Revista Tornaveu 4 by Tornaveu Escola Cervantes

TEATRE El passat dia 29 pares, mares i amics vam poder assistir a l’espectacle de ﬁ de curs de l’activitat extraescolar de Teatre, organitzada per l’AMPA de l’escola i impartida enguany per Towanda Dreams. La trobada fou al teatre del Centre Sant Pere Apòstol. Vam gaudir de valent amb la representació dels animals del Circ, la Rateta que escombrava l’escaleta... Vestuari i posta en escena, excepcionals i un públic generós i agraït. Nens i nenes artistes s’ho van passar de valent, i no cal dir que nosaltres també. Moltes gràcies i enhorabona companys de Towanda Dreams pel formidable treball realitzat amb els alumnes d’infantil i primària. L’experiència ha estat molt satisfactòria i enriquidora. Esperem tornar-vos a veure el proper curs....

EDITORIAL

SUMARII SUMAR Festa Tornaveu 2 .....................4

En un col•legi amb tan pocs espais oberts com el Cervantes, on el parc més proper és el de la Ciutadella, i el camp de futbol, el que hi ha darrere de l’Estació del Nord, el tema dels esports i altres activitats físiques ha estat sempre un maldecap, especialment tenint en compte la proximitat dels veïns. Com en moltes altres parts de la ciutat sense zona verda, la solució més òbvia era el bàsquet. L’Escola de Bàsquet ha estat un èxit rotund. Ha col•locat el Cervantes entre els primers equips de bàsquet de les escoles de primària de la ciutat. Hi han participat uns 60 nens en les diverses categories, des de 1er fins a 6è, i aquesta temporada han jugat amb equips de tota la ciutat i l’àrea metropolitana. En el campionat de bàsquet que va celebrar-se a l’escola hi van participar 240 nens de diverses escoles, en una sèrie de partits d’eliminatòria. Aquesta temporada l’equip de 4art va millorar molt en la classificació respecte de l’any passat i va arribar a quarts de final, on va ser eliminat per un equip que, tot i ser molt bons, els passaven un bon pam d’alçada. Mentrestant, com ja van fer la temporada passada, els equips de 5è i 6è continuen arrasant.

El reportatge ..........................6 Carta als genis .................... ...8 El comiat dels genis .................9 Sortides musicals....................10 Palmeres ...............................12 Les poetesses del Cervantes......15 Els campions del Cervantes.......17 Jocs florals.............................18 Els pirates dels profes..............22 Internet per a la família II........24 Elefants.................................25 Equip de redacció:

Gran part del mèrit d’aquests èxits cal atribuir-lo a les persones que treballen fent la feina fosca, Merche Canas, Koni Franco i Elena Calvo, que han dedicat molt de temps i energia al projecte. Però l’estrella de veritat és Glòria Fillat, que ha sabut estimular el pur entusiasme i l’energia dels nens més petits i estructurar-los en una força col•lectiva que conjuga alhora talent i disciplina. Per damunt de tot ha sabut transmetre als jugadors l’ètica fonamental del treball en equip, de jugar per l’equip i no pel lluïment personal. Hem d’agrair igualment a la Caixa, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona pel seu ajut econòmic i esperem amb delit la propera temporada, que ha de tornar a ser una collita d’èxits. Endavant, Cervantes!

Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Pere Carbonell

Col.laboren: Laia Arnal, Víctor Obiols, Maria Sol, Raquel Anderson, M. Amparo Tello, Marta Barba, Anna Nogueras, Àlex Alesso, Cristina Fons, Montse Montiel, Pilar Boix, Sílvia Ibañez, Nur, Gemma Salas

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper article envieulo a la nostra adreça electrònica tornaveu@miguelvegal.jazztel.es Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al blog de l’ampa: http://ampacervantes.blogspot.com/

FESTA TORNAVEU 2

Qualsevol nit pot sortir el sol Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum. Els convidats van arribant i van omplint tota la sala de colors i de perfums… (...) Oh! Benvinguts! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d’algú. (...) Com si de la mítica cançó del Sisa es tractés, comença la segona festa del Tornaveu... Se celebra un 25 d’abril, només dos dies després de Sant Jordi. De fet, l’atmosfera de la rosa i el llibre encara es respiren. Una sorprenent, irreconeixible i espectacular Inés ens recull les entrades i ens ven els tiquets. Les opcions són diverses: menú, vi, cava, cervesa o aigua… Val a dir que el sopar és excel·lent i la música, què us diré... La ja habitual i explosiva parella Oriol i Rut ens presenten les també habituals i fantàstiques actuacions musicals dels diversos artistes del Cervantes. La gran novetat és el blues penetrant del Jonathan Glanzberg, el pare de l’Arlo, de P-3, que és, de fet, el públic més jove... Quina gran veu! Continuen l’Elena Vilallonga i la Sarah Davison amb un parell de temes esplèndids... Llàstima, no es pot allargar més, ja que justament avui fa cinc anys que van néixer els bessons de l’Elena i ha de marxar per celebrar-ho... el pastís no espera... Però aleshores salta una Rut indignada i farta de festes, amb un extens ordre del dia, intentant convocar una assemblea general extraordinària sobre el mític forat de la vergonya, que ella anomena... “pou de la vergonya” (i no de la ﬁguera...). També pretén combatre el canvi climàtic amb una vocalia d’espelmes... El lema principal és: “Prou de festes!”. Afortunadament, la súper veu de la fantàstica Sandra Rehder, la reina del tango a Barcelona, aconsegueix fer callar la histèria de la Rut... “No te olvides que el camino es pal que viene y pal que va”; “Vino, amor y amigos”; “Qué es eso que llaman

FESTA TORNAVEU 2

agua, descolorida y sin gusto...”, són algunes de les lletres de les cançons que ens brinda...

de claqué... Però res, la noia no aixeca cap...

