Revista Tornaveu 14 15

Page 1


Sumari Editorial 3

Benvinguts i benvingudes 4 Nens nous 6

Inaugurem el curs 10

Què pasa quan sona la música? 12

Freinet. La pedagogia que va revolucionar... 14 Elsa. Auxiliar de vuelo 16

Pictoescriptura a l’escola 18 Argenters 20 El cervell 22

Festa Tornaveu 24

Ampa? Què és l’Ampa? 30 T’estimo 34

Cantània 2014 36 Tots a classe 40 El meu país 42 Les dents 43

Teatre Els Miquelets 44

Què sopen els nens i nenes del Cervantes? 46 Records del Cervantes? 48 Calaix del tornaveu 50

Equip de redacció i disseny: Laia Arnal, Cristina Ferrer, Rut Sol, Gemma Salas, Sonia Abilleira, Michele Pauncz, Maria José Herrera, Daniela Trapasso, Miguel Vega Juanjo Barrantes, i l’equip de mestres de l’escola.

Moltes gràcies a tothom que ha col·laborat!

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:

revistatornaveu@gmail.com

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:

http://ampacervantes.blogspot.com/

La comissió número 14 Vaig sortir entusiasmat de la darrera assemblea de l’AMPA: “Tothom és benvingut a formar part de l’AMPA”, “L’AMPA són les seves comissions”, “Participa de l’AMPA!”... i convençut que m’havia d’integrar en una comissió. Però quina triava de les 13 actuals? Totes podien ser interessants. Finalment, com que a l’assemblea es va crear la comissió número 14 amb la missió de redactar l’editorial de la revista i veient que s’hi apuntava aquella mare de P3 tan guapa, d’ulls profunds i pell de préssec, em vaig decidir a afegir-m’hi. La primera reunió de la comissió número 14 va ser fantàstica. Quina pluja d’idees. És que aquesta AMPA és tan creativa! Tants projectes, tantes iniciatives! Però a la quarta reunió estàvem encallats: després de tres sessions encara no havíem decidit el tema de l’editorial. I el que era pitjor, s’havien format dos bàndols dins de la comissió. Un sector volia escriure sobre el tricentenari: · És una oportunitat única, un moment històric. Celebrem els 300 anys del 1714. Tenim un compromís amb la nostra societat que no podem defugir. A més, som la comissió 14 i aquest número de la Tornaveu és el 14. Això és un senyal. I l’altre sector volia que el tema de l’editorial fos l’amor: · És un tema universal i atemporal. I del tricentenari ja se’n parla molt. A més, en aquest número de la Tornaveu us oferim les imatges de l’enllaç de la Dulsirena i el Quixot. Els arguments de les dues faccions, la compromesa i l’hedonista, eren irreconciliables. I es feia molt difícil acostar posicions. En aquesta situació tan tensa només em consolava veure que la mare de P3 estava per l’amor, com jo. Vam votar, però érem parells i va sortir el mateix nombre de vots per cada opció. Finalment la vocal de la comissió va dir que el seu era un vot de qualitat, de manera que va guanyar el tema compromès: faríem l’editorial del tricentenari. Quina pena, jo que m’havia apuntat a la comissió número 14... per amor!


benvinguts i benvingudes benvingudes i benvinguts

Els cotxes, dibujar a la pizarra y jugar en el patio.

Juguetes, cotxes, camión, niños.

M’agrada jugar a pilota mb el johan.

Cotxes.

La bici y pintar a la pizarra.

M’agrada jugar amb la Lili.

Jugar con los niños.

Pintar.

El menjar de la dori.

Me gusta jugar con el Logan i el Clarenz a dinosaurios.

M’agrada jugar amb la cuineta i amb els cotxes. Jugo amb l’Asha i la Dounia. Me gusta jugar i treballar. El número 1.

El pati. M’agrada pintar amb els retoladors.

Cotxes i parking. Los juguetes del patio: los patinetes y el columpio. Jugar con los dinosaures.

Los coches porqué juego con mi amigo lucas.

Me gustan les nines porqué las cuido.

Cotxes, nines.

Los legos y cantar.

Jugar a cotxes.

M’agrada dibuixar amb retoladors.

La pizarra.

Jugar amb les nenes.

5


Benvinguts Nil Schirato P4 Els Castells

Jo no m’enrecordo del cole que anava abans. No sé com es diu. Del Cervantes m’agrada la música! I al què més m’agrada jugar és als cotxes del Lorenzo.

Shanaina Ibarra P4 Els Castells

Abans anava a l’escola Mediterrània. M’agrada molt el Cervantes y me siento al lado del Max. El que més m’agrada és pintar!

Idir Zennou P5 Els trens

El meu cole d’abans era el Drassanes. M’agrada el Cervantes perquè porta tots aquests dibuixos. M’agrada i és molt divertit dibuixar coses. Em va agradar moltíssim l’excursió al Parc de la Ciutadella perquè vam jugar a un columpi molt divertit. El meu amic a la classe és el Ruggero. M’ho vaig passar molt bé al Carnestoltes, que jo anava amb caixes…

a la història del Cervantes Andy Fabricio Jamal 2n Els Olímpics

Fins a aquest any anava al Pere Vila. Els dos coles m’agraden però trobo a faltar els amics. D’aquest cole m’agraden més els profes. Vaig canviar perquè aquest em queda més aprop. El què més m’agrada és fer música i també educació física. Tinc un cosí a l’escola, que és el Luidgi, de P3. Els meus millors amics són el Nassim, el Mohamed Amine i el Samuel.

Renz Bradley

2n Els Olímpics Anava al Mediterrània (amb 2 erres). Em van canviar perquè era molt lluny. Tinc una germana al cole, la Sanaia, de P4. M’agrada més aquest cole per tot el què fem a la classe.El meu millor amic és el Bià. La meva cançó preferida que hem treballat amb el Tono, la que ens va portar el Toni, de la Xina.I el que trobo més a faltar són els 2 patis del Mediterrània.

Ana Sulaberitze 2n Els Olímpics

Quan tenia 5 anys anva al cole Charlie Rivel però no m’agradava. Tot el dia feiem sumes i restes… tot el dia, matemàtiques, sense pati… menys un dia que va ser divertit: el Sr Joan va venir disfressat de Charlie Rivel. Del Cervantes m’agrada el menjador i el menjar que més m’agrada de la Dori són els spaghetti. El que més m’agrada de fer són els tallers.


Yasmine Ruys P5 Els trens

Jo abans anava al Pere Vila però vaig venir al Cervantes perquè m’agradava. He anat a 5 coles i el que més m’agrada és el Cervantes. La meva amiga és la Lorena.

Faye 2n Els Olímpics

Abans anava al cole de la Muntanyeta, lluny d’aquí. M’agrada més aquest cole perquè és més gran. I tinc un germà bebé (que encara nova la cole). A l’altra escola no tocàvem el xilòfon. El primer dia de cole aquí no tenia vergonya, estava molt contenta. Les meves millors amigues són la Sohana i la Lina. Juguem a “la casita y a los gatitos”…

Gastón P4 Els Castells

Yo iba a la clase de los soles, al cole Licée Français. Del otro cole me gustaba todo y del Cervantes, todo. Pero no me gustan los dibujos en la escuela, me gusta dibujar en casa. Solo me gusta conocer las cosas que conozco, no me gusta pintar las cosas que no conozco!

Melissa Ruelas

1r Piràmides Cuando era un poquito más petitona iba a otro colegio, no me acuerdo del nombre. Después fui a la Salle, y mi curso se llamaba “Los árboles” pero luego ganó “la moto”. Me gusta más el Cervantes, mi mamá me cambió. Lo que más me gusta són los “racons” y piscina. Una vez fuimos a jugar con las “joguines” de P3, y fue muy divertido.

Giada Asia Trapasso 1r Piràmides

Abans anava a l’escola Diputació, allà tots els nens i nenes es quedaven al menjador. A mi m’agradava molt el menjar d’allà, sobretot els spaghetti. Del Cervantes m’agrada molt que fem moltes excursions. M’agrada tot del Cervantes. I m’agrada més que el Diputació.

Raúl Barrios

6è Els Miquelets Antes iba al cole Barón de Viver, entre Santa Coloma y Trinitat Vella, pero prefiero el Cervantes porqué aquí ahcemos el SEP y además hay el equipo de basket. En el otro barrio jugaba a basket en la calle. Pero lo que más me gusta del Cervantes es el patio y las actividades para el viaje de fin de curso de 6º… mi preferida fue la del cine con palomitas. En la obra de Sant Jordi yo seré la reina y también el sonido del dragón.

Asul Ortiz 3r Dracs i caballers

Abans vivia a un poble que es deia Sant Jaume, a prop de Vilafranca i després vaig anar a Ecuador (país del marit de la tieta). Allà anava a un cole que es deia Cotopaxi. M’agradava. Prefereixo viure aquí perquè allà hi havia menjars que no m’agradaven. Estic contenta al Cervantes i el que més m’agrada és anglès i música. A Ecuador feiem altres coses: havíem de comprar un quadern per tot i fer deures: tornar a copiar el mateix tots els dies. Aquí, els deures són més fàcils. Allà a 2n feiem el “plano caretesiano” i fraccions…. Faig piano a casa i classes de violí amb la Desi, que és la meva amiga, juntament amb la Iman.

