Buenos Aires, ballem? by RutesDelMon

BUENOS AIRES, BALLEM? Text i fotografies: Glòria Barrobés

Rutes del món

Buenos Aires és una d’aquelles grans capitals que cal conèixer. Viva, dinàmica, amb una cultura vibrant i una història fascinant, que culminen en una forta personalitat forjada per la mescla de cultures que hi van arribar en diverses onades migratòries. Molt fàcil de recórrer al nostre aire i molt accessible gràcies a un vol directe de LEVEL, que ens hi porta des de l’aeroport de Barcelona a preus populars. Els hotels Dazzler de la cadena Wyndham ens brinden diverses opcions d’allotjament. Així que no tenim excusa per no deixar-nos enamorar per la ciutat del tango, tan europea que ens hi sentirem com a casa i alhora tan especial i sorprenent.

És possible que el sevillà Juan Díaz de Solís no fos el primer europeu en arribar al Río de la Plata, però sí va ser el primer en documentar-ho, l’any 1 51 6. Va explorar el riu i l’immens estuari (que va anomenar Mar Dulce) amb una petita caravel·la i va 1

ser el primer europeu que va posar els peus en territori argentí, abans de morir a conseqüència d’un atac indígena a la seva expedició a Punta Gorda, el 20 de gener d’aquell mateix any.

Rutes del món

Alonzo de Santa Cruz (c. 1 505-1 567).

Va ser Pedro de Mendoza, el febrer de 1 536, que va establir el primer assentament, que va batejar com Nuestra Señora del Buen Ayre , una població que acabaria abandonada i destruïda pels mateixos espanyols en tan sols 5 anys. La fundació definitiva de la ciutat no es produiria fins el 1 580, quan Juan de Garay, en solemne cerimònia la va batejar amb el nom de Ciudad de la Trinidad en el Puerto de Santa María de los Buenos Aires. Durant segles va ser una ciutat secundària, una mica deixada de la mà de Déu per les autoritats i els futurs porteños es van veure obligats a malviure vivint del contraban – fins que al s.XVIII el comerç d’esclaus i la indústria del cuir van dur prosperitat a la ciutat. Al llarg dels anys, va saber rebutjar diversos intents de 2

saqueig per part de pirates britànics, francesos i danesos i un intent d’invasió durant la guerra anglo-espanyola de principis del s. XIX. Va ser aquesta resistència que va provocar un increment del fervor independentista, fervor que va culminar en la Revolució de Maig de 1 81 0 i la proclamació definitiva d’Independència d’Argentina, el 9 de juliol de 1 81 6. Avui, la Avenida 9 de Julio constitueix l’artèria principal de Buenos Aires, paral·lela al Río de la Plata. A la confluència amb una altre dels carrers principals de la ciutat, la Avenida Corrientes –que concentra els teatres i baixa fins al Puerto Madero-, s’alça l’Obelisc, tot un emblema de la ciutat, erigit per commemorar el quart centenari de la fundació –la primera, la de Mendoza.

Rutes del món

Una de les primeres coses que ens va cridar l’atenció de Buenos Aires era com de familiar ens resultava tot. I com, en ocasions, ens sentíem talment com si caminéssim per Barcelona – obres incloses. És clar que els grans espais verds amb arbres monumentals i les papallones voleiant pels parterres de les voreres trencaven ràpidament aquesta il·lusió. T’hi sents totalment integrat i acollit des del primer moment – l’idioma hi ajuda molt. I l’amabilitat de la gent fa la resta. També hi ajuda el fet que, tal com ja he esmentat, ens resulti tan fàcil recórrer Buenos Aires al nostre aire i en transport públic – la 3

SUBE és la tarja recarregable que ens permet agafar el metro i el bus. Tan sols cal tenir en compte que les distàncies són enormes (amb Gran Buenos Aires estem parlant d’un àrea metropolitana de 200km2 i uns 1 4 milions d’habitants. La Ciudad Autònoma de Buenos Aires és tan sols una part d’aquesta gran extensió però segueix eent, a ulls d’un barceloní, gegantina). I si ens hem de moure en bus sempre cal tenir en compte, a més, el tànsit.

Rutes del món

Nosaltres hi vam aterrar a principis de març, amb una temperatura ideal de finals d’estiu de vint i pocs graus que ens permetia oblidar l’hivern europeu per uns dies, i en plena celebració del carnaval. Això es notava principalment en el fet que vam enxampar un parell de “feriados”, és a dir, festius, i per tant el trànsit dens característic de la capital argentina ens va donar dos dies de treva - combinat amb el tall d’algun carrer principal per les desfilades de carnestoltes. La part central – i podríem dir històricade Buenos Aires, alineada a la vora del Río de la Plata, està dividida en diversos barris, cada un amb la seva personalitat distintiva. Segurament un dels més famosos i pintorescos és La Boca, seu de 4

La Bombonera, l’estadi de futbol – que a l’argentina genera un fanatisme encara més gran que la religió- i de Caminito.

Tothom ha vist algun cop alguna foto de Caminito, amb les seves façanes pintades a pedaços de colors vius. És tota una icona de Buenos Aires. El carrer que porta aquest nom, va inspirar un tango homònim a Carlos Gardel.

Rutes del món

Els seus voltants es caracteritzen pels un tipus d’habitatge col·lectiu que es llogava per habitacions i que va sorgir a finals del s.XIX per acollir una onada d’immigració genovesa (Argentina va rebre molts italians; recordeu el Marco, de los Apeninos a los Andes, que recorria el país buscant la mare). Aquestes cases, construïdes amb xapa corrugada i fusta, s’estructuren al voltant de patis interiors. ÅçåîÉåíáääçëI

Va ser el pintor Benito Quinquela Martin, les obres del qual reflectien la vida portuària de La Boca, que juntament amb un grup de veïns els anys 50 van decidir 6

recuperar la zona decrèpita al costat de la via de tren abandonada pintant les façanes del carrer per donar-li alegria i vida. I va funcionar. El barri és avui un dels focus turístics de La Boca i de Buenos Aires, amb molts dels conventillos reconvertits en restaurants, botigues i galeries i seu d’un mercat artesanal. És fàcil veure parelles ballant tangos a la porta d’algun local com a reclam publicitari. O tangueres que es fan fotos amb els turistes davant la façana més famosa a canvi de diners. No hi arriba el metro però un parell de busos que surten de bandes oposades de Plaza de Mayo ens hi porten via San Telmo.

Rutes del món

Plaza Dorrego, San Telmo

San Telmo és el barri més petit de Buenos

Aires i un dels més antics. També és un dels que menys ha canviat i conserva els carrers empedrats i els casalots colonials. És el barri dels antiquaris – que posen parades a la plaça Dorrego tots els diumenges, una tradició iniciada els anys 70 per revitalitzar el veïnat i que s’ha convertit en un dels mercats més coneguts d’Amèrica, que s’estén per diversos carreres. La plaça està considerada Lugar Histórico perquè des d’aquí es va anunciar la Independència als seus ciutadans el 1 81 6. Els vells casalots colonials dels voltants s’han recuperat per reconvertirlos en botigues, bars, restaurants i galeries.

El Mercat de San Telmo, ubicat en un edifici del s. XIX amb columnes metàl·liques i teulat de xapa i vidre, es va construir per abastir l’onada d’immigrats europeus que es van establir al barri. Està declarat Monument Històric Nacional. Aquí hi trobareu parades d’artesania, antiquaris i menjar. És el lloc ideal per aturar-se a dinar i provar una milanesa, una especialitat argentina que consisteix en un tall de carn arrebossada cobert de tomàquet i formatge com si fos una pizza i acompanyat amb patates. No us quedareu amb gana. Si podeu, acompanyeu-la amb la beguda de moda: llimonada d’alfàbrega i gingebre.

Rutes del món

San Telmo també és el barri de la Mafalda. La seva figura seu en un banc en una cantonada del Paseo de la Historieta – dedicat a personatges de còmic argentins-, acompanyada dels seus amics Susanita i Manolito. Una mostra de la popularitat i la vigència d’aquest personatge és la cua que ens vam trobar quan vam voler fer-nos la foto amb ella. En aquest barri també es troba el Casal de Catalunya de Buenos Aires, el més antic fora del nostre territori, creat el 1 940 com a resultat de la fusió entre dos centres catalans anteriors. Està ubicat en un bonic edifici neogòtic-modernista declarat Monumento Histórico Nacional.

http://www.casal.org.ar/ca

Rutes del món

Plaza de Mayo y Casa Rosada La Plaza de Mayo es va fer famosa al món sencer per les reivindicacions de les mares i àvies que reclamaven els seus fills i néts segrestats pel brutal règim de Videla. Es van començar a reunir aquí l’abril de 1 977 i marxaven cada dijous al voltant de la piràmide central de la plaça amb mocadors blancs al cap, mocadors que es van convertir en la seva senya d’identitat, i que avui podem veure pintats al terra de la plaça, declarada Sitio Histórico el 2005. Molt abans que tot això passés, la plaça va ser el punt on Juan de Garay va fundar la ciutat l’11 de juny de 1 580 i era el cor de la Buenos Aires històrica, testimoni de primera mà de la Revolució de Maig.

En aquesta plaça es troba la Casa Rosada, la seu de la presidència de la República Argentina. S’alça en el punt on es trobava l’antic Fort construït el 1 580 i és fruit de la fusió de dos edificis anteriors duta a terme per l’arquitecte italià Francisco Tamburini, qui va dissenyar el gran arc central que predomina a la façana. Va ser des d’un dels balcons d’aquesta façana que Eva Perón va fer el seu darrer discurs – aquell immortalitzat al musical Evita amb la cançó Don’t Cry For Me Argentina. Com a dada curiosa, els Kirchner mai no van voler parlar des d’aquest balcó, al•legant que era “el balcón de Eva”. Ofereix visites guiades gratuïtes el caps de setmana i els festius.

Rutes del mรณn

Rutes del món

Cementerio de la Recoleta Eva Perón va morir als 33 anys d’un càncer d’úter però el seu llegat va marcar profundament la societat argentina. Entre altres coses va impulsar l’aprovació del sufragi femení i va lluitar per la igualtat jurídica entre cònjuges. A més de la lluita feminista, la Fundació Eva Perón, que ella mateixa va obrir, va construir hospitals, asils i escoles i va atorgar beques per a estudiants i ajuts per a l’habitatge. Va ser sempre una defensora dels més desafavorits. A la seva mort, el 1 952, el seu cos va ser embalsamat i exposat a la CGT (Confederación General del Trabajo) fins que la Revolución Libertadora va derrocar Juan Perón. El 22 de novembre de 1 955 els militars va segrestar el cos d’Evita, que va iniciar un macabre periple fins a ser enterrat clandestinament a Itàlia. El cos va restar desaparegut durant 1 5 anys fins que el van retornar a Perón a 11

Madrid el 1 971 . Li faltava un dit. De retorn a Argentina es va projectar un mausoleu on havia de ser enterrada juntament amb el seu marit i altres personalitats polítiques, projecte que va quedar interromput per la dictadura de 1 976. Llavors el cos va ser lliurat a la família Duarte i enterrat al panteó familiar, que s’ha convertit en un centre de peregrinació tant de locals com de turistes. Evita a part, val la pena visitar el cementiri en sí, considerat Museu Històric Nacional per mèrits propis gràcies als nombrosos mausoleus dissenyats per arquitectes de renom i a les escultures, que daten del s. XIX, època en què les famílies adinerades porteñas es van mudar a aquest barri. N’hi ha 90 declarats Monument Històric Nacional.

Rutes del món

Moltes personalitats, entre elles uns quants ex-presidents i escriptors, hi són enterrades. Com a curiositat l’escultura de bronze d’una noia amb un gos, que van morir el mateix dia tot i trobar-se molts kilòmetres a part. Diu la llegenda que acariciar el gos porta sort. I com que de sort ningú no en va sobrat, no hi tenim res a perdre. I aprofitant que som a La Recoleta, no podem deixar de visitar una de les llibreries més increïbles i famoses del món.

Rutes del món

Librería el Ateneo Està ubicada dins l’antic teatre Grand Splendid. Inaugurat el 1 91 9, amb quatre files de llotges i una platea per a 500 persones, en aquest espai hi van actuar grans personalitats del tango – entre ells Carlos Gardel, que va enregistrar alguns temes en una sala del mateix teatre.

l’any 2000 el grup editorial Ilhsa va llogar l’espai i el va renovar completament per encabir-hi la llibreria més gran de la cadena El Ateneo (que compta amb 34 locals per tot el país). Podem trobar-hi fins a 1 20.000 llibres en stock. La remodelació va respectar l’estructura i decoració originals del teatre, amb una immensa cúpula pintada, les llotges originals i la cortina de vellut. L’escenari acull ara la cafeteria, un lloc per fer un mos o un cafè mentre fullegem els nostres llibres nous. És tot un monument vivent a la lletra impresa. 13

El Palacio del Congreso de la Nación Argentina Inaugurat el 1 906 es un edifici imponent d’estil clàssic amb una gran cúpula de 80 metres d’alçada. Les figures que decoren l’entrada al Palau, obra de l’escultora Lola Mora, van provocar un escàndol al seu dia pels seus nus i van acabar sent retirades i donades per l’escultora a la Casa de Gobierno de la regió de Jujuy, al jardí de la qual s’hi van estar a partir de 1 926. Quan es van voler recuperar per a la façana del Palau durant un restauració el 201 2 se’n van haver de fer còpies. Se’n van fer dos jocs, una per al palau de Buenos Aires i una per al jardí de la casa de Gobierno de Jujuy. Les originals, deteriorades per l’exposició a l’aire lliure durant gairebé un segle, es conserven ara en un espai tancat.

Rutes del món

Avenida Corrientes La avenida Corrientes és l’eix de la vida nocturna més bohèmia de Buenos Aires, bàsicament al tram entre Florida i Callao. És la protagonista, com no podria ser de cap altra manera, de diversos tangos, doncs va ser als ara desapareguts teatres històrics d’aquest carrer que es va forjar aquest estil musical fill de l’Argentina i l’Uruguai i patrimoni de la UNESCO. Avui encara hi trobem nombrosos teatres. També hi trobem la pizzeria Güerrín, un local històric fundat per un italià el 1 932. Considerada una de les millors pizzeries del món, elabora les pizzes al motllo típicament argentines - amb una massa gruixuda, molt de farciment i mozzarella a dojo-, cuinades en forn de llenya. Es poden demanar al tall, la qual cosa ens permet tastar diferents varietats, però llavors ens les haurem de menjar a la barra. Si volem 14

seure, haurem de demanar pizzes senceres. Cal tenir en compte que atipen moltíssim i no caure en l’error de demanar una pizza per cap com faríem a Barcelona. Millor compartir. Si encara ens queda gana després de la pizza, ens podem acostar a un altre local històric de Corrientes, la gelateria El Vesuvio, una de les més antigues de Buenos Aires –possiblement la més antiga de la ciutat i del país. Fundada l’any 1 902 per una família italiana, els Cocitore, que va introduir a l’Argentina la primera màquina manual per fabricar gelats, un gran cilindre de coure amb una manovella que calia operar entre dues persones. L’especialitat que trobem a totes les gelateries de la ciutat es el “Granizado de dulce de Leche”, que és un gelat de Dulce de Leche amb trossets de xocolata, estil stracciatela.

Rutes del món

La Calle Florida es un carrer comercial de vianants en el qual trobem botigues, el Centro Naval (dreta) i les Galerías Pscífico (a sota).

Rutes del món

Palermo Tot i que es diu que el barri va rebre el nom dels immigrants sicilians que hi van arribar el s. XX, en realitat, el barri més gran de Buenos Aires rep el nom del primer propietari de les terres on s’alça, Juan Domínguez Palermo, un capità nascut en aquesta ciutat de Sicília que va arribar a Buenos Aires el 1 590, tan sols 1 0 anys després de la fundació de Juan de Garay, i que va ocupar diversos càrrecs al Cabildo. Avui és un dels barris residencials de Buenos Aires, amb avingudes arbrades i façanes elegants. Palermo està dividit en diversos sub-barris i acull una de les zones verdes més importants de la capital, el parc 2 de Febrero, conegut com Los Bosques de Palermo. A Palermo Chico es troben els palaus i residències més elegants, en els quals viu bona part de l’alta societat de la ciutat. Palermo Viejo es caracteritza per l’alta concentració de cases baixes d’una sola planta amb un passadís d’accés comú, que es coneixen com a Casas Chorizo. Aquí es concentren les cafeteries, restaurants i botigues de disseny. Palermo Soho és la zona més animada, que concentra l’oci i els restaurants a l’entorn de la plaza Cortázar – que els porteños coneixen com a plaza Serrano. Un bon lloc per anar a sopar en una terrassa i gaudir de la vida nocturna.

Rutes del món

Puerto Madero La poca profunditat del Río de La Plata, que havia estat un avantatge a l’hora de repel·lir les invasions angleses, era en realitat un problema per als vaixells comerciants, que no podien acostar-se a la ciutat. Així que el s XIX es va encarregar un projecte de port a Eduardo Madero, la idea del qual va passar per damunt d’altres propostes que haguessin estat més pràctiques i efectives. El projecte de Madero, un sistema de dics interconnectats, era molt complex i costós i implicava crear una illa artificial de 350 HA. El va dur a terme l’empresa anglesa Walker & Co. Les obres es van iniciar el 1 887 i es van acabar el 1 898. També es van construir uns dipòsits de mercaderies de totxo vista, avui coneguts com a docks, considerats patrimoni 17

arquitectònic i reconvertits en habitatges moderns i restaurants. S’han conservat a tall d’ornament, les grans grues Armstrong & Mitchell. També les empreses van construir-hi sitges i dipòsits dels quals en queden 2. En tan sols 1 0 anys el port va quedar obsolet i es va haver de construir un port totalment nou, el Puerto Nuevo, el 1 91 9. Puerto Madero va deixar de ser un port internacional per convertir-se en un port fluvial i els dipòsits van anar quedant abandonats. Diversos projectes de reconversió, que inclouen un de Le Corbusier el 1 929, van ser desestimats i no va ser dins el 1 989 que es va abordar la renovació de tot l’espai de 1 70HA. Avui Puerto Madero és un dels barris amb els pisos més cars de la ciutat i ha

Rutes del món

esdevingut un punt turístic i d’oci, amb parcs, restaurants, botigues, hotels i un casino. Curiosament la ciutat de Buenos Aires va demanar assessorament a l’ajuntament de Barcelona per al disseny del nou veïnat. Una important inversió va servir per obrir avingudes i carrers, crear places i parcs, instal·lar monuments i fonts i restaurar l’estructura prèviament existent. Aquesta renovació va fer el barri atractiu per a la construcció d’oficines per part d’empreses nacionals i internacionals. El 2001 s’hi va inaugurar el Puente de la Mujer, dissenyat pel valencià Santiago Calatrava.

Com a port fluvial continua en funcionament i és el punt de partida dels ferries cap a Colonia de Sacramento, a l’Uruguai. Dues companyies, Buquebus i Colonia Express, cobreixen el trajecte d’uns 40 minuts donant-nos la oportunitat de visitar dos països en un sol viatge sense haver de cobrir llargues distàncies. I justament això és el que vam fer nosaltres.

Rutes del món

GUIA PRÀCTICA COM ARRIBAR Nosaltres vam volar-hi amb LEVEL, la marca comercial del grup AIG que opera des de l’aeroport de Barcelona a través d’Ibèria, i que ens acosta a la capital argentina amb vols directes des de l’aeroport del Prat a preus molt populars. Podem triar viatjar amb un paquet LOW COST de turista bàsic o escollir la classe Premium, a les 3 primeres files de l’avió, que ens inclourà les comoditats de qualsevol línia aèria tradicional, com àpats (de bona qualitat, cosa que feia temps que no trobava en un avió), auriculars circumaurals, manta, necesser -mitjons, raspall de dents, antifaç i taps per les orelles-, en uns seients amplis i còmodes i amb un servei de primera per part d’un personal atentíssim. LEVEL opera diversos destins directes des de Barcelona amb avions A330-200, que inclouen, a més de Buenos Aires, Nova York, Boston, San Francisco i Santiago de Xile. Una oferta que s’amplia des del seu Hub de París a Montreal, Guadalupe i Martinica.

www.flylevel.com

Rutes del món

ON DORMIR Dazzler by Wyndham Buenos Aires Polo

Situat al barri de Palermo, a pocs minuts de la sortida de metro Palermo, aquest hotel està construït aprofitant un bloc d’apartaments que mai es van arribar a estrenar. El fet d’haver aprofitat la distribució existent ha creat unes habitacions molt espaioses i àmplies (entre 33 i 50m2). Al terrat té una piscina amb gimnàs i solàrium amb bona vista al barri i als blocs que ens envolten. A la planta baixa es troba el buffet de l’esmorzar. No té restaurant però es troba en un dels barris amb més oferta gastronòmica. Al voltant de l’estació de metro hi ha diversos restaurants, entre ells un Kentucky – on serveixen pizzes al tall i empanades a molt bon preu. Una mica més enllà trobem el Viejo Palermo, una zona amb una escena nocturna de locals i restaurants i terrasses - a l’estiu (quan diem que Buenos Aires ens recordava Barcelona, el Viejo Palermo ens feia pensar una mica en Gràcia).

www.dazzlerpolo.com/es/ La cadena disposa d’altres hotels a la ciutat, tots oferint la mateixa qualitat i servei. Dazzler by Wyndham Dazzler by Wyndham Dazzler by Wyndham Dazzler by Wyndham

Buenos Aires Palermo www.dazzlerpalermo.com/es/ Buenos Aires San Martín www.dazzlersanmartin.com/es Buenos Aires Maipú www.dazzlermaipu.com/es/ Buenos Aires Recoleta www.dazzlerrecoleta.com/es/

Sobre Wyndham Hotels

El grup Wyndham compta amb Hotels i Resorts en 22 països dels 5 continents, englobant diverses marques i categories (Des dels luxosos Wyndham Grand, als més modestos Days Inn o Travelodge, passant per tot de games entre mig, que inclouen Dazzler, Tryp o Ramada, entre altres, o els hotels d’estança prolongada com Hawthorn Suites). Ofereix una targeta de fidelitat, Wyndham Rewards, que permet acumular punts i descomptes. 20

Rutes del món

ON MENJAR A Buenos Aires és molt fàcil trobar pizzes al tall i empanadas - de carn o de pernil i formatge - a preus que ronden l'euro per tot arreu, com per exemple a les pizzeries

Kentucky, una cadena oberta els anys 40. La Pizzeria Güerrin, a Avenida Corrientes, és tota una institució. Al Mercat de San Telmo hi trobarem una oferta gastronòmica molt variada. Nosaltres vam dinar al Café del Mercado .

A la plaça Cortázar (Serrano per als locals), de la zona de Palermo Viejo, trobem també força locals, sobre tot al vespre. No deixeu de comprar alfajores. N'hi ha de mil marques i tipus, tan de dulce de leche com de codonyat.

La milanesa del café del Mercado, vedella arrebossada coberta de tomàquet, pernit, mozzarela i orenga. Acompanyada amb é~é~ë Ñêáí~ëK

MOURE'S PER LA CIUTAT El transport públic és eficaç i segur. Funciona amb la tarja SUBE, que es compra i recarrega a les màquines de les estacions i alguns establiments. Es pot compartir entre diverses persones i admet un petit saldo negatiu que dona marge de moviment si no podem carregar-la. Cada viatge val uns 40 cèntims.