Any V Revista núm. 35
GARROT X A - OSONA - RIPOLLÈS - L A SELVA - BAIX EMPORDÀ - ALT EMPORDÀ - GIRONÈS - PL A DE L’ E S T A N Y - E L B A G E S
Olot i Sant Lluc
La fira de la Castanya
Què ens agrada als catalans?
La tradicional fira ramadera arriba amb més força que mai
A Viladrau és temps de castanyes, de bruixes i de Tots Sants
Reflexions humorístiques sobre el nostre caràcter
La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història
MAGAZINE
E
Editorial
l premi Nobel de literatura de l’any 1957, el filòsof i escriptor francès Albert Camus, uns dels pares de l’existencialisme, va deixar una sentència per a la posteritat que tenia relació amb l’estació de l’any que acabem d’entrar: “la tardor és una segona primavera en la que cada fulla és una flor”. Aquesta frase, un cant a l’esperança i a la bellesa de la natura ens serveix per encetar el número 35 del nostre Magazine.
Balmes i carrers adjacents i la Fira Ramadera a la plaça de Braus, consolidant-la així en la ubicació original del certamen que data ni més ni menys que de l’any 1315! Un article humorístic sobre allò que traiem pit els catalans i que ens encanta de sobre manera i un altre sobre el turisme al llarg de la història deixaran pas al Club dels Recomanats, una secció ja consolidada del nostre projecte vertebrador de territoris.
I ho fem amb els set municipis que conformen l’arxiconeguda Vall d’en Bas, però que a la tardor, adopten unes tonalitats espectaculars que seria gairebé un sacrilegi no prestar-hi l’atenció que es mereixen. Aquests dies, la Vall està preciosa i les ermites que esquitxen el seu terra volcànic estan preparades per la vostra pausada visita.
Que sigueu molt feliços i que tingueu una bona tardor!!!
Continuarem amb la Fira de la Castanya de Viladrau, que s’ha convertit en una cita única situada en un entorn privilegiat, el Parc Natural del Montseny, reserva de la Biosfera. Una fira on la gastronomia, l’oci i l’espectacle per a tothom omplen a vessar un poble i un paisatge on la castanya, la tardor i el dia de Tots Sants en són els protagonistes: cultura, tradició i activitat comercial es donen la mà per gaudi dels seus àvids visitants. A Olot, la Fira de Sant Lluc dóna la benvinguda a la tardor el 18 i 19 d’octubre, concentrant tots els espais firals i més de 100 activitats al centre de la ciutat. Aquesta tradicional fira començarà el 18 d’octubre amb la 59a Fira del Dibuix a la plaça Clarà, el mercat extraordinari de roba a la plaça
VIQOLOT 10-2015_Layout 1 13/10/15 14:45 Page 1
Redacció:
Lluís Musach Anna Fontseca Anna Traveria Roger Fitó Alba Orra
Fotografia:
Joan Montero
Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot Publicitat:
Central d’Edicions 93 883 53 47 637 491 421
Director de continguts:
Roger Fitó
Disseny i maquetació:
Anna Traveria
Tirada:
5.000 exemplars
Portal d’internet: www.vicolot.com Roger Fitó
Lluís Musach
Twitter:
@vicolot
Facebook:
Vicolot Magazine
Contacta amb nosaltres:
roger@vicolot.com
Dipòsit legal: B-46.129-2009 Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54 08552 Taradell Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421 gestio@projectem.cat És una idea original de Central d’Edicions.
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
3
MAGAZINE
4
La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història
xxxx
La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història Foto: www.vallbas.cat
El municipi de la Vall d’en Bas conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre. Serrats, carenes encinglerades com les de Cabrera dels Llancers, de Freixaneda o el Puigsacalm envolten prats i boscos de faigs, alzines i roures fins arribar a la plana d’en Bas. Una plana que posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya. Els set pobles que formen el municipi destaquen per la seva singularitat. Entre ells, hi trobem els Hostalets d’en Bas, un dels nuclis més pintorescos. Passejant per aquest indret, podem visitar Sant Miquel de Falgars: una esglesiola a la qual s’hi pot
accedir des de Sant Pere de Falgars o bé seguint el camí que surt dels Hostalets i que hi arriba de forma molt directa. Des d’allà, es pot gaudir de magnífiques vistes sobre la Vall. A prop d’aquest poble, hi trobarem també Sant Esteve d’en Bas, on podem continuar la visita turística a la vall. La seva església, tot i que és d’estil romànic, conserva els afegits que s’hi van anar introduïnt en diferents èpoques, però molt especialment el segle XVIII. En planta de creu llatina, exteriorment són rellevants els absis, assentats sobre la roca.
