B o r d e u s, u n a r o s s a re b e l a m b u n a c o p a d e vi Text i fotografies: Glòria Barrobés
Rutes del món
Els rius Garona i Dordogna es troben al Bec d’Ambés per formar l’estuari de la Gironda, el més gran d’Europa. Poc abans d’aquest encontre, la Garona forma un meandre en forma de mitja lluna. Aquí, en una zona d’aiguamolls a la riba d’un afluent avui soterrat sota el desenvolupament urbà, els biturgis vivisques hi tenien la seva capital, Burdigala. Quan César va sotmetre els gals, aquesta ciutat va passar a formar part de la Gàl·lia Aquitània. I ja en aquella època Plini el Vell parlava dels seus vins. 1
Els temps convulsos que van seguir a la caiguda de l’imperi van dur saqueigs, bàrbars i caos, del qual acabaria sorgint el ducat d’Aquitània. Bordeus va ser escenari l’any 11 52 del casament d’Elionor d’Aquitània amb Enric II d’Anglaterra (pares dels reis Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra, molt presents en l’imaginari popular gràcies a la llegenda de Robin Hood.). La unió va convertir aquest ducat en part de la corona anglesa fins que els francesos la van recuperar el s. XV, concloent així la Guerra dels Cent Anys.
Rutes del món
Elionor i Enric es van casar a la ca te d ra l d e Sa n t An d re u , avui un dels principals monuments de la ciutat. És d’estil gòtic (amb alguns elements posteriors) i està construïda sobre una anterior església romànica del s. XI de la qual tan sols es conserven els murs interiors de la nau central, de 24m de longitud. La façana occidental és cega perquè estava construïda contra un palau que ja no existeix. Ho van compensar amb el timpà de la Porta Reial, representant el judici final. Al s. XV es va afegir la Torre PeyBerland, un campanar independent de 50m d’alçada coronat per la figura daurada de Nostra Senyora d’Aquitània (inferior dreta).
2
Rutes del món
A mitjan s. XVI els bordelesos es van revoltar contra el poder reial i la repressió consegüent d’Enric II, amb execució sumària inclosa, va revocar els privilegis de la ciutat. Les guerres de religió també la van deixar tocada- 300 protestants van ser exterminats a Bordeus el 3 d’octubre de 1 572 en una repetició de la matança de Sant Bartomeu a París. Quan Montaigne va ser anomenat alcalde el 1 585 la ciutat va entrar en un període de calma, que es tornaria a veure destorbada al s. XVI amb una altra revolta contra el rei per la pujada dels impostos, que de nou, seria ofegada. Al s. XVIII, l’expansió colonial i les Índies Orientals ho canviarien tot. El port de la Lluna va esdevenir un important centre de comerç, el primer port de França, amb els vaixells que entraven per l’estuari des d’Àfrica i des de les Antilles duent la preuada melassa i altres productes exòtics que des d’aquí s’exportaven arreu. Era el magatzem d’Europa. I un centre de comerç d’esclaus. Bordeus va viure la seva època daurada – enterbolida puntualment per la
LE S TR E S M D E B O R D E U S Tre s g ra n s fi g u re s d e l p a tri m o n i i n te l · l e ctu a l d e l a ci u ta t fo rm e n a q u e st g ru p p ri vi l e g i a t co n e g u t co m Le s 3 M d e B o rd e u s : M o n ta i g n e , h u m a n i sta , M o n t e s q u i e u , u n d e l s p a re s d e l a i l · l u s t ra c i ó i a u t o r d e l a t e o ri a d e l a Se p a ra ci ó d e Po d e rs i M a u ri a c, p re m i N o b e l d e l i t e ra t u ra e l 1 9 5 2 . D re t a : E s t à t u a d e M o n t e s q u i e u a l p a rc d e s Qu i n c o n c e s . 3
Guerra de Successió d’Àustria i la Guerra dels Set Anys- i la seva fesomia es va transformar. El creixement enorme i sobtat va veure desmantellar la ciutat medieval i racionalitzar l’urbanisme amb línies rectes que feien cap al riu i places obertes.
