agradecí porque, en efecto, nos permitía avanzar en el debate. Intuición es un término curioso y esquivo, difícil de definir. Designa un conocimiento inmediato, directo, totalizador, que no necesita argumentos, por lo que tiene un aura misteriosa. Suele hablarse de intuición femenina, por oposición a la racionalidad masculina. De cerebro derecho frente a cerebro izquierdo. ¿Qué hay de verdad en todo esto? Sin duda, captamos de golpe cosas que nos resultaría muy difícil explicar. La risa es un ejemplo llamativo de esa percepción a primera vista.

Recuerdo un viejo chiste de Chumy Chúmez: "Antes no creía en nada. Ahora, ni eso". O lo comprendo a la primera o no entenderé su gracia, porque no hay nada más desgraciado que tener que explicar un chiste. Mi discrepancia con Punset se debe a que creo que esta

capacidad de tener intuiciones acertadas es fruto de un aprendizaje eficaz, una habilidad para manejar de una vez grandes bloques de conocimientos (...).

Los antiguos sabían que lo que llamamos buena suerte suele ser una sabia detección de las oportunidades (...). Es un entrenamiento muy parecido al que puede tener un tenista, que ha de aprender casi a adivinar la trayectoria del saque del rival, puesto que tiene que responder antes de haberlo percibido. En un mundo globalizado y veloz, educar la intuición se hace imprescindible para poder orientarnos en la complejidad, para equivocarnos lo menos posible.”.

José Antonio Marina, La intuición (“Estilos de vida”, 13/11/10).

a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (1,5 p.)

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents – al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «emociones» (serà un tipus de sentiment) • «mundo pasional» (passions) c) Opineu que és correcte dir que l’ètica s’ocupa de “poner límites estrictos a los arrebatos del mundo pasional”? Quina és la funció de l’Ètica? Justifiqueu-ho. (1 p.)

B.

“La base de l'utilitarisme és també el plaer i el dolor. D'aquesta manera, per als utilitaristes, el que proporciona plaer és bo i el que ens causa dolor és dolent: és una varietat de l'hedonisme ètic. L'hedonisme sosté que el bé que les persones han de buscar és la felicitat o el plaer. No simples plaers físics o hormonals, sinó situacions agradables, que poden incloure plaers més nobles (intel·lectuals, socials, espirituals) Aristòtil va sostenir que el que tot home en definitiva busca és la felicitat. Tota la resta és mitjà per a aquest fi. La felicitat té un valor intrínsec. Però per als utilitaristes el resultat que hem de buscar en totes les nostres accions ja és la felicitat, perquè és l'únic bé en si, això sí pensar en la màxima felicitat per al major nombre possible.

Tradicionalment es reconeix a Jeremy Bentham com a pare del moviment filosòfic anomenat utilitarisme. Ha tingut una gran influència no només en ètica, sinó també en política i economia, especialment en el món anglosaxó.

L'utilitarisme de Bentham s'inspira en la doctrina de Epicur, que és un dels grans intents per fer compatible el materialisme amb la llibertat i amb l'ètica. L'epicureisme afirma que l'home només és un ésser material i que, per tant, la seva finalitat és també material. La fi de l'home és el plaer. El sentit i la finalitat de la nostra vida és dur a terme una vida el més agradable possible.

No hem de confondre el epicureisme amb l’hedonisme bast. Hedoné significa plaer en grec.

L'hedonista bast posa la felicitat de l'home en la recerca desesperada de plaers sense més, i es dedica a gaudir de la vida sense fre algun: "mengem i bevem, que demà morirem".

Epicur és prou intel·ligent com per adonar-se que la recerca desenfrenada i irracional del plaer acaba per produir dolor, enuig, fàstic. Per exemple, un hedonista pensa que, si a una persona li agrada l’alcohol ha de beure tant com vulgui fins a embriagar-se. Un epicureista raonaria de la següent manera: emborratxar amb rom provoca un plaer de dues o tres hores, però l'altre dia tindràs mal de cap i mal de panxa per sis o set hores. A més no podem emborratxar cada dia, doncs el més probable és que ens emmalaltiríem Fins i tot és un plaer massa car. És molt millor beure moderadament, ja que causa plaer i no porta dolor.

2

El veritable plaer, pensa Epicur, consisteix a evitar el major nombre possible de dolors, inquietuds i ansietats. Per a això, l'home ha de portar una vida moderada, ordenada, no ha de viure desenfrenadament. Epicuri és un economista del plaer. No proposa pas una vida moderada per motius virtuosos sinó que calcula les inversions i s'adona que és millor invertir en plaers petits però constants”.