MAGAZINE
La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història
El poble de Joanetes s’enfila en un entorn muntanyós i enfaixat de gran bellesa. Com a teló de fons, el massís escarpat i feréstec del Puigsacalm, dota a aquest nucli de gran personalitat. El Massís del Puigsacalm és el conjunt muntanyós més emblemàtic de la Vall. Amb el pic del mateix nom (1.515 m.) és un dels més alts de la comarca i gaudeix d’una vista panoràmica sobre bona part de Catalunya, des del Canigó fins al Montseny i des de la Mediterrànea fins a Montserrat i Serrelades del Berguedà. S’hi pot accedir des del mateix Coll de Barcons, a través del camí de Font Tornadissa que transcorre majoritàriament dins el terme de Sant Pere de Torelló a Osona i enllaça amb altres camins. En els darrers trams es pot continuar el recorregut en direcció a Santa Magdalena i el Pla Traver. Si fem turisme en aquesta zona, cal visitar l’església, l’edifici més vistós i representatiu de Joanetes. Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se’n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal. I si la visita coincideix amb les dates de Nadal, el Pessebre Vivent de Joanetes és una visita obligada. El que va començar com una petita representació de poques escenes a l’hort de la rectoria de l’església s’ha
convertit en un una gran escenografia que no deixa ni un racó del poble. Mobilitza més de quatre-centes persones i rememora digna i maravellosament més de mig centenar d’escenes pròpies de Nadal. Un element especialment simbòlic i molt bonic per aquestes dates, és el muntatge de l’estrella il.luminada més gran del món, inscrita en el llibre dels rècords Guiness.
5
66
MAGAZINE
La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història
Sota un contrafort emboscat de roures, alzines i faigs, que és la vegetació predominant de la Vall, sobressurt la parròquia de Puigpardines, presidint un entorn soliu i silenciós. L’església de Santa Maria de Puigpardines, que en altre temps fou monestir, té el seu orígen el segle XII, del qual es conserva encara l’antiga portalada romànica, situada a la part posterior de l’actual església, amb dues columnes i els corresponents capitells. A l’interior s’hi troba una notable pica baptismal d’immersió, úniques i rellevants restes del romànic que s’hi conserven. La parròquia de Puigpardines està estretament lligada a la nissaga d’una notable família de cavallers, la qual tenia llur força o castell dins la demarcació de l’església referida. Als primers revolts del camí que surt del mas Toralles en direcció als paratges de Fontanills, s’hi troben emboscades enmig de bardisses, algunes restes de l’antiga força. Si ens hi fixem, podem veure que es tractava d’una construcció sòlida i ferma. Ja el 1385, Antoni de Puigpardines hi consta com a propietari i resident.
Foto: www.vallbas.cat
A Sant Privat d’en Bas, una ruta obligada és la pujada al Santuari de la Verge de les Olletes i l’ermita de Santa Magdalena del Mont, una excursió d’unes dues hores. Es tracta d’una antiga i petita capelleta que rebia tantes corrues de devots que va propiciar entre 1855 i el 1895 l’excavació d’una balma encara més gran a la roca viva de la muntanya, quedant a cinc metres d’alt per vuit de fondària i 4 d’amplada. Una imatge d’alabastre de la verge reposa al seu interior, i a la part superior de la reixa de l’entrada hi ha forjades unes olles petites que han donat lloc al nom d’aquest santuari. A pocs metres de la capella un caminet ens apropa a la font de les olletes. L’església es va modificar el segle XVIII, però conserva l’àbsis i la volta semicircular de la seva primitiva estructura romànica. Al costat de l’ermita hi trobem el refugi Emili Triadú, que havia estat una antiga masoveria. Si finalment pugem al capdamunt del rost, a la zona de les antenes, l’esforç es veurà premiat amb una espectacular vista panoràmica. Podem completar la visita al conegut Salt del Sallent, on s’hi pot accedir a través de dos camins: el Camí dels Matxos i el Camí de les Escales, un per cada costat del salt. Un cop a dalt es pot contemplar una panoràmica excel.lent de la plana d’en Bas i de bona part de la Garrotxa.
