FR I B O U R G , U N RACÓ D E SU ÏSSA S O R PR E N E N T I AU TÈN TI C G l ò ri a B a rro b é s
Rutes del món
Al casc antic de la bonica ciutat medieval de Fribourg no hi desentona cap edifici. La vista cap al turó coronat per la torre de la catedral des de la vila baixa és d’una harmonia indiscutible. Capital del cantó homònim, aquesta ciutat bilingüe és un pont entre cultures. I això la dota d’un caràcter excepcional tant arquitectònicament com cultural. Al seu voltant ens sorprendrà descobrir pobles emmurallats, castells, llacs, vinyes i cellers en un entorn natural i rural molt amant dels seus productes Çì íÉêêçáê.
Rutes del món
Potser tan sols caldria explicar que a Fribourg hi ha 67 edificis classificats com a patrimoni suís -entre esglésies, edificis civils, residències privades, ponts, muralles, escoles, fonts i un funicular de llastperquè us feu una idea de la riquesa arquitectònica de la ciutat.
turó com des del turó cap al riu, és harmònica. Hem d’allunyar-nos cap als afores, sota el modern pont penjant de La Poya, per trobar indicis de naus industrials i alguna construcció de sentit més pràctic que estètic. Però al casc antic no. Fins i tot la central hidroelèctrica de MaigraugeOelberg, a la vora del Pont du Milieu, sembla un balneari.
Fundada en un meandre del riu Sarine el 11 57 pel duc Berthold IV de Zähringen, aquesta ciutat de 32.000 habitants integrada a la confederació suïssa el 1 481 manté 200 façanes gòtiques, que caracteritzen un dels cascs antics medievals més ben conservats d’Europa. Certament, no trobaràs cap edifici, cap casa, cap construcció, que desentoni amb la resta. La vista tant des del riu cap al
La ciutat alta està presidida per la torre de la catedral de Sant Nicolau, patró del cantó. Es va començar a construir el 1 283 però no es va acabar fins el 1 490. Hi trobem elements gòtics, barrocs i moderns (com els vitralls modernistes de Józef Mehoffer i els dels anys 70-80). Una de les seves peculiaritats és que la immensa rosassa, una còpia quasi exacta de la d’Estrasbourg, a França, des de dins tan
FR I B O U R G , CI U TAT M E D I E VAL
Rutes del món
sols es pot albirar a través d’un forat al sostre degut a la construcció d’una cambra que guarda el tresor i les relíquies de Sant Nicolau. Una altra peculiaritat són els dos orgues. Si teniu ocasió de pujar a la torre de 74m d’alçada, omnipresent en el perfil de la ciutat des de tots els punts de vista, us recompensarà amb una vista panoràmica sobre el casc antic. Ben a prop de la catedral de Sant Nicolau trobem l’ajuntament de 1 501 , d’estil gòtic tardà. El seu saló principal acull les reunions del parlament cantonal. Davant hi ha una de les nombroses fonts ornamentades de la ciutat i un til·ler plantat segons la tradició per commemorar la batalla de Morat. En aquesta plaça enxampem el mercat setmanal de dissabte – ja he esmentat que és un cantó amb molta agricultura que valora molt els productes “du terroir” locals - i ens entusiasmem amb alguns vegetals inusuals per a nosaltres, com carbassons grocs, cebes tendres vermelles, les carbasses... i productes com la moutarde de benichon una mostassa feta amb les peres botzi, una petita pera autòctona amb DOP que es cull a finals d’estiu, amb la qual també es fa un licor. I bolets - ceps, trompetes de la mort i rossinyols- aquí tenen afició a collir bolets. I a més, estan fent un arròs solidari amb bolets a la plaça per recaptar fons per alguna causa i l’aroma inunda el mercat. Tenim la mala sort que ens plou a bots i a barrals al moment en què comencen a plegar les paradetes. Fribourg destaca per una marcada tradició catòlica – bona part de la guàrdia suïssa del Papa prové de la ciutat. L’única església protestant es troba al centre, pràcticament davant del teatre Equilibre, per casualitat -bàsicament quan la van construir la van relegar a una punta però el creixement urbà va fer de les seves. Just davant ara hi ha un centre comercial, sota el qual es conserva un petit fragment de l'antiga muralla que encerclava la ciutat.
