Uruguai, que corri el vent! by RutesDelMon

Uruguai, que corri el vent

Text i fotografies: Glòria Barrobés

Rutes del món

A la costa feréstega, les onades de l'Atlàntic espeteguen fent les delícies dels surfistes. A l’interior, els prats i els boscos es disputen el terreny ondulants, que de tant en tant canvien les pastures i els arbres per vinyes. Les vaques ens miren encuriosides quan ens aturem a fer fotos a la vora del camí. Aquí, a l’Uruguai, tot és verd. I l’únic que té pressa és el vent.

Rutes del món

Amb una superfície de 1 76.000km2 (la meitat d’Alemanya), 3.3M d’habitants (1 9 hab./km2, a Catalunya és de 236 hab./km2) i 1 4 milions de vaques, Uruguai és un país especialment verd i molt rural. La seva costa - salvant excepcions com Punta del Este o la capital, Montevideo – és agresta, amb dunes de sorra i un onatge atlàntic que atrau els surfistes a mar obert, i una calma absoluta a l’estuari de La Plata. Terra endins, els turons boscosos i els prats es combinen amb vinyes i chakras – finques particulars de diverses hectàrees. Atrapat entre dos gegants com són Brasil i Argentina, Uruguai és un país tranquil i sense pretensions. La nostra guia, la Cisel Cardoso, ho resumia així: “Aquí tenim terra. Si plantes, tindràs per menjar. No et faràs ric ni guanyaràs per luxes però no et moriràs de gana”. En resum, prats i vaques, gauchos i cavalls.

Són animals que van arribar amb els conqueridors. Els indis Charrúa habitaven Uruguai quan els portuguesos van establir Colonia del Sacramento el 1 680. Per foragitar-los, els espanyols van fundar Montevideo com a fortalesa militar el s. XVIII. Es calcula que hi vivien uns 9000 charrúas, 6000 chaná i guaranís quan van arribar els europeus al país. Els charrúa eren caçadors, pescadors i recol·lectors. La seva negativa a deixar-se sotmetre va ser la seva perdició. L’abril de 1 831 , Fructuoso Rivera, el primer president, va convocar les tribus a Salsipuedes amb el pretext que els necessitava per controlar les fronteres i quan els va tenir reunits els va envoltar de soldats i els va massacrar, matant homes i esclavitzant dones i nens. Curiosament, els uruguaians n’estan molt orgullosos de l’herència Charrúa. La nostra guia, la Cisel, atribueix a aquesta herència la manca de fervor religiós al país- ja a finals del s. XIX el govern va separar l’església.

Rutes del món

Després van venir les onades migratòries – italians i sobre tot espanyols, molts canaris. Aquests immigrants van introduir el bestiar. La vaca Hereford, de color marró rogenc i cap blanc provinent d’Anglaterra, va arribar a Uruguai a finals del XIX. En aquest país es cria en llibertat als prats i està prohibit usar hormones, antibiòtics i proteïnes amb una traçabilitat garantida del 1 00% gràcies al seguiment electrònic del bestiar. Això resulta en una carn de gran qualitat, menys colesterol i més Omega 3. La Holando-Argentina és una raça lletera provinent de la Holstein holandesa. D’algun lloc ha de sortir la llet per fer l’omnipresent Dulce de Leche. Tampoc no podem passar per alt les vinyes. Destaca especialment la variant tannat que Pascual Harriage, originari del País 3

Basc francès, va introduir a l’Uruguai el s. XIX i ara produeix uns vins elegants, de tanins més suaus que els europeus, cada cop més reconeguts internacionalment. Sense grans accidents geogràfics – el punt més elevat és el Cerro Catedral amb 51 6m d’alçada- el país pren el nom del riu Uruguai, frontera natural amb l’Argentina, que desemboca al Río de la Plata, a la Punta Gorda. Aquest immens estuari natural descobert - o millor dit documentat per primer cop - per Juan Díaz de Solís el 1 51 6, representa 300 dels 500km de costa del país, essent els 200 que queden de costa atlàntica. I aquí precisament, a la indòmita costa de l’Atlàntic, comencem el nostre viatge per Uruguai.