Piers 5è Els fotògrafs

I come from the USA, Iowa. I arrived in November to Barcelona and today it is my 3rd day at school. I came to this city, from America, because of football. The reason to be in Barcelona is just football. I would like to live in “la Masia, del Barça”, because you have everything there, school included. I live in Born, near Picasso Museum. I like this school but it’s very different from US schools. All the classmates are very nice to me, but they are stearing at me. From the US I miss my friends and the big and free spaces to play football because in the “patio” at Cervantes, there’s no space enough to play with no mess. I preffer teachers here. In the US they do a lot of writing and reading. We did a project so that all the children had to write a letter to each of a group of homeless. And there were 25 homelesses and we put each of our letters to ther own jacket pocket… it was a lot of work writing this 25 letters!! In my school there were 3 grades toghether, and just 4 teachers… I preffer just 1 grade together for 1 or 2 teachers. What I liked from America is that we had special pizza party every Friday at the class. What I Liked more from Cervantes is that we go out very often… from my first 3 days, We were ou 2 of them!!


escola...

10

Inaugurem el curs LA CLASSE DELS GLADIADORS Ens vam fer aquesta foto a principi de curs per que l’Amine va portar el seu vestit del correfoc! Ens diem la classe dels gladiadors perquè aquest any ens tocaria estudiar els romans, vam fer una pluja d’idees amb totes les coses que tenien a veure amb els romans. Vam fer una votació i va sortir guanyant el nom dels gladiadors! Com cada any, el curs comença i els mestres ja tenim pensat un tema que el treballarem a totes les classes. Un dia de setembre doncs, celebrem la festa d’inauguració. En aquest moment, cada classe presenta el nom que ha triat a la resta de nens i nenes de l’escola i donem la benvinguda a tots aquells que comencen a formar part de la família Cervantes: els nens i nenes de P3, a alumnes d’altres cursos i als mestres nous. Per la Castanyada, quan ja hem estu-

diat molts aspectes del tema escollit, cada classe decora una columna del vestíbul amb motius representatius del seu nom. Tothom es llueix perquè la seva columna sigui molt bonica i d’aquesta manera durant tot el curs tenim el vestíbul ambientat amb el tema de l’any! Aquest any vam pensar que seria interessant treballar el concepte d’evolució i canvi històric, tenint en compte que la comissió de ciències havia estat revisant els conceptes de ciències socials, de coneixement de

l’entorn social i cultural i que havia situat la línia del temps en el vestíbul del segon pis. Partint d’això, totes les classes havien d’escollir un moment històric per estudiar i que els hi donaria nom al seu grup durant tot l’any. D’aquesta manera va sorgir el nom que actualment te cada classe.

Els gladiadors eren persones raptades d’altres països, per lluitar. Lluitaven als amfiteatres de la ciutat a vida o mort. Si guanyaven moltes vegades podien aconseguir la llibertat.

Ara presentem als lectors i lectores del Tornaveu el nom triat per la nostra classe.

11


escola...

12

Que passa quan sona la musica? Les 9:00! Sona la música, pugem les escales xerrant amb els amics i quan entrem a classe, shhhh... comença l’estona de lectura. Voleu saber com ho fem, què n’opinen els nens i nenes de l’escola o quins llibres estan en el “top 10” en aquests moments? Nosaltres, els alumnes del cicle superior, de dilluns a dijous fem tant lectures individuals en silenci com col·lectives en veu alta. Els de 5è els divendres, a l’arribar a l’escola, anem directament a la biblioteca i llegim uns altres llibres que són diferents als de la classe. Els alumnes de 4rt els hi agrada llegir en veu alta i han d’anar alternant entre els còmics i els contes. Hi ha alumnes que no els hi agraden els 30 minuts de lectura i passen el temps xerrant. Per contra, hi ha d’altres que sí els hi agrada molt aquesta estona i aprofiten per llegir aquells llibres que més els interessen. Cada classe canvia els llibres en diferents dies, nosaltres ho fem els dilluns i dimarts. Si acabem un llibre un altre dia de la setmana, agafem una revista de la classe o un com-

pany ens deixa un. Als alumnes de 6è els relaxa llegir individualment. Els llibres preferits d’aquest curs són “els Simpson”, novel·les i “El gato que enseñó a volar a una gaviota”. Tot i que també els atrau la ciència i aprofiten aquest temps per aprendre una mica llegint. Tot el cicle superior llegeix llibres de tota mena. Els nens i nenes del cicle inicial es barregen, els de 1r, 2n i 3r, i fan 5 grups. Alguns de P5 s’han engrescat i també llegeixen amb un d’aquests. Per parelles vam entrevistar-los. En general, tots els grups comencen llegint en grup o individualment, textos o paraules, depenent del nivell de lectura que tenen. Alguns, l’última estona, fan jocs per aprendre, i d’altres els divendres amb l’ordinador. El que més els hi agrada és mirar els dibuixos dels llibres, llegir en grup, en veu baixa, portar coses, descriure-les i llegir-ho després en veu alta, construir paraules i llegir-les... El Vitalik prefereix llegir en grup, però no li crida massa l’atenció fer jocs educatius a l’ordinador. A la Nayeli no li agrada

que els altres parlin quan llegeixen individualment. Els d’infantil quan arriben a l’escola es treuen l’abric, deixen la motxilla al penjador i fan racons o lectura, depèn del dia. Si un llibre o lectura agrada a més d’un nen o nena es poden posar en parelles o grups per llegir junts. Majoritàriament els hi agrada mirar les fotos i els dibuixos perquè no saben llegir. Els de P3, seuen en rotllana al terra i la professora els hi explica contes variats. També els hi agrada mirar aquesta revista perquè surten fotos d’alumnes de l’escola i de vegades els seus germans i germanes. El llibre preferit d’aquest curs és “La rateta que escombrava l’escaleta”. Els de P4 i P5 a vegades llegeixen junts. Aprofiten aquesta estona per a conèixer-se millor. Els seus llibres preferits són els d’animals i són ells els que individualment els miren. Un dia a la setmana el cicle superior fa l’activitat “padrins de lectura” amb els alumnes de cicle infantil (P3, P4, P5). Aquesta activitat diverteix molt als petits, perquè com ells no saben

llegir es deixen portar per les emocions que els provoquen els del cicle superior. Hem preguntat a l’Anna quin tipus de llibres es llegeixen més, i ens va respondre còmics, sobretot els dels Simpsons. També ens va explicar que cada dia baixen de 10 a 15 alumnes per canviar els llibres, la majoria de 4t. Hi ha gent que canvia sovint de llibre i altres que triguen més. Hem descobert que des de 1r fins a 6è apuntem els llibres que llegim, els dies que el comencem i els que l’acabem en una fitxa. Cada any es perden entre 5 i 10 llibres. Després de llegir tot això, demanem si us plau que entre tots tinguem cura dels llibres perquè tots continuem gaudint-ne. La classe dels fotògrafs

13


escola...

Freinet 14

La pedagogia que va revolucionar l'escola A propòsit de l´estrena del documental: “El retratista”, en motiu de la presentació del “Diari de l´Educacació. Dimecres 20 de noviembre a les 20h Cinemes Girona (Barcelona)

“A finals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaperàixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar, a la seva petita escola rural, la tècnica Freinet, una innovadora metodología pedagògica basada en la participació dels alumnes i l´ús de la impremta. Durant més de 75 anys, la feina i la personalitat del mestre van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la familia conservava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador. L´agost del 2010, amb motiu de l´exhumació d´una fossa comunna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria del mestre va emergir i

es va iniciar una investigació que ha descobert una història única, emotiva i poètica. Una història, gairebé al límit de l´oblit, que s´ha pogut recuperar gràcies als testimonis dels qui el van conèixer o van sentir a parlar d´ell, però també a partir dels textos del mestre i de les redaccions dels seus alumnes que es van editar a l´escola.” (del llibre “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre al mar”, amb textos de Franncesc Escribano, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé i fotografíes de Sergi Bernal, a partir del qual s´ha filmat el documental “El retratista). Célestin Freinet (1896-1966), un mestre francés de poble, va ser un dels referents innovadors més importants de la pedagogía moderna i popular, tant per les seves teories. radicalment antiautoriàries i demòcràtiques, com per l´aplicació d´un ampli ventall de tècniques que li condeixen a l´alumne un grau notable de llibertat i protagonisme i que li permeten adquirir un aprenentatge més sòlid, crític i eficient. Tècniques que

estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l´entorn. A les aules Freinet els infants s´organitzen en assemblees que serveixen per regular la vida del grup, revisar el treball, proposar projectes i prendre decisions; preparen conferències que es documenten a la biblioteca de treball on disposen de llibres de consulta, monografies, articles de prensa i arxius fotogràfics; i elaboren textos lliures que, després de corregir-los col-lectivament, els imprimeixen i formen part de la revista o periòdic escolar que es distribueix entre les famílies i s´intercanvia amb alumnes d´altres centres. La pedagogía Freinet va generar un ampli moviment coperatiu de metres arreu del món. A Catalunya, l´inspector d´ensenyament Herminio Almendro anima a un ampli ventall de mestres rurals , entre els quals hi ha Patricio Redondo i José de Tapia, a que experimentin les tècniques Freinet. I dos anys més tard publica “La Imprenta en la escuela”. Antoni Benaiges també va utilizar la