Adaptat de: /www.network-press.org/?el_utilitarismo (consultat el 20/2/11) a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (1,5 p.).

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents – al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «materialisme» • «un valor intrínsec» c) Justifiqueu per què en el text s’afirma que l’utilitarisme va influir “no només en ètica, sinó també en política i economia“. Amb paraules més senzilles, com ha de ser una teoria ètica perquè resulti bé en política? Raoneu-ho

BONUS: Explicació (té un valor informatiu per al professor, complementari a l’examen) Exposeu, de forma breu i completa, què heu fet en aquesta matèria durant el període d’estiu i per què penseu que ara sí esteu en condicions d’aprovar aquesta assignatura.

3

Examen 1r trimestre [121112a] Nom ..

I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r

.

III

..

.

Obs

.

h

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Assenyaleu obstacles freqüents en la nostra percepció de la felicitat, és a dir, temes que poden incomodar-nos, o que podrien allunyar-nos de ser prou feliços (mínim: 3 diferents)

2. Definiu què és la “ciutadania” i indiqueu de quina manera les “institucions” en formen part. Podeu afegir algun exemple...

3. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “L’empatia és l’actitud del qui creu que, davant els problemes del món no hi pot fer res”. Sense raonar, no puntua.

4. Indiqueu per què tenim necessitat de viure en societat (3 arguments diferents, mínim)

5. Expliqueu el sentit d’aquesta frase, que és correcta, sense repetir-la: “Cal pensar globalment i actuar localment”.

6. Enumereu al menys 3 dels vuit Objectius de desenvolupament del mil·lenni.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Ciutadans d’un estat i ciutadans del món Expliqueu què és la ciutadania i perquè tots en tenim una, i quins diferents graus hi ha.

Tracteu dels drets que es deriven de cada ciutadania fins arribar al drets humans. Comenteu què és la política, la civilització i per què és convenient la “urbanitat”.

B. La intel·ligència, els problemes i els conflictes Indiqueu com tothom s’ha d’enfrontar a problemes i distingiu entre problemes i conflictes, afegint alguna exemple a l’explicació. Indiqueu quines eines tenim per resoldre’ls i quines característiques ah de tenir una solució que sigui justa. La força, és una bona idea?

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, indicant II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2,8 p.)

“Començaré proposant una divisió de al ciutadania en tres parts (...). Anomenaré cadascuna d’aquestes tres parts o elements, civil, política i social. L’element civil es compon del drets per a la llibertat individual: llibertat de la persona, d’expressió, de pensament i religió, dret a la propietat i a establir contractes vàlids i drets en la justícia (...). Com a element polític entenc el dret a participar en l’exercici del poder polític com a membre d’un cos investit d’autoritat política o com a elector dels seus membres (...). L’element social comprèn tot l’espectre, des del dret a la seguretat i a un mínim de benestar econòmic fins al de compartir plenament l’herència social i viure la vida d’un ésser civilitzat d’acord amb els estàndards predominants en la societat (...)”.

Thomas H. Marshall, citat al llibre de text d’Edebé.

a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: • «política» • «estàndards» c) Les coses que són de l’àmbit polític són força clares, però la distinció que fa el text entre allò “civil” i allò “social” és més difícil, oi? Sabríeu posar alguns exemples concrets reals de la diferència que proposa Marshall? Raoneu-ho.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos]

2

Examen 1r trimestre [121112c] Nom ..

I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r

.

III

..

.

Obs

.

h

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Assenyaleu els diferents graus de ciutadania que existeixen (amb breu precisió), i també si hi ha alguna diferència entre ser “individu” i ser “persona”.

2. Definiu de manera completa què és la “política”.

3. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “El sentiments sorgeixen desconnectats de la nostra experiència: sense cap relació amb la nostra vida”.

4. Indiqueu per què poden existir “conflictes interiors” i poseu-ne un exemple clar.

5. Expliqueu el sentit d’aquesta frase: “Si no es promulga una llei o norma no se’n pot garantir el seu compliment”. Què vol dir “promulgar”?

6. Enumereu un mínim de 3 institucions internacionals que ajuden a cercar la justícia.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La convivència i els sentiments Exposeu la importància dels sentiments en les relacions amb els altres i definiu què són. Hi ha diferents sentiments: quins?. D’altra banda poden ser agradables o no, i bons o no.

Expliqueu-lo i poseu algun exemple ben clar. Quina és la importància de l’educació emocional en la nostra vida?

B. Les solucions justes per resoldre els conflictes Preguntes fonamentals que cal formular-se personalment per saber com actuar i què fer.