Rutes del món

José Ignacio, la desconnexió absoluta La nostra primera parada és José Ignacio, un poble amb menys de 300 habitants a l’hivern, de cases disperses en un terreny de duna i arbust. Es troba en una petita península de 2km per 800m entre dues llacunes marítimes, la de José Ignacio i la de Garzón- que forma part de la reserva de la Biosfera de Bañados del Este i un Parc Nacional Lacustre. Actualment la península està unida per carretera gràcies a dos ponts que creuen la part estreta de les llacunes. És molt curiós el pont de Garzón, completament circular com una rotonda buida elevada sobre l’aigua.

Arribem a José Ignacio una nit tempestuosa i anem a deixar les coses al nostre hotel, la Viuda de Jose Ignacio, un allotjament de 1 8 habitacions enmig de la vegetació costanera, a 200 metres de l’aigua. S’hi accedeix per una pista de terra – ràpidament descobrim que aquí no hi ha camins asfaltats un cop surts de la carretera principal. Això, sumat al temporal, provoca una sensació d’aïllament total del món. L’origen del poble és una estancia oberta pel virrei Cevallos el 1 763. Les primeres cases de José Ignacio es van començar a construir el 1 907 i tot i que als anys 60 es va convertir en una zona d’estiueig, la urbanització es va mantenir dispersa i de cases individuals de dos pisos, en parcel·les sense tancar, obertes al carrer i conservant

Rutes del món

l’entorn natural. En una cantonada s’hi alça el rètol: “Aquí sólo corre el viento”. Defineix molt bé l’ambient de pau i tranquil·litat que s’hi respira i que es vol mantenir. De fet, l’estricta regulació urbanística prohibeix, entre altres, obrir-hi discoteques. I és precisament aquesta sensació de calma i desconnexió allò que atrau personatges molt famosos – models, actors, futbolistes, empresaris...-, que hi venen a estiuejar o fins i tot s’hi han fet una casa. A la vora de l’aigua destaca, en elevar-se sobre la zona, el far de José Ignacio, construït el 1 877 per frenar la gran quantitat de naufragis d’aquesta costa salvatge i rocallosa. Malgrat tot, el 1 969 el vaixell de càrrega brasiler Renner es va enfonsar davant la platja i encara avui les 5

Rutes del món

restes de ferralla s’oculten prop de la riba, obligant a prohibir el bany en alguns trams pel perill que representen – molts banyistes s’hi han tallat amb els ferros rovellats i menjats per l’aigua salada. A José Ignacio hi ha dues platges: Playa Mansa – de la qual surten les barques de pesca al capvespre- i Playa Brava– de gran onatge surfista. Els noms són prou descriptius. Sopem a La Juana, local de fusta, amb una il·luminació molt tènue i íntima i un agradable jardinet. Bon lloc per menjar peix, aprofitant que som a la vora del mar i en zona pescadora. Ens costa una mica trobar-ho –els carrers són com camins forestals. Després de fer nit a La Viuda de José Ignacio ens dirigim a l’interior, entre 6

boscos, hisendes, vaques i chakras per visitar la Fundació Atchugarry.

Rutes del món

La Fundació Atchugarry Pablo Atchugarry és un escultor nascut a Montevideo l’any 54, que va fer carrera a Itàlia, on es va especialitzar en les escultures de gran format de marbre de Carrara. Les seves obres estan repartides per tot el món (incloent Barcelona; una peça seva forma part de la col·lecció de la Fundació Fran Daurel). El 2007 va inaugurar la Fundació sense ànim de lucre que du el seu nom per promoure les arts, la literatura, la música, la dansa i la creativitat en general i ajudar joves artistes. Ocupa una gran finca que acull el seu taller, sales d’exposicions, un auditori, un escenari a l’aire lliure, un espai didàctic i un parc d’escultures de 25HA, integrades dins el paisatge ondulant, que combina àrees boscoses amb gespa i un estany artificial. Això dels estanys 7

artificials és una cosa comuna pel que veiem a les finques de la vora del camí.

