Vicolot-CostaBrava. Núm. 31 by lluis musach

Any V Revista núm. 31

GARROT X A - OSONA - RIPOLLÈS - L A SELVA - BAIX EMPORDÀ - ALT EMPORDÀ - GIRONÈS - PL A DE L’ E S T A N Y - E L B A G E S

Centelles i el diamant negre de la gastronomia

Olot prepara unes festes de Nadal plenes d’activitats

Prats de Lluçanès inaugura el Nadal el 14 de desembre

La Fira de la Tòfona d’aquest 2014 arriba amb novetats els dies 20 i 21 de desembre.

Els 6, 7 i 8 de desembre, la capital de la Garrotxa acollirà la Fira del Pessebre, tallers, i cantades de Nadales, entre d’altres.

La població organitza una Fira de Santa Llúcia amb moltes activitats i amb el bestiar com a protagonista.

El Nadal arriba a Olot els dies 6, 7 i 8 de desembre

MAGAZINE

mb l’arribada del mes de desembre, també arriben els desitjos d’amor i de pau i aquella generositat que hauríem de tenir en el dia a dia però que sovint queda massa amagada en aquest món tant desigual en el que habitem. Estem en època de canvis i això no és fàcil per una societat castigada per una crisi que ja sembla haver-se instal·lat a viure entre tots nosaltres. Des de la nostra plataforma us hem preparat un número nadalenc que ve farcit de propostes per fer entre família o en la millor de les companyies: aquests dies tindreu l’oportunitat de visitar Olot, ja que el seu Ajuntament ha preparat una gran varietat d’activitats amb l’eix central de la Fira del Pessebre, continuant amb aquesta tradició tant catalana i tant arrelada també a la Garrotxa. També podreu gaudir de la pista de gel al bell mig de la plaça Major d’Olot i que com cada any, serà l’atracció dels més petits i dels no tant petits. Les propostes que us oferim també són la Fira de Santa Llúcia de Prats de Lluçanès, una fira eminentment agrícola i ramadera, però en la que també hi tenen cabuda els comerços i les entitats del mateix municipi. Continuarem amb la Fira de la Tòfona de Centelles (Osona Sud) que enguany ja arriba a la setena edició i que se celebrarà els propers dies 20 i 21 de desembre i que comptarà amb un espai dedicat a les parades de productes artesans amb la possibilitat de comprar tòfones fresques, fins a diverses activitats relacionades amb la gastronomia, incloent un taller anomenat “Perdre la por de cuinar

Editorial

amb tòfona” i que es farà durant el diumenge 21 al matí. Per acabar, no volíem deixar d’esmentar al gran triomf d’Anna Comet a l’Everest Trail Race en categoria femenina, disputada al Nepal i considerada com una de les curses per etapes més dura del món. L’hem entrevistat per copsar les seves sensacions després d’aconseguir aquesta brillant gesta. Per finalitzar, només ens queda desitjarvos unes felices Festes de Nadal i un pròsper Any Nou!

Redacció:

Lluís Musach Anna Fontseca Anna Traveria Roger Fitó Alba Orra

Fotografia:

Joan Montero

Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot Publicitat:

Central d’Edicions 93 883 53 47 637 491 421

Director de continguts:

Roger Fitó

Disseny i maquetació:

Anna Traveria

Tirada:

5.000 exemplars

Portal d’internet: www.vicolot.com

Roger Fitó

Lluís Musach

Twitter:

@vicolot

Facebook:

Vicolot Magazine

Contacta amb nosaltres:

roger@vicolot.com

Dipòsit legal: B-46.129-2009 Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54 08552 Taradell Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421 gestio@projectem.cat És una idea original de Central d’Edicions.

MAGAZINE

Vic torna a recrear el seu passat medieval els dies 6, 7 i 8 de desembre

Vic torna a recrear el seu passat medieval els dies 6, 7 i 8 de desembre Amb l’arribada del Nadal, Vic es converteix en l’escenari d’una de les fires catalanes més populars d’aquestes dates. La dinovena edició del Mercat Medieval de Vic, que com cada any es celebrarà els dies 6, 7 i 8 de desembre coincidint amb el pont de la constitució, traslladarà als visitants uns quants segles enrere per rememorar el passat medieval de la ciutat. Com és habitual, els carrers de la capital d’Osona s’ompliran de parades ambientades a l’època fins l’últim detall, que acolliran artesans, tavernes i firaires. En total, enguany hi participaran 362 expositors. Tots ells exposaran una gran varietat de productes: des de perfums i sabons fins a coques, formatges i una gran diversitat

d’aliments elaborats artesanalment que faran les delícies de tothom que s’hi apropi. També hi haurà nombrosos punts de menjar i tavernes on degustar tan productes locals, com la botifarra, creps, pernil a la brasa, pizzes i gofres, entre d’altres. A banda de poder passejar pels carrers decorats amb elemens medievals i nadalencs, centenars de personatges caracteritzats de l’època acompanyaran els milers de visitants, grans i petits, que cada any decideixen començar el mes de desembre en un entorn únic com és la ciutat de Vic. La música, els balls i els espectacles de carrer ambientaran els carrers del casc antic gràcies a la participació de grups de cercaviles musicals, graellers i actors.

Foto: vic.cat

MAGAZINE

Vic torna a recrear el seu passat medieval els dies 6, 7 i 8 de desembre

Una de les novetats del Mercat Medieval de Vic d’aquest 2014 és que comptarà amb un campament de setge, que recrearà el temps del rei Joan II. Es tracta d’una reconstrucció que la companyia Casus Bellic instal·larà a les adoberies. Aquest espai es dividirà en diferents zones: les màquines de guerra, amb infraestructures i eines per assetjar fortificacions, i l’Arena, on es reproduiran tècniques de combat dels soldats, acompanyades d’una descripció sobre armes de l’època. En el mateix espai de les adoberies, també s’hi situaran els clàssics oficis medievals, que aquest any incorpora noves figures com el culleraire i la talla lítica. A més a més, els visitants també tindran l’oportunitat de veure com era l’ofici de pintor en l’època medieval a través d’un taller que organitza el Museu Episcopal de Vic. En aquest taller, s’explicarà tot el procés de creació d’una obra: la preparació de la fusta, el dibuix, com es realitza la pintura, els pigments, els materials i la destresa alhora de pintar. En el romànic imperava el gust pels colors vius i molt intensos, i per aconseguirlos els pintors utilitzaven les matèries que procedien dels tres regnes del seu entorn natural (el mineral, el vegetal i l’animal), que convertien en pigments aptes per pintar.

