2012 examens recull

Filosofia Àrea docent

Recull d’exàmens Curs 2011-12. Prof. Xavier Serra iesilladerodes.cat

Uns dels objectius principals del sistema educatiu és que els alumnes siguin competents en aquelles assignatures que cursen, ja es tracti de matèries instrumentals o bé d’àrees ben específiques.

1.

2.

La Filosofia no és una assignatura senzilla. Es cursa pròpiament a Batxillerat, tot i que al meu Institut actual és present des del principi fins al final. El curs 2011-12 l’han segui d’una o altra manera més de 270 alumnes.

Bàsicament, les assignatures són: a) Història de la Filosofia, de 2n de Batxillerat (3 h. setmanals) b) Filosofia i Ciutadania, de 1r de Batxillerat (2 h. setmanals) c) Educació eticocívica, de 4t d’ESO (1 h. setmanal) d) Educació per la Ciutadania i els Drets Humans, de 3r d’ESO (1 h. setmanal) e) Filosofia per a joves, com a una concreció de la matèria “Alternativa a la religió”, a 1r d’ESO (2 h. setmanals).

3.

De manera abreujada, i respectivament, les sigles emprades són: Filo2, Filo1, ETC, CDH i PYP.

4.

Un dels punts fonamentals és l’avaluació. L’avaluació és continuada i és fruit tant del treball a l’aula (atenció, interès, participació...), com de la realització de les activitats que es demanen o que siguin opcionals (bona part estan disponibles al Campus virtual). En aquest sentit, és convenient consultar l’àrea adequada del Campus virtual fàcilment accessible des de l’adreça http://xserra.net/cv

5.

Un altre aspecte és la realització dels exàmens. Aquí es presenten, ordenadament, per cada assignatura, en l’ordre assenyalat en el n. 3, i per trimestres i finals. En cada cas, la capçalera de l’examen hauria de ser prou clara. En cas de dubte se’m pot consultar (xserra@terra.es).

6.

Es pot fer l’ús que cadascú vulgui d’aquest material, citant-ne la font si és oportú.

D’entrada, assenyalo que: a) Possibles errors de transcripció, fàctics o d’estil, han de ser entesos com circumstancials; b) No hi ha encara un solucionari editat, si bé cada examen té els seus criteris de correcció i respostes. No les tenia prou en net com per posar-les aquí. Se’m pot preguntar també.

Confio que, en els propers anys, els criteris de correcció de cada prova podran ser oportunament publicats; c) El nivell d’exigència d’aquestes proves no pressuposa la de cursos següents. Entre d’altres raons perquè hi pot haver canvis tant en l’ordenació del temari com en l’estil de les proves.

7.

Com es veurà, el meu esquema habitual consisteix – excepte a 1r d’ESO on les proves de “Filosofia per a joves” es realitzen amb la llibreta personal com a material d’assessorament - en unes preguntes breus de caràcter acadèmic pur, l’elaboració d’un tema (a escollir) i un comentari de text (excepte pocs casos, com el trimestre de Lògica, o altres petites modificacions). El present curs he reduit alguns exàmens per la manca de temps en la seva realització.

8.

He de recordar aquí, com està clarament escrit en la programació i els criteris de cada assignatura, que per aprovar el curs exigeixo que s’aprovi separadament cada un dels trimestres. I també que m’estic plantejant la conveniència de recuperar la idea d’un “examen final general”, que ja faig per pujar nota, i que veig cada cop més convenient. Sempre agrairé els vostres suggeriments.

Xavier Serra (facebook.com/xserrab) Girona ciutat, 4 de juliol de 2011.

2 / 78

Examen parcial 1r trimestre [1110a] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

Obs

.

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Justifiqueu-ho: “la pregunta sobre la validesa del raonament inductiu o sobre el paper de la raó en la demostració correspon a l’àmbit de l’Estètica”.

2. En què consisteix el mètode socràtic? Afegiu si té algun aspecte coincident amb el plantejament dels "sofistes".

3. Per què s’atorga a Demòcrit la qualificació de materialista i de mecanicista? Quina explicació dóna al moviment en la naturalesa?

4. Assenyaleu les dues àrees geogràfiques on va iniciar-se el pensament filosòfic: què tenen en comú i què les diferencia?

5. Relació entre reminiscència i immortalitat de l'ànima en el pensament platònic.

6. Resposta d’Anaximandre i la dels pitagòrics a la qüestió sobre l'arkhé. Quin és el principal valor de cada una?

7. Exposeu breument la posició de Sòcrates respecte a l’ètica. Feu-ne una valoració.

3 / 78

8. Expliqueu la metàfora de la línia, i quina relació té amb el mite de la caverna.

9. De qui pot ser aquest text i quin significat té?: "Com que el déu volia que totes les coses fossin bones (...), va prendre tot el que era visible, que es movia incansablement de manera caòtica i desordenada, i ho conduí del desordre a l’ordre, perquè va pensar que aquest és molt millor que aquell".

10. Els sofistes: a) a què es dedicaven, amb algun exemple il·lustratiu; i b) indiqueu-ne al menys dos i – d’aquests - què proposaven.

II. Tema (fes-ne només un / 4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Presocràtics: el problema físic del canvi en l’anàlisi de la naturalesa.

Es pot fer una breu introducció contextual, per a centrar-se després en la qüestió precisa plantejada. Les propostes dels diferents filòsofs s’han d’exposar amb correcció, de manera que quedi clara la seva rellevància. No s’ha de redactar un esquema, sinó un text correcte i complet.

B. La teoria metafísica de Plató: antecedents, exposició i justificació Es tracta de redactar uns paràgrafs ordenats on s’expressi, amb les teves paraules, de manera sintètica què entenia Plató per a realitat, quina estructura (monista o dualista) presentava, i per què hi va arribar (influències, raons, relacions...).

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]

4 / 78

Examen 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Aristòtil, admet la immortalitat de l’ànima humana individual? Justifiqueu-ho.

2. Atribuïu aquest text a algun filòsof o corrent i justifiqueu-ne el perquè: "Ni els banquets ni les festes contínues, ni el gaudi de jovenets i dones, ni els peixos ni altres aliments (...) ens fan la vida agradable, sinó el judici encertat que (...) sap guiar les nostres opinions lluny d’aquelles que omplen l’ànima d’inquietud".

3. Quina és la doctrina del coneixement que proposa Plató?

4. Esmenteu breument les aportacions dels presocràtics pluralistes i valoreu-les.

5. "Plató pensava (...) que les idees són (...) completament objectives, i no pensaments ni ‘continguts del pensament’ (...), sinó entitats l’existència de les quals pressuposa el nostre coneixement” (David Ross). Expliqueu el sentit d’ “Idea platònica” i compareu-ho amb què entén Aristòtil per “forma”.

6. Exposa breument la teoria aristotèlica de les quatre causes i el seu valor, especialment el de la causa final

7. Com concep Aristòtil la vida feliç en l’ésser humà? Per què insisteix en la rellevància – no única - del pensament per a la felicitat?

5 / 78

II. Tema (feu-ne només un / 2,6 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La filosofia política en Plató Després d’assenyalar l’interès de l’autor pels temes polítics, es pot exposar la seva concepció de la filosofia pràctica, les relacions de l’individu i la societat, les classes socials i les virtuts que són més pròpies. Caldrà destacar el caràcter utòpic dels seus plantejaments i d’on provenen.

B. L’humanisme grec i els sofistes Podeu fer una breu introducció a la filosofia presocràtica, per centrar-vos en exposar la sofística.

Aclariu quin és el marc històric i cultural, a què es dedicaven i quines aportacions fan a la història de la filosofia. Si citeu Sòcrates, ha de ser només en el marc d’aquest moviment del s. V aC. En qualsevol cas, convé manifestar que s’han entès els conceptes i se saben explicar. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

III. Comentari de text (2,5 p.)

“— I què succeeix amb la multiplicitat de les coses belles, com ara homes, cavalls, mantells o altres coses, siguin les que siguin, que tenen aquesta qualitat o són iguals, o amb totes aquelles coses, en definitiva, que reben el mateix nom que aquestes realitats? ¿Es presenten potser en idèntic estat o, ben al contrari que aquelles, no es presenten mai en cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb si mateixes, ni entre si?

— Això és el que succeeix amb aquestes coses —respongué Cebes—, mai no es presenten de la mateixa manera.

— I aquestes darreres coses, ¿no es poden tocar i veure i percebre amb els altres sentits, mentre que les que sempre es troben en el mateix estat és impossible aprehendre-les amb cap altre òrgan que no sigui la reflexió de la intel·ligència, atès que són invisibles i no es poden percebre per mitjà de la vista?

— Completament cert és el que dius —respongué Cebes.

— ¿Vols que admetem —prosseguí Sòcrates— dues espècies de realitats, una de visible i una altra d’invisible?

— Admetem-ho.

— ¿I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho està?

— Admetem també això —respongué Cebes”.

Plató, Fedó, 78e-79a. a) Expliqueu breument – unes 60-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

b) Definiu amb precisió i breument – unes 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,5 p.).

• «[ realitat] visible» • «[ coses que] no es poden percebre per mitjà de la vista» c) Expliqueu quina concepció del canvi o del moviment físic deu tenir l’autor quan afirma que «la [realitat] invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho està»?. (1 p.).

(Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament dels autors, encara que no siguin explícitament expressats en el text).

6 / 78

Examen recuperació 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Assenyaleu les dues àrees geogràfiques on va iniciar-se el pensament filosòfic: què tenen en comú i què les diferencia?

2. Proposta filosòfica del pluralista presocràtic Empèdocles.

3. Segons els escèptics antics, quina ha de ser l’actitud ètica per aconseguir la felicitat?

4. Diferencia el contingut concret de "dualisme", en Plató, segons sigui metafísic, gnoseològic o antropològic.

5. Definició aristotèlica de què és el canvi. Enumera els tipus de canvis.

II. Tema (fes-ne només un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Els sofistes i Sòcrates.

Podeu assenyalar certs aspectes generals del pensament filosòfic a l’Atenes del s. V aC, com a introducció (de forma breu). cal centrar-se en les característiques dels sofistes i en la figura de Sòcrates. Al final assenyaleu la importància d’aquesta contraposició i de les escoles socràtiques.

B. La física i la metafísica aristotèliques.

Es pot indicar: a) concepte de ciència; b) metodologia; c) el problema del canvi i la seva aportació potència/acte; d) els tipus de canvi; e) les quatre causes; f) la teleologia.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

7 / 78

III. Comentari de text (3 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

“—Certament —intervingué Cebes—, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, tens costum de repetir sovint, a saber, que per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que nosaltres hàgim d’haver après en un temps anterior allò que ara recordem, cosa que no seria possible si la nostra ànima no hagués estat en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. De manera que també segons això l’ànima sembla que és immortal.

—Però, Cebes —féu Símmies prenent la paraula—, quines són les proves d’això? Fes-me’n memòria, que en aquest moment no me’n recordo gaire.

—Es tracta d’un únic argument magnífic —digué Cebes—: quan preguntes a la gent si es fan bé les preguntes, per ells mateixos ho responen tot tal com és, cosa que no serien capaços de fer si no tinguessin ells mateixos una ciència i una recta apreciació d’allò de què es tracta. I a més, si un els posa davant les figures geomètriques o coses semblants, es pot mostrar ben clarament que això és així.

—Si això no et convenç, Símmies —digué Sòcrates—, mira si estàs d’acord amb mi considerantho d’una altra manera. És que no acabes de creure que d’alguna manera el que anomenem aprendre sigui recordar?

—No és que no acabi de creure això —digué Símmies—, però el que demano és experimentar el que diu l’argument, és a dir, la reminiscència. Amb les coses que Cebes ha intentat dir ja gairebé estic a punt de recordar i de quedar convençut. Tanmateix, no em faria res escoltar ara de quina manera tu has intentat demostrar-ho.

—Jo —digué ell— ho faig així: oi que estem d’acord que, si algú recorda alguna cosa, cal que hagi conegut la cosa ja abans?

—I tant —féu ell”.

Plató, Fedó, 770-800. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades.

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi.

Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents: a. « ànima» b. «r eminiscència» c) Expliqueu el sentit i les conseqüències que té aquesta teoria platònica, i poseu-la en relació amb el “mite de la caverna” (no cal que l’expliqueu amb detall, però sí que es vegi que el sabeu interpretar).

(En la vostra resposta han de quedar clares les diferències. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referència també a altres qüestions platòniques encara que no surtin en aquest fragment).

8 / 78

Examen parcial 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Indiqueu alguns elements característics de la ciència hel·lenística, especialment en relació a la Biblioteca i Museu d’Alexandria (al menys 3 trets).

2. Què s'entén per emanació en el neoplatonisme, i quines són les diferents entitats o formes de ser en què la realitat es desplega?

3. Què proposa l’argument medieval, anomenat “ontològic”, d’Anselm de Canterbury (s. XI).

4. Definiu què és el Renaixement i què caracteritza aquest nou concepte de raó.

5. Francis Bacon afirma que hi ha quatre "classes d' ídols que dominen la ment humana".

Expliqueu a què es refereix i quin és el mètode científic que proposarà.

6. Aportacions més rellevants de Brahe i de Kepler respecte al sistema de Copèrnic.

II. Tema (feu-ne només un / 3,4 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’epicureisme i l’estoïcisme com a corrents hel·lenístics Exposeu els trets principals del pensament d’aquests corrents, situant-los històricament i fent esment de les notes de coneixement, física i sobretot ètica que presenta cadascuna.

Serà molt valorat emmarcar-les correctament després de l’època d’esplendor d’Atenes i també per les seves aportacions a la història del pensament 9 / 78

B. Filosofia medieval: breu introducció i aportacions de Tomàs d’Aquino i Guillem d’Ockham Cal fer una presentació de les característiques i les fases de la filosofia medieval, dels principals moments històrics que la caracteritzen i d’alguns temes típics. A més, centreuvos en exposar la posició de Tomàs d’Aquino i d’Ockham especialment en relació al coneixement (raó-fe), l’ontologia (éssers singulars i conceptes) i l’existència de Déu.

