El·lipse 117: "EMBL Barcelona celebrates its arrival in the city"

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Novembre de 2018 NÚM. 117 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial Follow your passion

Donate Weghorn

Segueix la teva passió

A

da Lovelace s’ha convertit en un símbol. La seva contribució pionera a la informàtica va ser determinada per una confluència de curiositat, interès i talent en matemàtiques, estatus social i el fet de tenir un tutor. En altres paraules: passió, habilitat i oportunitat.

Però allò que va fer que la vida d’Ada fos tan extraordinària va ser l’oportunitat. Hem recorregut un llarg camí per permetre les dones assolir els seus objectius, però encara falta molt. Des del punt de vista d’una física teòrica que era una de només tres dones en una classe de 60 alumnes a la universitat, el meu millor consell per a qualsevol nena o nen és seguir el propi interès i passió, sense preocupar-te del que els altres puguin pensar. Les incerteses sobre les circumstàncies adequades sempre es poden tractar, però mai s’han de traduir en incerteses sobre els propis objectius.

Com més dones avancin sense perdre de vista els seus objectius i com més homes tractin això com a cosa més natural, més ràpid ens aproparem a un món que generarà moltes més Ada Lovelaces.

Donate Weghorn

Foto de Jordi Casañas

A

da Lovelace has become a symbol. Her pioneering contribution to computer science was determined by a confluence of curiosity, an interest and talent in maths, her social status, and mentoring: passion, ability, and opportunity.

Of these, what made Ada’s life so extraordinary was opportunity.

We have come a long way in enabling women to achieve their goals, but we are not there yet.

From the point of view of a female theoretical physicist, who was one of only three in the class of 60 at university, my best piece of advice to any girl or boy is to follow your interests and passion, without worrying about what others may think. Uncertainties about the right circumstances can always be addressed, but they should never translate to uncertainties about one’s aims.

The more women go forward without losing track of their goals, and the more men treat that as the most natural occurrence, the faster we will approach a world that generates many more Ada Lovelaces.

EMBL Barcelona celebra l’arribada a la ciutat Carla Manzanas

E

l passat 15 d’octubre, EMBL Barcelona va celebrar el simposi d’inauguració a l’auditori del PRBB. Aquesta nova seu de recerca s’especialitzarà en biologia de teixits i modelització de malalties, i el simposi va ser una oportunitat per a la comunitat científica local de «conèixer els veïns».

Al voltant de 250 persones van assistir a l’esdeveniment presidit per Iain Mattaj, director general d’EMBL; James Sharpe, director d’EMBL Barcelona; Rafael Rodrigo, secretari general de Coordinació de Polítiques Científiques del Govern d’Espanya; i Joan Gómez, director de Recerca de

la Generalitat de Catalunya. El programa científic va ser inaugurat per Donald Ingber, fundador i director del Wyss Institute for Biologically Inspired Engineering a la Universitat de Harvard, amb una ponència sobre la seva visió i recerca en l’enginyeria d’òrgans 3D. Miki Ebisuya i Vikas Trivedi, els nous Pis d’EMBL Barcelona, van presentar la seva recerca i els objectius per als seus grups, i dos ponents convidats van explicar els seus resultats amb organoides, fet que va servir per il·lustrar el tipus de recerca que serà central a la nova unitat d’EMBL. L’audiència va poder conèixer a fons la feina que es farà a l’institut més nou del PRBB i com EMBL Barcelona té la voluntat de construir col·laboracions amb laboratoris de la ciutat i de la resta d’Espanya.

EMBL Barcelona celebrates its arrival in the city

O

n October 15th, EMBL Barcelona held its inaugural symposium in the PRBB Auditorium. This new research unit will focus on tissue biology and disease modelling, and the symposium was an opportunity for the local scientific community to “meet their new neighbours” and learn about their scientific vision.

Around 250 people attended the event, which was opened by Iain Mattaj, Director General of the EMBL, James Sharpe, Head of EMBL Barcelona, Rafael Rodrigo, the Spanish Secretary General for Scientific Policy Coordination, and Joan Gómez, Catalan Director of Research. The scientific program-

me started with a keynote lecture from Donald Ingber, the founding Director of the Wyss Institute for Biologically Inspired Engineering at Harvard University, who explained his vision and work on the present and future of 3D organ engineering. Miki Ebisuya and Vikas Trivedi, the newly recruited group leaders at EMBL Barcelona, presented their work and ambition for their research groups, and two invited speakers presented their studies on organoids to illustrate the type of research relevant to the new EMBL unit. This gave the audience insight into the key research themes that will be pursued in the PRBB’s newest centre, and how EMBL Barcelona intends to build collaborations with the outstanding laboratories in the city, as well as the rest of Spain

■

DESTACAT / HIGHLIGHT La Generalitat distingeix quatre investigadors al PRBB Roderic Guigó, coordinador del programa de bioinformàtica i genòmica del CRG, ha rebut el Premi Nacional de la Recerca 2018.

Aquest guardó, atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), és el reconeixement més alt de l’excel·lència investigadora a Catalunya. Els

membres del jurat van destacar la contribució crucial de Guigó a escala mundial en el desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de genomes.

D’altra banda, Pura MuñozCànoves, del DCEXS-UPF, i Carles Lalueza-Fox i Xavier Bellés, de l’IBE (CSIC-UPF), han obtingut la Medalla Narcís Monturiol, la qual atorga la Generalitat des de l’any 1982, per la seva contribució al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

The Catalan government honours four PRBB researchers On October 15th, the coordinator of the CRG Bioinformatics and Genomics Programme, Roderic Guigó, received the National Research Award. This honour, organised by the Catalan Government and the Catalan Foundation for Research and Innovation (FCRi), is the highest recognition of research excellen-

ce in Catalonia. The members of the panel highlighted Guigó’s crucial contribution to the development of computational methods for analysing genomes.

In addition, Pura Muñoz-Cànoves from the DCEXS-UPF, and Carles Lalueza-Fox and Xavier Bellés, from the IBE (CSIC-UPF), received the Narcís Monturiol Medal, also awarded by the Catalan Government, for their contribution to development of science and technology in Catalonia

■

Ciència

www.prbb.org | novembre de 2018

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

JORDI JÚLVEZ – ISGLOBAL

«Som el que mengem» Maruxa Martínez-Campos

Q

uan Jordi Júlvez va començar el seu doctorat, era un dels primers neuropsicòlegs en el camp de l’epidemiologia i la salut pública. Després de tres anys al Harvard T.H. Chan School of Public Health, va retornar a Barcelona, i des del 2015 és investigador principal a l’ISGlobal, on estudia quins factors ambientals afecten el neurodesenvolupament a nivell poblacional.

Neuroepidemiologia «Els psicòlegs solen estudiar un sol individu.

Jo estudio el desenvolupament neuropsicològic de les poblacions, des de l’inici de la vida fins a la senectut», explica. En efecte, la plasticitat del cervell mai no es perd del tot.

Tot i així, el gruix del desenvolupament cerebral té lloc de forma intrauterina. Per això molts dels projectes de Júlvez s’enfoquen en aquesta fase, com l’estudi de l’efecte del consum de peix en dones embarassades sobre el desenvolupament cognitiu dels seus fills.