Foto: @vicfires_cat

Foto: @pedrinhoespm

Foto: @vicfires_cat

Els més petits també trobaran el seu espai al Mercat Medieval. La Plaça dels Màrtirs serà el lloc on es duran a terme diversos espectacles, tallers, jocs, lluites de cavallers i passejades en poni o mula, entre d’altres. Una altra novetat d’enguany té a veure amb els amants de les xarxes socials i de compartir les seves fotografies a través d’Instagram. El dissabte dia 6, la comunitat instagramer de la comarca d’Osona organitzarà la seva primera trobada, conjuntament amb l’Ajuntament de Vic. La trobada es dividirà en dues parts: el concurs de fotos, que comptarà amb premis per a les tres millors fotos, i un dinar de germanor amb els participants.

Foto: @gcardoneta

Foto: @vicfires_cat

MAGAZINE

Vic torna a recrear el seu passat medieval els dies 6, 7 i 8 de desembre

L’OBRA “L’ASSALT DE L’ALTARRIBA” REPETEIX ACTUACIÓ DESPRÉS DE L’ÈXIT DE L’ANY PASSAT La posada en escena de l’obra L’Assalt de l’Altarriba, novetat de l’any passat, es reprèn un any més durant els tres dies de fira. Durant els dies de Mercat es representarà l’obra, estructurada en 8 episodis que es porten a terme en 8 escenaris clau de la història vigatana. En cada escenari s’hi podrà veure una escena, muntada com un petit episodi amb valor argumental per si sol. Qui vulgui veure tota l’obra podrà fer un recorregut pels diferents espais escollits. Per assistir a les representacions de dissabte, diumenge i dilluns no caldrà fer reserva prèvia. El preu per cada entrada serà d’un euro i es podran adquirir durant tot el cap de setmana al Punt d’Informació ubicat a la Plaça Gerbert d’Orlach i a les mateixes localitzacions on es representaran les escenes, mitja hora abans que comenci i fins exhaurir existències.

Foto: dosmaletas.com

L’actuació, però, arriba acompanyada d’ una novetat: la publicació del llibre “L’Assalt de l’Altarriba”, que la guionista Montse Albàs i la historiadora Elisenda Collelldemont han presentat i que recull la part històrica i els episodis teatralitzats. La història del relat passa per diferents situacions fins arribar a l’any 1475 amb la victòria de les forces de la ciutat de Vic sobre els assaltants. L’edició ha estat finançada per la Fundació Puig-Porret. Consulta la programació del Mercat a vicfires.cat

Foto: @cokofernandez

Foto: @vicfires_cat

La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història

MAGAZINE

Salut: la mel als ulls!

La mel és bona per la salut. Sempre i quan les abelles hagin fet tota la feina. I això no és exactament el que ens trobem en els supermercats. Ara fa 10 anys, els industrials de la mel van convèncer a Brussel·les per a que els autoritzés, sense necessàriament dir-ho als consumidors, a afegir a la mel fins a un 5% de “sucres exògens”. Les oficines antifrau són les responsables de controlar la presència d’aquests sucres i assegurar que no superin aquest 5%. El gran problema és que els mètodes d’anàlisi que estan portant-se a terme per detectar quantitats superiors només detecten els sucres de canya i de blat de moro. I els industrials poden haver decidit treballar amb altres tipus de sucre, com per exemple xarops a base de midó de cereals, que en una anàlisi es confonen amb la fructosa fabricada per les abelles. A França, la revista “Que Choisir” (què triar), en el seu número de setembre de 2014, va comprar vint pots de mel de preu baix en grans superfícies, i els va analitzar amb un nou mètode –encara no homologatque és capaç de detectar tot tipus de sucre. Per ressonància magnètica nuclear s’obté el “carnet d’identitat” molecular de la mel. El resultat va ser que un 30% de les mels eren un frau, gairebé el doble de les que detectaven els sistemes oficials. Els quatre pots de mel més carregats de “sucres exògens” que es venien en grans superfícies populars a França, portaven una etiqueta que deia “barreja de mels, originàries de la UE i no originàries de la UE”. Aquest text serveix sovint per vendre’ns mels d’origen xinès, que es compren a preus

molt baixos i a les que afegeixen una petita quantitat de mel europea. A França (país del que tenim dades) prop de dues terceres parts de les 40.000 tones de mel que es mengen, venen de la Xina o del Vietnam. D’entrada perquè és molt barata, però també perquè la producció ha caigut, en deu anys, a la meitat. Entre altres coses per un ús poc assenyat d’insecticides i fitosanitaris. Però nosaltres estem en un país on es produeix mel de qualitat, on tenim una xarxa d’apicultors artesans i on podem accedir a mels conegudes, serioses, sense afegitons i de gran qualitat. Encara és possible, a petites botigues de barri o en mercats, a fires i altres esdeveniments, trobar aquestes mels i comprar-ne. La mel, que és bona per la salut, és un edulcorant, i per tant el seu ús ha de ser

mesurat, assenyat. No hem de caure en la temptació de la compra barata, que pot acabar posant-nos a la boca mels barrejades, de molts llocs diferents, i amb sucres d’origen desconegut. La compra de mel de proximitat és possible. He volgut escriure aquest article en record de Pierre de Couessin, un bretó que va instal·lar-se a la Garrotxa i que ens ha ofert durant molts any una mel excepcional, la MEL PICOT. En Pierre ens va deixar aquest mes de novembre, víctima d’una llarga malaltia. Nosaltres i les seves abelles el trobarem a faltar. En honor seu, i pel bé de tots, donem una oportunitat a les mels del país, properes, serioses, artesanes, de gran qualitat i fetes, des del principi fins el final, per les abelles! Joan Bassets Ecogarrotxa

