A l t A l e n t e j o , e n t re vi l e s , c a s t e l l s i fo rti fi ca ci o n s
Rutes del món
La devesa alentejana, terra de suro, de vinya i olives, s’estén per l’interior de Portugal fins a tocar la frontera extremenya. Un territori immens de terrenys cultivats esquitxat per viles i alguna petita ciutat. Terra de monuments megalítics, jaciments romans, castells medievals i fortificacions, herència d’una història convulsa que ha vist passar civilitzacions sota un sol, a l’estiu, abrusador. Text i fotografies: Glòria Barrobés
Canten les cigales entre les alzines més enllà del riu Tajo, Além Tejo, l’expressió que dona nom a la regió més gran i menys poblada de Portugal, amb tan sols 800.000 habitants. És un territori agrícola de clima sec i càlid i de cels nets i estrellats que viu de la vinya, del cereal, l’olivera i l’alzina 1
surera. Aquí el suro es cull a mà per fer-ne taps de vi i tot tipus de productes que trobem a la venda per tot arreu del país – no només a la regió: bosses, barrets, moneders, penjolls i objectes de decoració. És un regió rica en patrimoni, històric i natural. Aquí convergeixen les conques del
Rutes del món
Tajo, el Sado i el Guadiana, els rius més llargs del sud de Portugal i això converteix l’Alentejo en zona de pas. Habitada des de temps immemorials com certifiquen els nombrosos dòlmens i menhirs de la regió, que n’acull una de les majors concentracions d’Europa. Només al districte d’Évora trobem 1 0 recintes megalítics amb 1 00 menhirs, 800 dòlmens i 450 poblats prehistòrics. Destaca el Cromlec dels Almendros, el més gran de la Península Ibèrica. É v o ra Aquí a Évora iniciem la nostra ruta per l’Alentejo. Va ser la capital dels cèltics, que habitaven aquesta regió fa 5.000 anys i li van donar el nom d’Ebora, nom que s’ha 2
mantingut malgrat l’intent dels romans de rebatejar-la com a Liberalitas Julia. D’aquesta època en queden vestigis com el temple, a tocar gairebé de la catedral. Els visigots (V-VIII) recuperarien el nom original, que els àrabs van adaptar a Yabura. Sota domini musulmà va arribar a tenir 5000 habitants. Va caure en mans cristianes al s.XII, juntament amb altres ciutats de l’Altentejo. El seu creixement durant l’Edat Mitjana va propiciar la construcció de la catedral gòtica (XIII-XIV) i de diversos monestirs fora les muralles, que acabarien convertint-se en centres de petits barris (entre ells un call jueu). Al s. XIV va caldre ampliar la muralla. Al s XVI es va convertir en un centre
Rutes del món
3
cultural afavorida pels reis de Portugal, que hi passaven llargues temporades, cosa que va atraure algunes famílies nobles que s’hi van alçar residències senyorials, amb una barreja d’estils mudèjar, manuelí i renaixentista, i personalitats de l’art o la cultura. D’aquesta època és l’església da Graça i l’aqüeducte da Água de Prata. El 1 550 es va fundar la universitat d’Évora – que funcionaria fins l’expulsió dels jesuïtes al s. XVIII. Nombrosos edificis del s. XVIIXVIII eren d’estil manierista. Per desgràcia, alguns edificis van ser enderrocats al s. XIX, però encara conserva prou patrimoni de totes les èpoques com per guanyar-se la classificació de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1 986.
repeteix a tots els poble alentejans) i el casc antic és compacte i prou assequible per fer-lo a peu.
Évora és una ciutat per passejar-la amb calma, entre els seus carrers i places de façanes blanques (característica que es
Des del centre es poden apreciar les façanes neoclàssiques i romàntiques i destaca la façana l’edifici del Banc de
Possiblement l’anima d’aquest centre històric sigui la p ra ça d o G i ra l d o (del s. XVI). Està batejada en honor de Geraldo Geraldes, que va conquerir la ciutat als moros al s.XII. La seva imatge, amb l’armadura i l’espasa damunt un cavall, forma part de l’escut de la ciutat. En un cantó de la gran plaça porxada trobem la font barroca de 8 brocs (foto superior), cada un dels quals representa un dels carrers principals de la plaça. A la plaça mateix també s’alça l’Igreja de Santo Antão, del s.XVI.
