Editorial Benvolguts pares, mares, mestres, monitors, NENS i NENES del Cervantes,
Sumari Editorial Benvinguts i benvingudes L’any de... El Quijote Projecte intergeneracional a l’escola Variacions del buit urbà... Reciclatge dels llibres Debut dels pre-benjamins de bàsquet Miguel Vega, professor d’anglès Què sopen...? Què pots llegir? Els polls Anem a... Entreteniments Els nostres espònsors
03 04 08 10 12 14 16 18 20 22 24 25 26 27
Equip de redacció i disseny: Sònia Abilleira, Daniela Trapasso, Teresa Herrero, Maria Herrera, Cristina Fons, Mireia Aguado, Jordi Ors, i l’equip de mestres de l’escola.
Moltes gràcies a tothom que hi ha col·laborat! El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:
revistatornaveu@gmail.com
http://ampacervantes.blogspot.com/
Ha començat un nou curs escolar. Aquest any del Quixot ve carregat de novetats i, com no pot ser d’altra manera, des de la Tornaveu ens en volem fer ressò. Primer de tot, és de referència obligada agrair molt sincerament la tasca feta al llarg dels últims anys per l’equip editorial sortint de la Tornaveu. Ni la Tornaveu ni la nostra escola serien el que són actualment sense la vostra implicació en els projectes del Cervantes. Noies i nois, heu posat el llistó molt alt. Des del nou equip editorial ens comprometem a posar-hi les hores, l’afany i l’entusiasme necessari per tirar endavant aquest rotatiu escolar. Així doncs, comencem!! Aquest curs 2014/2015 hem de donar la benvinguda a l’escola als nens i nenes de la classe dels “GEGANTS” i als seus pares. Aquests 9 propers anys seran un període irrepetible en les vostres vides. Els vostres fills i filles es faran personetes, vosaltres anireu posant “experiència” a la vostra motxilla i tots plegats tindreu l’oportunitat de fer amics i passar moltes bones estones al Cervantes. Pares, mares i nens del “Gegants”, cordeu-vos el cinturó i agafeu-vos ben fort que comença el fascinant viatge pel Cervantes! Seguint amb les ‘noves adquisicions’, a l’escola tenim altres nens i nenes nous, a banda dels de P3, i també alguns mestres i monitors nous que us presentem en detall en aquest número de la Tornaveu. A tots ells volem desitjar-los una bona estada entre nosaltres. Una altra menció especial és la que volem fer als membres sortints de la junta de l’AMPA: nois i noies, gràcies per la vostra dedicació!! Ah!! I a la nova junta de l’AMPA del Cervantes volem donar-los la benvinguda i desitjar-los una llarga vida... I després dels adéus i un cop fetes les presentacions és hora de posar fil a l’agulla, de posar-se en marxa. Que tingueu un bon curs 2014/2015!! Equip de redacció de la Tornaveu
3
benvingudes i benvinguts
Els
A mi m’agrada el tren de joguina perquè juguem.
Sarah
A mi m’agrada el tren de joguina perquè juguem.
Els dinosaures perquè tinc a casa meva i el trenet i les vies.
Jofre
Quan expliquem contes, a mi m’agrada el conte de la granota.
Ferran
M’ho passo bé , molt bé. M’agrada jugar a cuinetes.
Margherita
Jugar a l’autobus. El tren, pintar i los juguetes.
Irina
Adam
Jugar a nines i el telèfon.
Eva
La pintura i pintar amb els dits.
Fatima
Me gusta el columpio.
Sonia
El conte de la lluna.
Me gusta pintar con les mans.
Teo
Els contes. El conte del león de la lluna.
Michelle
Anar al pati a la caseta i a amagar. M’agrada les joguines. M’agrada coses especials, jugar al tren petitó.
Gaia
Anar al gimnàs i pintar.
Miguel
Denisa
M’agrada dormir a la caseta del pati.
Deia
El pati i pintar.
Kristina
Leo
Pintar i jugar amb les nines i els cotxes. Pintar papers i jugar al tren.
Aya
Julieta
Mirar les fulles i els cotxes.
Nabil
Pintar i jugar al pati amb el ferran.
Mario
Els contes, el conte de la granota. Jugar a cotxes.
Iván
Agathe
Els telèfons.
Dora
Jugar con los juguetes de l’escola.
Iván
5
Benvinguts Abunasen 4rt Sanchopanzas
El que més m’agrada és parlar amb els meus amics, fem coses divertides a classe i mai no estic sol.
Naila
2n La Mancha Anar de colònies, gimnàstica i aikido.
Shahzain P4 cavalls M’agrada pintar.
Teo
P5 ovelles Jugar al pati amb els patinets
Azahara 6è ALDONZAS I DULCINEAS Me gusta hablar con las chicas de la clase.
a la història del Cervantes Mitch
Nouvingut
6è ALDONZAS I DULCINEAS Beautiful,there’s a lot of art in this school.The people here is friendly.
