EL LLEGAT ARQUEOLÒGIC DE NÀPOLS I LA CAMPÀNIA Text: Glòria Barrobés. Fotografies: Glòria Barrobés, David Bigorra i Àngel Bigorra
Rutes del món
El Vesubi s'alça al fons per damunt el temple d'Isis, a Pompeia Era un dia com un altre a Misenum, base de la flota romana a la Campània. El prefecte Gaius Plinius Secundus treballava tranquil·lament quan la seva germana Plínia el va venir a avisar d’un núvol tot estrany que havia aparegut a l’horitzó. Encuriosit, Plini, que era militar però també naturalista i home de ciència, va sortir a guaitar. Efectivament, hi havia un inusual núvol, força espès, que a més, semblava emergir d’una de les muntanyes costaneres. Amb la seva curiositat científica, es disposava a investigar-ho quan va rebre un missatge de la seva amiga Rectina des de la petita ciutat d’Herculaneum demanant auxili perquè alguna cosa molt estranya passava amb la muntanya i estaven molt espantats. Així doncs, el comandant va salpar amb cinc naus del port de Misenum per anar a evacuar la població. No hi arribaria mai. Herculaneum quedaria sepultada sota
25 metres de material piroclàstic. A pocs kilòmetres d’allà, una altra ciutat quedaria enterrada sota la cendra, un port comercial provincial de poca rellevància anomenat Pompeia. Era el 24 d’octubre del 79 de la nostra era i la muntanya que treia fum, com molt probablement haureu endevinat, era el Vesubi. La seva erupció va durar dos dies i va arrasar tot allò que hi havia a la seva falda, canviant la configuració geogràfica de la costa - que es va desplaçar 400 metres més endavant. Aquella terrible catàstrofe ha passat a la història perquè ens ha deixat un llegat arqueològic impagable a la zona dels voltants de Nàpols, dins una regió, la Campània, rica en història – va ser zona de pas d’etruscs i samnites abans de formar part de la Magna Grècia i de l’Imperi Romà-, en natura, tradicions i gastronomia.
Rutes del món
NAPOLI Comencem la nostra ruta a la ciutat de Nàpols amb una pizza – patrimoni de la UNESCO. Arribar i moldre. A Le Sorelle Bandiera, molt a prop del que popularment es coneix com Spaccanapoli – el carrer que coincideix amb un dels tres decumani grecoromans de l’antiga Neapolis i que parteix la ciutat en dos. Aquesta zona és l’ànima del casc antic i passejant pels seus carrers ens submergim en el batibull de la vida napolitana: gent caminant per tot arreu, músics de carrer, un senyor cantant des d’un balcó, parades de dolços i processons amb verges, esglésies com bolets, animades terrasses. Nàpols és una ciutat per viure-la i aturar-se a cada cantonada amb una nova sorpresa. L’estreta via de San Gregorio Armero és una visita obligada amb les botigues d’elaborats pessebres tradicionals napolitans, un art que es remunta al s.XVIII, amb unes escenes quotidianes tan fidels a la realitat que els originals serveixen per estudiar què menjaven, com vestien i fins i tot les malalties de
l’època observant les figures. Es pot dir que són veritables documents històrics. En aquest barri hi trobem Napoli Sotterranea, un complex de túnels i cambres que es va començar a formar quan els grecs extreien la pedra de sota terra per construir els seus palaus. Van anar deixant cavitats i túnels que els romans van reconvertir en cisternes, que encara es poden veure avui. Algunes eren privades i d’altres públiques i tan sols s’hi podia accedir a través dels pous – baixaven els esclaus a fer manteniment. Més endavant serviria com a refugi antiaeri durant la Segons Guerra Mundial. Els napolitans es van revoltar contra els nazis el setembre de 1 943, fet que es coneix com els Quatre Dies de Nàpols, després de canviar de bàndol. Així doncs després d’haver patit atacs aliats ara els tocaria patir els atacs alemanys. De fet, anys després d’acabada la guerra encara hi havia napolitans que dormien al carrer, al solar on havia estat la seva casa.