Rutes del món
Portugal, que havia estat propietat de la Inquisició. Sota els porxos podem trobar la papereria més antiga d’Évora, Nazaré, i l’oficina de turisme. Des de la plaça podem enfilar l’animada rua 5 de Outubro, amb les seves botigues i parades de records, fins la catedral. La B a síl i ca d e N o ssa Se n h o ra d a Assu n çã o , consagrada el 1 204 i completada el 1 250, és la catedral medieval més gran de Portugal i un exemple de transició entre el 4
romànic i el gòtic. Als s. XV i XVI s’hi van afegir el cor, el púlpit, el baptisteri i l’arc de la Capela de Nossa Senhora da Piedade o Capela do Esporão (1 529), una mostra d’arquitectura híbrida plateresca. Al s. XVIII es va agregar la capella major amb elements de marbre d’Estremoz. L’orgue és renaixentista i el cor d’època manuelina, amb cadirat de roure i gravats amb dibuixos flamencs representant escenes mitològiques. Imprescindible visitar el claustre gòtic, amb la capella del seu
Rutes del mรณn
Rutes del món
fundador, el bisbe Dom Pedro – i la seva tomba gòtica. La sòbria façana està encaixada entre dues grans torres asimètriques. Ben a la vora, crida l’atenció el Te m p l e R o m à (foto superior)– un dels més ben preservats de la Península Ibèrica. Testimoni de l’ocupació romana de la ciutat es va construir cap a primers del s. Id.C en honor a l’emperador August (tot i que també l’anomenen temple de Diana) com a part del fòrum de la ciutat. Va quedar parcialment destruït durant les invasions bàrbares i posteriorment va arribar a funcionar com a magatzem i fins i tot escorxador abans de ser recuperat i restaurat el s. XIX. Conserva 1 4 columnes corínties originals. Es troba al costat de la Biblioteca i la Pousada dos Lóios, un antic monestir del s. XV reconvertit en allotjament. 6
Rutes del món
C o n v e n t d e S a n t Fra n c e s c i C a p e l l a d e l s O sso s L’església de San Francesc, d’estil gòtic manuelí, es va construir entre els s. XIV i XV sobre una antiga església franciscana, amb una única nau central de 24 metres d’alçada. Alfons V de Portugal la va elevar a la categoria de Capella Reial. L’interior de la nau presenta algunes interessants capelles barroques. La part més curiosa del convent, però, és la Capela dos ossos en un annex de l’església. Una inscripció damunt la porta d’entrada ens rep amb aquest missatge: Nós ossos que aqui estamos, pelos vossos esperamos (Els ossos que aquí reposem estem esperant els vostres). Construïda al s. XVII pels franciscans per reflexionar sobre la condició humana i la fugacitat de la vida terrenal. 5000 cranis i altres ossos trets dels cementiris, esglésies i monestirs de la ciutat decoren les parets de la tenebrosa 7
capella, il·luminada tènuement per tres petites finestres.
Rutes del món
E l Fo rt e d a G ra ç a L’Alt Alentejo destaca per una gran quantitat de fortificacions, cosa lògica tenint en compte que és un territori fronterer amb una agitada relació amb els veïns al llarg de la història. Una d’aquestes fortificacions l’anem a cercar en un turó proper a la ciutat d’Elvas. Es tracta de l’impressionant i massiu Forte da Graça. Es va construir al s. XVIII degut a la necessitat de millorar les defenses de la ciutat (que havia estat ocupada pels espanyols el 1 658 abans de la batalla d’Elvas, que acabaria amb victòria portuguesa). És un complex immens de diversos nivells (fins a sis pisos) amb un cos principal format per un quadrat de 1 45m de costat envoltat per 4 baluards 8
pentagonals, que a l’hora queden emmarcats per un fossar protegit per una muralla amb diversos revellins (vèrtexs en punta triangular). La construcció, declarada avui patrimoni de la UNESCO, va exigir una obra d’enginyeria monumental per aprofitar el poc espai disponible en un terreny inclinat i rocós, per la qual cosa es van haver de crear espais soterranis i una gran cisterna. Hi van haver de treballar 6000 homes. Està considerat una de les fortaleses amb baluards més poderoses del món. Va resistir els envits de les tropes espanyoles el 1 801 i els bombardejos dels francesos el 1 811 . El 1 874 la seva guarnició en peu de guerra estava formada per 1 792 homes, entre soldats, oficials i personal (infermers, enginyers...). Hi accedim per la Porta del Drac, passant
Rutes del món
sobre el fossar, per explorar cada un dels nivells del fort i gaudir de les vistes excepcionals sobre tota la regió. Tot i que es pot recórrer per lliure nosaltres ens apuntem a una visita guiada, que ens ajuda millor a entendre el funcionament d’un espai d’aquesta magnitud i a 9
descobrir-ne els racons i els secrets. De totes dues maneres, és una parada imprescindible dins la ruta de l’Alentejo. De fet, ens quedem tan bocabadats amb el fort que la visita se’ns allarga gairebé tot el matí i ens deixa poc temps per visitar la bella Elvas.