Rutes del món
Poc en queda, doncs, de l’antic casc medieval, fàcilment recognoscible en la seva estructura. De sobte notem carrers sinuosos i estrets (foto dreta). Queden, però, encara algunes joies intactes, com l’església de Saint Michel, del s.XIV-XV, d’estil gòtic flamíger (foto superior). Destaca pel seu campanar independent de 11 4 metres – la fletxa superior es va col·locar el 1 869, un segle després que un llamp en destruís l’original. La Basílica de Saint-Seurin era una parada al Camí de Sant Jaume. Alçada sobre una necròpolis, de la construcció romànica del s. XI en sobreviuen la cripta i el campanar. La resta es va reconstruir a finals del s. XII i es van afegir capelles entre el XIV i el XVI. 4
Rutes del món
La ciutat vuitcentista es va embellir, els pantans dels voltants es van drenar, les antigues muralles foren enderrocades i algunes les seves portes substituïdes per arcs de triomf (com la Porte d’Aquitaine, la Porta Dijeaux, la Monnaie o la porta de Borgonya). Es van salvar, però dues joies. La Po rte Ca i l h a u , d’estil gòtic renaixentista, es trobava integrada dins les muralles medievals i es conserva pràcticament igual. Es va construir el 1 494 per commemorar la victòria de Carles VIII a Fornovo. Les vistoses teulades còniques són potser l’element que ens crida més l’atenció, arribant la central als 35m d’alçada, afegint un element decoratiu i estilitzat al caràcter defensiu i robust de la part inferior, de formes arrodonides. La G ro sse Cl o ch e és un dels campanars més antics de França. Aquesta porta defensiva del s. XIII, vestigi de l’antiga muralla de la ciutat, ha servit també com a presó. La campana Armande Louise, de 7750 quilos de pes, toca 6 cops l’any durant grans celebracions i un diumenge al mes al migdia. De nit està il·luminada amb un to blavós.
5
Rutes del món
Al s. XVIII Bordeus era l’aparador de França, la intenció era que el visitant arribés al port i es fes a la idea del país i la seva capital, París. Van aparèixer cases adossades, amb patis i carrerons que li va donar un aire burgès i clàssic. La gent benestant es construïa les seves mansions, anomenades hôtels. E l Pa l a u R o h a n (foto), de 1 784, avui seu de l’Ajuntament, n’és un exemple. Es va alçar sobre l’antic palau al costat de la Catedral de Sant Andreu. 5000 edificis es conserven d’aquesta època, 350 dels quals protegits. É s e l ce n tre u rb à m é s e xt e n s d e l m ó n d i s t i n g i t p e r l a U N E S C O . 6
La p e d ra ro ssa d e B o rd e u s L’arquitectura de Bordeus està marcada per l’ús de la pedra calcària d’Astéries, de color groguenc, que li dona el sobrenom de “ciutat rossa”. Coneguda com pedra de Bordeus o pedra de Saint-Émilion ja era utilitzada per a la construcció de monuments històrics en l’antiguitat i és la pedra amb què estan construïts els pobles de la Gironda i la Dordonya. D’origen marí, la seva principal característica és la presència de fòssils, especialment ossicles d’estrella de mar.