Qüestió de les obligacions que s’han de complir i paper del debat i d’escoltar els altres.

Exposeu les tres grans solucions que al llarg de la història s’han proposat per resoldre els conflictes: la M., l’È. i el D. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, indicant II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2,8 p.)

“El dret humanitari internacional és el conjunt de normes admeses per tots els països que s’apliquen en conflictes armats.

La finalitat d’aquest dret és protegir la població civil, les persones que no participen en les hostilitats, i limitar el mètodes i els mitjans utilitzats en la guerra. Per exemple, prohibeix matar els enemics que es rendeixin o que estiguin ferits; obliga a respectar els drets dels presoners, i prohibeix utilitzar armes biològiques. Per desgràcia, massa sovint el dret humanitari internacional no es respecta”.

Del llibre de text.

a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: • «població civil» • «armes biològiques» c) Opineu per què creieu que aquest “dret” no es respecta massa sovint.. Raoneu-ho.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos]

2

Examen 2n trimestre [130200] Nom

CDH / 3r ESO ........

I. .. ...... II ... ..... III .... .... Observ. ......

... ... / .... .. / .. .... ..

Final. ....

....

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Definiu què són els moviments antiesclavistes i què els moviments feministes.

2. Enumereu les diferents classes de valors que hi han (al menys, 4). Expliqueu-ne el significat de dos d’ells (els que vulgueu).

3. Descriviu aquests tres sentiments: admiració, gratitud i ressentiment (eviteu repetir-ne les paraules).

4. Els drets humans es solen agrupar en tres blocs (sobre la llibertat,... etc.). Enumereu-los i poseu-ne dos exemples correctes de cada tipus.

5. Quina és la diferència entre l’autoritat moral i l’autoritat legal (i, en aquest cas, entre aquella que és legítima i la que no ho és pas) ?

II. Tema breu (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. La lluita per la democràcia Algú ha de manar, però quin problema hi ha? Expliqueu què és la tirania i si és una forma freqüent de gestionar el poder o no. Expliqueu l’origen de la democràcia i si va durar molt.

Definiu què és i com es manifesta. Afegiu exemple, un cop ho hagueu explicat teòricament.

B. Els deures.

Un cop definits què són els drets fonamentals esposeu quin paper hi juguen els deures. Com es defineix un deure i de quins tipus n'hi ha. La relació entre drets i deures, és clara? Afegiu exemple, un cop ho hagueu explicat teòricament.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (4 p.)

Vídeo de Naciones Unidas (3:46) Aunque en muchos países, como Nepal, el matrimonio infantil está prohibido, muchas niñas, sobre todo en las zonas rurales, son obligadas a casarse. El Fondo de Población de la ONU combate esta situación y, en lugar de una boda no deseada, les da la oportunidad de ir a la escuela para ganarse su futuro.

Algunes frases...: — «Lamento haberme casado tan joven, pero ¿qué puedo hacer? Espero que esto no les pase a otras» (Bijay Laxmi, de 15 años) — Muchas empezarán a tener hijos antes de que sus cuerpos maduren, lo que causa serios problemas de salud. También se les niega una educación. Bijay no ha ido a la escuela secundaria y apenas puede escribir su nombre.

— En cuanto a Usha, sus padres anularon la boda después de que sus compañeras de «Elige tu Futuro» les dijeran que el matrimonio infantil era ilegal. «Nos dijeron que el matrimonio a una edad tan temprana puede causar complicaciones durante el nacimiento. También nos amenazaron con delatarnos, así que mi esposo y yo decidimos no casarla, por ahora.»

Preguntes a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – quin és el problema de fons que es presenta en aquest breu reportatge i per què creieu que passa això al Nepal i a altres llocs (1 p.). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. «il·legal» b. «feminització de l’analfabetisme» c) Expliqueu el problema que tenen els pares: “muchos padres sienten que su única opción es casar a sus hijas de niñas”. Justifiqueu la vostra solució, ja que... ¿per quin motiu diu el vídeo que no les poden deixar créixer massa ni esperar? (1 p.). d) Al llibre vam estudiar que els drets humans protegeixen els valors: en aquest cas concret indica, separats: a) quins valors hi ha?; b) quins drets humans cal respectar? (en aquesta situació) (1 p.).

2

Examen recuperació 2n trimestre [130409-a] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 3r . .

III

..

.

Obs

.

CDH - ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Definiu què són els moviments feministes i descriviu què defensen.

2. Què són els “valors”? Poseu un exemple de valoració “estètica”.

3. “La gratitud és el sentiment pel qual apreciem i valorem un favor o un benefici que hem rebut d’algú”. Afirmeu-ho o negueu-ho, però sempre argumenteu o poseu exemples.