MAGAZINE

Prats de Lluçanès inaugura el Nadal el dia 14 de desembre amb la Fira de Santa Llúcia

La Fira de Santa Llúcia de Prats de Lluçanès forma part del gran nombre de fires que es feien als pobles d’arreu de Catalunya poc abans de Nadal en què començaven (i comencen) a fer acte de presència els torrons, les neules i els pessebres. En el nostre cas, la fira ha estat també sempre agrícola i, sobretot, ramadera, amb exhibicions, que es mantenen, de bestiar oví, boví i equí. Actualment, els cotxes hi ocupen també un lloc important, com també la tradició, en forma, sobretot, d’artesania.

fruit de la seva tasca anyal. No cal dir que moltes d’elles aprofiten per vendre els últims números de la rifa de Nadal o aprofiten per rifar paneres i premis similars.

És també el dia en què moltes associacions locals demanen la seva col·laboració als visitants a la vegada que els ensenyen el

www.pratsdellucanes.cat facebook.com/PratsDeLlucanes twitter.com/Pratsinfo

Tots hi sou convidats amb la seguretat que hi sereu benvinguts; tot això a punt de començar l’any en què Prats seguirà col·laborant en dur endavant el reconeixement de la nova comarca del Lluçanès com a millor manera de tirar del carro del progrés dels nostres pobles.

Fotos: Ajuntament de Prats de Lluçanès

MAGAZINE

Centelles i la tòfona, el diamant negre de la gastronomia

Centelles i la tòfona, el diamant negre de la gastronomia Ja en l’any 1675 hi ha constància que a Centelles es collien tòfones, enviades des de Vic a la casa del virrei de Catalunya a Barcelona. Posteriorment de forma espontània va néixer el mercat de la tòfona a Centelles, que va perdurar mentre aquest preuat fong no va entrar a la Llotja de Vic. La Fira de la tòfona és l’única fira d’Osona dedicada a la tòfona, el diamant negre que neix amagat als seus boscos. Es fa anualment des de fa set anys el cap de setmana abans de Nadal. La seva singularitat fa que el nombre de visitants creixi any rere any. El municipi va apostar ja fa set anys per recuperar la tradició de la tòfona amb una fira que és un focus d’atracció i de demanda de tant preuat aliment, i la va convertir en punt de referència a Catalunya. Enguany la Fira de la tòfona, es celebrarà el dissabte dia 20 (de 9 del matí fins a 8 del vespre) i el diumenge 21 (de 9 del matí fins a les 2 del migdia) de desembre. La data sempre coincideix amb les festes de Nadal, ja que la tòfona i els productes trufats són un complement ideal dels àpats nadalencs. A la fira el públic pot veure, tastar i adquirir les tòfones i aprendre a diferenciar-les. El gran ventall de parades s’amplia a altres sectors vinculats: formatges, embotits, melmelades, mel, licors i altres productes trufats. L’Ajuntament de Centelles, organitzador de la Fira, garanteix un espai dinàmic i participatiu on els visitants poden aprendre, tastar, comprar i divertir-se amb les activitats paral·leles. Aquest any es farà el 2n concurs de receptes de cuina “Centelles,

capital de la tòfona”. Si voleu participar podeu consultar les bases del concurs al blog on també es penjaran les receptes: centellescapitaldelatofona.wordpress.com Podeu enviar la vostra recepta original amb tòfona negra des del formulari que trobareu a la web de l’Ajuntament: www.centelles. cat El concurs també permet enviar fotos dels plats cuinats amb tòfona i si voleu votar la que més us agradi, també optareu a un premi. La major part dels actes són gratuïts i en directe com: tallers de cuina conduïts per dos prestigiosos xefs, elaboració de piruletes de xocolata, maridatges de la terra amb cervesa amb tòfona, un taller de cuina nadalenca i un taller de perdre la por a cuinar amb tòfona. Com a novetat, aquest any hi haurà un dinar de tòfona en un restaurant de Centelles guiat per un prestigiós xef. També es farà una taula rodona amb la presència de tubericultors, experts forestals i amb la col·laboració de la Universitat de Vic. Amb l’inici de la Fira, diversos establiments de la població oferiran un menú amb tòfona i amb la millor selecció de productes de la zona, “Menja tòfona a Centelles”, que es podrà gaudir els dissabtes i diumenges fins el 31 de gener en què es celebrarà el Cau de Bruixes. També hi haurà el 2n concurs de gossos tofonaires en acció: autèntiques joies de l’olfacte, la velocitat i l’obediència, acompanyats dels seus amos que ens faran una demostració de cerca de tòfona. Hi ha activitats pensades per als grans i també diversió per als infants amb tallers d’estampació, de fanalets, l’arbre dels desitjos, una pista americana i un circuit de cotxes de pedals. La Fira és un espai perquè tota la família en pugui gaudir. A més de visitar la Fira podeu aprofitar per comprar als establiments comercials de la vila i a les parades del mercat, ja que cada diumenge es fa el mercat setmanal. Sota la marca “Centelles és Màgia”, la població organitza diverses festivitats anuals molt conegudes. Destaca el 30 de desembre la Festa del Pi, declarada Festa tradicional d’interès nacional que el 31 de gener arriba la seva 18a edició, i el Cau de bruixes convidant a tothom a aconseguir el rècord Guiness de més gent disfressada de bruixa. Més informació: centelles@diba.cat 938 810 375