L’inesperat homenatge a l’Stephen Burgen, que rep el premi als jocs ﬂorals dels pares per un text brillant sobre la lluita matutina diària i l’art de la resistència passiva, sorprèn al mateix protagonista. I després, més blues del Jonathan... uau!!! Ara sembla que a la presentadora ja li agrada més la festa... i no només la festa... Però quants artistes! Més d’un es pregunta com és possible que en una mateixa escola hi hagi tants pares i mares artistes... Després d’un breu descans, perquè els músics puguin emborratxar-se, segons paraules de la Hilda Inés, les sorpreses continuen... De fet, hi ha sorpreses per a tothom... Una Isabel pletòrica sap sortir amb brillantor de la pressió a la qual és sotmesa per l’Oriol i la Rut... No esperàvem menys de “la Magna...”. Després de la festa sentim com a la pregunta: “Què, t’ho has passat bé, Isabel?”, respon: “Bé, sí, vosaltres millor a costa meva...”. El quartet de música clàssica de l’Àlex i companyia ens deixa a tots amb la boca oberta... Impressionant... En plena “depre” de la Rut (“Aquí tothom sap fer alguna cosa menys jo...”, es lamenta entre llàgrimes), em veig obligada a sortir a l’escenari per animar-la… tot improvisant unes quantes passes

I arriba l’hora del gran Víctor Bocanegra, al piano, amb unes ulleres fosques, al més pur estil Stevie Wonder, i el seu sarcàstic i irònic “petita cosa emprenyadora, que per la fam copuladora, ens treus la son”... Fantàstic, com sempre... La Deborah ens llegeix en anglès les seves àcides lletres, per tal que la comunitat “guiri” del Cervantes capti el missatge de les seves cançons... I encara més sorpreses... Unes emotives paraules de la Sara, dedicades a la Rut i la seva vitalitat, energia i alegria, emocionen a més d’un. Fins i tot la Rut, que ara es treu la perruca, cohibida, i diu: “Ho veus com ho deia jo, que no m’agradava gens aquesta festa...”. I amb aquest ﬁnal emotiu d’agraïments a tothom, la festa s’acaba amb tots els artistes a l’escenari... Diuen que “segundas partes nunca fueron buenas”, però sempre hi ha excepcions… Ara el dubte és: repetirem?? Tindrem una tercera part?? Esperem que sí... (...) Benvinguts passeu, passeu. Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu ... També pots venir si vols. T’esperem, hi ha lloc per tots. El temps no compta ni l’espai... Qualsevol nit pot sortir el sol. Maria Sol

El Tornaveu vol agrair la col.laboració desinteressada del Centre Sant Pere Apòstol

EL REPORTATGE Sant Pere Mitjà i la Dolors Monserdà Escriure sobre la història del carrer Sant Pere Mitjà no és un repte fàcil. Molts de nosaltres preferim passejar-hi, evitant carrers més sorollosos i transitats, però d’això a fer-ne un article... Tampoc és fàcil trobar-ne documentació o bibliograﬁa. Buscant i rellegint velles guies de Barcelona vaig trobar referenciada una antiga novel•la anomenada “La Fabricanta”, de Dolors Monserdà, on semblava que aquest carrer hi tenia cert protagonisme... Vaig córrer a la llibreria a buscar aquesta obra però, per desgràcia, està descatalogada. Desesperat, remeno la biblioteca personal que tenia el meu avi i... trobo un exemplar de l’any 1904 signat per l’autora, dedicat... al meu besavi! Però, qui era aquesta dona, i com se li va acudir escriure sobre Sant Pere Mitjà? Al segle XIX aquest carrer, com tants d’altres del barri, va acollir tallers, petites factories, magatzems i habitatges de famílies dedicades al món del tèxtil. Les dones van contribuir de manera activa a tot aquest desenvolupament, i van ser sovint víctimes d’una industrialització deshumanitzada. Una dona de l’època, Dolors Monserdà i Vidal de Macià (1845-1919), que fou escriptora, periodista i, sobretot, una reformadora “La Teixidora”, oli de Gabriel Planella.

social, retratà en les seves obres les tensions de classe i gènere que li va tocar viure. L’Antonieta, la protagonista de “La Fabricanta” viu al carrer de Sant Pere Mitjà, i de la seva mà l’autora ens retrata com era el carrer, ara fa més de cent anys: (Hem respectat l’ortograﬁa d’abans de la reforma de Pompeu Fabra)

I Il·lustració d’Enric Monserdà d’un balcó del carrer, per al capítol 2 de “La Fabricanta”.

Mes la Antonieta, que havía nascut en la casa que habitava, la que’l seu avi comprá ab sols dos pisos, y’l seu pare havía pujat un altre i de las d’uas quadras ahont hi tenían los telers; si’l carrer Mitjá, no li pareixía lo més hermós de Barcelona, trobava que, pera viurehi ella, no n’hi agradava cap altre. Era tan quiet!... Hi havía tan bon vehinat!... Era tan alegre ab los vols de coloms que, aixecant los ulls enlayre,’s veyan passar en las mitgdiadas, eixint d’aquell seguit de colomars que s’estenían de cap á cap del carrer!... i si be era cert que al hivern, sols per l’indret dels pisos alts hi passava una llepadeta de sol, al estiu... oh al estiu!no sols baixava als primers pisos i als

EL REPORTATGE llindars de las botigas, sinó que, com una catifa d’or, s’estenia per las rústegas llambordas del empedrat. I pera contemplar tan extraordinarias boniquesas, la noya Corominas, se passava una bona estoneta cada mitgdía, tan prompte guaytant la tireta de cel qu’ensostrava’l carrer, com las xicas finestras y’ls esquifits balcons i las encofurnadas botigas que, sense la més insignificant variació, feya vintisset anys que constantment tenía al devant dels ulls. En un altre moment l’autora parla dels veïns: ...restá com atontada, mentres que’l fuster del devant i la mestressa de la botiga de plats i olles i la planxadora de mes avall, mancats de major novetat, sortían á la porta mirant com una cosa extranya al minyó del rodet. Potser no han canviat tantes coses, en cent anys... o potser sí. Avui, per sort, els veïns ja no pateixen el soroll constant dels telers, ni veuen nens treballant als tallers, de sol a sol. Ara els veuen anar i venir de l’escola, corrent amunt i avall, i donant vida, almenys dos cops al dia, a

aquest carrer tan tranquil.

L’autora de “La Fabricanta”, Dolors Monserdà.

Oriol Garcia i Quera

Dedicatòria de l’autora.