[Podeu desenvolupar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema escollit]

III. Comentari de text (2,4 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“Tothom sap com és de lloar en un príncep que mantingui la paraula i visqui amb integritat i no pas amb astúcia, i malgrat tot als nostres dies veiem per l’experiència com molts prínceps han fet grans coses sense tenir gairebé en compte la paraula donada, i com amb l’astúcia han sabut capgirar els cervells dels homes, i finalment s’han imposat damunt dels que es recolzaven en la lleialtat.

Heu de saber que hi ha dues maneres de combatre: l’una amb la llei, l’altra amb la força. La primera és pròpia de l’home, la segona de les bèsties; però, com que sovint no n’hi ha prou amb la primera, convé recórrer a la segona (...).

Dels exemples recents n’hi ha un que no vull callar: Alexandre VI no va fer mai res ni va pensar mai en res més que enganyar els homes, i sempre va trobar gent per a poder-ho fer. I no hi ha hagut mai cap home que asseverés una cosa amb més contundència ni que l’afirmés amb més juraments, i que l’observés menys; i, malgrat tot, els enganys sempre li reeixien d’acord amb les seves intencions, perquè coneixia bé aquesta faceta del món.

A un príncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades més amunt, però és molt necessari que sembli posseir-les. Fins i tot m’atreviria a dir que són perjudicials si les posseeix i les practica sempre, i són útils si només fa veure de posseir-les: com semblar compassiu, lleial, humà, íntegre, religiós, i ésser-ho, però estar amb l’ànim preparat de tal manera que, si cal no ésser-ho, pugues i sàpigues canviar-te en tot el contrari. I has de saber que un príncep, i sobretot un príncep nou, no pot observar totes aquelles coses que fan que els homes siguin tinguts per bons, i sovint es veu forçat, per mantenir l’estat, d’obrar contra la fe, contra la caritat, contra la humanitat, contra la religió (…).

Miri, doncs, un príncep de vèncer i mantenir l’estat: els mitjans sempre seran jutjats honorables i lloats per tothom, perquè el vulgar de la gent es deixa portar per l’aparença i per l’èxit de les coses”.

Maquiavel, El príncep. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi.

Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,5 p.).: • « vèncer i mantenir l’estat » • « visqui amb integritat » c) Expliqueu – en relació a aquest fragment - les raons per les quals es diu que Maquiavel és el creador de la ciència política moderna o del “realisme polític”. (1 p.).

(Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text).

10 / 78

Examen 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. La concepció de la raó en el Renaixement: elements fonamentals.

2. La proposta de Maquiavel en política: trets més típics i la seva importància

3. Les substàncies segons Descartes: què són i quines són?

4. Indiqueu característiques bàsiques i comunes a tots els empiristes moderns (mínim, 4)

5. Què són les “percepcions” en Hume?: les impressions i les idees.

II. Tema (feu-ne només un / 2,5 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. El mètode i el projecte filosòfic cartesià Breu introducció biobibliogràfica a la figura de Descartes. Plantejament inicial, premisses de treball i recorregut que segueix. Descripció de les regles del mètode i de la qüestió del dubte. No cal exposar la metafísica però sí esmentar la perspectiva filosòfica que es presenta: la qüestió de l’immanentisme.

B. John Locke: fundador de l’empirisme Una breu introducció al corrent empirista britànic i a l’autor serà útil. Cal exposar les seves aportacions concretes al naixement del corrent empirista com a correcció del racionalisme cartesià, i quin mètode segueix. No us oblideu de explicar quin és l’origen del coneixement i quina concepció té de la realitat (és un realisme crític, per què?).

Un esment als seus interessos en filosofia política, que veurem més endavant, prestigiarà la vostra exposició.

11 / 78

III. Comentari de text (4,5 p.)

“I no haig pas d’imaginar-me que jo no concebo l’infinit per una veritable idea, sinó solament per la negació del que és finit, de la mateixa manera que jo comprenc el repòs i les tenebres per la negació del moviment i la llum; perquè al contrari veig manifestament que es troba més realitat en la substància infinita que en la substància finita, i per tant que tinc d’alguna manera primerament en mi la noció d’infinit que del finit, és a dir, de Déu que de mi mateix.

Perquè, com seria possible que jo pogués conèixer que dubto i desitjo, és a dir, que em manca alguna cosa i que no sóc pas del tot perfecte, si no tingués en mi cap idea d’un ésser més perfecte que el meu, per comparació al qual jo conegués els defectes de la meva naturalesa?

I ningú no pot pas dir que potser aquesta idea de Déu és materialment falsa, i que per consegüent jo la pugui tenir del no-res (...) perquè, al contrari, essent aquesta idea força clara i força distinta, i contenint en si més realitat objectiva que cap altra, no n’hi ha cap que sigui més veritable ni que pugui ser menys sospitosa d’error o de falsedat (...).

I això no deixa pas de ser cert, encara que jo no comprengui pas l’infinit, o fins i tot que es trobi en Déu una infinitat de coses que jo no puc comprendre, ni potser tampoc assolir de cap manera pel pensament: perquè és de la natura de l’infinit que la meva natura, que és finita i limitada, no la pugui comprendre (...).

I certament no veig res, en tot això que acabo de dir, que no sigui molt fàcil de conèixer per la llum natural a tots els qui hi vulguin pensar acuradament; però quan distrec alguna cosa de la meva atenció, com que el meu esperit es troba enfosquit i com encegat per les imatges de les coses sensibles, no recorda fàcilment la raó per la qual la idea d’un ésser més perfecte que el meu cal que hagi estat posada en mi per un ésser que sigui efectivament més perfecte”.

Descartes, Meditacions metafísiques, III. a) Expliqueu breument – unes 60-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,5 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi). b) Definiu amb precisió i breument – unes 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.).

• « idea clara i distinta » • « substància infinita » c) Distingeix el procediment per a demostrar l’existència de Déu que proposa Descartes en aquest fragment respecte de l’argument ontològic anselmià i respecte dels arguments “a posteriori” tomistes.

(En la vostra resposta han de quedar clares les diferències. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referència també a altres qüestions platòniques encara que no surtin en aquest fragment). d) Opineu sobre la validesa de l’argumentació cartesiana per a demostrar l’existència de Déu des de la primera intuïció del seu sistema (el “cogito”).

(Raoneu la vostra resposta, que –amb total llibertat - pot ser d’acord o de desacord amb l’autor).

12 / 78

Examen recuperació 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Exposeu què era i quina importància va tenir la Biblioteca i el Museu d’Alexandria.

2. Quin paper van jugar les Universitats, les traduccions fetes a Toledo (i altres llocs) i les ordes mendicants en la filosofia medieval, en el s. XIII

3. En què consisteix el “realisme polític” de Maquiavel?

4. Què vol dir que el dubte de Descartes és metòdic, que és universal i que és teòric?

5. Quines són les “percepcions” en Hume, i com es distingeixen?

II. Tema (feu-ne només un / 2,5 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La revolució científica dels ss. XVI i XVII Exposeu en què consisteix i les principals aportacions de Copèrnic, Kepler i Galileu. Exposeu en quin mesura va significar una nova idea del món i del mètode de la ciència.

B. John Locke: fundador de l’empirisme Introduïu el corrent empirista britànic. Centreu-vos en destacar quin és l’origen del coneixement i quina concepció té de la realitat 13 / 78

III. Comentari de text (4,5 p.)

“En primer lloc, com sé que totes les coses que concebo clarament i distintament poden ser produïdes per Déu tal com jo les concebo, n'hi ha prou que arribi a concebre clarament i distintament una cosa sense l'altra per estar segur que és distinta o diferent de l'altra, atès que poden existir separades, si més no per l'omnipotència de Déu: i no importa per quina potència es fa aquesta separació per obligar-me a jutjar-les diferents.

I per tant, perquè sé amb certesa que existeixo i que m'adono en això que no li pertany a la meva naturalesa o a la meva essència no ser res més que una cosa que pensa, puc concloure rectament que la meva essència consisteix només en això: en ser una cosa que pensa, o una substància l'essència o la naturalesa de la qual no és sinó pensar.

I encara que potser (o millor certament, com ho diré ben aviat) tinc un cos al qual estic estretament unit, tanmateix, com que d'una banda tinc una idea clara de mi mateix, en tant que sóc només una cosa que pensa i no extensa, i que d'un altra tinc una idea distinta del cos, en tant que és una cosa extensa i que no pensa , és segur que aquest jo, és a dir la meva ànima, per la qual sóc els que sóc, és enterament i veritablement distinta del meu cos, i que pot ser o existir sense el cos”.

Descartes, Meditacions metafísiques, VI. a) Expliqueu breument – unes 60-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,5 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi). b) Definiu amb precisió i breument – unes 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.).

• « concebo clarament i distintament » • « cosa extensa » c) Expliqueu per què Descartes diu “tinc un cos”? (1 p.).

(En la vostra resposta han de quedar clares les diferències. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referència també a altres qüestions platòniques encara que no surtin en aquest fragment).

d) Compareu la concepció de Descartes sobre la naturalesa l'home amb una altra concepció sobre la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental (1 p.).

14 / 78

Examen parcial 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Descriviu què va aportar Hegel a la història del pensament a principis del s. XIX.

2. Expliqueu a quina part del coneixement humà es refereix l’autor: “La geometria posa com a fonament la intuïció pura de l’espai. L’aritmètica forma ella mateixa el seu concepte de nombre a través de l’addició successiva de les unitats en el temps” (Kant).

3 La “forquilla de Hume” és la distinció que aquest autor fa entre les dues classes de proposicions (modes de coneixement): esmenteu-los i aclariu de què tracten.

4. Distingiu la teoria política contractualista de Hobbes de la de Rousseau.

5. Quin és el concepte que Hume té del jo (o subjecte) i quin el de la substància material?

6. Expliqueu el significat d’aquesta expressió de Locke: “El poble (...) té ara perfecte dret de reassumir la seva llibertat original i a tenir cura de la pròpia seguretat i salvaguarda, constituint un nou legislatiu que sí compleixi els objectius que perseguien tots i cadascun Dels homes en entrar en societat”.

7. Què és l’ “imperatiu categòric” en l’ètica kantiana? Per què es diu que expressa l’autonomia moral, enlloc d’una heteronomia moral (hipotètica)?

15 / 78

II. Comentari de text (5,1 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“No, dieu, la moralitat consisteix en la relació de les accions amb la regla d’allò correcte; i es denominen bones o dolentes segons concordin o no amb ella. Què és, llavors, aquesta regla d’allò correcte? En què consisteix? Com es determina? Mitjançant la raó, dieu, la qual examina les relacions morals de les accions. Així que les relacions morals es determinen mitjançant la comparació de les accions amb una regla. I aquesta regla es determina considerant les relacions morals dels objectes. No és aquest un raonament admirable?

Tot això és metafísica, exclameu. Això és suficient. No es necessita res més per oferir una forta presumpció de falsedat. Sí, replico jo. Certament aquí hi ha metafísica. Però està tota del vostre costat; vosaltres proposeu una hipòtesi abstrusa que mai pot fer-se intel·ligible i que no es correspon amb cap exemple o cas concret. La hipòtesi que nosaltres adoptem és senzilla. Manté que la moralitat es determina mitjançant el sentiment. Defineix la virtut com qualsevol acció o qualitat mental que ofereix a l’espectador el sentiment plaent d’aprovació; i al vici com el contrari.

Procedim després a examinar una senzilla qüestió de fet, a saber, quines accions tenen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en què concorden aquestes accions; i procurem obtenir d’això algunes observacions generals referents a aquests sentiments (...).

Totes les circumstàncies del cas han de posar-se davant nosaltres abans que podem fixar una sentència de censura o aprovació. Si alguna circumstància important encara no és coneguda o resulta dubtosa, hem de dedicar primer la nostra investigació i les nostres facultats intel·lectuals a assegurar-nos d’ella; i hem de suspendre per un temps tota decisió o sentiment moral. Mentre ignorem si un home era o no l’agressor, com podem determinar si la persona que ho va matar és criminal o innocent? Però després que siguin conegudes totes les circumstàncies i relacions, l’enteniment ja no té un camp addicional sobre el qual operar ni cap objecte sobre el qual pugui emprar-se. L’aprovació o censura que sobrevé llavors no pot ser l’obra del judici, sinó del cor; i no és una afirmació o proposició especulativa, sinó una sensació o sentiment actiu (...). En les decisions morals totes les circumstàncies i relacions han de ser prèviament conegudes; i la ment, a partir de la contemplació del conjunt, sent alguna nova impressió d’afecte o disgust, d’estima o de menyspreu, d’aprovació o de censura.”.

Hume, Investigació sobre els principis de la moral. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,5 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi.

Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,6 p.).: • « virtut » • « impressió d’afecte o disgust » c) Expliqueu – en relació a aquest fragment – en què consisteix la fal·làcia naturalista de la que parla Hume (per exemple, quan diu “les relacions morals es determinen mitjançant la comparació de les accions amb una regla....”) (1,5 p.).

(Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text). d) Compareu la proposta de Hume amb l’ètica de Kant o amb alguna altra teoria moral de la història del pensament (pot ser antiga o moderna) (1,5 p.).

(Ha de quedar clar amb qui feu el paral·lelisme, i les diferències i semblances) [Podeu seguir al full en blanc, assegurant-vos de deixar els marges amplis i previstos]

16 / 78

Examen 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Definiu què és el contractualisme polític i quins ens són els principals representants. Quins d’ells admet el dret a la rebel·lió contra l’Estat? Per què?

2. Si els judicis morals no són fets ni el resultat de relacions d’idees, com justifica Hume l’existència de l’ètica? Quin paper li queda a la raó en aquest terreny?

3. Kant: la diferència entre el noümen (cosa-en-si) i el fenomen en la seva teoria del coneixement.

4. Exposeu la llei dels tres estadis de Comte. Amb Marx, se’l considera el pare de la Sociologia?

Per què?