Vicreu, la vida ĂŠs verda

MAGAZINE

El Nadal arriba a Olot amb un programa ple d’activitats

El Nadal arriba a Olot amb un programa ple d’activitats CADA DIA

A les 12h VISITA TEATRALITZADA A LA MOSTRA DE PESSEBRES a càrrec d’Educ’art. També els dies 14, 21 i 28 de desembre. Sortida de l’Oficina de Turisme d’Olot (c. Hospici, 8)

Dissabte de 10h a 21 h, i diumenge de 10h a 20h MERCAT D’ARTESANIA Al Firal

A les 16.30h ESPECTACLE DE CONTES “LES AVENTURES DEL NADAL” a càrrec d’Anna Roca. Activitat gratuïta. A la carpa d’activitats de Nadal del Firal

Dissabte i diumenge de 10h a 21h, i dilluns de 10h a 20h FIRA DEL PESSEBRE. Mostra i venda de figures artesanes. A Sant Esteve

Dissabte i diumenge de 10h a 21h, i dilluns de 10h a 20h NADAL KM 0. Vine a buscar el regal de Nadal al bell mig d’Olot. A la plaça Major Dissabte i diumenge de 10h a 21h, i dilluns de 10h a 20h MERCAT DE NADAL A la plaça Pia Almoina i carres adjacents

DISSABTE 6 DE DESEMBRE De 10h a 20h PASSEJADES EN PONI Al Firal

De 11.30h a 13.30h TALLER DE NADAL a càrrec de Pigment. Activitat gratuïta. A la carpa d’activitats de Nadal del Firal A les 17h INAUGURACIÓ DE LA MOSTRA DE PESSEBRES D’OLOT. A Can Trincheria A les 19h CANTADA DE NADAL a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música d’Olot. Activitat gratuïta. A la carpa d’activitats de Nadal del Firal

DIUMENGE 7 DE DESEMBRE De 10h a 20h PASSEJADES EN PONI Al Firal

De 10.30h a 12.30h TALLER DE POSTALS DE NADAL a càrrec de l’il·lustradora Marta Rius. Activitat gratuïta. A la carpa d’activitats de Nadal del Firal A les 12h CONCERT FAMILIAR AMB “MAINASONS”. Activitat gratuïta. A la plaça del Mig (en cas de pluja, a la Sala El Torin)

A les 18h TALLER DE CUINA PER FER APERITIUS PER LES FESTES DE NADAL “APERITIUS FÀCILS DE FER I PER QUEDAR BÉ” a càrrec de Joan Masegur del restaurant Hostal dels Ossos. Al Museu dels Sants d’Olot A les 19h ESPECTACLE DE CONTES “LES AVENTURES DEL NADAL” a càrrec d’Anna Roca. Activitat gratuïta. A la carpa d’activitats de Nadal del Firal

DILLUNS 8 DE DESEMBRE

A les 12h PASSEJADA VOLCÀNICA EN TRENET. Excursió en trenet del Museu dels Volcans a la falda del volcà Montsacopa. Sortida de l’aparcament del Parc Nou De 17h a 20h CANTADA DE NADALES amb el Cor de Cambra de Girona. Pels carrers del centre de la ciutat

MAGAZINE

Torna la Fira de la muntanya i el llibre, repartida entre Vic i el Collsacabra

MAGAZINE

La recepta de Casa Tió

La recepta de Casa Tió: Pollastre farcit de bolets INGREDIENTS (per a 4 persones)

Buideu el pollastre, netegeu els bolets i salteu-los perquè perdin l’aigua.

· 1 pollastre de 2 kg · 1/4 kg de bacó · 1/2 kg de bolets · 1 tòfona · 2 cabeces d’alls · 2 pastanagues · 12 cebes de platillo · 4 tomàquets de pera · Sal · Pebre Negre · Oli d’oliva · Un gotet de vi ranci

En una paella amb un raig d’oli, sofregiu el bacó, incorporeu-hi els bolets, i ralleu-hi la tòfona pel damunt. Salpebreu el pollastre per dins i per fora i farciu-lo amb el bacó i els bolets. Poseu-lo en una plata de forn junt amb les cabeces d’alls, els tomàquets, les cebes de platillo pelades, les pastanagues pelades i tornejades, i un raig d’oli. Ho poseu al forn a 160 graus durant 1 hora i 30 minuts aproximadament. A mitja cocció incorporeu-hi el vi ranci. Serviu-lo amb les verdures del rostit al costat. *Acaba d’arrodonir l’ àpat amb VI NEGRE PETIT BERNAT 2013

Vicreu, la vida ĂŠs verda

MAGAZINE

Dues opcions per descobrir Girona

Dues opcions per descobrir Girona: El Museu de la Catedral La coneguda catedral de Girona té diferents estils (s. XI-XVIII), conserva elements del primer edifici romànic i entre els elements més espectaculars hi ha la nau, l’espai gòtic voltat més ample del món, i també el Tresor Capitular.

Conserva notables obres d’art religiós, com ara el còdex del Beatus (s. X), el cèlebre Tapís de la Creació (s. XII), un conjunt valuós d’escultura, pintura i argenteria gòtiques i el retaule renaixentista de Santa Helena (s .XVI).

El Tresor Capitular és una exposició de peces que al llarg dels segles han servit o serveixen encara per al culte litúrgic. Dins les seves sales es poden contemplar peces com creus processionals, la custòdia per a la processó del Corpus, retaules o fragments de retaules d’entre els segles XV i XVIII, reliquiaris, calzes, frontals d’altar i altres objectes destinats al culte.

Plaça de la Catedral 17004 Girona Telèfon: 972 427 189 A/e: visites@catedraldegirona.org

La peça més important del tresor es troba a la darrera sala: el Tapís de la Creació. És un brodat de finals del S. XI o principis del XII, una de les mostres més antigues de teixit sumptuari de l’Europa Medieval.

HORARIS: D’abril a octubre: de 10 a 19.30 h. De novembre a març: de 10 a 18.30 h.