Rutes del món

Per pistes forestals entre prats i turons onejants – sort que el nostre xofer, el Mario, que mai no se separa del seu mate, es coneix bé la zona- fem cap a les vinyes d’Aguaverde. Un bonic pont cobert de fusta sobre un estanyol ens dona la benvinguda a aquesta finca. Unes vaques a la llunyania ens miren encuriosides quan ens aturem a fer la foto. En mig de les vinyes, al capdamunt d’un turonet, el propietari del celler ha restaurat una casa del s. XVIII – un antic post de vigilància portuguès i espanyolper convertir-lo en un modern allotjament que funciona com una casa rural de luxe. Nosaltres no som tan privilegiats i tan sols hi dinem, la qual cosa ens dona l’oportunitat de tastar els vins del celler Aguaverde, entre ells un dels famosos tannat uruguaians. 8

Punta del Este Per Punta del Este hi anem de pas, perquè hi tenim l’hotel, però és bàsicament una ciutat turística costanera de grans blocs a primera línia de mar i cases baixes terra endins. Des d’aquí, però, nosaltres ens dirigim a diversos punts d’interès, com Maldonado, les vinyes de Sierra de la Ballena i a veure gauchos a l'interior. Quan parlem de la Sierra de la Ballena recordeu que el punt més elevat d’Uruguai fa 500 metres. No us imagineu grans cims sinó turons suaus en un terreny molt ondulant. A 1 5 km de la costa, i passada la gran laguna del Sauce – de 48km2 trobem les vinyes del Alto de la Ballena, un d’aquest turons que ens ofereix una vista esplèndida dels voltants. Un bon lloc per dinar i coincidir amb gent del país en una

Rutes del món

parrillada al costat dels ceps. Gent de la capital que ha vingut a passar un diumenge al camp.

Gauchos

Els gauchos són els vaquers, els genets que s’ocupen del bestiar, que porten els ramats. Tradicionalment Uruguai ha estat sempre país de vaques. Al s. XVIII els gaucho vivien del cavall, que proporcionava mobilitat, i el bestiar, que proporcionava aliment i cuir per a la roba. Fins a mitjan s. XIX van ser seminòmades i solien ser mestissos. Van participar activament en les guerres per la independència i bàsicament van desaparèixer, com a tal, el s. XX. Però els gauchos van gestar una cultura gauchesca i una identitat que perdura, basada en la vida eqüestre, l’alimentació a base de carn, la vida dura a l’aire lliure, l’aire de la pampa, la vestimenta... Amb elements indígenes. El cavall és el centre d’aquesta identitat i les pràctiques eqüestres, com la jineteada, la doma, les curses... etc, són el que ha sobreviscut en trobades i competicions i festes populars.

La Cisel ens porta per sorpresa a una d’aquestes trobades de genets, amb curses, graellades de carn, mate i la gent de la contrada que s’ha aplegat a passar la tarda – i també a jugar a futbol, la veritable religió a la pàtria de Luis Suárez.

Rutes del mรณn

Rutes del món

Maldonado El governador militar de Montevideo José Joaquín de Viana va fundar la ciutat de Maldonado el 1 757 i la va batejar en memòria de Francisco de Maldonado, un militar del s. XVI. Conserva alguns elements interessants de patrimoni en un casc antic de regust colonial i estructura quadriculada. Destaca el Cuartel de Dragones, una estructura fortificada de pedra treballada del s. XVIII que va ser l’edifici més important de l’època – ocupava una extensió de 2500m2. Aquí va servir José Artigas quan formava part del Cuerpo de Blandengues el 1 797.

Al costat, a la plaça homònima, s’alça la Catedral de San Fernando de Maldonado, un edifici d’estil neoclàssic del s. XIX de color rosat. La imatge de la verge del Carme a l’altar major prové d'un naufragi.

Rutes del món

Un altre element que es conserva és la Torre del Vigia, de 1 800, que servia de talaia per controlar el Río de la Plata i els vaixells que hi entraven.

