7 minute read
Vaga de pagesos a Espanya: per què protesten, què demanen i fins quan dura
from BYÔDÔ Abril 2024
Agricultors i ramaders espanyols reclamen un pla de xoc que reculli mesures tant a nivell d'UE, com de govern d'Espanya i de les comunitats autònomes.
Per M. Hachimi
PER QUÈ PROTESTEN ELS AGRICULTORS?
Els agricultors i ramaders espanyols protesten per la crisi del sector i per les polítiques agràries de la Unió Europea, del Govern i de les comunitats autònomes. Sostenen que la seva situació és límit, per la qual cosa exigeixen una acció urgent i coordinada per part de les administracions.
Alguns dels motius pels quals el sector s'estan mobilitzant són: la manca de preus justos pels seus productes per assolir una mínima rendibilitat; la pujada dels costos de producció; l'excessiva burocràcia i les condicions rígides de les normes agràries; les retallades en les ajudes o les barreres comercials, entre molts altres.
QUÈ DEMANEN ELS AGRICULTORS?
Tal com recullen les organitzacions agràries, les mobilitzacions s'estan duent a terme "per reclamar un ambiciós pla de xoc que cull mesures tant a nivell d'UE, com de govern d'Espanya i de les comunitats autònomes".
A grans trets, busquen "solucions immediates" per alleugerir la burocràcia europea i millorar les condicions en un context de preus elevats per la guerra d'Ucraïna i la sequera. Preus, costos de producció, simplificació i flexibilitat de la PAC o qüestions laborals i de Seguretat Social són alguns dels temes que són sobre de la taula.
CONTRA LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL
El sector esgrimeix la competència deslleial de tercers països, especialment del Marroc i països asiàtics. "Els agricultors lluiten davant d'un mercat desregulat que importa productes agraris de tercers països a baix preu que pressionen a la baixa els de la UE i els produïts a Espanya".
En aquest sentit, exigeixen que totes les importacions tinguin els mateixos reglaments i compliments de normatives fitosanitàries i de benestar animal i que s'estableixin aranzels a l'entrada de productes extracomunitaris.
A més, insten el Govern d'Espanya, amb la supervisió de la Comissió Europea, a augmentar els controls a la frontera amb el Marroc "per garantir que els productes agrícoles marroquins importats compleixen amb les normatives internes de la UE i les quantitats aranzelàries establertes a l'acord" de lliure comerç" en considerar que "és vital recuperar la preferència comunitària per recuperar i garantir la nostra sobirania alimentària", afirmen.
Però la culpa de tot això és dels politics. El govern d’Espanya va dir i prometre als espanyols que prendrien mesures per facilitar la situació dels agricultors i el que han fet i estan fent és posar complicacions a través de restriccions i impostos que tenen cada cop més ofegats al pagesos. Els pagesos han de lluitar amb els preus competitius del productes que venen importats d’altres països que solen venir molt barats.
Aquesta és tan sols una cara de la moneda. Mentre que els pagesos lluiten pels seus drets, altres posen nom a l’altre cara de la moneda: l’abandonament del país per produir i l’exportació dels productes. Així doncs, segons el darrer informe anual d'indicadors del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 2022 els costos agraris van registrar un increment interanual del 32%. Les pujades més grans les van experimentar els fertilitzants (74,3%), els carburants (68%) i l'electricitat (53,8%). Però és que a tot això cal sumar-hi, a més, l'augment dels costos laborals després de la pujada del SMI (Salari Mínim Interprofessional) i de les cotitzacions socials. Per a les empreses agroalimentàries resulta així molt més econòmic produir al Marroc per exportar després a Europa o altres regions.
El que està passant té una explicació molt senzilla.
L'excés de regulació a Europa està ofegant moltes empreses, que davant d'un entorn legal més favorables i més facilitats estan apostant per instal·larse en altres àrees com el nord d'Àfrica, especialment al Marroc.
González Soler, fundador i president del grup Alibérico, que també compta amb filials al país nord-africà, té clar que el que està passant en aquest moment és que "mentre que la Xina produeix i els Estats Units innova, Europa es dedica a regular".
Per aquest motiu, després d’entendre què està passant en el món de l’agricultura, no ens podem quedar de braços creuats i s’ha d’actuar per evitar el malbaratament dels aliments. Es per aquest motiu, que us donem a conèixer dos projectes innovadors:
UNA OPORTUNITAT PER A FRUITES I VERDURES LLETGES
Els ulls sempre se'n van al que té millor presència i les mans es queden amb la peça de fruita o el manat de verdura que mostra millor aspecte (color, textura, una forma homogènia…). El comprador ho fa i el venedor ho sap i ho demostra en la manera com col·loquen els productes als seus aparadors i lineals.
La pregunta pertinent davant aquesta realitat és saber què passa amb tot aquell producte que ‘no agrada’.
És en aquest moment quan entren iniciatives on line perquè aquest productor pugui donar sortida a la part de la seva producció que el distribuïdor va menysprear pel sol fet de no tenir bona cara. Insistir que en tot moment parlem d'aliments en perfecte estat de consum, naturals, frescos, només penalitzats per ser més lletjos o imperfectes. Perquè res es desaprofiti aquestes joves empreses donen sortida comercial i solidària a fruites i verdures que altrament acaben a terra o regalades.
TOO GOOD TO GO
Era nit tancada a Copenhaguen i tots cinc sopaven en un bufet lliure. L'hora de tancament s'acostava i els responsables del local van començar a retirar les safates, encara força plenes de menjar en perfectes condicions, i a llençar-ne el contingut a les escombraries. Quilos i quilos d'aliments que, en no ser venuts al llarg del dia, s'anaven directament a l'abocador i van sembrar el nom de “Too Good To Go”, aplicació que els cinc amics que van presenciar aquell malbaratament van crear per evitar que escenes així es tornessin a repetir.
És una aplicació que té la solució per menjar molt barat i evitar el malbaratament, un dels problemes més severs de la nostra societat. Tenen tots els plats i productes del dia que no s’han venut al final d’aquest i que el seu destí final seria desaprofitat. En aquesta aplicació el que fan és evitar aquest malbaratament de molts plats de molts restaurants o qualsevol botiga de menjar per emportar, les fleques i supermercats del teu barri o de on vulguis anar a buscar el teu àpat.
Aquesta venda d'excedent s'organitza a través de 'packs sorpresa', lots de productes que es configuren amb el que va sobrant al llarg de la jornada i on el contingut varia d'un dia per l'altre, de manera que l'usuari es pot fer una idea aproximada del que adquirirà, però mai no sabrà exactament quins aliments inclou la seva compra.
TAL KUAL
TA Espanya el 2020 es van llençar a les escombraries més de mil milions de quilos d'aliments, uns 31 quilos per persona. Del total de productes malbaratats, les fruites i les verdures en van representar el 45%. Amb aquestes xifres i un amic productor de pera i poma, tres joves de Lleida van decidir fundar una empresa per acabar amb aquest malbaratament alimentari, Talkual Foods. Oriol Aldomà, un dels fundadors, en una entrevista amb ElNacional.cat. Comenta:
La idea va sorgir en parlar amb el Marc, un amic de Lleida que és productor de fruita. A la central familiar que tenen a Bellpuig llençaven les pomes i les peres amb mal aspecte, però bones. Jo li preguntava els motius, però em deia que només era un problema estètic, que les grans superfícies no volien aquest tipus de fruita lletja i que per això l'havien de llençar.
L'empresa Talkual de Bellpuig (Lleida) ha aconseguit rescatar del malbaratament alimentari més de 775.000 quilos de fruites i verdures en dos anys i mig. Es tracta de productes hortofructícoles que són descartats per les grans superficials per raons estètiques, ja sigui perquè no tenen el calibre fixat pels estàndards o perquè la pell té taques o imperfeccions que no la fan desitjable.
Talkual va néixer amb l'objectiu de reduir el malbaratament alimentari per raons estètiques i conscienciar els consumidors que descartar productes del camp perquè no entren per la vista és un problema mundial en un context de crisi climàtica.