MAGAZINE

Dues opcions per descobrir Girona

El Museu d’Història dels Jueus El Museu d’Història dels Jueus té per objectiu preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, que al llarg de tota l’edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país. El centre Bonastruc ça Porta, on s’ubica el Museu d’Història del Jueus, és a més la seu de l’Institut d’ Estudis Nahmànides, on es desenvolupen projectes de recerca de la Girona jueva i difusió amb programes científics, conferències, cursos i altres activitats. El Museu compta amb onze sales que conformen un recorregut que relata aspectes de la vida quotidiana, la cultura i la història de les comunitats jueves a Catalunya i a Girona en època medieval. En la majoria dels casos, el museu ha procurat il·lustrar les explicacions del recorregut museològic amb exemples procedents de la història de la

Girona jueva. Aquests exemples, tant documentals com arqueològics o iconogràfics, ofereixen una explicació genèrica de les formes de vida jueva a la Catalunya medieval. Carrer de la Força, 8 17004 Girona Telèfon: 972 216 761 A/e: callgirona@ajgirona.cat HORARIS: Juliol i agost: de dilluns a dissabte de 10 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14 h. De setembre a juny: de dimarts a dissabte de 10 a 18 h; dilluns, diumenges i festius de 10 a 14 h. Tancat els dies 1 i 6 de gener, 25 i 26 de desembre.

MAGAZINE

Caçar el tió al bosc com a activitat familiar

Aquesta temporada de Nadal, a Rupit se n’han pensat una de bona! Una activitat lúdica perquè els nens i nenes puguin cercar el seu tió pels boscos de Rupit i del Collsacabra. Es tracten de tions caganers de debò, entre 35 i 45 cm de llarg i entre 15 i 20 cm de diàmetre, porten barretina i treuen una llengua ben simpàtica. Aquesta iniciativa és obra de Rupit Viu!, un projecte apassionat per aquest bonic poble i que, a més de l’activitat de “caçar el tió”, també ofereix visites guiades, activitats d’ecoturisme, esports i ofertes en restaurants i allotjaments a famílies, grups i empreses. Com funciona l’activitat d’anar a caçar el tió? Pots comprar on line el teu tió a rupitviu.com/cagations i Rupit Viu! amagarà el tió de Nadal per algun bosc o prat dels entorns de Rupit per tal de fer una petita excursió i viure l’experiència d’anar a trobar-lo amb els vostres fills. A més a més, podeu personalitzar el tió amb el missatge que més us agradi. Un cop feta la reserva i el pagament del tió, us enviaran informació detallada del lloc on el trobareu: un mapa amb una descripció del lloc on està amagat, en enllaç a Google Maps amb la seva ubicació i les coordenades GPS per si voleu utilitzar el vostre dispositiu mòbil. Si a més d’aquesta informació tinguéssiu alguna dificultat en trobar-lo, Rupit Viu! posa a la vostra disposició un telèfon de contacte el mateix dia de l’activitat. O sigui que més fàcil impossible! Una activitat per fer amb els més petits! El dia que hagis indicat a la reserva hi haurà el tió esperant-vos. Gaudireu d’una passejada molt agradable i a més, els vostres fills viuran una experiència inoblidable: trobar el seu tió enmig del bosc! Si en vols saber més: www.rupitviu.com info@rupitviu.com Tel. 685 83 46 63

Rupit Viu! ha estat premiat a la segona edició dels Premis de Turisme Responsable de Catalunya.

MAGAZINE

Granbosc: La Biomassa és la manera d’escalfar les nostres llars més econòmica que existeix

Granbosc: La Biomassa és la manera d’escalfar les nostres llars més econòmica que existeix.

Granbosc és una empresa social, especialitzada en la producció, venda i distribució de Biomassa. A partir de la biomassa obtinguda de la neteja de boscos i l’aprofitament de restes de fusta industrial, produïm i venem Llenya, Pèl·let, Briquetes, Encenalls, Estella i Carbó vegetal, i ho distribuïm fins a la col·locació final. Tots aquests productes tenen com a denominador comú la Qualitat. Qualitat per optimitzar l’escalfor de les estufes, calderes, etc. La biomassa en estat òptim rendeix més i això vol dir estalvi; estalvi del subministrament de la mateixa, i estalvi de la maquinària. Aquesta qualitat la trobareu en el Grosc, tant en el contingut i el continent com en el concepte. El Grosc és un m3 de llenya endreçada en una estructura estable de fusta, que permet guanyar en comoditat i manipulació, ser precís en el volum i just en el preu de la llenya. El Grosc és la forma més honesta i econòmica de vendre llenya. Sempre rebreu la mateixa quantitat.

Per saber-ne més, us recomanem que entreu a la pàgina de Granbosc a www.granbosc.cat, on també podreu fer la compra on-line, i veure tots els serveis que tenim. Us hi esperem!

Granbosc Ctra. Vic-Manlleu, km. 6 - Antigues Sitges d’Osona 08560 Manlleu (Barcelona) T. 653 363 147 info@granbosc.cat

MAGAZINE

Coneixes la història del caganer?

Coneixes la història del caganer? El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca. La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades. La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de “cagador”, “home que caga”, o “home que fa ses feines”. Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult

–ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixement o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: “On és el caganer?”, a fi que s’entretingui buscant-lo. El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades “rajoles del oficis”. Hi ha també romanços del segle XIX, en castellà i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica. És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot , en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes

MAGAZINE en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats. Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia. La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja. Pel que fa referència a la variant femenina d’aquesta popular figura, cal dir que d’uns trenta anys ençà en fabriquen també models de “caganera”. El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal, coincidint amb l’època d’aparició de les primeres minifaldilles als carrers. A part d’aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica. Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat, o amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·leccionistes, creen models insòlits i especials. Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular. Font: Amics del Caganer

Coneixes la història del caganer?