Rutes del món
Ara, aquí hi ha un carrer de vianants amb botigues, restaurants, bancs (sí, és inevitable fixar-s’hi i fer broma) i una estàtua que plora per reivindicar la manca d’aigua d’una part de la població mundial. També trobem el Cafè du Midi, inaugurat el 1 877 i tota una institució de la fondue a la ciutat -si el vostre viatge no inclou la visita a la Gruyère (cosa per mi desafortunada) és una alternativa per tastar aquest plat. Però estant a mitja hora de cotxe i havent-hi busos i trens, recomano fervorosament anar a La Gruyère a fer una fondue. Darrere el contemporani edifici del teatre Equilibre, al parc Grand-Places trobem la curiosa font Jo Siffert. Des del teatre per la Rue Saint Pierre anem a parar a la Ro u te d e s Al p e s, que ens ofereix una panoràmica increïble de la vil·la baixa i els turons de l’altra banda del riu, amb algunes de les distintives torres,
com la de Bourguillon, la Lorette o La Torre Roja – que va ser presó i lloc d’execució. A l’inici de l’avinguda trobem l’estació del Funicular Neuveville-Saint Pierre, de 1 899, és el darrer funicular de llast que queda a Suïssa. Funciona amb aigües residuals 1 00% sostenible! Enllaça la ciutat alta amb la baixa, 58 metres avall. És tradició que, quan els funiculars es creuen, els nens d’una banda xoquin de mans amb el conductor contrari. També podeu baixar per l’Escalier du Court-Chemin, que com el seu nom indica és una drecera, que ofereix una bona foto de l’ajuntament.
Rutes del món
LA CI U TAT B AI XA El casc antic s’estén turó avall fins a la vora del riu, on podrem trobar alguns edificis significatius com el Grenier de la Planche, un antic magatzem de gra de 1 709 que avui guarda els arxius del servei arqueològic cantonal, amb els seus peculiars porticons pintats de blanc i negre (els colors del cantó). Ja tocant el riu trobem el barri alemany, bressol del bolze – el dialecte que barreja els dos idiomes de la ciutat-, al qual s’hi accedeix a través de pont de Berna, un preciós pont cobert de fusta del s. XIII, dels més antics de Suïssa. Des del barri alemany, passat el pont de Berna, es pot accedir a les gorges del Gotteron, cascades, senders i cabirols a tocar de la ciutat. Aquí es van establir el s.XIII els ferrers i moliners per aprofitar la
força de l’aigua. La llegenda conta que un drac guardava l’entrada i protegia la ciutat. Avui aquest drac és l’emblema de l’equip local de Hockey. I el que trobem és una piscifactoria abans de les passarel·les que ens permeten caminar riu amunt. Per tornar tenim dues opcions: un camí torna a enllaçar amb el pont de Berna i l’altre va fins al casc antic per la capella de la Lorette, des de la qual podem gaudir d’una gran panoràmica de Fribourg. Nosaltres aprofitem també per dinar a La Pinte de Trois Canards, un petit i acollidor restaurant de fusta que ofereix cuina amb productes locals i de mercat frescos i de qualitat. És la nostra carta de presentació a la cuina fribourguesa i ens encanta. De postres demanem la Coupe de l’armalli, una versió espectacular de la tradicional merenga amb doble nata i bola de gelat que ens espera a La Gruyère. Aquí hi han afegit pera caramel·litzada i caramel i ens ho presenten amb la forma del barret de
Rutes del mรณn
Rutes del món
pastor tradicional. Insuperable. També tastem per primer cop els vins suïssos amb el St-Saphorin Grand Cru, un chasselas amb DO Lavaux, un vi blanc ecològic del cantó de Fribourg que l’Estat ofereix a dignataris i convidats estrangers en general com a carta de presentació. L’elaboren al Domaine des Faverges, un terreny cultivat pels monjos i patrimoni de la UNESCO. A més, al restaurant coincidim amb una coral que s’acomiada cantant es veu que al cantó de Fribourg hi ha una gran tradició de corals. Així que no podríem haver trobat una millor presentació de la regió.
http://pintedestroiscanards.blogspot.com
Rutes del món
CI U TAT D ’AI G U A, D E PO N TS I D E FO N TS Una ciutat amb riu és sempre una ciutat d’aigua. Un dels elements d’aigua més curiosos de Fribourg és la piscina emmurallada de La Motta, construïda per les famílies el 1 923 per evitar que més nens morissin ofegats al riu. És probablement l’única piscina fortificada del món. Un altre element d’aigua que crida molt l’atenció són les fonts amb columnes coronades per figures tallades al centre. N’hi ha onze, construïdes el s.XVI per competir amb les de Berna. Són obra de Hans Gieng i de Hans Geiler. I totes estan envoltades d’arranjaments florals que aporten el contrapunt de color a la pedra.