4. Les normes ètiques i les lleis no són el mateix. Expliqueu qui fixa les unes i les altres i què passa si una llei no està d’acord amb els drets humans, per exemple.

5. “El que no és de ningú no importa a ningú”. Es una frase falsa, però es diu freqüentment: justifiqueu perquè cal respectar els béns públics o comuns.

II. Tema breu (2,5 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La lluita per la democràcia Expliqueu la contraposició entre democràcia i tirania. Comenteu els orígens de la democràcia i com va desaparèixer fins al s. XVIII. Com és la democràcia actualment?

B. Els deures Cal explicar què són els deures i quin sentit tenen a la nostra societat. També indiqueu els tipus de deures i quina importància especial tenen els deures ètics.

III. Comentari de text (4 p.)

“El 22 de març és el dia que es va aprovar el Conveni per a la Repressió de la Tracta de Persones i de l'Explotació de la Prostitució Aliena, subscrit el 1949. Posteriorment, el 1996, l'Assemblea General de Nacions Unides va decidir que aquest dia es designés com el Dia Internacional per a l'Abolició de l'Esclavitud.

En l'actualitat l'esclavitud i la servitud segueixen sent bastant freqüents, encara que es faci referència a aquestes pràctiques utilitzant habitualment els termes de mà d'obra garantida, treball forçós, o en les seves pràctiques més extremes que es presenten sota la forma del treball infantil i el tràfic de persones, on les principals víctimes són els infants i les dones que serveixen per abastir les xarxes de prostitució i el treball en el servei domèstic.

Cada any milions de persones, la majoria dones i nens, són enganyades, venudes, coaccionades o sotmeses d'alguna manera a situacions d'explotació de les quals no poden escapar.

Constitueixen la mercaderia d'una indústria mundial que mou milers de milions de dòlars i que està dominada per grups de delinqüents molt ben organitzats que operen amb impunitat.

Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), milions de joves es troben en condicions properes a l'esclavitud com víctimes de treball forçat o en règim de servitud, un 73% d'aquests joves - al voltant de 180 milions -exerceixen les pitjors formes de treball infantil, entre elles la prostitució, el treball esclavitzat i el treball perillós. A més, les xifres indiquen també que l'esclavitud no ha desaparegut, ja que al voltant de 5,7 milions de joves es troben en una situació de servitud o es veuen obligats a treballar.

Una de les regions on són més freqüents aquestes pràctiques és Àfrica, on es venen menors per 14 dòlars, activitat que segons l'OIT reporta als criminals 7 mil milions de dòlars anuals. També, en aquesta mateixa regió, 80 milions de nens entre 5 i 14 anys són obligats a treballar en activitats com la mineria. UNICEF calcula que 200 mil nens africans són venuts com a esclaus cada any, entre 45.000 i 50.000 dones i nens són traslladats cada any pels traficants únicament cap als Estats Units. L'augment del nombre de casos de tràfic de persones, així com la seva expansió a zones que abans no estaven tan afectades, coincideix amb l'augment de les dificultats econòmiques, els enormes obstacles a la migració legal i l'existència de greus conflictes armats.

El 1997 l'OIT va estimar que els treballadors migratoris es distribuïen de la següent manera: 20 milions a l'Àfrica, 17 milions a Amèrica del Nord, 12 milions a Amèrica Central i del Sud, 7 milions a Àsia, 9 milions a l'Orient Mitjà (països àrabs) i 30 milions a Europa. Els emigrants constitueixen un grup vulnerable al qual no només són violats els seus drets com a treballadors sinó com a éssers humans: aquests són matèria i mercaderia de les xarxes de tràfic de persones.

En el marc de l'ONU s'han fet diferents esforços fins i tot abans del conveni de 1949, que busquen contrarestar aquesta pràctica. Una important disposició la trobem en l'article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que afirma: “ningú serà sotmès a esclavitud o servitud: l’esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes les seves formes” ”.

Adaptació de es.wikipedia.org sobre “Dia Mundial abolició esclavitud” (consultat 8/4/13) Preguntes a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – quin és el problema de fons que es presenta en aquest text, que hem abreujat (1 p.). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (1 p.): a. « treball infantil » b. « migració legal » c) Expliqueu per què es diu que “l'augment de les dificultats econòmiques, els enormes obstacles a la migració legal i l'existència de greus conflictes armats” afavoreixen l’existència d’esclaus (1 p.). d) Opineu: com es podria fer complir l’article 4 de la DUDH, que s’esmenta al final del text. En qualsevol cas, argumenta la teva opinió (1 p.).

