LA GRUYÈRE, LA COMARCA SUÏSSA DE L'OR BLANC

LA GRUYÈRE, LA COMARCA SUÏSSA DE L'OR BLANC Text i fotografies: Glòria Barrobés

Als verdíssims prats alpins (els alpages) de la Gruyère pasturen les vaques frisones, amb els seus distintius abrics tacats: blanques i negres o blanques i marrons. Rumien sense pressa l’herba fresca, les herbes aromàtiques com la farigola o el comí salvatge, les flors silvestres, alguna que altra orquídia fins i tot.

Rutes del món

Tota aquesta varietat produeix una llet amb una qualitat i un sabor distintius. És l’or blanc, podríem dir, que dóna vida a la regió. Amb ella fan el famós formatge de Gruyère i el Vacherin -les dues varietats que es fan servir per les fondue-, i amb ella fan l’exquisida double creme, una nata amb un 45% de greix que constitueix un dels ingredients essencials de la cuina regional, tant dolça com salada - és inevitable no tastar en algun moment els omnipresents merengues (suïssos, evidentment) amb doble crema. I un cop hi has caigut ja no hi ha marxa enrere. La nata ja no tornarà a ser el mateix.

I quan parlo d’or blanc no exagero. Als formatgers que van començar a comercialitzar aquests producte ja a l’Edat Mitjana (el Gruyère s’elabora des del 111 5) se’ls va arribar a conèixer com els barons 1

du fromage i si fem un cop d’ull als grans noms de la història industrial de la regió podrem reconèixer clarament el fil conductor de l’economia local: Alexandre Cailler, el xocolater suís que posa el 1 898 la seva fàbrica a Broc per aprofitar l’aigua de les gorges de La Jogne; Maurice Guigoz, inventor de la llet en pols (1 908), que s’instal·la a Vuadens; Charles Lapp, que munta amb el seu germà un negoci de llet condensada a Épagny el 1 875.

Rutes del món

I és que, potser no són oficialment sagrades com a la Índia, però aquí les vaques són el centre del món i al seu voltant gira la vida de la verte Gruyère – fins i tot fan un concurs de bellesa per triar la vaca més bonica al saló de l’agricultura-. La Poya, la pujada del bestiar cap a les pastures d’estiu, al maig i juny, és tot un esdeveniment, igual que la baixada (el desalp) cap als corrals a mitjan setembre, quan els armaillies (pastors) vestits amb el seu bredzon tradicional desfilen orgullosos amb els animals també guarnits per a l’ocasió amb flors i branques d’avet, acompanyats pel dringar dels grans esquellots amb corretges brodades.

I és que hi ha una diferència significativa entre la llet d’estiu de pastura i la d’hivern, al corral. I això es nota a l’hora de fer formatge (o xocolata). Al Gruyère d’alpage s’hi han arribat a determinar fins a 75 aromes: de la gespa a l’avellana passant 2

per la castanya, la menta, la violeta... El xefs que acudeixen a comprar els grans formatges de DOP Gruyère en subhasta es miren fins i tot a quin prat en concret pasturen les vaques que han donat la llet que s’hi ha fet servir – sapigueu que calen 400 litres de llet per fer una roda de 35 quilos de pes.

Rutes del món

La Gruyère està molt a prop de Fribourg; de fet són 30 minuts en cotxe per l’A1 2 fins a la vila de Gruyères -un pèl més llarg per carretera però també més bonic i sense peatge (pels que viatgeu sense cotxe, teniu 1 0 trens al dia, 54m). Si conduïu, pel camí us podeu aturar al Lac de la Gruyère, un embassament artificial creat l’any 1 948 amb la construcció de la presa de Rossens i que avui és un espai lúdic amb platges i activitats aquàtiques. La inundació de la vall va crear l’illa d’Ogoz amb les ruïnes del castell du Pont-en-Ogoz, al qual tan sols s’hi pot accedir navegant excepte en èpoques de sequera.

Està tancat i tan sols l’obren per a ocasions especials. La llegenda diu que hi vivia una princesa que tenia dos pretendents i per això hi ha dues torres.

3

Com que ella no es decidia es van batre en duel i es van matar entre ells i es va quedar sola -molt alegre , la història no és.