El peix blau gran, com la tonyina, conté el neurotòxic metilmercuri, però Júlvez va trobar que l’efecte beneficiós de menjar peix de forma periòdica era molt més potent que el neurotòxic. Això és degut als seus alts nivells d’àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, com el DHA. «Posats a escollir, jo recomanaria a les embarassades que mengin peix blanc o blau petit, com les sardines.

Però sigui quin sigui, que mengin peix!», diu.

Efectes beneficiosos de la dieta El grup de Júlvez s’enfoca principalment en com la nutrició pot contrarestar altres factors que afecten negativament el neurodesenvolupament, com la pol·lució.

«L’efecte de la dieta és importantíssim, sobretot en el cervell. En el projecte europeu HELIX es va mirar quins dels més de 100 factors ambientals analitzats eren els 10 més rellevants estadísticament, i 2 o 3 estaven relacionats amb la dieta. És cert allò que es diu que som el que mengem», reconeix l’investigador.

A part de la vida intrauterina, hi ha dos moments més on el desenvolupament neuronal té lloc exponencialment. Un és fins als dos o tres anys; a partir d’aquí es va desaccelerant de forma molt gradual.

L’adolescència torna a ser una etapa molt

El grup de Jordi Júlvez a l’ISGlobal estudia els efectes beneficiosos de la dieta The research team led by Jordi Júlvez at ISGlobal studies the benefits of a correct diet

intensa del neurodesenvolupament; hi ha una reactivació deguda a les hormones i es creen moltes sinapsis, sobretot a l’àrea prefrontal, per enriquir el comportament complex, com la planificació o el control de les emocions. «És quan fem el salt d’un cervell de nen a un d’adult», explica el psicòleg.

Per això, un dels projectes en els quals treballen actualment, «Smart Snack», s’enfoca en aquesta fase. És un estudi d’intervenció nutricional a nivell poblacional on comparen 350 adolescents que van menjar 30 g de nous al dia durant sis mesos amb un grup control també de 350 nois i noies que no en van ingerir. Els estudiants venien de 12 centres de secundària de tot Barcelona. Els van fer tests cognitius abans i després de la intervenció per mesurar l’atenció, la memòria de treball o la funció executiva, i van prendre mostres de sang a un subgrup. Alguns adolescents van deixar de menjar les nous després d’uns mesos («les interven­cions llargues són difícils de seguir per als nanos i adolescents»). Els que van ingerir nous durant més de 100 dies tenien uns nivells molt més alts d’àcids grassos omega 3 en sang. El que ara analitzen és si aquest efecte fisiològic es trasllada o no a nivell cognitiu.

Júlvez, que a més d’aquest projecte coordina els grups de treball de neurodesenvolupament d’INMA i HELIX, manté una segona afiliació amb la Harvard T.H. Chan School of Public Health, on fa estades de tant en tant. També col·labora amb el Barcelona Beta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall, enfocat en l’Alzheimer. «Ens agrada fer estudis longitudinals, per estudiar com coses que et passen al principi de la vida et poden seguir afectant amb els anys», conclou.

“We are what we eat”

W

hen Jordi Júlvez started his PhD, he was one of the first neuropsychologists in the field of epidemiology and public health. After three years at Harvard’s T.H. Chan School of Public Health, he returned to Barcelona, and since 2015 he has been a principal investigator at ISGlobal, where he studies the environmental factors affecting neurodevelopment at the population level.

Neuroepidemiology “Psychologists usually study a single individual. I look at the neuropsychological development of populations, from the beginning of life to old age”, he explains. In fact, brain plasticity is never lost. Even so, the bulk of brain development takes place in the womb.

That is why many of Júlvez’s projects focus on this phase, like his study on what effect fish consumption in pregnant women has on the cognitive development of their children.

Large oily fish, such as swordfish or tuna, contain the neurotoxin methylmercury, but Júlvez has found that the beneficial effect of eating fish on a regular basis is much more potent than the neurotoxic repercussions.

This is a result of its high levels of long chain polyunsaturated fatty acids, such as DHA. “Given a choice, I would recommend that pregnant women eat white fish or small oily fish, like sardines. But whatever they choose, they should eat fish!”, he says.

Dietary benefits Júlvez’s group focuses mainly on how nutrition can counteract other factors that nega-

tively affect neurodevelopment, such as pollution.

“Diet has a very important effect, especially on the brain. The European HELIX project looked at which of the 100+ environmental factors analysed were the 10 most statistically relevant, and 2 or 3 were diet-related. It is true that we are what we eat”, acknowledges the researcher.

Aside from life in the uterus, there are two more points in time when there is exponential neuronal development. One is up to the age of 2 or 3; from then on there is a very gradual deceleration. Adolescence is another very intense stage of neurodevelopment. There is a reactivation due to hormones and many synapses are created, especially in the prefrontal area, to enrich complex behaviour, including planning and emotional control. “It’s when we make the leap from a child’s brain to that of an adult”, explains the psychologist.

That is why one of the projects they are currently working on right now, “Smart Snack”, focuses on this phase. This is a study of nutritional intervention at population level, comparing 350 adolescents who consumed an extra 30 g of walnuts a day for 6 months with a control group of 350 other boys and girls, who did not eat them.

The students were recruited from 12 secondary schools in Barcelona. They took cognitive tests before and after the intervention, to measure their attention, working memory, and executive function, and blood samples were taken from a subgroup. Some of the teenagers stopped eating the nuts after a few months (“long interventions are difficult for children and adolescents to follow”). However, those who continued to eat walnuts for more than 100 days had much higher levels of omega-3 fatty acids in their blood. Whether or not this physiological effect translates to a cognitive level is what they are now analysing.

Júlvez, who in addition to this project coordinates the neurodevelopment working groups of the INMA and HELIX cohorts, maintains his affiliation with Harvard’s T.H. Chan School of Public Health, where he takes occasional stays. Currently, he also has an open collaboration with the Barcelona Beta Brain Research Center of the Pasqual Maragall Foundation, focused on Alzheimer’s disease. “We like doing longitudinal studies, to look at how things that happen to you at the beginning of your life can continue to affect you over the years”, he concludes

■

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Millors pràctiques per reduir l’obesitat infantil Rosa Manaut

I

nvestigadors de la Gasol Foundation i de l’IMIM han publicat a l’European Journal of Pediatrics un estudi de l’efectivitat del programa comunitari d’acció municipal Thao-Salut Infantil. L’objectiu del programa, en el qual van participar 2.250 menors de Catalunya, era sensibilitzar sobre la importància dels hàbits saludables i

reduir les xifres d’obesitat infantil. L’article revela que, en el context aplicat, no s’ha aconseguit canvis significatius en l’índex de massa corporal dels participants. Tot i així, s’han identificat les pràctiques més eficaces quant a la durada de la intervenció (més de 24 mesos), el seu públic objectiu (de 2 a 8 anys), el disseny (que promogui tant l’activitat física com l’alimentació) i la coordinació entre escola, família i comunitat.

A new study on the prevention of childhood obesity

R

esearchers from the Gasol Foundation and IMIM have published, in the European Journal of Pediatrics, a study on the effectiveness of the ThaoSalud Infantil municipal community action programme. The aim of the programme, in which 2,250 children from Catalonia participated, was to raise awareness of the im-

portance of healthy habits and reduce child obesity rates. The article reveals that, in the context applied, no significant changes were achieved in the body mass index of the participants. Even so, the most effective practices have been identified in terms of the duration of an intervention (longer than 24 months), the target audience (children aged 2 to 8), design (promoting both physical activity and nutrition), and coordination between ­schools, families and the community

■

7 3

Ciència

març novembre de 2011 de | 2018 www.prbb.org | www.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Nova vía per frenar el càncer de còlon i recte Rosa Manaut

necrosat. A més, la inhibició de Jagged1 no ha afectat la funció del teixit normal».