1
D ’ a q u e s t p e rí o d e p re s i d i d a p e r u n a fo n t d e l e s Tre s G u n a fi n a ca p a d ’ a t a n t p e r t u ri s t e s fa ça n a d e l a B o rs
e d ’ e s p l e n d o r é s l a P l a c e d e l a B o u rs e , o b ra d e l ’ a rq u i t e c t e A n g e - J a c q u e s G a b ri e l . I n i c i a l m e n t e s t a v a a e stà tu a e q ü e stre d e Ll u ís XV q u e l ’ a g o st d e 1 7 9 2 e s va fo n d re p e r co n stru i r ca n o n s. Ara h i h a l a G rà ci e s d e s d e 1 8 69 . Pe rò p o tse r l a ca ra cte rísti ca m é s cri d a n e ra a vu i é s e l fo to g è n i c M i rro i r d ’ E a u , a i g u a si tu a d a a l p a sse i g d e l ri u e n l a q u a l e s re fl e xa l a fa ça n a i q u e h a e sd e vi n g u t u n ce n tre d ’ e sb a rj o co m ci u ta d a n s, q u e ve n e n a p a sse j a r i a fe r- h i fo to s. D e n i t é s q u a n é s m é s e sp e cta cu l a r, a m b l a sa i l · l u m i n a d a . Qu a n l ’ a i g u a e stà to ta l m e n t q u i e ta l ’ e fe cte m i ra l l é s i m p re ssi o n a n t. 1
Rutes del mรณn
Rutes del món
Bordeus es va convertir en una de les capitals europees de la il·lustració, de la qual Montesquieu n’és una figura rellevant. El Gran Teatre (foto superior), inaugurat el 1 780, va ser concebut com un temple a les Arts i a la Llum. És conseqüència d’una societat burgesa formada per advocats, navegants, comerciants... La seva façana neoclàssica està guarnida amb 1 2 immenses columnes corínties aguantant un frontispici i 1 2 estàtues que representen les nou muses i tres deesses romanes. L’interior està decorat amb colors blaus, blancs i daurats. És seu de l’Òpera de Bordeus. Dreta: Una escultura de Jaume Plensa, Sanna, decora la Place de la Cómedie. 10
Rutes del món
La Revolució Francesa, a la qual Bordeus es va incorporar convertint-se en capital de la Gironde el 1 790, es va veure marcada per la pugna entre Girondins i Jacobins, que va acabar amb l’execució dels girondins -més moderats, contraris al terror i partidaris de descentralitzar el poder - el 2 de juny de 1 793. Un gran monument en homenatge a aquest grup presideix la p l a ça d e s Qu i n co n ce s, la més gran d’Europa amb 1 2HA, construïda el 1 827 sobre el solar on hi havia hagut la fortalesa de la Trompette.
11
Aquesta gran espai urbà, que deu el nom a la figura geomètrica amb la qual estan arranjats els arbres, s’utilitza tot l’any per a fires, circs i esdeveniments diversos. A
més és un intercanviador de diversos mitjans de transport públic – tramvies, busos, cotxes de línia. El monument als Girondins (foto superior), erigit al tombant del s. XX, és una colossal columna de 43m d'alçada coronada per l’estàtua de la llibertat trencant les cadenes i envoltada per quatre grans fonts decorades amb estàtues i figures de bronze (foto inferior).
Rutes del món
A finals del XVIII, diverses personalitats de Bordeus, entre elles Montesquieu, van exigir l’abolició de l’esclavitud, i la ciutat va organitzar una festa per celebrar aquesta prohibició el 1 794, en la qual van participar els 200 ciutadans negres que hi vivien. I tot i que Napoleó la va restablir, el comerç d’esclaus es va acabar a Bordeus definitivament el 1 826. França l’aboliria definitivament el 1 848. El 1 822 s’acabava la construcció del primer pont sobre la Garona, el p o n t d e Pi e rre i s’iniciava el desenvolupament del barri de la Bastide, a la riba dreta.
12
Amb una longitud de 487 metres, l'estructura forma 1 7 arcs construïts sobre 1 6 pilars (per coincidir amb les lletres del
nom Napoleó Bonaparte). Declarat monument històric, està construït en pedra i maó, amb la particularitat de tenir espais buits interiors. Suposo que és el totxo el que em fa recordar un altre pont, curiosament també sobre la Garona, el Pont Neuf de Toulouse, 200 anys anterior. El s. XIX també va veure arribar les primeres línies de ferrocarril, que unirien la ciutat amb Angulema i París i el primer sistema d’abastament d’aigua. Amb el s XX, exactament l’any 1 900, arribava la primera línia de tramvia elèctrica. Durant la Segona Guerra Mundial Bordeus va acollir el govern presidit per Paul Reynaud i el 1 947, Jacques Chaban-Delmas, general de la
Rutes del món