A la verte Gruyère són molt conscients dels seu valor paisatgístic: part de la carretera està soterrada i coberta amb herba per no espatllar el paisatge. I al petit poble de Molèson-sur-Gruyères, per exemple, ens sorprèn un enorme túnel soterrani a l’entrada dins el qual s’amaguen els garatges particulars de tots els veïns. I no tan sols els preocupen els detalls estètics: els trams de carretera que passen per nuclis habitats estan coberts amb un paviment silenciós que esmorteeix el so dels cotxes. Fribourg en general és un cantó molt agrícola i molt amant dels productes du terroir, els locals, cosa que ja vam descobrir al mercat de la ciutat, i que es fa encara més patent aquí.

Rutes del món

GRUYÈRES, DE LA VILA MEDIEVAL AL TERROR ESPACIAL La nostra primera parada és el poble de Gruyères (Greyerz en alemany). Declarat el més bonic del sud de Suïssa el 201 4, el poble ja apareix esmentat en documents per primer cop al s.XII com a De Grueri. I creix al voltant del castell dels comtes de la Gruyère, l’emblema dels quals era la grua que li dóna nom i que també és l’emblema omnipresent del poble.

No caigueu en l’error de pensar que per ser un poble tan petit es visitarà ràpid. Ja des del moment que passem la porta principal, cada casa, cada façana, i cada detall ens crida l’atenció. Gruyères té un sol carrer que es bifurca en Y: la branca esquerra puja al castell i la dreta baixa a la catedral i al cementiri i a una banda de la muralla.

De la font central–engalanada amb flors com no podria ser d’altra manera- en surt 4

un carreró que baixa a l’altra banda de la muralla i connecta amb el camí de ronda que envolta el poble i el castell. Atenció a la porta de sortida de l’esquerra d’aquest tram de muralla, que hi trobareu la petita escultura de bronze dedicada a la pastora de cabres.

Com que la vil·la està situada damunt un turó, el passeig ens ofereix en tot moment grans vistes de la regió que ens envolta.

Rutes del mรณn

5

Just passada la porta d’entrada al recinte del castell trobem el museu HR Giger, inaugurat el 1 998. A dins, en diverses plantes s’hi exposa l’univers delirant, retorçat i tenebrós del dissenyador de l’Alien cinematogràfic, una exposició sorprenent amb elements pertorbadors fins i tot i una ambientació a joc. A l’altra banda del carrer es troba l’HR Giger Bar, amb una decoració espectacular. L’artista suís va morir el 201 4 i està enterrat al petit cementiri del costat de la catedral.

Al costat hi ha el museu del Tibet que nosaltres no vam visitar i per tant no en puc donar referències.

h ttp s: //w w w. h rg i g e rm u se u m . co m /

6

Rutes del món

LE CHATEAU DE GRUYÈRES, 800 ANYS D’HISTÒRIA Conta la llegenda que fa molts anys, quan Suïssa era Helvècia, una província de l’imperi romà ja en declivi, tribus de vàndals del nord van envair les regions inhabitades del Sarine. Un dels seus cabdills, Gruèrius, va remuntar el riu amb la seva gent cap a les muntanyes, a través de la terra feréstega i coberta de boscos.

Va arribar a una plana creuada per tres rius que anaven a desembocar al Sarine.

Era una zona amb bona caça i a l’abric de les muntanyes amb un turó rocós al mig.

Va quedar tan embadalit que va decidir que allò era la terra promesa, que allà es plantava i que construiria un castell dalt del turó. Mentre contemplava la posta de sol des d’un sortint rocós, una grua blanca es va posar a la seva espatlla. Extasiat ho va considerar un senyal de bon auguri i va anunciar que batejaria la seva nova llar “Gruérius” i que el seu escut d’armes duria la grua blanca sobre un fons vermell.

Això, és clar, tan sols és una llegenda.

L’origen de la casa de Gruyère és tot un misteri en realitat però se sap que els primers comtes van edificar el castell el s.

XIII per controlar la vall del Saane. Amb la caiguda de la casa de Gruyère el 1 554 va anar passant a mans dels batlles i a mans privades fins que el va adquirir el govern de Fribourg per obrir-lo al públic el 1 938.