Rutes del món
E l va s Una de les imatges més emblemàtiques de la ciutat d’Elvas, ja visible des de lluny quan ens hi acostem des del Forte da Graça, és l ' a q ü e d u cte d ’Am o re i ra (foto). Amb 8,5 km de longitud, 833 arcs superposats en 4 pisos i 31 m d’alçada, és el més gran de la península Ibèrica. Iniciat el 1 498 per acabar amb els problemes constants d’abastiment d’aigua d’Elvas, es va completar el 1 622 i porta l’aigua fins la font de marbre de la Misericòrdia gràcies a un entramat de galeries soterrànies de 1 367m. És una visió imponent. Conquerida pels romans el s.I a.C. la posició estratègica d’Elvas en va afavorir el creixement durant l’Edat Mitjana, sobre tot en època musulmana. Reconquerida per Sanç II de Portugal el 1 230 va 10
esdevenir la guardiana de la frontera més antiga d’Europa i al s. XVII era una de les ciutats més importants del país. Aquest fet es fa palès tot passejant pels seus carrers, plens de cases històriques, palauets, monuments, esglésies i convents, amb una barreja d’estils des del romànic al rococó passant pel Manuelí i el barroc, amb el blanc predominant a les façanes, trencat per alguna nota de color en finestres o detalls. Al centre de la ciutat ens trobem la Praça de la República, on s’alça l’antic ajuntament, avui Casa de Cultura, amb una bonica galeria renaixentista guarnint la façana. Si ens enfilem carrer amunt cap al castell toparem amb el p e l o u ri n h o del s. XVI, al
Rutes del món
centre del Largo de Santa Clara, la plaça que també guarda el Palau dos Mesquita Pimentel i l’igreja das Dominicas, ambdós també del s. XVI. Aquesta església es caracteritza per l’interior decorat amb rajola portuguesa. Del castell avall per Rua das Flores passareu per la Caserna da Corujeira (s. XVII), el cementiri dels anglesos (s.XIX), l’igreja dos Terceiros i el convent de Santa Clara, on es van inventar el dolç per excel·lència de la ciutat, la sericaia, fet amb prunes d’Elvas (que Àgata Christie va esmentar en un dels seus relats). L’igreja de N o ssa Se n h o ra d a Assu n çã o , d’estil barroc i manuelí, es va construir el 11
s. XVI i va ser considerada catedral fins el 1 881 . Al costat es troba el Museu d’Art Sacre d’Elvas, que guarda una gran col·lecció de peces de la història religiosa de la ciutat. Llàstima que la visita l’hem hagut de fer a corre-cuita perquè ens esperen a dinar a l ’ H o te l Sa n ta Lu z i a , origen del bacalhau à Brás, el bacallà daurat, un dels plats estrella de la gastronomia alentejana. Perquè diuen que va ser aquí que fa anys una cuinera va improvisar la recepta amb allò que tenia a ma per alimentar una visita imprevista. I allò que tenia a ma era bacallà, patates, ous i pebre. Va elaborar una recepta molt senzilla que va esdevenir un èxit instantani quan la van copiar tots
Rutes del mรณn
Foto superior: Pelourinho. Inferior esquerra: Porta Manuelina. Dreta: Nossa Senhora da Assunรงao.
12
Rutes del món
els restaurants de la zona. I tot i que cadascú cuina una mica la seva variant, la recepta bàsica és més o menys aquesta: Primer cal tallar les patates en palla molt fina i deixar-les en remull tota la nit (canviant l’aigua de tant en tant). Es fregiran en oli d’oliva. El bacallà ha de ser sec i desmollat, remullat només un punt perquè no perdi la salabror del tot. Es fregeix així triturat i es barreja amb les patates. S’hi aboquen els ous batuts amb un punt de sal sense deixar de remenar. I finalment un toc de pebre. Es pot servir acompanyat amb olives negres. Com veieu no és gens complicada. h ttp s: //w w w. sl h o te l - e l va s. p t La nostra visita a Elvas ha quedat curta i no hem pogut fer la volta a la muralla ni visitar el fort de Santa Luzia, entre altres coses. El proper cop calcularem millor. 13
Rutes del món
Po rta l e g re Al peus de la Serra de São Mamede, en una plana d’oliveres, es troba aquesta ciutat, les muralles de la qual guarden velles cases barroques de la seva època de manufactura de la seda, una indústria que va anar morint a partir de 1 703. Però la ciutat de Portalegre no ha perdut l’esperit tèxtil i és avui el centre d’una manufactura de tapissos. Ens hi acostem, justament, a visitar el M u se o d a Ta p e ça ri a , ubicat en un palau del s. XVII restaurat i adaptat. Es tracta d’un espai dedicat específicament a l’exposició i conservació d’aquest patrimoni artístic, amb una exposició permanent (foto suprerior), amb obres d’autors nacionals i internacionals, una galeria per a exhibicions temporals i un auditori. Una part de l’espai està dedicat a la història i la tècnica d’aquest art. En sortir del museu aprofitem per fer un tomb. Passem per l a ca te d ra l renaixentista (foto dreta) tot i que la façana és manierista i els tres portals barrocs. Del 14
castell en queda ben poc. A la plaça Rossio es troba la Manufactura de Tapeçarias, ubicada en un antic col·legi de jesuïtes, l’igreja da Misericordia (s. XVIII) i l’igreja do Espíritu Santo (s.XIV al XVIII). Altres punts a destacar de Portalegre són el Monestir de São Bernardo, amb els seus dos claustres, un gòtic manuelí i l’altre renaixentista, el Museo da Cidade, amb una col·lecció de ceràmica, la casa pairal Ataídes (s. XVII), l’ajuntament (s. XVIII) o el convent de Santa Clara.
Rutes del món
C o u d e l a ri a d e A l t e r Els amants dels cavalls no es poden perdre aquesta visita. La Companhia das Lezirias és una de les explotacions agrícoles i forestals més grans de Portugal, ocupant 1 8.000HA, i una de les seves activitats principals és la cria del cavall pura sang lusità, des que el 201 3 va adquirir la Coudelaria d’Alter, al terme municipal d’Alter do Chão. El rei Joan V va fundar el 1 748 aquest centre de cria de cavalls per conservar la raça lusitana. Aquí l’eugassada (formada per unes 60 eugues) pastura en llibertat en una finca de 800HA i cada migdia marxa en ramat cap als camps a passar la nit per retornar al matí als estables. L’arribada de les eugues, que es produeix cada dia a la mateixa hora, és tot un espectacle, encara més emocionant 15
en època de cria – entre gener i junyquan pot ser que el ramat hagi augmentat durant la nit, doncs les eugues pareixen en llibertat. Durant el matí, romanen als estables, on s’alimenten i se’n té cura. Els sementals s’ocupen en activitats esportives, com doma clàssica, o es preparen per l’Escola d’Art Eqüestre portuguès. Podem veure alguns exemplars entrenant amb els seus genets, que després els tornen a l’estable per rentarlos. També visitem la “llar d’avis” on viuen els cavalls més grans que han finalitzat la seva activitat a l’escola eqüestre. A més del pura sang lusità, a la Coudelaria crien pura sang àrabs, actualment descendents de 4 eugues comprades el 1 903 Pròxim Orient. Són cavalls molt
Rutes del món
resistents que competeixen en tot tipus d’esports eqüestres. A més de veure els cavalls i l’arribada de les eugues (i la posterior marxa abans del migdia - foto superior), la visita ens ajuda a entendre la història del centre, des de la seva creació fins a l’actualitat, i la vida quotidiana d’una eugassada. També podem passejar en carruatges de cavalls – o simplement visitar-ne la col·lecció - o rebre lliçons d'equitació. Ara mateix el centre es troba sota una reforma profunda de les instal·lacions, i alguns dels edificis històrics s’estan rehabilitant per ubicar-hi un hotel de luxe que permetrà gaudir d’una estada de turisme eqüestre. www.al terreal .pt
16
Rutes del món
Ca ste l o d e Vi d e Aquesta vila, que es va anar expandint a partir del castell, construït el s. XII per Alfonso Sanches, resseguint el turó avall, ha conservat molt bé la seva estructura medieval. És clarament recognoscible la divisió entre el petit barri dins les muralles (foto p. 1 8) – encara habitat - i el ca l l j u e u – els seus ciutadans van arribar el s. XV en massa fugint de l’expulsió castellana- a l’exterior. És un dels calls més ben preservats de Portugal, en el qual avui encara es conserven els símbols jueus, en l’empedrat dels estrets i costeruts carrers que pugen cap al castell, i la sinagoga. Les cases blanques es guarneixen amb flors tan dins com fora les muralles. És un passeig que ens transporta 17
a una altra època i ens convida a reflexionar sobre la convivència entre cultures i religions. El ca ste l l m e d i e va l va passar a fortalesa el s. XVI. Està coronat per una gran torre quadrada a la qual es pot accedir per una teulada (inclinada a dues bandes). Ofereix unes vistes espectaculars de la ciutat moderna i tots els voltants. Des d’aquí veiem el petit poble de Marvão al capdamunt d’un turó. L'església de Sao João, del s. XIV, és una de les més antigues del poble i se sap que va pertànyer a l'ordre de Malta. L'església de Santo Amaro, també del s. XIV, és un exemple de la puresa del barroc a l'Alt Alentejo.
Rutes del mรณn
Rutes del mรณn
19
Rutes del mĂłn
Els grans freixes de l'estrada das arvores, a la carretera entre Castelo de Vide i MarvĂŁo.
Rutes del món
M a rv ã o El petit poble de Marvão, de tan sols cent habitants, deu el nom a Abd-ar-Rahman ibn Marwan ibn Yunus, conegut com a Ibn Marwan o com a Ibn al-Jil·liqí, literalment “el fill del gallec”, un emir de la segona meitat del segle IX, fill d’una família muladí conversa originària del nord de Portugal. Protegit per les seves muralles, com una talaia contemplant l’Alt Alentejo s’alça sobre una penya de quarsita al cor de la Serra de São Mamede, amb un vista de 360 graus sobre la conca del Tajo, la Serra d’Estrela i la frontera amb Espanya. Aquesta posició l’ha convertit en un punt estratègic que ha atret els homes des de temps immemorials, tal com certifiquen els nombrosos dòlmens i monuments megalítics de la contrada. Celtes, vetons, lusitans, romans, sueus, vàndals, visigots, moros i cristians (templers i hospitalers), 20
portuguesos i castellans... Tots han passat per la 'Mui Nobre e Sempre Leal Vila de Marvão', la fortalesa inexpugnable per la qual el temps no passa. Dels jaciments arqueològics provenen els fascinants ídols i altres objectes exposats al petit però molt interessant M u se u M u n i ci p a l , ubicat a l’església de Santa Maria, al costat de la porta del castell. Els romans van iniciar el cultiu en terrasses als voltants de Marvão i van dibuixar per tota la regió de l’Alt Alentejo una xarxa de vies de transport. Dels 5 segles de domini musulmà a la península ibèrica el llegat més important per a Marvão potser n’és el nom mateix. Reconquerida per Alfons I el s. XII va ser una plaça important per defensar el jove regne de Portugal de les envestides de la veïna Castella. Alfons III va donar la plaça als Hospitalers
Rutes del món
de Malta, que van reforçar el ja existent ca ste l l en l’estil de les fortificacions construïdes pels croats a l’Orient Mitjà, amb elements com la torre central i les torretes semi-circulars de la muralla, les obertures per als arquers, els espais oberts per donar refugi a la població i a les tropes, els grans merlets, les portes en recolze, els murs defensius que reforcen les defenses naturals de la roca escarpada i que envolten tot el nucli de població i una gran cisterna per recollir l’aigua. Val la pena recórrer el “camí de ronda” per damunt la muralla, magníficament conservada, un passeig que ens permetrà gaudir de la cobejada panoràmica que domina tota la regió i contemplar el poble, de tan sols cent habitants, emmarcat dins 21
els murs, com una pintura de façanes blanques i teulades d’argila. A tocar de l’entrada de la muralla trobarem l’oficina de turisme, on ens poden oferir un mapa i una audioguia per fer la visita del poble, que es pot recórrer tranquil·lament al nostre aire tot passejant per anar descobrint tot el seu patrimoni, com el Paços do Concelho – l’ajuntament - la torre del Rellotge i el Pelourinho –una creu del s. XVI ubicada en una plaça amb mirador-, la Casa del Governador del s. XVII, l’església de Santiago del s. XV i el castell, entre altres. Ja fora de muralla, podem visitar el Convent de Nossa Senhora d’Estrela, del s. XV. La tranquil·litat d’aquesta vila, però, es veu alterada cada estiu, quan, a mitjan juliol,
Rutes del món
la música inunda els carrers, les places, les esglésies i els racons, entre les cases blanques i els costeruts carrers empedrats que pugen fins al castell. Fins a 600 músics de tot el món fan cap aquí per participar al Festival Internacional de Música de Marvão, un esdeveniment nascut de la passió del director alemany Christoph Poppen per la música i pel poble que el va enamorar. Tots els racons i les veïnes viles esdevenen escenaris d’aquest festival únic que és el FIMM, que en tan sols 6 anys de vida ha aconseguit fer-se un nom. Els 42 concerts del festival s’escampen a les veïnes Castelo de Vide i Valencia de Alcántara –aquesta darrera en territori espanyol. I és que la música transcendeix més enllà d’aquestes fronteres que anys ha calia protegir amb 22
fortificacions. Solistes i conjunts orquestrals, artistes i compositors acudeixen a aquesta cita estiuenca per omplir de música Marvão i l’Alt Alentejo. La idea dels seus organitzadors és arribar a tots els públics, connectant diversos estils, des de la música clàssica als fados i al soul, combinant-ho amb la dansa, les arts visuals i altres formes d’expressió creativa, obrint així un ventall infinit de possibilitats. Tot això allunyant-se dels focus culturals tradicionals i dels centres turístics com Lisboa i apostant per una regió interior i rural com l’Alentejo, sense posar-ne en perill l’autenticitat. Durant uns 1 0 dies aconsegueixen que aquest racó de Portugal sigui el centre de totes les mirades, i oïdes.
Rutes del món
Amb la música acabem la nostra ruta per l’Alt Alentejo, una terra que es mereix dedicar-li molta més atenció que la que li hem pogut donar en uns pocs dies.
23
Rutes del món
C o m a rri b a r Nosaltres, des de Barcelona, vam volar fins a Lisboa i des d’allí vam llogar un cotxe, que ens donava la llibertat per voltar al nostre aire per l’Alentejo.
O n d o rm i r Hotel El-Rei Dom Manuel. Ubicat en una bonica casa tradicional restaurada dins el poble, aquest 4* de 1 5 habitacions està regentat per una família i compta amb un restaurant que ofereix cuina típica de la regió, com el porc amb cloïsses i el bacalhau à Brás (bacallà daurat). Una base perfecta per explorar la regió. h t t p : / / t u ri s m a rv a o . p t / h o t e l /
Vam fer una primera nit a Évora, a l’Hotel Riviera. h ttp s: //w w w. ri vi e ra - e vo ra . p t/
On m en j a r É vo ra : Ca fé Al e n te j o . h ttp s: //re sta u ra n te ca fe a l e n te j o . co m / E l va s: H o te l Sa n ta Lu z i a . Tasteu el bacallà daurat original i unes sericaias. h ttp s: //w w w. sl h o te l - e l va s. p t
24
Rutes del món
Ca ste l o d e Vi d e : R e sta u ra n t D o m Pe d ro V. h ttp s: //w w w. fa ce b o o k. co m /R e sta u ra n te - D - PE D R O - V- 3 460 8 601 91 91 61 0 /
M a rvã o : R e sta u ra n t Va ra n d a d o Al e n te j o . Aquest establiment obert als anys 80 s’especialitza en cuina tradicional regional. Aquí podeu degustar una bona selecció de plats, com la sopa de tomàquet típica, les moelinhas (pedrer) casolanes, peixos i carns. Acompanyat per una carta de vins alentejans. h ttp : //w w w. va ra n d a d o a l e n te j o . co m / Hotel El-Rei Dom Manuel. h t t p : / / t u ri s m a rv a o . p t / h o t e l / Festival Internacional de Música de Marvão A la web del festival trobareu tota la informació, imatges i programes d’aquest esdeveniment musical tan especial. h t t p s : / / m a rv a o m u s i c . c o m h ttp s: //w w w. vi si ta l e n te j o . p t/e s/
25