UNA PROFESSORA GENIAL CARTA OBERTA DE COMIAT ALS MEUS GENIS RIPOLL 3/4/2008

STIMATS GENIS I GÈNIES (em sembla que aquesta expressió última no és correcta, però no sigui que la Pilarín se’ns enfadi...). Ara ja ha arribat el temps en què la mestra que us ha acompanyat durant dos anys (365 x 2...), 48 mesos (24x2...), .... dies....., hores....(això us ho deixo per calcular-ho vosaltres. ( Ep! Li hem de restar el temps de vacances!). Doncs, com us deia, ha arribat el moment de dir-nos A REVEURE. No oblidaré el temps en què vàrem començar a compartir experiències i, pels qui vulgueu tenir memòria, va ser el setembre de 2006, quan vam anar marcant territori (vosaltres i jo mateixa), perquè vosaltres éreu i sou molt vostres... quan vam haver d’escollir el nom de la classe, com us voldríeu dir durant dos anys... Si recordeu el núm. 1 del TORNAVEU, en què la nostra estimada OUMAYMA ho va voler explicar (molt bé, per cert), jo em vaig espantar, marejar, i més coses, amb el nom que vàreu triar: “Els CRACS”.(“Déu meu- vaig pensar- com pugen de forts els nois d’avui en dia..”.) Després de parlar-ne i parlar-ne, ho vam suavitzar amb el de “Genis”. Tela marinera amb aquest grupet -vaig tornar a pensar-. En aquest moment de comiat, em vénen a la memòria tantes i tantes experiències

que hem compartit junts: algunes molt, molt agradables i enriquidores; d’altres, agradables; algunes no tan agradables i, ﬁns i tot, algunes de desagradables. Recordo amb especial emoció totes les tutories que hem compartit: els padrins i les padrines de 5è, les inquietuds, les vivències, les angoixes, les preocupacions, les complicitats, moments de molta sinceritat, compromís i ganes de fer les coses ben fetes... Ara que estem a punt d’arribar al ﬁnal d’aquesta etapa del vostre camí, que per a mi suposa dur a terme un nou embaràs que culmina en l’ESO i, per a vosaltres, començar una nova vida fora del Cervantes... en aquest moment sento que els meus Genis (jo ja no en tinc cap dubte que ho sou) començaran a volar sols i arribaran, així us ho desitjo a tots i totes, allà on s’hagin proposat.

Que els Aires del nostre estimat “CERVANTES” us duguin a totes i a tots, Bon Vent en allò que us proposeu. Per sempre,

Pilar.

LLETRA MENUDA/GENIS (6è) Records i reﬂexions de la classe de 6è (Genis) quan ja falta poc perquè deixem l’ escola.

L’ escola ens ha ajudat a fer un gran pas cap endavant. Aquest pas ha estat com la clau per obrir un dels grans panys de la nostra vida. Hem trobat obstacles que hem anat superant amb esforç per poder tirar endavant. El primer d’ aquests meravellosos nou anys va començar quan teníem tres anys. A P-3 érem 23 nens. Quan vam arribar, no coneixíem ningú; estàvem desorientats perquè no vèiem cares conegudes. Tots teníem aquella petita curiositat que ens empenyia a conèixer els altres companys. Érem els més petits de l’ escola. La nostra tutora era L’Anabel; ens agradava molt estar amb ella perquè era molt divertida i ens agradaven molt les classes que feia. A P-4 vam seguir amb l’Anabel. Van arribar dos nens nous: l’Ariel i el Jose, però va marxar la nostra amiga Sara. P-4 va ser un curs divertit, ja que no havíem d’estudiar i ens passàvem tot el dia jugant. A P-5 van arribar la Valentina i el Franklin. Ara recordem que el Franklin va venir amb la motxilla de l’inrevés i tots ens vam posar a riure; ell es va posar nerviós i nosaltres li vam explicar el que passava i llavors ell es va posar a riure també. Van marxar el Nicolàs, la Mònica i la Cristina. A Primer va arribar la Hena i el Marco i van marxar la Madia , l’Enzo, la Javiera, la Lídia i la Verònica, que eren bessones, i el Rolando. Érem la classe dels Doﬁns i la nostra tutora va ser l’Amparo. Van passar moltes coses en aquest curs ja que havíem entrat al Cicle Inicial i vam començar a utilitzar llibres. A Segon van arribar l’Ali i la Nati i vam continuar tenint com a tutora l’Amparo.

Colònies a Planoles. Abril de 2008

Ai! Els anys passen, ens anem fent grans... cada vegada més responsables i molt aviat, el Cervantes haurem de deixar. Nou anys en aquesta escola i grans experiències hem viscut. Moments de tot... alegres i tristos... divertits i avorrits. Però ha valgut la pena. I ara... tot ja ha acabat.

Aula de P-3. Curs 99-2000

Vam ser uns pàrvuls encisadors... !!!

Aquest curs vam tenir una sorpresa desagradable quan l’Amparo es va posar malalta. A Tercer ja no hi havia la Lídia, la Verònica ,la Nati, el Rolando i l’Enzo. Van arribar el Diego, el Walid i el Jorge. Vam tenir per primera vegada un mestre: es deia Víctor i a vegades es posava molt nerviós. Vam ser la classe de l’Univers. A Quart van venir la Chaima, el Dip, el Paulo i el Fraumer. Van marxar el Jorge i l’Enzo. La nostra tutora va ser la Gemma, una persona divertida i alhora exigent. A Cinquè vam entrar en el Cicle Superior: Començàvem a ser els grans de l’escola i vam decidir dir-nos “Els Genis”. La nostra tutora va ser, i continua sent, la Pilar. Van passar coses inexplicables... meravelloses... Se’n van anar el Cristian, la Valentina i el Yahia. A Sisè, “Els Genis” ja som els grans de l’ escola. Tenim una classe ben maca i diversa amb persones de diferents llocs del món: Equador, Bolívia, Marroc, Bangladesh, Anglaterra, Pakistan, Filipines, Santo Domingo... i alguns que hem nascut aquí, és clar! Aquesta escola ens ha ensenyat moltes coses, a més a més d’allò que se suposa... ens ha ensenyat a ser més solidaris i a millorar com a persones. Estem molt agraïts a la ”Nostra Escola” i ara, cada dia que passa és un dia menys d’escola.