2

Examen 3r trimestre [130525a] Nom

CDH / 3r ESO ........

I .. .... II ... ... III ....... IV .... .. Observ. ......

... ... / .... .. / .. .... .. Final. ....

....

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1.Exposeu les característiques que defineixen un bon ciutadà, més enllà de ser “una bona persona que no fa mal a ningú”: el famós triangle, ampliat!!

2. Enumera cinc característiques de la justícia i explica’n dues, les que vulguis.

3. Afirma o nega, però sempre argumenta: “La justícia és el mateix que la igualtat”.

4. Distingeix entre la por lògica i la por irracional. “Tenir por”, és bo o dolent? Per què?

5. Quines són les diferències entre el temperament i el caràcter, com elements de la personalitat?

II. Tema breu (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Ser responsable Exposeu què és la responsabilitat i la diferència entre la responsabilitat psicològica la responsabilitat ètica. Indiqueu la diferència entre assumir les conseqüències dels propis actes i ometre accions que hauríem d’haver fet. Què s’entén per responsabilitat col·lectiva i els diferents nivells de la responsabilitat: nosaltres, família, altres éssers humans.

Expliqueu la responsabilitat en els diferents àmbits: amistat, família, política, etc.

B. La família Indiqueu per què es diu que és el nucli de la societat, i quines diferents formes o tipus hi ha. Expliqueu per què és un dret i també un projecte. Quines en són les seves principals funcions i què té a veure amb la intimitat i la sexualitat. Argumenteu la importància que té que, a la família, se’ns demani tot el que podem fer i se’ns doni tot el que necessitem.

Podeu afegir algun exemple.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2,5 p.)

“Les famílies experimenten canvis amb el pas del temps. L’arribada del primer fill significa un primer canvi radical. Una parella, que fins aquest moment tenia molta llibertat, perquè no havia adquirit responsabilitat envers una tercera persona – l’infant -, ha de reorganitzar la seva forma de vida.

Durant la infància, la relació dels infants amb els seus pares sol ser senzilla. Els infants depenen completament dels pares. Quan els fills arriben a l’adolescència es produeix un altre reajustament.

Sovint es transmet una imatge conflictiva de l’adolescent, que moltes vegades no és real”.

J. A. Marina, Educació per la ciutadania , Llibre de text. a) Expliqueu breument – unes 30 paraules, però vostres, NO copiades. – les idees principals del text. b) Definiu conceptes. Assenyaleu amb precisió – unes 5-10 paraules – el significat aquí, de: a. « infants » b. « conflictiva » c) Exposeu quin valor té, i a què es refereix - aplicada a l’adolescència - l’expressió: “es produeix un altre reajustament“.

Hi esteu d’acord? Argumenteu-ho.

IV. Opinió argumentada (1,5 p.)

Potser – si les circumstàncies ho faciliten veurem un breu clip de vídeo.

Expliqueu com faríeu vosaltres per atendre als dèbils de la societat, i – abans – expliqueu qui són els dèbils de debò (no aquells que sempre diuen que ho són).

No s’hi val a dir coses genèriques com: “ajudar-los, donar-los diners...”, sinó coses concretes que tu o jo, o el/la teu/va company/a que fa l’examen al costat, pugui fer amb els “dèbils”.

2

Examen especial Nom ..

I .. . II ..

CDH

[set 2012]

.... / Curs: 3r .

Obs

.

h.

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,65 c/u – Total 6,5 p.)

1. Afirmeu o negueu, però digueu sempre el perquè: “La política consisteix en guanyar les eleccions per disposar del poder el màxim de temps possible”.

2. Defineix què és utopia. Indica’n un exemple aclaridor.

3. Quantes ciutadanies tenim i quines són en el teu cas, i quins drets et protegeixen en cada una?

4. Explica la diferència entre aquests tres tipus de sentiments: passió, desig, estat d’ànim.

5. Argumenti per què no podem tractar igual una cosa – un objecte, una màquina, fins i tot les plantes o els animals... – que una persona. La principal diferència, on està?

6. Quina diferència hi ha entre una norma legal i una norma justa?

7. Què és la responsabilitat col·lectiva? Afegiu-hi un o més exemples.

8. Diferències bàsiques entre una família (a) monoparental (b) nuclear.

9. En relació a les discriminacions per raons de sexe, quina és la situació en relació a l’orientació o identitat sexual actualment? I en el passat?