imprempta escolar i encara es conserva una revista escolar dels seus alumnes de Bañuelos de Bureba sobre el mar, de l´any 1936. En un dels textos es diu: “El mar será muy grande y muy ancho. Y hondo. La gente irá allí a bañarse. Yo no he visto el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos.” El mestre, en efecte, els hi va prometre que a l´estiu els portaría a veure el mar, un desig que no va poder complir perquè, pocs dies després de l´aixecament feixista, el van fer desaperèixer. Van ser molts els mestres assassinats, empresonats, exiliats i depurats. El seu amic Patricio Redondo, exiliat a Mèxix, va crear una escola Freinet i sempre va mantener viu el record de Benaiges. La pedagogía republicana va quedar radicalment escombrada durant el franquisme. A partir dels anys seixanta, però, es recupera la filosofia i la pràctica Freinet, aplicant-se a diverses escoles cooperatives de caire renovador. I encara avui, moltes de les seves tècniques, amb diverses adapacions, s´apliquen a un bon nombre d´aules.

Sergi Bernal i Alberto Bougleux a la presentació oficial de “El Retratista” als Cinemes Girona

15


Explica’m què fas...

Elsa Auxiliar de vuelo 16

“Yo soy una persona muy curiosa y me gusta conocer a gente de otros países. Es lo más bonito de este trabajo” Siguiendo nuestra serie de entrevistas sobre los padres y madres del Cervantes, Tornaveu celebra la oportunidad de conocer historias sobre el fascinante mundo de la aviación de la mano de Elsa (madre Victoria, P3) que trabaja como auxiliar de vuelo en la compañía Air France. No olviden sus objetos personales y abróchense los cinturones! ¿En qué momento decidiste hacerte auxiliar de vuelo? ¿Qué formación es necesaria? A través de una amiga que me informó de que había una vacante. Yo era profesora de deporte y me gustó la idea de cambiar de trabajo. Tuve que hacer unas pruebas de selección y me cogieron. Creo que mi buena preparación física me ayudó bastante.

¿Qué formación es necesaria? Cada compañía tiene un sistema de selección diferente, aunque en Europa hay un diploma de seguridad homologado que tenemos todos los auxiliares de vuelo, cosa que no pasa en otras partes del mundo. Tenemos formación en primeros auxilios, seguridad técnica y seguridad personal. Es importante mantenerte en forma para hacer bien tu trabajo, ¿no? Sin duda, el deporte es una parte muy importante de mi vida. ¿Qué aspectos de tu trabajo te gustan más? Me gusta no tener rutina. En mi compañía no trabajamos nunca con las mismas personas lo que convierte cada día en una aventura distinta. Pasas cuatro o cinco días con compañeros nuevos y luego te vas a casa

sin volver a verlos. Esto se hace para dar más profesionalidad y eficacia a la tripulación. Es extraño al principio, pero luego evita conflictos porque todos conocemos el sistema y nos centramos más en lo profesional. Pero es menos divertido, ¿no? No vas con gente con la que tienes confianza ni hablas de cosas en común. Bueno, ya llevo muchos años y cada vez conozco a más gente. Tenemos una mentalidad parecida. Somos muy abiertos con los compañeros y establecemos relaciones rápidamente. En el trabajo no tienes la rutina que supone la vida familiar con dos niñas. Así tengo mi rutina en la vida familiar y un poco de variedad en la vida profesional. ¿Cuál es el vuelo más largo que hacéis? A Santiago de Chile, 14 horas! Es duro pero tenemos momentos de descanso. Otra cosa buena de mi compañía es que la tripulación tiene camas para descansar. ¿Cuántos días sueles estar fuera? Mínimo 3. A veces 5. Mi último vuelo fue a Ciudad del Cabo, Sudáfrica. ¿Pierde el encanto visitar sitios tan exóticos cuando vas a trabajar?

Todavía me gusta. Aunque noto que cada vez tenemos memos tiempo para disfrutarlo. Ahora tenemos menos escalas y con menos tiempo de estancia, con lo cual intento siempre hacerme una idea de las cosas que se pueden hacer en la siguiente visita. Yo soy una persona muy curiosa y me gusta conocer a gente de otros países. Es lo más bonito de este trabajo. ¿Notáis cambios en la empresa de recortes o aumento de horarios? De momento han tocado más la gente de tierra. Hay menos oficinas de la compañía en los aeropuertos porque hoy en día se puede hacer todo por internet, cosas como reclamar la maleta o comprar billetes. También han contratado servicios con profesionales de los aeropuertos en lugar de tener personal de la compañía. A la tripulación nos han aumentado la jornada con el mismo sueldo. Nos puedes contar alguna cosa divertida que te haya pasado en algún viaje. ¿Algún famoso que hayas conocido? Hace poco coincidí con el campeón mundial de judo, que es francés y me hice una foto con el! Era muy simpático. A veces coincidimos con muchas estrellas de cine en el vuelo París Los Ángeles. Actores como Jean-Marc Barr, Brad Pitt y muchas estrellas de series. En una ocasión iba muy cansada por el aeropuerto de París y me paré a saludar con un beso a una chica que me sonaba mucho. Le dije que tenía prisa y no me podía parar. Al llegar a casa la vi por la tele y resultó ser una actriz francesa muy conocida. ¿Recuerdas algún momento duro? A mí no me ha pasado nada grave. (Elsa toca madera) En caso de inci-

dente nos avisan y ya no nos asustamos y siempre sabemos lo que tenemos que hacer. Casi siempre que hay alguna incidencia se resuelve antes de que pase nada. Pero lo que nos ha afectado mucho es el vuelo de Air France que ha desaparecido haciendo la ruta Rio Paris. No solo me afectó que fuera un avión de la compañía, sino que además conocía a algún compañero. Pensábamos que nuestros aviones eran perfectos pero algo siempre puede pasar.

Es la manera que tienen de ganar dinero. Los billetes son muy baratos pero ganan con todo lo que hay alrededor. Facturan un cargo de visa, comida a bordo, maletas. Las compañías de bajo coste han afectado a Air France y al resto de compañías en Europa, lo que ha forzado a muchas compañías a competir con una rama más barata o a buscar fusiones, pero no pueden competir en vuelos internacionales.

¿Ya se ha resuelto el misterio de ese vuelo? Ha sido un problema técnico del avión. Los sistemas electrónicos dieron información errónea. En este caso ha habido un problema de la máquina. Tardaron dos años en encontrar la caja negra, que es donde se almacena toda la información del vuelo. A veces me preguntan qué ha pasado con el vuelo que ha desaparecido en Malasia. Yo contesto que no soy del servicio secreto! ¿Es verdad que hay condiciones que la seguridad no puede cubrir? La tecnología no es infalible pero la aviación sigue siendo el transporte más seguro ¿Qué opinión tienes de las compañías low cost que tratan tan mal a la gente? Si añadimos las incomodidades que ya tenemos los pasajeros en los aeropuertos?

¿Qué hacéis en caso de tener un pasajero problemático? Tenemos una formación específica para tratar ese tipo de situaciones. Eso ha cambiado mucho desde los atentados de las torres gemelas. Cada año tenemos una formación con expertos en seguridad que nos enseñan cómo reducir pasajeros en caso de problemas. La última técnica que aprendimos la hacíamos tres chicas. Una utiliza una maleta vacía para aturdir a la persona y dos lo reducen con cuerdas y esposas por detrás. Parece difícil pero funciona! (En este momento de la entrevista aparece una amiga compañera de Elsa que confirma la técnica descrita. Tornaveu le pide a la entrevistada un video ilustrativo para colgar en la versión electrónica de la revista que no estamos muy convencidos de poder conseguir!)

17


escola...

Si voleu saber-ne més sobre els protagonistes de les seves històries, els nens i les nenes us els presenten ara.

Pictoescriptura a l'escola

“El Senyor Bigotis és el protagonista del conte de 4t. És un ratolí molt llest, valent i tossut. Té unes ulleres i corbata de colors. El seu pelatge és gris i té una cua llarga com un espagueti. És amable, li agrada molt llegir i tenir amics. També és respectuós, li encanta el formatge Roquefort i el Gruyere”.