SORTIDES MUSICALS I A FORA DE L’ESCOLA? Sovint veiem ﬁleres de nens i nenes del Cervantes que surten de l’escola. On van? Doncs de vegades a la biblioteca Bonnemaison, d’altres a dibuixar pel barri, o a fer alguna visita cultural per la nostra ciutat, o ﬁns i tot més lluny, com els que van anar de colònies. nies. Aquest curs, hi ha hagut classes que han sortit per compartir amb altres nens i nenes de la ciutat el que s’ha treballat a l’aula de música. És el cas de la classe de les Palmeres (2n), de la classe dels Genis (6è) i de la classe de les Papallones (P5). Palmeres Les Palmeres han participat en una activitat

que es diu DANSA ARA, amb altres escoles de Barcelona. La feina va començar el mes de novembre, quan els mestres de música vam ser convocats a una sessió de formació on vam aprendre un repertori de danses, que després nosaltres vam ensenyar als nostres alumnes de 2n. Les coreograﬁes són de dansa contemporània, són riques, variades i vistoses. Hi trobem música clàssica, tradicional i moderna. Quan vaig començar a explicar el que faríem als nens i les nenes de les Palmeres, faltaven encara molts mesos per a la ballada ﬁnal i els costava imaginar-se la situació. Poc a poc a la classe anàvem assajant els moviments, els memoritzàvem, i ens anàvem familiaritzant amb les diferents músiques. Joc i treball es fusionen; cal anar prenent consciència que el treball col•lectiu passa pel compromís individual i que, és gràcies a l’esforç de tots i cadascú de nosaltres, que aconseguirem un resultat bonic. Finalment arriba el dia de la ballada. Però deixem que siguin ells que us expliquin com ho recorden: El dilluns 14 d’abril vam anar al Poble Espanyol, que semblava un castell, quan vam entrar per la porta, perquè té una muralla. Hi havia moltes escoles i vam haver d’esperar una mica i cada escola portava un pal de cintes. Feia molt bonic. Estàvem molt nerviosos i molt contents. No només hi havia nenes i nens de 2n, també hi havia nois grans de l’Institut del Teatre, que estudien dansa i van ballar per a nosaltres. Ho van fer molt bé. Llavors ens va tocar a nosaltres. Vam ballar sis danses (una ens la van ensenyar allà mateix). Si voleu us les podem ensenyar. Ho vam fer molt bé i els pares que ens van venir a veure ens van fer fotos. Ha valgut la pena i, si poguéssim, ens agradaria poder-ho tornar a repetir el curs vinent. Dos moments del dia de la Dansa i unes il.lustracions de les palmeres que han inclós en la seva valoració de l’activitat

S0RTIDES MUSICALS Genis El dia 5 de maig els Genis de 6è van participar a CANTÀNIA, una activitat que es fa l’Auditori i en la qual 800 nens i nenes d’escoles de primària canten plegats una cantata, que és un conte amb cançons. També ells s’hi han dedicat de valent. A classe de llengua s’anava llegint el text, buscant les paraules difícils al diccionari i fent el treball de comprensió. A classe de música hem après i assajat les cançons, a més dels moviment escènics. Aquest curs s’ha interpretat la cantata “El motí”, escrita per Josep Pedrals i amb música de Josep Vila. Els cantaires representava que érem pirates. En les fotograﬁes podeu veure que anàvem vestits de negre, dúiem un mocador al cap i un pegat a l’ull. A més, ens vam fer una espasa. Ens acompanyava una petita orquestra, composta per instruments de corda, vent i percussió. L’Elisenda Carrasco, la directora, es va encarregar que anéssim tots alhora; feina no gens fàcil, per cert. Ens ho vam passar molt bé i els pares que ens van venir a sentir van quedar molt contents. Ha estat un treball dur, però ho hem aconseguit i veiem que ha valgut la pena.

Papallones I les Papallones de P5? Sí, sí! Han anat A LA RECERCA DEL JOC PERDUT, que és una trobada per a nenes i nens de P5 de diferents escoles, on han de buscar el joc perdut. Aquest està format per cançons i jocs tradicionals d’aquí i d’arreu del món. S’ho han passat molt bé, han cantat i ballat, i s’han trobat amb personatges

molt curiosos, com la Gallina Gegant, un pagès molt divertit... Han compartit aquests jocs amb nens d’altres escoles. Si els pregunteu, potser a l’hora del pati us en poden ensenyar algun, de joc. Anna Nogueras i Àlex Alesso

LLETRA MENUDA/PALMERES (2on) ELS METGES ENS VISITEN

la classe de les Palmeres hem estat treballant el cos humà.

Ens hem ﬁxat en l’Esquelet i hem volgut contestar una pregunta: Què necessitem per moure’ns? - Hem consultat llibres. - Hem vist un dvd. - Hem fet experiments. - Hem mirat un os amb la lupa binocular. - Hem llegit una notícia al diari. - Hem fet un titella i hem après els noms dels ossos del cos. - Hem mirat radiograﬁes. Ara ja sabem que en el moviment del nostre cos (quan saltem, caminem, agafem coses, escrivim...) no només treballen els ossos, sinó que calen els músculs, les articulacions, la sang i un munt de coses més... ordenats pel sistema nerviós, amb el cervell al capdavant. És tot un sistema de sistemes que ens ajuda a funcionar. Quan algun d’aquests sistemes no funcionen gaire bé, anem al metge. Ens vam preguntar com és la feina dels metges i per això vam estar preparant una entrevista a una doctora i un doctor molt joves que ens van venir a visitar a l’escola: L’Anna de Tudela i en Roger Boix. Quan l’Anna i en Roger ens van venir a veure ja estàvem a punt per fer les preguntes que havíem estat preparant a l’aula uns dies abans. En vam triar unes quantes.

LLETRA MENUDA/PALMERES (2on) Aquesta és

l’entrevista:

Per què vàreu estudiar medicina? Anna: A mi m’agradava molt estudiar, m’agradava molt llegir i aprendre coses i considerava que aprendre sobre nosaltres mateixos (com som, de què estem fets, quines són les malalties que patim i com curar-les) era molt interessant. Per a mi, era el més important que podia saber. Roger: Jo, quan era petit com vosaltres sempre m’agradava veure per què i com funcionaven les coses. Quan em feien un regal, el primer que feia era desmuntar-lo per veure com era per dins, encara que després no sabés tornar-lo a muntar. Per això sempre m’ha interessat saber com són les persones per dins. Quina feina feu a l’hospital? Anna: La meva especialitat es diu Radiologia. El que fem és diagnosticar o mirar les persones a través d’imatges (fotografies que poden ser radiografies o altres) per saber què ens passa, què ens fa mal. Podem mirar els ossos però fins i tot el cervell, el cor... Roger: Jo sóc cirurgià. Quan una persona es posa malalta i s’ha d’operar per curar-la, fem l’operació i li arreglem allò que s’ha espatllat. A quin hospital treballeu? Anna: Tots dos treballem en un hospital força gran que es diu Hospital Germans Tries i Pujol, a Badalona. També li diuen Can Ruti. Us agrada la vostra feina? Anna: Sí, molt. A més, si t’agrada la feina que fas el temps passa molt ràpid.