5. Característiques comunes a totes les postures filosòfiques irracionalistes en s . XIX.

6. Què entén Nietzsche per superhome? I quina importància té la teoria de l’etern retorn?

7. Indiqueu quatre elements rellevants diferents de la biografia de Nietzsche, en relació al seu pensament (si són erronis, resten).

17 / 78

II. Comentari de text (5,8 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.

Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una revisió final.

“Tots els qui reben la protecció de la societat li deuen una torna pel benefici percebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a estar-se de noure els interessos dels altres o, millor dit, certs interessos que, ja sia per disposició legal o per consentiment tàcit, són considerats drets subjectius; i, segonament, en el fet que cada persona enduri la seva càrrega (fixada segons un principi equitable) dels treballs i sacrificis que suposi la defensa de la societat o dels seus membres quan siguin objecte d’ofenses i vexacions. La societat està plenament justificada a imposar aquestes condicions a tota costa a aquells que voldrien incomplir-les.

Però la societat pot fer quelcom més. Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas, l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial als interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú.

Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només als seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències”.

J. S. Mill, Sobre la llibertat, IV. Vocabulari:  Noure: fer mal  Enduri: es faci càrrec, assumeixi a)

Expliqueu breument – unes 60-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,8 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi.

Aquesta pregunta és fonamental).

b)

Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.).: • « llibertat (... ) jurídica [i llibertat] social » • « principi equitable » c) Expliqueu – en relació a aquest fragment – quines raons té Mill per dir que “l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei”? Quin és el límit entre “opinió” i “llei”? (1,5 p.).

(Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text). d) Compareu la concepció milleana de la justícia – i la llibertat individual - amb alguna altra concepció diferent de la història del pensament polític (1,5 p.).

(Ha de quedar clar amb qui feu el paral·lelisme, i les diferències i semblances)

18 / 78

Examen extraordinari Nom ..

I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (Val 5 punts en total) 1. Què significa que els presocràtics es preguntaven per l’arkhé? Poseu algun exemple.

2. Aristòtil: en què consisteix la seva crítica al platonisme?

3. Sòcrates: característiques bàsiques del seu mètode.

4. Quina és l'ètica dels epicuris, i com la justifiquen?

5. Plató: les classes socials i la seva importància.

6. John Locke: característiques de la seva teoria contractualista.

7. Característiques generals dels pensadors empiristes.

8. Postura de Maquiavel en ciència política.

9. Característiques del “jo penso” cartesià.

10. En què es basen les proves de Tomàs d’Aquino per demostrar que Déu existeix?

11. Què és el rigorisme moral o l’ètica del deure de Kant?

12. Propostes de Karl Marx en filosofia política.

13. Principi bàsic de l’utilitarisme de John Stuart Mill. Situa aquest pensador en l’espai i en el temps.

14. Indiqueu què entén Nietzsche per superhome, i quina importància té la idea de l’etern retorn en la seva filosofia?

15. En què consisteix el mètode genealògic per analitzar la moral, que proposa Nietzsche.

II. Comentari de text (5 p. / només ha de comentar el text que se li indiqui) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

A. “—[…] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.

—Així és.

—I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia i que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat?

—No ho crec —va dir.

—Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que encara hi ha algun dubte en la nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions corrents.

Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi assembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apropiaria? […]

—No. —I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades o públiques contra els amics o contra les ciutats?

—Ben lluny.

19 / 78

[…]

— I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel que fa a governar com pel que fa a obeir?

—Aquesta n’és la causa i no una altra cosa.

—Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que produeix tals homes i tals ciutats?

—No, per Zeus —va dir.

—Hem acomplert del tot, doncs, el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, quan anéssim fundant la nostra ciutat, podríem, amb l’ajut d’algun déu, trobar un cert principi i imatge de la justícia.

—Ben cert.

—Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha estat de profit: el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa, i qui és constructor, construccions, i així tots els altres.

—Així sembla.

—I en realitat la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix”.

Plató, República, IV. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (2 p.). b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «justícia» • «part de la seva naturalesa» a) Expliqueu com argumenta Plató que la justícia té a veure amb “l’acció (...) interior sobre si mateix” en el cas dels individus (2 p.).

B. “Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferència en el fet que el cos per la seva naturalesa és divisible, i la ment és completament indivisible. En efecte, quan considero la ment, és a dir, a mi mateix només com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que sembla que tota la ment està unida a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se suprimiria cap part de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament parts, perquè és una i la mateixa ment la que vol, sent, entén, etc. Però amb les coses materials o extenses passa tot el contrari: ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir fàcilment en parts amb el pensament, i per això entenc que és divisible. I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans”.

Descartes, Meditacions metafísiques, VI. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (2 p.). b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «ment» • «cosa única i íntegra» c) Expliqueu i justifiqueu per què afirma René Descartes en el text: «I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text) (2 p.).

20 / 78

C.

“—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets: ha vençut el poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho) i, si això s’ha esdevingut mitjançant els jueus, oidà!, aleshores és que dins la història universal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta. «Els senyors» han perdut. Ha guanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victòria com un enverinament de la sang […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha reeixit. L’ «alliberament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors», vull dir) va per bon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristià, o plebeu (tant se val quin mot s’empri!). L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la humanitat sembla impossible d’aturar.

Friedrich Nietzsche, Genealogia de la moral, I. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental (2 p.). b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.): • «senyors» • «enverinament» c) Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text) (2 p.).

21 / 78

Examen parcial 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Expliqueu a quin tipus de discurs es refereix aquest enunciat i el perquè: “explica els fenòmens socials amb l’objectiu de dirigir i simplificar les diferents opcions sociopolítiques i culturals de l’individu”.

2. Què és un metadiscurs?; i en quin sentit s’aplica a la filosofia?

3. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – de l’ésser humà en relació a altres realitats: enumeració i breu referència aclaridora d’un d’ells.

4. Si la filosofia no és útil, per què se l’estudia? Podeu inspirar-vos en aquesta frase de Russell: “Aquesta utilitat [de les ciències físiques] no pertany a la filosofia. Si (...) té algun valor per als qui no s’hi dediquen, és només un efecte indirecte (...) sobre la vida”.

5. Expliqueu en què consisteix el problema de la “demarcació” en filosofia de la ciència. I assenyaleu-ne alguna de les solucions que s’ha proposat a aquesta dificultat.

6. Enumera característiques bàsiques (al menys, 4) del discurs científic modern, actual.

7. Assenyala tres aspectes rellevants característics del període presocràtic de la història de la filosofia (temes, llocs, dates...).

22 / 78

8. Se sol dir que tots els discursos humans que interpreten la realitat pretenen 3 resultats (“saber autèntic; domini; organitzar”). Expliqueu el sentit del 1r i de l’últim.

9. Segons Aristòtil, quina relació tenen filosofia i sentiment d’ “admiració”?. Aclariu-ho

10. Wittgenstein va escriure: “La major part de qüestions que s’han escrit sobre matèries filosòfiques no són falses, sinó insensates. D’aquí que no puguem contestar de cap manera preguntes d’aquesta naturalesa, sinó constatar-ne només la insensatesa (...). Tota filosofia és ‘crítica del llenguatge’ ”. Quina de les funcions o característiques de la filosofia destaca aquest autor? Podries il·lustrar-ho amb un exemple? Per què és rellevant?

II. Tema (fes-ne només un / 4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. El discurs mític Es pot introduir – molt breument - la qüestió” dels 4 tipus de “discursos humans” (què són, etc.). Cal explicar què són els mites, què els caracteritza, quina és la funció i també com s’apliquen a la realitat que els envolta. Al final podeu fer referència a si són o no falsos, i en podeu afegir algun exemple. El tema ha de manifestar domini de la qüestió plantejada.

B. Definició i origen de la filosofia. Del mite al logos Exposició ordenada de les possibles accepcions de la paraula, del seu origen històric i dels trets principals que caracteritzen el saber filosòfic. Podeu afegir també si és cosa de tothom i com va néixer, en quin entorn. És important que el tema tingui un ordre: introducció, explicació en paràgrafs i un final que reculli el més important.

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]

23 / 78

Examen 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

Filo1 .... / Curs: 1r Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Defineix amb precisió què és la filosofia, i argumenta si només és per a “professionals” o no.

2. Què és la ideologia?; i què caracteritza i en diferencia el “discurs ideològic” dels altres?

3. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – del realitat: enumeració i breu referència aclaridora.

4. Diferencia entre cosmovisió i ideologia

5. Què caracteritza quasi tota la filosofia contemporània? Assenyala’n, a més, 5 corrents i explica’n un d’ells.

II. Tema breu (fes-ne només un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. El discurs científic Què és la ciència, en general. En què es diferencia del discurs mític i de la ideologia.

Característiques de la ciència moderna. El problema de la demarcació.

B. La filosofia grega antiga, fins a Aristòtil (ss. VII-IV aC) Repàs breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., d’aquest període.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

24 / 78

III. Comentari de text (2,5 p.)

El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat: per això, potser convé fer abans – a més d’una lectura atenta i un subratllat selectiu - un esquema i calcular bé temps per a una seriosa revisió final.

“Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’Univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva ignorància (...).

Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut.

Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure, i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És doncs evident, que no la cerquem [la filosofia] per cap altra utilitat, sinó que així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa”.

Aristòtil, Metafísica, I, 2. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades.

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi.

Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 15 paraules – el significat, en el text aristotèlic, de l’expressió següent: «al començament, admirats de les coses (...) més a l’abast» c) Opineu que la filosofia és una ciència? És més o menys profunda que les altres ciències?

(Raoneu la vostra resposta, independentment que sigui afirmativa o negativa).

[Podeu seguir el comentari al full en blanc, posant clarament III]

25 / 78

Examen recuperació 1r trimestre [1111a] Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. És el mateix concepte, enunciat o raonament?: on rau la diferència?

2. Qui va ser, quan va viure i què va proposar essencialment Sòcrates?

3. "Els humans no regulen la seva conducta d’acord amb la seva situació real, sinó segons la imatge que tenen, imatge que no és mai un reflex fidel de la realitat. D’aquí ve l’esforç dels humans per conformar la seva conducta a uns models de comportament fruit d’una cultura determinada” (Georges Duby). Exposeu amb quin tipus de “discurs” té relació aquest fragment.

4. Quin seria l’equivalent de la màgia (respecte al discurs mític) en l’àmbit de la ciència?

Justifiqueu-ho.

5. Enumereu 4 dels factors que van influir en el fet que la filosofia comencés on ho va fer.

6. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “Només els éssers humans són capaços de parlar, de raonar i d’imaginar-se el futur, encara que altres animals superiors poden comunicar-se entre si i poden, en cert sentit, pensar. Aristòtil va definit l’ésser humà com l’animal que té ‘logos’, que té ‘paraula’ ”.

26 / 78

II. Tema (feu-ne només un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. El discurs científic i els discursos pseudocientífics És acceptable fer una breu presentació dels discursos humans interpretatius de la realitat, però es tracta d’exposar les principals característiques definitòries del científic en concret, i dels seus límits.

B. Filosofia moderna (ss. XV-XVIII): principals característiques Exposeu de forma sintètica els elements principals del períodes històric de la filosofia moderna, que va del XVI al XVIII: Renaixement, racionalisme i empirisme i Il·lustració.

En qualsevol cas, convé manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

III. Comentari de text (2,5 p.)

“L’home, per explicar el curs dels fenòmens, abans que a la raó o a l’observació va recórrer a la fantasia. També els grecs, com els altres pobles de la antiguitat, van tenir interessants mites sobre l’origen del món, el destí dels mortals, les grans forces que dominen el desenvolupament dels esdeveniments, etcètera. El mite no pot ser considerat com un complex de falsedats i, per tant, un obstacle per a la conquesta de la veritat. Al contrari, va tenir una funció molt positiva: va ensenyar l’home a no limitar-se als simples fets en la seva multiplicitat no organitzada, sinó a considerar-los vinculats uns amb els altres, i a cercar els principis del que succeeix al voltant de nosaltres per així, a través d’aquests, trobar els mitjans per actuar sobre la naturalesa i transformar-la en benefici de la humanitat.

En aquesta recerca primitiva, el món humà i el diví es troben estretament units un amb l’altre i, per tant, la indagació s’estén des de la cosmogonia (generació del món o cosmos) a la teogonia (generació dels déus). Vinculats als mites hi ha els ritus religiosos, propiciatoris, amb els quals l’home creu conquerir el favor de les potències que dominen el món”.

Ludovico Geymonat, Història de la filosofia i de la ciència d) Expliqueu breument – unes 60-80 paraules aprox. – les idees principals i com hi apareixen relacionades (1 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

e) Definiu amb precisió i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text i per a la filosofia, de les paraules o expressions següents (0,5 p.).

• «multiplicitat no organitzada» • «cosmos» f) Opineu – de manera raonada – per què el text afirma que «el mite no pot ser considerat, com un complex de falsedats». És un error o és així? (1 p.).

(Podeu fer referència a altres aspectes encara que no surtin explícitament en aquest fragment).

27 / 78

Examen parcial 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Expliqueu què és un raonament inductiu i poseu un exemple només de cada un d’aquests dos tipus: per enumeració completa i per analogia.

2. Com s’entén que “els arguments es componen d’enunciats o proposicions, que poden ser vertaders o falsos, però mai és pot dir que un argument és ni vertader ni fals”?

3. Posa un exemple de text de llenguatge lògic ben format, a partir d’una expressió del llenguatge natural, i una altra que estigui mal formada (i explica per què)

4. Quina és la diferència entre una tautologia i una contradicció. Tenen alguna mena de relació? Pots fer servir un exemple, a més, si t’ajuda.

5. Formalitza, de la manera més senzilla que puguis, aquest text: “No contestaran si els escrius.

Et sentiràs desgraciat si no et contesten. Per tant, si els escrius et sentiràs desgraciat”. Si tens algun dubte, explica’l per a justificar-ne la formalització que proposis. A més, respon: per què serveix això que has fet? (o sigui, argumenta la utilitat de la formalització).

6. Exposa breument la importància que pot tenir la lògica informal en la vida quotidiana, quins aspectes sol estudiar. Indica un exemple concret de lògica informal.

28 / 78

7. Què és una fal·làcia formal, en concret? Per què hi caiem en aquest error? Posa un exemple aclaridor.

8. Afirma o nega, però argumenta el perquè: “Es possible fer un raonament correcte amb les premisses vertaderes i una conclusió falsa”.

II. Exercicis (0,7 p. cada un) 1. Formalitzeu en lògica proposicional aquestes expressions: a.

No hauria pensat mai en això si no m’ho haguessis explicat b.

Tens fred avui? c.

De cap manera puc veure la TV o jugar a tennis, fins que no hagi acabat aquest treball d.

Tan de bo t’ho hagués dit abans!

2. Resoleu la taulogicitat o no d’aquestes expressions amb taules de veritat a) ¬ (p → q) ∧ (r ∨ ¬ q) b) (p → q) → ¬ (p ∧ ¬ q)

3. Intenteu demostrar la conclusió, des de les premisses proposades, fent servir el mètode de la deducció natural a) r ∨ q q→p Conclusió: ¬ p → r b) r → (q ∧ ¬ s) r ∧ (q → ¬ s) Conclusió: p v q 29 / 78

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat a) contrària de: “Tot gegant és lleig” b) contradictòria de: “Cap peix vola”

5. Feu la conversió adient de “Tots els gironins són simpàtics”, “Alguns nens no obeeixen” i “Cap mentider és coix”.

6. Indiqueu la conclusió de les premisses d’aquests sil·logismes incomplets, si es pot. Afegiu la raó que justifica la vostra decisió a) Alguns arbres no són alts Tots els arbres riuen b) Cap goril·la estudia Alguns alumnes no estudien

7. Indiqueu si són correctes aquestes expressions sil·logístiques, i el perquè. En el cas que siguin correctes feu-ne la representació gràfica. a) Cap professor juga a tennis Alguns esportistes juguen a tennis Alguns esportistes són professors b) Cap xinès sap anglès Alguna rosinca sap anglès Alguna rosinca no és xinesa

30 / 78

Examen 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

Filo1 .... / Curs: 1r Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Expliqueu què significa aquesta frase: “La lògica no s’interessa pel procés psicològic pel qual passa una persona quan raona sobre una determinada qüestió (...), sinó que analitza els raonaments i es fixa en el resultat o producte, no el procés”.

2. Descriviu què és una inducció i enumereu-ne els principals tipus.

3. Quina és la diferència entre les ciències formals i les ciències fàctiques?: exposeu-ho de forma clara i breu.

4. Les pseudociències són creences i pràctiques que es volen fer passar per ciència autèntica, sense ser-ho, de ciències. Posa’n tres exemples. I, què tenen en comú totes elles?

5. Relacioneu paradigma científic i període de “ciència normal”. Quin procés defensa aquest model de desenvolupament científic?

II. Exercicis (0,6 p. cada un) 1. Si és possible, treu la conclusió adequada d’aquestes premisses: “Alguns estudiants no col·laboren amb la TV. Tots els adolescents són estudiants. Per tant,...”. Si no ho és, justifiqueu-ho.

31 / 78

2. Resoleu la taulogicitat o no d’aquestes expressions, amb el mètode de les taules de veritat. c) ¬ p ∨ q → ¬ (p ∧ ¬q) d) ¬ (r ∨ ¬s) → r

3. Formalitza aquest raonament i decideix – si és possible - si és o no correcte, pel mètode que prefereixis (taules de veritat, deducció natural...): “Si no miro una pel·lícula romàntica, aleshores la Laura s’enfada. Estic trist. De fet, si veig una pel·lícula romàntica aleshores no estic trist. Per tant, la Laura està enfadada”.

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat c) contrària de: “Alguns nens mengen pipes” d) contradictòria de: “Els peixos viuen a l’aigua”

5. Indiqueu si són correctes aquestes expressions sil·logístiques, i el perquè Tots els catalans són europeus Alguns nens són catalans Per tant, alguns nens són europeus Alguns catalans ballen sardanes En Sergi balla sardanes Per tant, en Sergi és català.

III. Tema (feu-ne només un / 3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. El llenguatge lògic No es tracta de fer dibuixets o esquemes, sinó de redactar. L’objectiu d’aquest tema és exposar les característiques del llenguatge específic de la lògica, i quins elements té i quina relació mantenen amb el llenguatge natural. Exposeu què és la forma d’un raonament, la finalitat dels diferents signes de la lògica proposicional i finalment el que sapigueu de l’equivalència entre els diferents connectors (aquest part és més difícil, d’ampliació). Poseu exemples que deixin clar que entreneu el que descriviu.

B. Ciència i tecnologia Pot ser interessant una breu introducció, assenyalant quina és la relació entre ciència i tecnologia.

Després cal que s’aclareixi perquè abans es parlava de “tècnica” i avui dia s’insisteix en la tecnologia. Proposeu una possible classificació de les tecnologies si expliqueu l’aportació que el filòsof espanyol Ortega i Gasset va fer en la seva reflexió sobre els grans períodes en l’evolució de la tècnica.

En qualsevol cas, convé manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

Podeu seguir darrera, posant clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.

32 / 78

Examen recuperació 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Indiqueu quins són els símbols que calen per a fer un llenguatge lògic proposicional.

Responeu: què fa que una fórmula estigui o no “ben formada”.

2. Definiu què és raonar o què és un raonament, i la diferència entre “raonar o argumentar” i “asseverar o afirmar”.

3. Poseu exemples d’algunes ciències fàctiques i indiqueu en què es diferencien de les formals.

4. Les pseudociències volen fer passar per ciència autèntica, sense ser-ho, certes afirmacions o teories. Posa’n tres exemples. I, què tenen en comú totes elles?

5. Expliqueu de manera breu i clara en què consisteix el mètode hipotèticodeductiu.

II. Exercicis (0,6 p. cada un) 1. Si és possible, treu la conclusió adequada d’aquestes premisses: “Alguns estudiants no riuen. Tots els estudiants diuen la veritat. Per tant,...”. Si no ho és, justifiqueu-ho.

33 / 78

2. Resoleu la aquestes expressions, amb el mètode de les taules de veritat. e) ¬ (p ∨ q) → (¬p ∧ ¬q) f) (p ∧ q) → (q ∨ p)

3. Formalitza aquest raonament i decideix – si és possible - si és o no correcte, pel mètode que prefereixis (taules de veritat, deducció natural...): “Si plou no aniré al cinema i, per tant, estic ben segur que no aniré al cinema o no plou”.

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat e) contrària de: “Cap nen menja pipes” f) contradictòria de: “Alguns ocells no volen”

5. Indiqueu si són correctes aquestes expressions sil·logístiques, i el perquè Tots els catalans són europeus Cap australià és europeu Per tant, cap australià és català Tots els catalans ballen sardanes En Sergi no balla sardanes Per tant, en Sergi és català.

III. Tema (feu-ne només un / 3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. El llenguatge lògic Exposar les característiques del llenguatge específic de la lògica, i quins elements té i quina relació mantenen amb el llenguatge natural. Què és la forma d’un raonament, la finalitat dels diferents signes de la lògica proposicional.

B. El desenvolupament de la ciència Exposeu com avança la ciència i presenteu les tesis de Kuhn sobre els paradigmes i els seus canvis, i els conceptes de ciència normal i de revolució científica. No deixeu de definir què és la ciència ui què la caracteritza.

Convé manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

Poseu clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.

34 / 78

Examen parcial 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

..

.

Obs

.

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Què és el “principi antròpic”? Què té a veure amb “les constants de la naturalesa”?

2. Definiu: deisme, panteisme i teisme. Podrien ser compatibles entre ells?

3. Se sol definir coneixement com “opinió vertadera justificada” (Plató): i si falta una o més de les tres característiques, què succeeix... hi ha coneixement? Expliqueu-ho.

4. Comenta els principals tipus d’arguments que s'han presentat com a demostracions de l’existència de Déu, des d’una perspectiva metafísica.

5. Un dels pressupòsits metafísics que – contra la tesi dels del Cercle de Viena - permeten poder fer ciència és el “principi de la substància”: exposeu breument què significa.

6. Definiu què s’entén per teoria del coneixement (o gnoseologia) i exemplifiqueu de quines temàtiques o preguntes tracta

7. Hi ha diferents definicions de veritat: expliqueu la que la considera “com a coherència” i la que l’entén “com a utilitat”, i quines són les insuficiències o limitacions de cada una.

35 / 78

II. Comentari de text (4,4 p. / cal que la resposta manifesti comprensió del text i expressió d’idees) “L’escèptic radical coherent, així mateix, ha d’abstenir-se de fer qualsevol cosa important, perquè no està segur dels assumptes, les opcions o els resultats possibles de les seves accions. Per ser extremadament contrari a prendre riscs, mai no podrà liderar amb confiança, ni complir amb alegris, ni tan sols participar conscientment com a ciutadà de ple dret. En resum, no pot ser un líder ni un membre en qui confiar del seu equip. Si és completament coherent amb les seves posicions, ha de romandre passiu i indecís fins a la letargia (...).

En canvi, l’escèptic moderat no és ni un cínic passiu ni un fanàtic. Està preparat per a l’acció quan sigui necessària, sempre que conegui millors raons per emprendre-la que no pas per no fer-ho.

Més encara: l’escèptic moderat encoratjarà l’acció racional abans que la cega obediència, la tradició o l’impuls del moment. Això és, intentarà dissenyar plans a la llum de la millor ciència i tecnologia social disponible”.

Mario Bunge, Crisi i reconstrucció de la filosofia. a)

Expliqueu breument – unes 70 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,4 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi.

Aquesta pregunta és fonamental).

b)

Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.).: • « escèptic radical coherent » • « tecnologia social » c) Expliqueu – en relació a aquest fragment – què distingiria a un escèptic moderat d’un relativista. Sembla que els relativistes tampoc es deixen portar per “la cega obediència, la tradició o l’impuls del moment”, oi? (1 p.).

(Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text). d) Compareu, en relació a les possibilitats del coneixement de la veritat, l’escepticisme i el dogmatisme, i poseu exemples que puguin aplicar-se al text de Bunge que estàs analitzant. Penseu que comparar no és explicar cada un separadament, sinó manifestar que se saben els dos i s’és capaç de contraposar-los (1 p.).

(Ha de quedar clar amb qui feu el paral·lelisme, i les diferències i les semblances)

36 / 78

Examen 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

Filo1 .... / Curs: 1r Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. La veritat es pot entendre de diferents maneres. Exposeu què és la veritat segons la concepció tradicional de la correspondència i segons la concepció semàntica (que en vol resoldre una limitació de la primera).

2. El determinisme: què proposa?, i enumereu de quins tipus n’hi ha (expliqueu-ne només un)

3. Origen del coneixement humà: se sol contraposar principalment el racionalisme a l’empirisme: expliqueu-ne la diferència i valoreu la importància de cada un.

4. La ciència admet uns pressupòsits o principis que no demostra pas (són metafísics).

Exposeu-ne només dos (realisme ontològic / uniformitat de la naturalesa / causalitat).

5. La sociologia neix en aplicar-se el mètode científic a l’estudi del món humà: quan es va donar aquest fet? i quins en són alguns pensadors típics (breu explicació de cada un).

6. La cultura no és el mateix que la societat. Què és la cultura? Giddens afirma que “cap cultura no podria existir sense una societat”. I el contrari, és possible? Justifiqueu-ho.

7. Exposeu en què consisteix - en general - la socialització, i expliqueu-ne dos tipus: la primària i la resocialització

37 / 78

II. Comentari de text (4,4 p. / cal que la resposta manifesti comprensió del text i expressió d’idees) El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Potser convé fer-vos abans – a més d’una lectura atenta i un subratllat selectiu - un esquema de què voleu dir.

“Pertànyer a una classe social es tradueix en un determinat estil de vida, més o menys diferent del de les altres classes. Aquest mateix estil de vida està relacionat amb la quantia de rendes de cadascú. D’altra banda, els recursos individuals o familiars estan estretament vinculats a les funcions exercides en la societat (...). La forma d’utilització de les rendes mostra molt sovint l’estil de vida que classifica socialment les famílies i els individus. En un pressupost familiar o individual, les despeses, per una mateixa quantia de renda, es reparteixen sovint de diferent manera segons el grup social al qual es pertany.

Alguns donen preferència a l’alimentació, a la satisfacció de les necessitats elementals i essencials, d’altres ho dediquen a despeses de la llar – rebedor, menjador – o a les despeses d’indumentària, que suposen un element de dignitat exterior (...). Els tipus de distracció sovint són també diferents segons les categories socials: certs esports són més populars, altres estan, de fet, reservats a les classes mitjanes o superiors. Però l’essencial resideix, sens dubte, en el tipus d’educació”.

Pierre Laroque, Les classes socials. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals i com hi apareixen relacionades (1,4 p.).

(Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

b) Definiu amb precisió i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text i per a la filosofia social, de les paraules o expressions següents (1 p.).

• «classe social» • «funcions exercides [en la societat]» c) Expliqueu – en relació a aquest fragment – què pot influir en què “per una mateixa quantia de renda, [les despeses] es reparteixen sovint de diferent manera”. Mireu de relacionar-ho amb els conceptes d’estatus i rol (1 p.).

(Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text). d) Manifesteu la vostra opinió – raonada – sobre el que l’autor anomena “el tipus d’educació”. Com influeix en l’estil de vida de la gent? Justifiqueu-ho. (1 p.).

(Podeu fer referència a altres aspectes encara que no surtin explícitament en aquest fragment).

38 / 78

Examen extraordinari Nom ..

I .. . II ..

Filo1 .... / Curs: 1r Batx.

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (feu les que corresponguin segons els trimestres pendents: en total, val 5 punts) 1. Defineixi, amb precisió, què és la filosofia..