10. Exposa de manera clara en què consisteixen la “funció reproductora” i la “funció econòmica” de la família.

II. Comentari de text (3,5 p. / escolliu només UN d’entre els dos textos proposats) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

A. “La família constitueix el nucli de la societat, representa el tipus de comunitat perfecta, ja que s'hi troben units tots els aspectes de la societat: econòmics, jurídics, socioculturals, etc. Són moltes les definicions que hi ha de família però la majoria planteja que és l'estructura social bàsica on pares i fills i filles es relacionen. Aquesta relació es basa en forts llaços afectius, podent d'aquesta manera els seus membres formar una comunitat de vida i amor. Aquesta família és exclusiva, única, implica una permanent lliurament entre tots els seus membres sense perdre la pròpia identitat. Entenem d'aquesta manera que el que afecta un membre afecta directament o indirectament a tot la família: per això llavors que parlem de sistema familiar, d'una comunitat que és organitzada, ordenada i jeràrquica i moltes vegades relacionada amb el seu entorn.

La família és una institució que influeix amb valors i pautes de conducta que són presentats especialment pels pares, els quals van conformant un model de vida per als seus fills ensenyant normes, costums, valors que contribueixin a la maduresa i autonomia dels seus fills (...).

En línies generals, la família es preocupa de la reproducció i de la cura física dels seus membres i està a càrrec del benestar i desenvolupament psicològic i social de cada un d'ells (...).

No es desconeix amb això altres tipus de família que han sorgit (...), les quals també s’enfronten amb desafiaments permanents en la seva estructura interna, en la criança dels fills, en el seu exercici parental o maternal. Per esmentar-ne algunes, la família de mare soltera, de pares separats les quals compten amb una dinàmica interna molt peculiar (...).

Cal reconèixer que no sempre els adults, en específic els pares, compten amb tots els elements que els permetin educar de manera correcta als seus fills. No és llunyana la realitat de la violència intrafamiliar, abusos sexuals, abandonaments dels fills, problemes de comunicació i comprensió que porten als més febles de la família, els fills, a ser vulnerables a una infinitat de riscos com les drogues, la violència, i altres delictes contra la societat.

De vegades alguns pares transfereixen a altres institucions les tasques familiars, no perquè la família sigui incapaç de complir el seu deure, sinó perquè les activitats que realitzen en l'actualitat requereixen del suport d'altres institucions que els proporcionen un mitjà eficaç d'aconseguir els mateixos propòsits . Entra les més importants s'assenyala a l'escola".

José G. Saavedra Accessible a: http://www.monografias.com/trabajos26/tipos-familia/

a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (1,5 p.)

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents – al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «llaços afectius» • «ser vulnerables» c) Valoreu que el model de família de cadascú decideix en bona part el correcte “desenvolupament psicològic i social de cada un d'ells” (del membres del grup)?

Argumenteu-ho. (1 p.)

B.

“L’ assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables. Cal diferenciar la conducta assertiva o socialment habilidosa, de l'agressiva i de la passiva.

La primera és l’expressió directa dels propis sentiments, desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones (...). La conducta assertiva no té sempre com resultat l'absència de conflicte entre les dues parts; però el seu objectiu és la potenciació de les conseqüències favorables i la minimització de les desfavorables.

La conducta agressiva defensa els drets personals i expressa els pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones. La conducta agressiva en una situació pot expressar-se de manera directa o indirecta. L'agressió verbal directa inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils o humiliants. El component no verbal pot incloure gestos hostils o amenaçadors, com esgrimir el puny o les mirades intenses i fins i tot els atacs físics. L'agressió verbal indirecta inclou comentaris sarcàstics i rancorosos i murmuracions malicioses (...). Les víctimes de les persones agressives acaben, més tard o més d'hora, per sentir ressentiment i per evitarles (...). Les conseqüències a llarg termini d'aquest tipus de conductes són sempre negatives.

Qui, finalment, té una conducta passiva transgredeix els propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o a l'expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, amb falta de confiança, de tal manera que els altres no li fan cas. La no asserció mostra una falta de respecte cap a les pròpies necessitats. El seu

2

objectiu és l'apaivagar als altres i l'evitar conflictes costi el que costi. Comportar-se d'aquesta manera en una situació pot donar conseqüències no desitjables i desfavorables.

Algunes estratègies útils són: respondre als símptomes d'ansietat amb acostament i no amb fugida o evitació; saludar la gent d'una forma adequada i amb una mirada als ulls; escoltar atentament i elaborar mentalment temes de conversa; parla amb una dicció adequada, no xiuxiuejant; intentar suportar alguns silencis sense posar-te nerviós; etc.”.

Recursos de psicopedagogia, L’assertivitat (www.xtec.es/~jcruz, cf 13/11/10; adaptat).

a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (1,5 p.).