Resistència, era anomenat alcalde. I ho va ser fins el 1 995. El va succeir Alain Juppé, que va impulsar u n g ra n p ro j e cte u rb a n ísti c – que implicava la renovació dels molls, la creació d’una xarxa moderna de tramvia i la construcció de nous barris que ha anat ampliant en mandats posteriors. També va fer una rentada de cara a les façanes ennegrides per recuperar el color original de la pedra rossa (que segons el nostre guia era Gotham. Ens ho creiem quan veiem una de les poques façanes sense restaurar que encara queden). Bordeus aposta per un desenvolupament sostenible i humanista. El tra m vi a , per exemple, ha fet disminuir els trànsit a la ciutat, amb l’ajut de 2 91 km d e ca rri l s b i ci . El futur són els molls rehabilitats i 29.000 HA d’espais verds a l’àrea metropolitana. Part d’aquesta rehabilitació inclou la creació de la Cité du Vin. 13
Rutes del món
La regió de Bordeus, amb un clima oceànic temperat i a recer dels vents atlàntics gràcies als boscos de pi del departament de Landes, acull la major extensió de vinya del país, de 111 .1 50HA. Amb 9000 productors, és la regió amb més DO de França, 65, produint una gran diversitat de blancs secs i dolços (Sémillon, Sauvignon Blanc i Mucadelle), negres (Merlot, Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc), rosats, clarets i espumosos. El maig de 201 6, i en consonància amb el projecte de recuperació dels molls de la ciutat, es va inaugurar La Ci té d u Vi n , que ha esdevingut centre de referència de l’enoturisme. És fruit de la col·laboració entre el gabinet arquitectònic XTU i l’agència 14
d’escenificació Casson Man. De formes arrodonides, el gran edifici de tons daurats –en referència a la pedra rossa de Bordeus- vol representar el moviment del vi dins la copa. I ja és tot un emblema reflectit a les aigües de la Garona, sobre tot amb la llum de la tarda que n’accentua els matisos daurats. Aquest centre cultural de nova generació, únic al món, inclou una exposició permanent de 3000m2 que vol abastar totes les dimensions del vi (història, cultura, patrimoni, element civilitzador) en 1 9 àrees temàtiques equipades amb tecnologies digitals interactives que proporciones experiències immersives – individuals i en grup- i multisensorials.
Rutes del món
En total són fins a 1 0 hores de contingut a disposició del visitant (la mitjana és de 3 hores per visita). Un dispositiu personal engega totes les animacions multimèdia i permet escoltar tots els diàlegs i narracions en diversos idiomes. A la terrassa superior, amb una vista meravellosa, podem degustar una copa de vi – que podrem triar d’entre 50 regions vinícoles del món. La biblioteca del primer pis ens permet consultar 1 900 llibres sobre vins del món en 1 9 llengües. h ttp : //l i b ra ry. l a ci te d u vi n . co m /fr/ h ttp s: //w w w. l a ci te d u vi n . co m /fr 15
Chartrons, el barri dels antiquaris No gaire lluny al nord del centre històric de Bordeus es troba el districte de Chartrons. Aquest barri està centrat al voltant de l'Església de Sant Lluís, el mercat cobert i el carrer Notre Dame i té un ambient gairebé similar a un poble. L’atractiu principal aquí és simplement passejar per gaudir dels carrers animats i les nombroses botigues d’antiguitats o parar a dinar en un dels petits restaurants que desborden les voreres. Chartrons, el barri dels antiquaris No gaire lluny al nord del centre històric de Bordeus es troba el districte de Chartrons. Aquest barri està centrat al voltant de l'Església de Sant Lluís, el mercat cobert i el carrer Notre Dame i té un ambient gairebé similar a un poble. L’atractiu principal aquí és simplement passejar per gaudir dels carrers animats i
Rutes del món
C h a rt ro n s , e l b a rri d e l s a n t i q u a ri s No gaire lluny al nord del centre històric de Bordeus es troba el districte de Chartrons. Aquest barri està centrat al voltant de l'Església de Sant Lluís, el mercat cobert i el carrer Notre Dame i té Si us agraden els dolços no podeu marxar de Bordeus sense provar un canelé. Aquesta pasta típica i emblemàtica de la ciutat va néixer al s. XVIII, quan es feia servir clara d’ou per filtrar el vi. Els rovells sobrants els donaven a les monges que els aprofitaven per fer pastissos i van crear el Canelé, que deu el nom al motllo acanalat. Ha de ser de coure, perquè així el caramel endureix i li aporta la crosta fosca i cruixent que contrasta amb l’interior esponjós. 16
un ambient gairebé similar a un poble. L’atractiu principal aquí és simplement passejar per gaudir dels carrers animats i les nombroses botigues d’antiguitats o parar a dinar en un dels petits restaurants que desborden les voreres.
