Balnearis del Pirineu Francès by RutesDelMon

BALNEARIS DEL PIRINEU FRANCÈS Text i fotografies: Glòria Barrobés

Rutes del món

Les propietats de les aigües termals dels Pirineus francesos es coneixen des de l’època dels romans. Com tothom sap, els eren un element molt important en la societat romana, un dels centres de la vida social i, possiblement, un dels tres més definitoris de la seva civilització. Per això, s’assentaven sempre que podien a l’entorn de fonts termals naturals. I en aquest aspecte, el Pirineu és d’una riquesa innegable, tant en nombre de fonts com en qualitat de l’aigua. Juli César va esmentar la zona als seus Entre les tres regions del Pirineu francès -Ariège, Haute Pyrénées i Haute Garonnerepresenten quasi la meitat de l’activitat balneària del país. Ä~äåÉ~

`çãÉåí~êáëK

Eugène Trutat. Devant l'Etablissement thermal, Luchon (sept.1 901 ) (Bibliothèque de Toulouse) D’entrada, quan parlem de balnearis, la imatge que ens ve al cap ens evoca aquells establiments d’altres èpoques, amb cures de llarga durada, dames elegants passejant amb ombrel·les i aristòcrates prenent lànguidament les aigües. Tot i que ja la reialesa, al s. XVII, s’acostava fins a les termes de la regió, va ser al s. XIX, que la salut va disparar el turisme de masses al Pirineu Francès. El 1 840 el poeta Lamartine es va venir a tractar el reuma-

tisme; el pintor Delacroix, la laringitis tuberculosa. No s’hi van trobar pas sols: aquell any 3000 visitants van passar per Cauterets i 8000 per Bagnères de Bigorre. Tots venien a prendre les aigües, en tractaments que anaven des del gotet en dejú fins a la immersió completa. Els doctors receptaven aigua, purgues, sagnats i dietes. I si amb això l’indret ja atreia els malalts i afligits només van faltar els miracles de Lourdes, el 1 858, per convertir

Rutes del món

Portada del llibre "Les stations thermales des Pyrénées à la Belle Époque" de Jean Paul Azam i Jean Paul Riffaut. els Pirineus en un centre de peregrinació per al món sencer a la recerca de la cura miraculosa definitiva.

Però en realitat, ben aviat les cures es van convertir en l’excusa i els balnearis es van posar de moda – la xarxa de ferrocarril es va encarregar de posar-los a l’abast i contribuir encara més a la seva popularitat. La gent no hi venia només a prendre les aigües sinó a socialitzar, a fer contactes, a fer negocis... i a casar les filles. Les estances en balnearis eren propícies per fer aflorar sentiments romàntics i, a poder ser, beneficiosos. La mateixa George Sand es va enamorar a Cauterets quan tenia 21 anys. Eren altres temps, és clar, un altre món ara relegat a la pantalla i la literatura.

Els balnearis del Pirineu avui ja no són per als malalts ni per a l’elitista alta societat sinó per als qui senzillament es volen relaxar aprofitant les propietats beneficioses de les aigües termals naturals. Són centres moderns, complerts i molt ben equipats amb banys d’hidromassatges, piscines, hammams, sales de relax, banys de vapor– lluny queden les mànegues a pressió i les banyeres individuals. Els temps han canviat, però les fonts que van descobrir fa mil·lennis els romans continuen brollant. Prendre un bany a 40 graus en un piscina exterior sota la neu és una sensació fantàstica, un privilegi avui a l’abast de qualsevol.

Rutes del món

Us convidem a fer una ruta de balnearis amb nosaltres. Començarem per l’Ariège i acabarem a l’Alta Garona passant per Alts Pirineus. És a dir, entrem per la Cerdanya i sortim per la Vall d’Aran. Prepareu el banyador que ens posarem a remull. Això sí, canviant les dietes per la fina gastronomia local.

Ax-les-Thermes La nostra aventura comença amb una nevada sortint de la Cerdanya per Puymorents que ens obliga a posar cadenes per arribar a Acs / Ax-lesThermes. Hem enxampat el cap de setmana més fred de l’hivern – ideal per anar a remullar-se en aigua calenta. Dinem a Le Chalet, un hotel i restaurant d’Ax regentat per la Magalie i el Frédéric Debèves, mentre veiem nevar sobre el riu Oriège. El Frédéric sempre busca producte fresc de pagesos i productors locals per fer una cuina de temporada i de qualitat. És una gran benvinguda a l'excpecional gastronomia de l’Ariège.