Omnia 3r AL·LUCINACIONS
M’agrada molt l’escola. I els meus nous amics m’encanten.
Sameer
P4 cavalls M’agrada jugar al pati amb la bicicleta.
t u g n i v u
No
Jordi P5 ovelles
Aprendre tot,aprendre dibuix.
Carmen
Mestra de 1r PRINCESES I CAVALLERS
Silvia
Mestra de 2n La Mancha
ESCOLA
El curs passat, dos pares molt artistes, l’Oriol García i el David Farré ens van proposar de fer un mural a les parets del pati. I quin podria ser el millor tema? Doncs, “El Quixot” en homenatge al nom de la nostra escola! D’aquesta manera va començar a forjar-se aquesta idea, l’Oriol va fer un dibuix del projecte perquè ens en féssim la idea. Ho vam presentar al claustre i ens va agradar molt, llavors vam decidir que era un bon tema per treballar-lo com a tema general pel curs 14-15, ja que ”El Quixot” és una novel·la importantíssima de la literatura universal, és un retrat de l’època. També agrada als nens i nenes per la imaginació desbordant que conté i per la ironia amb la què està escrita. La primera cosa que calia fer era motivar a l’alumnat i fer-los conèixer “El
Quixot”. Per això, a totes les classes, aquest any, s’ha treballat el text adequat a cada edat. Els murals de les columnes del vestíbul es van presentar a la festa de la castanyada i com podeu veure han quedat preciosos. Durant el segon trimestre ja començarem a fer el projecte del mural del pati. Cada classe triarà un passatge del “Quixot” i en farà una il·lustració que després s’haurà d’ampliar per pintar-la a la paret del pati. Cada dibuix es farà en una gran vinyeta amb un petit text a sota, per tant farem 9 vinyetes, una per classe. Volem que els dibuixos siguin fets entre tots els nens i nenes de cada classe i que tots puguin pintar algun tros de paret. Les parets del pati ens les ha arreglat el Consorci. Ara, només falta començar a pensar, decidir un capítol i dibuixar!
9
escola...
10
Projecte intergeneracional a l Escola
Una cosa és col·laborar i l’altra implicar-se. M’explico: imagineu un plat amb un ou ferrat i unes tires de bacó fregidet. En aquest plat, la gallina ha col·laborat i el porc s’ha implicat. Doncs això. Sentim a dir que moltes escoles de Barcelona col·laboren amb projectes socials dels barris però l’Escola Cervantes va més enllà, hi està implicada, i molt.
Ja fa quatre anys que vam començar un projecte conjunt l’Escola, el Centre de Dia del Casc Antic i el Centre de Dia PRISBA. El que volíem era que els nanos de sisè coneguessin els avis i àvies que van al centre, que aprenguessin què s’hi fa als centres de dia, com viuen les persones grans, quines dificultats es troben i toooooooot el que encara poden fer i ensenyar. I a la vegada, també volíem que els nostres avis coneguessin
aquests nens que sempre veuen de lluny i que tant poques vegades els fan cas… en resum, volíem que les dues generacions es coneguessin i s’enamoressin. I si, any rere any ha sorgit la “xispa” i la màgia ha fet que les experiències que hem anat vivint al costat dels nanos i dels avis hagin estat extraordinàries.
Treballs de memòria, passejos pel barri per conèixer la historia dels carrers, visites a l’escola per saber què aprenen avui els nois i noies, jocs de taula… a poc a poc, anàvem creant activitats conjuntes ideades pels mateixos nanos, preparades pels avis i gaudides per tots. Moltes experiències ens han fet emocionar, com per exemple, recordem un nano que ens va dir que ell no tenia avi i que li feia molt il·lusió tenir-ne un... ens va demanar si podia quedarse un avi del centre de dia! O un dia que vam anar de passeig i dos nens es barallaven per portar la cadira de rodes d’una àvia fins que ella els va dir que cadascú agafés un mànec... l’avia aquell dia va engreixar-se vint quilos de felicitat, ens va dir que mai ningú s’havia barallat per estar amb ella... L’avantatge del treball intergeneracional és sobretot la naturalitat amb que ho viuen tot tant els nanos com les persones grans. Els nens i nenes estan en una edat que tant els hi fa el pudor o el que és políticament correcte i si tenen alguna pregunta, te la fan, sigui quina sigui (per què a aquesta senyora se li cau la baba?, quan els avis eren petits, què feien si no tenien tele?) i les persones grans, en la etapa de la vida que estan vivint, ja estan de tornada de tot i ja no han de quedar bé amb ningú, tenen saviesa suficient per saber que el que diuen és veritat perquè ells ho han viscut, i punt. I no hi ha una cosa que els faci més il·lusió que algú els pregunti alguna cosa amb sinceritat i encara els fa més feliços que qui els ha preguntat, s’esperi a sentir la
resposta amb interès. Aquesta és la màgia. El que dèiem de la implicació. Més enllà d’aquestes activitats compartides, el curs passat vam presentar un projecte nou a l’Escola, el Radars, un projecte que busca sensibilitzar als veïns i veïnes del barri per tal que es preocupin per les persones grans que viuen a prop d’ells. En cas que algun veí detecti que una persona gran pot necessitar d’algun ajut, el Radars ofereix un telèfon que activa tot un protocol per accedir a aquella persona gran i poder oferir-li els recursos que necessiti. Dit i fet, quan vam presentar el projecte al claustre i a l’AMPA, la resposta va ser magnífica. A partir d’aleshores, l’Escola és un Radar de Confiança i els pares i mares de l’AMPA, nous radars veïnals. Tot s’encomana, les coses boniques també! Els alumnes aprenen que les persones grans tenen molt a dir i a fer, les persones grans aprenen que els nens i nenes els poden ensenyar moltes coses encara. Les professores i professors aprenen que les persones grans també volen ajudar-los a fer de mestres i els pares i mares aprenen que també poden aprendre dels seus fills...