MAGAZINE

Entrevista a Anna Comet, guanyadora de l’Everest Trail Race

L’osonenca Anna Comet ha estat la guanyadora de la categoria femenina i cinquena de la classificació absoluta a l’Everest Trail Race d’aquest 2014. Pocs dies després d’aconseguir un resultat excel·lent en aquest repte format per sis etapes, 160 quilòmetres i 30.000 metres de desnivell acumulat al Nepal, explica les seves sensacions i què prepara a partir d’ara. Com ha anat l’experiència? Ha sigut increïble, i com més dies passen més me n’adono. Mai havia fet una cursa així, ni pel tipus de prova ni per l’entorn, i m’ha agradat molt. Esperaves aconseguir aquest gran resultat? Tenia clar que volia anar a competir i a intentar fer-ho bé, però no m’esperava que anés així. Encara ho estàs paint? Sí, perquè quan estàs fent la cursa et centres en el cansament i en pensar en el que vindrà el dia següent. Un cop arribes aquí i t’ho mires amb perspectiva, vas assumint el que has fet a nivell esportiu i també tot el que has viscut. A part del resultat, què t’emportes d’aquesta prova? És una cursa bastant exclusiva, amb pocs corredors, i això fa que hi hagi molta convivència i que tingui un ambient molt especial.

Anna Comet comença a preparar la temporada d’hivern després de la victòria a l’Everest Trail Race

Com et vas preparar físicament? Ha estat complicat perquè a finals de setembre em vaig lesionar mentre disputava l’Ultra Pirineu, i la preparació ha estat sobretot amb bicicleta perquè em permetia fer volum sense tenir dolor al genoll. Tant el meu preparador físic com el meu fisioterapeuta han fet una feina increïble, i durant les últimes setmanes he passat de fer bicicleta a córrer. Amb aquest viatge, has tingut temps per fer turisme? Una mica. Vam estar 4 dies a la ciutat de Katmandú, que no em va agradar. Llavors, tot fent la cursa vaig descobrir la part de muntanya que, en el fons, és el tipus de turisme que faria si hi anés en una altra ocasió. El fet de competir t’ha permès viatjar molt. Amb quin lloc et quedes? Sense cap dubte, em quedo amb aquest últim: el Nepal. Des del

MAGAZINE

Entrevista a Anna Comet, guanyadora de l’Everest Trail Race

punt de vista d’una persona que li apassiona la muntanya, és la meca de l’alpinisme. Què té de diferent? Pel que fa al paisatge, quan vas als Alps penses que els Pirineus són petits, però quan vas aquí penses que són els Alps els que es queden petits. I a part del paisatge... També em va agradar molt per la gent, que viuen com 200 anys enrere: a la majoria de llocs no hi ha carreteres, s’ho carreguen tot a sobre, tenen les seves gallines i el seu hort... viuen al seu ritme. Amb l’Everest Trail Race tanques aquesta temporada i comences la d’esquí? Sí, i de fet vaig molt tard perquè ara ja hauria de ser als Alps preparant la temporada d’hivern amb els meus companys, però és una aposta que vaig fer. Com t’ha condicionat el fet de disputar l’Everest Trail Race a aquesta època? He decidit reduir molt la temporada d’hivern. Sí que compliré amb alguns compromisos que tinc amb la marca Dynafit i amb la selecció, però apostaré per fer una temporada d’estiu més forta. Per tant, quines competicions d’esquí tens previst fer? Lluitaré per fer un bon paper a la Copa d’Espanya, i faré tots els campionats d’Espanya i tots els de Catalunya I a nivell internacional? Potser participaré en una Copa del Món que es disputa a Andorra, perquè no tinc ganes de viatjar gaire aquest hivern. A més a més, potser també tornaré a fer la Pierra Menta.

Foto: Drixx Photography

Ja tens calendari de cara a l’estiu? Començaré amb la Transvulcania, el 9 de maig. Tinc previst combinar dues o tres ultres i en principi seguiré amb la Copa del Món.

a les tardes descanso, entreno i em dedico a fer la resta de feines. També he de dir que tinc sort que la meva parella comprèn perfectament que aquest esport és molt important per mi i m’ho respecta molt.

I a part de fer esport, també treballes. Sí. Sóc professora, porto la comunicació de clubs i empreses, faig traduccions i també d’entrenadora, tant en persona com online.

Quines altres aficions tens? M’agrada molt escriure perquè m’ajuda a desconnectar, i tinc un blog on escric les meves vivències: annacomet.blogspot.com. Tot i això, la muntanya és la meva gran afició, ja sigui observant, passejant, fent fotos... és una forma de vida.

Com ho fas per compaginar la feina i els entrenaments? La feina de professora m’ocupa el matins, i

MAGAZINE

Es Portal organitza les primeres jornades sobre l’angula per celebrar el primer aniversari

Es Portal Hotel Gastronòmic organitzarà les 1eres Jornades gastronòmiques de l’angula de l’1 al 21 de desembre per celebrar el 1er aniversari, que es faran amb la col·laboració d’Angula del Ter, de Torroella de Montgrí i conjuntament amb els restaurants Sa Punta i Sol Blanc, de Pals. També s’ha preparat un Menú especial Veuve Clicquot, un sorteig de dues visites per a dues persones a les caves Recaredo i es convidarà a dinar a 40 persones coincidint amb el 4 de desembre, la data del primer aniversari de l’obertura. El primer acte de les celebracions es fa aquest dijous, 27 de novembre, amb un test guiat dels vins del celler ca n’Estruc. El propietari d’Es Portal Hotel Gastronòmic, Joan Carles Sánchez, ha explicat que ‘a part d’una celebració, aquest aniversari és una declaració d’intencions del que volem que es converteixi Es Portal Hotel Gastronòmic, un espai dedicat íntegrament a la gastronomia i on passaran moltes coses relacionades amb aquest món, amb el territori i el paisatge que ens envolta i amb els productes que ens regala’. En les Jornades Gastronòmiques de l’angula es podran degustar diversos plats elaborats amb Angula del Ter, pescada de forma artesana en el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el

Baix Ter, utilitzant les arts tradicionals. Durant aquests jornades és previst que hi hagi una presentació feta pel responsable d’Angula del Ter, Juli Carbó, per explicar la pesca tradicional de l’angula i un tast. Un altre dels punts destacats d’aquest aniversari és el Menú especial Veuve Clicquot que es podrà degustar entre el 28 de novembre i el 6 de gener de 2015. Es tracta d’un menú de 6 plats a preu tancat que inclou una ampolla de Champagne Veuve Clicquot per cada dos comensals. El menú consta d’Espatlla ibèrica de gla amb pa de vidre sucat amb tomata, Llom de llagosta amb crema de fonoll escalivat i oli de garoines amb brots verds de mizuma, Pop a la brasa amb amanida de germinats variats i vinagreta de magrana amb ametlles, Suprema d’orada salvatge a la planxa amb estofat de ceps i mongetes del ganxet i una Infusió de maduixes acompanyada amb gelat de menta verda d’Àngelo Corvitto. Coincidint amb el dia de l’aniversari, el 4 de desembre, Es Portal Hotel Gastronòmic regalarà un dinar a 40 persones. Serà un obsequi molt especial dedicat a un dels productes estrella d’Es Portal, l’arròs de l’Estany de Pals que cultiva l’Albert Grassot. Per assistir a aquesta celebració caldrà obtenir

les invitacions a través de les xarxes socials d’Es Portal Hotel Gastronòmic. Els convidats seran convocats tots a la mateixa hora i seuran a la mateixa taula. Entre els comensals d’Es Portal que demanin cava Brut de bruts 2005 de Recaredo entre l’1 de desembre i el 6 de gener, es farà un sorteig de 2 invitacions dobles per fer una visita guiada a les

MAGAZINE

Es Portal organitza les primeres jornades sobre l’angula per celebrar el primer aniversari

caves Recaredo. La visita inclourà entrar al celler i amb un detall molt especial: el desgorjat d’una ampolla de cava Reserva particular. Els actes del primer aniversari comencen aquest dijous, 28 de novembre, amb un Tast guiat de vins del celler ca n’Estruc, d’Esparraguera, amb la participació d’Anna Martí. Aquest tast, només per a 30 persones, s’acompanyarà d’un sopar cocktail elaborat per Joan Carles Sánchez. Idoia (blanc i negre), Ca n’Estruc xarel·lo i l’Equilibrista (blanc i negre) seran els vins que es podran degustar en aquest tast, en el que s’ha anunciat que hi haurà també una ‘petita sorpresa’. Es Portal va obrir les portes a Pals el 4 de desembre de 2013 en una masia restaurada del s. XVI i forma part del col·lectiu la Cuina de l’Empordanet. Amb 8 habitacions i 1 suite, aquest hotel de 4 estrelles que forma part de Petits Grans Hotels de Catalunya, ha obtingut la certificació d’Hotel Gastronòmic.

Es Portal Hotel Crta. de Pals a Torroella de Montgrí, 17 www.esportalhotel.com

MAGAZINE

El club dels recomanats

El club dels recomanats Activitats d’aventura, excursions o relax, molt per escollir a la Vall de Camprodon

L’hotel Grèvol es troba a la Vall de Camprodon, concretament al poble de Llanars, una zona que mostra la seva màxima esplendor durant la temporada d’hivern. Després de 25 anys acollint els visitants del Ripollès, l’hotel Grèvol segueix essent un hotel familiar de referència on es pot gaudir de la tranquil·litat i el descans. Paral·lelament a aquest descans, però, també es pot aprofitar l’estada per descobrir l’entorn natural de la vall fent excursions o practicant activitats com el senderisme, les rutes en BTT, les excursions a cavall o les raquetes de neu, entre d’altres. A més a més, el Club Termal i el Centre Spa de l’Hotel Grèvol proporcionen als seus hostes el relax i les teràpies necessaries per cuidar-se i alhora desconnectar de la rutina.

T’ho recomana

Ctra. de Camprodon a Setcases 17869 - Vall de Camprodon Llanars Telèfon: 972 741 013 info@hotelgrevol.com facebook.com/hotelgrevolspa twitter.com/HotelGrevolSpa

MAGAZINE

El club dels recomanats

MAGAZINE

El club dels recomanats

Un lloc ideal per degustar plats de cuina casolana amb productes de la Garrotxa

Dins del grup Cuina Volcànica, diversos restaurants de la Garrotxa ofereixen una cuina basada en un receptari tradicional, creatiu i atrevit que permet descobrir els productes típics de la zona.

Ctra. de Santa Pau, s/n - km 2,7 17812 - Batet de la Serra Tel. 972 266 134 / 972 270 817 www.hostaldelsossos.com info@hostaldelsossos.com facebook.com/hostaldelsossos

T’ho recomana

Un d’aquests establiments és l’Hostal dels Ossos, un restaurant que compta amb la història de tres generacions i que defineix la seva cuina com “tradicional i casolana, amb productes de la comarca”. A la seva carta s’hi poden trobar plats com els cargols a l’adoba, el remenat de fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada i bolets, l’ànec amb peres, els ossos d’espinada, la vedella amb bolets, els peus de porc amb naps, el mousse de iogurt de la fageda, les farinetes de fajol o el volcanet de fajol.

MAGAZINE

El club dels recomanats

Una proposta familiar i divertida per als mes aventurers

“El bosc dels impossibles”, així es defineix Costa Brava Parc Aventura, una proposta situada a l’Empordà on els més petits, i els no tan petits, poden sentirse com els més aventurers amb les més de 80 activitats suspeses als arbres: més de 500 metres de tirolines, salts al buit, lianes, passarel.les, ponts, túnels, skate, slackline, salts de Tarzan, estreps, gronxadors...