Rutes del món
Els bordelesos s’han enfrontat als romans, a la monarquia, als jacobins, als catòlics, als recaptadors d’impostos, a Napoleó, als nazis... Ens ho deia el nostre guia: “el gascó és rebel”. Alguna cosa hi deu haver. Ens acomiadem de Bordeus amb molt bon sabor de boca i no només pel vi i els patés.
17
Rutes del món
Com arribar Bordeus és una ciutat molt ben comunicada. Hi ha vols directes des de Barcelona, la línia d’Alta Velocitat arriba a París en 2 hores i si us agrada conduir són unes 6 hores de cotxe via Toulouse (des d’aquí anem seguint el curs de la Garona).
On dormir H o t e l d e N o rm a n d i e . Gestionat per la mateixa família durant quatre generacions, aquest emblemàtic hotel està ubicat al centre històric de la ciutat, al costat de la plaça de Quinconces i davant l’oficina de turisme. Té un acord amb el pàrquing des Grands-Hommes, podeu demanar els vals de descompte. h t t p s : / / h o t e l - d e - n o rm a n d i e - b o rd e a u x . c o m /
18
Rutes del món
On menjar Bordeus és la ciutat amb més restaurants per habitants de França, així doncs és força fàcil trobar establiments per fer un mos. Aquests són els que nosaltres vam provar:
Le Fa m i l i a Ubicat al mercat Les Halles de Bacalan, davant la cité du Vin. Productes locals i de la terra de gran qualitat. Cuina de mercat. Recomano que tasteu els patés i foies. Esplanade de Pontac, Bordeaux w w w. fa m i l i a - b ra sse ri e . fr/
M a n cu so . Local modern per fer un brunch, molt hipster. 24 rue Ravez w w w. ca fe m a n cu so . co m
C h e z A rc a d a Cuina estacional i de mercat amb productes de proximitat de petits productors. 1 3 rue de la Rousselle. h ttp s: //w w w. a rca d a - re sta u ra n t. fr/
La l i g n e ro u g e A tocar de la Porta de Cailhau, davant del riu. És una vinoteca on podreu acompanyar els vostres tasts amb embotits, formatges, foies de petits productors i alguns plats i postres casolans que canvien cada setmana. 22 Quai Richelieu h ttp : //w w w. l a l i g n e - ro u g e . co m / 19
Rutes del món
Le Pe ti t co m m e rce . Un local emblemàtic per anar a menjar peix i marisc fresc en una zona molt animada del casc antic plena de locals i terrasses. Recomanem reservar. 22 Rue Parlement Saint-Pierre h
h ttp s: //m . fa ce b o o k. co m /LE - PE TI TCO M M E R CE
On comprar i tastar vi Co u s i n e t Co m p a g n i e Aquest establiment a la place du Parlement s’especialitza en vins orgànics i biodinàmics i ofereix vins de tot arreu de França i de tot el món per a totes les butxaques. Organitza tallers de degustació diumenges a la tarda. h ttp s: //w w w. fa ce b o o k. co m /Co u si n a n d Co / És el punt de partida de les excursions fluvials de Bordeaux Be boat, passeigs en vaixell per a màxim 1 2 passatgers amb degustació a bord, una manera genial de passar una tarda. Pl
h ttp s: //b o rd e a u xb e b o a t. fr/
20
M ĂŠ s i n fo rm a ci Ăł : Tu ri sm e d e B o rd e u s: h ttp s: //w w w. b u rd e o s- tu ri sm o . e s/ h ttp s: //w w w. b o rd e a u x- to u ri sm e . co m / h ttp s: //w w w. fa ce b o o k. co m /vi si t. b o rd e a u x/ Tu ri sm e d e N o u ve l l e Aq u i ta i n e . h ttp s: //w w w. n o u ve l l e - a q u i ta i n e - to u ri sm e . co m / h ttp s: //w w w. fa ce b o o k. co m /n o u ve l l e a q u i ta i ne
21