2. Què és un metadiscurs?; i, en quin sentit s’aplica a la filosofia?

3. Assenyali elements rellevants i alguns autors de la filosofia antiga (fins al s. IV aC) 4. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – de la realitat: enumeració i breu referència aclaridora.

5. Quins són els principals tipus de discursos que elaborem els humans? Expliqui’n breument dos d’ells 6. Definiu què és un “raonament”. Expliqueu breument i clarament la diferència entre raonaments deductius i raonaments inductius.

7. Quins són i com es fan servir els símbols del llenguatge lògic proposicional: variables, constants i auxiliars? Afegiu un exemple d’ús, formalitzant aquests (indiqueu també si són o no correctes, amb el mètode que vulgueu): a. “Alguns catalans ballen sardanes. En Sergi és català. Per tant, en Sergi balla sardanes” b. «Si neva aquest cap de setmana, llavors no es podrà circular per la carretera comarcal. Si obren les pistes d’esquí, llavors es podrà circular per la carretera comarcal. Per tant, no és veritat alhora que nevi aquest cap de setmana i que obrin les pistes d’esquí» 8. Què és una fal·làcia? Com es diferencien les fal·làcies formals de les no formals?

Observeu aquest argument: “Tothom hauria de poder passejar pels parcs i gaudir de l’aire pur de la naturalesa. Per tant, els presos condemnats a cadena perpètua també tenen dret a passejar pels parcs i gaudir de l’aire pur de la naturalesa”: és correcte? Per què?

9. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat: a. contrària de: “Cap metge és gironí” b. contradictòria de: “Alguns peix no vola” 10. Valoreu si són correctes aquestes expressions d’aparença sil·logística, i el perquè: Tots els àrbitres vesteixen de negre Cap gironí vesteix de negre Algun gironí és àrbitre Tots els escocesos saben anglès Alguns gironins no saben anglès Alguns gironins no són escocesos 11. Què s’entén per “concepció semàntica de la veritat”?

12. Distingiu els conceptes de veritat i de certesa.

13. Expliqueu en què consisteix el determinisme i quins en són els seus principals tipus.

39 / 78

14. Exposeu què s’entén per “rol” i “estatus” en els estudis sobre les estructures socials. Tenen a veure amb els tipus de classes socials? En quin sentit?: relacioneu-los.

15. Què s’entén per pressupòsits metafísics de la ciència i quins en són alguns exemples.

II. Comentari de text (5 p. / només ha de comentar el text que se li indiqui) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

A.

“Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’Univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva ignorància (...).

Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut.

Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure, i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És doncs evident, que no la cerquem [la filosofia] per cap altra utilitat, sinó que així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa”.

Aristòtil, Metafísica, I.2. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «ignorància» • «mentalitat» c) Expliqueu com argumenta Aristòtil que la filosofia és principalment un “desig de saber” més que no pas de fabricar, de dominar, etc. Opineu que la filosofia és una ciència, o no?

Argumenteu-ho.

B.

“Una estructura argumental és vàlida si i només si qualsevol exemple d’ella que tingui les premisses verdaderes té una conclusió verdadera. Un exemple d’una estructura argumental s’obté substituint les estructures lògiques de cada enunciat per enunciats concrets.

Una altra forma de definir una estructura argumental vàlida és dir que cap dels seus exemples té premisses verdaderes i conclusió falsa. També es diu que les premisses impliquen la conclusió.

Una estructura argumental és invàlida si i només si algun dels seus exemples té premisses verdaderes i conclusió falsa”.

Tom Tymoczko i Jim Henle, Raó, dolça raó. a) Expliqueu breument – unes 40 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «premisses» • «raonament vàlid» 40 / 78

c) Argumenteu i expliqueu quins mètodes coneixeu per a descobrir si un argument és o no correcte.

C.

“El relativisme es pot entendre de diverses maneres, segons el camp d'aplicació (epistemologia, ètica, estètica) i segons el grau o intensitat de l'actitud racionalista (radical, moderat). a) Relativisme epistemològic. No hi ha veritats absolutes; totes les veritats són relatives, és a dir, depenen de certes condicions (polítiques, psicològiques, socials, econòmiques, etc.) que determinen o condicionen la seva validesa. b) Relativisme ètic i estètic. No hi ha valors morals i estètics absoluts, sinó que tots són relatius, és a dir, depenen de les circumstàncies. La bondat, la maldat, la bellesa, la lletgesa són relatives a cada moment històric. c) Relativisme radical. No hi ha res que sigui vertader o fals, ni bo o dolent, ni bell o lleig. Cal prescindir d'aquests termes, que no signifiquen cap qualitat específica ni denoten cap realitat concreta. d) Relativisme moderat. Si la veritat, la bondat o la bellesa són propietats que depenen de certes condicions i circumstàncies, l'especificació d'aquestes condicions i circumstàncies legitima l'ús d'aquesta classe de proposicions. Així, per exemple, si bé no es pot dir que una determinada proposició és absolutament vertadera, sí que es pot dir, segons el relativisme moderat, que aquesta proposició, depenent de les condicions i circumstàncies especificades, és prou vertadera.

A vegades es distingeix entre subjectivisme i relativisme. El primer afirma que la veritat depèn de cada individu, de cada subjecte; el segon, remarca la importància dels factors externs que condicionen l'apreciació i valoració dels individus i grups socials: el subjectivisme, com ja indica el seu nom, limita la validesa de la veritat al subjecte que coneix i que jutja. Aquest pot ser tant el subjecte individual o l'individu humà com el subjecte general o el gènere humà. En el primer cas tenim un subjectivisme individual; en el segon, un subjectivisme general. Segons el primer, un judici és vàlid únicament per al subjecte individual que el formula. Per al subjectivisme general hi ha veritats supraindividuals, però no veritats universalment vàlides. Cap judici no és vàlid més que per al gènere humà. [ ... ] El relativisme està emparentat amb el subjectivisme. Segons aquell, no hi ha tampoc cap veritat absoluta, cap veritat universalment vàlida; tota veritat és relativa, té només una validesa limitada.

Però, mentre que el subjectivisme fa dependre el coneixement humà de factors que resideixen en el subjecte cognoscent, el relativisme subratlla la dependència de factors externs. Entre aquests considera, abans que res, la influència del medi, de l'esperit de l'època, la pertinença a un determinat cercle cultural i els factors determinants continguts en ell”.

Johannes Hessen, Teoria del coneixement. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «supraindividuals» • «l’esperit de l’època» c) Considereu que és correcta aquesta afirmació?: “El relativisme està emparentat amb el subjectivisme”. Si són diferents..., on està la seva “semblança”?. Argumenteu-ho.

BONUS: Explicació (només és informatiu) Exposeu, de forma breu i completa, què heu fet en aquesta matèria durant el curs i per què penseu que ara us trobeu en situació d’haver de fer una prova especial de recuperació.

41 / 78

Examen 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

ETC .... / Curs: 4t ........

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Defineix que s’entén per naturalesa humana.

2. Què és una passió? És el mateix que un “desig”? Si cal, diferencia-ho.

3. Defineix intel·ligència humana.

4. Actuar només "quan estem motivats" ens esclavitza. De què ens fa esclaus?

5. Quins són 3 criteris diferents que ens mouen – als humans - a triar?

6. Comenteu què significa “valor pensat” en aquesta frase: "Els valors pensats poden resultar més molestos i requereixen esforç, però condueixen a decisions responsables".

7. Definiu seriosament llibertat (no només com a “fer el que em dóna la gana”).

II. Tema breu (3,1 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La vida en societat Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents paràgrafs, coherents) el que sapigueu. No us oblideu d’assenyalar: per què necessitem viure amb d’altres; si la societat és o no “natural”; el paper del llenguatge i l’educació; la qüestió de les identitats pròpies i la naturalesa comuna.

42 / 78

B. La personalitat Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents paràgrafs, coherents) el que sapigueu. Convé afegir exemples i exposar la diferència entre temperament i caràcter; les virtuts principals que es van adquirint; què és la identitat; com es construeix la personalitat.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2 p.)

“Hace unos días, en un congreso, mantuve un debate con Eduardo Punset acerca de la importancia de la emoción en la toma de decisiones. [Él] (...) afirmaba que hay que fiarse de las emociones en el momento de decidir, porque tienen una perspicacia que el análisis o el conocimiento no alcanzan. Con frecuencia tenemos la impresión de que poseemos informaciones que no sabemos justificar, convicciones que resuenan afectivamente con gran energía. El lenguaje llama corazonadas a esas confusas premoniciones y considera que el pálpito, la aceleración del palpitar, es un modo certero de conocimiento.

Mi postura es que las emociones son necesarias para decidir (...), pero no podemos fiarnos de ellas. Por ejemplo, todas las morales han sido establecidas para poner límites estrictos a los arrebatos del mundo pasional.

Uno de los asistentes planteó entonces el tema de la intuición. Se lo agradecí porque, en efecto, nos permitía avanzar en el debate. Intuición es un término curioso y esquivo, difícil de definir.

Designa un conocimiento inmediato, directo, totalizador, que no necesita argumentos, por lo que tiene un aura misteriosa. Suele hablarse de intuición femenina, por oposición a la racionalidad masculina. De cerebro derecho frente a cerebro izquierdo. ¿Qué hay de verdad en todo esto? Sin duda, captamos de golpe cosas que nos resultaría muy difícil explicar. La risa es un ejemplo llamativo de esa percepción a primera vista. Recuerdo un viejo chiste de Chumy Chúmez: "Antes no creía en nada. Ahora, ni eso". O lo comprendo a la primera o no entenderé su gracia, porque no hay nada más desgraciado que tener que explicar un chiste. Mi discrepancia con Punset se debe a que creo que esta capacidad de tener intuiciones acertadas es fruto de un aprendizaje eficaz, una habilidad para manejar de una vez grandes bloques de conocimientos (...).

Los antiguos sabían que lo que llamamos buena suerte suele ser una sabia detección de las oportunidades (...). Es un entrenamiento muy parecido al que puede tener un tenista, que ha de aprender casi a adivinar la trayectoria del saque del rival, puesto que tiene que responder antes de haberlo percibido. En un mundo globalizado y veloz, educar la intuición se hace imprescindible para poder orientarnos en la complejidad, para equivocarnos lo menos posible.”.

José Antonio Marina, La intuición (“Estilos de vida”, 13/11/10).

a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. «emociones» (serà un tipus de sentiment) b. «mundo pasional» (passions) c) Opineu que és correcte dir que l’ètica s’ocupa de “poner límites estrictos a los arrebatos del mundo pasional”? Quina és la funció de l’Ètica? Justifiqueu-ho.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos]

43 / 78

Examen recuperació 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 4t ........ .

III

..

.

Obs

.

ETC ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Quina és la diferència entre el temperament i el caràcter?

2. Defineix què són els sentiments i afegeix un parell d’exemples, clars.

3. Enumereu quines són les 4 virtuts bàsiques que estan presents en casi tots els projectes culturals, i expliqueu-ne el significat d’una?

4. Què és l’ètica? Sabries explicar quan es comença a tenir autonomia moral?

5. Defineix intel·ligència humana? És igual que la “intel·ligència animal”? Per què?

6. Per determinar el valor de la vida humana s’han donat algunes solucions que són clarament “dolentes”: digues-ne algunes i per què no són bones.

44 / 78

II. Tema breu (3,2 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’ésser humà i la intel·ligència Feu notar allò específic dels humans en front dels animals, i les característiques de la intel·ligència que compartim o no amb ells. Comenteu els tipus d’intel·ligència que hi ha i la relació que “fer-se preguntes” té amb l’ètica i la recerca de la felicitat.

B. Cal elegir la nostra personalitat Indiqueu què és la personalitat i què la forma, així com la importància que té fer el que cal i no només el que ens ve de gust. Parleu quines són i han estat les virtuts bàsiques en les diferents cultures i també de la identitat social i els seus límits.

III. Comentari de text (2 p.)

Aquest és un famós text d’Aristòtil.

Un cop llegit, i subratllat si vols, explica amb les teves paraules per què Aristòtil afirma que “l’ésser humà és social”, de manera natural.

La raó per la qual l’home és un ésser social, més que qualsevol abella i que qualsevol animal gregari, és evident: la naturalesa no fa res en va, i l’home és l’únic animal que té paraula, ja que la veu és signe de dolor i de plaer, i per això la posseeixen també els altres animals, perquè la seva naturalesa arriba a tenir sensació de dolor i de plaer, i a indicar-la els uns als altres. Però la paraula serveix per manifestar el que és convenient i el que és perjudicial, així com el que és just i el que és injust.

Aristòtil, Política.

PREGUNTA ACLARIDORA (bonus)

Què he fet, en concret, d’ençà que NO vaig superar el trimestre suspès, i que ara vull recuperar (actitud a classe, deures, esforç especial, consultes al professor o a companys, estudi....). Ha de ser una redacció clara i sincera

45 / 78

Examen 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

ETC .... / Curs: 4t ........

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Afirma o nega però sempre argumenta: “Les mobilitzacions socials són necessàries per reivindicar i defensar els drets”. Per justificar el que pensis, posa algun exemple!!!

2. Tot i que la guerra sempre és una solució dolenta, assenyala breument les condicions de la “guerra justa”

3. Les bones solucions als problemes ètics no es poden comprovar com ho fem amb els aparells o sistemes tecnològics: ¿com se pot saber si una “teoria ètica” és veritable?

4. L’utilitarisme s’assembla molt a les ètiques hedonistes clàssiques, però... ¿quines diferències principals s’hi descobreixen?

5. La “recerca de l’autenticitat”, que proposa com a criteri ètic l’existencialisme té un perill. Quin?

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La importància de les religions per a l’ètica Indiqueu quina és la realitat de les religions i la seva rellevància cultural. També com influeixen en l’ètica (si és per a bé o per a mal). Exposeu les principals religions actuals i oferiu-ne una conclusió sobre l’aportació que fan a l’estudi filosòfic de la moral.