Rutes del món

Les Bains de Couloubret Les aigües termal d’Acs són les més calentes del Pirineu. Arriben a brollar a 77º. Riques en sofre, es consideren bones per a les malalties reumàtiques i respiratòries. Aquest és un dels pocs balnearis francesos oberts tot l’any. Els banys de Couloubret estan dissenyats com un homenatge a aquest llegat romà. Aquí l’aigua es troba entre 33 i 38º en les diverses piscines del complex. A la planta baixa, sota una gran cúpula de vidre, trobem la piscina central de 200 m, envoltada de columnes vermelles i 4 alcoves laterals equipades amb dolls d’hidromassatge, bombolles i guèisers. També hi trobem uns banys romans, amb un frigidarium, caldarium i vaporarium, una zona de saunes nòrdiques i un espai tranquil d'estil oriental.

Però la part que més ens agrada són les piscines exteriors. Hem arribat nevant i no deixa de nevar i gaudir de l’aigua calenta sota la neu és una meravella. Hi ha dos nivells a l’exterior. La piscina de baix està dissenyada com un amfiteatre i equipada amb corrents, colls de cigne, banyeres d’hidromassatge i guèisers i la de dalt és la piscina panoràmica, també equipada i amb una terrassa solàrium (que evidentment, avui, sota la nevada, ningú no aprofita). L’entrada (1 8,50 euros per dues hores a partir dels 1 6 anys) permet l’accés a totes les piscines interiors i exteriors. També es poden reservar tractaments a part.

Rutes del món

Fem nit a Tarascon, a La Manoir d’Agnes, una elegant residència del segle XIX construïda per una família burgesa de l’Ariège. És una mansió d’estil anglès renovada fa 1 0 anys per convertir-la en un encantador hotelet de 3 estrelles amb 1 5 confortables habitacions de grans finestrals amb un bany totalment actualitzat. No hi trobareu grans luxes però sí molta personalitat i tranquil·litat, amb una sala d’estar on us hi trobareu com a casa vostra. Sopem al restaurant de l’hotel, La Table d’Agnes, regentat pel chef Jean Cazorla, que ofereix una cuina de temporada amb producte local, generosa i delicada. Aquí podem tastar uns exquisits ravioli de vieira, foie, una llaminera de vedella amb ceps o un ànec glassejat amb mel, entre altres plats deliciosos.

Rutes del món

HAUTES PYRÉNÉES La Vall de Louron / Loron El matí ens portarà cap a la idíl·lica vall de Louron, amb els seus petits poblets envoltats de cims imponents. El paisatge nevat és de postal. Ubicada al cor dels Pirineus, a cavall entre l’Alta Garona i els Alts Pirineus, aquesta vall i els seus 1 5 nuclis habitats han sabut mantenir l’essència de l’autèntic Pirineu tot i els canvis als quals s'han vist obligats per adaptar-se als nous temps. Fins als anys 70, l’agricultura i la ramaderia havien estat les principals activitats econòmiques de la vall, però ja no n’hi havia prou. Per evitar el despoblament i l’abandó dels pobles es va decidir potenciar el turisme, emprenent diverses iniciatives. Es va crear el llac Génos-Loudenvielle al centre de la vall i es van obrir les estacions d’esquí de Peyragudes (on es va filmar la pel·lícula de James Bond “El demà no mor mai”) i Val Louron . Alhora es va desenvolupar infraestructura turística – allotjaments i restaurants- però d’una manera harmoniosa, cosa que ha dut la Vall a rebre el segell de Ciutats i països d’Art i Història del Ministeri de cultura. A més, l’aïllament històric de la vall els ha permès preservar les valuoses pintures de les esglésies romàniques, que es van salvar de les destrosses provocades en altres llocs del país per les guerres de religió i la Revolució Francesa.

Loudenvielle / Lodenvièla és la població

principal, amb uns 300 habitants. Aquí es troben els comerços i serveis principals de tota la vall. Als afores de Loudenvielle s'ubica el centre termal Balnéa , inaugurat l'any 2000.

Rutes del món

Amb 4000m2, ja des dels seus inicis Balnéa es va convertir en el primer complex termal del Pirineu francès. La seva situació, al bell mig de la vall, a la vora del llac i envoltat de muntanyes, ja és tot un encert. Capta la seva aigua a 33º de les fonts de Saoussas, a 600 metres de profunditat, cosa que la fa rica en oligoelements. És un centre modern i contemporani, amb totes les comoditats, i pensat per a gent que combina l’activitat a la natura – senderisme o esports de neu- amb la relaxació. Posar-se a remull a 38 graus en un dels banys exteriors amb vistes a les muntanyes és una manera fantàstica d’acabar una jornada. Dues piscines interiors - els banys amerindis i els banys

romans-, es completen amb les dues piscines exteriors – els banys japonesos i els banys inques. Decorats en fusta i amb tòtems, els banys amerindis estan enfocats a gaudir-ne en família (es permet l’entrada de nens des dels 9 mesos), amb activitats divertides i dinàmiques: dolls, bombolles, dutxes, cascades.... També familiars són els banys inques, a l’exterior, connectats amb els amerindis per un túnel. Aquesta piscina de 85m2 decorada a l’estil d’un temple i amb vistes a les muntanyes, compta amb un carril de natació a contracorrent, hidromassatge, jacuzzi i dolls i música de fons.

Rutes del món

Ja restringits a majors de 1 2 anys trobem dos espais. A l’interior, els banys romans, amb un entorn de pedra i fusta, sota una gran cúpula vidre amb vistes directes a les muntanyes, són, com el seu nom indica, d’inspiració grecoromana. Una gran cascada ens dona la benvinguda a la llacuna central a 32º amb el seu joc de dolls i bombolles. Més recollits queden el bany musical, dins una cúpula de fusta, i els espais del caldarium (36°) el frigidarium (1 8°) i el tepidarium (hidromassatge a 33°). I també el hammam, sota una volta de pedra. L’altre espai són els fantàstics banys japonesos exteriors, amb tres piscines panoràmiques a entre 33 i 40 graus connectades entre sí, al bell mig d'un jardí d’inspiració zen – que nevat és sublim. Estan connectades amb l’interior per un túnel d’aigua a 33º per facilitar la transició entre espais. Cada piscina està equipada amb dolls per fer massatges a diferents zones del cos. I aquí les vistes dels cims imponents que envolten la vall de Louron són excepcionals.

Finalment l’espai tibetà, en un pis superior sobre els banys romans, està reservat als tractaments (30 variants personalitzades per a majors de 1 6 anys).

Rutes del món

Després de dinar al restaurant de Balnéa (un dels paquets inclou entrada a l’espai termal i menú), anem a fer una descoberta dels voltants de Loudenville amb raquetes amb la Caroline David, una guia local.

Rutes del món

Saint Lary / Sent Lari e Sola Aquest poble dels Hautes Pyrènèes d’uns mil habitants està ubicat a 830m d’alçada, al cor de la Vall de l’Aure. Està dominat per l’estació d’esquí, a la qual s’accedeix directament amb 2 remuntadors: el telefèric del Pic Lumière i el Telecabina de Vignec. Tot i concentrar els allotjaments per a l’estació, Sent Lari ha sabut mantenir l’essència de poble, amb façanes de pedra i fusta i estructures que no arriben a passar dels 3 pisos. Nosaltres ens allotgem al Mercure , un hotel 4* de 65 habitacions situat a 50m del telefèric. I aprofitem per fer-nos un massatge al seu spa Sensoria Nuxe, que

s’alimenta de fonts termals naturals. El Sensoria ofereix diversos tractaments personalitzats al seu espai termal, accessible directament des de l’hotel -surts de l’habitació amb el barnús ja posat i esperes tot prenent un te tranquil·lament en una gandula.