Rutes del món
I allà on hi ha rius, hi ha ponts. Fribourg presenta una combinació d’estils – des de la fusta i la pedra antigues a la modernitat resplendent del gran pont de La Poya (2004), el pont penjant més llarg de Suïssa, de 821 metres de llargada, que s’eleva 1 97 metres per sobre del riu Sarine (Saane en alemany). De pedra és el pont de Zähringen, de 1 924, que té dos nivells. Des del pis superior ens ofereix una vista del barri alemany, la muralla baixa i els altres ponts, com el del Gotteron, que s’alça 76 metres per damunt les gorges. També és de pedra el Pont du Milieu, del 1 720 – que ofereix un bon angle fotogràfic del turó des del meandre-, però el més bonic, indiscutiblement, és el de Berna, amb els seus pilars i travessers de fusta (i no hi
podien faltar les jardineres de flors a les baranes). Els autobusos que circulen per aquesta zona de la ciutat han de ser més petits per poder passar-hi.
Rutes del món
I D E FLO R S Una altra característica de Fribourg que crida molt l’atenció són els parterres amb variats arranjaments florals per tot arreu, que aporten una nota de color a cada carrer, cada plaça i cada font. Tots els arranjaments són diferents i únics amb combinacions exquisides. En definitiva, Fribourg és una ciutat molt bonica i agradable per passejar-s’hi – i es pot fer raonablement a peu- i perdre’s pels carrerons admirant la seva arquitectura, les seves fonts, les seves flors i els bonics distintius de ferro forjat i cromat amb els escuts de locals comercials, bars i restaurants. Podeu seure en un dels miradors i provar d’identificar l’estil arquitectònic dels edificis que teniu davant – que us recordaran diferents països d’Europa: teulades de tipus francès, torres de tipus més nòrdic, teulades
esglaonades amb un aire més flamenc potser. La realitat és que costa d’ubicar i la raó és que, com ja hem esmentat, Fribourg és un pont entre cultures. I això li proporciona una gran diversitat sempre dins un conjunt harmònic. S’han engegat diverses iniciatives per declarar-la patrimoni UNESCO però la pròpia població s’hi nega. El motiu? Haurien de treure els cotxes i sotmetre’s a algunes normes que dificultarien la vida quotidiana – els fribourguesos volen una ciutat per viure i no una ciutat museu. Els entenc. Ara tenen una ciutat bonica i a més, funcional. Però com també he esmentat, és gairebé obligatori sortir a explorar el cantó que l’envolta. Us convido a descobrir MURTEN I LES VINYES DE VULLY i LA GRUYÈRE, LA TERRA DELS PRATS ALPINS I EL FORMATGE.
Rutes del món
ON DORM I R Nosaltres vam dormir a l’Hotel Aux Remparts (Porte de Morat. Tel: +41 263475656), que es troba a l’exterior d’una de les portes de la muralla – que es veu des de les habitacions. D’aquí en surt un sender que puja al pont de la Poya (1 5min a peu). www.hotel-remparts.ch
O N M E N J AR Pinte des Trois Canards. (Chemin du Gottéron 1 02. Tel: +41 26321 2822. Obert de dimecres a diumenge). Acollidor, cuina du terroir i de mercat excel·lent en un entorn natural a tocar del barri alemany. http://pintedestroiscanards.blogspot.com/ Cafè du Gothard. (Rue du Pont-Muré 1 6, Tel: +41 263223285). Molt cèntric, a tocar de l’ajuntament. Carta de productes locals i especialitats de temporada del cantó de Fribourg. Destaquen alguns dels seus elements decoratius com un mòbil fet a base de peces de bicicleta i de màquina de cosir. www.le-gothard.ch Hotel-Restaurant Au Savage (Planche-Supérieure 1 2, Tel: +41 263473060). Al costat del pont de Saint Jean i el Grenier de la Planche, ofereix una cuina refinada en diversos menús gastronòmics de degustació. Esmoleu el paladar. https://le-sauvage.ch/ Podeu comprar vins suïssos i fribourguesos a La Cantina del Mulino (place des armaux 1 , molt a prop de l’ajuntament). Tenen vins de tot el món.
Rutes del món
TR AN SPO R T Com arribar: L’aeroport més proper és Berna tot i que nosaltres vam volar a Zurich amb Swiss Air (www.swiss.com/es/es) des de l’aeroport del Prat (i després unes 2h de tren). TR E N S I B U SO S Suïssa té una bona xarxa ferroviària i bones comunicacions en bus. Una opció és adquirir un Swiss Travel Pass, que permet l’ús il·limitat de transports per tot el país i entrada gratuïta a més de 480 museus i atraccions. https://www.swiss-pass.ch/es/. El preu varia segons el nombre de dies. SBB, CFF o FFS, depenent de l’idioma en que escriguis les sigles, és la companyia ferroviària suïssa: https://www.sbb.ch/en/home.html M É S I N FO R M AC I Ó
www.fribourgregion.ch www.myswitzerland.ch