Rutes del mĂłn
Una de les cisternes de Napoli Sotterranea
Un tradicional pessebre napolitĂ El Palau Reial
Rutes del món
El Castell de'llOvo, al port
Un dels pous de les cisternes puja fins l’església de Sant Paolo Maggiore , que s’alça al punt on hi havia l’antic fòrum romà. Les cases del carrer adjacent estan construïdes sobre les restes de l’antic teatre, aprofitant els murs romans del s. IdC. Els romans sabien construir i els murs eren sòlids, combinant la pedra plana i el morter amb els maons de tova volcànica en forma de rombe – l’anomenat opus reticulatum- a prova de terratrèmols. Aquesta era una zona de forta activitat sísmica. Prova d’això és que aquesta construcció en opus reticulatum l’observarem a tots els jaciments que visitarem. Altres racons de Nàpols que nos ens podem perdre són la gran Piazza del Plebiscito , flanquejada a una banda per la Basílica dedicada a Sant Francesc de Paula, que recorda al Pantéo de roma per la seva forma circular, amb una volta de 53 metres d’alçada. L’exterior destaca per amb una característica i monumental porxada semicircular amb columnes. A l’altra banda de la plaça s’alça el Palau Reial, que va ser residència dels Borbons al s. XVIII.
Les Galeries Umberto són una gran galeria comercial construïda el s. XIX en forma de creu i coberta amb una gran cúpula de vidre i acer. El Castell dell’Ovo és el més antic de la ciutat. El seu nom prové d’una llegenda segons la qual tota la fortalesa s’aguantava sobre un ou que hauria col·locat el poeta Virgili. Està ubicat en un illot tocant al port, on es va fundar l’antiga colònia de Parthenope al S. VIII aC. Al s. I el cònsol Romà Luci Licini Lucul·le adquiriria els terrenys per fer-s’hi una vil·la, que seria fortificada al s.V. Va fer funcions de presó, monestir i fortalesa defensiva. La Catedral di San Gennaro , patró de la ciutat, es va començar a construir el s. XIII sobre una edificació anterior i combina elements gòtics i barrocs. La capella guarda la sang del sant que segons la tradició, cada 1 9 de setembre es liqua. L’any que això no passa ocorren grans desgràcies – ha coincidit, per exemple, amb la Segona Guerra Mundial, entre altres catàstrofes.
Rutes del mรณn
Les galeries Umberto
Rutes del món
La Basílica de San Francesco di Paola, a la Piazza del Plebiscito L’art dels pizzaioli napolitans és una pràctica culinària que consisteix en preparar la massa de pizza i coure-la al forn de llenya en quatre etapes, una tècnica nascuda a la Campània. A la regió, actualment hi viuen uns 3000 pizzaioli. El 201 7 la UNESCO el va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Rutes del món
ALS VOLTANTS DE NÀPOLS POMPEIA, HERCOLANEUM I OPLONTIS El conjunt format per aquest tres jaciments va ser declarat Patrimoni de la UNESCO el 1 997 per ser “un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenir equivalent enlloc del món”. I és que, realment, aquests tres jaciments ens permeten fer-nos una idea de com era la vida quotidiana romana fa dos mil anys. Pompeia, el port comercial Imaginem que som un comerciant del s.I, arribem a un port provincial, no gaire important. Entrem per la Porta Marina a fer la nostra parada, a comprar o vendre- vi, oli d’oliva, garum- abans de continuar cap a Germania. Hi ha comerços, hi ha restaurants, banys, prostíbuls, termes, teatres. Ara imagineu aquest moment congelat en el temps durant dos mil·lennis. Benvinguts a Pompeia. El que avui és un dels jaciments arqueològics més famosos del planeta al seu dia va ser una ciutat costanera qualsevol en realitat, al peu d’una muntanya. I hauria passat a la història sense pena ni glòria, probablement, si no hagués estat per aquella muntanya. En temps dels romans no hi havia memòria històrica de cap erupció, el mont Somma, l’antic cràter havia
col·lapsat uns 25 mil anys enrere i d’aquella erupció n’havia sorgit el mont Vesubi. Els ciutadans de Pompeia no podien saber que vivien al peu d’un polvorí. La primera indicació va ser un terratrèmol l’any 62. La ciutat havia patit danys i part de la població ja havia marxat, de fet, per culpa del terratrèmol quan el Vesubi va entrar en erupció, la tardor de l’any 79 – durant molt de temps s’havia cregut que va ser a l’agost perquè així ho narra Plini però les descobertes durant les excavacions indiquen que ja s’havia fet la verema i una inscripció trobada recentment permet confirmar la data del 24 d’octubre. Primer va ser una explosió de gas i aigua, que va aixecar una columna de 30km d’alçada a primera hora de la tarda. El vent bufava en direcció a la ciutat que va quedar a les fosques. Els habitants, espantats, es
Rutes del món
El
íÜÉêãçéçäáìã
d'Asellina un dels 1 50 que hi havia a la ciutat abans de l'erupció, es va reobrir al públic el 201 0. I
van refugiar dins les cases. I llavors va començar una pluja de cendra i pumicita que va cobrir la ciutat sota una capa densa, que amb les hores va acabar produint esfondraments. Però el pitjor encara havia d’arribar amb la segona fase, el flux piroclàstic que acabaria d’enterrar la ciutat i els seus habitants. Pompeia, fundada pels oscs i ocupada pels etruscs primer i els samnites més tard abans d’integrar-se a Roma amb tota la Campània el 31 0aC, al moment de l’erupció tenia uns 11 .000 habitants. Al jaciment de 66Ha es conserven edificis i espais públics, com el fòrum, banys públics, termes, tavernes, un amfiteatre, un teatre, temples diversos, com els dedicats a Isis, Júpiter o Apol·lo, una palestra i un natatorium, hi trobem una caserna dels gladiadors, per exemple. Però també es conserven moltes cases
privades... Es poden visitar fins a 30 habitatges, a més de les vil·les fora de la muralla, com la Vil·la dels Misteris, del s. II, dins la qual podem apreciar les famoses pintures en el característic color batejat com “Vermell Pompeia”. Dins les muralles, el lupanar, el prostíbul, és un dels edificis més famosos per les pintures eròtiques que decoren les seves parets. Una passejada sobre els empedrat originals ens fan descobrir detalls, com les pintades de propaganda electoral a les parets, les fonts als carrers – que eren alimentades per un aqüeducte-, els (les tavernes on servien menjar preparat) o fins i tot un rètol de “compte amb el gos”, ens permeten imaginar l’ambient quotidià de la ciutat d’una manera molt vívida. íÜÉêãçéçäáìã
Å~îÉå
Å~åÉã
Rutes del mรณn
Rutes del mĂłn
La vil¡la dels Misteris, de la primera meitat del s.II aC, es troba a uns 800 metres del nucli de Pompeia. En va sortir relativament ben parada de l'erupció, conservant parets, sostres i pintures en bon estat.
Rutes del món
Les pintures eròtiques del lupanar Les primeres excavacions es van dur a terme el s. XVIII per ordre de Carles IV, però sense cap criteri arqueològic. En destapar-ho es degradava i feien més mal que altra cosa. No va ser fins el 1 860, que sota la direcció de Giuseppe Fiorelli es va començar a treballar de manera rigorosa i científica. Va ser Fiorelli qui va tenir la idea de fer els motllos de les víctimes, injectant guix líquid als buits que havien deixat els cossos carbonitzats dins la cendra petrificada.
A l’hora de visitar Pompeia cal tenir en compte que és l’excursió estrella dels creuers que s’aturen al port de Nàpols, així que pel matí podem coincidir amb ramats de turistes amb el seu adhesiu. Els vaixells solen marxar a la tarda així que una opció és fer la visita després de dinar. I dedicar el matí, per exemple, a Ercolano.
Rutes del mรณn
Rutes del món
Herculaneum es va preservar sota una capa de 25 metres de material piroclàstic
Herculaneum, la ciutat residencial A diferència de Pompeia, Herculaneum no es va esfondrar sinó que va quedar enterrada sota una capa de 25 metres de material piroclàstic, que va preservar no només els edificis de pedra sinó peces de fusta com mobles, portes i fins i tot aliments. També a diferència de Pompeia, on els ciutadans es van tancar a casa, a Herculaneum s’havien aplegat al port esperant evacuació. 300 esquelets de dones i nenes s’han trobat als porxos que l’any 79 quedaven davant la platja. Els homes probablement devien ser a la sorra esperant els vaixells que mai van arribar. La visita a Herculaneum és impressionant, fins i tot impactant. Estem acostumats a veure jaciments on tan sols queden els fonaments i algunes columnes que ens obliguen a fer grans exercicis d’imaginació o a recórrer a reconstruccions virtuals. Aquí ens trobem amb una ciutat sencera, tal qual - que s’alça dins un immens
forat en mig de la moderna Ercolano, cosa que d'entrada ens permet una panoràmica aèria del recinte. Podem passejar pels seus carrers, entrar dins les seves cases, passejar per les habitacions i patis... veure fins i tot mobles i portes; és una experiència única i irrepetible. Aquest era un poble residencial, de gent benestant, i es nota. És molt famosa la Vila dei Papiri, anomenada així pels més de 1 700 rotlles de paper que s’hi han trobat carbonitzats per l’erupció. Era una de les vil·les més luxoses de la ciutat, ocupant 250 metres i a la part que s’ha excavat s’han trobat, a més de la biblioteca, frescos i escultures de marbre i de bronze. El meu consell és anar-hi amb temps i passejar amb calma pels carrers, gaudir d’una experiència, com ja he dit, irrepetible.
Rutes del món
Prop del jaciment trobem el Museu Arqueològic Virtual , que com el seu nom indica, ofereix una experiència multi-sensorial amb més de 70 instal·lacions multimèdia que recreen l’esplendor de Pompeia, Herculaneum, Baia, Estàbia i Capri. Aquí podrem veure una recreació de l’esmentada Vila dei Papiri en tot el seu esplendor.
https://www.museomav.it
Rutes del mรณn
Rutes del món
Oplontis, la vil·la luxosa Oplontis – dins l’actual municipi de Torre Annunziata-, va ser la sumptuosa residència de Popea Sabina, l’amant de Neró, i constitueix una de les visites que més ens va sorprendre. La part de la luxosa vil·la que s’ha recuperat – va quedar colgada sis metres sota una capa de material volcànic però molts dels sostres van resistir- ens proporciona una idea molt vívida de com vivia l’aristocràcia romana, i creieu-me que no s’estaven de res. 3650 metres quadrats amb estances, patis porxats, salons, habitacions, cuines, petits jardins interiors, unes termes, banys amb aigua corrent, una capella dedicada als lares (els déus domèstics)... Tot guarnit amb pintures d’estil pompeià a les parets i mosaics a terra amb un disseny geomètric senzill - i molt contemporani. Tota una casa d’estiueig, llavors
davant el mar Tirrè, amb una piscina de 61 metres per 1 7 envoltada de jardins. I una piscina termal. Era una vil·la d’ocium opulenta per rebre-hi convidats, que es dedicaven al descans, a la filosofia i a la cultura. Les excavacions sistemàtiques no es van iniciar fins el 1 964 (alguns intents anteriors s’havien hagut de suspendre per diferents motius), seguint criteris moderns i ben documentats. Fins ara només una part del complex ha pogut sortit a la llum perquè la resta queda sota una gran fàbrica del s. XVIII i la ciutat de Torre Annunziata. Una visita molt interessant i molt recomanable, a una hora de Nàpols en tren.
Rutes del mรณn
Rutes del món
Per aquest túnel es va endinsar Enees per anar a consultar la sibil·la de Cumes
CUMES, PUTEOLI I BAIA Cumes, bressol de la cultura Fundada al s. VIII aC, Cumes va ser el primer assentament de la Magna Grècia , com es denomina al conjunt de colònies gregues a la península itàlica – que es van estendre fins la Toscana- i Sicília. Atacada pels etruscs i ocupada pels samnites finalment va acabar en mans de Roma el 338 aC. En aquells primers temps Cumes va ser la ciutat important, més que Roma, i va promoure la fundació d’assentaments, com Sorrento i Puteoli, en promontoris per controlar el golf de Nàpols, i de Baia, com a port i base de la flota. Al final de la República atreia als romans benestants, que van establir les seves segones residències a Baia, Bauli i Misenum. Al jaciment de l’antiga ciutat destaquen el Temple d’Apol·lo i l’Antre de la Sibil·la . Les sibil·les eren les sacerdotesses del déu Apol·lo, dones amb virtuts profètiques que vivien en coves. Va ser precisament la Sibil·la de Cumes la més important i famosa en la mitologia romana. Explica Virgili que Enees, tornant de Troia va passar per Cumes i es va aturar al temple, que
havia construït l’arquitecte Dèdal després d’abandonar Creta. Segons la llegenda el fundador de Roma va consultar la Sibil·la. Aquesta regió es considera un bressol de la cultura romana, perquè els romans s’hi van emmirallar i van copiar els grecs, que havien fundat ciutats per tot el Mediterrani. Cuma, Puteoli, Napoli, Paestum... van ser primer assentaments de la Magna Grècia. Tot seria devorat, digerit i assimilat per l’àguila romana. Per tant podem dir que aquestes pedres són la base de la cultura occidental, que els romans estendrien per tot l’Imperi des d’aquí. Ens endinsem al cau de la Sibil·la, un túnel al final del qual hi ha el punt on la pitonissa predeia el futur, a base d’endevinalles ambigües que cada qual interpretava com volia. Una teoria afirma que el túnel, en realitat, és d’època romana i servia per controlar el port. A nosaltres ens agrada més la part mística de la història.
Rutes del món
Puteoli, la ciutat dels Pous Val la pena acostar-se a Pozzuoli , a uns 20km de Nàpols, per explorar, entre altres coses, l’amfiteatre Flavio , del s.I. Amb capacitat per a 50.000 espectadors va ser el tercer més gran d’Itàlia, només superat pel Coliseu de Roma i l’amfiteatre de Capua, no gaire lluny d’aquí. El més impressionant de la visita, i que el fa gairebé únic, són els soterranis, perfectament conservats gràcies a que van quedar enterrats per una erupció del Solfatara. Una galeria circular recorre el perímetre i envolta un ample passadís central. Aquí estaven situades les politges per pujar les gàbies amb els animals a l’escenari. És admirable la magnífica construcció en totxo vermell que demostra, un altre cop, el gran mèrit dels enginyers romans. Va ser en aquest teatre que Sant Gennaro, el patró de Nàpols, i Sant Prócol foren llençats a les bèsties – segons la tradició van sobreviure i van acabar decapitats a la Solfatara.
. Les restes que es conserven de l’antic assentament de Puteoli es poden visitar a Rione Terra , una recreació virtual de la ciutat romana erigida el 1 94aC per uns mil veterans de guerra – era la seva recompensa per haver lluitat a la Segons Guerra Púnica- sobre la grega Dicearchia , que havia estat fundada per aristòcrates samnites que fugien del tirà Polícrates el s. VI aC. Els romans es van trobar amb un problema, la manca d’aigua. Això els obligava a cavar pous i cisternes per recollir l’aigua. En 20 o 30 anys estava la ciutat plena d’aquests “putus” i d’aquí el nom, puteoli, que vol dir “plena de pous”. La ciutat estava construïda a tres nivells. A peu de carrer es trobaven les botigues i els comerços. A sota terra els magatzems i al nivell superior les residències aristocràtiques, els temples i les termes. Va ser aquí que va néixer el ciment. Els enginyers romans van aprendre a elaborar formigó, el pulvis puteolanis, amb
Rutes del mรณn
Rutes del món
la putzolana, que és una roca silícia d’origen volcànic – ho podrien haver après dels minoics, que ja la feien servir per la construcció. La seva lleugeresa permetia construir sense perdre resistència i de seguida es va estendre per tot el territori romà. La cúpula del Panteó de Roma, construïda amb aquest material, va ser la més gran del món durant 1 500 anys. Puteoli seria saquejada pels bàrbars el 41 0dC. Al s. XVII es va demolir el nivell superior i es van fer servir els soterranis per llençar la runa. En les excavacions
d’aquests soterranis han arribat a aparèixer escultures senceres. Damunt la ciutat romana ha crescut la moderna Pozzuoli, aprofitant murs i elements arquitectònics romans. Un passeig per la ciutat moderna ens durà fins al Macellum , l’antic mercat romà, que durant un temps els arqueòlegs havien interpretat com al temple de Serapis per l’estàtua d’aquest déu que es va trobar durant les primeres excavacions al s. XVIII. El trobem en una gran plaça a prop del port.
Rutes del món
CAMPI FLEGREI I PARCO ARCHEOLOGICO SOMMERSO DI BAIA Flegrei vol dir ardent en grec. Un nom molt adequat doncs els Camps Flegreus encara són una zona sismològica activa, a tocar del Mediterrani, coneguda de sempre per les fumaroles i l’activitat volcànica – aquí es troba el cràter de la Solfatara. Al voltant del S.I, les fonts termals de la zona van exercir una influència destacada en la tècnica dels banys romans, que imitaven aquestes fonts calentes de manera artificial. Per una experiència arqueològica única ens acostem al Parco Archeologico Sommerso di Baia . A l’antiga roma no eres ningú si no tenies una vil·la d’estiu a Baia, amb el seu clima suau i les seves fonts termals. Avui, totes aquestes viles aristocràtiques es troben
sota l’aigua gràcies a un fenomen volcànic anomenat bradidisme, molt comú a la zona dels Camps Flegreus i que els romans ja havien observat al s. V. Consisteix en un descens o ascens del nivell del sòl degut a moviments magmàtics. De fet, justament davant la platja s’alça un turó batejat com a Monte Nuovo que va sorgir una nit de 1 538 seguint un terratrèmol. Al Centre de Submarinisme Campi Flegrei ens proporcionen l’equip necessari per a la immersió. Si no volem l’equip complert amb bombones d’oxigen podem optar per l’opció amb respirador de superfície, l’snorkel. En una àrea de 500 metres i a uns 6 metres de profunditat tenim ocasió de descobrir els vestigis de Portus Iulius, la base naval de la flota del
Rutes del món
Mediterrani abans de Miseno. Es va redescobrir gràcies a fotografies aèries durant la Segona Guerra Mundial. Als voltants es troben diverses viles, un far i fins i tot estàtues. En una d’aquestes vil·les va viure - i va morir Agripina, la manipuladora mare de Neró. Podem triar quin dels tres contradictoris relats sobre la seva mort ens agrada més, si el de Tàcit, el de Suetoni o el de Cassi, però sigui quin sigui al darrere sempre hi trobarem el seu fill. I la seva amant, Popea, la vil·la de
la qual, Oplontis, que hem esmentat anteriorment, es troba a uns 45km. Després del nostre interessant bany arqueològic ens acostem al Lago d’Averno , d’origen volcànic. És el llac que, segons ens explica Virgili a l’Eneida, va servir de porta a Enees quan va baixar a l’infern. Nosaltres, la porta de l’infern no la trobem pas però aprofitem per passejar per unes vinyes històriques i veure les restes d’unes grans termes romanes a la vora de l’aigua.
Rutes del món
PAESTUM A 1 00km de Nàpols, enmig del Parc Nacional de Cilento , en una regió muntanyosa entretallada per diversos rius que desemboquen al mar Tirrè, els colons grecs hi van fundar l’assentament de Posidònia el s. VII aC, com a part de la Magna Grècia. Incorporada a Roma el s. III aC amb el nom de Paestum, va anar perdent importància a l’estar allunyada de les principals carreteres fins a quedar abandonada a l’Edad Mitjana. Els tres grans atractius de Paestum són els seus magnífics temples. El més antic és el temple d’Hera ,
d’estil dòric, amb unes columnes immenses. El més gran i millor conservat és el temple de Posidó del s. V aC, a l’estil del Partenó d’Atenes. El tercer és el temple de Ceres, del s.I Al costat del jaciment es troba el Museu Arqueològic, que acull els objectes trobats a les excavacions i una mostra de tombes decorades amb pintures murals. Entre elles destaca la Tomba del Capbussador de la primera meitat del s. V aC, un exemple únic d’art grec amb escenes figuratives.
Rutes del mรณn
Rutes del mรณn
Rutes del món
PAUSILYPON Publio Vedio Polione era un aristòcrata romà proper a l’emperador August que es va fer una vil·la imperial integrada en l’entorn natural en un turó sobre la badia de Nàpols. La vil·la comptava amb un teatre privat amb capacitat per a 2000 persones, un odèon, termes i altres instal·lacions, fins i tot unes vinyes, a més d’unes vistes excepcionals. Per accedir-hi cal travessar un impressionant túnel de 700 metres construït el s.I. Publio tenia fama d’home cruel que maltractava els seus esclaus i els castigava físicament quan trencaven alguna cosa. Diuen que durant una de les seves visites,
l’emperador August, que no estava d’acord amb aquests mètodes, es va dedicar a trencar coses com a senyal de protesta. Després de la mort de Publio Vedio, l’any 1 5aC, la propietat va passar a mans d’August i els seus descendents. El darrer resident va ser l’emperador Adrià, que moriria l’any 1 38 a Baia. A l’estiu s’hi fan concerts. El Parco Archeologico Ambientale del Pausilypon forma part de l’Àrea protegida de Gaiola.
Rutes del món
MUSEU ARQUEOLÒGIC DE NÀPOLS Moltes de les troballes que s’han anat fent a les excavacions dels jaciments de la zona es poden veure al Museo Archeologico Nazionale di Napoli, un dels museus arqueològics més antics i importants del món ubicat dins un palau del s. XVI. A més de les col•leccions pompeianes destaca la col·lecció Farnese,
que inclou les meravelloses escultures de les Termes de Caracalla i altres elements provinents de l’àrea de Roma i una col·lecció de mosaics, frescos o de curioses figuretes eròtiques, entre altres.
https://www.museoarcheologiconapoli.it
Rutes del món
ESPÀRTAC No podem tancar un apunt sobre la regió de Nàpols sense anomenar Espàrtac, i la seva revolta. El famós esclau entrenava a Càpua i d’allí va fugir amb alguns companys de l’escola de gladiadors per anar a reunir-se amb altres fugitius al mont Vesubi, des d’on van assetjar la regió. La revolta, finalment, acabaria fracassant i l’exèrcit d’Espàrtac seria derrotat per Cras i les seves legions a prop de Senerchia, també a la Campània.
Rutes del món
GUIA PRÀCTICA Com arribar Ryanair ofereix vols directes a Nàpols des de Barcelona a preus molt competitius, 2 hores de vol. I un detall que em va sorprendre agradablement del vol va ser l’ampli espai de cames al seient. Agafeu finestra al cantó esquerre si voleu aterrar amb vistes al Vesubi. www.ryanair.com/es/ca/
On dormir Hotel Casa d’Amare . Via Caracciolo, 1 0 (Scala C, Piano 4, Interno 22), Nàpols. Tel.:+39 081 663362. Un agradable B&B familiar dins una finca del front marítim de la ciutat.
www.casadamarenapoli.com
On menjar Nàpols: Le Sorielle Bandiera. Via Vico Cinquesanti 33a.
Tel.:+39 081 1 950 3535. No es pot anar a Nàpols i no menjar pizza. Tasteu la pizza fregida, una especialitat local, i les boles d'arròs.
www.lesorellebandiera.com
Excellenze Campane Mare. Via Partenope 1 B. Tel.; +39 081 71 6 94 35. Restaurant a la vora del mar (en tenen un altre a l’interior) amb especialitats de la regió de la Campània.
www.eccellenzecampane.it
La Bersagliera. Via Borgo Marinari 1 0-11 . Tel.: +39
081 764 60 1 6. Un restaurant familiar centenari al port de Nàpols amb les parets plenes de fotos dels famosos que hi ha menjat, com Sofia Loren o Monica Vitti i una història al darrere. Tota una institució. Ideal per demanar-vos peix.
www.labersagliera.it
Rutes del món
Pozzuoli: Le Sciantose. Via Napoli 55. +39 081 526 5380. Pasta, peix, rissottos...
La Cantine dell'Averno. Rampa I Averno, Pozzuoli.
Tel.: +39 338 1 26 06 55. Cuina de proximitat amb productes locals. www.cantinedellaverno.it
Ercolano: Villa Signorini . Via Roma 43. Tel.: +39 081 777 64 23. Un palauet del s.XVII restaurat com a hotel i restaurant amb uns bonics jardins.
www.villasignorini.it.
Paestum: Mandetta . Via Torre di Mare, 2. Tel.:+39 0828 81111 8.
Especialitats de búfala de la Campània, com mozarella, ricotta, embotits...
www.mandetta.it
Pompeia: a La Bettola del gusto . Via Sacra 48, Pompeia. Tel.: +39
081 863 7811 . És una braseria. A més de la pasta de rigor, aprofiteu per tastar un bon porc, per exemple.
https://labettoladelgusto.it
Rutes del món
VISITES LA REGIÓ DE CAMPÀNIA
www.italia.it/es/descubre-italia/campania.html?no_cache=1 &h=campania
POMPEIA, HERCULANEUM i OPLONTIS
www.pompeiisites.org www.italia.it/es/ideas-de-viaje/lugares-unesco/pompeya-herculano-y-torre-annunziata.html MUSEU ARQUEOLÒGIC VIRTUAL D’ERCOLÀ www.museomav.it
NÀPOLS MUSEU ARQUEOLÒGIC DE NÀPOLS www.museoarcheologiconapoli.it PAUSILYPON www.areamarinaprotettagaiola.it/il-parco-archeologico-del-pausilypo NAPOLI SOTTERRANEA www.lanapolisotterranea.it
PAESTUM
www.italia.it/es/descubre-italia/campania/poi/sitio-arqueologico-de-paestum.html
POZZUOLI
http://parcoarcheologicocampiflegrei.beniculturali.it/sito/pozzuoli http://parcoarcheologicocampiflegrei.beniculturali.it/sito/pozzuoli/anfiteatro-flavio CENTRO SUBMARINO CAMPI FLEGREI www.centrosubcampiflegrei.it RIONE TERRA https://es.napolike.com/turismo/place/rione-terra-pozzuoli-napoli/ PARCO SOMMERSO DE BAIA http://www.parcoarcheologicosommersodibaia.it http://www.centrosubcampiflegrei.it/visita-il-parco-sommerso-di-baia/
GUIA TURÍSTICA La Wanda Selis és l’encantadora guia turística de la regió de la Campània que ens va acompanyar durant tot el nostre recorregut, parla anglès i castellà. Tel.: +39 3393935863 info@wandaselistour.com, www.wandaselistour.com
www.rutesdelmon.com