B. Aristotelisme, tomismes i estoïcisme: tres ètiques materials Un cop recordat què és una ètica material, exposeu el contingut d’aquests tres propostes.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Deixeu marges generosos] 46 / 78

III. Comentari de text (3 p.)

Veurem un breu fragment de vídeo. Es un curt impactant amb el discurs del final de la pel·lícula “El gran dictador” (1940), de Charles Chaplin. Inclou imatges d’actualitat que il·lustren alguns passatges.

Després de llegir-les amb calma i de pensar-les, responeu aquestes 3 qüestions – 3 o 4 línies ben pensades, cada una - que tracten temes vistos a classe: a) Expliqueu breument els trets del discurs que tenen relació amb el “grans problemes morals”, comentats a la UD 03. No es tracta ni de fer un resum del discurs, ni de dir de memòria el que has estudiat, sinó d’identificar en el clip de vídeo aquestes temes bàsics de la convivència, dignitat i conflictes. b) Assenyaleu amb precisió i breument – entre 5-10 paraules – el significat de les expressions següents, aplicades al clip que has vist: a. «nos ha hecho cínicos (...) y faltos de sentimientos» b. «fraternidad universal» c) Opineu que hi alguna de les 9 ètiques estudiades a la UD 04 que pugui resoldre aquests conflictes i dificultats? Justifica-ho (no es només de “donar” una opinió qualsevol sinó d’argumentar com ser bo, segons el teu parer i maduresa).

[Si cal, seguiu -lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos] 47 / 78

Examen recuperació 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 4t ........ .

III

..

.

Obs

.

ETC ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Es pot dir que la humanitat ha progressat moralment? Es pot dir que les solucions més recents, en ètica, són sempre les millors? Argumenta-ho.

2. Aportacions de la religió cristiana al camp de l’ètica.

3. Per resoldre els conflictes entre els humans s’han inventat diverses fórmules o solucions.

Abans d’arribar de la guerra o a la violència es poden seguir diferents procediments... quins?

4. Indica les principals característiques de l’hedonisme i de l’utilitarisme.

5. Què significa dir que “cal cobrir-se amb un vel de la ignorància” , abans de fer un judici ètic, com proposa l’ètica equitativa?

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Els grans problemes morals Exposeu com la convivència sempre ha generat conflictes i quines són les principals qüestions que s’han tractat. De què s’ocupa l’ètica cívica?

B. Ètiques materials i ètiques formals Indiqueu les diferències principals, en un text breu i clar.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (3 p.)

Comenteu l’article que hi ha a la pàgina de darrera. Expliqueu el significat, en especial del paràgraf que comença “Entre la formació ètica i l’educació cívica...”

48 / 78

Examen 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

ETC .... / Curs: 4t ........

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (1 p. cada una) 1. Afirma o nega, però sempre digues el perquè: “L’ètica del drets humans és una teoria de tipus formal”. Per què?

2. Enumera quins són els procediments internacionals per a la protecció i defensa dels drets humans. Afegeix, a més, alguns exemples concrets de què pot fer un ciutadà català en aquest terreny.

3. Els Drets humans s’han anat reconeixent en diferents “generacions”. Expliqueu la 1a generació, i afegiu alguns exemples.

4. Exposa la diferencia entre legalitat i legitimitat.

5. Cadascú de nosaltres té unes obligacions. Poden tenir diferents orígens: per exemple, “s’han d’obeir les lleis justes”. Hi ha tres tipus: quina són. Enumera’ls i explica’ls.

49 / 78

II. Tema breu sobre imatges (2,5 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)

Veureu dos clips de vídeo on es presenta: a) com transmetre un missatge amb força; b) un discurs breu d’una nena a una reunió de Nacions Unides (Rio de Janeiro, 1992), Prenent com a base aquest estil, expliqueu què faríeu per...:

“Transmetre al món que cal respectar tots i cada un dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans” 1. El que jo faria és:

2. Les paraules i eslògans ideals serien:

3. El meu discurs començaria dient que...

[Si cal, seguiu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant II]

III. Comentari de text (2,5 p.)

“Durant milers d’anys, la manera més ràpida d’aconseguir el poder era la guerra. Ningú no va discutir el dret de conquesta. Ni tampoc el dret de convertir en esclaus els vençuts els segrestats.

Però si el desig de poder és gran també ho és el desig de llibertat. Aquest anhel de no ser esclaus de ningú va fer que els antics grecs inventessin la democràcia. Només volien estar sotmesos a la llei, i per tal que aquest sotmetiment no degenerés en cap dictadura, la llei havia de ser igual per a tothom. La recerca de la llibertat va acabar afirmant la igualtat dels éssers humans davant la llei, i d’aquestes dues coses va néixer la democràcia. Però la democràcia grega va durar poc, i la tirania va ser el tipus de govern més generalitzat durant segles”.

J. A. Marina, Educació eticocívica, Llibre del professor.

a) Expliqueu breument – unes 30 paraules, però vostres, NO copiades. – les idees principals del text. b) Assenyaleu amb precisió – unes 5-10 paraules – el significat aquí, de: a. « dret de conquesta » b. « llei » c) Exposeu diferents solucions “dolentes” sobre la distribució del poder, i la participació en el govern, que s’hagin donat al llarg de la història.

[Responeu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant III]

50 / 78

Examen recuperació 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 4t ........ .

III

..

.

Obs

.

ETC ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (1 p. cada una) 1. Afirma o nega, però sempre digues el perquè: “Les característiques pròpies i específiques del bon ciutadà són la responsabilitat, el treball i la família”.

2. Enumera quins són els procediments nacionals per a la protecció i defensa dels drets humans. Afegeix, a més, alguns exemples concrets del teu país.

3. Es sol parlar de tres generacions en el reconeixement dels Drets humans: quina és la tercera generació, a què es refereix i quins temes tracta?

4. Si no es respecten els drets humans, hi ha conseqüències negatives: assenyaleu-les.

5. Expliqueu el sentit d’aquest frase, amb les vostres paraules (sense repetir el text) i potser amb algun exemple: “El poder polític és necessari per a l’organització de la societat, però ha d’estar limitat per evitar que es converteixi en tirania”.

51 / 78

II. Tema breu (2,5 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’atenció als dèbils Convé que, en el tema, expliqueu, qui són els dèbils, com se’ls ha de tractar, i també els aspectes relatius a la responsabilitat i la solidaritat envers ells. És clar que, en aquest punt, hi ha solucions bones i altres dolentes: indiqueu-les.

B. Alguns aspectes de l’organització política Tots vivim en una comunitat política, un Estat: comenteu quines són les formes o règims de l’Estat, com es pot organitzar el territori i exposeu tan la divisió de poders com la importància que té la democràcia (i els seus tipus: directa i indirecta) i el paper dels partits polítics.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2,5 p.)

“La democràcia no és només una manera de protegir-nos i de defensar els nostres interessos i drets particulars. Es basa en la dignitat de la persona, que ens iguala a tots, i que ens obliga a col·laborar amb els altres i a respectar els seus drets. Per això és un “tipus de vida” que va més enllà de la política, que ens proporciona grans beneficis i ens imposa molts deures.

Uns deures ètics fan referència a la vida privada, i uns altres a la vida social. Pel fet de tractar-se de part d’un projecte ètic, la política està sotmesa a normes i valors ètics que estan recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Això vol dir que no tot es pot decidir democràticament. Si no es basés en principis ètics, la democràcia podria anar en contra d’ella mateixa (...). Dedicar-se dignament a la política no és utilitzar-la en benefici personal, sinó estar disposat a treballar per resoldre els problemes que preocupen els ciutadans”.

J. A. Marina, Educació eticocívica, Llibre del professor.

a) Expliqueu breument – unes 30 paraules, però vostres, NO copiades. – les idees principals del text. b) Assenyaleu amb precisió – unes 5-10 paraules – el significat aquí, de: a. « vida privada / vida social » b. « política » c) Exposeu el valor i com entendre aquesta expressió: “no tot es pot decidir democràticament“. Vol dir això que la democràcia és un mal sistema?

[Responeu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant III]

52 / 78

Examen extraordinari Nom ..

I .. . II ..

ETC .... / Curs: 4t ........

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (feu les que corresponguin segons els trimestres pendents: en total, val 5 punts) 1. Expliqui aquesta frase amb paraules teves o amb un exemple. “Tots els humans tenim diferents identitats pròpies però una naturalesa comuna”.

2. Què significa l’expressió “estar motivat”? Té a veure amb els sentiments?

3. Un exemple de menyspreu de la vida humana són els genocidis: què és un “genocidi”?

4. Distingeixi entre temperament i caràcter.

5. Quines són les quatre principals forces que han col·laborat al desenvolupament de l’ètica?

6. Distingeixi entre “moral” i “ètica” 7. Indiqui algun element típic de la religió cristiana.

8. Com influeixen les víctimes de les injustícies en el desenvolupament de l’ètica?

9. Condicions per una guerra “justa” 10. Què proposa l’hedonisme?

11. Conseqüències negatives de l’incompliment dels drets humans 12. Quines són les 3 generacions de drets humans?

13. La Constitució espanyola protegeix els Drets Humans? Com? 14. Qui és el principal defensor del Drets Humans a nivell internacional? Per què?

15. A la nostra vida tenim tres classes de deures o obligacions: quins?

II. Comentari de text (5 p. / només ha de comentar el text que se li indiqui) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

A.

“El dret a la vida ens exigeix, a més, de col·laborar en el seu manteniment. No n’hi ha prou de no matar, de no destruir la vida. Cal ajudar-la, protegir-la, tenir-ne cura. Per això hem d’assistir els qui no tenen allò que cal per viure i els qui estan en perill. Encara que visquin lluny de nosaltres, si defensem el valor de la vida en hem de sentir responsables dels qui moren de gana, de set, de malalties que nosaltres podríem curar, o d’aquells que són víctimes de tiranies””.

J. A. Marina, Llibre de text. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «responsables» • «tiranies» c) Expliqueu per què aquest text aporta una solució bona i, en canvi, considerar que una vida humana val més o menys segons la seva utilitat és una solució inadequada.

53 / 78

B.

“Els moviments socials són desafiaments col·lectius plantejats per persones que comparteixen objectius comuns i solidaritat, en una interacció mantinguda amb les elits, els oponents i les autoritats. L’acció col·lectiva ha caracteritzat la societat humana des que existeix el conflicte social, però va adquirir més importància a partir del segle XVIII, sobretot amb la generalització de la impremta i la lectura”.

Sidney Tarrow, El poder en moviment. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «interacció» • «elits» c) Argumenteu i expliqueu com, en la vostra opinió, els moviments socials poden ser d’ajuda contra les injustícies però com també en poden generar més, d’injustícies. Podeu posar alguns exemples recents, si us venen al cap.

C.

“En acabar la Segona Guerra Mundial, es funda a San Francisco, als Estats Units, l’organització de les Nacions Unides, l’ONU, amb l’objectiu de tractar d’evitar que es tornin a produir fets bèl·lics com els que havien tingut lloc durant la primera meitat del segle XX (...).

Una de les primeres tasques que es planteja l’ONU, per aconseguir el seu objectiu, és elaborar un catàleg de drets, que contingui allò que es consideren exigències bàsiques de la dignitat humana, exigències que hauran de respectar totes les persones i tots els països del món. El 10 de desembre de 1948, quaranta-vuit Estats dels cinquanta-sis que en aquell moment pertanyien a l’ONU van aprovar i van firmar la declaració Universal dels Drets Humans (...). Actualment, són gairebé dos-cents Estats els que s’han compromès a respectar i vigilar el compliment dels drets que s’hi contenen”.

José Antonio Baigorri et al., Los derechos humanos, un proyecto inacabado. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «ONU» • «dignitat humana» c) Seria interessant que comentéssiu alguns d’aquests drets humans, que són 30 articles, i que hem vist parcialment a classe.

BONUS: Explicació (només és informatiu) Exposeu, de forma breu i completa, què heu fet en aquesta matèria durant el curs i per què ara us trobeu en situació d’haver de fer un examen especial de recuperació.

54 / 78

Examen 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r .......

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Hi ha motius pels quals els éssers humans hem de viure amb altres. Indica’n 3 o més.

2. Afirmeu o negueu, però digueu sempre el perquè: “La política consisteix en guanyar les eleccions per disposar del poder el màxim de temps possible”.

3. Llegeix aquest fragment de la Constitució de Corea del Sud: “A tots els ciutadans se’ls garanteix la dignitat, i tots tenen dret a perseguir la seva felicitat”. Es pot complir aquest desig de felicitat? De què depèn? Què inclou la felicitat?

4. Indica algunes circumstàncies o situacions (al menys 3) que fan impossible - o molt difícil accedir a la felicitat.

5. Defineix què és utopia. Indica’n un exemple aclaridor.

6. Davant de les injustícies del món cal tenir compassió i també solidaritat: n’hi hauria prou amb una sola? Per què?

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Ciutadans d’un estat i ciutadans del món Expliqueu què és la ciutadania i perquè tots en tenim una, i quins diferents graus hi ha.

Tracteu dels drets que es deriven de cada ciutadania fins arribar al drets humans.

Comenteu què és la política, la civilització i per què és convenient la “urbanitat”.

B. La convivència i els sentiments Exposeu la importància dels sentiments en les relacions amb els altres i definiu què són. Hi ha diferents sentiments: quins?. D’altra banda poden ser agradables o no, i bons o no.

55 / 78

Expliqueu-lo i poseu algun exemple ben clar. Quina és la importància emocional en la nostra vida?

de l’educació

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2,2 p.)

Veureu un breu fragment de vídeo, que recull algunes imatges de la Jornada Castellera de les Fires de Girona 2011. Canal 33 Després de llegir i pensar-les, responeu aquestes 3 qüestions a) Expliqueu breument – unes 3-4 línies – el contingut principal del vídeo en relació a la col·laboració i solidaritat dins d’un grup social. b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat de les expressions següents: a. «felicitat personal» b. «felicitat política o social» c) Opineu que en els esforços dels castellers és pot aconseguir la felicitat només personal?

Justifiqueu-ho.

56 / 78

Examen recuperació 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 3r ....... .