Rutes del món

Punta de la Ballena, Museo Casapueblo L’any 58 l’artista uruguaià Carlos Páez Vilaró, muralista de prestigi mundial, va decidir construir el seu taller a la vora del mar a Punta Ballena. Va adquirir els terrenys amb ajut d’amics i coneguts i es va fer una casa de fusta. Amb els anys, la va començar a eixamplar i la va anar convertint en una gran escultura blanca que havia de contrastar amb el blau del cel i el mar integrada al paisatge feréstec. Avui és una construcció enorme i laberíntica, de diversos pisos que s’estenen vessant avall cap al mar. De formes arrodonides i ondulants, amb passadissos, cúpules, terrasses porxades, les seves sales d’exposicions acullen tot tipus d’obres d’art, des de pintures a ceràmiques passant

per escultures i objectes de tota mena, d’aquest artista polifacètic. Tot i que exposa també obres d’altres artistes està bàsicament dedicat a la seva figura, incloent la pel·lícula documental de la sala de cinema. El Museo Casapueblo és un indret molt concorregut i atrau nombrosos visitants, que com nosaltres venen a perdre’s per tots els raconets de l’edifici descobrint-ne cada detall i cada petit element decoratiu i a veure la posta de sol sobre l’Atlàntic des de les terrasses. I amb una mica de sort captar el famós raig verd. A més a més, una part de l’edifici funciona com a hotel.

Rutes del mรณn

Rutes del món

Piriápolis, la ciutat alquímica Fernando Juan Santiago Francisco María Piria de Grossi va néixer a Montevideo el 1 847 i podríem dir que era un home fet a sí mateix. Ja de ben jovenet va posar un negoci de compra venda d’objectes de segona mà i més endavant es va dedicar al tèxtil i la venda de solars, amb la qual cosa va fer fortuna. El seu bon ull empresarial el va dur a comprar 2500HA de terrenys el 1 890 a la vora del mar per fundar la primera ciutat d’estiueig del país – allò que a l’Uruguai anomenen balneario-, en plena època de la Belle Epoque per atraure l’aristocràcia uruguaiana i argentina inspirat en l’estil europeu que Piria havia conegut durant un temps que va viure a Itàlia. Als terrenys s’hi va fer un castell i va inaugurar el primer hotel el 1 904. A partir

d’aquí va anar comprant terrenys i desenvolupant infraestructura, com el ferrocarril – va fer posar ell mateix les vies. La premsa va començar a fer mofa del projecte, anomenant-lo “Piriápolis” a mode d’escarni. I al final, vés per on, el nom va quedar. Però aquesta no és tota la història. Piria, que a més era alquimista i força excèntric, no va triar la seva ubicació de manera aleatòria. Diversos fenòmens curiosos convergeixen en aquest indret – que barrejats amb l’estranya empremta de Piria, que va omplir la seva creació de símbols, han convertit avui aquesta tranquil·la ciutat costanera d’uns 1 4.000 habitants en un centre de peregrinació místic i esotèric.

Rutes del món

Per començar, diuen que al turó on Piria va col·locar la pedra fundacional de la ciutat les brúixoles es tornen boges, per culpa d’algun estrany fenomen magnètic. Potser és el mateix fenomen que afecta l’aigua de la ciutat – que segons la Cisel, nascuda aquí – té propietats letàrgiques. A Piriápolis no hi passa mai res perquè tothom està mig endormiscat per culta de l’aigua que es canalitza des del turons del voltant. La mateixa aigua que alimenta les tres fonts transformadores de la ciutat. La primera, justament sota la pedra fundacional. Avui, en aquest punt s’hi alça una estranya figura de la verge, la Virgen de Stella Maris, que d’esquena sembla Jesucrist i de cara la seva mare, embarassada, un símbol de dualitat. 16

A la font de Venus, fem cas d’allò que ens expliquen i seguim el ritual renovador que ens ha de fer soltar les càrregues que ens afligeixen i renàixer de nou; fent la volta a la font central primer en una direcció i després en l’altra al voltant de la glorieta central amb la figura de la deessa, també envoltada de símbols. I a la font del Cerro del Toro hauríem d’anar a rebre el nou sol un cop renascuts. Està construïda en un espai en forma de ferradura i amb una cascada per aportar ions negatius a qui s’acosti a meditar -ens diuen que hi hem de pujar per les escales de l’esquerra i baixar per les de la dreta. 33 graons per banda, justament.