Camí del Bernegar S/N 17256 - Masos de Pals (Girona) Tel. 972113443 / 697764194 www.costabravaparcaventura.com info@costabravaparcaventura.com facebook.com/costabravaparcaventura

Costa Brava Parc Aventura proposa vuit circuits, cadascun amb la seva peculiaritat. Els més atrevits, per exemple, poden escollir el circuit que consisteix en fer dos salts al buit: un salt horitzontal per arribar a una xarxa situada a més de 3 metres d’alçada amb l’ajuda d’una goma elàstica, i llançar-se des d’una base situada a 10 metres d’alçada ancorat a un cable subjecte a un instrument que permet a l’usuari frenar-se lenta i progressivament.

T’ho recomana

30 Vicolot: cada vegada més propers, cada vegada més presents! Punts de distribució:

A part de les dues capitals, també estem presents a Manlleu, Centelles, Torelló, Tona, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan Les Fonts o les Valls d’en Bas i la Vall de Bianya. Segueix-nos a www.vicolot.com, al Facebook i a Twitter: @vicolot

VIC

AQUARIUM DEL GES ART EN CUINA BIBLIOTECA DE VIC BOI GALTÉS BRUNNI IMAIG VIC CAMBRA DE COMERÇ DE VIC CLUB PATÍ VIC COOPERATIVA PLANA DE VIC CORRETJA EL GALLARET ESTANC CRIVILLÉS FRANKFURT BAVIERA MUNTANYA DE LLIBRES OFICINA DE TURISME ÒPTICA ESTRADA QUELMI QUESVIC UNIVERSITAT DE VIC XARCUTERIA MOLAS

OLOT

AGROBOTIGUES VERNTALLAT ARESTA BIBLIOTECA D’OLOT CAFÈ EUROPA CAN 60 CAN CARBASSERES CAN JAPOT CONSELL C. DE LA GARROTXA CORREDERA NÚVIES CRISTINA PUJOLRÀS JOIES FONT ESPORTS FONT MODA FONTFREDA PINTURES LA QUINTA JUSTA NO-RES JOIERIA OFICINA DE TURISME L’HOSPICI ROCANEGRA CAFETERIA CAFÈ DEL MIG

TORELLÓ

AJ. DE TORELLÓ ASTOR CASUAL MODA

CELLARIUM COPYGES CUCUT DECO ART DISSENY D’ARGENT ELECTRICITAT LLASS MARTA CABALLERIA MODA PISCINA DE TORELLÓ

MANLLEU

BIBLIOTECA DE MANLLEU MUSEU INDUSTRIAL DEL TER

LES PRESES

AJ. DE LES PRESES BAR LA PLAÇA CAMPI QUI PUGUI C. BICICLETES CAN CENTRAL CAN MORERA CBR ESTILISTA FARMÀCIA PRAT FLECA CAN DORCA VERTISOL HOSTAL

CENTELLES

AJ. DE CENTELLES MIMA’T PISCINA DE CENTELLES REGINA JOIERIA

ST. JULIÀ DE VILATORTA

AJ. DE ST. JULIÀ CA LA MANYANA CROSSANDRA MAS ALBEREDA PUIGLAGULLA RESTAURANT

VALL D’EN BAS

CASA RURAL EL CALLÍS

HOTEL LLEVANT

PLATJA D’ARO

PALAFRUGELL

CÀMPING VALLDARO HOTEL CALA DEL PI HOTEL COSTA BRAVA OF. DE TURISME DE P. D’ARO MARISQUERIA ARADI MARTI COLL SA COVA RESTAURANT NM SUITES VIART FISHOP

PALS

RESTAURANT HOTEL SA PUNTA RESTAURANT HOTEL LA COSTA

LLAGOSTERA ELS TINARS CA LA MARIA CAN PANEDÈS STA. CRISTINA D’ARO/SOLIIUS MAS TAPIOLAS LES PANOLLES

MADREMANYA RESTAURANT HOTEL LA PLAÇA

TORROELLA DE MONTGRÍ

PORTAL DE MAR

PALAMÓS

LA GAMBA MAS DELS ARCS

BEGUR

AJ. DE ST. ESTEVE D’EN BAS QUADS D’EN BAS

L’HOSTALET DELS INDIANS REST. HOTEL AIGUA BLAVA

VALL DE BIANYA

LLAFRANC

AJ. DE LA VALL DE BIANYA CA LA GRACIETA BAR HOSTALNOU DE BIANYA

RESTAURANT LA XICRA

TORRENT

REST. H. MAS DE TORRENT

CASSÀ DE LA SELVA MAS CANYET MAS ROS

VIDRERES

CAN POU RESTAURANT FONT DEL PLA

CAMPLLONG CAN BARRIS

GIRONA

HOTEL LLEGENDES DE GIRONA GIROBOWLING GRAN SOL BUFFET OF. DE TURISME DE GIRONA HOTEL CARLEMANY TOMAQUET BAR RESTAURANT

STA. COLOMA DE FARNERS APARTAMENTS STA. COLOMA MAGMA MASIA GALLART MAS SOLÀ

LLOFRIU

SALA GRAN

CAMPRODON

ESTANC MORER

RESTAURANT HOTEL EL FAR RESTAURANT HOTEL CASAMAR RESTAURANT

ALTRES PUNTS DE DISTRIBUCIÓ:

MASIA VILASENDRA

EL REVOLT DE ST. QUIRZE DE S.

HOTEL EL VENTÓS

FONT DEL GRÈVOL

HOTEL MAS ALBEREDA

HOTEL EL MONTANYÀ

ARCADA DE FARES

AJ. ST. FELIU DE PALLEROLS

GOLF EL MONTANYÀ

ESTANC CAMPRODON

CÀMPING LAVA

CA L’ANNA DE VENTOLÀ

MANCOMUNITAT CAMPRODON

MAS PIGUILLEM

BAR LA PLAÇA DE RIBES DE F.

CÀMPING VALL DE BIANYA

RESTAURANT CAP DEL PONT