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents – al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «component no verbal» • «transgredeix» c) Opineu que “dir no” fa perdre amistats? Justifiqueu la vostra postura. (1 p.)

BONUS: Explicació (té un valor informatiu per al professor, complementari a l’examen) Exposeu, de forma breu i completa, què heu fet en aquesta matèria durant el període d’estiu i per què penseu que ara sí esteu en condicions d’aprovar aquesta assignatura.

3

Control 01 [121120] Nom ..

Curs: 1r ESO ........

PYP ..

Obs

.

n

Data ........ / ........ / ... ..... . . Nota final ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 08

Què s’entén filosòficament per “definir un projecte”, i què significa “prioritzar”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 04

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en la cançó de Lluís Llach, de l’apartat B): matinades / coneixences / viatge / ulls / port / camí "Quan surts per fer el via tge cap a Itaca, has de pregar que el via tge sigui llarg, ple d’aventures, ple de via tge (...). Que siguin moltes les via tge que entraràs en un via tge que els teus via tge ignoraven”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 02

Només hi ha una possibilitat per aturar el temps. Digues-la. Saps per què seria mooooooooolt perillosa?

4. Descric o explico el que em demanen. I ho justifico “Si

Fitxa 05

ho fas ‘de mentida’, no pots pas fer gaire mal. Les bromes no fan pas mal ‘de veritat’”.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 07

Creus que els mars i els rius es poden “inventar” o només “descobrir”? Per què?

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 04

Explica com hauria de ser un viatge que valgués la pena que, en lloc de durar unes hores, durés molts de dies. Què s’hi faria? Com seria?

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 03

...sobre “allò que sé i allò que no sé” 1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 01

Si algú ens diu per un nom que no és el nostre i, quan li diem que s’equivoca, insisteix i diu que n’està segur... com li podem demostrar que “jo sóc jo”?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?). Fitxa 06 “Amb la imaginació no n’hi ha pas prou per captar els perills i les intencions del que ens envolta”.

10. Poso exemples o idees que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 01

Escriu tres coses que li diries a una persona que et diu que és “tu” i que, per tant, “tu no ets tu”.

1.

2.

3.

Pregunta “bonus” (només un cop acabades totes les altres, i amb permís) Amb sinceritat, a) quines són les coses que he après aquest trimestre pensant i reflexionant? I, b) què he après dels companys de classe?

2

Control 02 [130200b] Nom

PYP / 1r ESO ........

Q .. ...... B ... ..... Observ. ......

... ... / .... .. / .. .... ..

Final ....

1. Sé escriure una definició completa i clara.

....

Fitxa 11

Què significa “codi genètic”, i què s’entén filosòficament per “vida”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 12

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en la contraposició aparent - real): amaga / aparences/ atenció / de debò / de veritat / filòsofs / impedeix / manifesta / pensen / sovint "Veure com són les coses de debò no és fàcil perquè de debò ens guiem per les de debò. Ara bé, cal posar-hi molta de debò, perquè les aparences – allò que ”sembla” – a vegades sí que de debò i ens ensenya el que és de debò però altres vegades ens ho de debò, i ens confon i ens de debò conèixer.

Els que no són de debò potser no hi de debò”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 11

Els animals salvatges són sempre perillosos si els posem al costat de l’home? Per què?

4. Descric o explico el que em demanen (amb comentari o exemples).

Fitxa 14

“Els elements no verbals en la comunicació tenen tres funcions: complementar les paraules, manifestar les nostres intencions i sentiments, i fer-nos simpàtics i sociables”.

5. Exposo - dient el perquè - la meva opinió i coneixements sobre això:

Fitxa 13

“Si ens ataca un país estranger, tenim dret a defensar-nos amb tots els mitjans al nostre abast.

Cal fer prevaldre la justícia!!!”

[NO exemples, explicació!]

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 15

Davant d’una mateixa situació problemàtica, la psicologia d’un nen o d’una nena poden reaccionar de maneres diferents: per exemple, una vegada hi havia...

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 14

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la utilitat dels debats i de confrontar idees diferents.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 15

Veient el vídeo dels adolescents, vam parlar de com nois i noies joves creixen a diferent ritme, i també que som “complementaris”: quins exemples vam comentar o recordes?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 13

“L’escalada de la violència es refereix als exèrcits que pugen les armes a una muntanya, amb escaladors, per a poder atacar millor l'enemic”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 12

Escriu tres accidents diferents de les substàncies “taula” i “àvia”, que manifestin respecte que ho has entès.