III

..

.

Obs

.

CDH ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Hi ha motius pels quals els éssers humans hem de viure amb altres. Indica’n 3 o més.

2. Quantes ciutadanies tenim i quines són en el teu cas, i quins drets et protegeixen en cada una?

3. Afirmeu o negueu, però digueu sempre el perquè: “Una utopia és un pla o projecte ideal, que sembla impossible en el moment en que es concep”.

4. Explica la diferencia entre felicitat personal i felicitat política.

5. No és exactament el mateix tenir un desig que tenir una emoció: defineix-los..

6. Què és la compassió? Per què és important en la vida amb altres? Posa un exemple.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La necessitat de viure en societat Expliqueu i justifiqueu - amb dades concretes - per què no podem viure sols. Concreteu com col·laborem els uns amb els altres i què és la política. Quina és la funció de les lleis i les institucions a la societat?

57 / 78

B. Ciutadans d’un estat i ciutadans del món Expliqueu què és la ciutadania i perquè tots en tenim una, i quins diferents graus hi ha.

Tracteu dels drets que es deriven de cada ciutadania fins arribar al drets humans.

Comenteu què és la política, la civilització i per què és convenient la “urbanitat”.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2,2 p.)

“Penso que molta gent pot trobar una solució correcta, abans que una sola persona, encara que aquesta sigui un expert”.

Ferran Soriano (ciutadania40.cat) Després de llegir aquesta frase, responeu aquestes 3 qüestions a) Us sembla que es valora més l’opinió d’un o la cooperació de molts, per trobar solucions?

Hi estàs d’acord? b) Què significa: a. «solució correcta» b. «expert» c) Pensa algun moment de la teva vida en que una idea hagi sortit no d’una sola persona – pares, professors... – sinó del diàleg entre varis? Funciona bé?

PREGUNTA ACLARIDORA (bonus)

Què he fet, en concret, d’ençà que NO vaig superar el trimestre suspès, i que ara vull recuperar (actitud a classe, deures, esforç especial, consultes al professor o a companys, estudi....). Ha de ser una redacció clara i sincera

58 / 78

Examen 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r .......

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Explica per què no és igual com hem de tractar una cosa – un objecte, una màquina, fins i tot les plantes o els animals... – que una persona.

2. Afirma o nega, però sempre argumenta: " Els deures ètics, com per exemple, no aprofitar-me dels dèbils, són ‘deures d'imposició’ "

3. Quina diferència hi ha entre una norma legal i una norma justa?

4. Explica què és un judici de valor i posa’n un parell d’exemples aclaridors.

5. Defineix solidaritat, i explica’n algunes característiques (al menys, 3 diferents).

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Els drets humans fonamentals Parleu de les condicions imprescindibles per a poder viure dignament. Com es pot justificar per què s’han de respectar els drets humans?. Quins són els drets humans fonamentals, segons temes com la llibertat, la seguretat, altres qüestions (socials, polítiques, econòmiques...)

B. Ser responsables. La responsabilitat com a virtut cívica Expliqueu breument quines són les virtuts cíviques i, en concret, centreu-vos en aquesta de la responsabilitat. Tipus de responsabilitat: psicològica, moral i legal. Què és la responsabilitat col·lectiva? De què ets responsable tu?, a nivell personal, família i dels altres...

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Deixeu marges amplis] 59 / 78

III. Comentari de text (3 p.)

Veurem un breu fragment de vídeo. Es un curt impactant sobre la responsabilitat d’una periodista de guerra i de cadascú de nosaltres. Es diu “One hundredth of a second” i va guanyar un munt de premis el 2006 i 2007. Li donen el premi per la fotografia “The Girl” (la noia).

Després de llegir-les amb calma i de pensar-les, responeu aquestes 3 qüestions – 3 o 4 línies ben pensades, cada una - que tracten temes vistos a classe: a) Expliqueu breument què passa a la història que s’explica i com reacciona la gent de la sala del teatre: pot passar que “ens tornem indiferents al dolor quan veiem imatges de violència, encara que siguin vertaderes i reals”.

Què és la compassió? Et fa pena també la periodista? Sí o no i per què? b) Assenyaleu amb precisió i breument – entre 5-10 paraules – el significat de les expressions següents, aplicades al clip que has vist: a. «responsabilitat» b. «justícia» c) Opineu que, si una persona està en un perill mortal, hauríeu de continuar en la vostra feina (fer una fotografia) més que implicar-vos-hi i ajudar-la? Justifiqueu-ho. Com hauríeu actuat? Què li passa pel cap a la periodista al final del vídeo?

60 / 78

Examen recuperació 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 3r ....... .

III

..

.

Obs

.

CDH ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Durant mols segles es creia que els éssers humans no érem iguals: assenyali alguns aspectes en que la gent era discriminada. En què es basa la idea que “tots som iguals”?

2. Tenim obligacions de tres tipus: d’imposició.... Completeu-ho i expliqueu-ne un del tres

3. Pots indicar una norma que sigui legal i que no sigui justa? Argumenta-ho.

4. La justícia ha de ser “informada” i “proporcionada”. Posa exemples de què vol dir això en un cas concret: “un alumne que no ha fet els deures de classe tres dies seguits”.

5. Indica al menys 3 drets concrets diferents que es refereixin a la “llibertat”.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. El respecte i l’autoritat Exposeu en què consisteix el sentiments de respecte i en què es basa. Expliqueu també els diferents tipus d’autoritat que existeixen i quina seria la situació ideal a la societat.

B. Ser responsables. La responsabilitat com a virtut cívica Expliqueu breument què és la responsabilitat cívica. Distingiu responsabilitat psicològica, moral i legal. Parleu de responsabilitat col·lectiva i personal, [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Deixeu marges amplis]

III. Comentari de text (3 p.)

Comenteu l’article que hi ha a la pàgina de darrera. Expliqueu el significat, en especial del paràgraf que comença “Entre la formació ètica i l’educació cívica...”

61 / 78

Examen 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r .......

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Defineix què és por i què es covardia? On està la diferència?

2. Sobre la intimitat, dues qüestions: a) què són les “relacions íntimes” i de quines altres “relacions” es diferencien; i b) per quina raó solen ser més conflictives amb els adolescents? "

3. En relació a les discriminacions per raons de sexe, quina és la situació en relació a l’orientació o identitat sexual actualment? I en el passat?

4. Exposa de manera clara en què consisteixen la “funció reproductora” i la “funció afectiva” de la família.

5. Enumera els diferents models de família que existeixen i defineix, en concret, què s’entén per família patriarcal.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La psicologia i l’estudi de la personalitat Expliqueu què estudia la psicologia, i definiu què es. Afegiu què té a veure amb la personalitat humana i quins són els seus diferents nivells. Definiu i expliqueu bé què és la personalitat. Ha de quedar clara, entre altres coses, la diferència entre temperament i caràcter.

62 / 78

B. L’amistat i l’ètica: responsabilitat, justícia i solidaritat Després d’una introducció, ben escrita i MOLT breu, explicant les relacions diferents – més o menys íntimes- que es desenvolupen, i la importància especial de l’amistat durant l’adolescència, assenyaleu actituds positives per fer amics. Seguidament alguns punts difícils de l’amistat: pressió excessiva del grup,. importància de saber di que no, com es reconeix un amic de debò, i com s’aplica cada un dels principis (responsable, just, solidari) a l’amistat.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Deixeu marges amplis]

III. Comentari de text (3 p.)

Veurem uns breus fragment de vídeo, sobre diferències culturals entre Occident i altres països.

Formen part d’una àmplia sèrie de l’HSBC. Després de llegir-les amb calma i de pensar-les, responeu aquestes 3 qüestions – 3 o 4 línies ben pensades, cada una - que tracten temes vistos a classe: a) Expliqueu breument què passa a la història del qui accepta repetir el plat que li ofereixen al restaurant a Xina.

Apart del tema ”cultural”, en què consisteix l’assertivitat? Quins aspectes té, aplicant-t’ho a les relacions amb els altres? b) Assenyaleu amb precisió i breument – entre 5-10 paraules – el significat de les expressions següents, aplicades als clips que heu vist: a. « identitat (cultural, religiosa, nacional...) » b. « felicitat (els seus ingredients essencials) » c) Opineu sobre les imatges de la família que apareix en l’anunci d’aquest títol [el professor traduirà, si cal, les paraules que hi apareixen]: [c1] fundar una família, és necessari (és un dret, un projecte, ...?); [c2] per què se l’anomena “nucli de la societat”?; [c3] els conflictes, són totalment evitables, quin és l’esperit amb què cal afrontar-los?

63 / 78

Examen recuperació 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 3r ....... .

III

..

.

Obs

.

CDH ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (1 p. cada una) 1. Defineix què és identitat (en general) i quins tipus n’hi ha. Apart, expliqueu què s’entén per “identitat religiosa”?

2. Sobre la intimitat, dues qüestions: a) què són les “relacions íntimes” i de quines altres “relacions” es diferencien; i b) quantes persones poden cabre en la nostra intimitat? (justifiqueu el perquè de la vostra resposta).

3. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu el perquè: “L’homosexualitat ha estat jutjada amb severitat durant gran part de la història”

4. Exposa de manera clara en què consisteix l’estil educatiu autoritari i què caracteritza el negligent. A més, enumereu els altres dos estils educatius que es poden donar.

5. Expliqueu, de forma breu, les diferències bàsiques entre una família (a) nuclear, (b) monoparental i (c) reconstituïda.

64 / 78

II. Tema breu (2,5 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La psicologia i l’estudi de la personalitat Expliqueu què estudia la psicologia, i definiu què es. Afegiu què té a veure amb la personalitat humana i quins són els seus diferents nivells. Definiu i expliqueu bé què és la personalitat. Ha de quedar clara, entre altres coses, la diferència entre temperament i caràcter.

B. L’amistat i l’ètica: responsabilitat, justícia i solidaritat Després d’una introducció, ben escrita i MOLT breu, explicant les relacions diferents – més o menys íntimes- que es desenvolupen, i la importància especial de l’amistat durant l’adolescència, assenyaleu actituds positives per fer amics. Seguidament alguns punts difícils de l’amistat: pressió excessiva del grup,. importància de saber di que no, com es reconeix un amic de debò, i com s’aplica cada un dels principis (responsable, just, solidari) a l’amistat.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Deixeu marges amplis]

III. Comentari de text (2,5 p.)

“Les famílies experimenten canvis amb el pas del temps. L’arribada del primer fill significa un primer canvi radical. Una parella, que fins aquest moment tenia molta llibertat, perquè no havia adquirit responsabilitat envers una tercera persona – l’infant -, ha de reorganitzar la seva forma de vida. Durant la infància, la relació dels infants amb els seus pares sol ser senzilla. Els infants depenen completament dels pares. Quans els fills arriben a l’adolescència es produeix un altre reajustament.

Sovint es transmet una imatge conflictiva de l’adolescent, que moltes vegades no és real”.

J. A. Marina, Educació per la ciutadania , Llibre de text.

a) Expliqueu breument – unes 30 paraules, però vostres, NO copiades. – les idees principals del text. b) Assenyaleu amb precisió – unes 5-10 paraules – el significat aquí, de: a. « infants » b. « conflictiva » c) Exposeu el valor i com entendre aquesta expressió, aplicada a l’adolescència: “es produeix un altre reajustament“. Hi esteu d’acord? Argumenteu-ho [Responeu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant III]

65 / 78

Examen extraordinari 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 3r ....... .

III

..

.

Obs

.

CDH ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (feu les que corresponguin segons els trimestres pendents: en total, val 5 punts) 1. Hi ha força motius pels quals els éssers humans hem de viure amb altres: indiqui’n al menys 3 de diferents.

2. Afirmeu o negueu, però digueu sempre el perquè: “La política consisteix en guanyar les eleccions per disposar del poder el màxim de temps possible”.

3. Defineix què és utopia. Indica’n un exemple aclaridor.

4. Quantes ciutadanies tenim i quines són en el teu cas, i quins drets et protegeixen en cada una?

5. Explica la diferència entre aquests tres tipus de sentiments: passió, desig, estat d’ànim.

6. Argumenti per què no podem tractar igual una cosa – un objecte, una màquina, fins i tot les plantes o els animals... – que una persona. La principal diferència, on està?

7. Quina diferència hi ha entre una norma legal i una norma justa?

8. Afirma o nega, però sempre argumenta: "Les normes i lleis amb les que no estem d’acord, poden ser desobeïdes, si considerem que no fem mal a ningú”.

9. Què és la responsabilitat col·lectiva? Afegiu-hi un o més exemples.

10. Què li diries a una persona que diu a les víctimes d’un incendi: “Em solidaritzo amb la vostra desgràcia”, però no fa res per ajudar-los.

11. Exposeu què caracteritza l’estil educatiu familiar responsable. I què l’estil permissiu.

12. Diferències bàsiques entre una família (a) patriarcal, (b) nuclear.

13. En relació a les discriminacions per raons de sexe, quina és la situació en relació a l’orientació o identitat sexual actualment? I en el passat?

14. Exposa de manera clara en què consisteixen la “funció econòmica” i la “funció assistencial” de la família.

15. Ciceró diu, sobre l’amistat: “Quin profit tan gran hi hauria en els bons moments si no tinguessis algú que se n’alegrés tant com tu mateix?” Què pot voler significar sobre les característiques de l’amistat?

II. Comentari de text (5 p. / només ha de comentar el text que se li indiqui) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

A.

“En un infant sa, les capacitats mentals i el temperament poden canviar a través del procés educatiu. Els infants nerviosos poden tranquil·litzar-se, els que siguin lents a l’hora d’aprendre poden guanyar rapidesa, i els tímids poden fer-se més sociables. Per això és tan important l’educació en els primers anys”.

J. A. Marina, Llibre de text. a) Expliqueu breument – unes 30-35 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi.

66 / 78

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. «temperament» b. «sociables» c) Argumenteu per què sembla que, quan la gent és fa més gran, deu ser més difícil corregir certs problemes de la personalitat.

B.

“La família “negociadora” es caracteritza per unes relacions intergeneracionals molt menys jerarquitzades que en el passat, amb unes normes de convivència molt menys rígides, que són, a més, qüestionades de manera constant pels fills en una estratègia per a obtenir quotes d’autonomia cada cop més grans.

Per reclamar aquesta autonomia, els fills exigeixen, a més d’un tractament en pla d’igualtat al dels pares i qüestionen la legitimitat de les normes establertes demanant sempre la seva justificació, el seu perquè”.

Fundació La Caixa, Estudi sobre la família. a) Expliqueu breument – unes 30-35 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. «intergeneracionals» b. «autonomia» c) Argumenteu en favor o en contra de la igualtat entre pares i fills en la vida familiar (observeu el darrer paràgraf del fragment).

C.

“La democràcia funciona bé si els ciutadans mantenen i exerceixen el seu poder. Només nosaltres podem limitar els excessos de poder dels altres. Els ciutadans hem d’exercir aquest poder amb la participació. No hem d’esperar que els altres ens solucionin els problemes, hem de ser actius, col·laboradors, crítics i valents”.

J. A. Marina, Llibre de text. a) Expliqueu breument – unes 30-35 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. «ciutadans» b. «participació» c) Argumenteu, amb exemples, les actituds de la gent que fan menys viva la democràcia, que l’atueixen i li treuen el seu valor.

BONUS: Explicació (només és informatiu) Exposeu, de forma breu i completa, què heu fet en aquesta matèria durant el curs i per què ara us trobeu en situació d’haver de fer un examen especial de recuperació.

67 / 78

Control 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

PYP .... / Curs: 1r .......

.

III

..

.

Obs

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

.

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 08

Què s’entén filosòficament per “prioritzar”, i què significa “fer una anàlisi clara”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 04

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en el de Descartes, que deia “Viatjar és...”): han vist

/

pensen

/

pobles

/

ridícul

/

millor

/ parlessin / temps

"Moltes persones pen sen que el que fan el altres és pen sen perquè no pen sen casi res. Si viatgessin, seria com si pe n amb gent d’altres llocs i altres pen sen. Sempre és bo conèixer els costums de gent d’altres pen sen. Així podem judicar pen n les nostres coses.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 02

Hi ha temps lluny de la terra? Hi passa el temps si no hi viu ningú i no hi ha rellotges?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 05

“La gent es posa trista de veritat amb pel·lis on passen coses de mentida”. Normal? :(

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

“Un invent no és el mateix que una descoberta”

Fitxa 07

[NO exemples, explicació!]

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 10

... sobre els sentiments que té a dintre algú que se’n burla dels altres...

68 / 78

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 09

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la prohibició de coses per als petits.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 01

Què els havia passat al noi i a la noia, protagonistes de “La isla”, en relació “al seu jo”?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 06

“Els sentits externs són totalment independents dels sentits interns”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 03

Escriu tres coses importants de debò que la setmana passada “no sabies” i que ara sí que les “saps”.

1.

2.

3.

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Per a mi, el millor d’aquestes 10 unitats ha estat...

69 / 78

Control recuperació 1r trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r ....... .

III

..

.

Obs

.

PYP ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

1. Saber escriure una definició completa i clara Llindar (d’un sentit):

Fitxa 06

Estimativa (o cogitativa):

2. Completar correctament una expressió Escriu cada paraula al seu lloc: avorrir-me / encara no és / 3r d’ESO / vaig complir 6 anys / penediment / dura molt poc •

Passat:

•

Present:

•

Futur:

Fitxa 02

3. Sabries comentar amb seny aquesta pregunta?

Per què és important fer una “hipòtesi” quan investiguem?

Fitxa 07

4. Descriu o explica com ho comprovaries?

Es pot viatjar molt sense moure’s del lloc.

Fitxa 04

5. Inventa una història o un projecte (no pas copiat, eh?)

Fitxa 08 Un projecte o pla concret per a millorar el món (no val copiar a en Trevor, de la pel·lícula)

6. Fabrica un parell de bones preguntes sobre...

“Allò que sé i allò que no sé” 1.

Fitxa 03

2.

70 / 78

7. Recorda coses que van sortir a classe i a la fitxa Hi podria haver algú altre en el món, que fos tan igual a mi, que fos “jo”?

Fitxa 01

8. Corregeix el errors que hi ha, si cal (vertader o fals?)

Un bromista és una persona que diu sempre la veritat i que no fa mal a ningú.

Fitxa 05

9. Posa exemples que no siguin massa copiats a) Dues situacions que creïn un “sentiment de tensió”:

Fitxa 10

b) Dues situacions que creïn un “sentiment de por”:

10. Exposa la teva opinió, dient el perquè Es bo que es prohibeixin algunes coses als petits i joves. Afegeix el perquè.

Fitxa 09

PREGUNTA ACLARIDORA (bonus)

Què he fet, en concret, d’ençà que vaig NO superar el trimestre suspès, i que ara vull recuperar (actitud a classe, deures, esforç especial, consultes al professor o a companys, estudi....). Ha de ser una redacció clara i sincera

71 / 78

Control 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

PYP .... / Curs: 1r .......

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 13

Què significa “crims de guerra”, i què s’entén filosòficament per “pau”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 18

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en el “Text seriós” de la fitxa): aclarint / cervell / ciències / coneixement / funcionament / impossible / intimitat / parcel·les "Les de debò no ens faran veure mai la de debò del funcionament del nostre cervell. L’home no entendrà mai completament a l’home perquè en el disseny del de d ebò humà no hi cap la possibilitat d’entendre el seu propi de debò. Però no dubto que el de debò cada cop més profund de petites de debò de l’estructura cerebral permetrà anar de debò més i més el seu de debò coneixement”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 19

Per què una paraula – com taula, simpàtic o responsabilitat – no poden ser ni vertaderes no falses, segons la lògica?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 17

Presenta un exemple o una descripció que justifiqui aquesta afirmació: “els sentiments ens fan veure la bellesa”. Pot ser que una persona lletja sigui “maca”?

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 15

Alguns diuen que es comuniquen millor les noies amb les noies i els nois amb els nois [NO posis exemples, sinó una explicació!, tan si hi estàs d’acord com si no]

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 11

Les formigues enterren els seus morts: com s’ho fan?

72 / 78

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 20

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre el “menyspreu”.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 12

Hi ha coses que existeixen soletes i altres que no: que només existeixen “en una altra cosa”.

Pots recordar els exemples de classe o recordar-nos a què s’aplica això.

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 16

“Les festes periòdiques són tristes perquè només es fan un cop a la vida”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 14

Escriu tres sistemes diferents per debatre si és millor fer un vídeo de l’àrea de Naturals o de Socials. NO les idees sinó els “sistemes de debat”.

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Una cosa que he après aquest trimestre, i que no m’imaginava és que...

[

cal explicar-se bé; si no, no hi ha bonus ni res de res!!! Grrrrrr!!!!

] 73 / 78

Control recuperació 2n trimestre Nom ..

I .. . II ..

.... / Curs: 1r ....... .

III

..

.

Obs

.

PYP ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 12

Què significa “miratge”, i què s’entén filosòficament per “categories”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 11

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en el “Text seriós” de la fitxa): balena / companyia / conill / cuidem / gat / granja / llet / llibertat / perillosos / tigre / “Els animals salvatges són els que viuen en de d ebò . Aquests són molt de debò . No en toquis mai un d'adult! N'és exemple el de debò , el lleó, el cérvol o la de debò . En canvi els domèstics són els que viuen amb les persones, i poden ser de dos tipus: a) els de de debò , que viuen dins les nostres cases i les persones els de ebò . La majoria dels mamífers son d'aquest tipus. N'és exemple el de debò . I b) altres, que són útils, i viuen amb nosaltres perquè ens donen beneficis. Els alimentem perquè es facin més grans i ens n'aprofitem més. N'és exemple el de debò , que ens dóna carn, la vaca, que ens dóna de debò , etc.

Hi ha animals de de debò , els que estan dins de casa, els que viuen a la jungla, a la selva, però hem de pensar què no es classifiquen així. Tots són salvatges o domèstics“.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 20

Per quin motiu, encara que estem molt enfadats amb algú molt i molt dolent no podem desitjar que li passi una desgràcia o no podem tractar-lo com “una cosa”?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 18

“El que governa les nostres accions sembla que és el cervell, però en realitat sembla que hi ha d’haver alguna cosa més enllà del cervell”.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 16

“Les festes privades, a casa o entre amics, estan bé. Però mai es pot fer una festa sense un o més amics o convidats”.

[NO “exemples”, sinó una explicació!]

74 / 78

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 13

Redacta una història de tres línies d’un “nen soldat” que, al final, acabi bé. “Una vegada hi havia un....”

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 15

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la complementarietat home - dona.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 14

Quina importància té la comunicació no verbal?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?). Fitxa 19 “Els raonaments són correctes o incorrectes, però no pas vertaders o falsos”. Per exemple, “ [ (A → B) ∧ A ] → B és correcte”, però no es segur que sigui V (vertader)

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 17

Coses que són boniques per a mi, però potser no pas per a qualsevol, ni per a tothom.

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Entre les coses que no sabia abans d’aquestes 10 unitats, i ara sí que sé, hi ha...

[

si no es fa bé, no hi ha pas bonus!!! Grrrr!!!!

] 75 / 78

Control 3r trimestre Nom ..

I .. . II ..

PYP .... / Curs: 1r .......

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 21

Redacta un text breu (clar i correcte) definint aquests dues paraules “risc” i “lúdic”

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 28 animals - del seu cos – estimar – matar - més enllà - per sempre poemes - prohibit - respira - superior “La vida d’un ésser humà és molt més que la vida _________________. Certament, un humà creix, menja, beu, _______________, dorm per deixar que el cos reposi, fa pipí i fa caca, es renta, es cuida del seu cos. Igualet que fan els ________________. Però vet aquí que la seva vida és també parlar, escoltar, llegir, __________________, admirar una posta de sol, escriure ______________, plorar, ballar, pintar... i un pilot de coses més. I això no ho fan pas els animalets.

Per això, el valor d’una vida humana és molt ________________ al d’altres éssers. Tothom es posa d’acord que ________________ una persona és molt greu i que ha d’estar absolutament ______________ (encara que a vegades la gent no faci el que cal). La vida humana és superespecial, i no s’assembla a la dels animals: molts creuen que dura _______________, i que hi ha un _________________”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 22

És injust copiar en un examen? I quedar-se uns diners que has trobat a terra? Per què?

4. Descric o explico el que em demanen.

La part de la filosofia que ve del mot grec “ontos” es diu... i tracta de... tracta de la bellesa es diu.....

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 23 . En canvi, la que

Fitxa 21

“Si no es noten i no fan mal a ningú, puc fer trampes” Explica’t!!

76 / 78

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 23

Redacta la trobada d’una noia amb un noi, del qual està enamorada. Primer sense emprar paraules, i després amb llenguatge [pàgina següent]

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 25

Escriu dues qüestions sobre la solitud. Només la pregunta, no pas la resposta.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 27

A classe vam dir que no es pot viure sense plorar gens i que les noies solen plorar més que els nois. Què recordes d’aquests temes?

9. Corregeixo errors, si n’hi ha (és V o és F?, i per què?).

Fitxa 26

“Quan tens un dubte per a escollir entre moltes possibilitats et trobes en un dilema”.

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 24

Pren el teu diari personal de la fitxa: tria un dia, copia’l aquí i digues per què l’has triat.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres, i tens permís)

El professor posarà un breu fragment de la pel·lícula “Harriet, l’espia” (1996). Busca-hi dues coses maques i dues lletges: escriu-les i comenta el perquè

77 / 78

Control extraordinari Nom ..

I .. . II ..

PYP .... / Curs: 1r .......

.

III

..

.

Obs

.

........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

Reservat al professor. Revisió de la llibreta i de les fitxes. Observacions relatives al treball en el Campus virtual

I. 1r Trimestre 1.

2.

3.

4.

5.

Es pot aturar el temps? (fitxa 2) Defineix “cosmopolita” i “utopia” (fitxa 4) Explica una cosa que fas de mentida però que té resultats que són “de veritat” (fitxa 5) Escriu el nom de 4 sentits interns (fitxa 6) Com reacciona davant d’una dificultat (necessitar diners) una persona gran i una persona jove (fitxa 9)

A. Mini-redacció de 8 línies: exposa el principal que vas aprendre en una d’aquests dues fitxes, la núm. 01 o la núm. 07. . Esculls tu!

II. 2n Trimestre 6. Defineix “vida" i “codi genètic” (fitxa 11) 7. Classifica com a substància o accident: a) taula; b) saber anglès; c) ser dilluns; d) una senyora de 80 anys (fitxa 12) 8. Quina importància tenen els “elements no verbals” en un debat? (fitxa 14) 9. Hi ha coses que poden fer les noies i no els nois? Vol dir que no són iguals? (fitxa 15) 10. Com es veu la bellesa o lletjor de les coses o persones? (fitxa 17) B. Mini-redacció de 8 línies: exposa el principal que vas aprendre en una d’aquests dues fitxes, la núm. 13 o la núm. 16. Esculls tu!

III. 3r Trimestre 11. Explica què s’entén per justícia universal o social (fitxa 22) 12. Si jo dic a una persona: “ets molt simpàtica!”, és diferent que dir-li: “Et dius Anna”? Per què? (fitxa 23) 13. Si jo dic: “Això és una pregunta?”, la frase sobre quina cosa parla? (fitxa 26) 14. Defineix: “fer comèdia” i “llàgrima” (fitxa 27) 15. Explica què vol dir: “No és el mateix estar sol que sentir-se sol” (fitxa 25) C. Mini-redacció de 8 línies: exposa el principal que vas aprendre en una d’aquests dues fitxes, la núm. 21 o la núm. 25. . Esculls tu!

Comenceu des d’aquí i indiqueu sempre clarament què esteu responent... Per exemple: I.4, III.14; o bé II.B, III.13; o bé III.C....

78 / 78