Rutes del mรณn

Rutes del món

El primer símbol ja havia de ser el mateix plànol de la ciutat, que originalment formava l’arbre de la vida, tot i que no ho va poder dur a terme. El Argentino Hotel, que el 1 930 era el més sumptuós de tot Amèrica del Sud, oculta en l’estructura simbologies numèriques i formes octogonals – el 8 posat de costat és l’infinit, un símbol de coneixement; els mosaics de les voreres davant l’hotel Piriápolis, amb la rosa de vuit pètals i altres símbols àrabs; la catedral inacabada que mai no es va consagrar, també amb una rosassa de 8 puntes; les figures i gravats del castell, les fonts ja esmentades... Astrologia, religió, maçoneria... El que vulgueu i més.

Piria va morir el 1 933, amb 86 anys, a Montevideo, havent fet realitat el seu somni de crear un ciutat del no res. No es veu cada dia això.

Però Piriápolis es sobre tot, una vila costanera, amb 25 km de platges i un port de pescadors. I si hem de creure allò que ens diuen sobre l’aigua, la ciutat ideal per venir a reposar. Tan tranquil·la que fins al 1 952 hi havia un circuit de F1 però va havent de plegar perquè els cotxes no corrien prou – pel tema del magnetisme. Ja ho hem dit, que a l’Uruguai només hi corre el vent.

Rutes del mรณn

Rutes del món

Montevideo Van ser els portuguesos, que el 1 680 havien fundat Colonia del Sacramento a la riba del Río de la Plata oposada a Buenos Aires, els qui van alçar el 1 723 el Fuerte de Montevideo. Els espanyols no trigarien a reaccionar ocupant la zona on ara es troba la capital uruguaiana per obligar-los a marxar. El desembre de 1 726 es va fer el primer cens i es va dibuixar el primer plànol de la ciutat que van anomenar San Felipe y Santiago de Montevideo. Als seus orígens la ciutat va estar poblada per cinc famílies d’origen canari, indis guaranís i esclaus portats de de l'Àfrica.

Va ser envaïda per anglesos i portuguesos i va formar part de Las Provincias Unidas del Río de la Plata – que agrupava territoris de diversos països actuals- durant l’època de les lluites per la independència contra els respectius estats europeus- abans que Uruguai es declarés estat propi i en passés a ser la capital. És la capital més austral d’Amèrica del Sud. Avui és la ciutat més important del país, amb diferència – amb 1 .300.000 habitants (més d’un terç de la població total).

Rutes del món

L’arquitectura de la ciutat està molt influïda per les onades migratòries: espanyols, portuguesos, anglesos i sobre tot els francesos van dur l’Art Nouveau i l’Art Decó. La Plaça de la Independència és la plaça principal de la ciutat, a un dels extrems de l’avinguda 1 8 de Juliol, eix del que es coneixia originalment com La Ciudad Nueva – projectada a finals del s. XIX. Enmig de la plaça s’alça l’estàtua dedicada a José Gervasio Artigas “el defensor de los pueblos libres”, un dels màxims estadistes de la Revolució del Río de la Plata i el conductor d’Uruguai cap a la independència. A sota trobem el Mausoleu on està enterrat. 21

Rutes del món

Flanquejant la plaça es troba el Palacio Salvo, que fins el 1 935 va ser l’edifici més alt d’Amèrica del Sud i que avui acull el

Museo del Tango.

El Tango va néixer a finals de s. XIX als ravals de Montevideo, Buenos Aires i Rosario. És el producte resultant de la fusió d’influències afro-americanes, criolles i europees. Als inicis es considerava un ball indecent i només es ballava als prostíbuls. Els homes practicaven els passos en locals com el cafè Giralda, la sala on avui es troba el museu i on es va estrenar l’himne de tots els tangos, reconegut arreu del món : la Cumparsita. Gerardo Matos Rodríguez va escriure aquest famós tango cap al 1 91 6 durant un deliri febril. Com que no era músic va haver de demanar ajuda a la seva germana per fer la notació. El va escriure per a una 22

“comparsa” de carnestoltes i el nom ve de la pronuncia de la paraula comparsita en cocoliche, l’argot mescla d’espanyol i italià que parlava un amic seu. Es va estrenar el 1 9 d’abril de 1 91 7 a la Giralda i va ser un èxit immediat. Va ser la primera peça de tango que va creuar fronteres. La lletra la posaria més endavant Carlos Gardel, que també va néixer a l’Uruguai.