Per més informació: http://serveisgentgranradars.org/projecteradars-cms1.html www.fundacioroure.org
Seguim un curs més. Aquest serà el cinquè! I sabeu què? Els avis del centre de dia, ja pregunten que quan vindran “esos niños tan majos que nos dan tanta alegria”... aviat aviat!! Anna Balaguer Fundació Roure
11
el nostre barri
Cuando la iglesia está vacía es espacio (estéticamente) religioso. Cualquier espacio vacío (estéticamente desocupado) es espiritualmente receptivo. Pero el hombre ha de estar preparado para servirse espiritualmente de él, para habitarlo (espiritualmente) Jorge Oteiza, escultor
Variacions del buit urbà al barri de Sant Pere i Santa Caterina Jordi Adell
12
Redibuixatde 5 plànols històrics del barri de Sant Pere i Santa Caterina, en negre la massa ocupada, en blanc el buit, en gris l’origen del barri, els convents de Santa Caterina i Sant Pere i en taronja l’espai que ocupa l’actual Escola Cervantes.
945
Conjunt monàstic Sant Pere de les Puel.les [Església de Sant Pere]
1270 Sant Pere més Baix 1285 Muralla medieval 1295 Portal Nou 1300 Convent Dominic de Santa Catalina [Mercat de Santa Caterina] 1357 Fortificació muralles 1423 Sant Pere més Alt 1434 Sant Pere Mitjà 1450 Edifici original [Cervantes] 1606 Convent de Sant Francesc de Paula [Palau de la Música] 1650 Els 11 Baluards 1811 Palau dels Dou [Cervantes]
1847 Mercat de Santa Caterina 1854 Enderroc muralles 1859 Pla Cerdà / Eixample 1865 Reforma del Palau dels Dou [Cervantes]
1866 Carrer de Mendez Núñez 1908 Palau de la Música 1908 Via Laietana 1874 Enderroc Monestir Sant Pere de les Puel·les [Església de Sant Pere] 1989 Primera ampliació Palau de la Música 1989 Transformació del Palau dels Dou en Escola Cervantes 1999 Enderroc església de Sant Francesc de Paula 2000 Segona ampliació Palau de la Música
2002 “Forat de la Vergonya” 2005 Remodelació Mercat de Santa Caterina 2007 Pou de la Figuera 2007 Prolongació Avinguda Francesc Cambó 2014 .....continuarà?
13
ampa escola...
o i s s i m co 14
reci cl
at
ge de
es llibr
COMISSIO AMPA AMICS DEL PAU CLARIS Una mica d’història… Aquest grup sorgeix de la inquietud de pares molt implicats en el dia a dia de l’educació dels seus fills en el districte de Ciutat Vella. Són representants de les AMPES dels CEIP que tenen adscrit l’IES Pau Claris però que veuen amb preocupació que aquest institut no és percebut com una opció real d’escolarització per als seus fills i volen capgirar la situació. Què hem fet? Ens hem trobat periòdicament, més o menys un cop al mes des del passat curs 2013-2014. En aquestes trobades hem discutit, reflexionat, après i decidit diferents accions per dur a terme. Ens hem trobat com a grup de treball, com
a grup d’estudi i discussió, ens han visitat autors d’un bloc anti-segregació escolar, hem fet la “trobada de l’eslògan” a on vam decidir tirar endavant accions amb un rerefons reivindicatiu. Hem aconseguit que el Consorci d’Educació de Barcelona ens rebi i es faci ressò de la situació en la què ens trobem. En quin punt som ara? A data d’avui, tenim prevista una nova reunió amb el Consorci per establir un calendari d’accions i temes a treballar abans de les preinscripcions. Per altra banda, l’IES Pau Claris s’ha compromès a realitzar presentacions del seu projecte a les escoles adscrites per tal de donar-se a conèixer a les famílies. Montse Ferrando
15
DeBUT dels PRE-BENJAMINS DE BASQUET
UNA VALORACIO FREDA, OBJECTIVA I DESAPASSIONADA DEL PRIMER TRIMESTRE DE LLIGA By Pinkerton
Un a un CERVANTES 16
CERVANTES 166 – RESTA
DEL MO N
76
Ton, UNIC de joc alegre i encisador (de casta le viene al galgo, de tal palo tal astilla, amanece que no es poco), aquest carismàtic jugador és el rei, tant de casa com de la pista.
Bia, LLEGENDARI autor de cistelles inversemblants i lluitador incansable. Diuen que només pot dormir si abans d’anar al llit li posen el Top 25 d’en Michael Jordan.
Julia, RESSOLUTIVA Alquímia perfecte entre pivot i base, escolta i aleró, or i argent, atac i defensa. Costa d’entendre d’on treu les forces per a tanta modèstia.
Samu, RABENT altrament dit “el cirurgià dels 3 metres” per la precisió amb què encistella des d’aquella distància sense ni tan sols despentinar-se.
Toni, ENGINYOS arquitecte de muralles defensives i Legolas de l’atac per sorpresa. Aquesta perla del planter Cervantes és una de les darreres incorporacions al Dream Team.
Subaru, MITIC sota una capa d’elegància i una eloqüent humilitat, trobem el corredor més veloç del Cervantes i un dels puntals indiscutibles de l’equip.
Abril, INFRANQUEJABLE Fent honor al nom de l’equip i de l’escola, aquesta cervantina mou els braços com les seves pales els molins més actius del Quixot.
Marti, HEROIC fitxatge estel·lar del Cervantes. Ha resultat ser el passador més solidari d’un equip i amb tota seguretat el millor exponent del seu joc col·lectiu.
Nassim, HOMERIC ràpid com un llamp i de driblin endiablat. Se sospita que està dotat del poder de la tele-transportació.
Bruno, OMNIPRESENT una altra perla del planter, ataca amb astúcia i defensa amb solvència. Poc més podem afegir d’un jugador gairebé perfecte.
ENTRENADOR A CERVANTES TRANSMUTADOR Sota tres noms i aparences diferents descobrim un/s míster/a tocat pels dons de la coordinació i estratègia d’equip. PUBLIC CERVANTES INCOMBUSTIBLE I ALEGRE el públic del CERVANTES és sens dubte el més entregat de la lliga.
!! ! s k c a r c e t n Cerva
Un a un rival ÀRBITRE Pirata, filibuster, contrabandista, fariseu i acoquinat quan perdem, just, ponderat, salomònic i professional quan guanyem.
17, ATROPELLAT al seu costat, en John Travolta de Grease sembla en Magic Johnson. 13, IRRELLEVANT tant si juga com si no, condueix el seu equip de cara a la derrota. 9, NEGLIGENT relliscós i desubicat com una pellofa de plàtan sobre la pista. 21, BARROER es mou per la pista com un mamut a un saló de té carregat de velletes. 3, RONDINAIRE ara m’han fet saltar una dent, ara m’han arrencat la samarreta, ara m’han ficat un dit a l’ull... Qualsevol motiu és bo per a queixar-se!
6, ANECDÒTIC si li hagués de suposar un súper-poder, seria sens dubte el de la invisibilitat. 2, BÀRBAR de joc brut i ladí, farien bé de portar-lo a la típica escola anglesa que amb tanta claredat ens mostres a “The Wall”. 15, DESORIENTAT per a aquest jovenet sembla que només hi hagi una cistella: la seva. 4, INSOLENT De llengua tan bruta i mal parlada com lenta la seva “carrera”. Segons m’han dit, gaudeix obscenament de la victòria. ENTRENADOR/A CONTRARI, ESPECULADOR faria millor feina entrenant les meves tortugues a saltar que a fer jugar els seus pupils a quelcom semblant al bàsquet. PÚBLIC RIVAL Hostil i babau. Noi, si això és animar, no me’ls imagino en un funeral!
17
Explica’m què fas...
Miguel Vega Professor d angles de l EIM 18
“Darrera d’una gran dona, sempre hi ha un gran home”
¿Com vas a arribar a Barcelona? Vaig arribar a Barcelona perquè volia sortir de casa meva i ja tenia aquí a l’ambaixadora: la Puri, que va arribar abans que jo. Jo només la vaig seguir...
Pare del Martiño de 6è, i de l’Antón (ex-alumne) Professor d’anglès de l’EIM a la Universitat de Barcelona. Responsable de les entrevistes de la Tornaveu.
sud d’Estats Units. Vivia en una residència d’estudiants, molt divertit, tot plegat. La gent té la imatge de les grans ciutats americanes com Nova York, Chicago o Los Angeles. En canvi, si vas a Mississippí és com anar a Teruel, però amb un punt ètnic. De diferent vaig trobar, sobretot, la grandària de les coses. Tot és gran, enorme: els cotxes, les carreteres, la gent! Mississippí és el quart estat més “grassonet” d’Estats Units.
¿Abans de venir a Barcelona què vas fer? Quan nosaltres vam acabar la carrera a Santiago, on vam estudiar filologia anglesa, a mi em van donar una beca. És curiosa la història, perquè la Puri estava de substituta d’aquesta beca: si jo renunciava, marxava ella... i no vaig renunciar-hi. Llavors ella va venir aquí (a Barcelona) a estudiar i jo me’n vaig anar a Estats Units un any.
¿Per què vas voler marxar fora? No ho vaig planejar gaire. Vaig sol·licitar la beca i vaig escollir aquesta universitat com a última opció per una qüestió nostàlgica, perquè la ciutat, Òxford Mississippí, era el lloc on va néixer el meu escriptor favorit, William Faulkner. La mala sort és que tenien pocs cursos de lingüística, que és el que m’interessava a mi, i vaig acabar estudiant més literatura. Quan vaig venir a Barcelona, llavors vaig fer els cursos de doctorat de lingüística.
¿On vas estar? ¿Què vas trobar de diferent? A Mississippí. Vaig fer una estada d’estudis de lingüística i literatura del
¿Quan vas arribar a Barcelona, culturalment, què és el que més et va sobtar? Quan vius fora, el shock cultural més
fort és, sobretot, quan tornes. Quan arribes allà, t’has d’ajustar, en una sèrie de fases: primer eufòria, després frustració i finalment, quan ja has acceptat el lloc on vius, te n’has d’anar, has de tornar. I aquí ve el shock de veritat, quan tornes, perquè estàs totalment fora de lloc, des-ubicat. A més, a Barcelona tot just havien acabat els Jocs Olímpics, la ciutat estava de “subidón”. Era com arribar a una ciutat d’estrena, era molt maco. A mi, venint d’una ciutat petita com Santiago, em va descol·locar una mica, perquè era tot molt dinàmic, molt estressant, però alhora interessant. ¿Com va començar la Tornaveu? Va sorgir d’una reunió de renovació de l’AMPA. La idea va ser de l’Oriol, i ens vam unir tota una sèrie de persones: la Inés, que era la dinamitzadora, l’Stephen Burgen, que havia estat editor de diaris internacionals, l’Oriol, que portava el tema del disseny, i després hi va haver molts col·laboradors i va anar creixent. El secret va ser la primera festa que vam fer, que va donar a conèixer la revista, i també perquè vam engrescar molta gent del barri.
“La idea de la Tornaveu va ser de l’Oriol però ràpidament ens hi vam afegir tot un seguit de persones: la Inés, l’Stephen Burgen i jo mateix, i molts d’altres col·laboradors!!
¿Com havia de ser la revista? El dubte sempre ha estat entre fer una revista més d’AMPA, adreçada a les famílies, o si ha de tenir més contingut escolar. Si havia de tenir més treballs que es feien a classe o si havia de tenir més articles amb informació pels pares i mares. En definitiva, la idea era fer una barreja, on hi participés tothom... que fos una revista per a les famílies.
¿Com definiries l’escola del Martiño si algú t’ho preguntés? Per mi ha estat sempre una experiència molt maca, sobretot pel contacte que hem tingut amb els professors, i amb la sort que l’AMPA ha estat sempre molt activa. Té aquest punt d’equilibri perfecte entre el teixit social del barri, que està molt ben representat a l’escola i que la enriqueix molt. L’escola és un punt de trobada.
“Vam entrar al Cervantes el curs 2003-2004 atrets pel que explicava la gent del barri sobre els valors de l’escola: la integració, la diversitat i l’alegria”
Tu ets un dels pares més experimentats de l’escola... quin any vau entrar a l’escola? Al 2003-2004. L’escola Cervantes la coneixia a través de gent que m’explicava històries molt maques sobre el que significava l’escola, d’integració, de diversitat dintre del barri i d’una escola que donava molta alegria. Tens fama de ser un gran dinamitzador de pares... Tinc aquesta reputació... darrera d’una gran dona, sempre hi ha un gran home! (riure)
No tant sols els nanos han rebut un ensenyament de qualitat sinó que també nosaltres ens hem identificat amb les famílies i hem fet molts bons amics a l’escola. Mirat amb perspectiva, per mi l’escola és un lloc de re-
“Hem fet molts bons amics a l’escola” ferència. Els nanos s’hi senten molt segurs i els que ja han deixat l’escola, hi tornen. Tornen a veure els partits de bàsquet, tornen a participar de les festes de final de curs... perquè és com tornar a casa. Maite Domingo
19
QUI? Toni CLASSE? AL·LUCINACIONS (3er) QUÈ? Jiaozi (farcellets de porc amb verdures)
ORIGEN Xina
La família Chen són originaris del sud de la Xina, exactament de la ciutat de Zhejiang, arriben a Barcelona fa uns 7 anys. El Toni és alumne de 3r de primària de l’Escola Cervantes. Els pares del Toni són la Li i en Hongjia, té dos germans grans que són la Chenjing que te 18 anys i en Chenyong de 20 anys. Aquesta família xinesa té una tenda de productes d’alimentació al carrer Sant Pere més Baix, 77. Avui ens conviden a que cuinem un plat típic xinès que són els Jiaozi, farcellets xinesos. Els Jiaozis es mengen durant tot l’any però sobretot a la festa d’any nou xinès. El proper any nou xinès tindrà lloc el 19 de febrer de 2015. El nou any xinès, més conegut com la Festa de la Primavera a Xina o com l’any nou lunar a l’estranger, és una festa familiar. És la festa tradicional més important del calendari. Segons el calendari de la lluna les celebracions comencen el primer dia del mes lunar i finalitza als quinze dies amb el Festival de les faroles. Mercè Ayesta
o p s e n e u es d el C erva n e Qns i n nte s? e n s l e Jiaozi
Ingredients de la massa dels farcellets · 1 kg de farina de blat · 2-3 tasses d’aigua freda · ½ cullerada de sal
Ingredients pel farcit · 1 kg de carn de porc o de vedella picada · 2-3 cullerades de sopa de salsa de soja · ½ culleradeta de sal · 2 cullerades d’d’oli de gira-sol · 200 g d’api · 100 g de pastanaga · 1 ceba gran · 50 g de ceba tendra
Preparació de la massa La base dels farcellets es fa barrejant la farina, l’aigua i la sal amb les mans. Fins a obtenir una massa com de pizza. Deixar reposar la massa, fora de la nevera, uns 20 min. Posar farina en un fusta per treballar la massa. Formar un rotllo allargat amb la massa i tallar en trossets d’un cm de gruix. Aixafar la massa amb la planta de la mà fins a obtenir una mini rodona. Amb el corró de fusta anar formant bases rodones d’uns 3 mm de gruix.
Preparació del farcit Barrejar la carn amb la salsa de soja i la sal. Deixar reposar 15 minuts. Anar tallant totes les verdures molt petites. Barrejar la carn amb les verdures i afegir una cullerada de soja. Altres farcits es poden fer amb gambes minis, api i ceba o bé amb carn de vedella picada, col xinesa i ceba. Formar els farcellets: Agafes una base de farcellet amb una culleradeta del farcit i es van tancant ajuntant les bores. Hi ha moltes formes de fer els farcellets, és tot un art, i ja us avancem que no és gens fàcil. Finalment, escalfar oli de gira-sol a una paella, col·locar els farcellets i afegir aigua fins que cobreixi mig dit els farcellets, tapa la paella i cuinar a foc fort uns 10 minuts o bé fins que es consumeixi l’aigua. Salsa dels farcellets: Soja amb picada d’all.
Llibres de viatge amb un nen, un pingüí i les seves històries a alta mar. If you dare a challenge, try the film! Lost and Found Estudi AKA. If you wish to read further, try another of O. Jeffers’ books: How to Catch a Star
22
THE RELUCTANT FUNDAMENTALIST by Moshin Hamid
Penguin Books, 2007 ISBN: 978-0-241-96502-3
LOST AND FOUND by Oliver Jeffers
Harper Collins Children’s Books ISBN: 978-0007150359
Què faries si un dia apareixes un pingüí a la porta de casa? Lost and Found no és només “l’Oficina d’Objectes Perduts”, si no també un conte preciós on es perden, es descobreixen i es troben coses, però que parla, sobre tot, de l’amistat. Amb un anglès senzill i precís, en Oliver Jeffers ens porta
“Excuse me sir, but may I be of assistance? Ah, I see I have alarmed you. Do not be frightened by my beard. I am a lover of America...” Així comença el monòleg del misteriós pakistanès que se’ns apropa un capvespre en una cafeteria de Lahore. Descobreix què el mou a parlar-te, i per què parla anglès millor que la reina d’Anglaterra. Per què tothom persegueix el somni americà? Què passa quan aquest somni d’occident ens traeix? Per què Changez va tornar a Lahore si Estats Units li havia donat “tot”? Don’t watch the film first! It’ll spoil the pleasure of reading the novel... Nivell recomanat: B2, 5è de l’EOI o First Certificate (Cambridge)
...Mes llibres Deixant de banda els clàssics (Mortadelo y Filemón per una banda i Forges per l’altra) no és fàcil, al menys per mi, trobar llibres que et facin saltar les llàgrimes de riure. No sé per quina raó a mi el gènere que m’ha divertit de forma més salvatge ha estat l’epistolar. Així, unes cartes que no puc llegir ni en públic ni en veu alta d’una forma continuada són les que componen el conte “Para acabar con el ajedrez. Correspondencia” que trobem a la breu i enginyosa recopilació “Cómo acabar de una vez por todas con la cultura” de Woody Allen en la que dos amics intenten, sense gaire èxit, jugar una partida d’escacs per correspondència. Al mateix llibre també trobem “Para acabar con las películas de terror. El conde Drácula”, conte que ens explica les tribulacions del Conde Drácula durant un eclipsi de sol i que es pot llegir amb els nens sense problema.
de Grouxo Marx que publicà Anagrama ja fa uns anys i per acomiadar-me d’aquest gènere recomanaré la carta que li adreça un indignat Ignatius J. Reilly a un client descontent al que li ha venut uns pantalons i que trobem a “La conjura de los necios” de Kennedy Toole.