L’estudi, publicat a la revista Nature Communications, mostra que alts nivells de la proteïna Jagged1 són un indicador d’un mal pronòstic.

I

nhibir la proteïna Jagged1 en ratolins no tan sols evita la proliferació dels tumors de còlon i recte, sinó que permet eliminar els tumors ja existents. Això conclou un estudi liderat per Lluís Espinosa a l’IMIM, amb la col·laboració dels Serveis d’Anatomia Patològica i d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar i l’IDIBELL-Institut Català d’Oncologia.

Quan les cèl·lules maduren i es diferencien, perden la capacitat de proliferar. Però en el cas dels tumors de còlon i recte, la proteïna Jagged1 activa la via de senyalització Notch, i afavoreix la proliferació de les cèl·lules i el creixement del tumor.

Key to slowing down colon and rectal cancer identified Erika López i Lluís Espinosa, primera i últim signants de l’article

Espinosa explica que «hem implantat tumors humans amb Jagged1 a ratolins i els hem tractat amb anticossos contra Jagged1; després de 10 setmanes de tractament, els tumors són molt petits i s’han

I

nhibiting the Jagged 1 protein in mice not only prevents the proliferation and growth of colon and rectal tumours, but enables elimination of existing ones. This is the conclusion of a study led by Lluís Espinosa from the IMIM, in collaboration with the Hospital del Mar Pathological Anatomy and Medical On-

cology Departments and the Catalan Institute of Oncology-IDIBELL. When cells mature and differentiate, they lose their ability to proliferate. But in the case of colon and rectal tumours, the Jagged1 protein activates the Notch signalling pathway, favouring the proliferation of cells and the growth of the tumour. Espinosa says: “We implanted human tumours with Jagged1 into mice and treated them with Jagged1 antibodies; after 10 weeks, the tumours were very small and necrotic.

Also, inhibiting Jagged1 did not affect the functioning of the normal tissue.”

The study, published in the journal Na­ ture Communications, shows that high Jagged1 protein levels are an indicator of bad prognostic

■

Nou mecanisme fa de guia per al genoma Laia Cendrós

C

ientífics liderats per Thomas Graf, del CRG, han descrit un nou mecanisme regulador de la diferenciació cel·lular. Totes les cèl·lules del nostre cos contenen la mateixa informació genètica, però l’activació d’uns gens o d’uns altres fa que es diferenciïn entre elles, donant lloc a cèl·lules diferents.

TET2 és un factor de transcripció important en aquesta diferenciació, concretament de les cèl·lules sanguínies; actua

unint-se a l’ADN per activar o desactivar determinats gens, però no pot arribar a l’ADN per si mateix.

En col·laboració amb investigadors de l’Institut de Biologie de l’École Normale Supérieure de París, el CNAG-CRG i la Harvard Medical School, els científics han identificat tres proteïnes que guien TET2 a les regions de l’ADN on se’l necessita i quan cal. «Els nostres resultats seran útils per a altres investigadors que treballen en leucèmia i altres tipus de càncer, en els quals participa TET2», diu José Luis Sardina, primer autor de l’estudi publicat a Cell Stem Cell.

New mechanism acts as a guide through the genome

S

cientists led by Thomas Graf from the CRG have described a new regulatory mechanism controlling cell differentiation. All the cells in our bodies contain the same genetic information, but activating some or other genes makes them differentiate from one another, giving rise to different cells.

Tet2 is an important transcription factor in this differentiation, specifically for blood cells. It acts by binding to DNA to

activate or deactivate certain genes, but it cannot get to the DNA by itself.

In collaboration with researchers from the Institut de Biologie de l’École Normale Supérieure, in Paris, the CNAG-CRG, and Harvard Medical School, the scientists have identified three proteins that guide Tet2 in the DNA regions where and when it is needed. “Our results will be useful for other researchers working on leukaemia and other cancers involving Tet2”, says José Luis Sardina, first author of the study published in Cell Stem Cell

■

La genètica pot agreujar l’efecte de la pol·lució Pau Rubio

C

ada vegada hi ha més evidències sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament cognitiu i conductual de nens i nenes. Un nou estudi de l’ISGlobal suggereix que la variant ε4 del gen ApoE —el factor de risc genètic més conegut per a la malaltia d’Alzheimer— podria exercir un paper important en aquest procés. La recerca ha estat publicada a Environmental Health Perspectives.

L’anàlisi de més de 1.600 nens de 39 escoles de Barcelona ha revelat que l’associació entre l’exposició a contaminants procedents del trànsit i els efectes adversos en el neurodesenvolupament és més acusada quan l’al·lel ε4 del gen ApoE és present. Els portadors d’aquesta variant genètica van mostrar índexs de problemes conductuals més elevats, una evolució més lenta en el desenvolupament de la capacitat d’atenció i un menor volum en el nucli caudat del cervell, segons explica Sílvia Alemany, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Risk gene for Alzheimer’s may aggravate effects of air pollution

T

here is growing evidence that exposure to air pollution adversely affects cognitive and behavioural development in children, and that it may do so through systemic inflammation and oxidative stress. The findings of a new study from ISGlobal suggest that the ε4 variant of the APOE gene — the most important known genetic risk factor for Alzheimer’s disease — may play a significant role in this. The study has been

published in Environmental Health Pers­ pectives. In the analyses of over 1,600 children from 39 schools in Barcelona, scientists observed that the association between exposure to traffic-related pollution and adverse effects on neurodevelopment was more marked in children carrying the ε4 allele of the APOE gene. Carriers of this genetic variant had higher behavioural problem scores and their attention capacity developed more slowly. Additionally, the volume of the caudate nucleus in the brain tended to be smaller in that population, explained Silvia Alemany, lead author of the study

■

Com el cànnabis afecta la plasticitat neuronal Mari Carmen Cebrián

U

n estudi liderat per Andrés Ozaita, del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF, mostra com el principal component psicoactiu del cànnabis (THC) afecta la plasticitat sinàptica, és a dir, la capacitat de les neurones de respondre a estímuls modificant les seves connexions, necessària per a l’aprenentatge i la memòria. L’estudi, realitzat en rosegadors, ha estat publicat a la revista Biochemical Pharmacology.

Els investigadors van analitzar les proteïnes de l’hipocamp que presentaven alteracions tres hores després d’administrar THC a ratolins. Aquestes proteïnes estaven relacionades amb el proteasoma, un complex proteic que degrada les proteïnes que no són necessàries o estan danyades, facilitant el seu recanvi. «El THC podria alterar la formació de la memòria reduint l’activitat del proteasoma, ja que per mantenir la plasticitat neuronal és tan important l’adequada degradació de proteïnes com la síntesi de noves», diu Victoria SalgadoMendialdúa, primera autora de l’article.

Discovered: how cannabis affects neuronal plasticity

A

study led by Andrés Ozaita, from the UPF’s Neuropharmacology Lab, has demonstrated how the main psychoactive component of cannabis, THC, affects synaptic plasticity, in other words, the ability of neurones to respond to stimuli by modifying their connections, necessary for processes like learning and memory. The study, conducted using rodents, has been published in the journal Biochemical Pharmacology.