Rutes del món

Després del massatge, que ens ha deixat com nous, anem a sopar a La Grange , un restaurant local amb una decoració amb regust de muntanya - llar de foc i parets de pedra, objectes decoratius vintage i mantells a quadres. És un altre exemple de cuina de productes locals de temporada amb receptes casolanes, sense escarafalls. El xef Nicolas Audiban ofereix autèntics plats pirinencs aportant el seu toc personal, jugant amb les textures i els sabors dels productes del país. Aquí podem tastar, per exemple, una garbure - la sopa típica de la zona, que és una mena d’escudella de verdura i carn-, peix de riu local o un guisat de porc negre de Bigorra. El Porc Negre de Bigorra és un porc autòcton del Pirineu Central, característic per la pell negra i les orelles horitzontals

que viu en llibertat al territori de l’Alt Pirineu, Gers i Haute Garona, pasturant en petits ramats per prats i sotabosc. S’alimenta d’herba, gla, castanya, i altres recursos de l’entorn natural. Va estar a punt de desaparèixer perquè era de creixement massa lent i massa improductiu, poc adequat per a l’agricultura moderna intensiva i els estàndards de consum industrial que exigeixen un engreix ràpid. El 1 981 tan sols en quedaven 34 truges i 2 mascles. Va ser un grup de ramaders locals que en va impulsar el renaixement, que ara comença a donar els seus fruits. El Noir de Bigorre produeix un greix de bona qualitat degut a la concentració d'àcids grassos oleic i linoleic, molt beneficiosos, que ajuden a la prevenció de malalties cardiovasculars. Aquestes qualitats nutricionals es veuen afavorides pel mètode de cria i alimentació escollit pel col·lectiu Padouen, que s’encarrega de perpetuar la història i la reproducció del Porc Negre de Bigorra sota el compromís dels criadors de seguir una criança natural i raonada que respecti l'animal i li doni temps per créixer al seu propi ritme durant 1 2 mesos, pel cap baix, alhora garantint una alimentació saludable amb cereals no transgènics, herba, fruites, glans, castanyes...

Rutes del món

Pic du Midi, el far dels Pirineus La pujada en telecabina al Pic di Midi des de La Mongie (que salva un desnivell de 1 077 metres) és un trajecte fascinant en totes les èpoques de l’any. A l’hivern, coincidireu amb els esquiadors que es llencen des de dalt el cim o des de l’estació intermitja al Pic de Taoulet. A dalt, en un dia clar i radiant com el que tenim la sort d’enxampar nosaltres, la vista no té preu. El Pirineu nevat en tot el seu esplendor s’obre als nostres peus. Literalment si ens aventurem sobre el Ponton dans le Ciel, una passarel·la de vidre de 1 2m instal·lada fa poc més d’un any, que s'estén sobre el buit en un costat de la gran terrassa de 760m2.

Els 2877m del Pic de Miedia de Bigòrra (que és el seu nom en occità) el converteixen en un espectacular balcó sobre la gran serralada i la puresa de l’aire i la manca de contaminació lumínica en un mirador cap al cel i les estrelles. És per això que ja al s. XVIII, François de Plantade, Monge i D’Arcet hi van començar a analitzar l’atmosfera i a observar els astres. La construcció de l’observatori es va iniciar el 1 870 i va trigar 1 2 anys, en unes condicions extremes com podeu imaginar. Avui hi trobem cinc telescopis en cinc cúpules, incloent-ne un de 1 06cm instal·lat per la NASA per fer fotos de la superfície lunar en preparació de les missions Apol·lo i el telescopi Jean Rösch per a l’estudi de las superfície solar, a més d’un coronògraf - aparell que serveix per estudiar la corona solar.

Rutes del món

Obert al gran públic el 2000, està declarat Grand Site de France i Reserva Internacional del Cel Estrellat. L’àrea construïda en total cobreix 1 0.000m2 en sis nivells, amb 5 km de passadissos. Hi trobem el planetari més alt d’Europa, al cor de la cúpula de Baillaud, en el qual s'hi projecta una pel·lícula que ens explica la història de la construcció de l’observatori i un espectacle visual que ens endinsa als secrets de l’univers. A més a més tenim el museu, totalment renovat recentment i amb una novetat que ens permet fer una visita virtual amb l’ajut d’una tauleta, l’HistoPad, seguint els passos dels primers científics – per veure com eren la cuina, la biblioteca, els dormitoris. Un passeig interactiu que ens permet manipular instruments mentre

descobrim la vida a l’observatori i juguem a trobar el coronògraf inventat per Bernard Lyot. A la plataforma també hi trobem dues sales de reunions amb una vista que treu l’alè, i les habitacions per aquells que vulguin viure una nit màgica a tocar dels estels (Atenció: la llista d’espera es de més d’un any perquè només hi ha lloc per a 27 persones).

Rutes del món

Nosaltres dinem al restaurant panoràmic del xef Marc Berger, que amb el seu equip crea un menú amb plats de qualitat elaborats amb producte local, que inclou el Porc Negre de Bigorra o la Truita de LauBalagnas, amb la dificultat afegida de l’altitud. Poca broma, a 2800m l’aigua bull a 92º i complica la cocció dels aliments, que, a més, s’assequen més de pressa per la manca d’oxigen. Per acabar-ho d’adobar, tota la cuina és elèctrica. Tot i així, la qualitat del menú del Pic du Midi és excel·lent.

Rutes del mรณn

Rutes del món

Bagnères de Bigorre /Banheras de Bigorra El nom de banyeres ja és una pista indicativa de l’activitat termal de la zona. Les aigües que s’extreuen a 200 metres sota terra i brollen a 50º són riques en calci, sulfat i magnesi – amb propietats analgèsiques, antiespasmòdiques i relaxants. Els romans la van batejar , la ciutat de les aigües, i precisament aquest nom és el que homenatja l’establiment al qual ens dirigim, Aquensis.

sáÅìë

^èìÉåëáë

Aquest spa s’estructura al voltant d’un gran saló de fusta amb un sostre de vidre, que a nosaltres ens recorda una sala vikinga però que en realitat vol imitar un bosc amb els troncs i les branques dels arbres. Dins aquest espai trobem la gran piscina - amb uns divertits remolins que et fan giravoltar, cascades i dolls distribuïts per tot el voltant. Adjacent a aquesta sala hi ha la piscina de relax, un espai amb hidromassatges i música subaquàtica, que s’escolta al submergir el cap sota l’aigua. Si et deixes flotar, gaudint de la música, la tranquil·litat és total. Realment relaxant. Al mateix nivell, també al costat de la piscina principal, hi ha el hammam, i hem de dir que és el hammam que més m’agrada de tots els balnearis visitats a la ruta. A l’entrada podem servir-nos un te abans d’endinsar-nos dins la boira d’aquest bany d’estil àrab fins la petita piscina del fons. Podem triar descansar asseguts o estirats a les rajoles calentes sobre la tela que ens han proporcionat a l’entrada juntament amb la tovallola, el barnús i les xancles, o refrescar-nos dins l’aigua tèbia. O ens podem anar a remullar en algun dels espais individuals. Finalment, al pis superior trobem dues saunes finlandeses a 80º on podrem suar totes les toxines acumulades.

Rutes del món

A la terrassa superior hi trobarem dos jacuzzis a l’aire lliure, al voltant d’un estany que en realitat és el sostre de vidre de la sala principal, cobert d’aigua. I unes gandules per descansar amb vistes al poble (quan fa bon temps, és clar). Al pis entremig, estructurat en forma de balconada oberta sobre la piscina, es troben les sales de tractament. Aquí tan sols poden accedir-hi les persones que hagin reservat un tractament – gràcies a un dispositiu que els permet pitjar el botó d’accés restringit del segon pis de l’ascensor, cosa que garanteix la intimitat dels clients.

L’Aqua Pass de 2h– que inclou barnús, sandàlies i tovallola- surt per 1 7,50 euros. L’establiment també ofereix familiars a diferents preus.

paquets

Hi ha diversos cims “du midi” a França (el de Bigorra, el d’Aussau, l’Aguille...). Eren el punt de referència geogràfic per als pagesos que al migdia tornaven cap a casa de treballar els camps.

Rutes del món

Cauterets /Cautarés Les fonts de Cauterets es caracteritzen pel seu contingut en sofre i silicat de sodi, bons per al tractament de les malalties respiratòries, el reumatisme i les malalties de la pell, entre altres. Ubicada al peu del circ de Lys, Cauterets va protagonitzar una era daurada dels balnearis en tota regla. Els Banys de César (inaugurats el 1 843), el Grand Hôtel d'Angleterre i el Grand Hotel Continental es van construir en aquella Belle Epoque que va deixar un gran llegat arquitectònic al poble. Visitants famosos com George Sand, Chateaubriand o Victor Hugo i llavors no tan famosos, com la mateixa Bernadette Soubirous (abans que se li aparegués la verge a Lourdes), nobles i fins i tot reis van passar per aquí buscant les propietats de les aigües termals.

