Vicolot-CostaBrava. Núm. 32

Page 1

Any V Revista núm. 32

GARROT X A - OSONA - RIPOLLÈS - L A SELVA - BAIX EMPORDÀ - ALT EMPORDÀ - GIRONÈS - PL A DE L’ E S T A N Y - E L B A G E S

Torna l’Olotx2

Comarques de Barcelona

Gegants i capgrossos

La capital de la Garrotxa prepara un nou cap de setmana de grans descomptes 2x1.

Descobreix les propostes d’oci imprescindibles per no perdre’t ni un racó d’aquesta zona.

El taller Ventura&Hosta obre les portes per conèixer una mica més d’aquest peculiar món.

Platja d’Aro es prepara per la Gran Rua de Carnaval



MAGAZINE

A

pagès se sol dir “hivern de gelades, collita assegurada” i aquesta dita té una bona raó. El nostre ric món rural és un patrimoni que hem de conservar, perquè d’aquí en neix la nostra essència com a poble. Nosaltres, des de la plataforma Vicolot-CostaBrava encetem l’any 2015 amb el número 32, camí ja del nostre sisè any i no hi ha millor manera que encarant el fred que amb la festa del Carnestoltes, que en totes les poblacions del nostre entorn inundarà els carrers i les places de les disfresses més divertides i originals. En tenim una bona mostra amb el de Platja d’Aro, al que li hem dedicat unes pàgines especials. Però això només serà la prèvia d’un número ple de reportatges de persones que es dediquen a activitats força desconegudes per a la majoria i de les que aprendrem moltes coses si llegim article com el del taller de gegants i capgrossos Ventura&Hosta de Navata, que proposen fins i tot, cursos per aprendre’t a fer el teu capgròs, o el centre de benestar El Portal, que ofereix des del centre de la capital d’Osona, un revolucionari tractament anomenat “Crioteràpia de cos sencer”. Nosaltres ja l’hem provat i us podem assegurar que funciona! També hem focalitzat la nostra atenció a la fira “Casar-se a Osona” que ja comença a ser un clàssic, no només per la comarca pròpia, sinó perquè atreu a parelles de les comarques de l’entorn que es volen donar el “sí” i que cerquen informació per tenir-ho tot a punt fins al darrer detall.

Editorial

Per acabar, no ens volíem deixar que presteu especial atenció a l’interessant projecte de micromecenatge de l’escriptora osonenca Anna Masnou, amb el swing com a ingredient d’una novel·la molt recomanable. Per finalitzar, només ens queda desitjar-vos que encareu aquest any amb molta il·lusió i que sigueu ben feliços!

Roger Fitó

Lluís Musach

Redacció:

Lluís Musach Anna Fontseca Anna Traveria Roger Fitó Alba Orra

Fotografia:

Joan Montero

Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot Publicitat:

Central d’Edicions 93 883 53 47 637 491 421

Director de continguts:

Roger Fitó

Disseny i maquetació:

Anna Traveria

Tirada:

5.000 exemplars

Portal d’internet: www.vicolot.com Twitter:

@vicolot

Facebook:

Vicolot Magazine

Contacta amb nosaltres:

roger@vicolot.com

Dipòsit legal: B-46.129-2009 Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54 08552 Taradell Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421 gestio@projectem.cat És una idea original de Central d’Edicions.

3


4

MAGAZINE

Més de 80 colles participaran a la Rua del Carnaval de Platja d’Aro

Més de 80 colles participaran a la Rua del Carnaval de Platja d’Aro El 38è Carnaval de Platja d’Aro presenta, del 7 al 14 de febrer de 2015, sota el lema Kisses For You, més d’una vintena d’activitats amb el carrer com a escenari principal (s’hi fan tres quartes parts del programa). La regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i la Federació de Colles de Carnaval mantenen l’aposta per un carnaval popular i familiar (només tres activitats són de pagament a preus populars). Es dóna continuïtat a les principals novetats de les darreres edicions: Concurs d’Aparadors de Carnaval (exhibició tots els dies de Carnaval), Carnaval Esportiu

(divendres 13 de febrer), i el desdoblament de la Gran Rua de Carrosses i Comparses, dissabte 14 de febrer: al matí desfilen una desena de colles, fora de concurs (11 h), i a la tarda les 70 que opten a premi (16 h). La Gran Rua reparteix gairebé 5.000 euros en premis, en quatre categories: Carrossa Gran, Carrossa Petita, Comparses, i Colles Locals. També es concedeix a totes les colles participants (matí i tarda), una subvenció de 250 euros a les carrosses, i de 3 euros per cada persona disfressada, tant les que acompanyen a les carrosses com les que competeixen en la modalitat de comparsa.


MAGAZINE

Més de 80 colles participaran a la Rua del Carnaval de Platja d’Aro

També hi participen les colles dels Reis Carnestoltes de Castell-Platja d’Aro, i dels carnavals agermanats de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro, però fora de concurs. El lliurament de premis és el mateix dissabte 14 de febrer (mitjanit) en el marc del ball de carnaval al Palau d’Esports i Congressos amb Tapeo Sound System. Prèviament, l’activitat s’inicia dissabte 7 de febrer amb el Sopar de Colles de Carnaval (21 h), obert a tothom i amb la presència i participació dels Reis Carnestoltes d’anys; i tot seguit (23 h),

5

l’espectacle còmic i musical de presentació de cadascuna de les colles del municipi, obert a tothom (23 h). L’endemà, diumenge 8 de febrer se celebra la desfilada infantil a S’Agaró, animada per Soy La Fiesta (11 h), el Canvi d’Atributs entre els Carnestoltes de l’any 2014 amb els d’enguany amb una comitiva de totes les Colles Locals (18 h) i que té el seu punt culminant una hora més tard (19 h), moment en que el Rei Van Der Guiri i la Reina Rinxols de la Colla Els Pipas, inicien el seu regnat.

Reis Carnestoltes 2015


MAGAZINE

66

Més de 80 colles participaran a la Rua del Carnaval de Platja d’Aro

Les cercaviles de les Llars d’Infants Municipals són dimecres 11 de febrer (10.30 i 11 h), i també la botifarrada popular i disco mòbil (21 h). L’endemà Dijous Gras, jornada festiva al municipi, s’inaugura amb el pregó de Ses Majestats Carnestoltes des del balcó de l’ajuntament (13 h), continua amb una arrossada popular i disco mòbil per a un miler de persones (14 h), i es clou amb la gala del 6a Concurs d’Habilitats Artístiques Tu de què vas! (22 h). Diumenge 15 de febrer les activitats prenen el carrer amb els jocs gegants de Jugantots (11-14 h), Rua de Colles Locals a Castell d’Aro (12 h) i animació de carrer amb Marrinxos Band (12 h) i Bandsambant (17 h). L’Enterrament de la Sardina, dimecres 18 de febrer (20 h), clou els actes de Carnaval amb la tradicional sardinada popular.