The researchers analysed the proteins in the hippocampus that showed alterations three hours after the mice had been administered THC. These proteins were related to the proteasome, a protein complex responsible for the degradation of unnecessary or damaged proteins.

“THC could alter the formation of memory by reducing proteasome activity, since we know that to maintain the plasticity of the neuronal circuits, proper protein degradation is just as important as the synthesis of new proteins”, says Victoria SalgadoMendialdúa, first author of the article

■

Ciència PRBB-CRG CONFERENCES

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB SALAH EL MESTIKAWY, Monday November 5. El Mestilkawy, from the Department of Psychiatry at McGill University in Montréal, Canada, is an internationally recognized expert in neurotransmission, studying dopamine, 5-HT, acetylcholine, GABA and glutamate. Since the last 10 years, his teams perform studies focused on psychiatric disorders.

He has been invited by Rafael Maldonado (UPF).

KEN ZANTE, Friday November 16. Zante, from the Perelman School of Medecine, University of Pennslvania, US, is investigating the basis by which changes in cell fate involve dramatic and discrete switches in gene expression programs and how such switches are locked in by chromatin states that impede further changes. His group has proposed that pioneer transcription factors provide a basis for initiating cell fate changes by scanning nucleosomal DNA, recognizing motifs on the nucleosome surface, and enabling chromatin opening or closure, depending upon their combinatorial recruitment of additional factors. He has been invited by Thomas Graf (CRG).

JUAN ANTONIO VIZCAINO, Friday December 14.

Vizcaino is the head of the Proteomics team at the European Bioinformatics Institute - EMBL-EBI in Cambridge, UK. The aim of the team is to help researchers to make the most of public proteomics data, and to encourage the adoption of data standards in the field, as well as trying to integrate proteomics data in other public data resources such as Ensembl and UniProt. They are responsible for EMBL-EBI’s core proteomics resource and the PRIDE Archive database of mass spectrometry-based proteomics data, and the team is part of several ELIXIR initiatives. The team develops open-source, stand-alone tools for data submissions, visualisation and basic analysis, as well as different software libraries for handling proteomics data in standard formats. He has been invited by Eduard Sabidó (CRG).

EUGENE YEO, Friday November 23. Yeo, from the UCSD in San Diego, US, runs a hybrid computational and experimental RNA, neurobiology, and pluripotency lab. He is interested in how RNA binding proteins and RNA modifications affect cellular homeostasis in human pluripotent stem cells, as well as in neural RNA binding proteins, RNA processing and single-cell analyses. He has been invited by the CRG PhD students.

LLUIS MOREY, Monday December 17. Morey, from the University of Miami, Miller School of Medicine in Miami USA, studies chromatin dynamics in stem cells and cancer. In particular, he tries to decipher the molecular and epigenetic mechanisms that control hiPSCs pluripotency and cellular fate decisions, the molecular and epigenetic mechanisms that control the oncogenic pathways deregulated in the different subtypes of breast cáncer, and the chromatin dynamics imposed by Polycomb complexes in stem cells and cancer models. He has been invited

by Luciano di Croce (CRG).

www.prbb.org www.prbb.org | novembre | maig de 2011 2018

4

ENTREVISTA / INTERVIEW

BERNHARD PAYER – REGULACIÓ GENÈTICA, CÈL·LULES MARE I CÀNCER (CRG)

«A la recerca acadèmica fas el que t’estimula, no el que et diuen» Maruxa Martínez-Campos Has fet recerca a Àustria, al Regne Unit, als Estats Units, i ara a Barcelona.

Quines són les principals diferències? ’equilibri entre la vida laboral i la vida personal és generalment millor aquí.

Als Estats Units i al Regne Unit, les persones treballen més horesi fan menys vacances, encara que també depen del laboratori; els meus alumnes d’aquí també han de venir alguns caps de setmana, perquè treballem amb línies cel·lulars de les quals cal tenir cura en tot moment. Però a Boston hi havia un entorn més ric , amb molta indústria, i això facilita sortir del món acadèmic si creus que no és el que vols.

L

Per què vas triar Barcelona i el CRG? Sabia que al CRG hi havia bons grups que treballaven en cèl·lules mare i epigenètica.

Però només quan vaig arribar em vaig adonar que tota la ciutat és un entorn perfecte per al meu camp de recerca. Barcelona és un centre de recerca en epigenètica i fertilitat a Europa. A més, a causa de la seva ubicació, Barcelona atrau gent. Té una gran combinació de ciència d’alta qualitat i bona qualitat de vida.

Com va ser gaire crear el teu laboratori?

Sempre és difícil començar el teu propi laboratori..., però al CRG rebem finançament bàsic i un «paquet inicial», així com ajuda per obtenir els nostres primers estudiants de doctorat, gràcies al seu programa internacional de doctorat amb beques incloses.

En general, m’agrada la filosofia del CRG de donar la màxima ajuda possible als joves investigadors, per ajudar-los a avançar.

Perquè, com en l’EMBL o el Max Planck, els investigadors joves només poden quedar-se al centre fins a nou anys.

Ser part de la comunitat del PRBB ajuda?

I tant! El meu grup utilitzem molt l’estabulari del PRBB, que és molt comparable amb els altres on he treballat anteriorment, l’IMP a Viena, el Gurdon Institute a Cambridge i el de Harvard. Crec que el nivell de servei i professionalitat és molt bo i ofereixen assaigs que, en d’altres llocs, te’ls has de fer tu. També fem servir la instal·lació conjunta UPFCRG de FACS i les instal·lacions de microscòpia i genòmica del CRG. Altres avantatges de treballar al PRBB són l’elevat nombre d’excel·lents seminaris que porten els millors científics del món a l’edifici. Les interaccions entre els diferents centres del parc podrien ser millors, però s’està progressant, per exemple amb les sèries de seminaris conjunts de caps de grup.

També he fet cursos del programa Intervals, que han estat molt útils i em van fer interaccionar amb persones dels altres centres.

Què és el millor de fer recerca en el món acadèmic?

Que està impulsada per la curiositat. Tens molta més llibertat de la que tindries al món corporatiu. Fas el que t’emociona, no el que et diuen. Ets el teu propi cap!

I el pitjor?

La pressió per triomfar en totes les etapes

PERFIL / PROFILE Bernhard Payer (Wolfsberg, Àustria, 1975) va arribar al PRBB el 2014 per iniciar el seu propi laboratori al CRG, després de fer un doctorat a Cambridge (Regne Unit) i un postdoctorat a la Universitat de Harvard. Treballant en la reactivació del cromosoma X, diu que tot el que fa gira al voltant de la X: eXperimentar, eXplorar i fer eXercici. I Barcelona és un lloc perfecte per a totes tres activitats: porta amb èxit el seu laboratori i gaudeix del seu principal hobby, el ciclisme, i diu que és «la millor zona de ciclisme que he vist mai».

