La D o rd o n ya , u n ri u , o q u e s i ca s te l l s Text i fotografies: Glòria Barrobés
Rutes del món
E l ri u D o rd o n ya n e i x a l P u i g d e S a n c í , A l v è rn i a , a 1 6 8 0 m e t re s d ’ a l ça d a i fl u e i x 48 3 km fi n s a co n fl u i r a m b l a G a ro n a p e r fo rm a r l ’ e stu a ri d e l a G i ro n d a . E n e l se u ca m í tra ve ssa si s d e p a rt a m e n t s i l i c e d e i x e l n o m a u n d ’ e l l s , u n a t e rra d e c a s t e l l s i p o b l e ts m e d i e va l s e n u n e n to rn ru ra l i n a tu ra l , e l ca m p fra n cè s e n l a se va m é s g ra n e sp l e n d o r. U n te rri to ri p e r d e sco b ri r se n se p re s s a m e n t re t a s t e m l a s e v a m e ra v e l l o s a g a s t ro n o m i a . 1
Rutes del món
Terra ja habitada fa 500.000 anys, la prehistòria ha deixat una petjada gegantina a la Dordonya, amb un impagable tresor de coves, pintures i jaciments troglodítics. Les quatre tribus gal·les que habitaven la zona, els Petrocorii, donen origen al Perigord. Els gals van veure pertorbada la seva civilització amb l’arribada dels romans i la derrota davant Juli Cèsar el 51 aC que establiria la Galia Aquitania, una regió força pròspera. Amb la caiguda de roma arribarien els visigots, els francs i els carolingis. Carlemany va fundar el regne d’Aquitània el 781 .
2
El casament d’Elionor amb Enric, rei d’Anglaterra, va posar aquest territori en mans dels anglesos. Va ser una època de prosperitat que va afavorir l’agricultura i la producció de vins. La pugna per la successió del tron francès va iniciar la Guerra dels Cent Anys, que acabaria amb el retorn d’Aquitània a França. Relativament independent del poder central, els s. XV i XVI van veure un desenvolupament urbà i arquitectònic a pobles com Perigueux, Bergerac o Sarlat i l’aparició de 1 200 castells i mansions, un patrimoni esplendorós per descobrir al nostre aire.
Rutes del món
E n re a l i ta t e l s Pe ri g o rd s só n 4: e l Ve rd (u n a z o n a d e v a l l s i ri u s ) , e l B l a n c ( m a rc a t p e r l a p e d ra c a l c à ri a ) , e l P ú rp u ra ( z o n a d e v i n s ) i e l N e g re , d e b o s c o s d e ro u re i p i n e d e s , q u e s’ e sca m p a p e r l e s va l l s d e Vé z è re i D o rd o n ya . É s a q u e s t ú l t i m q u e h e m a n a t a d e sco b ri r, p re n e n t co m a b a se l a b o n i ca c i u t a t d e S a rl a t . 3
Rutes del món
Ca s t e l l s La Dordonya és la terra dels 1 001 castells. La nostra breu escapada ens en permet visitar-ne tres de ben diferents. B e yn a c, l a fo rta l e sa d e l re i R i ca rd Elionor i Enric van tenir dos fills, dos reis d’Anglaterra: Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra, dues figures molt presents a la cultura popular gràcies a la llegenda de Robin Hood. Potser el comtat d’Aquitània queda massa lluny dels boscos de Sherwood per esmentar-lo en les pel·lícules del bandoler britànic però era part dels dominis de la corona anglesa. Amb quasi 1 000 anys d’història el castell de Beynac, 4
al capdamunt d’un turó escarpat, controlava el riu i la frontera amb França. Les gavarres que baixaven pel riu Dordonya carregades de nous, castanyes, llenya i vi del Perigord necessitaven el permís del Senyor de Beynac, cosa que li va donar un gran poder els segles XII i XIII. Val la pena visitar aquesta impressionat fortalesa, declarada monument històric, en un dels pobles més bonics de França, Beynac-et-Cazenac, i fer un viatge a l’Edat Mitjana i les èpoques convulses de conflictes entre corones. La peça central del castell també n’és la part més antiga, la gran torre de l’homenatge, de planta quadrada i murs
Rutes del món
gruixuts, del s. XII. Unides a la torre trobem la Sala de Guarda i la Sala del Parament, on es reunien els 4 barons del Perigord al s. XIV. Al final de la Guerra dels Cent Anys aquestes 4 baronies (Bourdeille, Biron, Beynac i Mereuille) decidirien el futur del país. Destaquen també l’Oratori, decorat amb pintures murals del s.XV, l’Escala renaixentista del s. XVII - època en què les escales de caragol es van substituir per escales rectes- i els Salons del s. XVII, la sala d’armadures i el cabinet, amb fusta pintada, la cuina del S.XIII i la barbacana del s. XIV, que protegia l’entrada. Des de la terrassa dels cinc punts, a 1 52m d’alçada a la torre superior, la vista sobre tota la regió i la vall dels cinc castells permetia als senyors el control total del territori. Quan el senyor de Beynac va morir sense descendència el 11 89, el castell va passar a Ricard I, que el va deixar en mans del seu home de confiança. Ha esta escenari d’algunes pel·lícules, com 5
Jeanne d’Arc de Luc Besson o Els Visitants 2 de Jean-Marie Poiré. h t t p : / / c h a t e a u - b e yn a c . c o m /
Rutes del mรณn
6
P u ym a rt i n , l a M o n t b ro n
l l a r d e l s s e n yo rs d e
Quan visites un castell que ha estat de la mateixa família des del s. XIII és inevitable sentir-se un pèl aclaparat. Sobre tot si el visites amb un membre d’aquesta família, com vam tenir la sort de fer-ho nosaltres. Totes les persones de les quals et parla són els seus avantpassats, fins i tot el fantasma resident de la torre. Una cosa així ha de canviar per força la perspectiva que tens de la història com a persona. De sobte deixa de ser un relat distant en un llibre per cobrar vida. Una vida que afecta directament la persona que tens davant.
7
Construït al s. XIII, aquest castell es trobava a la frontera entre França i Anglaterra a l’inici de la Guerra dels Cent Anys. Va ser saquejat per mercenaris anglesos el gener de 1 357 i va quedar en
ruïnes. Radulphe de Saint-Clar el va reconstruir el 1 450. A partir d’aquí la rivalitat entre Puymartin i Commarque (propietat del senyor de Beynac) marcaria l’evolució del castell. Al s. XVI Raymond de Saint-Clar, líder dels catòlics al Périgord negre (el seu nom de guerra era capità Puymartin), va establir la seva seu al chateau. Després d’un intent de captura per part d’un grup de protestants, Saint-Clar va reunir els catòlics i va expulsar els hugonots de Sarlat, acció que va portar al Senyor de Puymartin una reputació afalagadora i una gran notorietat (i riquesa!). Però en tornar de la guerra es va trobar la seva dona amb un amant protestant i la va fer tancar a la torre fins la seva mort.
La D a m a B l a n ca d e Pu ym a rti n La venjança d’un marit gelós pot ser terrible. Thérèse de Saint-Clar va passar 1 5 anys tancada en una petita torre sense porta (el menjar li passaven per un forat al sostre) i l’únic que podia veure des de la finestra enreixada era l’arbre on van penjar el cos del seu amant – que es va quedar allà fins que es va anar podrint del tot. Havia de dormir en una estora i cuinar en una petita xemeneia. Quan Thérèse finalment va morir, la van emparedar allà mateix a la torre. Diuen que el seu esperit inquiet es passeja encara pel castell. De fet, Xavier de Montbron ens explica que el seu pare l’havia vista. Ell no, per això. La millor oportunitat que tindreu vosaltres de veure la Dama Blanca és allotjant-vos a l’habitació que hi ha just sota la torre, la qual cosa és possible, o potser durant les visites nocturnes que es programen de tant en tant. 8
Rutes del món
E l c a s t e l l n o m é s v e u ri a p e rt o rb a d a d e n o u l a se va se re n i ta t a fi n a l s d e l s. XVI I p e r u n co n fl i cte fa m i l i a r e n tre g e rm a n s q u e va d u ra r 4 0 a n ys . D u ra n t l a R e v o l u c i ó Fra n ce sa e l m a rq u è s Fra n ço i s R o ffi g n a c d e C a rb o n n i e r d e M a rz a c v a a c o n s e g u i r m a n t e n i r P u ym a rt i n i e l s a l t re s t re s ca ste l l s q u e p o sse ïa (M a rz a c, R e i g n a c, La sse rre d e l D u g a t) p e rq u è e l s se n yo rs d e P u ym a rt i n s e m p re h a v i e n e s t a t p ro p e rs a l p o b l e i e re n m o l t e s t i m a t s . U n d e l s s e u s d e s c e n d e n t s , e l m a rq u è s M a rc R o ffi g n a c, d e Ca rb o n n i e r d e M a rz a c, fa ri a u n a g ra n re sta u ra ci ó a l s. XI X. Va se r 9
l a se va fi l l a q u e e s va ca sa r a m b e l co m te J a c q u e s d e M o n t b ro n e l 1 9 2 0 , i p e r a i x ò e l s M o n t b ro n s ó n e l s p ro p i e t a ri s d e l c a s t e l l a ctu a l . Pe rò a l ca p d a va l l , to t i e l s ca n vi s d e n o m d e g u ts a l s m a tri m o n i s (Sa i n t- Cl a r, La Pl e yn i e , R o ffi g n a c M a rz a c, (R o ffi g n a c) C a rb o n n i e r d e M a rz a c i a ra d e C h é ra d e d e M o n t b ro n ) e l c a s t e l l s ’ h a m a n t i n g u t se m p re d i n s l a fa m íl i a d u ra n t se g l e s. E s p o s s i b l e a l l o t j a r- s e e n u n a d e l e s d u e s h a b i t a c i o n s d i s p o n i b l e s . C a l c o n t a c t a r- h i vi a W e b. h ttp s: //w w w. ch a te a u - p u ym a rti n . co m
Rutes del món
M i l a n d e s , u n c a n t a J o s e p h i n e B a ke r Quan Angélique de Saint Exupery va rebre l’encàrrec de la seva mare de gestionar el castell de Milandes, que havia comprat el 2001 , ho va tenir clar. L’havia de convertir en un homenatge a la seva resident més il·lustre, Josephine Baker. El castell (foto superior) va ser construït el 1 489 per François de Caumont per a la seva dona Claude Cardaillac - com ens diu l’Angélique, Milandes és un castell de dones des dels seus orígens-. Caumont va alçar una preciosa residència gòtica amb torretes, escales de caragol i gàrgoles. Milandes no s’estalviaria els temps convulsos. El protestant Jacques Nompart 10
de Caumont va sobreviure la matança dels hugonots la nit de Sant Bartomeu el 24 d’agost de 1 572 després d’haver assistit amb els seus pares – que no van tenir tanta sort- al casament d’Enric de Navarra i Margarita de Valois. Va escapar amb els seus oncles i es va refugiar a Milandes. Quan els catòlics van recuperar el castell, Enric IV va enviar un servent a protegir Jacques, que seria per sempre un dels seus servidors més lleials. Acabaria esdevenint senyor del castell quan la seva cosina Anne es va casar amb un catòlic i va ser desheretada per la família. Amb la Revolució va quedar abandonat. El va salvar de la ruïna l’any 1 900 l’industrial Charles Augustus Claverie, que el restauraria amb l’ajut de l’arquitecte Henri
Rutes del mรณn
11
Rutes del món
Laffillée, afegint-hi l’ala est, noves torres, balcons romàntics, escultures diverses i recuperant els vitralls de les finestres (del s. XVII). També va afegir-hi els bonics jardins d’estil francès. La seva darrera resident va ser Josephine Baker, artista nascuda a Sant Louis, Missouri, el 1 906, en una família afroamericana amb molt pocs recursos. La dansa era la seva passió que l’acabaria duent als escenaris de París el 1 925. Allà va escandalitzar i entusiasmar per igual amb el seu espectacle de dansa – ballava gairebé nua al so dels tambors, com una burla del pensament colonial i racista imperant a l’època. Va fitxar pel Folies Bergère i als anys 30 va iniciar una carrera com a cantant, amb èxits com J’ai deux
R a p i n ya i re s La visita es completa amb un espectacle d’aus rapinyaires, en la qual podrem veure àguiles i mussols en acció. h ttp s: //w w w. m i l a n d e s. co m 12
amours. Donava part dels seus guanys a hospitals i escoles. Es va casar amb un industrial francès jueu el 1 938 i va participar activament amb la Resistència, actuant com a enllaç per al cap de contraespionatge i ajudant els refugiats a fugir del país. L’any 1 961 li van concedir la Legió d’Honor pels seus serveis en una cerimònia al castell, en el qual vivia amb el seu marit i els seus 1 2 fills adoptius de diferents nacionalitats i religions, la seva “tribu de l’arc de Sant Martí”. Els deutes, però, obligarien la Josephine a vendre-se’l el 1 968. Va morir a Mònaco el 1 975. Els seus 11 fills supervivents encara visiten Milandes, convertit en tot un museu dedicat a la seva mare.
Rutes del món
13
La p re h i stò ri a
La sca u x / La s Ca u s
La vall del riu Vézère, al cor del Périgord Negre, ha estat habitada des de fa mil·lennis i d’aquesta ocupació en queda un patrimoni excepcional de coves i pobles prehistòrics que l’han fet valedora de la classificació de Patrimoni de la UNESCO. Els jaciments es van començar a descobrir al s. XX i immediatament es van convertir en un atractiu turístic.
El 8 de setembre de 1 940, el jove Marcel Ravidat passejava pel turó de Lascaux quan el seu gos es va ficar per un forat. Amb l’ajut de tres amics es van endinsar per un túnel de 1 5 metres i van anar a espetegar a una cova que guardava un dels conjunts més importants d’art rupestre de tot el món. Conscients de la importància d’aquella troballa les autoritats van declarar la cova Monument Històric aquell
Rutes del món
mateix desembre i en pocs mesos s’obria al públic. Quan es va començar a fer patent el deteriorament de les pintures provocat pel nombre creixent de visitants, la cova es va tancar i l’Estat en va decidir crear una rèplica que es va inaugurar el 1 983, batejada Lascaux II. Després que es crees una versió itinerant anomenada Lascaux III, el 201 6 es va inaugurar Lascaux IV, que no només inclou una rèplica que recrea la totalitat de la cova original amb una exactitud mil·limètrica sinó que forma part de Centre Internacional d’Art Rupestre, un complex d’onze mil metres quadrats, que integra diversos espais temàtics, com una sala dedicada a les diverses excavacions, elements interactius o una maqueta de realitat augmentada, entre altres, tot dins un espectacular edifici de disseny contemporani de la firma noruega Snøhetta. . 14
L’interior de la cova, la principal atracció, està recreat al detall, no tan sols a nivell visual sinó tenint en compte la temperatura interior i la il·luminació tènue. Realment, si no ho saps, és impossible diferenciar-la d’una cova de debò. Els visitants poden apreciar les obres prehistòriques tal i com ho farien a les diverses sales de l’original, com la Rotunda, on es troben les figures de bous, les més espectaculars, la Galeria Axial, que Henri Breuil va batejar com La Capella Sixtina de la Prehistòria, l’Absis o la Nau, on veiem algunes de les pintures més emblemàtiques del jaciment. h ttp s: //w w w. l a sca u x. fr/e s/co n te n u /47 - l a sc a u x - u n - v i a j e - h a s t a - e l - c e n t ro - d e l - s e rhumano
Rutes del món
La G o u ffre d e Pro u m e yssa c, l a ca te d ra l d e l c ri s t a l l Vet aquí que una vegada hi havia un forat sense fons, l’anomenaven el Cro (forat en llengua d’Oc) de Promeissat. En deien que era un volcà o fins i tot la boca de l’infern. Tenia una fama macabra: era el forat on els bandolers llençaven els cossos dels viatgers que assaltaven a la carretera entre Sarlat i Bergerac. No només els bandolers, els vassalls del senyor de Limeuil l’hi van llençar cansats dels seus abusos allà pel s. XVII. Era bàsicament un abocador. El 1 0 de març de 1 907 Gabriel Galou es va aventurar a descendir amb cordes i va 15
poder albirar “un nombre considerable de columnes de cristall de fins a 6 metres d’alçada i dos estanys”. A partir d’aquest moment, la cova va despertar curiositat fins la punt que es va instal·lar un cistell per baixar-hi la gent. Actualment aquest cistell s’ha substituït per un ascensor cilíndric obert amb capacitat per a 11 persones per fer el descens de 42 metres fins l’interior d’aquesta gran cova excavada per l’aigua durant 1 0 milions d’anys en la pedra calcària del Cretaci. Els primers metres descendim a les fosques per una xemeneia de roca que de sobte s’obre dins la gran cavitat, on les llums ens van mostrant les curioses i espectaculars
Rutes del món
formacions com la Medusa (a la qual jo vaig rebatejar Cthulhu, la Sirena, la Cascada o el Pop). L’atmosfèric muntatge de música i llum que acompanya aquest descens ens deixa bocabadats. Un cop a baix, la resta de la cova, amb diverses galeries, es visita a peu. Hi ha una opció de visita més econòmica entrant a peu però jo recomano fervorosament l’experiència de l’ascensor. h ttp : //w w w. g o u ffre p ro u m e ys s a c . c o m / 16
Rutes del món
E l s p o b l e s d e l a D o rd o n ya Gran part de l’encant de la Dordonya rau en els seus pobles medievals, alguns dels quals formen part de la xarxa de pobles més bonics de França, merescudament. S a rl a t - l a - C a n é d a , C i u t a t d ’ A rt i H i s t ò ri a Els orígens de Sarlat es remunten a una abadia benedictina carolíngia situada entre Perigueux i Cahors que va assolir el seu apogeu el s. XIII. Al seu voltant va créixer el poble que encara conversa avui la seva estructura medieval. Va ser de fet 17
el primer beneficiat per la llei Malraux de 1 962 per a la protecció dels edificis històrics, ajudant a conservar 65 monuments i cases del centre medieval. Pot presumir de tenir la major densitat d’edificis històrics o protegits al món. Passejar pels seus carrers, tant de dia com de nit, amb les façanes il·luminades, és una experiència excepcional. L’harmonia excepcional del conjunt es deu a les construccions de pedra rossa combinada amb el gris de les teulades de llosetes de marès micaci, molt més gruixut i pesat que la pissarra, i que requereix que l’estructura
Rutes del món
de sota sigui sòlida. L’art de construir amb aquest material es troba classificat com a Patrimoni Cultural Immaterial de França. La millor manera d’apreciar la compacta estructura dels casc medieval, de carrerons estrets, és pujar a l’ascensor panoràmic de Jean Nouvelle, camuflat a la perfecció dins el campanar de 40 metres d’alçada de l’antiga església de Santa Maria (pàg. anterior), avui reconvertida en mercat cobert. Just darrere, a la petita plaça du Marché aux Oies, trobem l’estàtua de les 3 oques (de bronze a mida real), on tothom ve a fer-se la foto. Som en terra de foie. Darrere de la catedral de Saint-Sacerdos es troba la curiosa Llanterna dels Morts, una capella sepulcral en forma de torre punxeguda del s. XII, que es podria haver 18
construït per commemorar el pas de Sant Bernat per Sarlat i la funció de la qual és avui desconeguda. Una de les teories defensa que és una “Llanterna dels morts”, una mena de far per les ànimes dels difunts. La catedral és gòtica i conserva el campanar romànic. A tocar de la catedral trobem la Maison de Boatie, del s. XVI, amb una de les façanes més emblemàtiques del casc antic. Sarlat està plena de racons idíl·lics com el passatge Henri-de-Ségogne, que dona accés a una petita plaça – ocupada per les terrasses dels restaurants. Dissabte hi ha mercat i tot el casc antic s’omple de parades amb producte local, de menjar i artesania. El casc antic està partit per un carrer recte amb botigues.
Rutes del mรณn
19
Rutes del món
P à g i n a a n t e ri o r: S u p e ri o r: P l a ç a d e l ' Aj u n t a m e n t . I n fe ri o r e sq u e rra : P l a ç a d e l e s t re s o q u e s. I n fe ri o r d re ta : R a co n s d e l ca sc m e d i e va l . Aq u e s t a p à g i n a : S u p e ri o r: M a i s o n d e l a B o é ti e .
20
E sq u e rra : l e s p ara d e s d e l m e rc a t o m p l e n e l c e n t re m e d i e va l d o s d i e s a l a se tm a n a .
Rutes del món
La R o q u e G a g e a c – e n g a va rra Ca s t e l n a u d
fi n s a
Incrustat al peu d’un penya-segat a la vora del Dordonya, el poble de la Ròca Gajac /Roque Gageac ha estat habitat des de la prehistòria. Fins a ell van venir romans, normands i fins i tot víkings, que remuntaven el riu amb els seus drakkars i són els responsables d’haver-lo convertit en una fortalesa defensiva, que els va resultar molt útil per sobreviure a la Guerra dels Cent Anys. 1211
Classificat com un dels pobles més bonics de França amb les seves façanes de color ocre alineades a recer de la paret rocosa i a la vora de l’aigua gaudeix d’un microclima que permet fins i tot l’existència d’un jardí tropical. És el punt de partida de l’excursió en gavarra, rèplica d’una tradicional embarcació del s. XVIII, que ens durà fins a Castelnaud-la-Chapelle, i ens permetrà admirar des de l’aigua el poble, el chateau
Rutes del món
de Malartrie, el promontori rocós que acull els jardins de Marqueyssac, o Castelnaud i el seu castell. Gabares Norbert. Le Bourg – 24250 La Roque Gageac. Tel +33 5 53 29 40 44 h ttp : //w w w. g a b a rre s. co m /?l a n g = e s També podem explorar el riu d'una manera més activa i al nostre ritme amb un caiac.
22
Rutes del món
Li m u è h l / Li m e u i l Ja al Perigord Púrpura, a la frontera amb el negre i a la confluència entre el Vézère i el Dordonya, ens trobem aquest poble costerut que conserva el caràcter medieval de carrerons sinuosos que s’enfilen fins al magnífic jardí panoràmic del s. XIX que ocupa l’espai de l’antic castell medieval. Classificat, també, com un dels pobles més bonics de França i membre de les comunes de la Terra de la Tòfona. h t t p s : / / l i m e u i l - e n - p e ri g o rd . c o m /
23
Rutes del món
Pa tri m o n i cu l tu ra l : ca se s d e p e d ra se ca – c a b a n e s d e B re u i l La construcció en pedra seca és comuna a tota la humanitat, pràcticament. El monument històric de les Cabanes de Breuil, a 9km de Sarlat, és un exemple d’aquesta tècnica constructiva, que ens transportarà a la vida rural del vell Perigord. El seu propietari, en Claude, conserva un conjunt de construccions rodones de pedra seca dels seus avis de les quals es va fer càrrec als anys 70 per salvar-les de la destrucció. Per mantenirles i restaurar-les s’ha dedicat a fer recerca d’aquesta tècnica de construcció (a la qual dedica una exposició en un dels espais) que també utilitza per crear noves construccions. Ofereix tallers per qui vulgui aprendre aquest art ancestral. El seu compromís és mantenir viva la cultura 24
i el patrimoni rural. El ramat d’oques que passeja entre les cabanes acaba d’afegir el toc campestre i bucòlic. w w w. ca b a n e s- d e - b re u i l . co m
Rutes del món
E l s J a rd i n s d e M a rq u e ys s a c El castell que Bertrand Vernet de Marqueyssac es va construir a finals del s. XVII al capdamunt d’un penya-segat que s’alça sobre la Dordonya a Vézac estava envoltat per un jardí d’estil francès amb terrasses, senders i un jardí d’herbes aromàtiques per cuinar. Al s. XIX el llavors propietari Julien de Cervel va començar a plantar milers de boixos que feia esculpir amb formes fantàstiques, majoritàriament arrodonides. També va plantar til·lers, xiprers, pins pinyers i ciclàmens a més de fer-hi construir estructures rústiques, parterres i senders. Després de quedar abandonats als anys 50, el 1 996 es van restaurar i s’hi van afegir cascades i altres 25
elements per obrir-lo al públic. El resultat és un espai natural de 22HA amb 6 km de senders (repartits en tres circuits) sota els arbres que ens porten fins a un espectacular mirador a 1 92m d’alçada sobre la Dordonya i la Ròca de Gajac. Classificats dins la llista de Jardins Notables de França són un dels punts més visitats dels Périgord. Els 1 50.000 boixos retallats encara ara amb formes arrodonides en constitueixen una de les característiques més peculiars i originals i que més crida l’atenció entre els arbres. Elements com escultures, un túnel de cordes, espais infantils o una via ferrada complementen l’espai. S’hi fan activitats com passeigs nocturns i concerts a l’estiu.
R u te s d e l m รณ n
Una app ens guia i ens facilita la navegaciรณ pels jardins. h t t p s : / / m a rq u e ys s a c . c o m / ? l a n g = e s
26
Rutes del món
Tres dies al Perigord no són prou, ni de bon tros, per gaudir plenament d’aquesta regió idíl·lica amb els seus castells, els seus jardins, les seves coves i els seus jaciments. Però ens han servit per descobrir la Dordonya i tot el seu potencial. ON DORM I R H ô te l Le M a s d e Ca ste l . Un allotjament molt tranquil d’estil rural als afores de Sarlat, amb
piscina.
Route du Sudalissant, Sarlat-la-Canéda. Tel: +33 553590259 h t t p s : //h o t e l - l e m a s d e c a s t e l . c o m /
O N M E N J AR
La gastronomia de la Dordonya està molt marcada pel foie, l’ànec, la tòfona, la maduixa, les nous i el cabécou (un petit formatge de cabra).
27
Rutes del món
Le s 3 Se n s 1 5 Rue Fénelon, Sarlat-la-Canada. Tel +33 553301 959. h ttp s: //w w w. fa ce b o o k. co m /Au x3 Se n s. r L’ e sp ri t Sa rl a t. Rue Gabriel Tarde, Sarlat-la-Caneda. Tel +33 553289250 h ttp s: //w w w. l e sp ri t- sa rl a t. co m /
Le s J a rd i n s d ’ H a rm o n i e Place André Malraux, Sarlat-la-Canéda. Tel : +33 55331 0669 h ttp : //w w w. l e sj a rd i n sd h a rm o n i e . co m / Ch â t e a u d e s M i l a n d e s Castelnaud la Chapelle. Tel: +33 555931 21 h ttp s: //w w w. m i l a n d e s. co m /
J a rd i n s d e M a rq u e yssa c. Tenen una carta limitada a amanides i plats freds i senzills però de bona qualitat. Obert entre l’1 d’abril i l’11 de novembre. h t t p s : / / m a rq u e ys s a c . c o m / re s t a u ra n t - t e a - ro o m / ? l a n g = e n Ca fé La sca u x. La cafeteria del Centre Internacional d’Art Rupestre ofereix una selecció de plats regionals. Tel: +33 553509938. Correu electrònic: cafelascaux@gmail.com h ttp s: //w w w. l a sca u x. fr/e n /co n te n u /3 9 - ca fe - l a sca u x 28
M É S I N FO R M AC I Ó w w w. n o u ve l l e - a q u i ta i n e - to u ri sm e . co m /e s h ttp s: //w w w. fa ce b o o k. co m /d e sti n a ti o n N A. e s w w w. sa rl a t- to u ri sm e . co m /e s Facebook: h ttp s: //w w w. fa ce b o o k. co m /Sa rl a t. To u ri sm e Instagram: h ttp s: //w w w. i n sta g ra m . co m /sa rl a tto u ri sm e Youtube: h ttp s: //w w w. yo u tu b e . co m /ch a n n e l /U C0 z VLCU k_b yd a R b N Th n 1 h cw Flick’r: h ttp s: //w w w. fl i ckr. co m /p h o to s/sa rl a t- to u ri sm e Twitter: h ttp s: //tw i tte r. co m /sa rl a tto u ri sm e
Te rra Ave n tu ra
L’oficina de turisme de Nouvelle Aquitaine ha creat una app (de moment només en francès) per descobrir en família la regió d’una manera amena i divertida tot buscant tresors amagats dins la natura. h ttp s: //w w w. te rra - a ve n tu ra . fr/