Ciència
www.prbb.org | novembre de 2018
2
PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE
JORDI JÚLVEZ – ISGLOBAL
«Som el que mengem» Maruxa Martínez-Campos
Q
uan Jordi Júlvez va començar el seu doctorat, era un dels primers neuropsicòlegs en el camp de l’epidemiologia i la salut pública. Després de tres anys al Harvard T.H. Chan School of Public Health, va retornar a Barcelona, i des del 2015 és investigador principal a l’ISGlobal, on estudia quins factors ambientals afecten el neurodesenvolupament a nivell poblacional. Neuroepidemiologia «Els psicòlegs solen estudiar un sol individu. Jo estudio el desenvolupament neuropsicològic de les poblacions, des de l’inici de la vida fins a la senectut», explica. En efecte, la plasticitat del cervell mai no es perd del tot. Tot i així, el gruix del desenvolupament cerebral té lloc de forma intrauterina. Per això molts dels projectes de Júlvez s’enfoquen en aquesta fase, com l’estudi de l’efecte del consum de peix en dones embarassades sobre el desenvolupament cognitiu dels seus fills. El peix blau gran, com la tonyina, conté el neurotòxic metilmercuri, però Júlvez va trobar que l’efecte beneficiós de menjar peix de forma periòdica era molt més potent que el neurotòxic. Això és degut als seus alts nivells d’àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, com el DHA. «Posats a escollir, jo recomanaria a les embarassades que mengin peix blanc o blau petit, com les sardines. Però sigui quin sigui, que mengin peix!», diu. Efectes beneficiosos de la dieta El grup de Júlvez s’enfoca principalment en com la nutrició pot contrarestar altres factors que afecten negativament el neurodesenvolupament, com la pol·lució. «L’efecte de la dieta és importantíssim, sobretot en el cervell. En el projecte europeu HELIX es va mirar quins dels més de 100 factors ambientals analitzats eren els 10 més rellevants estadísticament, i 2 o 3 estaven relacionats amb la dieta. És cert allò que es diu que som el que mengem», reconeix l’investigador. A part de la vida intrauterina, hi ha dos moments més on el desenvolupament neuronal té lloc exponencialment. Un és fins als dos o tres anys; a partir d’aquí es va desaccelerant de forma molt gradual. L’adolescència torna a ser una etapa molt
El grup de Jordi Júlvez a l’ISGlobal estudia els efectes beneficiosos de la dieta The research team led by Jordi Júlvez at ISGlobal studies the benefits of a correct diet
intensa del neurodesenvolupament; hi ha una reactivació deguda a les hormones i es creen moltes sinapsis, sobretot a l’àrea prefrontal, per enriquir el comportament complex, com la planificació o el control de les emocions. «És quan fem el salt d’un cervell de nen a un d’adult», explica el psicòleg. Per això, un dels projectes en els quals treballen actualment, «Smart Snack», s’enfoca en aquesta fase. És un estudi d’intervenció nutricional a nivell poblacional on comparen 350 adolescents que van menjar 30 g de nous al dia durant sis mesos amb un grup control també de 350 nois i noies que no en van ingerir. Els estudiants venien de 12 centres de secundària de tot Barcelona. Els van fer tests cognitius abans i després de la intervenció per mesurar l’atenció, la memòria de treball o la funció executiva, i van prendre mostres de sang a un subgrup. Alguns adolescents van deixar de menjar les nous després d’uns mesos («les intervencions llargues són difícils de seguir per als nanos i adolescents»). Els que van ingerir nous durant més de 100 dies tenien uns nivells molt més alts d’àcids grassos omega 3 en sang. El que ara analitzen és si aquest efecte fisiològic es trasllada o no a nivell cognitiu. Júlvez, que a més d’aquest projecte coordina els grups de treball de neurodesenvolupament d’INMA i HELIX, manté una segona afiliació amb la Harvard T.H. Chan School of Public Health, on fa estades de tant en tant. També col·labora amb el Barcelona Beta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall, enfocat en l’Alzheimer. «Ens agrada fer estudis longitudinals, per estudiar com coses que et passen al principi de la vida et poden seguir afectant amb els anys», conclou.
“We are what we eat”
W
hen Jordi Júlvez started his PhD, he was one of the first neuropsychologists in the field of epidemiology and public health. After three years at Harvard’s T.H. Chan School of Public Health, he returned to Barcelona, and since 2015 he has been a principal investigator at ISGlobal, where he studies the environmental factors affecting neurodevelopment at the population level. Neuroepidemiology “Psychologists usually study a single individual. I look at the neuropsychological development of populations, from the beginning of life to old age”, he explains. In fact, brain plasticity is never lost. Even so, the bulk of brain development takes place in the womb. That is why many of Júlvez’s projects focus on this phase, like his study on what effect fish consumption in pregnant women has on the cognitive development of their children. Large oily fish, such as swordfish or tuna, contain the neurotoxin methylmercury, but Júlvez has found that the beneficial effect of eating fish on a regular basis is much more potent than the neurotoxic repercussions. This is a result of its high levels of long chain polyunsaturated fatty acids, such as DHA. “Given a choice, I would recommend that pregnant women eat white fish or small oily fish, like sardines. But whatever they choose, they should eat fish!”, he says. Dietary benefits Júlvez’s group focuses mainly on how nutrition can counteract other factors that nega-
tively affect neurodevelopment, such as pollution. “Diet has a very important effect, especially on the brain. The European HELIX project looked at which of the 100+ environmental factors analysed were the 10 most statistically relevant, and 2 or 3 were diet-related. It is true that we are what we eat”, acknowledges the researcher. Aside from life in the uterus, there are two more points in time when there is exponential neuronal development. One is up to the age of 2 or 3; from then on there is a very gradual deceleration. Adolescence is another very intense stage of neurodevelopment. There is a reactivation due to hormones and many synapses are created, especially in the prefrontal area, to enrich complex behaviour, including planning and emotional control. “It’s when we make the leap from a child’s brain to that of an adult”, explains the psychologist. That is why one of the projects they are currently working on right now, “Smart Snack”, focuses on this phase. This is a study of nutritional intervention at population level, comparing 350 adolescents who consumed an extra 30 g of walnuts a day for 6 months with a control group of 350 other boys and girls, who did not eat them. The students were recruited from 12 secondary schools in Barcelona. They took cognitive tests before and after the intervention, to measure their attention, working memory, and executive function, and blood samples were taken from a subgroup. Some of the teenagers stopped eating the nuts after a few months (“long interventions are difficult for children and adolescents to follow”). However, those who continued to eat walnuts for more than 100 days had much higher levels of omega-3 fatty acids in their blood. Whether or not this physiological effect translates to a cognitive level is what they are now analysing. Júlvez, who in addition to this project coordinates the neurodevelopment working groups of the INMA and HELIX cohorts, maintains his affiliation with Harvard’s T.H. Chan School of Public Health, where he takes occasional stays. Currently, he also has an open collaboration with the Barcelona Beta Brain Research Center of the Pasqual Maragall Foundation, focused on Alzheimer’s disease. “We like doing longitudinal studies, to look at how things that happen to you at the beginning of your life can continue to affect you over the years”, he concludes
■
NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS
Millors pràctiques per reduir l’obesitat infantil Rosa Manaut
I
nvestigadors de la Gasol Foundation i de l’IMIM han publicat a l’European Journal of Pediatrics un estudi de l’efectivitat del programa comunitari d’acció municipal Thao-Salut Infantil. L’objectiu del programa, en el qual van participar 2.250 menors de Catalunya, era sensibilitzar sobre la importància dels hàbits saludables i
reduir les xifres d’obesitat infantil. L’article revela que, en el context aplicat, no s’ha aconseguit canvis significatius en l’índex de massa corporal dels participants. Tot i així, s’han identificat les pràctiques més eficaces quant a la durada de la intervenció (més de 24 mesos), el seu públic objectiu (de 2 a 8 anys), el disseny (que promogui tant l’activitat física com l’alimentació) i la coordinació entre escola, família i comunitat.
A new study on the prevention of childhood obesity
R
esearchers from the Gasol Foundation and IMIM have published, in the European Journal of Pediatrics, a study on the effectiveness of the ThaoSalud Infantil municipal community action programme. The aim of the programme, in which 2,250 children from Catalonia participated, was to raise awareness of the im-
portance of healthy habits and reduce child obesity rates. The article reveals that, in the context applied, no significant changes were achieved in the body mass index of the participants. Even so, the most effective practices have been identified in terms of the duration of an intervention (longer than 24 months), the target audience (children aged 2 to 8), design (promoting both physical activity and nutrition), and coordination between schools, families and the community
■