Bernhard Payer (Wolfsberg, Austria, 1975) came to the PRBB in 2014 to set up his own lab at the CRG, after doing a PhD in Cambridge (UK) and a postdoc at Harvard. Working on X-chromosome reactivation, he says everything he does revolves around the X: eXperimenting, eXploring, and eXercising. And Barcelona is the perfect place for it all: he is successfully running his lab and enjoys his main hobby, cycling, in what he says is “the best cycling area I’ve ever seen.” professionals. El camí científic és un sistema piramidal; després d’un postdoc, només uns quants obtenen una posició d’investigador principal. I dels investigadors principals més joves, només uns quants obtindran els càrrecs més alts... Hi ha molta incertesa sobre el futur.

our first PhD students, because it has an international PhD programme with fellowships included. In general, I like the CRG’s philosophy of giving junior staff as much help as possible, to help them move forward later on. Because, like in the EMBL or Max Planck, juniors can only stay at up to 9 years.

“In academic research you do what excites you, not what you’re told”

Does the PRBB environment help?

It does! We use the PRBB animal facility a lot, and it compares very well to the others I have worked in before (the IMP in Vienna, Gurdon Institute in Cambridge, and Harvard). The level of service and professionalism is high and they offer assays that in other places you have to do yourself. We also use the joint UPF-CRG FACS facility and the CRG microscopy and genomics facilities.

The other benefit of working at the PRBB is the high number of excellent quality seminars, which bring top scientists to the building. The interaction between the centres at the park could be better, but it is improving, for example with the joint group-leader seminar series. I also took Intervals courses, which were helpful and resulted in interaction with people from other centres.

You have worked in Austria, the UK, the US and now Barcelona. What are the major differences? he work-life balance is sometimes better here. In the US and the UK people work longer hours and take less holidays, although it does depend on the lab, too; my students here do have to come in at the weekend sometimes, because we work with cell lines which need to be taken care of at all times. But in Boston there was a richer environment, with a lot of industry, which makes it easier to switch from academia if you feel it’s not your thing.

T

Why did you choose Barcelona and the CRG coming back to Europe?

I knew that at the CRG there were several good groups working on stem cells and epigenetics. But it was only when I got here, I realised the whole of Barcelona is a hub for epigenetics and fertility research in Europe. Also, the city attracts people. It has a great combination of high quality science and a good quality of life.

How difficult was it to set up your first lab?

It’s always difficult to start your own lab… but at the CRG we get core funding and a “start up package”, as well as help getting

The best about academic research?

That it’s curiosity-driven. You have a lot more freedom than you would in the corporate world. You do what excites you, not what you are told. You are your own boss!

And the worst?

The pressure to succeed at every career stage. The scientific path is a pyramid system; after a postdoc, only a few get a Principal Investigator position. And of the junior PIs, only a few will get senior positions… There’s a lot of uncertainty about the future

■

7 5

Ciència

maig novembre de 2011 de | 2018 www.prbb.org | www.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Una «etiqueta» canvia l’arquitectura del genoma Laia Cendrós

A

lguns gens essencials per al desenvolupament embrionari, anomenats gens bivalents, han de poder activar-se i desactivar-se molt ràpidament. Això està controlat per un equilibri entre la proteïna MLL2, que afegeix una «etiqueta» (modificació d’histones) que fa que el gen sigui molt actiu, i les proteïnes Polycomb, que afegeixen una altra etiqueta que els inactiva.

Ara, investigadors del CRG han descobert que eliminar MLL2 en ratolins inhibeix el desenvolupament embrionari

i té efectes sobre l’organització tridimensional de l’ADN. En particular, els gens bivalents que normalment serien actius s’empaqueten en zones amb gens silenciosos que no es necessiten en aquestes cèl·lules. «És l’equivalent genètic de posar les coses en el soterrani quan no les necessites», assegura Martí-Renom, cap de grup al CNAG-CRG. També es va alterar la conformació de bucles que ajuden a una ràpida activació; aquests bucles es donen quan els gens s’alineen de forma que els seus inici i final estiguin molt a prop i així la maquinària de lectura de gens pugui saltar ràpidament des del final fins al principi per començar de nou.

L’estudi, dirigit pels professors de recerca ICREA Luciano Di Croce i Marc A. MartíRenom, va ser publicat a Nature Genetics.

A ‘tag’ changes genome architecture

S

ome genes essential for embryonic development, called bivalent genes, need to be turned on or off very quickly. This is controlled by the balance between the MLL2 protein, which adds a “tag” (histone modification) that makes the gene very active, and Polycomb proteins, which add another “tag” to silence them.

Researchers at the CRG have found that removing MLL2 from mice inhibits develop-

ment and affects the DNA 3D organisation.

In particular, the bivalent genes that would normally be active, were packed away in areas containing silent genes that are not needed in these cells. “It’s the genetic equivalent of putting things you don’t need in the basement”, says Marti-Renom, at the CNAG-CRG. Also disrupted was the looped conformation for quick activation -when genes loop around so that their starts and ends are very close together and the genereading machinery can quickly hop from the end back to the beginning. The study, led by ICREA research professors Luciano Di Croce and Marc A. Marti-Renom, was published in Nature Genetics

■

Menys risc de càncer de mama en àrees verdes Marta Solano

U

n estudi de l’ISGlobal ha analitzat per primera vegada la relació entre el contacte amb els espais verds i el càncer de mama, amb dades de més de 3.600 dones a Espanya. La recerca conclou que les dones que viuen a prop d’espais verds urbans tenen menys risc de patir càncer de mama. «Com més a prop vivien les dones dels espais verds, menys nombrosos eren els casos de càncer», destaca Cristina O’Callaghan-Gordo, primera autora de la publicació.

Les dades per a l’estudi, publicat a la revista International Journal of Hygiene and Environmental Health, es van obtenir mitjançant entrevistes a les participants —sobre el seu historial residencial, hàbits de vida, nivell socioeconòmic i nivells d’activitat física—, i a través de la geolocalització de la seva residència actual es va determinar la proximitat a espais verds urbans i els nivells de contaminació de l’aire.

«Cal fer més recerca per confirmar quin és el mecanisme que explica aquesta relació, però creiem que la reducció dels nivells d’estrès podrien ser un factor», argumenta el coordinador de l’estudi, Mark Nieuwenhuijsen.

Less risk of breast cancer in greener areas

A

new study from ISGlobal has looked at the relationship between exposure to green spaces and breast cancer using data from over 3,600 women in Spain.

The conclusion: the risk of breast cancer was lower in women who lived closer to urban green spaces, like parks or gardens.

In the study, published in the Interna­ tional Journal of Hygiene and Environ­ mental Health, data on lifetime residential history, socioeconomic level, lifestyle factors and levels of physical activity were ob-

tained during interviews with the participants. Information on proximity to urban green spaces and air pollution levels was gathered by geo-coding of the residential address. The first author of the study, Cristina O’Callaghan-Gordo, explains that the risk of breast cancer in the population declines the closer they live to an urban green space. “We still do not know the mechanisms underpinning these beneficial health impacts, but we believe that lower levels of stress could play a role.

More research is needed to confirm this hypothesis, though”, adds the study coordinator Mark Nieuwenhuijsen

■

Un de cada 10 universitaris pensa en el suïcidi 13.984 qüestionaris d’alumnes de primer any d’universitat de 8 països i de 19 universitats. Els resultats mostren que un de cada tres estudiants (31,4%) ha patit algun trastorn mental en el primer any acadèmic a la Universitat i que els trastorns han generat problemes acadèmics i socials en un 20% d’aquests estudiants.

Rosa Manaut

Font: IMIM

A

l voltant del 10% dels estudiants universitaris espanyols declara haver tingut pensaments suïcides, i una mica menys de l’1%, haver realitzat una temptativa de suïcidi en els últims 12 mesos. Aquestes xifres, extretes del projecte UniverSal (Universitat i Salut Mental) coordinat per l’IMIM, són superiors a la prevalença d’aquests comportaments entre la població general.

L’estudi, dirigit per Jordi Alonso, s’ha portat a terme a través d’enquestes a 2.118 alumnes de cinc universitats espanyoles.

D’esquerra a dreta: Jordi Alonso, Mª Jesús Blasco i Víctor Pérez

Alonso ha coordinat un altre estudi internacional, liderat per la World Mental Health, que ha compilat en tres anys

One in every 10 university students has suicidal thoughts

A

round 10% of Spanish college students reported having contemplated suicide, and, over the past 12 months, just over 1% made a suicide attempt. These figures, taken from

the UniverSal (University and Mental Health) project coordinated by the IMIM, are higher than for this type of behaviour in the general populace. The study, led by Jordi Alonso, involved surveying 2,118 students from 5 Spanish universities.

He also coordinated another international study, led by World Mental Health, which in three years compiled 13,984 questionnaires from students in their first year of university, from 19 universities in 8 countries. The results show that 1 in every 3 students (31.4%) has suffered some form of mental disorder in their first year at university, and in 20% of these the disorders have led to problems at the academic and social levels

■

La codificació d’informació a les cèl·lules Mari Carmen Cebrián

U

n grup d’investigadors ha descobert com es generen els pics d’activitat de proteïnes que permeten a les cèl·lules codificar i processar informació de forma similar als ordinadors.

L’estudi, liderat per Jordi Garcia-Ojalvo de la UPF, ha estat publicat a Cell Systems.

Els sistemes vius s’han d’adaptar als canvis del seu entorn, i per a això compten amb nombrosos circuits de gens i proteïnes que s’encarreguen de generar

la resposta adequada en cada moment.

Aquestes respostes, sovint en forma de polsos d’activació de proteïnes, depenen dels senyals externs que rep la cèl·lula.

El mecanisme molecular que genera aquests polsos no es sol conèixer. L’estudi mostra, segons Rosa Martínez-Corral, primera autora de l’article, que «una retroalimentació negativa —en què un gen o una proteïna s’inhibeix a si mateix— és suficient per generar polsos». L’estudi obre la porta a una millor comprensió de les cèl·lules i pot contribuir al disseny de noves aplica­cions de la biologia sintètica.

A new mechanism for encoding information in cells

A

group of researchers has discovered how the pulses of protein activity that allow cells to encode and process information in a similar way to computers are generated. The study, led

by Jordi Garcia-Ojalvo from the UPF, has been published in Cell Systems.

Living systems must adapt to changes in their environment, like variations in nu­ trients or stress. They therefore have numerous gene and protein circuits responsible

for generating the appropriate response at each moment. These responses, often in the form of pulses of protein activation, depend on the external signals the cell receives.

In many cases, we do not know which molecular mechanism generates these pulses. In the words of Rosa MartínezCorral, first author of the article, the study shows that “negative feedback, in which a gene or a protein inhibits itself, is enough to generate pulses.” The study leads the way to a better understanding of cell function and could contribute to the design of new synthetic biology applications

■

Ciència

www.prbb.org www.prbb.org | novembre | maig de 2011 2018

4 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Què és la immunoteràpia?

Toni Celià-Terrassa

Image by Simon Caulton. CC BY-SA

L

a immunoteràpia del càncer es basa a fer servir el nostre sistema immune per atacar i eliminar tumors. El sistema immune està en constant vigilància del agents externs o disturbis que puguin alterar el bon funcionament dels teixits del cos.

Les cèl·lules tumorals, degut al seu dany, i les mutacions poden ser reconegudes com a cèl·lules estranyes i, per tant, normalment són eliminades pel sistema immune, mantenint així el funcionament dels nostres teixits. Malauradament, al llarg del temps els tumors són capaços de trobar vies per amagar-se del sistema immune o fins i tot per desactivar la seva tasca de vigilància i neteja. La immunoteràpia consisteix a reforçar el sistema immune i tornar a fer visibles les cèl·lules tumorals perquè siguin correctament reconegudes i eliminades.

Hi ha diferents tipus d’immunoteràpia.

Una és l’administració dels nostres propis limfòcits després d’haver estat seleccionats qualitativament al laboratori o, fins i tot, després de ser modificats genèticament, de manera que es reforcen les nostres defenses per atacar el tumor de forma més eficient. Una altra opció és la immunització a partir de la generació de vacunes amb neoantígens específics de cèl·lules malignes i així engegar una resposta immune específica.

Una de les estratègies més prometedores avui dia és la utilització d’inhibidors bloquejadors dels punts de control del sistema immune. Aquests punts de control normal-

Cancer specific T-cells can be obtained by fragmentation and isolation of tumour infiltrating lymphocytes, or by genetically engineering cells from peripheral blood. The cells are activated and grown prior to transfusion into the recipient (tumour bearer)

ment serveixen per evitar la sobreactivació innecessària del sistema immune i prevenir danys inflamatoris crònics. Els tumors, però, són capaços d’activar-los per al seu benefici, bloquejant la immunitat.

Aquest tipus d’immunoteràpia és el que ha donat resultats més sorprenents i prometedors durant els últims anys, principalment en el melanoma, el càncer de pulmó i el càncer de bufeta. Tot i que encara molts pacients no responen a aquests tractaments, els que hi responen ho fan de forma molt eficient i

duradora, ja que mantenen l’exèrcit interior (el sistema immune) en vigilància constant.

What is immunotherapy?

C

ancer immunotherapy is based on making our immune system attack and eliminate tumours. The immune system is constantly looking for external agents or disturbances that could disrupt the smooth functioning of the body’s tissues. Due to their damage and mutations,

tumour cells can be recognised as foreign cells and are, therefore, usually eliminated by the immune system, to maintain our normal tissue function. Unfortunately, over time, tumours are able to find ways to hide from the immune system or even stop it detecting and cleaning them. Immunotherapy consists of strengthening the immune system and making the tumour cells visible again, so that they are properly recognised and eliminated.

There are various types of immunotherapy. One involves the administration of our own lymphocytes after they have been qualitatively selected in the laboratory, or even genetically modified, to help our defences attack the tumour more efficiently.

Another option is immunisation based on the generation of vaccines with specific neoantigens from malignant cells, which trigger a specific immune response.

One of the currently most-promising strategies is the use of immune checkpoint inhibitors. These checkpoints normally avoid unnecessary over-activation of the immune system and prevent chronic inflammatory damage. Tumours, however, are able to activate them for their own benefit, therefore blocking the immunity.

It is this type of immunotherapy that has given the most surprising and promising results in recent years, mainly for melanoma, lung cancer, and bladder cancer.

Although many patients do not respond to these treatments, those who do, do so in a very efficient and lasting manner, as their internal defences (the immune system) are on constant alert

■

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

RESSENYA / REVIEW

Nous grups al PRBB

«Viu més, viu millor»

L

a tardor arriba carregada de noves incorporacions als centres del PRBB. L’EMBL, en fase de creixement, dona la benvinguda a Miki Ebisuya, provinent del RIKEN (Japó), que treballa en biologia sintètica del desenvolupament, recreant processos artificialment per entendre com es construeixen els organismes, i a Vikas Trivedi, provinent de la Universitat de Cambridge (Anglaterra), que se centra a entendre com les forces mecàniques i la senyalització química dirigeixen la formació d’un embrió.

AL DCEXS-UPF s’han incorporat dos nous caps de grup: Oriol Gallego, provinent de l’IRB, estudia el creixement cel·lular utilitzant llevat, i Ana Janic, procedent del Walter and Eliza Hall Institute (Austràlia), utilitza models de ratolí, genòmica i bioquímica per entendre, per entendre com el gen p53 ens protegeix contra el càncer.

Al CRG hi ha tres nous caps de grup: Eva Novoa, del Garvan Institute of Medical Research (Austràlia), interessada en epitranscriptòmica i dinàmica de l’ARN; Jorge Ferrer, de l’Imperial Biomedical Research Centre (Anglaterra), que estudia genòmica regulatòria i diabetis; i Donate Weghom, una física teòrica de la Universitat de Colònia, Alemanya, que treballa en el modelatge de processos evolutius.

New research groups at the PRBB

A

utumn has arrived, and with it several new laboratories have opened at the park. EMBL welcomes Miki Ebisuya, from RIKEN in Japan. She works on artificially recreating developmental processes to understand how our body is built. Also newly arrived at the EMBL, is Vikas Trivedi, from the University of Cambridge. He focuses on understanding the interplay of mechanical forces and chemical signalling that drive the self-assembly of the embryo.

The DCEXS-UPF has two new PIs. Oriol Gallego, previously at the IRB, is characterising the molecular processes that regulate cell growth in budding yeast, while Ana Janic, from the Walter and Eliza Hall Institute (Australia), uses mouse models, to investigate how p53 protects us from cancer.

Three new groups have been launched at the CRG. Eva Novoa, from the Garvan Institute of Medical Research in Sydney (Australia) looks at epitranscriptomics and RNA dynamics; Jorge Ferrer, from Imperial Biomedical Research Centre (UK), studies regulatory genomics and diabetes; and Donate Weghom, a theoretical physicist from the University of Cologne, Germany, models evolutionary processes

■

Maruxa Martínez-Campos

E

stem impregnats de productes tòxics: en respirem, en mengem, són al nostre sofà i a les joguines de plàstic dels nostres infants. I tenen efectes perjudicials per a la nostra salut.

Aquest és l’inquietant missatge del nou llibre de Miquel Porta, epidemiòleg de l’IMIM i catedràtic de la UAB. La «factura», segons les seves paraules, que paguem pel progrés. Però, tot i que les dades sonen alarmistes, Porta ens convida a una «preocupació tranquil·la», que ens porti a «buscar el nostre propi motor de canvi». Perquè, a més d’oferir una llista de contaminants químics presents en el nostre cos i els seus efectes sobre la salut, ens diu el secret per «desintoxicar-nos»: evitar aquests compostos. En aquest sentit, l’investigador fa una crida a l’acció, tant individual —no escalfar menjar en tàpers de plàstic— com des de l’àmbit polític i legislatiu.

Escrit de manera amena però rigorosa, el llibre ofereix una llarga llista de recursos per

a aquells que vulguin aprofundir-hi més; des d’estudis científics, fins a associacions, guies internacionals o experts als quals seguir a Twitter.

“Live longer, live better”

W

e are impregnated with toxic products: we breathe them, we eat them, they are on our sofa, and in our children’s plastic toys. And they have detrimental effects on our health. This is the disturbing message of the new book by Miquel Porta, an epidemiologist from the IMIM and professor at the UAB. The “bill”, in his words, that we pay in exchange for progress. Although the data may seem alarmist, Porta invites us to show “quiet concern”, which may be our individual “force for change”. Because, in addition to offering a list of chemical contaminants present in our bodies and their health effects, the book gives us clues on how to “detoxify oursevles”: avoiding these compounds altogether. By saying this, the researcher sends a call for action, at the individual level -not using plastic containers in the microwa­­veas well as the political and legislative levels.

Written in an easy-to-read but rigorous way, the book list of resources for those who want to know more, from scientific studies to associations, international guides, and experts to follow on Twitter!

■

7 7

Diversitat

maig novembre de 2011 de 2018 | www.prbb.org | www.prbb.org

ESPECIAL JORNADA DE PORTES OBERTES / OPEN DAY SPECIAL

RETRAT / PORTRAIT

Obrint les portes de casa Maruxa Martínez-Campos

C

om cada primer dissabte d’octubre des de fa 11 anys, el passat 6 d’octubre el PRBB va obrir les seves portes a la ciutadania per mostrar la recerca que fan els científics i científiques que hi treballen.

En una jornada més curta del que és habitual (de 9 a 15 h, en comptes de tot el dia), unes 2.000 persones van poder entrar a l’edifici i visitar els laboratoris, on els investigadors mateixos explicaven de forma amena la seva feina diària, i tam-

bé van poder fer experiments a la plaça, participar en tallers o escoltar les xerrades divulgatives. Enguany, com a novetat, es va fer un science slam, una competició amb cinc xerrades de tan sols cinc minuts. Tot això va ser possible gràcies a les 255 persones que, de manera voluntària, van participar tant en la organització com en la jornada mateixa.

Throwing the doors open

J

ust like every first Saturday of October for the last 11 years, on October 6th the PRBB opened its doors to the public to

show off the research done by the scientists working here.

In less time than normal (only 9 am to 3 pm, instead of the whole day as in previous years), some 2,000 people did experiments in the square, listened to scientific talks, participated in workshops, and entered the building and visited the laboratories, where researchers gave entertaining explanations of their daily work. This year, as a novelty, there was a Science Slam, a competition with five 5-minute talks. All this was only made possible thanks to the 255 people who, voluntarily, participated in the organisation both beforehand and during the day

■

Carla Manzanas Barcelona, 1988 Liaison Officer, EMBL Barcelona Què és el que t’agrada més de la teva feina?

Com a persona d’enllaç entre la seu de Barcelona i Heidelberg, m’agrada estar en contacte amb persones de diferents departaments, cosa que em permet tenir una visió global de la institució on treballo.

On has treballat abans de venir aquí?

Abans de tornar a Barcelona, vaig passar els últims anys a Colònia, Alemanya. Vaig estar treballant a diferents empreses i estudiant un màster en relacions internacionals. I vaig aconseguir aprendre l’alemany!

Quin llibre t’enduries a una illa deserta?

Los desorientados, d’Amin Maalouf; La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal; El maestro y Margarita, de Mikhaïl Bulgàkov; Huis Clos, de Sartre... M’enduria una biblioteca sencera!

Quina és la darrera pel·lícula que has vist? Últimament he tornat a veure Billy Elliot. Una història meravellosa, perfecte per a els qui ens agrada la dansa.

On és el teu lloc preferit? És el poble dels meus avis. Un lloc perdut entre els altiplans de Guadalajara, al parc natural de l’Alto Tajo. No hi ha cobertura ni cotxes; només silenci.

What do you like most about your work?

As a link between the headquarters of Barcelona and Heidelberg, I like being in touch with people from different departments. This lets me have a global vision of the institute where I work.

Where did you work before coming here?

Before coming back to Barcelona, I spent the last few years in Cologne, Germany. I worked in several companies and studied a Master’s in International Relations. And I managed to learn German!

Fotos del PRBB / Xavier Vila

What book would you bring to a desert island?

The disoriented ones by Amin Maalouf, The passion according to Renée Vivien

by Maria Mercè Marçal, The Master and Margarita by Mikhail Bulgakov, Huis Clos by Sartre... I would take a whole library!

The last movie you’ve seen?

Recently, I watched Billy Elliot again.

It’s a wonderful story, perfect for those of us who like dance.

Where is your favourite place?

It’s my grandparents’ town. A place lost on the Guadalajara plateau, in the Alto Tajo natural park. There is no mobile coverage or cars, only silence

■

Edifici

www.prbb.org | novembre de 2018

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Trencant estereotips sobre noies i ciència Breaking stereotypes while empowering girls in science

Laia Cendrós

P

er segon any consecutiu, el CRG es va unir a la iniciativa «Dia d’Ada Lovelace» i va organitzar un taller sobre programació en investigació biomèdica. El dilluns 8 d’octubre prop de 50 estudiants de secundària de l’Escola Josep Tous i el Liceu Politècnic de Barcelona van dissenyar el seu propi algorisme per desxifrar un cas familiar de malaltia genètica.

Els investigadors del CRG també van oferir un taller de neurobiologia a 60 noies en el Dia Greenlight for Girls (G4G) de Barcelona. G4G és una organització internacional dedicada a inspirar a les nenes de totes les edats i experiències per a la recerca en temes de ciència i tecnologia (STEM). Organitzen esdeveniments arreu del món i el 6 d’octubre van aterrar a Barcelona per primera vegada.

Tots dos tallers van ser organitzats conjuntament pel Comitè de Balanç de Gènere i el Departament de Comunicacions del CRG per promoure la programació i les neurociències entre els nois i noies estudiants, capacitar les noies en la ciència i trencar els estereotips de gènere en la recerca. Després del taller, els nois i noies estudiants van afirmar que aquestes iniciatives els ajudaven a comprendre millor la ciència real i, per tant, a sentir la ciència més propera.

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Editora: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Mari Carmen Cebrián (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Marta Solano (ISGlobal) Àngels Codina Relat (IBE:CSIC-UPF) Carla Manzanas (EMBL) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL Barcelona) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

8

F

or the second consecutive year, the CRG joined the Ada Lovelace Day initiative and organised a work­ shop on programming in biomedical research. On Monday 8th October, around 50 secondary school students from the Josep Tous School and the Liceu Poli­ tècnic in Barcelona designed their own algorithm to decipher a case of genetic disease.

CRG researchers also held a neuro­ biology workshop for 60 girls at the Greenlight for girls (G4G) Day in Barcelona.

G4G is an international organisation dedicated to inspiring girls of all ages and from all backgrounds to pursue STEM subjects. They organise events worldwide, and 6th October marked the first time they have landed in Barcelona.

Both workshops were jointly organised by the CRG Gender Balance Committee and the Communications department, to promote programming and neuro­­s­ciences among students, empower girls in science, and break gender stereotypes in research. After the workshop the students stated that these initiatives gave them a better understanding of what working in science is like and made scien­ce more real to them

■

AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

19 de novembre: Cafè científic «Exercici i dieta en càncer: mites i realitats», organitzat per l’IMIM. Amb Ignasi Tusquets, oncòleg, i Albert Goday, endocrinòleg, ambdós de l’Hospital del Mar i l’IMIM. A les 19 h a la Biblioteca Vila de Gràcia. Entrada gratuïta.

21 de novembre: «El futur biològic de la humanitat», assignatura oberta de «La Facultat al barri», per David Comas, a les 8.30 h al Campus Mar UPF. 22 i 23 de novembre: Annual DCEXSUPF Symposium. At the PRBB Auditorium.eventum.upf.edu 26 de novembre: Cafè científic «Emocions i càncer», amb Eva Rodríguez, Psicooncòloga i Joan Albanell, oncòleg (Hospital del Mar i IMIM). A les 19 h a la Biblioteca Sagrada FamíliaJosep M. Ainaud de Lasarte. Entrada gratuïta.

3 de desembre: Cafè científic «Els avenços tecnològics, aliats essencials contra el càncer», amb l’investigador Manel Algara i Ana Rodríguez Arana, experts en radioteràpia i radiodiagnòstic de l’Hospital del Mar. A les 19 h a la Biblioteca El Clot-Josep Benet. Entrada gratuïta.

Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

Salvador Carranza, nou vicedirector de l’IBE. Carranza és l’investigador principal del grup de recerca en Sistemàtica, biogeografia i evolució dels rèptils, i substitueix en el càrrec Iñaki Ruiz-Trillo, que havia assumit el rol un any enrere. Amb aquest canvi, doncs, encapçalen la gestió de l’IBE el director, Tomàs Marquès-Bonet, i els vicedirectors Elena Bosch i Salvador Carranza.

Salvador Carranza, new vice-director of IBE. Carranza, principal investigator of the Systematics, Biogeography, and Evolu­t ion of Reptiles lab, replaces Iñaki Ruiz-Trillo, who took on the role of vice-director in June 2017. With this replacement, IBE is now headed up by Tomàs Marquès-Bonet, the director, and vice-directors Elena Bosch and Salvador Carranza.

Beques ERC per al CRG. Els projectes IMPACCT i MycoVAP, liderats pels caps de grup del CRG Miguel Beato i Luis Serrano, han estat guardonats amb beques Proof of Concept del Consell Europeu de la Recerca (ERC), per valor de 150.000 euros cadascuna. Aquestes subvencions tenen com a objectiu reduir la bretxa entre la recerca bàsica pionera i els reptes durant les primeres fases de la seva comercialització i ajudaran a explorar possibles aplicacions clíniques dels seus resultats recents sobre el càncer de mama i la pneumònia, respectivament.

ERC grants for the CRG. The IMPACCT and MycoVAP projects, led by CRG group leaders Miguel Beato and Luis Serrano, have been awarded ERC Proof of Concept grants worth €150,000 each. These grants are aimed at bridging the gap between pio-

neering basic research and the challenges encountered during the early phases of its commercialisation, and they will help explore potential clinical applications of recent results on breast cancer and pneumonia, respectively.

Dos investigadors del DCEXS-UPF reben ajuts del programa CaixaImpulse.

Marc Güell i Rafael Maldonado han estat seleccionats per rebre dos dels 20 ajuts de fins a 100.000 euros que ofereix la Fundació Bancària ”la Caixa” i Caixa Capital Risc. Els seus projectes tiraran endavant una teràpia contra la distròfia congènita, a través d’una nova generació de medicaments que combina l’edició gènica amb CRISPR/Cas9 i l’eficàcia dels vectors virals, i una teràpia contra el dolor crònic amb l’ajut de cannabinoides.

CaixaImpulse els ofereix també un programa d’acompanyament que els guiarà amb mentorització, formació, assessorament expert i establiment de contactes.

Two researchers from the DCEXS-UPF receive grants from the CaixaImpulse programme. Marc Güell and Rafael Maldonado have been selected to receive two of the 20 grants, of up to 100,000 euros, offered by the ”la Caixa” and Caixa Capital Risc Banking Foundation. Güell’s projects will aim to develop a congenital dystrophy therapy, through a new generation of drugs that combine gene editing with CRISPR / cas9 and the effectiveness of viral vectors, while Maldonado will work on a chronic pain therapy using cannabinoids. The programme also offers guidance, with mentoring, training, expert advice and networking

■

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

Foto de Ernest Figueras (PRBB) / Photo by Ernest Figueras (PRBB)

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio.

If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio