Page 1

PYP

Filosofia per a joves Curs 2011-2012 (3r TR / 3)

1r d’ESO – Grup A AA Nom de l’alumne/a:

A


Criteris generals per a l’avaluació de textos Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques es poden fer de moltes maneres. Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures. En general, en la situació actual, resulta recomanable que: a) no ocupin més de l’espai recomanat. Es valorarà també la qualitat formal de l’expressió i la presentació b) quan sigui possible i raonable, s’elaborin i es lliurin en format digital (per la via que s’indiqui) c) es defugi completament el plagi o la còpia (actitud que té resultats nefastos, ara i en el futur). Podrà demanar-se – si és el cas - l’esborrany previ, fet a mà, a tot o a part de l’alumnat. d) s’analitzi acuradament la correcció dels textos que s’elaborin (cal indicar explícitament si s’ha fet ús del corrector de l’editor de textos digitals). e)

La qualificació es farà freqüentment amb lletres, que corresponen a un criteri qualitatiu “ample”, especificat en el quadre següent. Unes equivalències numèriques – només orientatives – són: A=9; B=6; C=3 i D=0. Els signes + ó – puguen o baixen un punt aquest valor aproximat.

Valoració global

Riquesa lingüística

A

Correspon perfectament a la tasca sol·licitada. És coherent, adequat i perfectament comprensible en una primera lectura.

Empra un ventall ample i variat d’estructures, vocabulari i connectors, de forma adequada al context.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació correctes, o quasi correctes.

B

És correspon a la tasca sol·licitada, però presenta certs problemes de coherència, adequació al registre i organització. Cal rellegir algun fragment una segona vegada per a què resulti entenedor.

Fa servir un ventall no massa ample d’estructures, vocabulari i connectors, tot i que és adequat.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació bastant correctes però amb alguns errors.

C

No es correspon massa bé a la tasca demanada o al que s’esperava. Difícil de seguir; amb força problemes de coherència, adequació al registre i organització.

Repeteix estructura i fa palesa una pobresa de vocabulari. No fa servir pràcticament connectors o els empra malament. Utilització no adequada del lèxic.

Gran quantitat d’errors de tota mena (sintàctics, morfològics, ortogràfics i de puntuació).

D PYP-2

Correcció lingüística

No es correspon de cap de les maneres a la tasca proposada


Instruccions d’ús 1. Aquesta assignatura es desenvolupa seguin un quadern trimestral, amb 10 fitxes. En total, el curs consta ara mateix de 30 fitxes. Hi ha altres informacions, proves, controls i fulls de treball, convenientment identificades. 2. També es compta amb el Campus virtual de l’Institut, accessible des de la web www.iesilladerodes.cat, de participació obligatòria 3. Cal conservar cada quadern trimestral en el millor estat possible: és part essencial de l’avaluació 4. Per a aprovar la nota de seguiment (hi haurà també Controls i altres activitats) calen un mínim de dos mèrits simultanis: a. una qualificació d’A o de B en aquestes fitxes b. una conducta activa, adequada i reflexiva a les classes 5. Si s’obté una C o una D caldrà torna a presentar un altre cop els fulls pendents des de l’últim que s’hagi aprovat. Aquest criteri és condició necessària per a aprovar. 6. Apunteu-vos a la vostra agenda la propera data de lliurament que us pertoqui. 7. Si, per qualsevol raó, quedéssiu endarrerits respecte a la data de lliurament , entregueu la llibreta el més aviat possible (sempre, amb calma, i al final de la classe)

Data

Pàgs

Nota

Observacions del professor

Proper lliurament

PYP-3


Preguntes breus sobre temes per al 3r trimestre

........ / ........ / ... .....

Què podríem preguntar-nos sobre els temes següents? Fabriqueu preguntes difícils: allò que voldríeu solucionar? Per a cada concepte o tema, escriviu al costat una pregunta o més que voldríeu fer. Es revisarà i es podrà difondre al Campus virtual.

Misteri

Riure

Lògica

Patir

Regal

Amistat

Música

Violència

Religió

Matemàtiques

Nota: Les unitats didàctiques es desenvoluparan amb l’ordre i els continguts que es vegi més convenient: aquest full no ha de comprometre necessàriament la programació que se segueixi. PYP-4


21. El joc

........ / ........ / ... .....

A. Hi ha jocs... que són més que un joc! El professor et posarà uns fragments breus escollits de dues pel·lícules que potser coneixes. Tracten de jocs (escacs i futbol). Són “Searching Bobby Fisher“ (“En busca de Bobby Fischer”, de Zaillian, 1993) i “Bend It Like Beckham” (“Quiero ser como Beckham”, de Chadha, 2002). Informació a: www.imdb.com i www.decine21.com. No es tracta només de veure unes escenes, sinó de pensar sobre: “què té d’important el joc?”, “per què pot ser un tema filosòfic, fins i tot?”.

B. Preguntes que es van fer uns teenagers, fa un temps Uns bons estudiants, de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), es van plantejar això... 1. Què es considera un joc i què no? 2. Existeix el “joc brut”? 3. Quan ets petit, només et pots divertir jugant? 4. Jugar ens aparta dels amics i de l’estudi! 5. Un joc és una joguina? Quina és la diferència?

6. Per què diem... “només és un joc”? 7. Per què als grans no els agraden gaire els jocs innocents? 8. Hi ha jocs que no són divertits? Per què? 9. Les persones, en traiem alguna cosa bona de jugar?

C. Hi ha qui ha gosat definir els humans com a “jugadors” Preguntaré el significat de les paraules subratllades

“L’ historiador i filòsof holandès Johan Huizinga (1872-1945), al seu llibre "Homo ludens", va proposar que l'home no és només un “ésser racional” ni un “ésser-per-al-treball”, sinó que el joc té un paper central en la nostra configuració. Jugar” (que es diu en llatí, "ludere") és quelcom que resulta propi de l’espècie humana ja que, per exemple, nosaltres tenim una infància molt més llarga que la de tots els altres animals. La contraposició joc / seriositat no es dóna només entre infant i adult sinó que ens acompanya tot al llarg de la vida: jugar és quelcom que pot ser fet amb perfecta seriositat (com saben prou bé els jugadors d'escacs o els qui fan juguesques amb molts diners) i no és només quelcom propi de moments poc importants en la nostra vida (fins i tot els rituals religiosos que acompanyen el naixement i la mort tenen molt de joc sagrat i de teatre). De fet, “els nens aprenen jugant” i així hom pot dir que l'origen de la cultura és "lúdic" i la mateixa idea de "guanyar" s'aplica tant al jocs com als negocis. "Aprendre a guanyar" i "aprendre a perdre" són funcions implícites tant en l'esport com l'educació i en la vida. Fins i tot la filosofia té una forma lúdica en la mesura que obliga a buscar respostes noves creatives i impensades als problemes de la vida: els sofistes, per exemple, en són bons representants. En realitat hi ha dues menes de "joc" que en anglès s'expressen en els mots "play" (joc sense regles) i "game" (joc amb regles). Les regles socials i polítiques estan inspirades també en aquesta dimensió humana: la polèmica que acompanya el joc, acompanya també tota la vida dels humans. Oblidar la dimensió de joc de la vida crea tan sols frustració i angoixa.” (Internet: http://www.alcoberro.info/planes/antrop20.htm, del 23/2/09)

D. Definicions breus Joc:

Risc:

PYP-5


Emoció, suspens:

Trampes:

E. Recordem... el que ja sabem ! Individual

Un contra un

Petits grups (<8)

Gran grup (>8)

Millor joc Avantatge principal

Inconvenient principal

Aconsellable per a...

F. Coses pràctiques: tens la solució? a) En els jocs, és possible que hi pugui guanyar tothom? Com?

b) Escriu el nom d’algun un joc que – segons tu – “ensenyi per a la vida”.

G. Test de mini-preguntes a) Amb quin tipus de persones no hi jugaries mai?:

b) Quin és el millor premi que esperes d’un joc?:

c) Si les trampes “no es noten”, es poden fer? Per què?

d) Amb qui sí que hi voldries jugar, “al que sigui”, qualsevol cosa?:

H. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-6


22. Això no és just !! • • • • • • •

La Carmina El Raimon, quan porta vambes, La Pilar va a l’escola L’Alfred s’adorm sempre La Montse En Joan no vol La Victòria

........ / ........ / ... ..... , per esmorzar . . . rock dur . les ungles dels peus

Tot això..., és just o és injust? Per què diem a cada moment?: “No és just!!” [escolta les frases de professor i copia’n una aquí, la que vulguis...]

A. Les coses justes les decideixen els que manen? Qui ha de decidir què és just i què no ho és? Com s’anomena l’ “ordenació de la raó” que està per sobre dels capricis...? “El rei passeja pel camp, a cavall, amb la seva guàrdia. Veu, ben lluny, unes cases de color vermell, i avui no el suporta, el vermell. I què fa? Ordena els seus soldats que cremin de seguida aquestes cases vermelles. Ja dins la vil·la, s’atura al quiosc a fullejar els diaris: “El be negre” en diu coses no gaire amables, d’ell. Ordena als seus soldats que es prohibeixi immediatament aquest diari. En el camí de tornada es fixa en uns jardins esplèndids. Fa anar a cercar els jardiners que se n’ocupen i els ordena de treballar als jardins del palau reial”.

Indica com seria el funcionament de l’escola si no hi hagués cap reglament ni llei. Si el director decidís segons els seus capricis cada moment:

B. Les coses que trobem injustes a la nostra vida “En Bernat i l’Eulàlia s’han fet una bústia. L’han posada al menjador, i cada dia hi tiren paperets on escriuen tot el que troben injust a la seva vida. A sobre de la caixa que han fet servir, hi ha escrit amb retolador gruixut: “Bústia d’injustícies”. De tant en tant, demanen els pares d’obrir-la, llegir els paperets i parlar-ne. En Bernat i l’Eulàlia han inventat aquest sistema perquè troben que els seus pares no dediquen prou temps a escoltar-los. Precisament, en un dels paperets, el Bernat i l’Eulàlia hi ha escrit: “No és just, no ens escolteu mai, sempre teniu pressa”. Vet aquí els paperets d’una setmana: a) “No és just, cada vespre he d’apagar el llum a les vuit, i el Bernat, en canvi, pot llegir fins a les nou” (Eulàlia) b) “No és just, els meus companys tenen una setmanada de tres euros, i jo només de dos” (Bernat) c) “No és just, com que l’Eulàlia és més petita, sempre la defenseu: només que plori una mica ja li ho deixeu passar tot” (Bernat) d) “No és just, com que el Bernat és més gran, li ho permeteu tot, pot veure totes les sèries, i jo només els dibuixos animats de criaturetes” (Eulàlia) [escriu a la pàgina següent...] PYP-7


C. Definicions breus Llei: Interessos particulars: Justícia (definició): Tipus de justícia (Aristòtil):

Tenir dret:

D. Les “altres injustícies” Torna a mirar l’apartat B: són coses greus, oi? Però només ens afecten a nosaltres... hi ha qüestions de justícia que van més enllà?, són del “conjunt de tots – exactament, tots – els éssers humans del món... nosaltres inclosos!!” En una altra bústia d’injustícies, hi podem llegir: “No és just, en alguns països hi ha nens de deu anys que treballen en fàbriques”; “no és just, hi ha persones que dormen al carrer”; “no és just, hi ha pares que peguen els seus fills”; “no és just, hi ha persones que no poden sortir del seu país”; no és just, hi ha gent malalta que no té diners per fer-se curar...”. Aquesta és la , la dels drets humans, els bàsics i els derivats... Busca-ho a Internet, quan puguis: http://www.xtec.cat/recursos/socials/50dh/ “Som al 15 de juny de 1960, en un país llunyà. En Biko i en Peter juguen a futbol al mig del carrer. El pare del Peter, que acaba d’arribar, el vol portar a un parc que han obert fa molt poc, no gaire lluny de casa. Diuen que hi ha llits elàstics i tobogans gegants. El Peter està content, i convida el Biko a anar-hi: tots dos tenen ganes de fer el boig al llit elàstic, i de continuar el partit de futbol al parc. “Impossible!”, diu el seu pare, “el Biko no pot venir; és un parc prohibit per als negres, ja acabareu el partit un altre dia”. El Peter rondina, però no hi ha res a fer, és la llei”.

E. Més endavant, en el nostre curs de “Filosofia per a gent jove”... ... potser tindrem temps per veure què els va passar a en Cesc, i a l’Andreu i la Rut, a en Biko i en Peter i... fins i tot... al Nicolau, quan li van anular un gol perquè “l’havia fet amb la mà”.... O sigui..., si...: • només s’ha de complir la llei per por a la policia o als càstigs? • les injustícies condueixen a la violència? • quines són les tres possibles solucions quan estem enrabiats per una injustícia:..., i... quina és la bona?

F. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-8


23. Jo ja filosofo!!: oi que sí?

........ / ........ / ... .....

Des de fa uns mesos estem pensant seriosament sobre coses que ens envolten: el jo, el temps, viatjar, veritat i mentida, etc. Si revises les 22 fitxes que hem fet fins ara..., recordaràs moltes reflexions que tu, o els teus companys de classe, hem anat fent. La filosofia no sembla pas fàcil, però tampoc és impossible... si un s’hi posa!

A. Grrrrrr ! / Estàs guapíssima! Quina és la diferència entre aquestes dues històries? 1. “El gran mascle es dreça ben dret, treu pit, bada una boca de pam i deixa anar un gruny eixordador. La femella giravolta, fa uns xisclets i se n’allunya. El mascle l’encalça, i la femella para en sec”. 2. “Fet un feix de nervis, amb un ram a la mà, l’home toca el timbre. La dona es mira al mirall per últim cop, es retoca els llavis, es posa quatre gotes de perfum i obre la porta. - Hola! – el saluda - . Passa, passa... - Hola... – diu ell -. Estàs guapíssima! - Oh, roses grogues! El meu color preferit! – exclama ella, amb un somriure, enrojolada. “L’he encertada”, pensa ell. Però no està segur que al restaurant on ha reservat taula no hi hagi massa xivarri”.

B. Les eines més poderoses Les paraules fan pensar, tenen efectes, són

. Observa!:

1. - Voldria regalar-te estrelles, les més belles. I pescar-te la lluna, i dur-te-la en un cove Tocat i enfonsat. _________________ . Una esgarrifança. Un somriure. _____________. 2. - Hi ha un drac negre amagat darrere la porta de la teva habitació. Tocat i enfonsat. ___________________ . Tremolor de cames. Plors i crits. __________. 3. - Ets gras. I lleig. I no fas res bé Tocat i enfonsat. __________ . Un nus a l’estómac. Els ulls negats de llàgrimes. _______.

C. Exercicis de pensament Indicació - Penseu en una cadira - Penseu en una cadira damunt del llom d’una balena - Penseu en una espirogira - No aconsegueixo imaginar-me res. Tanco els ulls i em concentro... i res. En blanc. - Jo tampoc veig res. - Doncs sí – diu en Jordi -. Veig una al ga. Una al ga verda a) No Però, b) sí

I “veiem”, mentalment i a l’acte, ...

... per tenir gana, set, fred, calor, por ràbia... . PYP-9


D. Què fem servir per pensar? Estirada al llit, l’Elsa pensa amb l’amic amb qui ha quedat. Veu la cara de l’amic, els ulls, els cabells..., i somriu, s’emociona, experimenta sensacions: pel cervell li desfilen un enfilall d’imatges, de paisatges, de records... Però de seguida . Mots silenciosos, interiors. Al món de les imatges i de les sensacions, s’hi afegeix : el món de les paraules, de les idees... “La pròxima vegada em posaré els pantalons foscos, però de què parlarem, podria explicarli la pel·lícula que vaig veure ahir, oh, i què farem si plou, no vull dur-lo a casa, bé, ja miraré la cartellera, ai no, que no tinc ni cinc, he de demanar diners als pares, sí, però em preguntaran amb qui hi vaig, i segur que em posaré com un tomàquet, s’ho ensumaran, però vaja, quedaré com una idiota si no em puc pagar l’entrada, ara que potser m’hauria de posar la faldilla groga i la samarreta blanca, potser millor, no, si seiem a terra hauré de vigilar, però si anem al cinema me’n penediré, no sé on he deixat els xiclets de menta...” Conclusió:

E. La Filosofia té àrees i “zones”..., com els grans parcs naturals [cfr. p. 34] Disciplina

Àrea

El nom?

Definició breu

Fitxes

Lògica Methodos: camí, recorregut

Coneixement Reflexió sobre la realitat visible Ontos: ésser Anàlisi de la vida Ésser humà en ell mateix Ètica 17 (13), 22 Filosofia de la cultura F. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-10


24. Una mirada profunda, de “filòsof/a jove”

........ / ........ / ... .....

Hi ha pel·lícules de fantasia, o de ciència ficció, o de personatges que són molt “artificials”... Podríem dir que “no te’ls creus”, són “de mentida”. Altres són només “per passar l’estona”...de pura acció o de brometes. En canvi, algunes vegades, podem descobrir una història en el cinema que sigui “impressionant”, i analitzar-la amb ulls “filosòfics”, fent-nos bones preguntes i sabent trobar el perquè de tants detalls. Veurem a classe la història real d’un grup d’estudiants d’un Institut americà. La professora i els alumnes es troben amb diferents dificultats, serioses i greus. “Diarios de la calle” és una “pel·li” que va dirigir el 2007 en Richard La Gravenese. La protagonista és la Hillary Swank, que fa el paper d’una professora blanca, real (l’Erin Gruwell), que va anar a donar classe a un IES difícil. La seva solució és molt senzilla: els dóna la veu que ells no tenien, la d’ells mateixos. Hi ha força qüestions: la seva vida familiar, els seus professors col·legues, la violència i l’estil de vida de cadascú, el sentit de les coses i de la tolerància i el respecte... Cal veure-la amb molta atenció. Estigues atent a les diapositives del primer dia. Pots trobar informació més àmplia a: • •

http://www.imdb.com http://www.decine21.com

• •

http://www.freedomwritersfoundation.org http://www.freedomwriters.com

Planning Classe 1a • Presentació • Escenes 1-5 • Resum 1r (A.1)

Classe 2a • Escenes 6-12 • Resum 2n(A.2) • Començar “diari” (B)

Classe 3a • Escenes 13-17 • Seguir “diari”, fins 7 dies • Resum 3r (A.3) • Valoració final

A. Resums de la pel·lícula (molt breus, ben pensats, el que més t’ha cridat l’atenció) 1a classe:

2a classe:

3a classe:

PYP-11


B. Set dies de diari (“coses que veig”, breus, des de l’escena 6: visió filosòfica i real) Dia 1r de la setmana escollida

.

......... , .......... / .......... / ..........

Dia 2n de la setmana escollida

.

......... , .......... / .......... / ..........

Dia 3r de la setmana escollida

.

......... , .......... / .......... / ..........

Dia 4t de la setmana escollida

.

......... , .......... / .......... / ..........

Dia 5è de la setmana escollida

.

......... , .......... / .......... / ..........

Dia 6è de la setmana escollida

.

......... , .......... / .......... / ..........

Dia 7è de la setmana escollida

.

......... , .......... / .......... / ..........

Amb aquesta pel·lícula, i els comentaris de classe, he après que...

PYP-12


25. Soledat A. Una super-cançó?

........ / ........ / ... ..... “La soledad” (Laura Pausini)

Marco se ha marchado para no volver, el tren de la mañana llega ya sin él, es sólo un corazón con alma de metal, en esa niebla gris que envuelve la ciudad. Su banco está vacío, Marco sigue en mí, le siento respirar, pienso que sigue aquí, ni la distancia enorme puede dividir dos corazones y un solo latir. Quizá si tú piensas en mí, si a nadie tú quieres hablar, si tú te escondes como yo. Si huyes de todo y si te vas, pronto a la cama sin cenar, si aprietas fuerte contra ti la almohada y te echas a llorar si tú no sabes cuánto mal te hará la soledad. Miro en mi diario tu fotografía con ojos de muchacho un poco tímido. La aprieto contra el pecho y me parece que estás aquí, entre inglés y matemáticas. Tu padre y sus consejos, que monotonía,

por causa del trabajo y otras tonterías, te ha llevado lejos sin contar contigo, te ha dicho: "Un día lo comprenderás". Quizá si tú piensas en mí, con los amigos te verás, tratando sólo de olvidar, no es nada fácil, la verdad, en clase ya no puedo más, y por las tardes es peor, no tengo ganas de estudiar, por ti, mi pensamiento va. Es imposible dividir así la vida de los dos, por eso, espérame, cariño mío...conserva la ilusión. La soledad entre los dos, este silencio en mi interior, esa inquietud de ver pasar así la vida sin tu amor. Por eso, espérame, porque esto no puede suceder, es imposible separar así la historia de los dos

B. Les vostres grans “qüestions” 1. És possible una persona que estigui totalment sola? 2. Què té a veure la soledat amb la tristesa? 3. Com és que hi ha gent que es pensa que està sola si, en realitat, no ho està? 4. Hi ha alguna raó per la qual, a vegades, entre amics, hi ha soledat? 5. La soledat pot ser en el propi interior de cadascú? 6. Quan és l’última vegada que has volgut estar sol o sola? Per què?

7. Què hi trobem en la soledat quan la cerquem? 8. Si estic sol a casa meva, estic sol de veritat? 9. Podria arribar a ser divertida la soledat? 10. Per què alguns deixen “plantats” els amics? 11. Podem ser feliços sent solitaris? 12. Es imprescindible no estar envoltat de gent per a sentir soledat? 13. Soledat és “tranquil·litat”? 14. Els rics són més solitaris que els pobres?

C. Definicions breus Relacions humanes:

Autonomia:

Compassió:

Solitud (soledat):

PYP-13


D. “5 persones diferents”: n’has viscut tu alguna, d’aquestes situacions? Jan: A tothom li fa por quedar-se sol. Que no et triïn quan s’estan fent els equips per jugar a vòlei. Que no t’esperin els companys a la sortida de l’insti. Recordo que, quan era petit, odiava i temia les tardes d’hivern quan la meva àvia em deixava sol perquè sortia a veure a “no sé qui”. Nelly: De vegades estàs bé sola. Tranquil·la. Sentint que fas allò que vols. No és que et vulguis amagar de ningú (hi ha qui vol estar sol per fer coses que li faria vergonya fer davant de la gent). Està bé perquè sents que no depens del que diguin o facin els altres, sentint-te bé amb tu mateixa. Bea: No és el mateix estar sola que sentir-te sola. De vegades, els dissabtes a la tarda, quan ningú et contesta al mòbil, et passa que surts al carrer a veure si trobes algú i el carrer està ple de gent, però et sents sola. És el mateix que em va passar un any a classe, en començar el curs, que ningú em deia res. I si algú m’hagués dit alguna cosa, m’hagués fet vergonya, tot i que m’agradés. Piti: Ningú es mereix quedar-se sol si no vol. No pot ser que algú no tingui ni un amic o amiga, un veí, algú de la família. A algunes persones velles els passa això. Potser a elles els és més fàcil, però jo no podria. Clar que, a vegades, la gent que està sola, quan li dones la possibilitat..., se “t’enganxa” i se’t fa una mica pesada. Sam: Cap ésser humà podria viure sol. La història de Robinson Crusoe és la d’una desgràcia, encara que sigui capaç de sobreviure. A més, moltes vegades el que necessitem de les altres persones no és ja companyia, sinó el seu ajut. No sentir-se sol és sentir-se protegit i capaç de fer el que hagis de fer.

Has viscut alguna situació semblant? Què va passar?

Amb quines frases estàs més d’acord? Per què? 1.

Amb quines estàs més en desacord? Per què? 1.

2.

2.

E. Pensem-ho bé 1. Fes dues llistes: una d’avantatges i l’altre de desavantatges d’ “estar sol” a) És bo i útil perquè... c) És dolent i negatiu perquè...

b)

d)

2. Respon de manera intel·ligent: a) estem tristos perquè estem sols o estem sol perquè estem tristos?

b) cal fer companyia a qui està sol encara que sigui “pesat”? Per què sí o per què no?

F. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-14


26. Paradoxes

........ / ........ / ... .....

A. La “forquilla del diable” 1. 2. 3. 4.

Pensa en això: “aquesta frase és falsa”. Mira el dibuix: què et sembla? Què és? És un dibuix ben simple? Quin problema té? Com demostres que és “ ”?

El DIEC 2 (www.optimot.cat) diu que... Paradoxa 1: Per exemple: “vesteix-te a poc a poc que tens pressa”. Paradoxa 2: Per exemple: “El cretenc Epaminondes diu que tots els cretencs diuen mentides”.

B. Les vostres qüestions “guais” 1. Les paradoxes, serveixen per a alguna cosa? 2. Com és que podem pensar paradoxes? 3. Si una paradoxa és una cosa impossible, no tocar-se la boca amb el colze és una paradoxa? 4. Els somnis dels cecs són una paradoxa?

5. 6. 7. 8.

Les coses paradoxals es poden fer possibles? Qui se la va inventar la paraula “paradoxa”? A qui agraden les paradoxes? Per què? Els animals també tenen paradoxes?

C. En El Quixot, de Cervantes, n’hi ha una de bona... “Hi havia una vegada un senyor que tenia un pont en un camí de les seves terres. Va dir als seus soldats: “A tots els qui vulguin passar pel pont, els demaneu on van. Si diuen la veritat, els deixeu passar. Si diuen mentida, els pengeu a la forca que hi ha al costat. Pobres de vosaltres si no m’obeïu”. Anava passant la gent i, si deien la veritat els deixaven passar i si deien mentida els penjaven. Fins que un dia un viatger va dir: “jo vinc a que em pengeu a la forca que hi ha al costat”. Què havien de fer els soldats? Si el deixaven passar, hauria dit una mentida i l’haurien d’haver penjat; però si el penjaven hauria dit la veritat, i l’haurien penjat injustament....” Aquells pobres soldats estaven acabats?

D. Juguem? Joc 1r.- Aquesta frase és curta. Jo no sóc el subjecte d’aquesta oració. Aquesta oració no verbs. Això és una pregunta? [En castellà] ¿Cuántas letras tiene la respuesta a esta pregunta? Cinco. Revés al escrita està oració aquesta.

Què tenen en comú tots aquests enunciats o proposicions?

Joc 2n.-

En el Tour de França dos ciclistes són uns quilòmetres per davant del grup. Si "cooperen mútuament", repartint-se la càrrega d'anar al davant tallant el vent, potser aconsegueixen quelcom. Però si tenen por de cansar-se poden tornar-se egoistes: aleshores el grup els absorbirà fàcilment. Pot ser que un faci tot el treball perquè vol guanyar, mantenint la distància amb el grup. Però això probablement donarà al final la victòria de l'altre que podrà esprintar més ja que estarà més descansat.

Quina mena de problema es planteja aquí? Un...

Joc 3r.- Aquil·les és el més hàbil i ràpid dels guerrers grecs. Va matar Hèctor a la guerra de Troia. Li deien "el dels peus lleugers". Decideix fer una carrera contra una tortuga. (.../...) Ja que corre molt més que ella, i està segur de les seves possibilitats, li dóna un gran avantatge inicial. Quan surten, Aquil·les recorre amb molt poc temps la distància que els separava inicialment però, en arribar on era la tortuga, descobreix que ja no hi és: ha avançat, això sí lentament, un petit trosset. PYP-15


Sense desanimar-se, segueix corrent però, en arribar una altra vegada on era la tortuga, aquesta ha avançat una miqueta més. D'aquesta manera, Aquil·les no guanya la carrera: és impossible perquè la tortuga sempre està per davant seu".

Uaallllllaaaaa! Ho has entès? Solució?

E. Definicions breus Autoreferencial:

Dilema:

Aporia:

F. Hi ha moltes incoherències a la vida? 1. Un noi surt de casa amb el seu pare, que és metge, i – per raons que no sabem - tenen un accident de cotxe. El vehicle xoca amb un arbre i el cop és tant fort que el pare mor. Duen urgentment el fill a l’hospital. Han de fer-li una intervenció immediata. Quan arriba a emergències, qui està de guàrdia diu: “Ostres! No el puc pas operar jo aquest noi. És el meu fill!” Com s’entén?

2. El filòsof grec Protàgores té un alumne brillant, que vol ser advocat. Arriba a un acord amb ell: mentre sigui el seu alumne no li haurà de pagar el cost dels estudis; ara bé, quan ja sigui advocat i guanyi el primer cas, llavors li haurà de pagar tota la quantitat que li degui.. Vet aquí que, quan el jove acaba els estudis, no fa d’advocat. Per tant, no li torna el deute a l’antic professor. Protàgores s’enfada i el denuncia als tribunals “per incompliment de l’acord”. Argument de Protàgores: “Si la sentència del jutge m’és favorable, hauré de cobrar a l’estudiant; si m’és desfavorable també, ja que vol dir que l’estudiant haurà guanyat el seu primer cas”. Argument de l’estudiant: “Si guanyo el plet, no he de pagar res; si el perdo tampoc, ja que encara no hauré guanyat el meu primer cas”. Qui té raó?

3. Un cocodril va capturar un nen petit que jugava a la vora del Nil. La mare li va suplicar que li tornés el seu fill. - Molt be --va respondre el cocodril--. Et tornaré el teu fill si endevines el que faré però, si t'equivoques, me'l menjaré per dinar. - Et menjaràs el meu fill! --va gemegar la mare--, desesperada. - Doncs be --va dir el cocodril astut--, ara no puc tornar-te'l perquè llavors t'obligaria a dir una mentida i ja t'he dit que me'l menjaria si no em deies la veritat - Res d’això --va replicar la mare intel·ligent--, perquè si et menges el meu fill hauré dit la veritat i m'has promès que si deia la veritat em tornaries el meu fill. Sé que ets un cocodril honrat que sempre compleix el que promet. Per tant... Qui guanya el “dilema del cocodril?

G. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-16


27. Plorar

........ / ........ / ... .....

A. Les imatges “parlen” Què et diuen? Silenci i escoltem-les...una frase per cada una: “la imaginació a l’aula!!”. Apunta’n 3 abans que s’acabi la projecció.

Gf gfl Gf gfl Gf gfl B. Tens respostes? Són bones? Què en pensen els altres? 1. Per què jo no sóc capaç de plorar davant la gent, i els altres sí? 2. Per quina raó les llàgrimes són salades? 3. Quan et fa mal una cosa, et poses a plorar involuntàriament? O no? 4. Plorar és símptoma de debilitat i descontrol? 5. Què aconseguim plorant? A vegades, si plorem molt i molt tenim mal de panxa, oi que sí? Que té a veure?

6. Diuen que plorar es cosa de noies: és cert? 7. Quan es mor un familiar o una persona coneguda, la gent plora? Això els ajuda? 8. No ens agrada que ens vegin plorar: és una cosa dolenta? 9. Podríem viure sense plorar? 10. Plorar és “que surtin llàgrimes dels ulls”?

C. Cançons “guais” que en ajuden a pensar “No llores más” (Pedro Sabio) Dime quién es el que baila en tu mente otra vez Dime por qué sólo piensas en correr... Siempre que los días den igual

“Para que tú no llores” (Alejandro Sanz)

Dime qué ves al abrir los ojos en la oscuridad Dime si crees que de las cosas sólo importa su final Sabes que tendrás que arriesgar...

Se fue con las arenas del mar buscando su destino, palpito entre las sombras sin más y nado en el vacío.

Siempre que los días den igual Siempre que no quieras despertar Rompe todas las promesas si ves que ahora ya no puedes más Siempre que no encuentres la verdad Siempre que no importe lo que das No trates de averiguar qué es lo que hiciste bien...qué hiciste mal No llores más...no llores más

Reina el silencio en este oscuro lugar nada es eterno todo llega al final. Tan solo sé que busqué y que busqué lo que este mundo me duele y me da.

Dime quién es quién camina tras tus pasos esta vez Dime si crees que la vida viene escrita al nacer Sabes que tendrás que arriesgar... Siempre que los días den igual… (tornada)

Para que tú no llores así no pierdas las esperanza sé que llegará, llegará (més) Me muevo con la gente que va cargada de recuerdos. Confío en la persona que da su amor sin conocerlo. Aún queda tiempo para echarnos a andar, no me preocupa si te encuentro al final, tan solo sé que busqué y que busqué PYP-17


lo que este mundo me duele y me da. (Tornada)

(…/…) Se fue con las arenas del mar buscando su destino. (segueix) Palpito entre las sombras sin más y nado en el vacío.

Reina el silencio en este oscuro lugar, nada es eterno todo llega al final. Tan solo sé que busqué y busqué lo que este mundo me duele y me da (Tornada)

D. Descriu alguna vegada que tu hagis vist plorar algú... de debò!! Sigues breu. Només cal que diguis: a) on i quan?; b) què li passava?; c) tu, què hi vas fer?

E. Definicions breus Llàgrimes:

“Fer comèdia” (“cuentista”):

Ploramiques:

Plor:

F. Diari de classe ( .......... / .......... / .......... ) Si l’has fet al Campus virtual ....

PYP-18

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”).


28. Mort

........ / ........ / ... .....

A. Com se sap si... una cosa és viva? Una estrella viu? Una roca viu? Un bri d’herba viu? De fet, sabem que una cosa és viva si s’alimenta: una flor capta la llum del sol i es beu l’aigua de la pluja, i amb l’aigua, l’aire i la llum, la flor s’alimenta i creix. També sabem que un ésser és viu si es reprodueix, és a dir, si pot fer altres éssers vius. Una pedra no fa altres pedres. Les margarides, als prats, es reprodueixen gràcies al seu pol·len, que vola per l’aire o que transporten les abelles. Al nostre planeta hi ha milers de vides, n’hi ha tantes que és impossible de comptar-les: és impossible comptar tots els brins d’herba, totes les petxines, les aranyes, els pollancres, les algues, els corbs, els salmons, els humans, els cucs de terra... El món dels vius és el món dels éssers humans, però també és el món de les algues, de les plantes, dels arbres, de les flors, de les rates, de les serps, dels lleons, dels gossos, de les mosques... Els planetes, les roques, els grans de sorra, les estrelles, l’or, no formen part del món dels vius. El seu món és el de la matèria.

B. Preguntes difícils 1. Hi ha esperança de tornar a veure els que han mort? 2. Què passa després de la mort? 3. Per què la mort fa tant de mal? 4. Tothom es mor, o hi ha algú que no? 5. Algú ha vist la mort de veritat? 6. Per què han de morir primer els bons i no els dolents? 7. Naixem per morir?

8. Què sents quan ets mort? 9. Morir és bo? 10. Hi ha morts que puguin estar vius? 11. Què hi ha després de la mort? Hi ha una segona vida? 12. He mort alguna vegada? 13. Per què la gent gran no té tanta por de morir-se com els joves? 14. Què és la mort per als animals?

C. Unes matances De bon matí, l’Oriol i la Marta surten a b uscar bolets al bosc, prop del poble. N’és temporada i, al cap de dues hores, a b uscar al menys un centenar. Si a b uscar venen dissabte al mercat, faran prou diners per anar a la fira i pujar unes quantes vegades als autos de xoc. Aquesta història no té cap mena d’interès! No és divertida, no explica res, no hi ha res per endevinar, ni tan sols fa por. Però és una història de mort... Fixa’t! De bon matí, l’Oriol i la Marta surten a assassinar bolets al bosc, prop del poble. N’és temporada i, al cap de dues hores, n’han mort al menys un centenar. Si venen els cadàvers el dissabte a mercat, faran prou diners per anar a la fira i pujar unes quantes vegades als autos de xoc. L’Oriol i la Marta no són criminals: simplement necessiten menjar per viure. Tots els éssers vius s’alimenten d’altres éssers vius. És a dir, els maten. És el cicle de la vida. La Marga troba que matar les vaques és cruel. Quan el seu germà menja una hamburguesa, el u scar. Sobretot quan veu el suc vermellós de la carn que regalima pel tracta a b plat. Ella es fa un superentrepà de truita de formatge i també hi posa una mica d’enciam i rodanxes de cogombre, i ho troba boníssim. El seu germà se’n fum, d’ella; ell en passa, de les seves històries de vaques. PYP-19


Però per fer els entrepans que agraden tant a la Marga, també s’han fet servir éssers vius: • Per fer pa es necessita el blat. Les espigues de blat a b uscar al camp, i mortes al pa. • A la truita hi ha ous que haurien pogut a b us car. • Els tomàquets de sucar el pa i els cogombres a b uscar. • Per fer el formatge es necessita llet, i per llet la vaca pastura herba. I l’herba és a b Els éssers vius mengen altres éssers vius... però la Marga té dret a no voler carn i preferir els panets: per ella, la vida d’una vaca és més important que la vida del blat.

D. La vida humana La vida d’un ésser humà és molt més que la vida del seu cos. Certament, un humà creix, menja, beu, respira, dorm per deixar que el cos reposi, fa pipí i fa caca, es renta, es cuida del seu cos. Com els animals. Però la seva vida és parlar, escoltar, llegir, estimar, admirar una posta de sol, escriure poemes, plorar, ballar, pintar... i un pilot de coses més. Com descriuries la vida: a) d’una flor ?; b) d’un lleó ?; c) d’un ésser humà ? Per això, el valor d’una vida humana a b u scar. Tothom es posa d’acord que matar una persona és greu i que ha d’estar absolutament prohibit (encara que la gent no faci el que diu, com vam veure a la fitxa de la “guerra”). Per què la vida humana, si ens hi fixem bé, no s’assembla a la dels animals? Perquè l’ésser humà...

E. la Núria va a veure quadres d’un mort... quin rotllo! Escolta la història de la Núria i els “plans” dels seus pares. La gent va als museus per veure quadres a b uscar. I tanmateix ell és mort: ja no té ab us car dins del qual pugui existir. Però... va deixar al món a b uscar seva: i en allò es conté la seva personalitat. També hi pot haver més, això és el mínim!! I totes les persones en deixen una. Una diferent per a cadascú. Perquè la vida de cadascú és diferent. Moltes vegades això ho anomenem també a b uscar. Té sentit preguntar on és “l’ànima”? No, ja que és com preguntar-se per un principi, una idea, un pensament... que a b uscar. És com cercar “una petita idea a la punta de la llengua” (quan tenim un pla o pensament que no acabem de pronunciar)

F. Definicions breus i la pregunta “correcta” Mort: “Més enllà” (l’altra vida): Mort natural: La pregunta correcta no és pas “per què ens morim?” sinó...:

G. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-20


29. Somnis

........ / ........ / ... .....

A. Mini-redacció Explica el somni més estrany que hagis tingut. Explica-ho per a poder ser llegit en públic.

B. Algunes preguntes que són, de debò, ben interessants 11. Tota la gent té somnis? Per què? 12. Perquè moltes vegades els somnis són de coses que nosaltres no tenim? 13. Els somnis, es compleixen? 14. Algú va inventar els somnis? 15. Per quina raó a vegades ens recordem del que hem somiat? 16. Els somnis són dolents o bons, o no? 17. Somiem sempre? O només algunes vegades? 18. Serveix per alguna cosa somiar? 19. On ens trobem quan somiem desperts? 20. Quin és el somni més llarg? 21. D’on els traiem, els somnis? 22. Per què somiem coses que no volem somiar? Els podem controlar?

23. Per què a vegades, quan se’ns mor algú, somiem amb ell? 24. Per quina raó no som capaços de parar de somiar? 25. Els somnis són el mateix que els sentiments? 26. Quan estem somiant, ens agrada o no? 27. Els somnis són realitat o fantasia? 28. És possible somiar sense tancar els ulls? 29. Puc tenir jo somnis que ha somiat una altra persona? 30. Quan sé que estic en un somni? Com n’estic segur? 31. Són útils els somnis? Qui sap què signifiquen? 32. Algú somia despert? Cal dormir per somiar?

C. La música i la literatura parlen de somnis • •

Videoclip musical (per determinar) Lewis Carroll, Alicia a través del espejo “- ¿Ahora está soñando? ¿Con quién sueña, lo sabes? - Nadie lo sabe - Sueña contigo. Si dejara de soñar, ¿qué sería de ti? - No lo sé - Desparecerías. Eres una figura de su sueño. Si se despertara ese Rey te apagarías como una vela.

D. Somnis i filosofia “Chuang Tzu va somniar que era una papallona. En despertar no sabia si era Tzu que era una papallona o si era una papallona i estava somniant que era Tzu.” “I finalment, considerant que tots els pensaments que tenim quan estem desperts els podem tenir també quan dormim, sense que n’hi hagi cap que sigui vertader, vaig resoldre de fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat al meu esperit no eren més vertaderes que les il·lusions dels meus somnis”. Descartes, Discurs del mètode PYP-21


E. Somnis i fisiologia: dormir i somniar 1. EEG, REM, to muscular, respiració, etc.:

2. Els ritmes circadians

3. Les fases del dormir

4. Somnien, els animals?

5. Els somnis, subproducte del dormir?

F. Un petit diari de somnis Sigues breu i senzill/a. Durant 5 dies seguits, descriu al matí el somni o somnis que hagis tingut i que recordis. Afegeix en què et fan pensar. Si un dia no recordes res, salta torn i segueix quan recordis. Descripció somni

En què et fa pensar?

1r dia: 2n dia: 3r dia: 4t dia: 5è dia:

G. La imaginació i altres reflexions filosòfiques 1. Què significa “somniar despert”?

2. Tenen significat els somnis?

3. Tenen sentit els somnis?

H. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-22


30. Misteri

PYP - ..........

A. Algunes preguntes i paraules “misterioses” sobre misteris Copia aquí el que escrivim a la pissarra (el que t’hi quedi clar...)

B. Escrit per nens, però ben xulo: “El misteri de la casa encantada” Hi havia una vegada un nen, l’Enric, i la seva germana, la Berta, que es van quedar sols a casa perquè el pare i la mare van anar a comprar. Era un dia d’hivern, feia fred i plovia molt. Els dos germans no sabien a què jugar i no els agradava el que estaven fent a la televisió. Cada vegada estaven ...... ..... Aleshores van decidir anar al soterrani de la casa a buscar un dels jocs que hi tenien guardats. En arribar a baix, al mig, van veure un munt de coses amuntegades (com si algú hagués estat regirant per allí). Van voler posar ordre a tot allò i van descobrir una “porteta” al terra i la van obrir. Van veure ..... ... .. i... van marxar corrent cap a dalt. Anava passant l’estona i no paraven de pensar en la seva descoberta però .... .. . Llavors van dir: -- Per què no truquem a l’Arnau i la Clara? Són els nostres millors amics i ja no estarem sols per .... . .... . I, dit i fet, ja els estaven telefonant. No van trigar gens en arribar. El misteri els entusiasmava. Van .... ... i van baixar de nou al agafar ... soterrani. El túnel era molt fosc i ple de teranyines. Van anar caminant i escoltant sorolls tota l’estona. Tenien molta por i van decidir tornar enrere però... de cop la porta es va tancar. Ja no hi havia oportunitat de sortir i van haver de continuar pel passadís. Després de caminar una estona, van veure una ..... ..... . La van obrir, al costat hi havia un interruptor del llum, el van prémer i en il·luminar-se tot l’espai van trobar un munt de joguines antigues que, a cop d’ull, semblaven ben conservades i en mig de l’estança ... .... .. tot cobert de pols. Els quatre amics van sentir curiositat per saber què hi havia dins d’aquell bagul. L’Arnau va intentar d’obrir-lo però, tot i l’esforç que va fer, no ho va aconseguir; el pany junt amb la grossa clau estaven del tot rovellats. -- Hem de trobar la manera d’obrir-lo -- va dir la Clara. Després de mirar i remirar per tots els racons de l’estança, van veure ....... .. . sota una joguina. L’Enric, sense pensar-ho dues vegades, va agafar-lo i en un, dos i tres cops ben forts sobre del bagul, ja el va tenir obert. La Berta en sentir els cops es va espantar molt i es va amagar darrera de la porta.

-- Veniu, veniu-- va cridar l’Enric. L’Arnau i la Clara van acostar-s’hi. Per sorpresa de tots, van veure que dins del bagul només hi havia un paper groguenc, enrotllat i lligat amb una cinta que podia haver estat vermella. L’Enric va agafar el paper i el va obrir. -- Mireu! Hi ha ........ .. ! -- va dir. -- Està pintada de color vermell !- va afegir la Clara. Sembla pintada amb sang!- Va exclamar la Berta. L’Arnau va tocar el dibuix de la clau i va adonar-se que encara era humida. De cop i volta ..... .. .. . de l’estança es va posar en funcionament. -- Aaaaaaaaaaaaaaah!!!- va cridar l’Enric. -- Marxem! Hi ha ...... .... !!! -- va dir la Clara tot espantada. Després d’una estona corrent de forma esbojarrada, l’Arnau va dir: -- Pareu! No cal espantar-se! Només és una joguina! -- És cert! – Va afegir la Clara. Tots quatre van decidir tornar caminant a l’estança de les joguines. Un cop allí van poder apreciar que la joguina ja s’havia aturat, es tractava d’un vell ninot en mal estat; tenia un ull que penjava tot descosit i estava força brut. Per la part del darrera hi sortia un fil, en veure’l la Berta va preguntar-se: -- ..... ..... aquest fil, què passarà? Dit i fet, la Berta va estirar el fil, i d’aquell vell ninot va sortir una veu que deia: -- Si voleu sortir d’aquest soterrani haureu de fer ..... .. ... ! Tots els nens es van quedar esparverats. Llavors el ninot va dir: -- Heu d’anar cap al bagul que heu obert abans, us heu de fer un tall al dit amb un ganivet que trobareu al darrere d’un dels ninots que hi ha apilats. Un cop fet el tall, ajuntareu els dits tot barrejant la sang sobre el paper i… Ja veureu què passarà!! Els nens, amoïnats com estaven, van fer-se el tall sense pensar-s’ho dues vegades. La sang va començar a rajar, tots estaven molt espantats. En ajuntar-se va sorgir una gran flama que va cremar el paper tot fent-lo miques. Les cendres, encara enceses, van formar una mena d’arc. En caure a ..... terra va transformar-se ..... com l’or. Llavors la Berta va dir: -- Però…Per a què ens servirà aquesta clau? Mentrestant al ninot ja li quedava poca corda però encara va poder dir: -Heu de trobar una porta de

PYP-23


color groc amb el pany de fusta d’olivera, però ALERTA!!, si s’acaba la meva corda ja no podreu sortir mai més d’aquest lloc - I un somriure malèfic va sortir del ninot: -JEJEJEJEJE En sentir això, van estar buscant per tot arreu la porta esmentada. Al cap d’un estona, els nens esgotats es van estirar al terra. Ja no sabien què fer. Llavors, quan tot semblava perdut, la Clara va exclamar: ..... ..... . Allà dalt al sostre hi ha una porta, i és groga, i a més té el pany de fusta i… És d’olivera crec. Quan els nois van arribar a la porta, van veure una escala molt petita i, al costat, un follet petitó dormint. El van despertar i el follet, mig aixecat, va preguntar: -- Què voleu? Buaaaa- estirant-se i badallant. -- Volem passar per la porta que tens a sobre. -- Je, je, je, je! -- va dir el ninot. -- D’acord, però si no responeu correctament ...... . .. ., no us deixaré passar. Primera pregunta -- va dir el follet-, Què no deixa de dir el ninot? -- Je, je je, je, je! -- va dir l’Enric, sense pensar-s’ho dos cops. -- Així que aquesta és la teva resposta... Val! La segona pregunta: Què vol dir VII? -- Un 7? -van contestar de manera ... .... .. . l´Arnau i la Clara, al mateix temps. -- Mmmh - va dir el follet – Quin és el país més gran del món?

Després de veure la cara de dubte dels nois, va preguntar el follet: -- Qui de vosaltres sap més de Geografia? -- Jo – va afegir la Clara - És... -- Digues, vinga!, va insistir el follet. I aleshores...: -- És la Xina !! – va dir tots quatre a la vegada. De sobte, l’escala petita que hi havia al costat del follet és va convertir en un interruptor i quan aquest el va prémer va deixar d’haver-hi gravetat i .... . . tots els presents van començar ..... Així van poder aconseguir ficar la clau al pany. Tanmateix, abans havien de respondre una última pregunta que estava enganxada a la màquina del temps. La qüestió era la següent: Quin és el número preferit del follet? Tots pensaven. Van escoltar com el follet deia: -- La corda s’està acabant... Un dels nois va prémer la tecla on estava posat ...... ... . . Llavors, un forat fosc els va xuclar i els va portar del sostre al terra de l’habitació de l´Eduard i la Berta. Quan se’n adonaren, van exclamar tots junts: -- Salvats pels pèls! En aquell moment, van arribar els pares. Mentre, la Clara i l’Arnau van marxar de la casa, contents de l’aventura que acabaven de viure.

I conte acabat, .....

..... !!

C. Què es un misteri, per a tu? Tria una expressió de cada dues... admiració – veneració curiositat – por sorpresa – ensurt

intriga – indiferència pensar per un mateix – engany perill – comoditat

voler saber – encara no saber problema - enigma avorriment - interès

D. Llegim el text “El misteri és allò més bonic que podem arribar a sentir. És la sensació fonamental, el bressol de l’art i de la ciència vertaders. Qui no el coneix, qui no se’n pot meravellar, està ben mort, els seus ulls s’han extingit. Aquesta experiència de les coses misterioses – tot i que barrejada amb una certa por – ha generat també el sentiment religiós. Però la vertadera religiositat és saber que hi ha manifestacions de la raó més profunda i de la bellesa més resplendent que només són assequibles, en la seva forma més elemental, per la nostra intel·ligència”. Albert Einstein, “El bressol de l’art i la ciència vertaders”

E. Definicions Misteri:

Intriga:

Credulitat:

Sorpresa:

F. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... ..... PYP-24


30a. Revisió 01 (Fitxes 21-30) 1. Sé escriure una definició completa i clara.

........ / ........ / ... ..... Fitxa 23

De què tracten l’ “antropologia”, l’ “ètica” i l’ “estètica”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 29

Amb un electroencefalograma (_________ _____) s’observa l’activitat del _________. El R____ és el període del moviment __________ dels ulls. Quan ___________ baixen molt el __________________________ i la ___________________.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 24

La professora de la pel·lícula dedicava molt temps als seus alumnes de l’Institut. Això li va portar problemes familiars a casa: per què? Es lògic? Com ho havia d’haver fet?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 28

La Magda és vegetariana: no suporta que morin les vaques. Ara bé, ella també provoca morts. Indica’n 3 exemples: 1. 2. 3. Et semblen unes accions “cruels”? Per què?

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 22

“Les injustícies acaben provocant violència”. Sí o no? Explica’t!!

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 27

Plorar és vessar llàgrimes. Imagina’t una història o mini-conte que relacioni llàgrimes i tristesa.

PYP-25


7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 30

Escriu dues qüestions sobre “misteri” o coses misterioses. 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 25

Amb quina de les noies o quin dels nois de l’apartat D estàs més d’acord? Per què?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (V o F, i per què?).

Fitxa 26

“Com es descobreix que una cosa és una paradoxa? Les visuals perquè només es veuen amb un mirall i les escrites són impossibles de descobrir (per exemple, si dic “aquesta oració no verbs”, sempre m’ho crec).

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 21

Explica dos (2) exemples de “risc” en alguns jocs i altres dos (2) exemples de “trampes”.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

Això només ho has de fer el dia del control de debò... però vés-ho pensant ja!!!!

PYP-26


30b. Revisió 02 (Fitxes 21-30) 1. Sé escriure una definició completa i clara.

........ / ........ / ... ..... Fitxa 26

Què s’entén filosòficament, i en lògica, per “dilema”, i què per “aporia”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 27

Els _______________________ són les persones que, “per no res”, ja p_____________. En canvi, els a_________________ de teatre o cinema fan veure que ploren, però no és pas ____________: són uns “c___________________”. El líquid de les llàgrimes prové de __________________________________________.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 30

Les històries de misteri “enganxen” molt: a tots en passa. Què se sent quan hi ha una cosa misteriosa?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 25

Hi ha situacions en les quals hi ha gent que sent soledat tot i estant envoltats de moltes persones. Per exemple,....

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 29

Un somni pot ser del passat (recordar allò d’un dia que dormíem) o del futur ("tenir un somni"). Què opines? Com és possible tenir “somnis” que encara no hem tingut?

6. Invento una cosa, una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 21

Pensa ara un joc inventat per tu que “ensenyi realment per a la vida” (a viure!).

PYP-27


7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 28

Millor que “per què ens morim?”, cal preguntar-se “com hem de viure bé” la vida? Escriu 2 preguntes positives i “teves” sobre “com viure una vida plena, útil, bona”? [per exemple, “a qui he ajudat avui”? o “què puc millorar del meu caràcter?”]

1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 24

Mira i rellegeix el teu diari de 7 dies i copia aquí les dues coses més importants que hi vas anotar.

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (V o F, i per què?).

Fitxa 22

“Només hi ha 2 tipus de justícia: la blava i la social”.

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 23

Assenyala 3 exemples d’això: “Sovint, les paraules tenen efectes més eficaços i durs que les armes”. 1. 2. 3.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

Això només ho has de fer el dia del control de debò... però vés-ho pensant ja!!!!

PYP-28


Diaris de classe Fer servir per a aquelles fitxes on no hi queda prou espai o que no has fet al Campus virtual

Sempre s’han de tractar – com a mínim - aquests tres punts: (a) Què hem fet avui a classe? - (b) Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? – (c) Què ha estat el millor?

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

PYP-29


A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

PYP-30


A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

Observacions: a les fitxes de treball assenyala sempre que has escrit el teu diari aquí, en aquest full PYP-31


23 bis. Jo ja filosofo!!: oi que sí? Informació complementària de la fitxa 23 1. Fitxes fetes fins ara 1. El jo 2. El temps 3. Allò que sabem i allò que no sabem 4. Viatjar 5. De veritat o de mentida 6. Sentits 7. Descobriments i comprovacions 8. Problemes i projectes 9. Els petits i els grans 10. Sentiments 11. Animals

12. L'ésser, més enllà de l'aparença 13. La guerra 14. Debatre: diàleg o fer xivarri 15. Nois i noies 16. Festa 17. Bonic o lleig 18. El cos i la ment 19. La Lògica: primers passos 20. El respecte: d'on ve i com s'encomana? 21. El joc 22. Això no és just !!

2. Àrea d’estudi 1. Coneixement 2. Ésser humà en ell mateix

3. Ésser humà en relació amb altres 4. Món

3. Origen etimològic de la paraula 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Aisthesis: percepció, sensació Anthropos: home Bios: vida Cultura: cultivar Ethos: costums Gnosis: coneixement, saviesa

7. Logos: raó, llei, paraula 8. Methodos: camí, recorregut 9. Ontos: ésser 10. Physis: naturalesa 11. Polis: ciutat-estat grega

4. Definicions 1. 2. 3. 4.

Anàlisi de la vida Anàlisi del raonament correcte i vàlid Estudi de la bellesa i el gust Consideració filosòfica de les creacions humanes 5. Reflexió profunda sobre la realitat 6. L’ésser humà, des de diferents vessants

7. Les relacions socials, l’autoritat i el poder 8. Els procediments de les ciències 9. Reflexió sobre el bé, la felicitat i la dignitat 10. Anàlisi de la realitat visible 11. Teoria del coneixement i de la veritat

Disciplines filosòfiques 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Antropologia Estètica Ètica Filosofia de la cultura Filosofia de la vida o de la biologia Filosofia política o social

PYP-32

7. Física 8. Gnoseologia 9. Lògica 10. Metafísica /ontologia 11. Metodologia

2011-PYP-3rTR  

1r d’ESO – Grup A AA A Curs 2011-2012 (3r TR / 3) Nom de l’alumne/a: Criteris generals per a l’avaluació de textos La qualificació es farà f...