Taula:

Àvia:

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Aquest trimestre hem vist diferents vídeos (sobre el cervell, sobre animals, sobre la guerra...): fes memòria i explica el que més t’hagi cridat l’atenció – des d’un punt de vista filosòfic – d’aquestes unitats...:

2

Control 3r Trimestre (Fitxes 21-27) [1306a] Nom ..

.... / Curs: 1r .

PYP - .......... ........ / ........ / ... .....

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 21

Redacta un text breu (clar i correcte) definint aquests dues paraules “risc” i “lúdic”

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 23

antropologia / àrees / colònies / l’ètica / felicitat / grec / inútil l’ésser humà / límits / lògica / món / necessària / política / raonament “Existeixen quatre grans __________ de saber filosòfic: la del __________, la del coneixement, i la que es refereix a ________________ en ell mateix o en relació a altres.

Per exemple, __________ que analitza el bé i la __________; o la gnoseologia que analitza l’origen, els __________ i els tipus de coneixement; o la __________ que vàrem estudiar a la fitxa 19, per exemple, sobre el ________________ correcte. La veritat és que la filosofia és ______________, no fabrica res, però és _______________, i per això estudiar _______________ (l’ésser humà en ell mateix), o filosofia ______________ és tan interessant. Moltes vegades les paraules venen del _____________ , perquè la filosofia va començar justament a les ____________ gregues”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 22

És injust copiar en un examen? I quedar-se uns diners que has trobat a terra? Per què?

4. Descric o explico el que em demanen.

La part de la filosofia que ve del mot grec “ontos” es diu... i tracta de... que tracta de la bellesa es diu.....

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 23 . En canvi, la

Fitxa 21

“Si no es noten i no fan mal a ningú, puc fer trampes” Explica’t!!

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 25

Redacta un text inventat que parli d’una persona que sent compassió d’una altra, que està sola, i com s’arregla tot [a la pàgina següent]

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 25

Escriu dues qüestions sobre la solitud. Només la pregunta, no pas la resposta.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 27

A classe vam dir que no es pot viure sense plorar gens i que les noies solen plorar més que els nois. Què recordes d’aquests temes?

9. Corregeixo errors, si n’hi ha (és V o és F?, i per què?).

Fitxa 26

“Quan tens un dubte per a escollir entre moltes i moltes possibilitats, et trobes en un dilema”.

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 24

Pren el teu diari personal de la fitxa: tria un dia, copia’l aquí i digues per què l’has triat.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres, i tens permís)

El professor posarà un breu fragment de la pel·lícula “Harriet, l’espia” (1996).

Busca-hi dues coses maques i dues lletges: escriu-les i comenta el perquè (pensa en les fitxes vistes: “joc”, “justícia”, “solitud”, “mirada profunda”...)

2

Examen especial Nom ..

I .. . II ..

PYP

[set 2012]

.... / Curs: 1r .

Obs

.

h. .

........ / ........ / ... .....

Final ... ... ..

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 08

Què s’entén filosòficament per “prioritzar”, i què significa “fer una anàlisi clara”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 18

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en el “Text seriós” de la fitxa): aclarint / cervell / ciències / coneixement / funcionament / impossible / intimitat / parcel·les "Les de debò no ens faran veure mai la de debò del funcionament del nostre cervell. L’home no entendrà mai completament a l’home perquè en el disseny del de d ebò humà no hi cap la possibilitat d’entendre el seu propi de debò. Però no dubto que el de debò cada cop més profund de petites de debò de l’estructura cerebral permetrà anar de debò més i més el seu de debò coneixement”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 22

És injust copiar en un examen? I quedar-se uns diners que has trobat a terra? Per què?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 05

“La gent es posa trista de veritat amb pel·lis on passen coses de mentida”. Normal? :(

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 15

Alguns diuen que es comuniquen millor les noies amb les noies i els nois amb els nois [NO posis exemples, sinó una explicació!, tan si hi estàs d’acord com si no]

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 23

Redacta la trobada d’una noia amb un noi, del qual està enamorada. Primer sense emprar paraules, i després amb llenguatge [pàgina següent]

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 20

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre el “menyspreu”.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 27

A classe vam dir que no es pot viure sense plorar gens i que les noies solen plorar més que els nois. Què recordes d’aquests temes?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 06

“Els sentits externs són totalment independents dels sentits interns”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 14

Escriu tres sistemes diferents per debatre si és millor fer un vídeo de l’àrea de Naturals o de Socials. NO les idees sinó els “sistemes de debat”.

BONUS: Explicació (té un valor informatiu per al professor, complementari a l’examen) Exposeu, de forma breu i completa, què heu fet en aquesta matèria durant el període d’estiu i per què penseu que ara sí esteu en condicions d’aprovar aquesta assignatura.

2