LLETRA MENUDA/PALMERES (2on) A quina edat vàreu entrar a treballar a l’hospital? Anna: Per fer la carrera de Medicina has d’estudiar 6 anys i després preparar-te un anys més per fer un examen molt important. Després de fer tot això, vam entrar a treballar als 25 anys a l’hospital. Per ser metge es comença a treballar una mica tard. Ara tenim 28 anys. Què haig de fer per ser metge? Anna: S’ha d’estudiar molt. Per entrar a la carrera has de treure molt bones notes des de sempre i, durant la carrera, has d’estudiar molt. Però, quan t’agrada una cosa, no et fa res estudiar i cada cop vols saber més i més. També has d’estar disposat a treballar moltes hores perquè fem guàrdies i també ens quedem a dormir a l’hospital amb un telèfon al costat per si hi ha alguna urgència. Quantes hores estàs a l’hospital? Roger: Cada dia, com a mínim 12 hores. Arribo a les 9 del matí, Com vosaltres, i no marxo a casa ﬁns la tarda del dia següent. Anna: Un dia normal treballo 8 o 9 hores i, quan tinc guàrdia m’hi estic 24 hores. Em quedo a l’hospital i dormo allà. A l’hospital sempre hi ha gent: els malalts, els metges, les infermeres...

diagnosticat? Anna: Per desgràcia, hi ha moltes malalties greus. Del càncer n’heu sentit a parlar tots? Sabeu què és? És una malaltia que consisteix en què, al cos, hi ha un tipus de cèl•lules molt rares que creixen molt més que les normals. Si creixen tant, al ﬁnal la persona acaba morint. El càncer és una de les malalties més greus que es veuen cada dia. El més impactant, el que fa més impressió, són els accidents de moto i cotxe. Se’n veuen força i també n’hi ha de greus. Durant la seva visita, l’Anna i en Roger ens van explicar altres coses relacionades amb el nostre cos. Ens van explicar quin és l’os més gran i el més petit, com n’és de complicada l’acció d’empassar un aliment i moltes coses més. A més, ens van ensenyar com interpretar algunes radiograﬁes, ens van deixar utilitzar l’estetoscopi. Vam poder sentir el cor i la respiració d’alguns nens i nenes de la classe. També ens vam vestir com si fóssim cirurgians. Ha estat molt divertit. Hem après moltes coses i ens ho hem passat molt bé.

MOLTES GRÀCIES!!!

És difícil la vostra feina? Anna: com moltes feines. La medicina no és gaire més difícil que altres feines. En el nostre cas, però, has de seguir estudiant i llegint perquè sempre es van descobrint coses noves. Cada dia hi ha malalties noves o nous tractaments i has de saber-ho perquè, si no, et quedes molt enrere. Quina és la malaltia més greu que has

LES POETESSES DEL CERVANTES El Tornaveu es complau en presentar una nova secció dedicada als pares / mares amb gust per la poesia. Las dues pioneres de la iniciativa son, és clar, mares. Si teniu algun text arxivat, sigui quin sigui la llargada, estil, no dubteu en compartir-lo amb nosaltres El BARRI DE SANT PERE, UN ESPAI DE TROBADA I ENCONTRES Com m’agrada la meva barriada, la de Sant Pere.... Per cert, que ja fa un temps em van fer saber, que la meva àvia Ventura per part de pare, va arribar a aquesta barriada procedent dels camps del Vallès, i es va instal·lar al carrer de Mònec, el número no ho sé, no el conec, Ai, la vida és un encadenament de casualitats coincidents... L’ avi Brasó va obrir una botiga de plats i olles al 37 de la Baixa de Sant Pere, després de fer aventura per les terres de l’Uruguai. Ai carai, potser van coincidir, i segur no sospitaven que futurs descendents es tornarien a trobar, a la mateixa barriada, la de Sant Pere, ai com m’agrada.... I heus aquí que aquests descendents, tot fent travesses per la natura, van conèixer en Cèsar, un gran amic d’aventures, i quina casualitat, havia estat veí de Sant Pere quan era infant, havia jugat amb germà i cosins davant del mercat, el de Santa Caterina. I a més, entre els anys cinquanta-cinc i seixanta, havia estat alumne de l’Escola Cervantes, on ara van els nostres ﬁlls, on aprenen l’oﬁci de viure. Ai carai, la vida és com una rutina, uns que hi eren i ara altres que hi són. Aquest barri nostre és com un mocador, Que petit és el món !!

Botiga de plats i olles al carrer de Sant Pere més Baix, nº 37 . Foto de l’any 1933, cedida

per Jaume Brasó.

Uns que van, uns que vénen, altres que retornen. Uns que neixen, o apareixen, altres que ens abandonen. Uns que fan, o desfan, i altres també refent, i així anem fent. La vida viu, el món segueix, procurem fer el millor, o el mateix, potser alguna cosa diferent, això sí, fem-ho amb il·lusió, amb amor, el nostre vertader motor !!! Sílvia Ibáñez Pérez

1954, Martín i Amador

jugant davant el Mercat de

Sta. Caterina. F Fotos cedides per Cèsar

Martínez.

LES POETESSES DEL CERVANTES El segundo trabajo que os presentamos es un cuento que nos ha enviado una madre que ﬁrma con un seudónimo. La traducción en árabe es posterior al original en castellano. Muchas gracias por tu hermoso cuento, Nur!

El Mago Magias Había una vez un mago que había estudiado tan poco y tan mal, que sus magias eran un desastre y nadie quería estar cerca de él. Después de recorrer medio mundo, llegó a un sitio donde los árboles estaban llenos de monos y las praderas llenas de ciervos, gacelas y muchos animales. Un día se encontró con un hipopótamo y un rinoceronte que huían de los gritos de un elefante al que se le había partido un colmillo y tenía un terrible dolor. El mago enseguida decidió ayudarlo y le lanzó un hechizo. Al elefante le desapareció el dolor y de nuevo le creció el colmillo, aunque eso sí, un poco retorcido. El mago se encontró con una serpiente que se había hecho un nudo imposible de desenredar y que le producía un fuerte dolor de barriga. El mago le lanzó un hechizo y la serpiente quedó desenredada y sin dolor de barriga. Aunque eso sí, a la pobre le crecieron más patitas y quedó más tiesa que un palo. Un día vio a una pobre cebra que había perdido sus rayas. El mago, que tenía muy buen corazón, enseguida trató de ayudarla. ¡Zas! De nuevo la cebra lucía su piel de blanco y negro. Aunque en vez de rayas, la pobre cebra tenía una hermosa piel de cuadros. Los animales pronto se enteraron de la magia de aquel hechicero y leones, tigres y panteras se escondían con precaución cuando lo veían. Unos monos, que jugaban en lo alto de un árbol, oyeron a una jirafa quejarse de que le dolía mucho la garganta. También lo oyó el mago y deseó ayudarla. ¡Ajá! ¡Zas! Solucionado: ya no le dolía la garganta, aunque con aquél cuello tan cortito, jamás volvería a comer aquellas hojas de los árboles que tanto le gustaban. Ah! Qué feliz era el Mago allí y cómo le gustaba ayudar a todo el mundo…

Nur

ELS CAMPIONS DEL CERVANTES Només els que puguin completar les frases en aquesta pàgina poden entendre l’esperit dels nostres campions:

ZIPI, ZAPE...