Ara és el segon més visitat de Suïssa després del de Montreaux. I la segona atracció més visitada de la Gruyère - la primera és la Maison Cailler, la fàbrica de xocolata.

Conserva els vitralls medievals i els frescos afegits pels batlles el segle XVII. A les sales hi anem trobant col·leccions de mobiliari, armadures, pintures i recreacions... La imatge emblemàtica de la visita és la panoràmica des del balcó dels jardins florits flanquejats per la muralla coberta amb les muntanyes i els prats de fons. És la foto que tothom vol fer. Es visita tranquil·lament en una hora. h ttp s: //w w w. ch a te a u - g ru ye re s. ch

7

Rutes del món

LA MAISON DU GRUYÈRE La formatgeria de degustació a la vila de Pringy, al peu de Gruyères, és la tercera atracció turística de la regió. Està equipada amb 4 grans cubetes de coure amb capacitat per a 4800 litres de llet, que hi arriba dos cops al dia. La de la munyida del vespre reposa tota la nit a uns 1 2o i es barreja amb la del matí següent sempre seguint escrupolosos controls de qualitat.

Només queda escalfar-la a 32o i afegir-hi els ferments i el quall – aquí encara fan servir estómac de vedella tal i com sempre s’ha fet i no han pujat al carro dels qualls químics d’altres formatges. Un cop quallat, es posa als motllos i es premsa. El formatge tendre rep un bany de sal que li farà suar l’aigua abans de la maduració de mínim 5 mesos i fins a 1 8 mesos (a mida que madura va canviant el color de la crosta). A la bodega amb capacitat per a 7000 rodes de formatge de 35 quilos 9

podem veure a través del vidre el robot que els dóna la volta després d’impregnarlos d’aigua salada. Cada peça porta una etiqueta amb la data d’elaboració i l’origen de la llet – molt important com ja he esmentat abans.

El producte s’elabora a la vista del públic (a través de grans finestrals) entre les 9 i les 11 del matí i entre les 1 2.30 i les 1 4.30 del migdia – tot i que els treballadors ja comencen a treballar a les 4:30, molts d’ells joves que venen a aquí a aprendre l’ofici. Per tant és el millor moment per fer la curiosa visita que ens introdueix al món d’aquest aliment estimulant tots els nostres sentits amb sons, olors – molt interessant el tast d’olors de flors i herbes alpines-, imatges... Una audioguia disponible en castellà (entre altres) ens acompanya durant tota la visita, que podem complementar amb un tast del famós formatge en tres de les seves etapes

Rutes del món

de maduració: 6, 8 i 1 0 mesos. Si ens ha agradat – difícilment serà que no- en podem adquirir a la botiga del museu, Le Marché gruèrien, que a més de formatges i làctics ofereix tot tipus de productes alimentaris locals i suïssos, com xocolata, mostassa de Benichon, merengues, cerveses artesanals... a més d’aparells per a fondue i souvenirs diversos (voleu comprar un esquellot de vaca? Doncs aquí mateix).

Recordeu que la variant alpage està feta amb la llet d’estiu. Una vaca menja 1 00 quilos d’herba i beu 85 litres d’aigua al dia per donar 25 litres de llet en dues munyides, al matí i al vespre – recordeu que en calen 400 per a un sol formatge (ens podria servir d’exercici de matemàtiques escolar per calcular quantes vaques calen per fer un Gruyère).

El museu també disposa d’un ampli restaurant que ofereix plats típics regionals, com la sopa de xalet, els macarrons a la crema, el pernil dolç fumat i, per descomptat, fondues.

Un detall molt important que no sabia i vaig descobrir aquí: el Gruyère autèntic NO té lactosa (ni gluten). S’elabora amb llet crua sense pasteuritzar, sense additius ni transgènics, les vaques s’alimenten exclusivament d’herba fresca a l’estiu i fenc a l’hivern (res de pinso) i no reben cap tractament hormonal. Tota la llet és de granges de proximitat (unes 2000 amb una mitja de 30-40 vaques per granger).