Poc abans d’arribar al petit nucli de Puigpardines, un caminet s’enfila cap a dalt d’un turó, on en mig de bonics prats hi presideix l’esglesiola. La primera notícia documentada data de l’any 1396.
La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història
Per altra banda, no podem marxar de la Vall d’en Bas sense fer una visita al Mallol. Antigament, aquest llogaret fou residència dels vescomptes de Bas. Posseïa un castell o força, fortament emmurallada de la qual ja se’n tenen referències l’any 1204. La vila era el centre de l’administració vescomptal. En l’actualitat, cal destacar la casa del Veguer, la presó o casa del Notari que va exercir aquestes funcions per a tota la Vall fins la penúltima dècada del segle XIX. La vila celebra els dies 6 i 7 de desembre una de les fires amb més ressò de la contrada, la Fira de Sant Nicolau. Els seus origens es remunten a un Privilegi signat pel Rei Pere III l’any 1377. En el mateix terme municipal hi trobem també el poble de la Pinya, del qual en destaca Sant Joan dels Balbs, una de les esglésies romàniques de més rellevància de la Vall, estratègicament situada des del segle X a la falda de la serra de Rauta.En planta d’una sola nau, i tot i alguns afegits posteriors, conserva una estètica pura i austera. Antigament va ser parròquia, i la primera notícia documentada data del 977. Més informació: www.vallbas.cat
7
8
MAGAZINE
Fira de la Castanya a Viladrau: única i sorprenent!
Fira de la Castanya a Viladrau: única i sorprenent Els propers dies 24 i 25 d’octubre La Fira de la Castanya de Viladrau s’ha convertit en una fira única situada en un entorn privilegiat, el Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Una fira on la gastronomia, l’oci i l’espectacle per a tothom omplen un poble i un paisatge amb la castanya, la tardor i Tots Sants com a protagonistes, on cultura, tradició i activitat comercial es donen la mà.
La realització d’activitats culturals pròpies i singulars, amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del producte, de la tradició i de la innovació, fan de la Fira de la Castanya una fira única, sorprenent i diversa on es dona cabuda als vessants culturals , lúdics, socials, econòmiques i ambientals al voltant de la castanya, de la tardor i del territori.
És una fira que neix l’any 1995 amb la finalitat de potenciar el desenvolupament d’una activitat comercial, econòmica, social i mediambientalment sostenible. Una proposta respectuosa i coherent amb el medi ambient, mitjançant la recuperació d’un producte tant nostre i a vegades tan desconegut com és la castanya de Viladrau i del Montseny.
La Fira, inscrita en el Registre d’Activitats Firals des del 2 de març de 1999, està organitzada per l’Ajuntament de Viladrau i compta amb una Comissió de la Fira, formada per representants de tots els sectors que hi estan implicats. La coordinació es porta a terme des del CCEN (Centre Cultural Europeu de la Natura)
MAGAZINE Elements destacats: Els Guardons – Castanya de plata (des de 1996) per a entitats o institucions que treballi per la defensa de la cultura la llengua i promoció d’actes culturals i populars catalans. – Pelló de Plata (des de 1999) per a persones rellevants que treballin per la defensa de la cultura la llengua i promoció d’actes culturals i populars catalans. – Castanyers de plata per a persones de Viladrau o vinculades a la vila (des del 2000) , per a persones de Viladrau o vinculades per contribuir a difondre el patrimoni cultural i natural de Viladrau en qualsevol de les seves manifestacions i per la seva contribució a la creació i/o manteniment d’actes, entitats, festes i tradicions propis d’interès col·lectiu. La Càfila del Cavaller d’Espinzella Acte lúdic de teatre de participació al carrer, en el que cada any el Cavaller d’Espinzella i l’Erola tornen a sortir pels carrers de Viladrau el dissabte de la Fira de la Castanya en el seu intent desesperat per retrobar-se. Dues comparses, acompanyades del so de la música, conviden als assistents a seguir les comitives, de la donzella Erola i del cavaller - diferenciades pel color del mocador que porten lligat a coll. Tot s’acaba a la Plaça, a la vora del foc i de les castanyes, ballant la dansa Torra-la bé expressament creada per l’ocasió. Tast gastronòmic. La cuina de la castanya El Tast Gastronòmic es presenta sempre el diumenge de la Fira de la Castanya (últim diumenge d’octubre) i s’ha convertit en un dels plats forts de la fira. Tots els restaurants de Viladrau ofereixen un exquisit plat amb la castanya com a protagonista. El tast es realitza al pati exterior del CCEN i mostra la gran riquesa gastronòmica que ofereix Viladrau als seus visitants. Activitats complementàries: exposicions, passejades guiades. Els castanyers i la seva història i Un tast de tardor, música en viu pels carrers de Viladrau, Fotofira (Concurs de fotografia de la Fira de la Castanya).
Fira de la Castanya a Viladrau: única i sorprenent!
9
10
MAGAZINE
Olot celebra la Fira de Sant Lluc els dies 17 i 18 d’octubre
Olot celebra la Fira de Sant Lluc els dies 17 i 18 d’octubre El cap de setmana del 17 i 18 d’octubre, Olot celebra un cop més la tradicional Fira de Sant Lluc, que enguany compleix 700 anys. De fet, des del dia 3 ja hi ha programades diverses activitats, però serà durant el dissabte i el diumenge quan es concentrarà tot el gruix de propostes. De l’extensa programació que es pot trobar al web de Turisme Olot (www.turismeolot.cat), en destaca la Fira Ramadera, que aquest any canvia d’ubicació i es situarà a la parcel·la del costat de la plaça de Braus. Com a novetat, enguany aquesta fira creix en nombre de bestiar i passarà de 70 a 150 caps entre boví, oví, equí, cabrum, rucs i someres. A part d’aquesta, els carrers d’Olot també concentraran altres fires com la Fira d’Entitats, que es celebrarà dissabte i diumenge a la Plaça Major de les 10 a la 1 del migdia i de les 4 de la tarda a les 8 del vespre, i que agruparà un bon número d’associacions i grups de la ciutat. A més a més, els dies 17 i 18 Olot també acollirà la 5a Fira del vehicle d’ocasió, que reunirà més de 100 vehicles dels principals concessionaris de la comarca al Firalet; el Mercat d’artesania, que tindrà lloc al Firal; i la Fira del disc a la Plaça de Josep Clarà. Pel que fa a les activitats programades exclusivament per diumenge, en destaca el Mercat de col·leccionisme i andròmines a la Plaça del Mig, el Mercat extraordinari de roba a la Plaça Balmes, la Fira ramadera al costat de la Plaça de Braus, i la Fira del dibuix que enguany celebra la 60 edició i que tindrà lloc a la Plaça de Josep Clarà.
Cal destacar que els comerços de la ciutat estaran oberts durant tot el dia. En motiu d’aquesta popular fira que té lloc cada any a la capital de la Garrotxa, Olot obre les portes dels seus museus perquè els visitants en gaudeixin gratuïtament, i a més
a més, visitant el Museu de la Garrotxa, el Museu dels Volcans o el Museu dels Sants entre el 17 d’octubre i el 29 de novembre es podrà guanyar una activitat de lleure a la Garrotxa participant en un sorteig en què senzillament cal omplir una butlleta.
Vicreu, la vida és verda
17 i 18 D’OCTUBRE AL CENTRE DE LA CIUTAT
Organitza:
Col·labora: Mitjà Col·laborador:
11
12
Sabies que...?
Sabies que...? Els únics quatre catalans que viatjaven al Titanic van sobreviure?
Les històries dels indians havien fomentat les xerrades “aventureres” entre Julià Pallàs, Emili Padró i les germanes Florentina i Assumpció Duran, joves decidits i valents que ara fa més de 100 anys van voler fer les Amèriques a bord del ‘Titanic’. Cap d’ells no s’imaginava que aquell 15 d’abril de 1912 la contesa acabaria amb un dels naufragis més sonats de la història. Quan es va produir l’accident, els catalans dormien en una cabina de segona classe. Tots sobrevisqueren al naufragi, però no es van poder retrobar fins una setmana més tard. A més, hi havia tal descoordinació que tres dies després de la catàstrofe un telegrama de la naviliera White Star Line els donava per desapareguts i certificava la seva mort. En aquells dies de pànic, els relats dramàtics dels supervivents es barrejaven amb les declaracions tripulants, constructors del transatlàntic i amb una xifra de morts altíssima. El món estava astorat. Ni l’Emili, ni en Julià, ni cap de les dues germanes van voler entrar en aquest joc i van preferir mantenir-se’n al marge. Una vegada refets i amb els diners de la indemnització, compraren passatges en primera classe i van embarcar a ‘El Monterrey’, que els va portar a l’Havana. S’iniciava una nova vida! Mai millor dit.
MAGAZINE
Sabies que...?
Sabies que...? Els carboners del Titanic no van deixar els seus llocs de treball malgrat enfonsar-se el Transatlàntic? És de sobres coneguda la història de l’orquestra del Titanic , que va romandre tocant la sintonia ‘ Nearer, my God, to Thee ‘. No obstant això és gairebé ignorada la proesa dels carboners , l’equip de persones encarregades d’alimentar amb carbó la maquinària del transatlàntic. Tot i saber que quedant-se allà moririen, 86 homes van continuar subministrant combustible perquè el vaixell tingués energia amb la qual mantenir il·luminat, facilitant d’aquesta manera l’evacuació i permetre, al mateix temps, mantenir la transmissió del senyal de socors. I ho van fer fins a l’últim moment, ja que els supervivents van coincidir a assenyalar que el vaixell es va enfonsar completament il·luminat.
13
14
MAGAZINE
Sabies que...? El violí del director de l’orquestra del Titanic va ser subhastat per 1 milió d’euros? La subhasta va ser celebrada a la casa de licitacions Henry Aldridge & Són, a Wiltshire (sud-oest d’Anglaterra), especialitzada en objectes de col·leccionista. La casa de licitacions va superar amb escreix totes les seves expectatives. Wallace Hartley, va morir juntament amb altres 1.517 passatgers quan el vaixell es va enfonsar l’any 1912. Hartley va estar tocant fins que el vaixell va tocar fons. L’orquestra del ‘Titanic’ va interpretar l’himne ‘Més a prop teu, el meu Déu’ en un intent per calmar els passatgers alhora que aquests intentaven salvar-se en els escassos bots salvavides. El violí va ser trobat dins d’un estoig i lligat al seu propietari 10 dies després de la tragèdia. A la part posterior del violí, es veu una inscripció en la qual es revela que es va tractar d’un regal a Hartley de la que va ser la seva promesa, Maria Robinson, el 1910: “Per Wally, pel nostre compromís”. Excepte un parell d’esquerdes provocades per la humitat, el violí es troba en perfecte estat de conservació, trobant-se l’any 2006 a les golfes d’un habitatge de forma inesperada. Coses de la vida.
Sabies que...?
MAGAZINE
Salut: la mel als ulls!
Salut: la mel als ulls!
La mel és bona per la salut. Sempre i quan les abelles hagin fet tota la feina. I això no és exactament el que ens trobem en els supermercats. Ara fa 10 anys, els industrials de la mel van convèncer a Brussel·les per a que els autoritzés, sense necessàriament dir-ho als consumidors, a afegir a la mel fins a un 5% de “sucres exògens”. Les oficines antifrau són les responsables de controlar la presència d’aquests sucres i assegurar que no superin aquest 5%. El gran problema és que els mètodes d’anàlisi que estan portant-se a terme per detectar quantitats superiors només detecten els sucres de canya i de blat de moro. I els industrials poden haver decidit treballar amb altres tipus de sucre, com per exemple xarops a base de midó de cereals, que en una anàlisi es confonen amb la fructosa fabricada per les abelles. A França, la revista “Que Choisir” (què triar), en el seu número de setembre de 2014, va comprar vint pots de mel de preu baix en grans superfícies, i els va analitzar amb un nou mètode –encara no homologatque és capaç de detectar tot tipus de sucre. Per ressonància magnètica nuclear s’obté el “carnet d’identitat” molecular de la mel. El resultat va ser que un 30% de les mels eren un frau, gairebé el doble de les que detectaven els sistemes oficials. Els quatre pots de mel més carregats de “sucres exògens” que es venien en grans superfícies populars a França, portaven una etiqueta que deia “barreja de mels, originàries de la UE i no originàries de la UE”. Aquest text serveix sovint per vendre’ns mels d’origen xinès, que es compren a preus
molt baixos i a les que afegeixen una petita quantitat de mel europea. A França (país del que tenim dades) prop de dues terceres parts de les 40.000 tones de mel que es mengen, venen de la Xina o del Vietnam. D’entrada perquè és molt barata, però també perquè la producció ha caigut, en deu anys, a la meitat. Entre altres coses per un ús poc assenyat d’insecticides i fitosanitaris. Però nosaltres estem en un país on es produeix mel de qualitat, on tenim una xarxa d’apicultors artesans i on podem accedir a mels conegudes, serioses, sense afegitons i de gran qualitat. Encara és possible, a petites botigues de barri o en mercats, a fires i altres esdeveniments, trobar aquestes mels i comprar-ne. La mel, que és bona per la salut, és un edulcorant, i per tant el seu ús ha de ser
mesurat, assenyat. No hem de caure en la temptació de la compra barata, que pot acabar posant-nos a la boca mels barrejades, de molts llocs diferents, i amb sucres d’origen desconegut. La compra de mel de proximitat és possible. He volgut escriure aquest article en record de Pierre de Couessin, un bretó que va instal·lar-se a la Garrotxa i que ens ha ofert durant molts any una mel excepcional, la MEL PICOT. En Pierre ens va deixar aquest mes de novembre, víctima d’una llarga malaltia. Nosaltres i les seves abelles el trobarem a faltar. En honor seu, i pel bé de tots, donem una oportunitat a les mels del país, properes, serioses, artesanes, de gran qualitat i fetes, des del principi fins el final, per les abelles! Joan Bassets Ecogarrotxa
15
16
MAGAZINE
Olot prepara un estiu ple d’activitats Salut: Quins ous?!
MAGAZINE
L’Esquirol Rural: pau, tranquil.litat i silenci en un entorn Salut:sense Quinssorolls ous?!
17
18
MAGAZINE
Els catalans i els nostres gustos
Els catalans i els nostres gustos Aquest article, fet des d’una vessant humorística, vol fer una sàtira de les coses que a escala de l’imaginari popular català sembla que ens agraden més que no pas d’altres. De sobres és conegut al món sencer que els catalans ens creiem el melic del món, que només per ser-ho ja ens haurien de donar la independència i que el Barça hauria de guanyar totes les “Xampions” que es juguin a partir d’ara perquè “som els més
guapos i som més que un Club!”. Què s’han pensat? La primera cosa que ens encanta i molt, és escoltar un immigrant parlant en català. Això jo crec que ens “posa” i tot i passaríem de les abraçada per anar directament al catre, un altre expressió molt nostrada. La segona cosa que ens “mola” són les coses “gratis”.
Tot i que ens en fotem de “l’ex-pecident” del Barça, la veritat és que tots els catalans i catalanes embogim quan una cosa no l’hem de pagar. Ah sí! Llavors no ens serveix per res...però...oi que no l’hem pagat? Anem per la tercera: pensar que podem parlar de tot. Això sí! Som els reis de tots els temes i sinó tenim a ningú amb qui
MAGAZINE
compartir-ho tan és, obrim les xarxes socials i ho aboquem allà, amb faltes d’ortografia incloses, que el català és molt difícil d’escriure, tu! La quarta cosa que ens torna “locus” és anar dient pel món que “Barcelona és més europea que Madrid”. Per què? Perquè queda més a la vora de Londres? Perquè hi vénen més guiris? Si el l’anhelat procés no surt bé, ens menjarem amb patates xips i i salsa de l’Espinaler aquesta expressió, que sembla que ja s’hagi convertit en una frase feta! Anem a per la cinquena: que un madrileny, quan ja li hem “confessat” que som catalans, encara ens tracti amb simpatia. Aquesta “proesa” que de tant en tant aconseguim és com un orgasme triple enfilats a la font de Canaletes. Quines coses que ens agraden, eh?
Els catalans i els nostres gustos
La sisena cosa que ens agrada molt als catalans és dir “que la Marató de TV3 recull molts més diners que no pas les que fan a la resta de l’Estat”. Ah, i aquesta frase, hi afegim que és normal, ja que ens diuen que no som solidaris, però en realitat sí que ho som. I molt! Que li diguin al PP si som solidaris: podríem muntar una ONG per carrer! La setena i ja última “efervescència” catalana és una que a mi em passa molt: posar pocs diners al parquímetre, com si així estalviéssim una mica! Això ja es “es colmu” que dirien a l’APM? I llavors quan et trobes la multa enganxada al vidre i tens una hora i mitja per “arreglar el desaguisat” veus que només tens un bitllet de vint euros i que, literalment, “la guàrdia urbana et té mania i coneix el teu cotxe”. O això només passa a Vic? Roger Fitó Redacció
19
MAGAZINE
20
El club dels recomanats
El club dels recomanats
Un lloc ideal per degustar plats de cuina casolana amb productes de la Garrotxa
Ctra. de Santa Pau, s/n - km 2,7 17812 - Batet de la Serra Tel. 972 266 134 / 972 270 817 www.hostaldelsossos.com info@hostaldelsossos.com facebook.com/hostaldelsossos
T’ho recomana
Dins del grup Cuina Volcànica, diversos restaurants de la Garrotxa ofereixen una cuina basada en un receptari tradicional, creatiu i atrevit que permet descobrir els productes típics de la zona. Un d’aquests establiments és l’Hostal dels Ossos, un restaurant que compta amb la història de tres generacions i que defineix la seva cuina com “tradicional i casolana, amb productes de la comarca”. A la seva carta s’hi poden trobar plats com els cargols a l’adoba, el remenat de fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada i bolets, l’ànec amb peres, els ossos d’espinada, la vedella amb bolets, els peus de porc amb naps, el mousse de iogurt de la fageda, les farinetes de fajol o el volcanet de fajol.
MAGAZINE
El club dels recomanats
Una proposta familiar i divertida per als mes aventurers
“El bosc dels impossibles”, així es defineix Costa Brava Parc Aventura, una proposta situada a l’Empordà on els més petits, i els no tan petits, poden sentirse com els més aventurers amb les més de 80 activitats suspeses als arbres: més de 500 metres de tirolines, salts al buit, lianes, passarel.les, ponts, túnels, skate, slackline, salts de Tarzan, estreps, gronxadors...
Camí del Bernegar S/N 17256 - Masos de Pals (Girona) Tel. 972113443 / 697764194 www.costabravaparcaventura.com info@costabravaparcaventura.com facebook.com/costabravaparcaventura
Costa Brava Parc Aventura proposa vuit circuits, cadascun amb la seva peculiaritat. Els més atrevits, per exemple, poden escollir el circuit que consisteix en fer dos salts al buit: un salt horitzontal per arribar a una xarxa situada a més de 3 metres d’alçada amb l’ajuda d’una goma elàstica, i llançar-se des d’una base situada a 10 metres d’alçada ancorat a un cable subjecte a un instrument que permet a l’usuari frenar-se lenta i progressivament.
T’ho recomana
21
22 Vicolot: cada vegada més propers, cada vegada més presents! Punts de distribució:
A part de les dues capitals, també estem presents a Manlleu, Centelles, Torelló, Tona, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan Les Fonts o les Valls d’en Bas i la Vall de Bianya. Segueix-nos a www.vicolot.com, al Facebook i a Twitter: @vicolot
VIC
AQUARIUM DEL GES ART EN CUINA BIBLIOTECA DE VIC BOI GALTÉS BRUNNI IMAIG VIC CAMBRA DE COMERÇ DE VIC CLUB PATÍ VIC COOPERATIVA PLANA DE VIC CORRETJA EL GALLARET ESTANC CRIVILLÉS FRANKFURT BAVIERA MUNTANYA DE LLIBRES OFICINA DE TURISME ÒPTICA ESTRADA QUELMI QUESVIC UNIVERSITAT DE VIC XARCUTERIA MOLAS
OLOT
AGROBOTIGUES VERNTALLAT ARESTA BIBLIOTECA D’OLOT CAFÈ EUROPA CAN 60 CAN CARBASSERES CAN JAPOT CONSELL C. DE LA GARROTXA CORREDERA NÚVIES CRISTINA PUJOLRÀS JOIES FONT ESPORTS FONT MODA FONTFREDA PINTURES LA QUINTA JUSTA NO-RES JOIERIA OFICINA DE TURISME L’HOSPICI ROCANEGRA CAFETERIA CAFÈ DEL MIG
TORELLÓ
AJ. DE TORELLÓ ASTOR CASUAL MODA
CELLARIUM COPYGES CUCUT DECO ART DISSENY D’ARGENT ELECTRICITAT LLASS MARTA CABALLERIA MODA PISCINA DE TORELLÓ
MANLLEU
BIBLIOTECA DE MANLLEU MUSEU INDUSTRIAL DEL TER
LES PRESES
AJ. DE LES PRESES BAR LA PLAÇA CAMPI QUI PUGUI C. BICICLETES CAN CENTRAL CAN MORERA CBR ESTILISTA FARMÀCIA PRAT FLECA CAN DORCA VERTISOL HOSTAL
CENTELLES
AJ. DE CENTELLES MIMA’T PISCINA DE CENTELLES REGINA JOIERIA
ST. JULIÀ DE VILATORTA
AJ. DE ST. JULIÀ CA LA MANYANA CROSSANDRA MAS ALBEREDA PUIGLAGULLA RESTAURANT
VALL D’EN BAS
CASA RURAL EL CALLÍS
HOTEL LLEVANT
PLATJA D’ARO
PALAFRUGELL
CÀMPING VALLDARO HOTEL CALA DEL PI HOTEL COSTA BRAVA OF. DE TURISME DE P. D’ARO MARISQUERIA ARADI MARTI COLL SA COVA RESTAURANT NM SUITES VIART FISHOP
PALS
RESTAURANT HOTEL SA PUNTA RESTAURANT HOTEL LA COSTA
LLAGOSTERA ELS TINARS CA LA MARIA CAN PANEDÈS STA. CRISTINA D’ARO/SOLIIUS MAS TAPIOLAS LES PANOLLES
MADREMANYA RESTAURANT HOTEL LA PLAÇA
TORROELLA DE MONTGRÍ
PORTAL DE MAR
PALAMÓS
LA GAMBA MAS DELS ARCS
BEGUR
AJ. DE ST. ESTEVE D’EN BAS QUADS D’EN BAS
L’HOSTALET DELS INDIANS REST. HOTEL AIGUA BLAVA
VALL DE BIANYA
LLAFRANC
AJ. DE LA VALL DE BIANYA CA LA GRACIETA BAR HOSTALNOU DE BIANYA
RESTAURANT LA XICRA
TORRENT
REST. H. MAS DE TORRENT
CASSÀ DE LA SELVA MAS CANYET MAS ROS
VIDRERES
CAN POU RESTAURANT FONT DEL PLA
CAMPLLONG CAN BARRIS
GIRONA
HOTEL LLEGENDES DE GIRONA GIROBOWLING GRAN SOL BUFFET OF. DE TURISME DE GIRONA HOTEL CARLEMANY TOMAQUET BAR RESTAURANT
STA. COLOMA DE FARNERS APARTAMENTS STA. COLOMA MAGMA MASIA GALLART MAS SOLÀ
LLOFRIU
SALA GRAN
CAMPRODON
ESTANC MORER
RESTAURANT HOTEL EL FAR RESTAURANT HOTEL CASAMAR RESTAURANT
ALTRES PUNTS DE DISTRIBUCIÓ:
MASIA VILASENDRA
EL REVOLT DE ST. QUIRZE DE S.
HOTEL EL VENTÓS
FONT DEL GRÈVOL
HOTEL MAS ALBEREDA
HOTEL EL MONTANYÀ
ARCADA DE FARES
AJ. ST. FELIU DE PALLEROLS
GOLF EL MONTANYÀ
ESTANC CAMPRODON
CÀMPING LAVA
CA L’ANNA DE VENTOLÀ
MANCOMUNITAT CAMPRODON
MAS PIGUILLEM
BAR LA PLAÇA DE RIBES DE F.
CÀMPING VALL DE BIANYA
RESTAURANT CAP DEL PONT