Canviant d’autor, recomano amb fervor “La concesión del teléfono” d’Andrea Camilleri que ens explica la gimcana burocràtica que ha de fer un senyor de poble a la Sicília de finals del segle XIX. Les 4 o 5 primeres cartes que remet el protagonista a les autoritats no tenen desperdici. Més cartes hilarants les trobem, en abundància, a la correspondència
Si us agrada riure però no el gènere epistolar, i deixant de banda “Sin noticias de Gurb” d’en Mendoza que ja s’ha llegit més de mitja Barcelona, us recomano dues joies curtetes i divertides de debò: A “El antropólogo inocente” de Nigel Barley se’ns expliquen les vivències d’un antropòleg anglès que viatja a Camerun per a estudiar al peculiar poble “dowayo” i a “Noticia bomba!” Evelyn Waugh ens explica les aventures d’un jove periodista de províncies al que envien per error com a corresponsal d’un país africà. No sé a quin d’aquests dos llibres surt una història d’una cabra lligada a una corda que us convido a llegir, si voleu morir, amb catorze “cortezas de cerdo” a la boca. Ja per acomiadar-me i dintre del gènere de l’humor absurd recomanaria “Trampa 22” de Joseph Heller, on se’ns rebela l’absurditat de la guerra i dels militars que l’habiten amb algunes escenes francament memorables.
Recomanacions maite domingo Toni Botey
23
consells de salut
24 Els polls són insectes paràsits d’uns 4 mm de grandària que viuen enganxats amb dues potes als nostres cabells. Com a paràsits que són s’aprofiten de nosaltres per alimentar-se (xuclant-nos la sang) i reproduir-se (dipositen els seus ous o llémenes als nostres cabells). Per passar desapercebuts, el seu color s’adapta al del cabell de la persona on habiten. Els polls no transmeten malalties però és important tractar-los perquè la seva infestació és molt molesta i es transmeten molt fàcilment d’una persona a una altra. Trobem polls durant tot l’any però, sobretot, en època escolar. Com podem detectar-los? Per detectar la presència de polls cal revisar periòdicament (idealment cada dia) el cabell del nen o nena amb una pinta llemenera (pinta de pues llargues molt juntes). Normalment trobarem polls adults i llémenes (són petits punts blancs adherits a les arrels del cabell) allà on més reg sanguini hi ha: al clatell i darrera les orelles. Una clara senyal d’alarma és que el nen o nena es rasqui molt el cap. Això és degut a la picor intensa causada tant per les picades dels
Els polls polls com per la incòmode sensació de quan caminen pel cap. Si detectem polls en una persona de la família, cal combatre’ls ràpidament ja que s’encomanen molt fàcilment. Com es tracten? A la farmàcia hi ha diferents mètodes pel tractament i prevenció de la infestació per polls. Pel tractament, trobem, d’una banda, locions i xampús pedicul·licides (maten polls i llémenes). Un cop aplicats aquest mètodes els polls i llémenes morts s’ha de retirar mitjançant la llemenera. Ja que la transmissió es tan fàcil, el tractament s’hauria de fer a tots els mem-
bres de la família i a més rentar a alta temperatura (60ºC) tota la roba de llit, tovalloles, raspalls, pintes, etc. perquè no hi quedin llémenes i evitar un nou contagi. Per fer una bona prevenció i evitar el contagi de polls a l’escola, gimnàs, colònies, etc., existeixen varis mètodes que van des de gotes d’oli d’arbre de té que es posen en l’aigua d’esclarir els cabells al rentarlos o als bàlsams per desenredar el cabell. També disposem d’esprais ja preparats amb repel·lent per posar al sortir de casa. Un darrer mètode molt efectiu que s’està promovent cada vegada més des de la farmàcia, tant per la prevenció com pel tractament, són les llemeneres elèctriques. Aquest mètode actua matant el poll i la llémena quan ens pentinem amb el raspall elèctric. No té cap efecte indesitjable sobre el cabell ja que actua a temperatures molt més baixes que un assecador, però prou altes per matar els paràsits. El pot fer servir qualsevol membre de la família però sempre després de netejar el capçal. Així, amb un sol aparell n’hi ha prou per a tota la família i per les vegades que es necessiti. Farmàcia Central · Via Laietana 40
El poble nou del Delta de l’Ebre El Poble Nou del Delta de l’Ebre es caracteritza pels seus carrers enjardinats i les seves cases amb pati interior amb les façanes de color blanc. El poble es va crear per donar residència als agricultors que treballaven els arrossars. Avui dia la major part de la població es dedica al turisme natural, per la riquesa de la zona.
martinet menut, fotja, martinet ros, cama-
L’atractiu de la zona, a part del paisatge, l’ofereix la seva fauna: ardèids, polla blava,
el Museu Ornitològic del Delta amb 182
llargs, i esplugabous... així com la seva flora: boga, canyís, lliri groc, joncs diversos, etc. A l’Encanyissada, hi trobem la llacuna més gran d’aigua dolça i la Casa de Fusta, que
http://www.turisme@amposta.cat www//pndeltaebre@gencat.cat www//viulebre.com Horari Casa Fusta 10:00 - 13:00 h i de 15:00 - 17:00. Dilluns tancat Tarifa:2€ http://instagram.com/p/vdaa8RENee/ http://instagram.com/p/vop2EoOokS/
a més de ser el centre d’informació, acull exemplars de 134 espècies diferents. Clara Jori
EL Museu Blau Un dissabte sense gaire saber què fer, un diumenge que es presenta llarg... Tot just a 20 minuts en metro tenim un museu fantàstic. Dels antics museus de geologia i zoologia que hi havia al Parc de la Ciutadella es va crear el Museu Blau aprofitant un dels edificis emblemàtics construïts per al Fòrum de les Cultures. El Museu Blau té una part d’exposició estable: la creació de la Terra, l’Evolució
de les Espècies, mostra de la vida animal i vegetal de la Terra i mostra de minerals; i una part d’exposició temporal. A més, hi ha una part que és Aula Taller on es fan diferents cursets adreçats als nens i nenes i a les famílies. El museu té diferents tarifes. Els infants fins a 14 anys tenen l’entrada gratuïta i els seus acompanyants adults gaudeixen de tarifa reduïda.
http://museuciencies.cat/ https://www.facebook.com/museuciencies@museuciencies Com anar-hi
Metro L4 (línia groga). Parada el Maresme-Fòrum (sortida Rambla Prim)
Tramvia T4. Parada Fòrum Bus 43, H16 (parada Fòrum), 7, 36, 99, bus turístic (ruta verda, funciona del 15/4 al 25/9), B23 Cotxe. Aparcaments: al mateix edifici Fòrum i al centre comercial Diagonal Mar
Bicing. Estacions: 158 Rambla Prim i 169-Av. Eduard Maristany, 1-Fòrum
Cristina Fons
25
4 26
3
2 3
4
4
3
7 3 2 5 1
6
2
9
1 2
1
2 6
2 8
3 7
1
5 7
6 4
9
7
3
VENTS L
C B S
A
P B R Y
E G R
E G A
L
J
O R N
L
V Q R
1
4
2
3
2
3
4
1
R S
L
C E
V
4
1
3
2
3
2
1
4
M E M
I
S G
T
R A
B W H M V H E D X
Y
L G E C V
solucions
E 4 9 1 6
7 3 2 5
2 4 6 9
8 1 3 7
9 7 5 8
3 2 7 1
6 8 4 2
1 5 9 4
P
S
5 6 8 3
D O W O Z H B N Q T
X
9 4
7 2
1 8
5 3
4 6
2 1
6 9
3 5
8 7
2 1 7
8 3 5
4 9 6
7 8 1
9 5 2
3 6 4
5 4 8
1 7 9
6 2 3
G Z
A
A H
G V M L U
I
N H T
D C L
F
A
V D U P
R O R A L
Z
I
I
T G R H
X C P O N E N
T
A N A
I
R A M U N
T
GARBÍ · GREGAL · TRAMUNTANA · LLEVANT MESTRAL · MIGJORN · PONENT · XALOC
La cucine mandarosso
Lasaña Alcachofa
Ingredientes para 8 personas 450g Lasaña 9 alcachofas 10 lonchas de jamón cocido 200g rodajas Fontina (queso) ajo aceite sal y pimienta parmesano ½ vaso de leche 300 g de mozzarella Vaso de vino blanco
1. Limpiar y cortar las alcachofas, luego ponerlas en agua y limón. 2. Se deja freír un poco de ajo en aceite, se añaden las alcachofas con un poco de agua y se cocinan a fuego medio, agregar un vaso de vino blanco ,sal y pimienta y dejar que se evapore , y luego terminar de cocinar las alcachofas , cubriendo la olla unos 5-10 minutos, hasta que se queden bien tiernas. 3. Cuando están listas, triturar todo con un poco de leche y la crema de alcachofa esta lista.
c/ Verdaguer i Callis, 4 (Palau de la Música) 08003 Barcelona metro Urquinaona (L1, L4) tel. 932690780 - móvil 687208059
4. En una fuente para horno, verter un par de cucharadas de aceite de oliva y organizar la primer capa de lasaña, cubrir con la crema de alcachofas, con queso parmesano, con rodajas de queso, con jamón, mozzarella. Luego continuar con las capas con todos los ingredientes: lasaña, alcachofas ,jamon y queso. La última capa de lasaña está cubierta con crema de alcachofa y queso parmesano rallado, hornear durante 35 minutos a 180 grados, o hasta que la superficie se dore.