La Maison du Gruyère obre tots els dies de 9.00 a 1 8.30, tot i que si volem veure el procés de fabricació hi hem d’anar de 9-11 i de 1 2.30-1 4.30. L’entrada val 7CHF per persona (amb descomptes per a estudiants, jubilats, famílies i grups). w w w. l a m a i so n d u g ru ye re . ch

1 0

Rutes del món

PR ATS, VAQU E S I FO N D U E S Després de la visita a la Maison du fromage, al castell i al museu Giger, toca dinar. Una cosa que no pot fallar – i més després de la formatgeria- és la fondue. Si és possible en un xalet de muntanya!

Nosaltres ens dirigim a Chez Boudji (un nom patuès), un bouvette d’alpage en un entorn idíl·lic envoltat de prats amb les seves corresponents vaques frisones a la vall del Motelon, pertanyent a Broc, molt a prop de les gorges de la Jogne i el lac de Montsalvens, l’embassament més antic de Suïssa (s’hi pot arribar a peu des de Broc en 1 .30h per les gorges).

Al xalet tenim ocasió de contemplar de ben a prop una teulada tradicional, feta a base de petits llistons de fusta. La nostra guia, la Maria, ens explica que queden molt pocs professionals capacitats per treballar aquestes teulades i que darrera1 1

ment s’està intentant revifar l’ofici.

Hi ha dues variants de fondue: La moitiémoitié porta gruyère, vacherin vi blanc i kirsch. La vacherin només porta aquesta variant de formatge i no du alcohol. És més suau. Si sou prou colla, aconsello demanar-les les dues. Se serveix amb pa i patates cuites per sucar i una taula d’embotits. Important: cal acompanyar-la amb vi blanc o té calent. Mai aigua (ni cocacola, ens diu la Maria però jo opino que amb cocacola no s’hi hauria d’acompanya RES!) perquè fa una pilota a l’estómac. De fet, fins una hora i mitja després de l’àpat no s’aconsella beure aigua. Sí te calent. Aprofitem per tastar un blanc de Fribourg. Són bons.

Nosaltres, que som un grup de 5 persones, en demanem una de cada, versió de 200g, que és la més petita. Surt a 1 9F la moitiémoitié i a 21 F la vacherin -atenció perquè els xalets no accepten tarja de crèdit.

Rutes del món

Com es fa una bona fondue moitié-moitié?

Cal fregar la cassola amb una dent d’all.

Barregem el Gruyère i el Vacherin, afegim una culleradeta de fècula i vi blanc.

Deixem que es vagi fonent lentament mentre remenem fins que es torni cremós.

El toc final és un rajolí de kirsch i un punt de pebre. I recordeu: a qui li caigui el tros de pa al formatge paga la beguda! (També podeu fer com l’Astèrix a Helvècia i llençar el culpable al llac amb una pedra als peus...). I de postres, sorbet d’albercoc – els sorbets i gelats suïssos són meravellososamb merengue i doble crema. Quan sortim del restaurant, les vaques fent la migdiada al sol ens fan enveja. h ttp : //w w w. b o u d j i . ch

1 2

Rutes del món

CHARMEY I LES BAINS DE LA GRUYÈRE Per pair tot això, anem cap a Charmey, un petit poble de 1 800 habitants a la carretera que puja cap al Jaunpass. Però nosaltres no hi anem a fer senderisme, que seria una opció, sinó que ens dirigim a Les Bains de la Gruyère. Són davant de l’Hotel Callier, fundat pel xocolater, i de fet, es comuniquen per sota terra per a més comoditat dels clients de l’hotel.

Per als que no en som clients, per 29F tenim dret a tres hores (i la tovallola) per gaudir de les 3 zones de piscina termal– una d’elles a l’aire lliure- amb vistes a les muntanyes. No es permet entrar amb xancletes i cal deixar les coses al vestuari en una taquilla, la clau està incrustada en un pràctic braçalet de goma. Hi ha hammams i saunes diverses (una de nudista), entre elles una finlandesa amb galleda freda i pou a 1 5oC per acabar la sessió, sala de descans amb música 1 3

relaxant ideal per fer la migdiada abans de submergir-te a les aigües – si l’haguéssim descoberta abans! A les piscines hi ha diverses seccions amb xorros i bombollejos diversos que es van alternant. També ofereixen massatges i activitats guiades.

Tot i que no és aigua termal natural, l’escalfen amb llenya dels boscos del voltant. h ttp : //w w w. b a i n sd e l a g ru ye re . ch /

Rutes del món

Relaxats no, relaxadíssims, anem directes a sopar a la brasserie La Piece Rouge, al carrer principal de la vila. Jo demano un filet de vedella de 1 60g excel·lent (39F), servit sobre pedra calenta i acompanyat amb verdures i amanida.

Solen tenir dos tipus d’amanida a les cartes: la salade verte (enciam sol amb una salsa de mostassa, oli i maionesa) i la salade melée (una mica més variada amb la mateixa salsa). h t t p s : //h o t e l - l e - s a p i n . c h

1 4

Rutes del món

EL MOLESON, AIRE DE MUNTANYA EN FAMÍLIA Amb 2002 metres d’alçada, el Moléson és un dels cims emblemàtics de la Gruyère, que ofereix una impressionant panoràmica de 360o de Suïssa. Des de dalt del cim, accessible amb un funicular i un telecabina (a més de senders i dues vies ferrades), es divisen els Alps, els imponents circs glacials, el llac de Ginebra, al sud, i el cantó de Fribourg. A la plataforma del telecabina hi ha un restaurant i una terrassa panoràmica.

Un funicular puja primer des del poble de Moléson-Sur-Gruyères al Pla de Francey, a 1 520 metres, des d’on surten nombrosos camins senyalitzats i les dues ferrades i on trobem un altre restaurant i un alberg.

Aquí es pot accedir al telecabina que puja al cim, amb capacitat per a 60 passatgers.

Diverses combinacions de bitllet permeten 1 5

fer tot el recorregut complert (4 trams, dos de baixada i dos de pujada, 35F) o parcial.

Estan oberts tots els dies entre el 25 de maig i l’1 de novembre, de 9.00 a 1 8.00 (a 23 els divendres i dissabtes de juny a octubre).

Per a aquells que us agrada caminar, recomano aprofitar els nombrosos senders que cobreixen la zona, entre ells La ruta dels formatges, que passa per alguns chalets on podrem degustar les 3 varietats de formatge casolà (gruyère, vacherin i serac – el fresc). Un d’aquests xalets és la Bouvette de Gros Plane, una granja tradicional a 1 480 metres d’altitud, amb una terrassa exterior amb unes vistes excepcionals que nosaltres tenim la sort de gaudir un migdia assolellat. Serveixen el menú campestre de fondue, patates cuites amb formatges casolans, embotits... I podem comprovar in situ que és un lloc de parada de senderistes i ciclistes.

Rutes del món

Fan enveja, amb tots aquests camins per explorar al peu del cim. m Al poble parc de familiar, patinets vern)...

de Moléson-sur-Gruyères hi ha un jocs que ofereix activitats d’oci com un tobogan alpí, minigolf, de muntanya, bobsleigh (a l’hi-

h ttp s: //w w w. m o l e so n . ch / h ttp : //w w w. b u ve tte - g ro s- p l a n e . ch

1 6

Rutes del món

LA CASA DE LA XOCOLATA, ESTRELLA INDISCUTIBLE DE LA FUNCIÓ Tot comença amb un nom, François-Louis Cailler, el primer xocolater suís, nascut el 1 796 a la ciutat de Vevey. Després de viatjar a Itàlia on va conèixer xocolaters de Turí, va començar a produir xocolata. La de Cailler és una història indiscutiblement familiar. El gendre de François-Louis, Daniel Peter, va començar a fabricar xocolata amb el nom Peter-Cailler i el 1 875 va inventar la xocolata amb llet!

Finalment, el net, Alexandre-Louis Cailler, obriria la fàbrica actual a Broc i començaria a produir xocolata amb llet i avellanes a gran escala i a crear nous productes com els bombons. Alexandre també va desenvolupar un mètode de producció que feia la xocolata més cremosa i amb més aroma – fent servir llet condensada alpina, de prat d’estiu, de la Gruyère. Segueix sent l’única casa suïssa que fabrica amb llet condensada enlloc de llet en pols. El 1 929, degut a la crisi econòmica mundial, va estar a punt de desaparèixer, però la va salvar Nestlé.

La casa museu Maison Cailler es va inaugurar el 201 0. I a dia d’avui és la principal atracció turística de La Gruyère.

La vista consta de dues parts, bàsicament.

La primera consisteix en una sèrie de sales temàtiques ambientades on s’explica la història de la xocolata (que podem sentir amb la nostra audioguia personal en diverses llengües, entre elles el castellà), començant pels asteques i continuant per com el cacau va arribar a Europa de la mà dels conqueridors espanyols, com es va posar de moda a les corts europees i d’aquí va arribar al gran públic. Ens expliquen curiositats com que els dominics consideraven el cacau un invent del diable per corrompre l’ànima dels homes mentre que els jesuïtes el van adoptar com a beguda oficial sense problemes, o com Maria Antonieta va demanar una tassa de xocolata abans de morir a la guillotina.

1 7

Rutes del món

Finalment ens expliquen com la xocolata va arribar a Suïssa i la història concreta de Cailler abans de passar a la segona part de la visita, més interactiva, on podem tocar matèries primeres – fruits secs, vainilla, etc...- i aprendre d’on venen (la fàbrica consumeix 2.1 milers de milions de llavors de cacau anuals i 600.000 litres de llet mensuals produïts per 1 800 vaques, gairebé totes frisones) o visualitzar una línia de producció per culminar en un espai de degustació on podrem tastar totes les especialitats Cailler. El meu preferit, el bombó farcit de merenga (només faltava la doble crema per sucar-lo per completar el joc de textures de cruixent a cremós). Podem acabar la visita a la botiga, que posa al nostre abast totes les especialitats de la casa. Com a curiositat, una mica més amunt de la fàbrica, al costat de l’estació de tren de Broc– aquí s’atura el tren de la xocolata-

1 8

hi ha una botiga de productes Nestlé on podem trobar tot tipus de productes de la multinacional suïssa. Atenció a la secció d’ofertes perquè sempre hi ha coses interessants a molt bon preu. Fins i tot xocolata Cailler.

La Maison obre tot l’any excepte per Nadal i festes senyalades. Venda de bitllets: De 1 0 a 1 7 entre l’1 d’abril, i el 31 d’octubre i de 1 0 a 1 6 la resta de l’any. h ttp s: //ca i l l e r. ch /e n /m a i so n - ca i l l e r/l a c h o c o l a t e ri e - s u i s s e / El Tren de la xocolata fa el trajecte entre Montreaux (al cantó de Vaud) i Broc en un tren d’època per 99F (adults). El preu inclou les entrades a la Maison du Gruyères i a la Maison Cailler.

Rutes del món

BULLE, CAPITAL DE DISTRICTE I SEU DEL MUSÉE GRUYERIEN Bulle és la capital del districte, un poble de 23.000 habitants nascut al s. IX a la confluència de diverses valls i rutes comercials i que forma part de Fribourg des del s. XVI. És conegut pel seu mercat setmanal que es du a terme des del s.XII i va ser el centre d’exportació del formatge de Gruyère. Desgraciadament un incendi gairebé la va destruir el 1 805 – llavors, totes les teulades eren de llistons de fusta tradicional. Van trigar gairebé 50 anys en restaurar-la. Al costat del Castell de Schloss, del s.XIII, que destaca per la seva torre de 33 metres d’alçada i que es fa servir com a seu administrativa, trobem el Musée gruérien, un museu etnogràfic que constitueix una bona introducció a la regió de La Gruyère, la seva història, la seva indústria i les seves tradicions. Aquí, per exemple, podem veure com es fan aquestes teulades de llistons que veiem 1 9

arreu; mobles i vestuari que els barons del formatge encarregaven a manufactures locals; les indústries secundàries de la regió – que no només de formatge viu el gruierenc-, com el trenat de la palla per fer barrets; com vivien i viuen ara els armaillies (els pastors); la ruta del formatge que anava fins a Lió – on els barons aprofitaven per comprar la seda...

També acull una exposició permanent de daguerreotips de J.Ph. Girault, un fotògraf local de la vila de Prangey. I exposicions temporals. Nosaltres vam coincidir amb una mostra molt interessant sobre la història de la fotografia i la imatge 3D (que hi serà fins l’abril de 201 8). També hi ha una part pensada per a nens. Les explicacions estan en alemany, francès i anglès. h ttp : //w w w. m u se e - g ru e ri e n . ch /

Rutes del món

Acabem aquí, a Bulle, la nostra escapada a la terra del formatges. Per desgràcia no hem pogut coincidir amb el seu antiquíssim mercat setmanal, que se celebra tots els dijous d’estiu perquè ens toca tornar cap a Fribourg.

Ens hem enamorat de la Gruyère, de les seves vaques, els seus paisatges i de la double creme. Ens hem sentit com la Heidi passejant per aquests vessants verds i segur que tornarem a veure la Poya i a caminar pels seus senders.

LA GRUYÈRE, INFORMACIÓ PRÀCTICA El Districte de la Gruyère és un dels set del cantó de Fribourg. Té uns 40.000 habitants repartits en 28 municipis en una superfície de quasi 500km2. És un districte de parla francesa. Estan molt acostumats a rebre turistes catalans – nosaltres en vam trobar molts.

ALLOTJAMENT A GRUYÈRES Ens vam allotjar a l’hotel des Gruyères, just a l’entrada del poble de Gruyères al costat de la porta de la muralla, una casa tradicional. Té una terrassa exterior amb vistes a la Dent de Broc i de Chamois, dues puntes rocoses que s’alcen com dues banyes. Ofereix un paquet de descompte en tres restaurants del poble i en algunes atraccions turístiques a disposició dels hostes. h ttp : //w w w. g ru ye re sh o te l s. ch ON MENJAR Le Chalet de Gruyères (Rue du Bourg 53 | CH-1 663 Gruyères, Tel: +! 41 26 921 21 54), típic xalet de fusta situat a l’entrada de la porta del castell, uns metres més avall del Museu Giger, que ofereix plats tradicionals du terroir (fondue, assietes de formatges i embotit, croutes, sopa camperola de verdura amb nata... i els postres bàsics: doble crema, gelat, batuts). Forma part d’una associació amb l’Hotel des Gruyères i ofereix descompte als hostes h ttp : //w w w. g ru ye re sh o te l s. ch /i n d e x. p h p ?p a g e = ch a l e t

20

Rutes del món

Chez Boudji, Gîte d'Avau 1 , 1 636 Broc. Tel: +! 41 079 343 31 48 o +! 41 026 921 90 50, info@boudji.ch.

Un xalet de muntanya ideal per a fondue. h ttp : //w w w. b o u d j i . ch Bouvette de Gros Plane, Gros Plané, 1 663 Gruyère. Tel: +41 021 948 70 86. Granja formatgera al peu del Moléson, ofereix els plats típics campestres. h ttp : //w w w. b u ve tte - g ro s- p l a n e . ch /fr La Piece Rouge, Le Sapin – Hôtel & Restaurant, CH – 1 637 Charmey, Tel: +41 26 927 23 23.

Recomano el filet de vedella. També serveixen un cordon bleau d’ànec espectacular. h t t p s : //h o t e l - l e - s a p i n . c h Le Vignier, Route de la Gruyère 1 23, CH-1 644 Avry-devant-Pont. A la vora del Lac Du Gruyère amb unes vistes impressionants. Un menú per 49F que inclou filet i la millor double creme que vam tastar, d’un productor local. Forma part de l’hotel Romantik, que ofereix allotjament amb vistes al llac. h ttp s: //vi g n i e r. ch /

Com a curiositat, als restaurants suïssos et posen aigua de l’aixeta sense cobrar si a més demanes alcohol o alguna beguda. Però si no, et cobren l’aigua.

TRANSPORT Diversos trens al dia arriben a Gruyères des de Fribourg (54m). A la web d’SBB (l’empresa ferroviària suïssa) es poden trobar els horaris de quasi tot el transport públic del país. w w w. sb b. ch Una xarxa de busos connecta els diversos pobles de la regió. Transports Publics Fribourgeois és l’empresa de transport públic del Cantó de Fribourg. w w w. tp f. ch MÉS INFORMACIÓ: 21

Rutes del mรณn

h ttp s: //w w w. m ysw i tz e rl a n d . co m /e s- e s/ w w w. fri b o u rg re g i o n . ch w w w. ch a te a u - g ru ye re s. ch w w w. m o l e so n . ch w w w. ca i l l e r. co m w w w. h rg i g e rm u se u m . co m w w w. l a m a i so n d u g ru ye re . ch h ttp : //w w w. m u se e - g ru e ri e n . ch /

22