Rutes del món

La Ciudad Vieja de Montevideo estava emmurallada i aquí a una banda de la plaça de la Independència encara es conserva l’antiga porta de la muralla espanyola. Per aquí entrem al casc antic pel carrers de vianants Peatonal Sarandí, que creua fins al passeig marítim (la Rambla, de 22km). Passejant per la Ciudad Vieja veurem edificis colonials i històrics com el Teatro Solís (1 856) o la Catedral i l’Ajuntament, a la Plaza Matriz, una plaça arbrada articulada al voltant d’una font monumental.

Rutes del món

La primera pedra de la Catdral Basílica Metropolitana es va col·locar el 1 790. Es va consagrar el 1 804 quan el país estava encara sota domini espanyol.

Rutes del món

Anem a dinar al Mercado del Puerto , una de les visites imprescindibles de Montevideo. Les peces d’aquest edifici de ferro de 1 868 es van fabricar a Liverpool i es van muntar aquí. Originalment era un mercat de fruita, verdura i carn però avui és el centre gastronòmic on anar a fer una parrillada uruguaiana. La barbacoa uruguaiana sol consistir en carn de vedella (picaña, bife, asado –que és la costella tallada a tires) i de porc a la brasa (chorizo, morcilla). Les racions són exagerades – allò que ells consideren una parrillada per dues persones podria alimentar-ne tranquil·lament el doble. Curiosament la primera batalla naval de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc en aquestes aigües. La Batalla del Río de la Plata va enfrontar tres vaixells de la Royal Navy (l’HMS Exeter, l’HMS Ajax i l’HMNZS Achilles) amb el cuirassat alemany Graf 25

Spee, que, tocat, es va voler refugiar al port de Montevideo. Allà, el capità Langsforff acabaria enfonsant el seu propi vaixell per evitar que caigués en mans dels aliats. La seva tripulació va acabar presonera a l’Argentina.

Rutes del món

Colonia del Sacramento El segon assentament europeu a Uruguai– el primer és la missió espanyola de Villa Soriano de 1 624- va ser la Colonia do Santíssimo Sacramento que els portuguesos comandats per Manuel de Lobo van alçar just a la riba del Río de la Plata, davant de Buenos Aires, territori espanyol, el 1 680. Ja al mateix any de la fundació la va ocupar el governador de Buenos Aires però la va haver de retornar a Portugal el 1 681 . Els portuguesos la feien servir com a base pel contraban cap a territori dels espanyols, que al final reaccionarien fundant Montevideo - no puc evitar recordar les meves partides de Colonization. Va anar canviant de mans fins que se la van quedar definitivament els espanyols el 1 778. 26

40 minuts de ferri separen Buenos Aires de Colonia. Es va parlar en algun moment d’un projecte per fer un pont - de 27kmunint ambdues ciutats (i països) però es va rebutjar, entre altres raons per considerar que perillaria la identitat de la ciutat uruguaiana – tement una nova invasió porteña, potser. Molts argentins passen el Riu de la Plata per passar el dia o el cap de setmana en aquesta encantadora ciutat. Restaurat als anys 60 després de molts anys d’abandonament, el 1 995 la UNESCO va declarar el casc antic de Colonia patrimoni de la humanitat. Passejar pels seus carrers empedrats és fer un viatge al passat, a les èpoques portugueses i espanyoles. Als primers deu el traçat, més militar i diferent del de les fundacions espanyoles.

Rutes del món

S’entra al casc antic pel pont llevadís de la Puerta de Campo de la muralla, recuperada el 1 968. L’original va ser construïda el 1 745 pel governador portuguès Vasconcellos i era l’entrada principal a la ciutat – emmurallada per protegir-la dels atacs de pirates, espanyols i anglesos. Aquesta muralla reconstruïda baixa cap al riu des de la porta.

Sacramento), del s. XVIII, considerada la més antiga d’Uruguai. De murs gruixuts, ha sofert diverses reconstruccions al llarg dels anys. Està situada a la plaça d’Armes, al costat del Rescate Arqueológico de la Casa del Gobernador, el jaciment amb els fonaments de l’antiga residència del Governador portuguès destruïda pels espanyols el 1 777.

El racó més emblemàtic de Colonia és la costeruda Calle de los Suspiros, amb les cases portugueses del s. XVIII, els fanals colonials, l’empedrat de grans còdols i l’estuari retallat al fons. Segons la llegenda en diuen el carrer dels sospirs perquè era per on feien passar els condemnats a mort.

A la Punta de San Pedro, per sobre de les teulades baixes, sobresurt el Far, de 1 857, de color blanc. Al peu es troben les ruïnes del Convento de San Francisco. A la vora del riu trobem l’antic moll de fusta, reconvertit avui en port d’embarcacions esportives.

Dins el casc antic també trobem l’església Matriz (o Basílica del Santísimo

Tot plegat, un agradable passeig, tranquil i sense pressa, com tot en aquest país.

Rutes del mรณn

Rutes del món

El mate Segur que heu vist pel metro de Barcelona algú aferrat a la seva bombilla de mate i al seu termo. Era uruguaià. Diu la llegenda que el mate va ser un regal dels déus a la filla d’un vell cacic guaraní perquè no se sentís sola. Una planta que sempre l’acompanyaria – perquè el mate és, en realitat, una excusa per socialitzar, una tradició pre-hispànica que continua molt arrelada. Es pren en família, amb amics, s’ofereix a les visites. A mig camí entre el té i el cafè, el mate és la fulla seca i matxucada de l’ilex paraguayensis i originàriament era una costum de camp que ha conquerit també la gent de ciutat. Tots van amunt i avall amb el seu termo d’aigua calenta i la seva bombilla. És una beguda amarga i estimulant, vasodilatadora i que aporta vitamina A.

Sortim d’Uruguai com vam entrar, creuant el Río de la Plata, aquest immens estuari que el separa de l’Argentina. Sense pressa. Ja sabeu que aquí l’únic que corre és el vent.

Rutes del món

Guia pràctica COM ARRIBAR Nosaltres vam venir aprofitant el vol directe de LEVEL entre Barcelona i Buenos Aires, que ens va permetre conèixer la capital argentina i l’Uruguai d’una tacada. Ens permet viatjar amb un paquet LOW COST de turista bàsic o escollir la classe Premium, a les 3 primeres files de l’avió, que ens inclourà les comoditats de qualsevol línia aèria tradicional, com àpats (de bona qualitat, cosa que feia temps que no trobava en un avió), auriculars circumaurals, manta, necesser -mitjons, raspall de dents, antifaç i taps per les orelles-, en uns seients amplis i còmodes i amb un servei de primera per part d’un personal atentíssim. LEVEL opera diversos destins directes des de Barcelona amb avions A330-200, que inclouen, a més de Buenos Aires, Nova York, Boston, San Francisco i Santiago de Xile. Una oferta que s’amplia des del seu Hub de París a Montreal, Guadalupe i Martinica.

www.flylevel.com

Dos companyies de ferri cobreixen el trajecte entre Buenos Aires i Colonia de Sacramento, Buquebus i Colonia Expres. Ofereixen la possibilitat de comprar el bitllet combinat de ferri i bus a Montevideo i altres destinacions. Nosaltres vam agafar Buquebus. Surt de Puerto Madero, Buenos Aires i el trajecte dura 40 minuts.

www.buquebus.com com arribar

Rutes del món

ON DORMIR José Ignacio

Montevideo

La viuda de José Ignacio. El pintoresc

Dazzler by Wyndham Montevideo

nom d’aquest hotel li ve de pertànyer a la cadena Hoteles de la Viuda. És un petit hotel als afores de José Ignacio, en una zona molt agrest a 200 metres de la platja. S’hi respira una tranquil·litat total. Un dels hostes amb qui vam coincidir estava escrivint un guió – és un bon lloc per aïllar-se a treballar. Les habitacions tenen jacuzzi i balcó i ofereix bicicletes als hostes de forma gratuïta.

http://www.hotelesdelaviuda.com/

Ubicat a Punta Carretas, el barri residencial de la ciutat, amb vistes al Río de la Plata.

https://www.dazzlermontevideo.com/es/ El grup Wyndham compta amb Hotels i Resorts en 22 països englobant diverses marques i categories (Des dels luxosos Wyndham Grand, als més modestos Days Inn o Travelodge, passant per tot de games entre mig, que inclouen Dazzler, Tryp o Ramada, entre altres). Nosaltres vam dormir també al Dazzler Polo de Buenos Aires.

Bit Design Hotel . Hotel modern amb una Punta del Este Hotel Atlántico. Es presenta com a Hotel

Boutique però en realitat és un hotel bàsic, auster i senzill.

http://hotelatlanticopuntadeleste.com/es/ AWA boutique + Design Hotel . Hotel

agradable de disseny de 48 habitacions amb piscina i spa. Té un bon restaurant amb un xef peruà que ofereix cuina de fusió i pasta casolana.

https://www.awahotel.com/

façana de vidre i habitacions elegants.

https://bitdesignhotel.com/ Colonia del Sacramento Us proposem dues opcions per triar, un de nou i modern amb totes les comoditats i un de més romàntic d’estil colonial al casc antic.

Dazzler by Wyndham Colonia https://www.dazzlercolonia.com/es/ La Posada del Virrei https://www.posadadelvirrey.com/

Rutes del món

ON MENJAR La Juana (Jose Ignacio)

Local de fusta, amb una il·luminació molt tènue i íntima i un agradable jardinet. Bon lloc per menjar peix, aprofitant que som a la vora del mar i en zona pescadora.

https://juana-cocina-bar.negocio.site/ Aguaverde Wine Lodge (Punta del Este)

Una finca de luxe en un turó entre vinyes. Es pot llogar sencera per 250$/persona i nit – la capacitat màxima és de 8 persones. La gràcia, no l’hauràs de compartir mai amb desconeguts. Pots estar-hi sol o acompanyat amb qui tu vulguis i pagaràs per nombre de persones que vinguin. De fet, els propietari ens explica que hi ha una escriptora brasilera que cada any hi passa una setmana sola per inspirar-se.

Bodega Altos de la Ballena (Punta del Este)

Unes vinyes als turons de l’interior, amb unes vistes fantàstiques. Organitzen visites i degustacions de vi amb reserva prèvia i festes puntuals.

https://altodelaballena.com Meridiano 58 (Piriápolis)

Al capdamunt del Cerro San Antonio, amb una vista sobre Piriápolis. Bon lloc per menjar peix o costella xai.

https://meridiano58.negocio.site/

https://www.aguaverde.uy/ Punta Salina (Punta del Este) https://www.puntasalina.uy AWA boutique + Design Hotel (Punta del Este) Restaurant fantàstic al mateix hotel. Cuina fusió, menú molt variat i exquisit.

https://bitdesignhotel.com/

Francis (Montevideo)

Va ser millor restaurant de Montevideo el 201 0. Ofereix una cuina elaborada i variada.

https://www.francis.com.uy/es/restaurant-francis/ El Peregrino (Mercado del Puerto, Montevideo)

El típic aquí al Mercado del Puerto és la Parrillada. Al Peregrino trobareu tots els talls típics del país a la brasa. També ofereixen pasta artesanal, peix i marisc.

http://www.elperegrino.com.uy/

Rutes del món

Narbona Wine Lodge (Carmelo)

Carmelo no ens venia de pas en la ruta per res, hi vam anar a parar buscant la Punta Gorda, el km 0 del Río de la Plata. Vam descobrir aquest celler, un dels més antics del país, amb estancia i restaurant en una granja de 1 909. Hi fan melmelades casolanes, formatges, oli i altres productes propis, a part dels vins.

http://www.narbona.com.uy/es/ El Almacén de la Capilla

De camí entre la Punta Gorda i Colonia vam visitar aquest celler de la família Cordano. Ubicat a Colonia Estrella, fundat el 1 855 elabora, entre altres, un vi dolç molt especial.

https://almacendelacapilla.wixsite.com/almacendelacapilla Charco Hotel (Colonia)

Al Casc antic de Colonia, a la vora del riu, un bon lloc per tastar el Ojo de bife.

http://charcohotel.com/ No deixeu de tastar els alfajores – en tenen de mil maneres diferents, amb dulce de Leche o amb codonyat. I evidentment, el Dulce de Leche.

MUSEO DEL TANGO Obert tots els dies de 1 0 a 1 6 hores.

http://www.lacumparsita.com.uy Més informació https://turismo.gub.uy/ 34

Rutes del mรณn