MOR MORTADE LO, FILEMÓN...

JOCS FLORALS / POESIA Un n cop més els alumnes de primària de l’escola han celebrat els Jocs Florals coincidint amb la diada de Sant Jordi. Tots els nens i nenes van participar amb magnífiques creacions literàries, fos en gènere de poesia o bé de prosa. Enguany l’acte de lliurament de premis es va celebrar al teatre de la Biblioteca Francesca Bonnemaison. El jurat va tenir dificultats per escollir els guanyadors entre tots els treballs presentats. Gaudiu de les obres finalment seleccionades.... EL RATOLÍ

EL GAT

El gat s’ha comprat un gelat i de sobte s’ha amagat, molt espantat. Ha vist un cranc despentinat, el gelat li ha relliscat i al cap del cranc s’ha aixafat. Uma Talluri Categoria: A 1er premi

El meu petit ratolí ha passat per un camí, i ha trobat el seu veí, que li ha dit: Véns amb mi? Sí, ha dit el ratolí. I tots dos van anar a casa del veí Lidia Martin Categoria : A

2on premi EL MARINER Quan bufa el vent inﬂant la vela del meu vaixell, les ones endormiscades desperten de la seva calma, i m’arroseguen mar endins. El núvol m’avisa quan arriba la tempesta, recullo la xarxa i me’n vaig a port. Vaig deixant aquest mar que m’encisa i m’abraça, al que admiro i desconﬁo, i a vegades m’acovarda. Aina Torres Categoria : A 1er premi

LA TORTUGA I EL CARGOLET La tortuga lenta Com un cargolet, No són família Però tenen casquet. Els dos mengen herba I també fruits secs. Les mares els cuiden, Si tenen fred. Emma Coudel 1er premi categoria B

EL MAR

L´ARANYA

El mar llueix com un raig de sol, i les onades arrosseguen totes les coses que troben a prop.

Aranya, aranyeta, molt peludeta. Amb les teves manetes, pots fer una teranyina.

Una tempesta de vaixells s´acosta els peixos xisclen i s´amaguen, els vaixells ja estan a prop el mar crida de dolor.

Tens quatre ulls negres, pell negra i marró. Quan jo la miro, em moro de por. Jose Valerozo. Categoria: B 2n premi

Els peixos es moren a poc a poc ploren i ploren sense consol, el mar vol lluir com un raig de sol, les onades estan de dol. Habiba Iqbal Categoria: C 2n premi

JOCS FLORALS / PROSA EL MEU DRAC

Hi havia una vegada un nen que es deia Max.Tenia 10 anys i vivia en un poblet petit d’Anglaterra. A en Max li agradaven molt les bèsties fantàstiques, com per exemple els dracs, els unicorns i els monstres marins. Cada nit somiava que montava un drac o un unicorn, però quan es despertava tornava a estar al seu llit, en comptes d’estar volant en una bèstia fantàstica de la seva imaginació. En aquell poble d’Anglaterra, a l’hivern, sempre nevava. Una nit que nevava, quan en Max feia un ninot de neu amb la seva mare que es deia Elena, va veure una cosa brillant al cel. Era un estel fugaç! -Corre i pensa un desig abans que se’n vagi!- va cridar la seva mare. En Max tenia molt clar el seu desig: M’agradaria poder muntar un drac- es va dir dintre seu. Quan en Max estava a punt d’anar-se’n a dormir, va veure que el seu desig no s’havia complert, i es va posar molt trist. L’endemà en Max va trobar que el seu llit era una mica estrany: la manta era com d’escates i el llit es movia. Quan els seus ulls es van acostumar a la llum del sol, va veure que estava damunt d’un drac! Estava tan content que es va posar a cridar. Quan es va tranquil•litzar, li va preguntar al seu portador: -On anem? -Al país dels dracs- va contestar el drac. Quan van arribar a aquell país tant estrany, en Max no s’esperava gens que aquell país fos així. Els dracs estaven armats amb armadures fins a les dents, hi havia elfs afilant espases i, a sobre de cada drac, hi havia un o dos elfs amb llances, arcs i fletxes, destrals, etc. -Per què està tot així?- va dir en Max. -Els orcs ens han declarat la guerra- va respondre el drac, que l´havia portat des de casa seva fins a aquell país tan estrany. Al cap d’uns minuts, en Max va dir al drac: -Mentre hi hagi guerra en aquest país, no hi vull tornar. -Doncs si així ho vols, cridaré un drac perquè et porti a casa teva- va dir el drac. Quan en Max va arribar a casa, el drac li va preguntar si es podia quedar a viure amb ell. -És clar que sí!- va dir el nen. I, des dáquell dia, el nen, el drac i la mare van viure feliços. I vet aquí un nen, vet aquí un drac, aquest conte s’ha acabat. Alex Bedford Categoria: B 1er Premi LA IMPORTÀNCIA DE LA GENT QUE ESTIMO

a gent que jo estimo és molt especial per a mi perquè m´ha fet experimentar diverses emocions. M´ha fet sentir que de veritat serveixo per alguna cosa donant-me tot el suport que necessito. Són gent normal i corrent, per això els fa ser encara millors. Jo ja sé que no duraran per sempre, per tant intento passar bones estones sense discussions ni crits. A vegades estic molt enfeinada i em sap greu no mostrar-los l´atenció que es mereixen. S´ha d´estimar la gent que és important per a tu, perquè això li donarà sentit a la teva vida. Aquesta gent procura que totes les coses tinguin sentit comú. Nom : Sonia Cussó Categoria : C 2n premi

