el nostre barri
I per acabar, però no menys important, son els custodis de la caixa de la confraria, tancada amb quatre claus, distribuïdes entre el Cònsol en cap, el Clavari, el Majordom Major i el Majoral del Misteri del Sant Ecce-Homo.
Elsa 20
Argenters Al costat de l’Escola hi tenim el carrer Argenter. I no massa lluny, el carrer Argenteria. Son noms que ens recorden la presència, al nostre barri, d’un ofici quasi desaparegut però que fou molt important no fa tant de temps. Els argenters es dedicaven a l’art de treballar metalls preciosos, especialment l’argent. També se’ls coneixia com a orfebres. Aquest luxós ofici pren importància a Catalunya al temps del gòtic i la seva confraria ja està documentada a finals del segle XIV. Com en el cas de la majoria dels oficis que treballen el metall, el patró de la confraria és Sant Eloi. Se’l venerava en una de les capelles de l’església del convent de la Mercè. Als inicis, la casa gremial es trobava al número 9 del carrer Basea. Malauradament, fou enderrocada a inicis del segle XX per fer la Via Laietana. La casa del gremi
també estigué un temps al carrer o placeta dels Argenters (1671) i més tard al carrer Fenosa, on perdurà fins a la fi de la Corporació. En els seus primers temps la confraria és governada per dos Cònsols o prohoms i dos Majordoms, els més antics de la mestria. Després s’afegiran els càrrecs de Clavari, Contrast, Arxiver, Almoiner i Fusiner. La funció dels Cònsols és vetllar pel compliment de les Ordinacions de la confraria. Són els encarregats de reconèixer els obradors on es treballa l’argent, podent prendre’n mostres per contrastar-ne el pes i comprovar així si es treballa segons la llei. També els correspon vigilar els aparadors perquè ningú que no sigui de l’ofici vengui objectes d’argent. Estan autoritzats a imposar multes als qui en siguin mereixedors per haver realitzat fraus o produït moneda falsa i
fins i tot a destruir obres falsificades. Així mateix, vetllen perquè es posin les marques corresponents als productes indicant-ne quirat i qualitat i, en cas de trobar algú cometent frau sense haver jurat les ordinacions de la Confraria, se’ls permet fins i tot enderrocar els forns i prendre totes les eines als infractors. També són els encarregats de rebre jurament als nous membres de l’ofici, de lliurar albarans als aprenents que canvien de mestre, d’intervenir en els exàmens de passantia i d’expedir permisos per establir-se. Segons consta als Llibres de Passanties del Gremi, l’aprenentatge de l’ofici comença en qualitat de fadrins i s’estén al llarg de sis anys, passats els quals se sotmet a l’aspirant a un examen on se li demana, a més d’un domini absolut de la tècnica, l’execució d’un “ joiell d’or, argent i pedreria, dissenyat pel mateix aspirant”.
Des d’un primer moment els argenters s’instal·len al carrer que avui encara du el nom de l’Argenteria. Aquesta ubicació resulta tan important que a les Ordinacions manades a observar en el Consell ordinari de 27 d’agost de 1588 s’arriba a considerar que no pot ser Cònsol Major ni Menor cap argenter que no tingui casa al carrer de l’Argenteria o travessies confins a ell. També s’exigeix haver practicat durant sis anys l’art amb botiga i obrador obert i es prohibeix marcar, reconèixer peces i pesar a aquell que no sàpiga... llegir i escriure! A finals del segle XVII l’argenteria barcelonina gaudeix d’una època de gran efervescència i abundància de producció. A inicis del segle XVIII al carrer de l’Argenteria hi tenen obrador una vuitantena d’argenters i els seus treballs tenen un gran prestigi internacional. Moltes cases de la ciutat son plenes d’objectes elaborats per ells : coberts, escudelles, plats, gots, copes, tasses, sotacopes, gerros, safates, salers, sucreres, pebreres, canelobres, palmatòries, llumeneres, botons, sivelles, anells, arracades, cadenes, gargantilles, agnus, creus, rosaris, medallons, penjolls, campanetes, capses, escopidores, palanganes... Els objectes d’argent donen prestigi social a qui els posseeix i acompanyen els barcelonins en els moments
essencials de la seva vida (naixement, casament...) alhora que també son una inversió. Durant molts anys, els argenters malden per aconseguir la titulació de col·legi, categoria reservada a les arts que treballen més l’enteniment que no pas el cos. Argumenten que el seu ofici te molta relació amb la geometria i l’aritmètica i que, per tant, mereix ser considerat més un art lliberal que mecànic. El fet de treballar amb forja, enclusa i martell però, fa que les pretensions del col·lectiu no siguin ateses fins el 1752, any en que finalment se’ls atorga la denominació de col·legi, congregació i art. Com tots els altres gremis, els argenters pertanyen a la Coronela, la milícia gremial de Barcelona. L’any 1714 els Argenters nodreixen la 2ª companyia del 4art Batalló (Santa Madrona). L’Onze de setembre la companyia defensa el Baluard de Llevant, enfrontant-se a quasi tota l’ala esquerra de l’atac franco-espanyol. És un dels primers punts on es lliura batalla i el quart batalló és un dels que pateix més baixes. Uns seixanta mestres hi deixen la vida, entre ells el seu capità Gaspar de Berart i Cortada. Després de la Guerra, l’eliminació del Consell de Cent i el control de les autoritats borbòniques sobre els gremis fa que desaparegui la seva presència a les institucions de govern de la ciutat. Els darrers argenters que havien ostentat el càrrec de conseller foren en Miquel Rigal (1710-1711) i l’Antòn Mateu (1711-1712). Els argenters però, encara viuran anys de reconeixement. Finalment la
Fotografia centenària, feta al carrer Basea, on hi podem identificar la finestra gòtica de la desapareguda casa gremial.
producció de peces a nivell industrial els arraconarà i els farà quasi desaparèixer. Avui, molts joiers, recollint l’herència dels antics argenters, encara treballen les peces manualment i amb les mateixes eines, tal i com havien fet els seus antecessors. Oriol Garcia Quera
21