18

La primera part consisteix en la formació del professorat que intervé amb aquest grups. La segona part ja es desenvolupa amb els alumnes amb la col·laboració d’escriptors i il·lustradors del Vox Prima. A continuació els alumnes ens expliquen com ho han viscut.

per fer un conte. Com era el personatge, quin aspecte tenia, etc. Mentrestant, la Cristina ho dibuixava i una altra persona ho escrivia a l’ordinador. Després vam votar el protagonista i el vam anomenar Cata-Catarro. Després vam fer tres sessions a la classe per fer més o menys la història del conte entre tots. Cada dia fèiem una mica i anàvem avançant. El títol del nostre conte és El misteri de la selva negra. Anna, l’escriptora, es va emportar les nostres idees per escriure el conte i l’últim dia que va venir al “cole” ens el va portar fet i nosaltres el vam il·lustrar amb l’ajuda de la Cristina i de les mestres. ”

“Els de 3er anàrem al CCCB, quan vam entrar a dins vam conèixer a dues persones: una escriptora i l’altra il·lustradora i, quan estàvem asseguts, vam pensar els personatges

“Els de 4t i 5è havíem d’anar al CCCB per inventar-nos una història entre tots. Vam anar fins el CCCB que estava creuant la Rambla. Ens van rebre dues persones a cada grup: dos es-

El programa de pictoescriptura que realitzem a l’escola les classes de 3er, 4t i 5è és iniciativa del Consorci d’Educació de Barcelona per les escoles del districte de Ciutat Vella. A través de l’elaboració d’un conte col·lectiu es fomenta la creativitat literària.

criptors i dues il·lustradores. Després ens havíem d’inventar un títol i una història tots junts. Primer vam escollir els noms dels personatges i el títol. El protagonista de 4t es deia Senyor Bigotis i el títol era El senyor Bigotis i l’aventura dels senyors estranys. La protagonista del conte de 5è és la Maya i es titula La Maya i l’aventura del temps. No vam acabar del tot la història perquè havíem d’inventar el final tots sols, cadascú el seu. La resta de dies treballarem a la classe i a la Biblioteca Bonnemaison. La Mireia es va portar un llibre per cadascun. La meitat de la història l’havíem escrit al CCCB i ara l’havíem d’acabar. Primer vam començar a dibuixar en el pictomapa dibuixos per donar-nos les idees per acabar el conte. Els altres dies fèiem jocs literaris i exercicis per donar-nos més idees i trucs per acabar el nostre conte”.

Us deixem amb algunes de les valoracions que han fet els nens

“En Cata-Catarro és el protagonista del conte de 3r. És un moc ple de vida. És molt divertit i bromista. Viu en una casa-nas plena de mocs. Té un amic que es diu Nas Nassurut, és un nas ple de vida, gegant i amb cames. Sempre ha de rebre les bromes del seu millor amic, en Cata-Catarro, i quasi mai s’enfaden”.

“Hola, sóc la Maya, la protagonista del conte de 5è. Tinc els cabells llargs i rinxolats. Porto ulleres rodones i tinc els ulls marrons. Tinc el nas petit, com les orelles. Sóc molt prima i una mica coixa”.

“Ha estat súper xulo!!! Hem tingut moltíssima sort d’haver tingut aquesta oportunitat”. “No pot haver cap cosa que inspiri més que fer un llibre, se’ns ha obert la imaginació per complert!!!” “ Ens ha agradat quan la Cristina dibuixava els personatges perquè eren molt divertits. També quan dibuixàvem nosaltres les parts en blanc del conte”.

19


el nostre barri

I per acabar, però no menys important, son els custodis de la caixa de la confraria, tancada amb quatre claus, distribuïdes entre el Cònsol en cap, el Clavari, el Majordom Major i el Majoral del Misteri del Sant Ecce-Homo.

Elsa 20

Argenters Al costat de l’Escola hi tenim el carrer Argenter. I no massa lluny, el carrer Argenteria. Son noms que ens recorden la presència, al nostre barri, d’un ofici quasi desaparegut però que fou molt important no fa tant de temps. Els argenters es dedicaven a l’art de treballar metalls preciosos, especialment l’argent. També se’ls coneixia com a orfebres. Aquest luxós ofici pren importància a Catalunya al temps del gòtic i la seva confraria ja està documentada a finals del segle XIV. Com en el cas de la majoria dels oficis que treballen el metall, el patró de la confraria és Sant Eloi. Se’l venerava en una de les capelles de l’església del convent de la Mercè. Als inicis, la casa gremial es trobava al número 9 del carrer Basea. Malauradament, fou enderrocada a inicis del segle XX per fer la Via Laietana. La casa del gremi

també estigué un temps al carrer o placeta dels Argenters (1671) i més tard al carrer Fenosa, on perdurà fins a la fi de la Corporació. En els seus primers temps la confraria és governada per dos Cònsols o prohoms i dos Majordoms, els més antics de la mestria. Després s’afegiran els càrrecs de Clavari, Contrast, Arxiver, Almoiner i Fusiner. La funció dels Cònsols és vetllar pel compliment de les Ordinacions de la confraria. Són els encarregats de reconèixer els obradors on es treballa l’argent, podent prendre’n mostres per contrastar-ne el pes i comprovar així si es treballa segons la llei. També els correspon vigilar els aparadors perquè ningú que no sigui de l’ofici vengui objectes d’argent. Estan autoritzats a imposar multes als qui en siguin mereixedors per haver realitzat fraus o produït moneda falsa i

fins i tot a destruir obres falsificades. Així mateix, vetllen perquè es posin les marques corresponents als productes indicant-ne quirat i qualitat i, en cas de trobar algú cometent frau sense haver jurat les ordinacions de la Confraria, se’ls permet fins i tot enderrocar els forns i prendre totes les eines als infractors. També són els encarregats de rebre jurament als nous membres de l’ofici, de lliurar albarans als aprenents que canvien de mestre, d’intervenir en els exàmens de passantia i d’expedir permisos per establir-se. Segons consta als Llibres de Passanties del Gremi, l’aprenentatge de l’ofici comença en qualitat de fadrins i s’estén al llarg de sis anys, passats els quals se sotmet a l’aspirant a un examen on se li demana, a més d’un domini absolut de la tècnica, l’execució d’un “ joiell d’or, argent i pedreria, dissenyat pel mateix aspirant”.

Des d’un primer moment els argenters s’instal·len al carrer que avui encara du el nom de l’Argenteria. Aquesta ubicació resulta tan important que a les Ordinacions manades a observar en el Consell ordinari de 27 d’agost de 1588 s’arriba a considerar que no pot ser Cònsol Major ni Menor cap argenter que no tingui casa al carrer de l’Argenteria o travessies confins a ell. També s’exigeix haver practicat durant sis anys l’art amb botiga i obrador obert i es prohibeix marcar, reconèixer peces i pesar a aquell que no sàpiga... llegir i escriure! A finals del segle XVII l’argenteria barcelonina gaudeix d’una època de gran efervescència i abundància de producció. A inicis del segle XVIII al carrer de l’Argenteria hi tenen obrador una vuitantena d’argenters i els seus treballs tenen un gran prestigi internacional. Moltes cases de la ciutat son plenes d’objectes elaborats per ells : coberts, escudelles, plats, gots, copes, tasses, sotacopes, gerros, safates, salers, sucreres, pebreres, canelobres, palmatòries, llumeneres, botons, sivelles, anells, arracades, cadenes, gargantilles, agnus, creus, rosaris, medallons, penjolls, campanetes, capses, escopidores, palanganes... Els objectes d’argent donen prestigi social a qui els posseeix i acompanyen els barcelonins en els moments

essencials de la seva vida (naixement, casament...) alhora que també son una inversió. Durant molts anys, els argenters malden per aconseguir la titulació de col·legi, categoria reservada a les arts que treballen més l’enteniment que no pas el cos. Argumenten que el seu ofici te molta relació amb la geometria i l’aritmètica i que, per tant, mereix ser considerat més un art lliberal que mecànic. El fet de treballar amb forja, enclusa i martell però, fa que les pretensions del col·lectiu no siguin ateses fins el 1752, any en que finalment se’ls atorga la denominació de col·legi, congregació i art. Com tots els altres gremis, els argenters pertanyen a la Coronela, la milícia gremial de Barcelona. L’any 1714 els Argenters nodreixen la 2ª companyia del 4art Batalló (Santa Madrona). L’Onze de setembre la companyia defensa el Baluard de Llevant, enfrontant-se a quasi tota l’ala esquerra de l’atac franco-espanyol. És un dels primers punts on es lliura batalla i el quart batalló és un dels que pateix més baixes. Uns seixanta mestres hi deixen la vida, entre ells el seu capità Gaspar de Berart i Cortada. Després de la Guerra, l’eliminació del Consell de Cent i el control de les autoritats borbòniques sobre els gremis fa que desaparegui la seva presència a les institucions de govern de la ciutat. Els darrers argenters que havien ostentat el càrrec de conseller foren en Miquel Rigal (1710-1711) i l’Antòn Mateu (1711-1712). Els argenters però, encara viuran anys de reconeixement. Finalment la

Fotografia centenària, feta al carrer Basea, on hi podem identificar la finestra gòtica de la desapareguda casa gremial.

producció de peces a nivell industrial els arraconarà i els farà quasi desaparèixer. Avui, molts joiers, recollint l’herència dels antics argenters, encara treballen les peces manualment i amb les mateixes eines, tal i com havien fet els seus antecessors. Oriol Garcia Quera

21


aprenem sobre...

22

Algunes malalties del Sistema Nerviós Central i la seva causa

El cervell De tots els òrgans del cos humà, el cervell és el més complex. Tot i la seva importància, encara desconeixem molts aspectes del seu funcionament. El pes promig d’un cervell humà adult és d’uns 1.300-1.400 grams i el 75% del seu pes és aigua. Tot i representar només el 2% del pes corporal, el cervell consumeix el 20% de l’oxigen que el cor bombeja al voltant del cos cada minut. Això significa que el cervell és un òrgan noble, amb un consum energètic molt elevat. A més, el cervell no té capacitat d’emmagatzemar energia per la qual cosa necessita que aquesta energia (glucosa o sucre) li arribi de forma constant mitjançant la circulació cerebral per garantir-ne el bon funcionament. La cèl·lula fonamental del sistema nerviós és la neurona i el primer científic que la va fer visible mitjançant tincions de plata va ser el premi Nobel de Medicina, Santiago Ramon i Cajal. De neurones en tenim al voltant de 100.000 milions, i si les poséssim una darrera l’altra la filera arribaria a fer uns 1.000 kilòmetres! Cada neurona es connecta amb entre 1.000

i 10.000 altres neurones i aquestes connexions es coneixen amb el nom de sinapsis i són la base de la transmissió de l’impuls elèctric nerviós i del funcionament cerebral. Les sinapsis que no s’utilitzen es desconnecten i deixen de funcionar en edats precoces. Per això és tant important estimular i mantenir el cervell actiu!! D’aquesta manera ens assegurem la pervivència d’un major nombre de sinapsis. El cervell està format per diferents àrees o lòbuls (frontals, parietals, temporals, occipitals), cadascun d’ells amb funcions específiques, i tots plegats conformen els hemisferis cerebrals (dret i esquerre). Els hemisferis tenen una estructura simètrica però algunes funcions intel·lectuals diferenciades. L’hemisferi esquerre controla la part dreta del nostre cos i a la inversa. Així, per exemple, una lesió a la part esquerra del cervell causarà trastorns de la mobilitat i/o sensibilitat de la part dreta del nostre cos. L’hemisferi cerebral dominant, generalment l’esquerre en la majoria dels dretans i en menor proporció en els esquerrans, és el que s’ocupa

del llenguatge i de les operacions lògiques. Per contra, l’hemisferi no dominant controla les emocions, l’orientació espaial i les capacitats artístiques. En la capa més externa del cervell, el que coneixem com escorça cerebral, hi ha representades dues figures humanes distorsionades: una a l’escorça cerebral motora (la que genera les ordres motores) i l’altra a l’escorça sensorial (la que rep els estímuls sensorials). Aquesta figura es coneix com l’homuncle de Penfield. L’homuncle sensitiu constitueix una representació de les nostres parts corporals on els llavis, les mans, els peus i els òrgans sexuals tenen una mida considerablement més gran que altres parts del nostre cos. Aquest homuncle sensorial és molt similar en cadascun de nosaltres. L’homuncle motor, però, es configura i evoluciona en cadascun de nosaltres segons l’ús que en fem. Així, per exemple, les mans d’un pianista tenen una representació més gran que les mans d’un nen en el seu homuncle corresponent.

Parkinson Malaltia neurodegenerativa produïda pel dèficit d’una substància química (dopamina) imprescindible per modular la finesa dels moviments. En la seva absència, els moviments es tornen poc fins i un del símptomes principals és la tremolor. Alzheimer Malaltia neurodegenerativa i la forma de demència més freqüent entre les persones majors. La demència es un trastorn cerebral que afecta greument la capacitat de l’individu de desenvolupar les seves activitats quotidianes. És el procés invers al desenvolupament psicomotriu d’un nen, de manera que es van perdent capacitats de forma progressiva (memòria, continència orina, llenguatge, etc). Esclerosi múltiple Malaltia neurodegenerativa de base inflamatòria produïda per la pèrdua de la beina de mielina dels nervis del cervell i medul·la espinal. La pèrdua d’aquesta capa protectora ocasiona l’alentiment de la velocitat de l’impuls elèctric i, en conseqüència, la pèrdua de funcionalitat. A llarg termini pot afectar la neurona, perdent-se definitivament la funció. Ictus Alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Dos mecanismes bàsics: tamponament arterial (= ictus isquèmic) i trencament arterial (= hemorràgia o vessament cerebral). Els símptomes apareixen de cop, sobtadament, i varien segons l’àrea cerebral afectada.

Com pots cuidar el teu cervell? 1 Mantén-lo actiu: LLEGEIX, ESTUDIA, CREA...

2 Fes esport: MENS SANA IN

CORPORE SANO

3 Evita els tòxics: NO FUMIS,

NO PRENGUIS DROGUES, BEU AMB MODERACIÓ

4 Vigila la tensió arterial, la glucosa i el colesterol

Sònia Abilleira Castells

23


festa tornaveu Em demanen que escriga una crònica personal de la nit de la Festa Tornaveu. Ja han passat uns quants dies així que, primer que tot, agafe paper i llapis i comence a fer quatre notes que m’ajuden a recordar l’ordre dels esdeveniments. Instants després, senc un xicotet calfred recórrer el meu cos a pesar de ser un dia calorós d’abril. Comence a ser conscient de la dramàtica situació en la que me trobe a l’adonar-me que la meitat d’imatges naveguen bo-

rroses en la memòria. Què faig ara? Els dic que no ho puc fer? Que no m’enrecorde de moltes coses? Quina mestra més irresponsable, pensaran. Bé, em sembla que ara ja no em puc tirar enrere. I sí, supose que ja m’he embolicat altra vegada. Socors!!! Què hi puc fer? Què hi puc dir?Què hi puc escriure? Tanque els ulls esperant una resposta il·luminada a la meua pregunta agònica. Però en compte d’una revelació divina en forma de resposta m’assalta una altra pregun-

ta: Què puc explicar d’aquella festa? I aquest darrer interrogant em remet, inexorablement, a recordar certs moments d’aquella nit i un somriure nostàlgic es dibuixa en la meua cara. La veritat és que va ser una festa molt especial per mi, la meua primera festa Tornaveu. I la primera festa d’escola en la que no intente fugir per alguna finestra a mitjanit, escapant de l’avorriment i els paripés. Els records d’aquella nit s’entrebanquen ara en la meva ment...

Veu en off: Y en el transcurso del ir y venir de los cuantiosos y emotivos recuerdos que revoloteaban en la mente de la joven maestra, una voz le asaltó desde el interior de sus entrañas. Era una voz frágil pero firme, sencilla y literaria, remota y a su vez cercana. Y emergió nítida de entre su borrosa memoria: “La vida no es lo que uno vivió, sino lo que uno recuerda y cómo lo recuerda para contarla” Així que, arribats a aquest punt, espere que ningú volgués llegir una crò-

25


nica objectiva d’allò més ajustada als fets en ordre d’aparició. Aquesta és una crònica vivencial. No d’allò que vaig viure, sinó d’allò que recorde. I recorde que quan aquell vespre vaig arribar al cole carregada amb el saxo (això va ser fruit d’un altre embolic) i vaig veure la meticulosa decoració de l’entrada, els convidats riguent, disfressant-se i fent-se fotos, ja vaig pensar que això era l’entrada no només de l’escola, sino el preludi d’una cosa gran. Preparada amb molta cura i il·lusió, com només es preparen les coses que un estima. L’entrada al gimnàs decorat amb espelmes, globus i mil filigranes va ser la confirmació de que aquella anava a ser una gran nit. Aquell gimnàs anodí i dessaborit que hi havia hores abans en aquell lloc s’havia convertit en una espècie de sala de banquets del s.XVIII, més pròpia del noble edifici que va ser en altra època aquesta escola, el Palau Dou. La gent anava entrant, tothom se saludava, tothom estava especialment content de trobar-se. Això em va sobtar, al principi. De què estaran tan contents si es veuen cada dia a la porta de l’escola? Però a mesura que anava avançant la nit la resposta va arribar sola. Estan contents de celebrar l’escola junts. I

aquesta alegria s’escampava màgicament per tota la sala fins no deixar cap racó desert.

festa tornaveu

La resta de la nit va ser d’allò més artística: espectacles de varietés, música en directe, humor, monòlegs, karaoke... Tot conduit per pares i mares entusiasmats i amb moltes ganes de passar-ho bé. Tampoc faltaren a la cita els mestres, gent del bàsquet i personal de l’escola que cantaren i ballaren molt. Ah! I els ex-alumnes que ens sorprengueren amb un súper concert de rock. De com va anar la recta final de la nit té gran responsabilitat la meravellosa barra que, sempre sota el meu criteri, molt encertadament van decidir posar. Però al final vaig aconseguir eixir d’aquella festa com m’agradaria sortir de la vida: ni assedegada, ni beguda. Gràcies per l’experiència família Tornaveu! Bé i fins aquí la meua crònica. O les conseqüències d’encomanar una crònica personal a algú.

Begoña Martínez

27



ampa

30

Comisión Relaciones Externas

Ampa? Que es l'ampa?

Vocal Núria Garcia La idea de esta comisión es representar al AMPA en los diversos foros de participación que existen en el ámbito educativo y de Distrito. También recoger la información que facilita la administración u otras organizaciones. Así, un objetivo fundamental es estar informado de las diversas iniciativas e inquietudes que hay en la escuela para poder comunicarlas en estos foros. Comissió del casal d’estiu Vocal Gemma Paune Amb l’objectiu d’ajudar a la conciliació de la vida familiar i laboral, l’AMPA promou des de fa gairebé 10 anys la realització d’un casal d’estiu a l’escola. Aquesta activitat comença cada any quan s’acaba el curs, la darrera setmana de juny, continua durant el juliol i es reprèn al setembre fins al començament de les classes. La Fundació Catalana de l’Esplai és l’entitat que se n’ocupa, i la comissió els supervisa.

Funcionament de la junta ampliada La idea clau és que com més gent siguem més riurem, és a dir, més farem. La idea és sumar pel projecte de la nostra escola, sumar idees, procedències i maneres de fer diferents. Tot suma, res resta. Tothom és i pot ser AMPA només pel fet de ser a l’escola. Aportem el nostre temps de manera desinteressada i ens mou participar en un model d’escola obert i integrador. L’AMPA és responsabilitat de tothom i tothom pot fer-hi coses. Aquesta visió condueix a una estructura horitzontal i àmplia, formada per les comissions, que són

l’aglutinador de les propostes i de les activitats que fan que l’AMPA existeixi. Quin paper juguen els càrrecs habituals de tota associació? Doncs són estructures i càrrecs que donen suport i eines perquè les comissions puguin dur a terme les seves tasques, els seus projectes. Així, la secretaria, la tresoreria, la comunicació, les relacions i les funcions representatives estan organitzades per facilitar les feines de les comissions i per donar suport a la mateixa necessitat organitzativa de l’AMPA.

Comissió de la Tornaveu Vocal Cristina Ferrer Actualment està formada per unes 12 persones i ens encarreguem de publicar la revista i organitzar una festa a l’any amb l’objectiu d’aconseguir finançament per a la seva edició impresa, tenint cura de representar al màxim la realitat de l’Escola. La Tornaveu és la revista que publica l’AMPA de l’Escola Cervantes i que es realitza en estreta col·laboració amb l’Escola. És un extraordinari canal de comunicació i un altaveu que permet conèixer i compartir experiències, activitats, treballs i celebracions que es fan a l’escola amb les famílies, amics i entitats del barri.

Comissió 6è en ACCIÓ Vocal: Rut Sol Es la Comissió del Viatge de 6è, formada per mares i pares del curs de 6è, amb el suport de l’Ampa. La voluntat és que tots els nenes i nenes de la classe de 6è és puguin acomiadar fent un “viatge fi de curs” sense que la qüestió econòmica sigui un impediment. Es realitzen activitats com: Cinema, Berenars singulars, Obra de Teatre, Tòmbola, Fira artesana al barri.

Comissió de reciclatge de llibres Vocal Gemma Paune La comissió de reciclatge de llibres és la comissió més antiga de l’AMPA. Neix l’any 2000 fruït del convenciment que el reciclatge representa uns valors i uns avantatges de caràcter educatiu, social, ecològic i econòmic molt superiors a l’adquisició individual tradicional dels llibres de text. Els objectius són: socialitzar els llibres de text, educar en el valor de l’equitat, contribuir a la sostenibilitat, i disminuir la pressió econòmica de les famílies. Amb el reciclatge de llibres la mitjana d’estalvi és d’uns 90 euros a l’any per alumne.

31


Comissió Fires Vocal: Eulàlia Armengol La comissió de fires organitza al llarg de tot el curs un seguit de mercats de segona mà de roba, joguines i llibres on es venen tot tipus d’articles que porten les famílies del Cervantes amb la idea que altres nens de la escola ho puguin aprofitar i reutilitzar. Els preus son molt familiars, ja que la finalitat principal es fomentar la reutilització, el reciclatge i l’intercanvi de coses. Els diners es destinen a muntar activitats dintre del marc escolar.

Comissió EXTRAESCOLARS Vocal Luís Rojo El projecte actual d’Extraescolars “Temps extra” va començar al 2013 amb una oferta de tres tallers diferents que parteixen del mateix concepte: l’art i el cos com instrument privilegiat per integrar al nen amb el seu entorn cultural i social mitjançant l’ensenyament de la Dansa i l’Aikido. El projecte es realitza en col.laboració amb l’Associació Cultural Bacantoh que s’ha convertit en una de les entitats dinamitzadores del Barri amb la seva iniciativa Festival TUDANZAS.

Comissió HORT Vocal Purita Mendez L’any passat varem realitzar al pati de l’escola un hort urbà efímer i portàtil a on es va plantar diferents plantes comestibles (incloent enciams i maduixes) a partir de materials reciclats i fent servir una paret mitgera de l’escola. Aquest projecte va permetre que els infants que viuen a Ciutat Vella i en un entorn urbà aprenguessin de forma activa i directe el procés de plantació, el creixement de maduixes i hortalisses, la comprensió de les seves necessitats fitológiques i les seves propietats i usos nutricionals.

Comissió Bàsquet Vocal Rocco Naya A través de l’Escola de bàsquet del Cervantes volem fomentar l’esport a l’edat escolar, dinamitzant les relacions interpersonals i interculturals entre les famílies dels nens i nenes que hi participen. Els bons hàbits i una vida saludable entre els alumnes i les famílies també són aspectes a aconseguir amb aquest projecte. Promovem i gestionem la participació dels equips del Cervantes, a partir de 3er (prebenjamins), en la lliga CCEB, la sol.licitud de beques i ajuts per aconseguir finançament, l’organització dels desplaçaments col·lectius dels nens i nenes que competeixen a la lliga, les “Colònies de bàsquet del Cervantes”, el “Dinar de diumenge en família”, el “Trofeu de bàsquet del Cervantes” (enguany, el 10è!), el “Bàsquet de mares”, i la “Patxanga de bàsquet de pares”.

Comision delegados Vocal: Cesc Sau Los delegados, que se escogen a inicios de curso, crean un vínculo entre los padres, a quienes representan y la escuela. La comisión de delegados del Ampa es un puente entre estos delegados y el Ampa. El vocal de esta comisión debe facilitar la coordinación entre ambas estructuras y la transferencia de la información entre el Ampa y los padres de la escuela.

Comissió Els Musicantes Vocal Raquel Figa Els Musicantes, o els músics del Cervantes, neix amb la idea de crear una banda de timbalers per acompanyar a la nostra geganta Dulsirena i esdevenir un projecte musical, artístic i plàstic de creació d’instruments de percussió i nous elements de comparsa. L’any passat amb la subvenció rebuda durant el 2013, vam poder comprar instruments de percussió per formar aquest grup de Timbalers i poder crear un nou espai lúdic i artístic per posar en comú els coneixements musicals dels alumnes, mares i pares, mestres i familiars.

33



escola...

Cantania 2014 Rambla Llibertat 36

Els nens i nenes de quart han participat, com cada any al projecte Cantània, que posa en comú més de 38.000 nens i nenes de més d’un centenar d’escoles, la cantada col·lectiva d’una partitura i text creats expressament per l’ocasió (representada a 17 ciutats de Catalunya, Espanya i Alemània). El projecte inclou la formació del professorat especialitzat de música de cada escola, el treball intens dels alumnes de 4rt durant tot el curs al voltant de les diverses cançons i coreografies i finalment el concert d’estrena, en el nostre cas, a l’Auditori, que enguany es dugué a terme el dia 4 de juny, a 2/4 de 5 de la tarda. Aquest any es commemora el 25è Aniversari de Cantània i per celebrar-ho s’ha encarregat i el text a l’autor i dramaturg Marc Rosich.

QUÈ EN DIU L’AUTOR? “Rambla Llibertat és un barri on l’alegria es respira arreu i la concòrdia es viu de manera genuïna. Aquest cas tan especial desperta l’interès d’Estela, una atrafegada periodista de la televisió, sempre a la recerca de notícies insòlites, i ara disposada a descobrir quin secret hi ha al darrere d’un fet tan inusual. Gómez, el seu nou càmera, li farà obrir els ulls i, passejant pels carrers del barri, l’ajudarà a entendre que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals. La “nostra” Rambla Llibertat és, doncs, un espai essencialment plural, divers i cosmopolita, on s’hi respira un sentiment de fraternitat, concòrdia, respecte i dedicació a

la comunitat, però al mateix temps és un espai eminentment lúdic, on la diversió i la disbauxa també tenen cabuda i la festa té lloc al carrer amb la participació de tots els veïns, ja sigui en forma de llaminera xocolatada infantil o d’esbojarrada paella popular. També hem volgut que aquest sentiment amarés tota la música de la cantata. Això s’ha traduït en la partitura en una barreja de gèneres eminentment urbans (rap, beatbox, blues, dixieland o reggae) amb músiques del món, (el dabke àrab, els ritmes africans o la samba brasilera), tots passats pel tamís d’un tractament musical eminentment contemporani” (Marc Rosich, autor de Rambla Llibertat).

37


El gust, olor i color de la llibertat resulta ser finalment la suma de tots els colors i sentits que en resulten ... la Xocolata (pel meu gust, la cançó més emocionant, a ritme de “samba”: https://www.youtube.com/watch?v=td6Hw4ytrac):

38 Doncs justament, al marge d’explicarvos que bé ho van fer els nostres alumnes i també de donar les gràcies a l’Anna, la Begonya i la Direcció de l’escola per fer-ho possible, d’això us volia parlar.... del text escollit per aquesta edició de Cantània: Un text senzill, directe, fresc, però a la vegada profund i ple de metàfores on cada cançó és en ella mateixa un missatge dirigit a petits i grans, en el qual se’ns recorda la importància d’un mot en desús en la societat actual: la llibertat. L’exaltació de la mateixa ve sempre condicionada a no trepitjar la llibertat del del costat, utilitzant el símbol del “peu del del costat”, títol d’una de les cançons principals (ritme àrab seguit d’un “rap” ben simcopat):

“Aquí, a Rambla Llibertat, cadascú és lliure de fer el que vol, sempre que no es trepitgi el peu del del costat (...) Aquí, a Rambla Llibertat, tothom fa volar coloms com li plau, sempre que no es fiqui el dit a l’ull del del costat”

“Si tu penses groc,i jo ho veig vermell. Pintem tots junts, pintem tots junts, una llibertat taronja! Cor i Gómez: Si tu penses blau,I jo ho veig vermell. Pintem tots junts,Pintem tots junts, Una llibertat violeta” L’”himne” on Tothom hi és comptat.ens recorda que la diversitat d’opinions no hauria d’excloure a les persones:

“Aqui, a Rambla Llibertat, tothom hi es comptat... Tothom qui està d’acord, Tothom qui està en desacord, (o els qui ni una cosa ni laltra, Ni fred, ni calor...) Aqui a Rambla Llibertat qui vol dir la seva hi es comptat. Tot és debatut i parlat, I en una sola veu tot acaba consensuat”. L’argument situa l’existència d’aquest “barri lliure” com un fet tan inusual que esdevé noticiable per a la reportera de moda, Estela, que preten fer alçar, amb gran preocupació pel seu ego, els índexs d’audiència a costa del reportatge que hi va a fer. En Gómez, el càmara que l’acompanya, actuarà d’alterego, tot recordant (i acabant convencent) a la seva col·lega que la primera cosa que cal fer per obtenir un bon reportatge és escoltar,no tenir perjudicis i poder reflectir la diversitat dels seus actors.

LLIBERTAT I SANT PERE Aquesta “rambla” em féu pensar des del primer moment en el nostre barri, la nostra escola, el nostre col·lectiu. Tan “divers, plural, cosmopolita, fraternal i respectuós”, com el món petit i especial que ens descriu l’autor de la Cantània. La comparació era ineludible. Aprofito l’ocasió per recordar-nos a tots plegats, com diu en Gómez, que “una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals i que el que fa

la Rambla tan especial és que els seus veïns gaudeixen de la pròpia llibertat sense oblidar mai el respecte als altres”. En aquest enllaç hi trobareu els videos, text i partitures de cada cançó.... cadascuna, un petit tresor: http://musicaipedagogia.blogspot. com.es/p/cantania.html http://www.auditori.cat/ct/concert/ cantania-rambla-llibertat-2946.aspx Cristina Ferrer

39


PROJECTE

40

Tots Totes les mares i els pares podem compartir amb els nostres fills/es i els companys/es de la classe les nostres habilitats, interessos, professions, contes preferits, jocs, receptes dolces i salades, cançons d’aquí i d’allà... Aquest és el que han estat fent les mares i pares de P4 i P5 durant aquest curs en el Projecte “Tots a Classe”. Petits i grans hem estat molt contents de participar-hi, ens hem sor-

a

E s S Cla

près, ens hem conegut una miqueta més i hem après uns dels altres. Arriba divendres a la tarda i ja sents les veuetes que pregunten... i quina mare o pare ve avui a la classe i què farà... ? La valoració és tan bona, que no ens en podem estar d’animar a les vostres delegades/ats a organitzar el proper curs 2014-2015 un “Tots

JUAN (pare Gastón), històries de Venezuela i construcció màscares.

JUAN (pare Paolo), viatge familiar a Colòmbia i proven bombons típics de Colòmbia.

SONOE i AMY (mares de la Amy i el Tomás), expliquen conte de l’oruga en anglès.

CRISTINA (mare Lorenzo ), mandala gegant.

SANAE (mare Luaï), parla de les diferents cultures i països que tenim a la classe.

a Classe” a les vostres respectives classes ! I potser, el dia que el projecte es realitzi de P3 a 6è, podem començar a pensar en fer intercanvis entre classes per compartir els tresors. No podem publicar imatges de totes les activitats que s’han fet , però us en mostrem unes quantes us en pogueu fer una idea i us inspireu...

NORA i MERCÈ (mare del Sirag), taller de cures a ninos i nines.

MANUELA i CAMILA (2 amigues de la Maria Kali i la seva mare), taller de piruletes de xocolata.

41


el meu pais...paquistán

RECOMENACIONS I RECORDATORIS PER TOTHOM

Les Dents

Pakistan 42 Today I got a chance to represent my childhood and also represent my children childhood. It is great pleasure to discuss my childhood with the world and my starting days of school and how my school was and also the teachers who taught me earlier education. When I was born me and my parent live in Pakistan and after my birth I go to school when I was almost five years old. When I started my school it was 1990s decade. I was frightened to go school in start. But after some time my teachers taught me develop interest for study and also school, and I was enjoying to go school and also love my teachers because of their superb behavior and also for creating love for education and develop me a good sense of human. They taught me to respect the elders and also to love the children. It was great place because I knew the meaning of life and the purpose of life. Every room is well decorated with charts and also quotes written on the every wall of my school when I read them I couldn’t understood what there means. But with the passage of time I knew the meaning of those quotes. In my school there were more than

six teachers and also five rooms and one staff room and also principal office where all the parents met her. It was great atmosphere and I got my earlier education there from the great teaching staff and I was loving it but unfortunately I stopped my schooling because my parents shifted abroad and I stopped my schooling there. But after sometime I started school there in abroad. In the starting I found some difficulties because of language I was new and not knew the language but with the passage of time I understood the language and overcome my problems. After sometime I got married. I got married earlier and also stopped schooling and unable to get higher education. Now I have two children my younger son is seven years old and he started his school when he was almost three years old. His name is Umar Zia Naz and as he is live in this country and started school there. That’s why he didn’t face any difficulties but as usual children didn’t like to go school. He also didn’t like to go school but after some time he was enjoying the school. He likes his school very much. His school was very beautiful. The building of his school very beautiful and most important thing all the

teacher are very qualified and well educated. They taught him to make him a good person and groom his personality with the help of education. His school was well decorated and he is doing best in the school and it’s the result of his teachers. All because I love to choose the school for my younger son name Abubaker Zia Naz to go the same school. He also enjoy the school because of his younger brother and love to go school with his brother. All the teachers are very hard working they work hard with him. That’s why he is well going in study and also in extracurricular activities. They love their school and also their teachers.Umar loves alot her teacher Lili and Abubaker also loves her alot... And finally as all know where we live we love that place and our love for that place is natural phenomena. That’s why I love my childhood and my childhood school and also love my country. My children live in this country and they love this country and also love to live there and love the school where they get his education. Same I like my childhood school and my country.I love Barcelona i am so happy to be here.thats a my little story...Thankyou

Obrim una nova secció de recomenacions i orientacions d’hàbits saludables de tota mena, com: la higiene, l’alimentació, l’esport, l’amistat... i tots els temes que ens volgueu proposar. Si vols compartir algun consell que t’hagi servit, no dubtis en fer-lo arribar a la redacció de la Tornaveu. Comencem amb, les DENTS. Sabeu per què i com cal cuidar les dents i la boca ?, quines malalties podem prevenir ? quan començar a respallar-les i com ?, quina pasta utiltizar ?, quins aliments afavoreixen les càries ? Mantenir les dents sanes és molt important, evitarem dolors, molèsties i reparacions molt cares que mai seran millors que la dentadura original. Si ens les cuidem bé, evitarem malalties com: la càries dental, la malaltia preriodental (afecta a les genives i pot acabar amb la pèrdua de les dents),

i el càncer oral (provocat pel tabac, l’alchol i el mal estat de les dents). Cal començar a respallar-se a partir que surt la primera dent del bebè, cap els 6 mesos, però sense pasta. A partir dels 3 anys, ja podem començar a respallar-nos amb pasta. És recomenable respallar-se després de cada àpat durant uns 3 minuts, netejant-ne totes les cares i especialment la zona propera a la geniva. Si respallem la llengua, eliminem bacteris i afavorim un millor alè. És important que els adults supervisin el respallat fins als 6-8 anys per tal de fer-ho correctament i prevenir les càries. A partir que les nenes i nens comenceu a utilitzar la pasta, recordeu que s’ha d’escupir i encara que tingui gust a “xuxe”,mai s’ha d’empassar ! Alhora de triar quina pasta utilitzar, podeu escollir la que més us agradi, lo important és utilitzar la pasta de dents que correspongui a la teva edat (que conté el fluor que necessita cada edat).

Mengueu molts dolços al llarg del dia? Com que els aliments rics en sucres, tant si són natuls com elaborats, afavoreixen les càries, hauríem d’intentar controlar el seu consum, especialment entres els àpats, de: llaminadures, pastissets, begudes refrescants, sucs de fruites, cereals, xocolata, gelats, salses, mel... Què en penseu de la possibilitat i dels beneficis de respallar-nos les dents després de dinar, a l’hora del menjador escolar? Pensem-hi, compartim, i fem una proposta a l’escola !

43


escola...

44

Una tarda de teatre amb els Miquelets Divendres 25 d’abril, la setmana de Sant Jordi i els Jocs Florals, la classe de 6è va oferir a tota la gent del Cervantes un espectacle teatral, La Llegenda de Sant Jordi, un text que coneixen tots els nens i nenes de l’escola perquè el llegeixen i l’interpreten a classe. Al gener, quan les mares i pares vam anar a la classe a parlar amb la tutora i els Miquelets sobre quines activitats volien realitzar per treure calés i que tota la classe pogués anar de viatge de final de curs, va sortir aquesta possibilitat: aprofitar aquest text per muntar una obra de teatre de veritat, per representar-la davant del “gran públic”. Els adults de seguida vam veure que era una oportunitat no de “fer saltar la banca” (perquè el preu de les entrades seria discret) però sí de fer una cosa nova per a ells, creativa, divertida i en grup. Estaven disposats a fer d’actrius i d’actors i l’obra sens dubte

es convertiria en un espectacle si afegíem uns bons decorats i música… La tutora va repartir els papers entre tots els nens i nenes de la classe i van treballar a l’aula el sentit de les frases, la dicció, tot estimulant la memorització. Un actor professional va anar a l’aula a ajudar-los a visualitzar els seus personatges i trobar la millor manera d’interpretar-los. Després van començar els assaigs, per escenes soltes, quan els horaris de les mares i dels actors ho permetien, a algunes cases o molt millor! al Palau Alòs. Paral·lelament, a l’escola, a les hores de plàstica i música, amb un pare molt “moti” (motivat) i la mestra de música, molt “moti” o molt professional, van elaborar uns decorats molt macos i uns números musicals que incloïen cançons i un ball del folklore català i fins i tot una tarantel·la del sud d’Itàlia! Fins i tot vam gaudir d’un equip de llums i so (el rugit del drac) per donar a l’obra un acabat d’obra de teatre real!

La representació al gimnàs de l’escola va ser un èxit total. El públic més exigent, els nens més petits que ocupaven les primeres files, van seguir l’obra amb molt d’interès i admiració, només badaven boca per llepar les piruletes que els havíem repartit i per riure. I no és tan sorprenent, els grans de l’escola estaven jugant a fer d’artistes. I què bé que ho feien! El making of dels assaigs, com podeu imaginar, està ple d’anècdotes divertides i corredisses finals. L’autèntic assaig general, tota l’obra seguida, amb els números musicals, les llums i els efectes de so, va ser la representació que tots vam veure.

Com dèiem, l’èxit va ser total. Els Miquelets i les Miqueletes van jugar i van aprendre molt: van ser partícips de tot el procés per construir l’espectacle i van sentir l’emoció i els nervis de sortir a escena a fer el “más difícil todavía”. Apagats els llums, sota la mirada atenta de tota la gent de l’escola, cadascú va agafar el “focus” (el protagonisme a escena) quan li tocava i va fer el que calia. Al començament amb una mica de por, al final amb alegria.

Ha esta un procés força engrescador, el d’involucrar els nens en la preparació del viatge. I l’escola ha trobat temps i mestres per acompanyar-los. A l’hora de tutoria, han fet un taller de galetes, han debatut entre ells i han parlat amb les mares quan hem anat a l’aula, han pres decisions; han fet manualitats en el temps de menjador; han calculat preus de viatges i cases de colònies a la classe de matemàtiques, a banda dels decorats i la música esmentada.

Llàstima no poder organitzar una segona representació. Estaria bé per al proper muntatge el proper curs… Perquè a la segona ja se sentirien com “professionals”.

I, sobretot, ells han estat magnífics. Hem de confiar en els nens i les nenes i ajudar-los a trobar la manera de mostrar tot el que saben i poden fer.

Elena Calvo

45


o p s e n e d el C erv s u e n ant Qns i ne es ? e n els QUI? VITALIK CLASSE? PIRÀMIDES (1er) QUÈ? BORSHCH (SOPA DE REMOLATXA) I PELMENI (RAVIOLI DE CARN) ORIGEN UCRAÏNA

PELMENI

BORSHCH

[ПЕЛЬМЕНІ]

[БОРЩ]

Ingredients per 6 persones

600 g de carn (costella de porc, vedella)

500 g de remolatxa 500 g de patata 200 g de pastanaga 200 g de ceba 200 g de col 300 g de tomàquet 3-4 dents d’all Mongeta blanca cuita sal, pebre negra molta, pebre vermella dolça, llorer, vinagre.

Preparació Fem brou de carn amb la costella i el llorer i deixem bullir 1,5 hores al menys. En una paella fem un sofregit amb les cebes, les dents d’all, les pastanagues, els tomàquets i la remolatxa i una mica de vinagre. Salpebrem i també hi podem posar la pebre vermella dolça (opcional). Un cop el brou estigui fet, coem la patata feta a bocins i la col dins del brou. Quan la patata i la col estiguin cuites hi afegim el sofregit i les mongetes blanques. Ho deixem coure 2-3 minuts més. En servir, hi afegim un rajolí de crema de llet. També hi podem afegir la carn del brou feta a bocins.

Ingredients per la massa

Preparació

2,5 gots de farina 1/2 got d’aigua 1 ou (opcional) Pessic de sal

Per fer la massa, barregem l’aigua, la farina i l’ou i un pessic de sal. Quan estigui tot barrejat, s’ha d’estendre damunt una superfície neta i estirar-la amb un corró. Quan estigui ben estirada, anem marcant rotllanes amb un got petit. En cadascuna hi posem, al mig, un petita porció de la carn picada barrejada i tanquem en forma de mitja lluna i després aproximem les puntes de la mitja lluna cap al centre.

Ingredients pel farcit

Un cop fets tots els pelmeni s’han de bullir uns 5 minuts.

400 g de carn de porc picada 400 g de vedella picada Ceba triturada Pebre negra molta i sal


els meus anys al cervantes

s d r o c Re s e t n a v r e C l e d

Jo he estat des de P3 a l’escola. Recordo moltes coses. De quan anàvem a infantil no me’n recordo molt, només sé que sempre pintàvem i jugàvem. A 1er demanàvem deures perquè ens feia molta il.lusió. A 2on vaig tenir una gran experiència quan va nevar a Barcelona: em va agradar molt! A 3er una experiència molt divertida que vaig tenir va ser quan vam fer un treball i vam obrir un peix. Li vam veure el cor, els intestins, el cervell, etc. A 4rt ja vam començar a treballar com els grans i aprenia moltes coses i m’ho passava molt bé amb els companys. A 5è em va fer molta pena que moltes companyes marxessin de l’escola. Així va ser que només en vam quedar 5 però tot i així em va agradar molt la nostra mestra. I ara, a 6è, tindré records inoblidables quan marxi cap a l’institut. Mai oblidaré les festes de final de curs, quan celebràvem el Carnaval, el Dia de la Pau... Però sobretot, mai no oblidaré els meus companys perquè he viscut moments inigualables amb ells. Ja s’acaba el meu temps a l’escola però estic ben segura que mai us oblidaré. Lídia Carmona

49


Ga el ypso

Cor Cal

x i a l Ca naveu

lliga! e d s n o a Campi Ibercaj u e f o r T mpions

Ca

50

r o T l de

s c i p m i l Jocs o u ornave T a t is La rev tat finalista ha es emis Fapac, dels pr

a!

bon enhora

Basquet mares fill es!

OS! ANIMEU-leV fo s tos revi

Envieu-nos l’estiu i/o dibuixos de a la adreça gmail.com or stat naveu@

Cançó Tornaveu L’escola Cervantes té Tornaveu. Això vol dir que eees es es es al carnaval al carnaval al carnananaval! I així es diu l’escola Cervantes!!!!! Voleu una escola amb carnaval?! Pues veniu. Festa festa festa festa festa! Així es el... Tornaveu!!!!!

, A l abril, els Olimpics van participar al Dansa Ara, una

trobada de petits dansaires. El Palau Sant Jordi va acollir centenars de nens i nenes de segon de primària de diferents escoles de Barcelona. Els temes: “Pa amb oli i sal”, “la cançó de les mentides”, “la noia de porcellana”, entre d’altres, van ser part del repertori amb què ens varen obsequiar. El Sant Jordi es va convertir en un mosaic de colors, de moviment i d’alegria i els nens van executar les danses amb molta gràcia, desimboltura i amb un somriure constant a la cara. Endevineu quins eren els nostre? FELICITATS OLÍMPICS!

rrer de Musics a la fira al ca sant pere mes baix