JOCS FLORALS / PROSA

L A IMPRUDÈNCIA DEL REI Hi havia una vegada, en un bosc molt espès, lluminós i amb molta vegetació, un poble d’animals governat pel seu rei. Però no era un rei qualsevol, sinó el rei del bosc. A la selva hi havia molts animals, com per exemple la cacatua, les serps, els mussols, que sortien de nit, els conills... bé, tot un bosc. El cas és que tenien un rei imprudent i malcarat. Ho feia tot sense pensar i, quan un animaló li demanava ajut, ell feia com si no hi fos (ja ménteneu). Els animals, cada cop més preocupats i desconfiant que aquell lleó de pa sucat amb oli pogués defensar la selva amb valentia, van quedar tots en què les quatre llunes noves que quedaven, es reunirien per pensar algun pla per defensar-se d’aquell rei vulgar. A la primera lluna nova, els follets i la resta d’animals van estar parlant sobre què els hi havia fet el rei aquella vegada. A la segona, igual; tots els animals i follets van quedar per investigar el rei, les seves intencions i demés.. A la tercera lluna nova, tots els animals van sortir amb milions de propostes per contrarestar tot allò que el seu rei havia fet malament. A la quarta lluna, cadascú tenia la seva idea en ment per dir-la en qualsevol moment. Hi havia un follet que anava escrivint totes les propostes. Quan la sessió va finalitzar, el follet secretari va llegir totes les propostes, d’una en una, sense pressa, i ho van fer per eliminació. Les dues que van quedar en peu van ser: o canviem el rei o el matem. Llavors va començar una discussió: -Doncs jo no hi estic d’acord!- va dir un animal indignat. -És l’única manera. Ha de ser així per força- va dir el follet, arronsant-se d’espatlles. -O potser no… Aquell follet va començar a pensar i entre tots van tenir una idea: cridarien a tots els follets i animals del bosc i farien votacions per escollir un nou rei. A la lluna següent es farien les votacions, i he de dir que ho feien amb una urna, com a les eleccions. Els animals, cada cop més impacients pel gran dia, anaven repartint fulles amb la invitació per anar a votar i, mireu que ecologistes, que no van tallar cap arbre, sinó que ho van escriure en fulles, perquè van pensar que així no contaminarien tant. Quan va arribar la primera lluna nova de l’any, el rei va pujar al seu tron imperial i tots, animals i follets, van seure en cercle davant del tron… Quan tots van haver votat, van triar per majoria un nou rei. Bé, què hi farem, a veure com anirà…

Akane Lahuerta Categoria: C

JOCS FLORALS / PROSA CADAVÈRIC I ESQUELÈTIC Fa temps hi havia dos morts que es deien Cadavèric i Esquelètic. En Cadavèric era un mandrós, només menjava i dormia. En canvi, a l’Esquelètic li agradaven els esports i els videojocs. Era un Halloween de 1998, en un poblet dels afores de Londres. En Cadavèric només sortia disfressat de persona perquè li donessin caramels. Quan va ser l’hora del concurs de disfresses sempre guanyava, perquè no calia ni que es disfressés, perquè ell mateix ja era un esquelet. L’Esquelètic es quedava sorprès quan li netejava l’habitació, de tants trofeus que tenien. Sempre pensava per dins: ”Sempre està estirat al sofà, i cada any té una copa més”. Es va proposar que l’espiaria sempre en cada festa. Va passar un any i ja tornava a ser Halloween. Ell va espiar. Quan va arribar el concurs, l’Esquelètic va anar a apuntar-s’hi per veure si tenia sort i el descobria. El presentador del concurs va anunciar el guanyador i va resultar que hi havia un empat entre el Cadavèric i l’Esquelètic. Llavors en Cadavèric va confessar que ells dos eren monstres de veritat, i per això l’Esquelètic sempre guanyava. Des d’aquell dia, durant la festa de Halloween, cada nen i cada nena es disfressa de Cadavèric o d’Esquelètic.

Marc Varona Categoria: B 2n premi

PER QUÈ NO AGAFO AIXÒ?

i havia una vegada a lány 2000 un nen llest que li agradava anar a la platja amb el seu banyador i la seva galleda. Agafava sempre les mateixes coses i va dir: -Per què he dágafar sempre el mateix? Per què no agafo altres coses? I va començar a agafar peixos, sorra, coloms, de tot el que li agradava. Tantes coses va agafar que es va comprar una peixera i ho va ficar tot a dins. Al dia següent va anar a agafar les coses de la peixera i...sorpresa! no hi havia res, llavors va agafar el sol i seń va anar a casa seva. Una vegada dins de casa va ficar el sol a a la peixera, va fer un salt i s’hi va ficar ell també. Amb un peix i un porc farem un menjar molt bo.

Anton Vega Categoria : A 2n premi

ELS TRES AMICS Recordo que un dia que passejava pel Montseny em vaig trobar tres personatges estranys i divertits. El primer era un esquelet molt presumit, portava corbata i un clavell entre les costelles. El segon era una nena que sempre estava mamant amb el dit aixecat. L´últim dels personatges era una marieta molt polida que es passava léstona netejant amb léscombra i la pala. Els tres es van trobar a la muntanya. Lésquelet deia: -Heu dánar més elegants!! La marieta deia: -Heu dánar més nets!! I la nena sempre pensava com els podia donar una sorpresa. Llavors va agafar una caixa i hi va posar un eriçó.La va embolicar i quan dormien els va tirar la caixa per sobre i van riure molt tots junts. Després van parlar i van pensar que era millor riure que no pas estar enfadats i fent el préssec. Conte contat, ja s´ha acabat.

Lola Guamis Categoria: A 1er premi

ELS PIRATES DELS PROFES Van ser dos dijous de Maig... Hi van participar un grup de valents i valentes... Diuen que eren una colla de mestres de l’Escola... Ningú sabia què podia passar.... No les tenien totes... Van esmolar els llapis... Es van posar a l’altre costat de l’aula... ... i quan el nou professor els va preguntar quin personatge volien dibuixar, la resposta va ser unànime: UN PIRATA!

GABI 1

GABI 2

Realment fan por aquest pirates d’en Gabi!. El de la dreta és la clara evolució ferotge del de l’esquerre.

MARTA 1

MARTA 2

La Marta pot clarament reorientar la seva professió (esperem que no sigui així). El pirata de la dreta sembla un professor a la ﬁ de curs.

ELS PIRATES DELS PROFES Aquí teniu una petita mostra dels resultats del taller de dibuix que va impartir el nostre company de l’equip de redacció, l’Oriol Garcia, a uns quants mestres de l’Escola. Es van treballar aspectes com l’expressió, el moviment, els personatges, les cares... Observeu vosaltres mateixos la diferència entre el pirata dibuixat el primer dia i el del segon. La millora és espectacular!! A partir d’ara, els dibuixos de les pissarres del Cervantes seran una altra cosa! Enhorabona a tots i totes! Equip de redacció.