Més informació: www.platjadaro.com


La Vall d’en Bas, set municipis plens d’història

7


8

MAGAZINE

Propostes d’oci imprescindibles per descobrir els racons de les comarques de Barcelona

Salut: xxxxxxxx

Propostes d’oci imprescindibles per descobrir els racons de les comarques de Barcelona Massís del Pedraforca

A l’extrem nord de la província de Barcelona, la natura ofereix la seva cara més salvatge. La serra del Cadí i la del Moixeró, declarades parc natural, configuren una barrera prepirinenca que acompanya el riu Segre i on neix el Llobregat. Són muntanyes que sobrepassen els dos mil metres d’altitud, entapissades de prats i d’un frondós bosc de pins negres, faigs i roures, on s’amaguen l’isard i el gall fer. És també el regne dels més agosarats, dels que els agrada seguir la ruta Cavalls del Vent, que amb diverses etapes porta de refugi en refugi, o dels que, amb el Camí dels Bons Homes, rememoren l’itinerari que van seguir els càtars quan, al segle XIII, s’escapaven de la repressió de l’exèrcit francès. La muntanya del Pedraforca, desitjada per excursionistes i escaladors, ja fa molt de temps que s’ha convertit en tot un símbol amb els seus 2.506 m d’altitud i la forma característica del seu cim. EL RIU TER, PROTAGONISTA A la Catalunya Central, el Ter és un dels grans protagonistes. Des que neix a Ulldeter, al Pirineu, fins que desemboca a la Mediterrània, fa sentir la seva remor per allà on passa. Fa anys, va moure enginys de la industria tèxtil, ara convertits en veritables museus industrials, com és el cas de Borgonyà i Manlleu. Les seves aigües ofereixen la possibilitat de navegar en caiac i per la riba es pot seguir el seu curs deixant-

EL CAMÍ DELS MONJOS

nos guiar pel GR-210. Creua dos espais naturals com son el Parc del Castell de Montesquiu i l’Espai de les GuilleriesSavassona, abans de que les seves aigües perdin força a l’embassament de Sau. Aquest espai, entre Vic i l’embassament de Sau, ofereix un paisatge per caminar entre blocs de roca de color vermellós que contrasten entre el verd d’un bosc mediterrani. En aquest indret no es pot deixar de banda dues visites obligades: l’embassament de Sau, amb els cingles de Tavertet il·luminats per la llum de mitja tarda, i el monestir romànic de Sant Pere de Casserres penjat literalment sobre un meandre del Ter.

Veí del Parc Natural de Montserrat i a prop de la ciutat de Terrassa, el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac formen part de la serralada Prelitoral catalana. A la Mola, en el punt més alt del massís de Sant Llorenç del Munt, s’alça el monestir del mateix nom. Abandonat per les veus dels monjos, actualment només els excursionistes pugen fins assolir els 1.104 metres d’alçada. El paisatge resulta impressionant i el romànic de l’antic cenobi es fa evident. L’anomenat camí dels monjos segueix sent la ruta més habitual per accedir-hi.

MONTSERRAT, UN SÍMBOL

BOSCOS I CORRENTS D’AIGUA

La muntanya de Montserrat és un dels paisatges més peculiars de Catalunya. Les seves formes arrodonides i el monestir amb la moreneta l’han convertit amb un indret visitat per peregrins, excursionistes, escaladors i turistes. A peu o per mitjà d’enginys mecànics (aeri, cremallera, funicular), Montserrat és accessible per tot tipus de públic, tant per qui vulgui passar un dia agradable en família com per qui tingui ganes de recórrer les muntanyes que van fer protagonista al tambor del Bruc, derrotant a l’invasor francès amb el seu so.

El Montseny, un massís vestit per un frondós mantell de boscos de faig, castanyers, pi negre i avets, ha sigut l’espai natural on la majoria d’afeccionats al senderisme s’han penjat la motxilla a

També resulta imprescindible sentir a l’escolania entonant el virolai, unes veus joves que han popularitzat el seu cant arreu del món.


MAGAZINE

Propostes d’oci imprescindibles per descobrir els racons de les comarques de Barcelona

l’esquena per primera vegada. Es tracta d’un paisatge humanitzat i una muntanya que en el punt més alt –el Turó de l’Home- arriba als 1.709 metres. Centres d’interpretació, pobles que conserven l’arquitectura rural, hotels amb encant per estades enmig de la natura, activitats de lleure, camins senyalitzats per fer llargues travesses o curtes passejades, llegendes de dones d’aigua o bandolers mítics, han convertit el Montseny en un destí per tots els públics. NATURA PROTEGIDA Paral·leles a la costa, un rosari de formacions muntanyoses que amb prou feines sobrepassen els set-cents metres en el punt més alt, configuren un seguit d’espais naturals protegits que representen un territori ideal per l’oci. Les serres que configuren els Parcs del Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina, s’estenen entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental, paral·leles a la costa. Poblades de bosc de pi i alzines, i amb nombrosos camins –entre ells el GR-92 que ressegueix tota la costa catalanasón el lloc ideal per fer passejades a peu, cavall o en bicicleta de muntanya. A dalt del cim o en un indret a redós, ens esperen ermites i santuaris com la de Sant Mateu o el del Corredor, dòlmens com el de la Roca d’en Toni, Pedra Gentil i Pedra, restes de poblats ibèrics com el de Puig Castellar i castells com el de Burriac que s’alçaven per defensar la costa. A TOCAR DE BARCELONA La serra de Collserola limita el creixement de la ciutat de Barcelona pel vessant nord. Declarada parc natural, representa un veritable pulmó verd tant pels habitants de la ciutat com pels qui la

9

visiten. Va ser terreny agrícola i forestal on a més s’hi conreava la vinya, i avui en dia s’ha convertit en un espai de lleure amb dos indrets molt significatius: la Torre Foster de comunicacions i la muntanya del Tibidabo on s’ubica el parc d’atraccions, tots dos veritables miradors de la ciutat. TRES ESPAIS SINGULARS Al sud de Barcelona i sense deixar la línia de la costa, el Parc del Garraf és un espai natural que presenta unes característiques singulars. A la roca calcària s’han creat tot un seguit de formacions interessants pels practicants de l’espeleologia, i a nivell botànic hi creix el margalló, un vegetal de la família de les palmeres únic en aquestes latituds. En el centre del massís, a la Plana Novella, el Palau Novella es una edificació modernista que acull un monestir tibetà. Però aquesta no es l’única sorpresa d’aquest espai natural protegit, ja que el centre d’interpretació de La Pleta està ubicat en un altre obra modernista que va ser pavelló de cacera.

Parc del Garraf

Encara que siguin petits, no es poden deixar de banda els Parcs d’Olèrdola i Foix. El primer està situat molt a prop del Garraf. La seva singularitat radica en què, en aquesta espècie de talaia de les terres del Penedès hi va haver poblament des dels ibers fins l’època medieval passant pels romans i altres pobles. Restes de tombes excavades a la roca, d’un castell i l’ermita romànica de Sant Miquel en són un bon exemple. El Parc de Foix es troba entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. L’indret més emblemàtic és el nucli de Castellet coronat per un castell del segle X que domina l’embassament de Foix, mentre que a la Gornal hi ha l’església romànica de Sant Pere. Can Fabregas del Bosc. Foto: Manel Cuesta

www.barcelonaesmoltmes.com La Diputació de Barcelona està present a: Facebook: BarcelonaEsMoltMes Twitter, Pinterest, Instagram: @bcnmoltmes


10

MAGAZINE

Els dies 30, 31 de gener i 1 de febrer torna la fira Casar-se a Osona, un esdeveniment de referència del sector nupcial i de festa de la Catalunya Central. En aquesta ocasió, se n’han avançat les dates per tal de donar més marge de temps durant el 2015 tant a les parelles potencials que planifiquen el seu casament com a tots els proveïdors presents. Com sempre, Casar-se a Osona, més que una fira és tota una experiència on es pot veure, tocar, escoltar, tastar i gaudir al màxim de tot el que s’hi pot trobar. En aquesta edició es repeteixen els actes de més èxit de públic com la passarel·la de moda, música en directe, menú de tastets al migdia obert a tothom, ponències, masterclass sobre moda, viatges, weddingplanner, i també els show cooking en directe. Passant pel photocall de benvinguda, els visitants rebran de manera gratuïta l’última edició del Casar-se a Osona Magazine, amb molts consells i idees perquè el seu dia sigui únic. També

tindran l’oportunitat de votar la taula que més els agradi, i si hi assisteixen en família disposaran d’una ludoteca. Pel que fa a les novetats d’enguany, la més destacada és la presentació d’una APP de la fira, la primera en el sector de fires de casaments a Catalunya, a través de la qual es podrà interactuar al 100% de forma on-line. També es farà entrega a tots els visitants del Rasca-Rasca del Casar-se amb un munt de premis directes. Com a novetat, hi haurà un taller de Ball Nupcial, entre moltes altres sorpreses. Com l’any passat, es repetirà la festa oficial de la Fira a l’Era del Sot el mateix dissabte dia 31 a partir de les 23.00, amb entrada gratuïta tant per expositors com per a visitants.

Fira Casar-se a Osona

L’entrada a la tercera edició de la fira Casar-se a Osona és gratuïta i es pot descarregar al web www.casarseaosona.com. Al mateix lloc web també es pot consultar el mapa dels expositors i les últimes novetats de la Fira. Per estar informats de les novetats de Casar-se a Osona en tot moment: facebook.com/CasarseaOsona twitter.com/CasarseaOsona


Vicreu, la vida ĂŠs verda

11


12

MAGAZINE

“Swing club: deixa’t endur per la música”, un interessant projecte de micromecenatge

“Swing club: deixa’t endur per la música”, un interessant projecte de micromecenatge Se sol afirmar que el swing és el primer ball inventat de forma completa pels nord-americans. I sobre aquest ball gira la novel·la Swing Club: deixa’t endur per la música, una obra fruït del talent per l’escriptura d’Anna Masnou, una osonenca que ha decidit apostar pel micromecenatge per tirar endavant aquest projecte literari. Ens entrevistem amb l’Anna perquè ens expliqui el projecte i per ajudar-la en la difusió d’aquesta campanya de micromecenatge i ella argumenta que “escric des de petita i la cosa més simple em pot despertar un moment d’inspiració”. Tant és així que la inspiració per Swing Club li va venir, com ella mateixa narra “mentre dormia, i al despertar, havia somiat, escenes, personatges, diàlegs...”. Continua explicant que després de prendre notes de tot allò que podia recordar del seu somni, va començar el procés de passar al paper tot allò que ella ja havia “viscut dins del seu cap”. Una història curiosade la qual segur que valdrà la pena saber-ne més detalls. Compta amb la portada feta per YOGOTO (www. iamyogoto.com) a partir d’una fotografia de Lys Moya (www. behance.net/lysmoyaangeler) on surten en Jordi i la Carme (www.ballalacarta.com), professors de swing i altres balls. SWING CLUB, EL RESULTAT D’UN SOMNI D’ESCRIPTORA: Del resultat del somni de l’escriptora Anna Masnou en brolla una novel·la que en paraules del prologuista Joan Mercader, “fa un retrat precís de les emocions i dels sentiments humans i aconsegueix teixir un relat ple de força i de passió”. Segons l’Anna “al lector li encantarà acompanyar els personatges i anar descobrint les seves vides, amb personatges molt reals, que podrien passar pels nostres veïns o els nostres amics”. L’obra està ambientada a Sidney, una ciutat nord-americana Delaware (Nova York) i comença cronològicament ubicada

a la segona dècada del segle XX per anar seguint les diverses generacions d’una família fins al dia d’avui, i amb el Swing com element principal. La majoria de personatges saben ballar swing i és un club d’aquesta modalitat de ball on es desenvolupa la major part de l’argument.


MAGAZINE

“Swing club: deixa’t endur per la música”, un interessant projecte de micromecenatge

EL MICROMECENATGE: L’autora explica que per fer el projecte possible “ com moltes de les coses bones de la vida, cal l’ajuda de moltes persones” i que per poder fer-ho realitat “es pot col·laborar com a mecenes, però també fent petites aportacions o bé fer-ne difusió a amics i coneguts per donarli més ressò”. La presentació de la novel·la, que està prevista pel cap de setmana del 28 i 29 de març, serà tal com afirma l’Anna “una bona oportunitat per venir, gaudir de bona companyia, escoltar una mica de Swing i endur-se l’exemplar signat”. En cas que no es pugui venir a les presentacions, l’autora explica que “les recompenses es començaran a enviar la primera setmana d’abril, de manera que per Sant Jordi tots els mecenes puguin ja gaudir del seu exemplar”. A QUÈ ES DESTINEN LES APORTACIONS: Principalment, les aportacions dels col·laboradors aniran destinades a possibilitar la publicació de la novel·la i segons Anna Masnou “són 1.000 euros el mínim que ens cal per aconseguir el que volem fer, tot i que si passem d’aquesta quantitat, podrem imprimir més exemplars, millorar la qualitat d’impressió o fer més difusió per arribar a més lectors”. Sobre les recompenses, l’Anna ens explica que consisteixen bàsicament a “tenir un exemplar del llibre i figurar al capítol de mecenes però també hi ha propostes originals com ara una classe d’iniciació al swing”. L’autora també vol afegir que “pels mecenes que encarreguin el llibre en paper, hi haurà a més també un detall sorpresa i exclusiu. Però aquest, per saber en què consisteix, caldrà que s’esperin a rebre’l!”. Vols participar en el micromecenatge? Codi QR de la pàgina de Verkami del projecte: Enllaç de la pàgina web. http://vkm.is/swingclub Dades de contacte de l’autora: anna@resalt.cat

13


14

MAGAZINE

Olot torna a multiplicar-se per 2 l’últim cap de setmana de febrer

Olot torna a multiplicar-se per 2 l’últim cap de setmana de febrer Els dies 27 i 28 de febrer i l’1 de març, la capital de la Garrotxa celebra una nova edició de l’Olotx2, una iniciativa que enguany compleix tres edicions i que consisteix en donar a conèixer la cuitat a través de grans descomptes. Al llarg d’aquests tres dies, tothom qui decideixi visitar la Garrotxa podrà gaudir d’ofertes 2x1 a 35 allotjaments, 30 restaurants, 60 comerços i 13 bars i cafeteries. A més a més, durant el dissabte i el diumenge al matí també hi tindrà lloc la botiga al carrer. Com a activitats complementàries, dissabte a la tarda Olot s’omplirà de música gràcies als grups, solistes i escoles de la Garrotxa que pujaran als 9 escenaris repartits per la ciutat. A banda d’això, els més petits tenen una cita el diumenge 1 de març a dos quarts de 12 del migdia, ja que el Sr. Pla i en Flusky també visitaran Olot per presentar el nou Espectacle Somnis dels SP3. Per més informació: www.olotx2.cat


Vicreu, la vida ĂŠs verda

15


MAGAZINE

16

Salut: Quins ous?!

Salut:

Quins ous?! Ara fa uns dies, per un tema de geranis, vaig visitar una agrobotiga prop de casa. Un d’aquells centres de confiança, que teòricament estan ajudant-nos a vendre i promocionar els productes de la terra, propers. Aprofitant la visita, vaig donar un volt per la zona d’alimentació. Anava veient llegums de proximitat, sucs del país, fruita, etc. i estava, ho he de dir, força content.

El problema va ser precisament aquest. Quan vaig llegir l’etiqueta dels presumptes “ous de pagès”, vaig veure que en realitat eren ous d’una granja intensiva, amb les gallines en gàbia, i que era una granja de València! És a dir, la gent entrava a l’agrobotiga de tota la vida, per trobar els productes de casa nostra, i sortia amb una dotzena d’ous de gallines criades en gàbia a València.

I, de cop, en una cistella de vímet, prop de l’aparador, vaig veure els ous. Era evident que tenien aquella cistella per oferir als compradors “ous de pagès”, d’aquells que son tant bons perquè les gallines viuen com abans. Els compradors els agafaven a l’engròs, i els posaven en oueres de 6 o 12 unitats, per menjar truites com les que ens feia la mare.

L’agrobotiga no enganyava a ningú. Enlloc no deia que fossin ous de gallines en pastura, ni que vinguéssin d’un poble veí. I els ous estaven correctament etiquetats, fent que la venda fos absolutament legal. Podem discutir si aprofitaven per incrementar el preu, suposant que la gent estaria disposada a pagar més per uns ous comprats dins d’una cistella. Això darrer no ho podem saber, perquè no vaig gosar preguntar-ne el preu.

Encuriosit, vaig voler veure d’on eren. Vaig agafar-ne un, i em vaig trobar amb el que em temia. Com que reglamentàriament cada ou ha de portar marcat en tinta l’origen, podien passar dues coses: que els ous fossin marcats o no. Si no ho eren, hi havia un problema de legalitat, però no necessàriament de qualitat. En tot cas, en una botiga com aquella era desitjable que fossin etiquetats, i ho eren!

En tot cas, el que si és primordial és que comencem a aprendre a llegir les informacions dels aliments que comprem. Les etiquetes ens diuen un munt de coses sobre els que ens empassem al menjar. En el cas dels ous, per exemple, l’etiquetatge s’organitza de la


MAGAZINE següent manera: En primer lloc hi ha un número que ens diu la forma de cria. Després dues lletres, per l’estat on s’han produït. I finalment, un seguit de xifres que ens diuen successivament, la província, el municipi i la granja d’on venen aquests ous. És a dir, quan comprem ous, per exemple, si el primer número és un 3, vol dir que les gallines estaven engabiades, mentre que si és un 0, vol dir que son ecològiques. Al mateix temps, si després de ES veiem un 08, la província és Barcelona, i un 17 és Girona. Els ous que vaig trobar-me portaven un 46, i això vol dir que eren valencians. Els números posteriors ens deien el municipi i l’explotació d’on sortien. Llegir l’etiqueta dels ous em va permetre no comprar-ne, i sortir de l’agrobotiga força molest davant del que vaig considerar un “engany” dins la legalitat. Llegir l’etiqueta va fer que estigués segur del que comprava, i també del que en podia esperar dels “amos” de l’agrobotiga. Llegir l’etiqueta em va confirmar que, en la mesura del que sigui possible, he d’intentar conèixer els productors d’allò que menjo. Perquè, sense anar més lluny, al mateix poble vaig trobar ous ecològics, d’una granja propera, en un “hard discount”, un supermercat on no haguessis esperat trobar precisament allò que suposes que una agrobotiga ha d’oferir. Llegim les etiquetes, i informem-nos del que ens expliquen. Quan comprem, en cadascun dels productes que ens quedem, podem trobar tot allò que ens cal saber per fer una compra intel·ligent, sana i de proximitat. Fins ben aviat

Joan Bassets Ecogarrotxa

Salut: Quins ous?!

17


18

MAGAZINE

La crioteràpia natural, un tractament revolucionari

La crioteràpia corporal, un tractament revolucionari La ciutat de Vic compta, des del mes de desembre, amb un centre revolucionari des del punt de vista de la salut. Fruit de la valentia de dues emprenedores osonenques, la Gemma i la Glòria Sanglas podem trobar, per primera vegada a la Catalunya Central, un centre de crioteràpia, el qual, combinat amb el sistema Fisium Multitherapy els permet oferir solucions a diversos problemes de salut d’una forma ràpida i efectiva. Però anem a conèixer més en profunditat en què consisteixen. Quan comencem l’entrevista, la Gemma explica que “els problemes de circulació que he tingut des de sempre em van portar a investigar diferents tractaments per millorar-la” i comenta que va trobar en el Club Egara de Terrassa “un centre de crioteràpia i vaig pensar que valia la pena provar-ho”. Després de comprovar els impressionants resultats en la seva persona, va decidir obrir, juntament amb

la fisioterapeuta Glòria Sanglas el centre de Vic, que porta per nom el Portal.

QUÈ ÉS LA CRIOTERÀPIA DE COS SENCER? Si en alguna cosa es diferencia Portal dels altres centres que puguin oferir serveis de crioteràpia és que tal com explica la Glòria “el nostre punt fort és la criosauna de cos sencer”. I tot seguit m’expliquen que es tracta d’un tractament absolutament “revolucionari” i que exposa el cos a temperatures extremadament baixes, d’entre 160 a 190 graus sota zero: tot això dins d’una cabina que desprèn una barreja de nitrogen i aire vaporitzat . El tractament que com relata la Gemma “té una durada de tres minuts, activa mecanismes d’autocuració, reactiva l’organisme, la circulació sanguínia i reforça el sistema immunològic i el sistema nerviós central”. Tot això en només tres minuts!

ELS BENEFICIS DE LA CRIOTERÀPIA DE COS SENCER · Aconsegueix una recuperació més ràpida de les lesions esportives · Augmenta el rendiment esportiu · Redueix la inflamació · Tonifica la pell · Redueix la cel·lulitis o pell de taronja · Millora el dolor en Artritis Reumatoide i Fibromiàlgia · Reducció de pes · Psoriasis


MAGAZINE

La crioteràpia natural, un tractament revolucionari

Apart de tots aquests beneficis, n’hi ha d’altres de més específics com una eliminació més ràpida de les toxines, la segregació d’endorfines que ens produeixen benestar o el tractament de malalties de la pell com la dermatitis, els excemes o la psoriasi que segons la Gemma “milloren molt al cap de molt poques sessions”.

CAMPANYES DE LLANÇAMENT, PACKS I DESITJOS DEL SEU PRIMER ANY COM A CENTRE: Quan un centre d’aquestes característiques, amb un destacat aire innovador, comença la seva trajectòria, cal donar-lo a conèixer i promocionar-lo molt bé. Per aquest motiu, la ubicació era un argument molt important. El Portal està situat a la remodelada zona del Portal de la Rambla, una àrea que com elles mateixes destaquen “es molt dinàmica i plena de gent passejant i això és un reclam que hem de saber aprofitar”. El seu desig en aquest primer any de vida és “donar-nos a conèixer i que s’acostin a provar i a interessar-se per la crioteràpia de cos sencer i els testimonis satisfets seran la nostra millor promoció”. Actualment, disposen de diverses campanyes de llançament, tot i que també ofereixen packs de cinc o de deu sessions i afirmen que “si es deixen guiar per a nosaltres, la millora està garantida!” Aquest sistema, tant conegut i estès als països del Nord d’Europa o als EUA, acaba d’aterrar a Catalunya i a Vic, ben a prop de les nostres llars, disposem del Portal, un centre especialista. Ho provem? Roger Fitó Redacció

Per saber-ne més: El Portal de la Rambla, 3 1ª planta, local, 7 08500 Vic (Barcelona) 938881573 - 649776227 Hores convingudes info@elportal3.com

www.elportal3.com @elPortal3Vic

19


20

MAGAZINE

Ventura&Hosta, més de trenta anys construint gegants i capgrossos

Ventura&Hosta, més de trenta anys construint gegants i capgrossos

El món dels gegants i els capgrossos sempre m’ha semblat un univers molt peculiar i imaginatiu. Aquesta tarda de divendres, quan m’he trobat amb la Neus Hosta i el David Ventura, els creadors del taller Ventura&Hosta he entrat en un món de fantasia i imaginació que va iniciar la seva trajectòria ni més ni menys que l’any 1982 a la localitat empordanesa de Navata, a uns dotze quilòmetres de Figueres. Asseguts còmodament al mig del taller i rodejats de dos gegants en procés de manteniment, figuretes de fang o capgrossos a mig fer, em relaten les seves trajectòries professionals: el David és joier de professió i la Neus ceramista, i els dos van cursar estudis a la prestigiosa escola Massana. En el cas de David Ventura explica que “mentre compaginava els estudis amb la feina de joier, vaig començar a treballar per una companyia d’espectacle de marionetes i quan la companyia es va desfer, jo vaig seguir endavant”. I ara, des de l’any 1982, juntament amb la Neus, van anar a parar a Navata i allà hi van obrir el seu taller, dedicat principalment a les figures de cartró pedra. Com descobrirem en el reportatge, tot un art. De fet, una de les característiques que més els defineix és que s’han especialitzat en construir gegants i capgrossos de cartró, tot i que com diu la Neus “aquí podem fer realitat qualsevol idea que tingueu” i afegeix que “podem fer figures, animals petits i grans, peces úniques i llargues seriacions”. Quan els pregunto sobre

com van començar a construir gegants m’expliquen que “vam començar fent els gegants d’aquí de Navata i al veure que ens en sortíem bé i vam decidir expandir-nos”. I de ben cert que ha estat així, doncs era un moment en que apart de Figueres, gairebé cap poble tenia gegants i com ells mateixos afirmen “hem poblat tot l’Empordà de gegants!”. Sabíeu que els gegants dels pobles només es construeixen una vegada? Llavors, gairebé cada any, els gegants tornen al taller Ventura&Hosta per fer tasques de manteniment o restauració. En David Ventura m’explica que “construir un gegant des de zero, són uns dos mesos de feina, aproximadament, mentre que per un capgròs o per un gegantó el temps de dedicació sol ser una mica menor”. I en aquest món tan especial, cal fer bones relacions personals per donar-te a conèixer, però sobretot, fer una bona feina. “Ara hi ha Internet i no ens hem de moure tant, però el boca-orella ens ha ajudat molt i també que hem anat a moltes fires per donar-nos a conèixer”, comenta la Neus. Com he pogut comprovar en persona, el seu taller és ple de figures de la cultura popular com mulasses o dracs, però també, en els darrers anys, els encarreguen reproduccions de gegants, d’uns 35 centímetres, com a peça de col·leccionisme de les colles geganteres. La Neus Hosta també explica que “rebem encàrrecs de publicistes o decoradors que volen

ambientar un aparador, fer algun anunci, caracteritzar una obra de teatre, o decorar una exposició” i acaba afegint que “rebem encàrrecs de persones que volen regalar un retrat de persona en cartró pedra i llavors a partir d’una foto fem la reproducció”. VOLS APRENDRE A FER-TE EL TEU CAPGRÒS? APUNTA’T ALS SEUS CURSOS: Des de l’any 2011 al taller Ventura&Hosta ofereix cursos d’escultura de cartró pedra que com explica David Ventura “és un


MAGAZINE

Ventura&Hosta, més de trenta anys construint gegants i capgrossos

curs que ofereix la possibilitat als alumnes de que durant cinc dies realitzaran el seu capgròs de cartró pedra i se’l podran endur a casa”. Aquests cursos, dels que ja hi ha la matrícula oberta per aquest any 2015, no són convencionals sinó que “nosaltres continuem treballant i així els participants conviuen amb nosaltres el dia a dia d’un taller artesanal” un fet que consideren molt positiu i que “és com una immersió total ja que són cursos de cinc dies en els que treballem set hores diàries però el resultat final és molt gratificant”. Argumenten que els alumnes “han de venir amb la idea i aquí podran fer-la realitat amb cartró pedra”. El contingut del curs parteix de la tècnica tradicional i cada alumne farà el model escollit amb argila (màscares, capgrossos, figures etc.). Cada dia es realitza una tasca diferent, com els motlles de guix, la reproducció amb cartró, i una vegada sec i fora del motlle es realitzen els acabats i es procedeix a pintar. La tipologia dels alumnes que realitzen els cursos és molt variada i segons la Neus “vénen molts mestres, també membres de colles geganteres, o fins i tot tècnics de cultura d’alguns Ajuntaments” i també afegeix que “una vegada són aquí, tothom ho viu de forma diferent però el que podem assegurar és que es tracta d’un taller experiencial molt autèntic!”. I mentre m’acomiado d’aquesta parella d’artistes, els dos gegants que estan en manteniment em fan l’ullet, omplint de màgia aquest taller empordanès. Roger Fitó Redacció

CURSOS D’ESCULTURA DE CARTRÓ PEDRA 2015 Del 30 de Març al 3 d’Abril (Setmana Santa) Del 29 de Juny al 3 de Juliol. Del 6 al 10 de Juliol. Del 13 al 17 de Juliol. Del 20 al 24 de Juliol. Del 10 al 14 d’Agost. Del 17 al 21 d’Agost. Del 24 al 28 d’Agost. Del 31 d’Agost al 4 Setembre. Per Inscripcions: www.venturahosta.net/inscripcions Per més informació: info@venturahosta.net Tel. 972 565 281

21


22

MAGAZINE

ITW: especialistes en cursos d’idiomes a l’estranger

ITW: especialistes en cursos d’idiomes a l’estranger Cada vegada més i a causa de la competitivitat creixent en la societat en la que vivim, aprendre una llengua com l’anglès pot esdevenir un factor clau per millorar el nostre currículum o per accedir a millors ofertes de feina en un futur. Això ho tenen molt clar, la Judith Tuneu i la Núria Viñas, que gestionen des de fa 12 anys, ITW, una agència especialista en cursos a l’estranger ubicada al centre de la capital d’Osona. En aquest article coneixerem millor què ofereixen i quines són les tendències actuals en aquest sector.

i s’incorporen en una escola i allotjament segons la destinació escollida. En aquest sentit Judith Tuneu explica que la majoria de pares, prefereixen la família com a la millor opció d’allotjament per els seus fills, tant per la immersió cultural, com per l’aprenentatge de l’idioma. Un punt fort dels seus programes és la coneixença que tenen d’algunes de les seves famílies amb qui fa anys que treballen.

Dins de la seva àmplia oferta de serveis tant per a joves com per adults, ITW disposa de diferents tipus d’ESTADES A L’ESTRANGER. Les sortides poden ser en Grup organitzat on els estudiants viatgen en les mateixes dates i destinació acompanyats durant tota l’estada per els monitors, o bé poden ser sortides individuals, on els estudiants viatgen sols

Des de ITW expliquen que Irlanda és un dels destins preferits per els clients que decideixen fer un ANY ESCOLAR a l’estranger, cada vegada són més els estudiants que opten per fer una estada d’un trimestre o any escolar complert en una escola o Institut Irlandès i convivint amb família, un dels cursos més sol·licitats és el 4rt. ESO, tant per el contingut del

IRLANDA, UN DELS DESTINS AMB MÈS ÈXIT:

curs a Irlanda, com per la gestió de la convalidació del curs a la tornada. Aquest anys escolars a l’estranger es poden tramitar també a Anglaterra, EUA, Canadà i altres destins. UNA AGÈNCIA ESPECIALISTA EN L’ASSESSORAMENT INDIVIDUALITZAT: La feina d’ITW comença quan s’entra al seu despatx, se’ls truca o se’ls hi envia un correu per tal de sol·licitar informació. El millor, segons Judith Tuneu “és que després del primer contacte ens coneguem i definim els objectius que persegueixen els pares quan volen enviar els seus fills a estudiar fora o si és un adult, que ens expliqui els motius pels que vol marxar a fora”. Després de definir l’objectiu, a Itw assessoren, segons les possibilitats de temps i les econòmiques de cada client què és allò que pot i que vol fer.


MAGAZINE I el millor de tot és que el seu assessorament és tan individualitzat que tal com explica Núria Viñas, “moltes vegades vénen amb una idea preconcebuda i quan surten d’aquí, poden haver-la canviat completament”. I és que, segons elles, “més que la tasca de convèncer, el que fem és explicar molt bé en què consisteix cada programa”.

ITW: especialistes en cursos d’idiomes a l’estranger

l’estranger, expliquen que “l’edat d’entre 13 i 14 anys és la mitja, però ara ja hi ha molts nois i noies de 12 anys que ja proven l’experiència”. QUÈ S’ACONSEGUEIX EN UNA SORTIDA DE TRES SETMANES?

Amb l’experiència acumulada de més de dotze anys i el pas dels anys, ITW ha anat canviant segons comenten ja que “al principi no hi havia grups, però ara són el nostre producte més destacat”. I ressalten que és la temporada d’estiu la que té més tirada i relaten que “nosaltres hem viatjat a la majoria de destins i coneixem molt bé com treballen els nostres monitors” mentre afegeixen que “això fa que els pares tinguin la tranquil·litat de saber amb qui estan els seus fills i que estan ben atesos en tot moment”.

Les sortides de 3 o 4 setmanes a l’estranger aconsegueixen, segons Judith Tuneu “parlar i entendre l’anglès de manera més fluïda i agafar automatismes de l’idioma” i afegeix que els joves “s’adonen que l’anglès és real i que no és només una assignatura. Entren en contacte amb una realitat que els hi pot obrir moltes portes”. Núria Viñas explica que quan els joves tornen de les seves estades “les valoracions sempre són positives” i ho argumenta dient que “una part important de la nostra feina és mentalitzar-los de què es trobaran: les diferències en la cultura, el menjar o el clima i aquest fet ja els mentalitza i els obre les perspectives”. I és que una sortida d’aquestes característiques és una excel·lent manera de créixer a nivell personal.

Quan se’ls pregunta per l’edat mitja dels estudiants que van a fer sortides a

Roger Fitó Redacció

LES SORTIDES DE GRUP, EL PRODUCTE ESTRELLA:

COM OBTENIR MÉS INFORMACIÓ: Tots els matins, de dilluns a divendres, us podeu adreçar al despatx que ITW té al carrer Bisbe Morgades de Vic, i si és en horari de tarda, us caldrà concertar hora per telèfon o bé escrivint un correu electrònic. La Judith i la Núria expliquen que “es sol reservar pel mes de març, per tal de poder trobar plaça als grups”. O sigui que ja ho sabeu: no ho deixeu per última hora! Aquí us deixem les seves dades: INTERTRAVEL WORK C/ Bisbe Morgades, 27, Despatx B 08500 Vic (Barcelona) TEL/FAX 93 885 17 08 | 650 926 006 info@itw.cat | info@intertravelwork.com

23


MAGAZINE

24

Avui aprenem a fer...

Avui aprenem a fer... suquet de peix El suquet és un guisat de diferents peixos sobre una salsa lleugera. Hi ha unes pautes per preparar-lo, però no hi ha normes rígides sobre els peixos a posar-hi. Es pot dir que hi ha tantes variants com peixos té el litoral. És un plat tradicional de la cuina marinera catalana, balear i valenciana. Ingredients

Preparació

1 kg peixos a trossos (escórpora, rap...) 8 gambes 3 tomàquets madurs el cor d’una ceba 5 dl. de brou de peix o d’aigua 500 gr. de patates

1. En una cassola amb oli d’oliva, sofregim tots els ingredients de la picada durant 2-3 minuts fins que es daurin. Els passem a un morter, picant fins a obtenir una pasta. reservem

PER A LA PICADA 50 gr. d’ametlles torrades 2 llesques de pa, julivert 2 alls, uns brins de safrà sal, pebre, oli d’oliva

2. En l’oli utilitzat per a aquest sofregit, afegim la ceba tallada fina, quan comenci a daurar-se afegim els tomàquets pelats i també tallats fins. Ho deixem sofregir uns 3-4 minuts. A aquest sofregit, hi afegim el brou de peix o l’aigua. Remenem i afegim les patates pelades i tallades a rodanxes

de mig centímetre. Passats uns minuts, a la picada que hem reservat al morter, se li afegeix una mica de brou per treballar-la una mica més i la incorporem. 3. Quan les patates estiguin a mig fer, s’afegeixen els peixos, bé en rodanxes o tallats pel llom. Quan estiguin gairebé llestos s’afegeixen, finalment, les gambes. Es comprova el punt de sal. Es deixa reposar i es serveix bé en la mateixa cassola o en plats individuals.


MAGAZINE

Avui aprenem a fer...

Avui aprenem a fer... pollastre a la provençal El pollastre a la provençal és una recepta per als entusiastes i amants de les plantes aromàtiques . És a més una preparació ràpida i senzilla. Aquesta recepta conté romaní, farigola , orenga , alfàbrega i espígol . A vegades inclou estragó i llorer. Ingredients

Preparació

Ingredients 1 pollastre sencer trossejat 4 cebes tendres de mida mitjana 3 tomàquets petits Farigola Romaní Orenga Alfàbrega Oli d’oliva verge extrapebre Sal 2 grans d’all 1 llesca de pa fina i fregida 6 ametlles torrades

1. Es té el pollastre trossejat, (pot estar desossat si es desitja), es salpebra i s’enfarina lleugerament perquè quedi més cruixent. Es posa una cassola al foc amb oli i es dauren les dents d’all perquè impregnin del seu gust a l’oli. Es retiren les dents d’all un cop daurats i s’introdueixen els trossos de pollastre. Mantenim el foc de moderat a fort durant uns minuts perquè es dauri l’exterior per les dues cares.

fet s’afegeix la salsa de tomàquet, que no ha de ser ni aquosa ni seca.

2. Es baixa el foc i s’introdueix la ceba tallada per la meitat. Quan estigui gairebé

4. Es serveix després d’haver-lo deixat reposar uns minuts.

3. En un morter es posa una mica de sal, la llesqueta de pa fregit, les ametlles, la farigola i el romaní. Es pica tot bé, barrejant-ho tot i s’afegeix al final una cullerada d’aigua tèbia. S’aboca la mescla i es deixa coure tot això a foc molt lent al voltant de 10 minuts amb una tapa que permeti respirar al guisat.

25


26

MAGAZINE

El club dels recomanats

El club dels recomanats Gaudeix d’un cap de setmana al Girones ple d’activitats i experiencies

Can Bonet, situada a la comarca del Gironès, disposa de dos apartaments rurals: el Celler i la Pallissa. El primer és una de les parts més antigues de la casa amb sostres de bigues de fusta i voltes originals del S.XVII. Es troba a la planta baixa de la masia i permet gaudir de l’era pavimentada i envoltada de natura. La configuració de l’apartament fa que sigui ideal tant per a grups com per a parelles. Per altra banda, la Pallissa és un lloc molt acollidor i romàntic ideal per a parelles. És l’antic paller de la casa reformat amb molt d’encant i manté elements arquitecònics del S.XVII. Té uns grans finestrals que fan que el bosc entri a la casa i una preciosa xemeneia de disseny. A més a més, té una amplia terrassa exterior amb esplèndides vistes al bosc. Can Bonet ofereix també la possibilitat de viure diverses experiències, com anar amb tractor, una visita al Castell-Museu Gala Dalí o una nit d’estels.

Barri Mercadal Nº8, 17462, Sant Martí Vell, Girona 690661144 www.canbonet.com reserva@canbonet.com

T’ho recomana


MAGAZINE

Salut: Quins ous?!

27


MAGAZINE

28

El club dels recomanats

Can Carbo, una masia del 1768 amb tot el necessari per relaxar-se

Can Carbó és una típica masia catalana, construïda el 1768 i totalment reformada mantenint les seves característiques originals. Disposa d’una hectàrea de boscos i terreny i de vuit dormitoris dobles que donen a un pati central.

Veïnat de les Olives 17491 Peralada (Alt Empordà) Telèfon 972 53 86 23 / 639 31 29 14 info@hotelcancarbo.com

T’ho recomana

El desdejuni, inclòs amb l’habitació, es serveix a la casa principal i està elaborat amb els millors ingredients de les granges del voltant. Les habitacions es poden reservar individualment, per grups o també es pot reservar la propietat sencera per aquella ocasió especial en que cal un espai ample, però privat.


MAGAZINE Avui coneixerem de més a prop a l’Ós bru

L’Ós bru és un habitant característic dels boscos madurs d’Europa, de l’Àsia temperada i d’Amèrica del Nord. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària, fins al punt que antigament se’ls considerava com a espècies autònomes. Podem citar, per exemple, als grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el Kodiak (Ursus arctos middendorffi), aquest últim és la raça més gran. La seva longevitat és de 25 - 30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal que varia d’1,50 a 2,95 m, depenent de la subespècie, i una alçada a la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 kg fins als 675 kg. El color és molt variable d’un individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diferents tonalitats de grisos. Les cries solen presentar un collar blanquinós més o menys ampli al voltant del coll, marca que habitualment desapareix a partir de la primera muda a l’any d’edat, però pot quedar alguna resta en els adults. El pelatge es renova un cop l’any, a l’època estival. La visió no la té molt desenvolupada; comparada amb altres sentits, encara que sí que pot veure en color durant la nit. A llarga distància reconeixen formes però no detalls, i detecten molt millor animals o objectes en moviment que immòbils. Són plantígrads. En algunes situacions desfavorables pot aixecar-se sobre les seves potes del darrere per augmentar el seu camp de visió. La seva oïda és extremadament aguda i desenvolupada igual que l’olfacte, que és excel·lent, finíssim i, sens dubte, el seu sentit més desenvolupat i el que més els ajuda en la seva vida quotidiana. Gràcies a ell poden detectar a llarga distància moltes de les seves fonts d’aliment i també l’estat sexual d’altres exemplars durant l’època de zel. Les seves mandíbules tenen 4 canins o ullals, punxeguts i robusts com els d’altres carnívors. No obstant això, la presència d’incisius aptes per tallar herba i tiges, i de molars amplis i aplanats que poden triturar aliments d’origen vegetal, fan que la dentadura d’aquest carnívor estigui perfectament adaptada a un règim omnívor.

Curiositats

29


30 Vicolot: cada vegada més propers, cada vegada més presents! Punts de distribució:

A part de les dues capitals, també estem presents a Manlleu, Centelles, Torelló, Tona, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan Les Fonts o les Valls d’en Bas i la Vall de Bianya. Segueix-nos a www.vicolot.com, al Facebook i a Twitter: @vicolot

VIC

AQUARIUM DEL GES ART EN CUINA BIBLIOTECA DE VIC BOI GALTÉS BRUNNI IMAIG VIC CAMBRA DE COMERÇ DE VIC CLUB PATÍ VIC COOPERATIVA PLANA DE VIC CORRETJA EL GALLARET ESTANC CRIVILLÉS FRANKFURT BAVIERA MUNTANYA DE LLIBRES OFICINA DE TURISME ÒPTICA ESTRADA QUELMI QUESVIC UNIVERSITAT DE VIC XARCUTERIA MOLAS

OLOT

AGROBOTIGUES VERNTALLAT ARESTA BIBLIOTECA D’OLOT CAFÈ EUROPA CAN 60 CAN CARBASSERES CAN JAPOT CONSELL C. DE LA GARROTXA CORREDERA NÚVIES CRISTINA PUJOLRÀS JOIES FONT ESPORTS FONT MODA FONTFREDA PINTURES LA QUINTA JUSTA NO-RES JOIERIA OFICINA DE TURISME L’HOSPICI ROCANEGRA CAFETERIA CAFÈ DEL MIG

TORELLÓ

AJ. DE TORELLÓ ASTOR CASUAL MODA

CELLARIUM COPYGES CUCUT DECO ART DISSENY D’ARGENT ELECTRICITAT LLASS MARTA CABALLERIA MODA PISCINA DE TORELLÓ

MANLLEU

BIBLIOTECA DE MANLLEU MUSEU INDUSTRIAL DEL TER

LES PRESES

AJ. DE LES PRESES BAR LA PLAÇA CAMPI QUI PUGUI C. BICICLETES CAN CENTRAL CAN MORERA CBR ESTILISTA FARMÀCIA PRAT FLECA CAN DORCA VERTISOL HOSTAL

CENTELLES

AJ. DE CENTELLES MIMA’T PISCINA DE CENTELLES REGINA JOIERIA

ST. JULIÀ DE VILATORTA

AJ. DE ST. JULIÀ CA LA MANYANA CROSSANDRA MAS ALBEREDA PUIGLAGULLA RESTAURANT

VALL D’EN BAS

CASA RURAL EL CALLÍS

HOTEL LLEVANT

PLATJA D’ARO

PALAFRUGELL

CÀMPING VALLDARO HOTEL CALA DEL PI HOTEL COSTA BRAVA OF. DE TURISME DE P. D’ARO MARISQUERIA ARADI MARTI COLL SA COVA RESTAURANT NM SUITES VIART FISHOP

PALS

RESTAURANT HOTEL SA PUNTA RESTAURANT HOTEL LA COSTA

LLAGOSTERA ELS TINARS CA LA MARIA CAN PANEDÈS STA. CRISTINA D’ARO/SOLIIUS MAS TAPIOLAS LES PANOLLES

MADREMANYA RESTAURANT HOTEL LA PLAÇA

TORROELLA DE MONTGRÍ

PORTAL DE MAR

PALAMÓS

LA GAMBA MAS DELS ARCS

BEGUR

AJ. DE ST. ESTEVE D’EN BAS QUADS D’EN BAS

L’HOSTALET DELS INDIANS REST. HOTEL AIGUA BLAVA

VALL DE BIANYA

LLAFRANC

AJ. DE LA VALL DE BIANYA CA LA GRACIETA BAR HOSTALNOU DE BIANYA

RESTAURANT LA XICRA

TORRENT

REST. H. MAS DE TORRENT

CASSÀ DE LA SELVA MAS CANYET MAS ROS

VIDRERES

CAN POU RESTAURANT FONT DEL PLA

CAMPLLONG CAN BARRIS

GIRONA

HOTEL LLEGENDES DE GIRONA GIROBOWLING GRAN SOL BUFFET OF. DE TURISME DE GIRONA HOTEL CARLEMANY TOMAQUET BAR RESTAURANT

STA. COLOMA DE FARNERS APARTAMENTS STA. COLOMA MAGMA MASIA GALLART MAS SOLÀ

LLOFRIU

SALA GRAN

CAMPRODON

ESTANC MORER

RESTAURANT HOTEL EL FAR RESTAURANT HOTEL CASAMAR RESTAURANT

ALTRES PUNTS DE DISTRIBUCIÓ:

MASIA VILASENDRA

EL REVOLT DE ST. QUIRZE DE S.

HOTEL EL VENTÓS

FONT DEL GRÈVOL

HOTEL MAS ALBEREDA

HOTEL EL MONTANYÀ

ARCADA DE FARES

AJ. ST. FELIU DE PALLEROLS

GOLF EL MONTANYÀ

ESTANC CAMPRODON

CÀMPING LAVA

CA L’ANNA DE VENTOLÀ

MANCOMUNITAT CAMPRODON

MAS PIGUILLEM

BAR LA PLAÇA DE RIBES DE F.

CÀMPING VALL DE BIANYA

RESTAURANT CAP DEL PONT




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.