I al segle XX va arribar l'estaciò d'ski. El Club d’Ski Cauterets es va fundar el 1 907 i ja el 1 91 0 el poble va acollir el campionat nacional de França d'aquest esport. Val la pena fer un passeig pel poble per admirar la seva arquitectura i els seus balcons de ferro forjat. La vella estació de tren de 1 901 , declarada monument històric, herència de la desapareguda línia ferroviària Pierrefitte-Cauterets, abandonada el 1 949 i transformada avui en via verda; l’antiga estació del telecabina construïda per l’equip d’Eiffel; l’església; els Banys César, la Rue Richelieu i la Rue de la Raillère, eix històric de la vila; el Chalet Galitzine; el Boulevard Latapie-Flurin amb edificis emblemàtics de finals del s.XIX; l’Hotel d'Angleterre, el Continental i el Casino Club, o el petit mercat cobert de ferro.

Rutes del món

Foto: Cauterets.com

Arribar al restaurant O! Regent, a una cantonada de l’hotel on ens allotgem, és tota una odissea perquè els carrers estan totalment glaçats. Altre cop cuina local, amb una carta molt variada (amb ostres). Ens allotgem a l’encantador hotel Le Lion d’Or, ubicat en una casa de 1 840 en ple centre del poble i regentat per la mateixa família des de 1 91 3. Amb 1 8 habitacions distribuïdes per diversos pisos, està íntegrament decorat amb regust vintage i mobles antics conservant el seu caràcter autèntic. Els quadres de les parets, les escales i terres de fusta, les cortines... són detalls que aporten calidesa a l’establiment. L’esmorzar al petit menjador és molt casolà, amb pastissos de casa, formatges, embotits, pans, croissants artesans - fins i tot els iogurts són casolans, servits amb pot de vidre.

Rutes del món

Foto: Cauterets.com

A tan sols 7km de Cauterets es troba un altre Grand Site de France, el Pont d’Espagne , que forma part del Parc Nacional dels Pirineus, el més antic de França. Ubicat sobre la vall Jeret a l’encreuament entre dos rierols de muntanya i tres valls, amb nombroses

Foto: Cauterets.com

cascades i salts d’aigua. És un punt de partida de nombroses rutes de senderisme a l’estiu. Dos telecabines permeten pujar al llac de Gaube, a 1 725m d’alçada, un paratge d’alta muntanya al peu del Vignemale (que es reflecteix en les aigües del llac alpí).

Rutes del món

Estació de Lys A la petita estació d’esquí de Lys, amb 20 pistes i 36km en total, situades a una alçada entre el 1 730 i els 2450 metres, s’hi pot pujar directament amb el telecabina des de Cauterets mateix. Nosaltres hi pugem a dinar al restaurant de Cirque du Lys. Obert el 201 6 respon a la filosofia d’oferir una gastronomia de qualitat (fugint del tòpic del menjar escombraries i car de les estacions d’esquí). Amb capacitat per a 600 serveis 1 80 persones assegudes alhora- tots els plats que ofereix, tan dolços com salats, s’elaboren a la cuina del restaurant amb

productes locals i ecològics. Tot i que la manera com funciona el servei respon més a l’estil de restaurant ràpid, podem triar plats com l’estofat de vedella (bio) amb gerds, el tajin de xai amb safrà o l’hamburguesa d’ànec del Gers. Una particularitat única d’aquest restaurant és el seu vi. En un experiment, es van enterrar 1 200 ampolles de blancs i negres del castell de Lugey (Bordeus) sota 5 metres de neu a 2.400 m d’altitud durant 6 mesos. El resultat va ser que van envellir prou com per poder-les degustar la temporada següent, un sistema únic de maduració al món.

Rutes del món

Les bains du rocher L’aigua termal de Cauterets, de composició sulfurosa, brolla a entre 53 i 60 graus. Als banys de Rocher, un espai de 2500m2, les piscines estan a 35-38 graus, tant les interiors com l’exterior - al peu mateix del vessant muntanyós.

La lluminosa piscina interior, dins un cúpula de vidre amb vistes, està equipada amb llits de bombolles, dolls, guèisers, jacuzzis, igual que la llacuna exterior d’acer inoxidable. En un pis superior tenim les diverses saunes i una sala de repòs per relaxar-nos tranquil·lament.

Rutes del món

HAUTE GARONNE Luchon / Banheras de Luishon Bagnères de Luchon (2500 habitants),

popularment anomenada Luchon, sempre ha estat una ciutat balneària. Els primers banys els van construir... A veure si ho endevineu? Sí, els romans, que van fundar la ciutat l’Ilixion (que vol dir Deessa de les Aigües). , deien, que vol dir _~äåÉìã

iáñçåÉåëÉ

kÉ~éçäáíÉåëÉ éêáãìã Ä~åóë

ÇÉ

iìÅÜçå

ëµå

éçëí Éäë

Éäë

ãáääçêë

ÇÉëéê¨ë

ÇÉäë ÇÉ k¶éçäë

Després de la caiguda de l’imperi van quedar una mica abandonats durant uns segles. El 1 759 el Baró d’Etigny va aterrar destinat a Luchon i els va reobrir. El tercer duc de Richelieu seria el primer visitant il·lustre, i tornaria poc després amb la cort. Les antigues havien ressuscitat. Ä~äåÉ~

La popularitat dels banys va atraure personalitats il·lustres, com l’emperadriu Eugènia, Napoleó III, Gustav Flaubert, Guy de Maupassant o el rei Alfons XIII d’Espanya, entre altres. L’arribada del ferrocarril i la construcció del casino a finals del s. XIX encara va contribuir més a la popularitat de Luchon entre els turistes cosmopolites fins als anys 20. D’aquells temps en queda una notable arquitectura. Podem percebre ràpidament aquest esplendor passat fent un volt per les Allées d’Étigny, l’avinguda principal que connecta amb les termes, i on es concentren els bars i els restaurants.

Rutes del món

Les Termes de Luchon Hi ha 48 fonts termals a Luchon, que varien en composició i temperatura (dels 1 7 als 65º), però destaquen principalment per sulfat de sodi. Aquestes aigües sulfuroses tenen propietats cicatritzants i són ideals per tractar problemes respiratoris i reumatismes. La que va ser la primera estació termal en obrir als Pirineus està ubicada al Parc des Quinconces, una gran plaça amb uns enormes cedres del Líban, sequoies, tuies, catalpes i flors de mitjan segle XIX. Aquí comparteixen espai l’edifici Chambert de 1 848, erigit sobre els banys romans originals, i el Pavelló Imperial, de 1 954, que dona accés a la piscina i a l'increïble Vaporarium. La característica més destacada i que fa úniques a Europa les termes de Luchon és el seu Vaporarium natural (obert al públic el 1 929). És un hammam natural creat per l’efecte de la filtració de l’aigua calenta dins la roca que fa emanar el vapor de sofre, que inunda uns túnels de 1 50 metres, creant una sauna a una temperatura d’entre 35º i 45º dins una cova. S’aconsella no passar-hi més de 1 5 minuts i treure’s joies, arracades i qualsevol altres ornament corporal – el vapor de sofre és altament corrosiu amb els metalls. Però en contrapartida és bo per la pell i les vies respiratòries. Per compensar la suada, i després de dutxar-nos, ens relaxem a la piscina termal central i una més petita de lateral. Però Luchon també conserva l’edifici Chambert, destinat a les cures i la part medicinal. Aquí ens trobem amb aquella imatge amb la que hem iniciat aquest reportatge, la del balneari noucentista, amb les banyeres individuals de tractament, les sales de cures per a malalties respiratòries –com una sala de gargarismes; això sí, totalment actualitzat.

S'hi ofereixen programes específics per a tot tipus de dolències, des de fibromiàlgia, a reumatismes, artrosis, amb prescripció mèdica... I tractaments de cromoteràpia o fangs. Aquest no és l’spa de relax per després d’una jornada intensiva. És el balneari de salut, per venir a curar-se. A la

font central del atri d’accés a l’edifici Chambert, trobem diversos sortidors oferint aigua de diverses fonts, amb les seves respectives propietats. També s'hi ofereixen una sèrie de tractaments d’estètica i massatges.

Rutes del món

Sopem al restaurant Tute de l’Ours, a Allées d’Etigny, un local de fusta amb ambientació de muntanya i esquí, que ofereix una carta variada de cuina local i tradicional. Dormim a l’Hotel Panoramic, un acollidor establiment Gay Friendly de 3 estrelles amb 24 habitacions situat davant l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció a l'inici de les Allées d'Etigny.

Rutes del món

Superbagnères Ha arribat el darrer dia de la nostra ruta pirinenca. Però abans de tornar cap a casa ens queda una darrera visita. Ens enfilem per una carretera panoràmica des de Luchon per l’espectacular Vall de Lys. No us penseu que el seu nom té a veure amb la flor homònima. De fet, prové de “la lit”, que vol dir l’allau. I amb la nevada que ha caigut, és millor no pensar-hi. La Vall, entre els muntanyes de Cabrioules, s’engorja fins la cascada de l’Enfer i és el punt de partida de les ascensions al pic de Maupas (31 09). Nosaltres seguim la carretera serpentejant fins als 1 800 metres d’altitud, on es troba Superbagnères, la primera estació d’esquí creada als Pirineus (la segona de França). El petit tren cremallera que la connectava als inicis amb Luchon va cessar l’activitat el 1 966 després que es construís la carretera. Des del 1 993 s’hi pot pujar en telecabina directament– que de fet era la nostra primera intenció però el propietari de l’Hotel Panoramic ens ha aconsellat, sàviament, l’alternativa.

Fa un dia esplèndid i decidim dinar a la terrassa del restaurant La Chapelle, ubicat en una vella església dels anys seixanta la immensa creu de pedra que s’alça davant nostre és un indicatiu innegable dels orígens de la construcció. Les vistes a la vall són magnífiques i mentre dinem podem observar un grup d’ala deltes que es llencen avall des de molt a la vora .

Temps just per un cafè abans d'acomiadar-nos del Pirineu; ens espera un trajecte de gairebé 5 hores de cotxe fins a

Barcelona, creuant la Vall d’Aran. Però tornem a casa renovats!

Rutes del mรณn

Rutes del món

BALNEARIS DELS PIRINEUS INFORMACIÓ PRÀCTICA Com arribar La nostra ruta en cotxe des de Barcelona (uns 1 700km en total) ens va portar per la Cerdanya via túnel del Cadí cap a Ax-lesThermes d’entrada i per la Vall D’Aran, passant el coll d’Aran, de tornada. A l’hivern és imprescindible portar cadenes per no quedat atrapat a la carretera.

On menjar Le Chalet

https://le-chalet.fr/ La Table d’Agnes

www.manoiragnes.com La Grange

www.restaurant-saint-lary.com Pic du Midi

http://picdumidi.com/?lang=es O! Regent

www.cauterets-leregent.com/restaurantbar-cauterets.html Estació de Lys

www.n-py.com/es/cauterets Tute de l’Ours 22 allées d'Etigny – Bagneres de Luchon La Chapelle

https://lachapellesuperbagneres.wordpress.com

Rutes del món

On dormir La Manoir d’Agnes (Tarascon)

www.manoiragnes.com Mercure (Saint Lary)

https://mercuresensoria.fr Le Lion d’Or (Cauterets)

http://hotel-cauterets.fr/es/ Hotel Panoramic (Luchon)

www.hotelpanoramic.fr/es/

Banys Regió de l’Ariège Ax-Les-Thermes: Bains de Couloubret

www.bains-couloubret.com Regió dels Hautes Pyrénées Loudenville: Balnéa.

www.balnea.fr

Saint Lary: Sensoria Nuxe

https://mercuresensoria.fr Bagnères de Bigorre: Aquensis

www.aquensis.fr

Cauterets: Les bains de Rocher

www.bains-rocher.fr

Regió de l’Haute Garonne Bagnères de Luchon: Les Thermes de Luchon

https://thermes-luchon.fr

Rutes del món

Altres activitats Raquetes a Loudenvielle: Caroline David. carolinedavid65@gmail.com

www.randocarline.fr

Més informació:

www.lespyrenees.net

www.cauterets.com/es/

www.ariegepyrenees.com

http://es.luchon.com/