MONTSE

ANNA 1

AMPARO

ANNA 2

I després diuen que les espases són coses de nens!

Fixeu-vos en l’evolució del pirata de l’Anna. En una setmana s’ha comprat un barret, unes botes, una espasa i ha après a córrer

INTERNET PER A LA FAMÍLIA II La nostra “presi” / experta en telemàtica infantil (entre moltes altres disciplines) ens presenta la segona part del seu article sobre les possibilitats de l’internet per als nens i les nenes. http://www.totcontes.com/ Projecte amb més de 200 contes en català traduïts també al castellà i a l’occità. Estan classiﬁcats per contes clàssics, de lectors, en vers i faules d’Isop. Des de la pàgina també pots enllaçar a pàgines de jocs o d’activitats. Els contes estan ordenats per ordre alfabètic. Valoració: Pàgina de capçalera. Pots trobar-hi gairebé tots els contes de la nostra tradició literària. És interessant l’apartat de contes de lectors on hi podem participar tots els que ens agrada escriure.

http://www.bibgirona.net/salt/contes/xarxa/xarxa. htm Pàgina de la biblioteca de Salt. Hi ha enllaços a moltes pàgines de contes de l’Estat Espanyol i algun d’Europa. Per triar i remenar, hi ha molta informació , els enllaços es van obrint al centre de la pàgina i sempre tens l’índex a mà. Valoració: Projecte interessant però que no està posat al dia, li fallen alguns enllaços. De tota manera, com que n’hi ha molts, d’enllaços, la feina no s’acaba en un dia ni en dos d’entrar-hi.

http://www.xtec.cat/recursos/cultura/contes/ arreu/ Pàgina ja molt antiga, va ser de les primeres en fer un recull de contes interculturals. La part interessant és que està escrita per gent de diferents procedències o que han recollit els contes de la tradició oral dels diferents països. Valoració: Tot i que continua essent tan actual com quan es va crear, al cap i a la ﬁ els contes de tradició oral són tan vells com la humanitat, es troba a faltar una posada al dia, encara que només fos estèticament.

http://quellegeixes.cat/ A partir del dia de Sant Jordi, s’ha activat una altra vegada un joc que va tenir molt bona acceptació ara fa dos anys. Es tracta que t’inscriguis i que comencis a fer totes les activitat que se’t proposa. Hi ha la possibilitat de comentar els llibres que més t’han agradat (a més, ja classiﬁcats per gènere), participar en fòrums de seguiment de llibres, concursar en la súperpregunta... Valoració: Molt interessant per a la gent que ens agrada llegir però que al mateix temps tenim l’ànima de jugador. Descobreixes llibres que no coneixies, fas amics virtuals i... intentes guanyar algun dels premis proposats. Apte per a totes les edats i condicions, l’únic requisit és que t’agradi llegir.

LLETRA MENUDA / ELEFANTS (P3) Per tancar el cicle de converses presentades pels nens i nenes d’infantil, aquí teniu una dels més petits de l´escola i amb el nom del mamífer més gran del món, “ els elefants”. Les mestres de parvulari compartim el criteri que la conversa amb els nens és un bon mitjà perquè ells coneguin coses partint dels seus interessos. I és que també els més petits tenen coses a dir i pensaments a expressar, i aquí va una mostra del que creuen ells que tenim dintre del nostre cos..... HEM TREBALLAT L’ESQUELET DE L’ELEFANT, I ABANS HEM FET UNA CONVERSA: “QUÈ CREIEU QUE TENIM A DINS DEL NOSTRE COS?“

MARTINA: TENIM OSSOS LLUC: SÍ, OSSOS EMMA: SÓN EL QUE MENGEN ELS GOSSOS. ÀNGELA: NO EM VEIG L’ESQUENA TAZIA: ELS OSSOS SÓN A LA PANXA. ARLO: A LA PANXA HI HA BEBÈS MARINA: LA PANXA ÉS TOVA I NO HI HA OSSOS ÀNGELA: ELS BEBÈS SURTEN PER LA PANXA MARINA: NO, SURTEN PER LA VULVETA KIRAN: NO VEIG EL MEU CABELL. EMMA: AL COLL TENIM OSSOS. KIRAN:: TINC UN OS PETIT AQUÍ (ES TOCA L’ESTERN) MARINA:: SI NO TINGUÉSSIM OSSOS, EL CAP ENS CAURIA OMAR: EL CAP NO EL PODEM TREURE. CAMILA: ELS OSSOS SÓN RODONS. (MIREM L’ESQUELET HUMÀ EN UN LLIBRE)

CARME: SÓN OSSOS LLUC: ÉS UNA PERSONA EMMA: ESTÀ MORT, SE LI VEUEN ELS OSSOS. OMAR: NO SE LI VEUEN ELS ULLS PERQUÈ ESTÀ ADORMIT Mª JOSÉ: ELS ESQUELETS ESTAN MORTS. (MIREM L’ESQUELET DE L’ELEFANT)

Mª JOSÉ: TÉ UNA TROMPA EMMA: NO, ÉS L’ULLAL. OMAR: SI SÓN ELS ULLALS, NOMÈS N’HI HA UN. ARLO: NO, N’HI HA DOS KIRAN: ESTAN LES DENTS. AMIRA: NO SÓN OSSOS, PERÒ SÓN “DURES“. Mª JOSÉ: LES DENTS DELS ELEFANTS NO SÓN OSSOS. LLUC: ELS OSSOS SÓN MARRONS. ÀNGELA: NO, BLANCS EMMA: I UNA MICA GROCS

LLETRA MENUDA / ELEFANTS (P3) EM SEMBLA QUE ELS ELEFANTS

LLETRA MENUDA / ELEFANTS (P3) PER DINTRE SÓN AIXÍ

A TOTS ELS NOSTRES COL·LABORADORS:

GRÀCIES! LLIBRERIA MONTSERRAT EDITORIAL STUDIUM C/BEATES, 8

TEL/FAX-933190078

ENMARCACIONES MARCS ARIAS SL 933190061 SANT PERE MES BAIX 16 St. Pere Més Baix 90 T. 933102673

FRUTERIA LA MAÑA ALVAREZ DE CASTRO 10

KIOSKO ANGEL FRANCESC CAMBÓ 23

AV FRANCESC CAMBÓ 30-36

AMB LA COL.LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA