PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC
Editorial
Febrer de 2018 NÚM. 111 www.prbb.org GRATUÏT
11 DE FEBRER, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA I LA NENA EN CIÈNCIA
Committed to education
T
Compromesos amb l’educació
Q
ue tots els centres del PRBB participin en la segona edició de The Youth Mobile Festival (YOMO) és una magnífica notícia. Per una banda, més de 20 voluntaris que treballen en diferents àrees de recerca biomèdica compartiran un espai interactiu en un dels esdeveniments més importants de divulgació científica que es fan a la ciutat. A més, durant tres dies compartiran els seus coneixements amb més d’11.000 alumnes d’entre 10 i 16 anys provinents d’arreu de Catalunya. La participació dels investigadors del centres del PRBB en activitats de divulgació científica al llarg de l’any és un gran valor afegit en el procés d’aprenentatge de milers d’estudiants i en el seu desenvolupament com a persones, a més de ser útil per als científics mateixos. La divulgació forma part, doncs, de tot el teixit educatiu, que entre famílies, escoles i entitats, conformen les anomenades ciutats educadores. És evident que la ciència fa avançar la humanitat, i sens dubte, la divulgació científica és part essencial d’aquest avenç. Mònica Rodríguez
Amèrica del Nord i Europa Occidental
32%
Europa Central i Oriental Espanya
39%
40%
Àfrica Subsahariana
Amèrica Llatina i el Carib
Àsia Meridional i Occidental
Àsia Central
32%
19%
30%
32%
Infografia d’ISGlobal
hat all the PRBB centres will participate in the second edition of The Youth Mobile Festival (YOMO) is great news. On the one hand, it means that more than 20 volunteers working in different areas of biomedical research will get together in an interactive space in one of the most important events of scientific outreach in Barcelona. More importantly, for three days, they will share their knowledge with more than 11,000 students between 10 and 16 years old from all over Catalonia. The participation of the researchers of the PRBB centres in scientific outreach activities throughout the year is a great added value in the learning process of thousands of students, as well as being useful for the scientists themselves. Outreach is part of the educational model, where families, schools and institutions, build together the so-called educational cities. It is clear that science brings advances to humanity, and without a doubt, scientific outreach is an essential part of this progress. Mònica Rodríguez
Percentatge de dones científiques (sense incloure-hi les estudiants de doctorat) per àrees geogràfiques
Cap a la paritat de gènere en ciència Maruxa Martínez-Campos
E
l PRBB i els seus centres han organitzat una sèrie d’activitats en commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer. S’hi han inclòs xerrades a escoles, una taula rodona, una viquimarató o un taller al voltant d’experiències reals de dones científiques. Així mateix, s’ha creat un nou grup de treball amb membres de tots els centres del PRBB per compartir idees i accions per donar suport a les científiques actuals i inspirar les futures. Tot i que les dones representen la meitat de la població al món, només un de cada cinc països ha aconseguit la paritat de gènere en la ciència. Segons dades de la
UNESCO, a molts països el percentatge de dones científiques (sense incloure-hi les estudiants de doctorat) és del 20% al 30%; la mitjana a Espanya és del 39%. Al PRBB, fins al 47% del personal científic són dones, tot i que el percentatge es redueix al 41% si mirem només els caps de grup. Les barreres que dificulten que les dones assoleixin posicions d’alt rang en ciència són múltiples, des dels estereotips i prejudicis als quals s’enfronten ja des de nenes fins a les majors càrregues familiars que solen caure sobre les seves espatlles. Malgrat això, moltes dones han contribuït enormement a l’avenç de la ciència i continuen fent-ho. L’11 de febrer és un dia per celebrar-ho i recordar-nos que cal continuar treballant per aconseguir un veritable equilibri de gènere.
Working towards gender parity in science
T
he PRBB and its centres organised a series of activities to celebrate the International Day of Women and Girls in Science, celebrated on February 11th. These included talks in schools, a round table, a wikimarathon, and a workshop based on the experiences of female scientists. A new working group has also been set up involving members of all the PRBB centres, to share ideas and actions to both support current women in science and inspire future ones. Although women represent half the human population, just one in five countries has achieved gender parity in science.
According to data from UNESCO, in many countries around the world it is typical to have 20 to 30% female scientists (not including PhD students), while the average in Spain is 39%. At the PRBB, up to 47% of the scientists are women, although this does drop to 41% when considering group leaders. The barriers to women reaching high positions in science are multiple, from the stereotypes and prejudices faced by girls to greater family responsibilities. Despite this, many women have contributed enormously to the advancement of science, and continue to do so. The 11th of February is the day to celebrate this, and should remind us all to keep on working towards real gender balance
■
DESTACAT / HIGHLIGHT Carmen Vela visita el PRBB El 8 de febrer la secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, va visitar el PRBB. Volia tenir una impressió de primera mà de les obres en curs per als nous laboratoris de l’EMBL Barcelona a la planta 4 i també visitar les instal·lacions ja acabades de la Unitat de Microscòpia Avançada del CRG i de la unitat de Mesoscopia de l’EMBL a la planta –1.
Aquesta ha estat la primera visita oficial després que l’abril de 2017 el Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) hagin signat l’acord per obrir la nova subseu de l’EMBL Barcelona al Parc. Vela va estar acompanyada per James Sharpe, director de l’EMBL Barcelona; Luis Serrano, director del CRG; Arcadi Navarro, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat; i Jordi Camí i Marga Sala del PRBB, entre d’altres.
Carmen Vela visits the PRBB On February 8th, the Spanish Secretary of State for Research, Development and Innovation, Carmen Vela, visited the PRBB. She wanted to get a first-hand impression of the work ongoing for the new EMBL Barcelona laboratories on Floor 4. She also visited the completed installations of the CRG’s Advanced Microscopy Unit and the EMBL Mesoscopic Imaging Facility on Floor –1.
This is the first official visit after the signing of the agreement between the Ministry of Economy and Competitiveness and the EMBL, in April 2017, to open the EMBL Barcelona satellite at the park. Vela was accompa nied by James Sharpe, director of EMBL Barcelona, Luis Serrano, director of the CRG, and Arcadi Navarro, Secretary of Universities and Research of the Catalan Government; and Jordi Camí and Marga Sala from the PRBB, among others
■
Ciència
www.prbb.org | febrer de 2018
2
PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE
XAVIER RODÓ – CLIMATE AND HEALTH PROGRAMME (ISGLOBAL)
«La salut del planeta és la salut de l’home» Maruxa Martínez-Campos
P
rovinent de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC 3), que ell mateix va fundar i dirigir durant sis anys, Xavier Rodó va venir a l’ISGlobal fa un any per crear el programa Clima i Salut. El seu grup, format per 11 persones, es dedica a fer recerca bàsica, però també desenvolupament tecnològic i translació. La recerca del grup es divideix en dues branques principals. La primera és l’estudi de la dinàmica i predicció del clima. Aquí s’enfoquen en dos àmbits: l’origen i la predictibilitat de El Niño, i la simulació d’extrems climàtics, com ara onades de calor, riuades, sequeres, huracans... «Als models climàtics en general els costa simular els extrems, perquè hi ha menys dades», explica Rodó. «Però jo m’hi sento còmode; sempre m’ha fascinat el problema de la relació entre el senyal i el soroll i als extrems aquest problema es maximitza». «El que m’interessa, més que un fenomen concret, és el procés, la mecànica del sistema. Per això quan tractem un tema no hi posem fronteres ni de disciplines ni geogràfiques», diu l’investigador ICREA. Efectes en la salut La segona branca és la modelització de la salut a nivell poblacional. «Construïm models d’inferència per saber si una malaltia està forçada per un factor extern, com el clima», explica Rodó. Estudien des de fa temps malalties tropicals, com la malària, el còlera, el dengue, el chikungunya o el Zika. Darrerament, però, s’han enfocat també en les malalties autoimmunes i les vasculitis arran d’un encontre casual amb la malaltia de Kawasaki, envoltada de misteri durant dècades i que l’equip de Rodó està ajudant a desxifrar. Es tracta d’una malaltia pediàtrica sorgida al Japó als anys seixanta. Es creia que podria ser deguda a un virus per la seva similitud amb malalties com l’escarlatina i perquè els casos s’acumulen en determinats llocs i moments de l’any. «Quan la variabilitat d’un senyal segueix un patró és que hi ha quelcom que l’organitza», indica Rodó. «El 2011 vaig estar d’any sabàtic a la institució oceanogràfica Scripps», recorda. «Un dia em van passar dades de 240.000 pacients de Kawasaki. Molta gent les havia mirat i ningú no hi veia cap patró; hi havia quelcom que tenia flaire d’ambiental, però no se sabia què. M’hi vaig passar
El grup integra diferents àrees, unint les fronteres que hi ha entre la física, la química, les matemàtiques i la biologia
tres o quatre setmanes i vam veure que al Japó els casos s’incrementaven molt quan hi havia vents forts des del centre d’Àsia: hi havia alguna cosa en l’aire que causava la malaltia. A més, quan els vents eren molt forts, fins i tot s’observaven aquests patrons a Califòrnia». Tothom es va sorprendre; era la primera vegada que un agent causant d’una malaltia era capaç de travessar tants quilòmetres i continuar actiu. Rodó es va «enganxar» literalment a aquesta malaltia, i avui continua estudiant-la. Primer va simular si podia ser una infecció, però la transmissió era massa ràpida. Havia de ser una reacció al·lèrgica o autoimmune. «Recentment hem trobat una font potencial d’aquest agent al nord-est de la Xina, i hem agafat mostres de l’aire sobrevolant la zona amb avionetes per intentar trobar l’agent causant», comenta el científic. Serveis, productes i intervencions El grup també té vocació translacional, de creació de productes o serveis basats en la seva recerca. Un exemple seria la creació de plataformes matemàtiques per ajudar a testar l’eficàcia de campanyes d’erradicació de la malària, la qual cosa estan mirant d’abordar amb altres investigadors de l’ISGlobal. Actualment col·laboren amb el departament de salut construint una plataforma per intentar preveure com serien els brots de malalties com ara el dengue o el Zika a Catalunya, tenint en compte la tipologia social i urbana. «És un sistema idealitzat, perquè no tenim dades reals. Però es podrien produir casos, i entendre com seria un brot ens ajuda a preparar possibles intervencions», aclareix Rodó, qui explica que a Europa està creixent la preocupació per aquestes malalties tropicals. «Al capdavall, tot el planeta està connectat. La salut del planeta és la salut de l’home».
“The planet’s health is mankind’s health”
F
rom the Catalan Climate Institute (IC3) which he founded and directed for 6 years, Xavier Rodó came to ISGlobal a year ago to create the Climate and Health programme. His group, comprising eleven people, is dedicated to basic research in addition to technological development and translation. The group’s research is divided into two main lines. The first involves the study of climate dynamics and prediction. It focuses on two areas: the origin and predictability of El Niño; and the simulation of extreme climates, such as heat waves, floods, droughts, and hurricanes. “Climate models generally don’t simulate extremes, because there are fewer cases”, said Rodó. “But I feel comfortable there; I have always been fascinated by the problem of the relationship between signal and noise.” “What interests me, more than any specific phenomenon, is the process, the mechanics of the system. That’s why, when we deal with an issue, we don’t draw lines between disciplines or geographies”, says the ICREA researcher. Health effects The second research line is health modelling at the populational level. “We construct inference models to understand whether an illness is forced by an external factor, such as the weather”, explains Rodó. They have studied for a long time tropical diseases, like malaria, dengue fever, chikungunya, and Zika. Recently, however, they have been focusing on Kawasaki’s disease, surrounded by mystery for decades, and which Rodó’s team is helping decipher.
It is a paediatric illness that was first seen in Japan in the 1960s. It was thought that it may be due to a virus due to its similarity to diseases such as scarlet fever because cases build up in certain places and at specific times of the year. “When the variability of a signal follows a pattern, there is something organising it”, points out Rodó. “In 2011, I was on sabbatical at Scripps Institution of Oceanography”, he remembers. “One day they gave me information on more than 240,000 Kawasaki sufferers. Lots of people had looked at it and no-one had spotted a pattern; There was something that seemed to be environmental, but nobody knew what. I spent 3 or 4 weeks on it and I saw that the number of cases in Japan increased enormously when there were strong winds from Central Asia: there was something in the air causing the disease. Moreover, when the winds were very strong, it even reached California.” Everyone was surprised; it was the first time a disease causative agent was able to cross so many kilometers and remain active. Rodó got hooked by this disease, and is still studying it today. First, he ran simula tions to see if it could be an infection, but the transmission was too fast. It had to be an allergic or autoimmune reaction. “We have recently found a potential focus in northeastern China, and we have taken air samples with airplanes over the entire area to try to find the causative agent”. Services, products and interventions The group also works on translation —creating products or services based on their research. One example is the creation of mathematical platforms to test the effectiveness of different campaigns for eradicating malaria, an issue he is beginning to look at with other ISGlobal researchers. They are collaborating with the Catalan Department of Health, to construct a platform to try to predict outbreaks of diseases like dengue and Zika in Catalonia, taking into account social and urban typology. “It is an idealised system, because we have no real data, but cases could appear, and understanding what an outbreak could be like will help us prepare intervention measures”, clarifies Rodó, who explains that there are growing concerns about these diseases in Europe. “In the end, the whole planet is connected. The planet’s health is mankind’s health.”
■
NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS
Excés de calories i addiccions estan relacionats Gerard Vall-llovera
U
na dieta prolongada alta en calories provoca canvis en el cervell de ratolins, com ara l’activació de la micròglia, les cèl·lules inflamatòries del cervell, i de les cèl·lules immunitàries en el nucli accumbens, una regió del sistema de recompenses del cervell que és important per al desenvolupament d’addiccions. Aquesta
és la conclusió principal d’un estudi dirigit per Miquel Martín i Rafael Maldonado de la UPF i publicat a Addiction Biology. Els ratolins que havien seguit una dieta hipercalòrica es van tractar amb un inhibidor de la micròglia per avaluar l’impacte de la micròglia i la neuroinflamació. Aquests ratolins van menjar menys i van guanyar menys pes. «Això suggereix que la resposta neuroinflamatòria és un possible objectiu per al tractament de l’obesitat», conclou Martín.
Excess calories linked to addiction
I
n mice, a prolonged high-calorie diet causes changes in the brain, such as activating immune cells and microglia (the brain’s inflammatory cells), in the nucleus accumbens, a region of the brain’s reward system important for addiction development. This is the main conclusion of a study led by
Miquel Martín and Rafael Maldonado from the UPF, and published in Addiction Biology. Mice following a high-calorie diet were treated with a microglia inhibitor to test the impact of microglia and neuroinflammation. The mice decreased their food intake and reduced their weight gain. “This suggests the neuroinflammatory response is a possible target for obesity treatment”, concludes Martín
■
7 3
Ciència
març febrer de de 2011 2018 | www.prbb.org | www.prbb.org
NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
El reconeixement i el tractament dels trastorns d’ansietat necessiten millores Rosa Manaut
N
omés un de cada deu pacients amb trastorns d’ansietat rep el tractament correcte, segons un estudi de més de 51.500 individus de 21 països diferents. L’estudi va ser encarregat per l’Enquesta Mundial de Salut Mental de la Organització Mundial de la Salut (OMS) per analitzar l’adequació del tractament de l’ansietat a tot el món i revela que el 10% de la població pateix ansietat. D’aquest percentatge, només el 27,6% ha rebut algun tipus de tractament i només en el 9,8% dels casos aquest tractament era l’adequat.
La baixa proporció de pacients que reben el tractament adient per als trastorns d’ansietat es deu a debilitats del sistema sanitari, els costos del tractament i l’estigma que perceben els pacients. Fins i tot en països d’ingressos elevats, només un terç de les persones amb trastorns d’ansietat reben tractament. «Cal promoure l’alfabetització i la conscienciació en salut en els països on no es reconeix aquesta necessitat, generalment països d’ingressos mitjans o baixos», afirma Jordi Alonso, primer autor d’aquest estudi publicat a la revista Depression and Anxiety, director del programa en Epidemiologia i Salut Pública a l’IMIM i professor de la UPF.
More recognition and treatment of anxiety disorders needed
O
nly one in ten patients with anxiety disorders receives the right treatment, according to a study of more than 51,500 individuals from 21 different countries. The work, commis sioned by the WHO World Mental Health Survey to analyse the adequacy of an xiety disorder treatment across the globe, reveals that 10% of people suffer anxiety. Of these, only 27.6% have received some type of treatment, and this treatment was considered appropriate in only 9.8% of the cases.
The low proportion of patients who receive adequate treatment for anxiety disorders is due to weaknesses in the health system, treatment costs, and the stigma perceived by sufferers. Even in high-income countries, only one-third of individuals with anxiety disorders receive treatment. “Health literacy and awareness should be promoted in those countries where the need is not recognised, usually mid dle or low income countries”, claims Jordi Alonso, director of the Epidemiology and Public Health programme at the IMIM, professor at the UPF, and first author of the study published in Depression and Anxiety
■
Descriuen la base molecular de l’organització social dels tèrmits formigues van desenvolupar mecanismes moleculars similars cap a un estil de vida eusocial, estant sotmesos a pressions selectives similars», afirma el primer autor de l’estudi, Mark Harrison, de l’Institute for Evolution and Biodiversity de la Universitat de Münster.
Àngels Codina
T
ot i tenir orígens diferents, els tèrmits i les abelles van desenvolupar mecanismes moleculars semblants cap a una mateixa organització social. Aquesta és la conclusió d’un estudi on han participat els investigadors de l’IBE Xavier Bellés, M. Dolors Piulachs i Guillem Ylla. Els científics han seqüenciat els genomes d’una panerola i d’un tèrmit, dos animals evolutivament relacionats però amb organitzacions socials molt diferents. Han comparat aquests genomes amb els de 15 insectes més, alguns d’ells eusocials, com les formigues i abelles, i d’altres no. L’eusocialitat es caracteritza per la coexistència de diverses generacions dins d’una mateixa colònia, una cura cooperativa de les cries i castes especialitzades en la reproducció. L’anàlisi, publicada a Nature Ecology and Evolution, mostra una família de
Scientists describe the molecular basis of termite social organisation Colònia de tèrmits
quimioreceptors present en els tèrmits i no en les paneroles, que va especialitzar-se en el reconeixement de les feromones. Aquests quimioreceptors són diferents dels d’abelles i formigues, però fan la mateixa funció; la comunicació per mitjà d’estímuls químics. I la comunicació és essencial per als organismes so cials. «Es tracta d’un cas clàssic d’evolució convergent: partint d’un origen diferent, tant els tèrmits com les abelles i les
D
espite having different evolutionary origins, termites and bees have developed similar molecular approaches towards social organisation. This is the conclusion of a study involving IBE researchers Xavier Bellés, M. Dolors Piulachs, and Guillem Ylla. The scientists sequenced the genomes of a cockroach and a termite, two animals that are evolutionarily linked but with very different social organisations. They have compared these genomes with those of fifteen other insects, some of which are eusocial,
such as ants and bees, and others that are not. Eusociality is characterised by the co existence of several generations in the same colony, the cooperative care of offspring, and a caste specialised in reproduction. The study, published in Nature Ecology and Evolution, shows termites have a family of specialist pheromone-recognition chemoreceptors that cockroaches lack. These chemoreceptors are different to those of bees and ants, but have the same function: communication through chemical stimuli. And communication is essential for social organisation. “This is a classic case of convergent evolution: starting from a different origin, termites, bees, and ants have developed similar molecular mechanisms for a eusocial lifestyle, as they are subjected to similar selective pressures”, says first author of the study, Mark Harrison, from the Institute for Evolution and Biodiversity at the University of Münster
■
Identificat un mecanisme que evita la inestabilitat genòmica Gerard Vall-llovera
U
n nou estudi ha identificat un mecanisme de control, regulat per la proteïna Mrc1, que evita la inestabilitat genòmica causada per la manca de coordinació entre la producció de proteïnes i la duplicació del genoma. Aquest estudi obre una porta al diagnòstic i el pronòstic de malalties associades a la inestabilitat genòmica, que és la principal font de mutacions en el genoma i el motor de la transformació tumoral. Durant el cicle de divisió de la cèl·lula, una maquinària cel·lular viatja pel geno-
ma, duplicant-lo. D’altra banda, quan hi ha un augment de la demanda de proteïnes per part de la cèl·lula, la maquinària de traducció de l’ADN en proteïnes es posa en marxa també a nivell del genoma. Quan ambdós processos coincideixen, hi ha el risc que les dues maquinàries xoquin i generin inestabilitat genòmica, com ara la pèrdua d’un cromosoma o la mala duplicació de l’ADN. La investigació, publicada a Nature Communications i liderada per Francesc Posas i Eulàlia de Nadal del DCEXS-UPF, ha demostrat que Mrc1 atura el procés de duplicació del genoma per evitar aquest xoc.
Mechanism that avoids genomic instability identified
A
new study has identified a control mechanism, regulated by the Mrc1 protein, which avoids the genomic instability caused by a lack of coordination between protein production and genome duplication. This study leads the way to the diagnosis and prognosis of diseases related to genomic instability, the main source of mutations in the genome and a driver of malignant transformation. During the cell-division cycle, cellular machinery duplicates the genome.
On the other hand, when the cell demands more proteins, the DNA translation machinery, which converts DNA into proteins, also starts working on the genome. When both processes coincide, there is a risk that the two mechanisms will collide and generate genomic instability, involving issues such as the loss of a chromosome or incorrect DNA duplication. The research, publi shed in Nature Communications and led by Francesc Posas and Eulàlia de Nadal from the DCEXS-UPF, found how Mrc1 halts the genome duplication process to avoid this collision
■
Ciència PRBB-CRG CONFERENCES
Conference Programme financed by the CRG and the PRBB MANEL ESTELLER BADOSA, Friday February 9. Esteller, from the IDIBELL in Bellvitge, Spain, is interested in epigenetics, in particupar in how the epigenetics machinery works, which are the mechanisms that control the epigenetic expression, and what are the relation ships between epigenetic and cancer. Through the definition of the epigenome of cancer cells and the study of mutations in the epigenetics machinery, Esteller is testing epigenetic drugs in cell lines and mouse models and analysing their use as anticancer drugs. He has been invited by Luis Serrano (CRG). BRUCE FUTCHER, Monday February 19. Futcher from the Department of Molecular Genetics and Microbiology at Stony Brook, School of Medicine in the US, studies the control of the cell cycle. By using a combination of tradi tional molecular biology and yeast genetics, microarray analysis, and computer analysis Futcher is trying to outline the molecular mechanisms by which transcription of about 800 cell cycle regulated genes is controlled. He has been invited by Lucas Carey (UPF). OLIVER RYDER, Monday March 19. Ryder, from the University of California, San Diego, and the San Diego Zoo, USA, is a consistent contributor to the development of conservation genetics and genomics and to emerging efforts in genetic rescue using advanced genetic and reproductive technologies. He has contributed to key studies relevant to conservation management efforts for gorillas, California condors, black rhinos, Przewalski’s horses, Anegada iguanas, bighorn sheep, and other species. He is co-organizer of the Genome 10K project that aims to sequence the genomes of 10,000 vertebrate species to reveal the genetic diversity of this group of animals. He has been invited by Tomàs Marquès-Bonet (IBE) JERNEJ ULE, Friday March 23. Ule, from the Francis Crick Institute in London, UK, is interested in RNA networks. In particular, his group is working on developing techniques that integrate biochemistry and computational biology to obtain a comprehensive map of interactions between a specific protein and its RNA partners within cells. His lab developed the individual-nucleotide resolution UV crosslinking and immunoprecipitation (iCLIP), and a related method called hiCLIP, which identify protein-RNA and RNA-RNA interactions with nucleotide resolution across the transcriptome. He has been invited by Manuel Irimia (CRG).
www.prbb.org www.prbb.org | | febrer maig de 2011 2018
4
ENTREVISTA / INTERVIEW
MIGUEL BEATO – CAP DEL GRUP D’EXPRESSIÓ GÈNICA I CROMATINA (CRG)
«Un científic és algú que no es rendeix fàcilment» Guillaume Filion Quina creus que ha estat la revolució més important de la ciència des del començament de la teva carrera professional? a transició de l’anàlisi d’esdeveniments individuals a esdeveniments globals a la cèl·lula. De fet, canviar el microscopi per l’estadística.
L
Per què és tan important? Perquè ara podem mirar per primera vegada les cèl·lules, fins i tot els organismes, en la seva totalitat. Tenim una eina per mesurar canvis i variacions que abans no estava disponible. Això és el que fa possible el tipus d’enfocament que tenim al CRG. L’única manera d’estudiar els processos és utilitzar xarxes, circuits d’elements que saps que estan connectats i intentar entendre les coses d’aquesta manera, no de forma aïllada. I com veus el futur de la ciència d’aquí a 10 o 20 anys? Suposo que una de les principals diferèn cies serà el nombre de científics, el qual augmentarà enormement perquè moltes altres funcions seran substituïdes per màquines. Ja s’ha expandit de manera increïble durant la meva vida, per un factor de 50 o més. Per això, hi haurà gairebé només recerca col· laborativa; grans grups dividint tasques i coordinant-se entre ells, tal com succeeix en la física. Nosaltres, els biòlegs, potser som 20 o 30 persones treballant juntes en un projecte, però els físics poden ser 3.000... pràcticament tota la comunitat. I crec que l’obertura de la ciència també canviarà molt. Com? La ciència serà molt més oberta, en el sentit que la gent tindrà accés als projectes que estan en marxa, no només als publicats. Mireu, per exemple, bioRxiv, un servidor en què els científics poden pujar-hi els articles tan aviat com estan escrits, en lloc d’haver d’esperar mesos o anys fins que estiguin revisats per parells. Això està molt bé. Crec que, a causa del nombre de científics, és inevitable. Ha de ser així. Serà com una gran xarxa. I espero que un dia no hi hagi revisors per als articles com hi ha ara; la comunitat sencera els revisarà. Milers de persones que busquen el teu article decidiran com és de bo. Això és l’òptim. Aquest serà el teu article, no el dels revisors. Això està canviant enormement ara. Què és el que més gaudeixes de la ciència? El que més m’agrada és llegir bons articles. Hi ha alguns estèticament fantàstics, incloses les idees i la forma en què es presenten. I, per descomptat, quan de sobte, després de llegir articles i pensar, se t’acudeix una idea que no s’ha provat: aquesta emoció. Això és realment molt important perquè, sense això, jo hagués abandonat la ciència. Hi ha tanta frustració en la ciència: quan no funciona res, quan no fas cap progrés..., ho intentes de nou i segueix sense funcionar; o els teus col·laboradors no fan el que cal. Així és que sense aquest cim de diversió i plaer que tens llegint bons articles i tenint idees, ho hagués deixat. Però el caràcter d’un científic és ser tossut; és algú que no renuncia fàcilment.
PERFIL / PROFILE Miguel Beato (Salamanca, 1939) és un reconegut investigador en el camp de l’expressió gènica hormonodepenent. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i va fer el doctorat a Alemanya, on va passar els següents 30 anys. Després d’ajudar a crear dos instituts de recerca, a Alemanya i a Sevilla, va tornar a Barcelona i va participar en la fundació del CRG, que va dirigir durant 10 anys. Actualment, amb quasi 80 anys, continua treballant en aquest centre al PRBB investigant el funcionament del càncer de mama i d’endometri. Miguel Beato (Salamanca, 1939) is a recognised researcher in the field of hormone-dependent gene expression. He studied Medicine at the University of Barcelona and did his PhD in Germany, where he spent the following 30 years. After helping create two research institutes, in Germany and Seville, he came back to Barcelona and became involved in founding the CRG, which he directed for 10 years. Now nearly 80, he continues to work at this PRBB centre, shedding light on the workings of breast and endometrial cancer.
“A scientist is somebody who does not give up easily” What do you think has been the most important revolution in science since the beginning of your career? he transition from analysing single events to global events in the cell. Actually, changing the microscope for statistics.
T
Why is this so important? Because we can, for the first time, look at cells, even organisms in its entirety. We have a tool for measuring changes and variations that was not previously available. This is what enables the kind of approach we all use at the CRG. The only way to study processes is to use networks, the circuitry of things you know are connected, and try to understand things this way; not in isolation. And how do you see the future of science in ten or twenty years? I suppose that one of the main differences will be the number of scientists. This will increase enormously because many other functions will be replaced by machines. It has already expanded in an incredible way in my lifetime, by a factor of fifty or so. Because of that, there will be almost only collaborative research. Big groups dividing tasks and coordinating with each other, as happens in physics. Biologists have maybe twenty or thirty people working together on a project, but physicists might have three thousand... virtually the entire community. And I think that the openness of science will also change a lot.
How so? Science will be much more open, in the sense that people will have access to ongoing projects; not only published ones. Look at something like bioRxiv, a preprint server where scientists can upload their papers as soon as they are written, before being reviewed. This is very good. I think that because of the number of scientists, it is unavoidable. It has to be like this. It will be like a large network. And I hope that one day there will be no reviewers for papers. The community will review them. Thousands of people looking at your paper will decide how good it is. This is optimal. This would be your paper, not the paper of the reviewers. This is changing enormously now. What do you enjoy the most about science? The thing I enjoy the most is reading good papers. There are papers that are aesthetically fantastic, including the ideas and the way they are presented. And then of course, when suddenly, after reading a paper and reflecting on it, you have an idea that you think has not yet been tested: this excitement. This is actually very important because without this, I would have given up. There is so much frustration in science. When nothing works, when you make no progress… You try again, it still doesn’t work. The collaborators don’t do it right. So without this peak of fun and pleasure that you get from reading good papers and having ideas... I would have given up. But scientists are very stubborn. They do not give up that easily
■
7 5
Ciència
març febrer de de 2011 2018 | www.prbb.org | www.prbb.org
NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
L’important rol de l’arquitectura del genoma Laia Cendrós
L
’organització espaial del genoma és important a l’hora de controlar l’expressió gènica durant la reprogramació cel·lular i, per tant, és essencial per a les funcions especialitzades d’una cèl·lula. Aquestes troballes del «4D Genome Project» finançat pel Consell Europeu de Recerca afegeixen una nova capa de complexitat que cal tenir en compte per interpretar correctament els futurs estudis de genòmica i expressió gènica.
«El nostre article mostra que els factors de transcripció poden jugar un paper completament nou en la reprogramació de les cèl·lules: no només activen i desactiven determinats gens, sinó que també promouen els canvis arquitectònics necessaris per modificar l’expressió gènica», afirma Thomas Graf, cap de grup al CRG i director d’aquest estudi publicat a Nature Genetics. Anteriorment, ell i el seu equip havien descobert un mètode de reprogramació cel·lular que ara han utilitzat com a eina de precisió per estudiar la dinàmica de l’organització del genoma, comparant els canvis en l’arquitectura del genoma i la transcripció en diferents moments durant la reprogramació.
The surprising role of genome architecture in cell fate decisions
G
enome architecture has important informational value for controlling gene expression during cell reprogramming, and is thus required for the specialised functions of a cell. These findings from the “4D Genome Project” financed by the European Research Council add a new layer of complexity that needs to be studied to properly interpret genomics and gene expression in the future.
“Our paper shows that transcription factors may play a hitherto unknown role in cell reprogramming: they do not only switch genes on and off, but also promote the architectural changes necessary to modify gene expression”, states Thomas Graf, senior CRG group leader and coordinator of this study published in Nature Genetics. Previously, he and his team came up with a cellular reprogramming method, which is now used as a precision tool to study the dynamics of genome organisation by comparing the changes in genome architecture and transcription at different times during reprogramming
■
Els Tercios no van deixar petjada genètica Àngels Codina
E
spanya no va deixar empremta genètica a Flandes. Així ho demostra una investigació que ha liderat la Universitat Catòlica de Lovaina amb la participació de Francesc Calafell, investigador de l’IBE, i que s’ha publicat a l’American Journal of Physical Anthropology. En aquesta recerca es van estudiar les freqüències, en una mostra d’homes belgues i holandesos, de dues variants del cromosoma Y molt més freqüents a Espanya que a la resta d’Europa. La mostra va consistir en 116
voluntaris amb avantpassats que havien viscut abans del 1700 a Malines, Aalst, Anvers o Zichem, totes elles ciutats saquejades per les tropes de Felip II durant l’ocupació de Flandes. El resultat fa palès que les freqüències de les variants són molt similars entre originaris de les ciutats arrasades i la resta dels habitants de Flandes. També eren molt semblants a les d’àrees veïnes on gairebé no va haver-hi presència espanyola. «La troballa no refuta la brutalitat de les tropes espanyoles, sinó que posa de manifest que pocs dels naixements fruit de les agressions sexuals perpetrades van originar llinatges presents en la població belga actual», puntualitza Calafell.
The Spanish Fury left no genetic signature on the Flemish population
S
pain did not leave a genetic mark on Flanders. This has been demonstrated by research led by the Catholic University of Louvain, and involving the IBE researcher Francesc Calafell, published in the American Journal of Physical Anthropology. In a sample of Belgian and Dutch men, the scientists studied the frequencies of two Y chromosome variants that are much more common in Spain than the rest of Europe. The sample consisted of 116 volunteers with
ancestors who had lived, prior to 1700, in Malines, Aalst, Antwerp or Zichem, all cities plundered by the troops of Philip II during the occupation of Flanders. The results show that the frequencies of the variants are very similar in locals from the devastated cities and the rest of the inhabitants of Flanders. They are also very similar to those in neighbouring areas where there was almost no Spanish presence. “The findings do not refute the brutality of the Spanish troops, but rather reveal that few of the births resulting from the sexual assaults created lineages present in the current Belgian population”, Calafell points out
■
mTOR és clau en la resposta immunitària Rosa Manaut
U
n estudi realitzat en mostres de melsa humana i corroborat en ratolí ha demostrat el paper principal de la proteïna mTOR en el procés d’activació dels limfòcits B de la zona marginal durant la ràpida resposta del sistema immune davant agents microbians. Els investigadors del laboratori d’Andrea Cerutti de l’IMIM, en col·laboració amb d’altres dels Estats Units, han trobat que mTOR interacciona amb una proteïna adaptadora (MyD88) i, a través d’ella,
amb un receptor cel·lular present a les cèl· lules B de la zona marginal (TACI), promovent la ràpida activació de limfòcits B i la generació d’anticossos. La proteïna mTOR seria, per tant, un element clau en la resposta immune, així com en malalties autoimmunes, en les quals el nostre sistema de defensa ataca el nostre propi cos. La seva inhibició, doncs, podria ser útil per combatre aquestes malalties i ja s’està analitzant la seva aplicació per evitar el rebuig mediat per anticossos en el trasplantament renal amb el Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature Communications.
Basic immune system mechanism discovered
A
study carried out on human spleen samples and confirmed in mice, has demonstrated how important mTOR proteins are in the activation of B lymphocytes in the marginal zone during the immune system’s rapid response to microbial agents. Researchers from Andrea Cerutti’s lab at the IMIM, in collaboration with scientists from the US, have found that mTOR interacts with an adaptive protein (MyD88) and, through this, with a cell re-
ceptor present in marginal zone B cells (TACI), promoting the rapid activation of B lymphocytes and the generation of antibodies. The mTOR protein is therefore a key element in the immune response, as well as in autoimmune diseases, where our defence system attacks our own body. Inhibiting it could be a useful strategy in these diseases, so together with the Hospital del Mar Nephrology Service, its application is already being analysed to avoid antibodymediated rejection in kidney transplants. The study has been published in the journal Nature Communications
■
Més bicis podrien evitar fins a 10.000 morts ciclisme és positiu per a la salut a causa de l’augment de l’activitat física que implica. «Els beneficis superen els efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica i els incidents de trànsit», afegeix Mueller.
Marta Solano
L
’expansió de les xarxes de carril bici a les ciutats podria proporcionar importants beneficis econòmics i de salut. Aquesta és la conclusió d’una anàlisi de dades de 167 ciutats europees. Si 1 de cada 4 ciutadans triés la bicicleta per al desplaçament diari es podrien evitar anualment més de 10.000 morts prematures. Només un augment del 10% en la xarxa de carrils bicis ja implicaria un augment del nombre de desplaçaments en bicicleta i de morts evitables. «Aquest és el primer estudi que avalua les possibles associacions entre la longitud de la xarxa de carril bici, l’ús de la bicicleta i els impactes relacionats amb la salut a les
Up to 10,000 premature deaths could be avoided by expanding cycling networks
ciutats europees», afirma Natalie Mueller, investigadora de l’ISGlobal i primera autora de l’article publicat a la revista Preventive Medicine. L’anàlisi va demostrar que canviar la rutina del mode de transport cap al
E
xpanding designated cycling net works in cities could provide considerable health and economic benefits. This is the conclusion drawn from an analysis of data from 167 European cities. If 1 in every 4 citizens in the cities studied chose the bicycle for their daily commute over 10,000 premature deaths could be
avoided annually. Just a 10% increase in designated bike lanes would lead to significantly more people cycling and a substantial number of preventable deaths. “This is the first study evaluating the potential associations between cycling network length, bicycle use, and associated health impacts across European cities”, states Natalie Mueller, ISGlobal researcher and first author of the paper published in the journal Preventive Medicine. The health impact assessment conducted showed that a routine shift in the transport mode to cycling is positive for health due to the associated increase in physical activity, “the benefits of which outweigh any detrimental effects of air pollution and traffic incidents”, adds Mueller
■
Ciència
www.prbb.org www.prbb.org | | febrer maig de 2011 2018
4 6
CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED
Què són els estudis d’associació del genoma (GWAS)? Alejandro Cáceres
By Sophie I. Candille et al. CC BY 4.0, via Wikimedia Commons
C
ada persona té una seqüència d’ADN única d’uns 3.000 milions de nucleò tids. De tant en tant, un nucleòtid muta, és a dir, canvia aleatòriament a un altre, és transmès a la progènie i, després de moltes generacions, esdevé freqüent en la població, sempre que no sigui deleteri. Aquesta mutació es coneix com un polimorfisme de nucleòtid únic (SNP). S’estima que hi ha prop de 80 milions d’SNP en les poblacions humanes d’arreu del món. Com que els SNP són la forma més freqüent de variació genètica, els investigadors creuen que les diferents combinacions d’SNP poden ajudar a explicar malalties o trets hereditaris comuns. En les últimes dècades s’ha avançat molt amb la tecnologia, de manera que ara es pot mesurar de forma econòmica uns quants milions d’SNP d’un individu i els bioinformàtics han creat algorismes per inferir les desenes de milions d’SNP restants. Actualment, els centres de recerca recopilen dades d’SNP de tot el genoma de centenars de milers de persones per determinar quins SNP es troben amb més freqüència en quins trets. S’han realitzat estudis d’associació genòmica (GWAS) sobre malalties com el càncer, els trastorns mentals o les malalties cardiovasculars, i sobre trets comuns com l’alçada o la intel·ligència, per identificar els SNP que poden ajudar a explicar-ne l’herència. La intensa investigació basada en els GWAS ha produït resultats importants. En general, els trets quantitatius s’expliquen mi-
Els resultats d’un GWAS es mostren en forma de Manhattan plot. Cada puntet representa un SNP, cada color un cromosoma. Els puntets per sobre de la línia vermella són els que presenten una associació rellevant amb el tret estudiat, en aquest cas la pigmentació dels ulls
llor pels petits efectes additius de molts SNP. És a dir, no hi ha un gen de la intel·ligència, sinó que l’herència de la intel·ligència s’explicaria per la suma de les contribucions de tots els SNP del genoma. Tanmateix, s’han trobat alguns SNP concrets, com els dels gens FTO o APOE, que han suggerit possibles mecanismes d’acció en el desenvolupament de trets com l’obesitat o la malaltia d’Alzheimer. L’objectiu de les GWAS és veure si hi ha algun SNP, entre milions, que pugui associar-se a la malaltia; no significa que els SNP trobats siguin la causa de la malaltia, sinó que són un primer pas que indica on cal investigar més. Els GWAS es poden considerar com a noves eines empíriques, derivades de l’anàlisi de grans dades, per generar hipòtesis científiques informades.
FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO
What are genome-wide association studies (GWASs)?
E
ach person has a unique DNA sequence of 3 billion nucleotides. Occasionally, one nucleotide is randomly changed for another, transmitted to the offspring and, after many generations, becomes frequent in the population - as long as it’s not deleterious. Such a mutation is known as a single nucleotide polymorphism (SNP). It has been estimated that there are about 80 million SNPs in human populations. As SNPs are the most frequent form of genetic variation, researchers believe that different combinations of SNPs can help explain common heritable traits or diseases. In recent decades, technology has made great advances, including the possibility
of cheaply measuring a few million SNPs in single individuals. Bioinformaticians add algorithms to infer, from the observed SNPs, the remaining tens of millions of these polymorphisms. Research centres now bring together genome-wide SNP data from hundreds of thousands of individuals to determine which SNPs are found most frequently in which traits. Genome-wide association studies (GWASs) on diseases like cancer, mental disorders, and cardiovascular disease, as well as common traits like height or intelligence, have been performed to identify the SNPs that can help explain their heritability. The intensive GWAS-based research has produced some important results. In general, quantitative traits are best explained by the small additive effects of many SNPs. That is, there is no “intelligence gene”, but rather a genome: the heritability of intelligence could be explained by the added contribution of all SNP variability in the genome. However, several specific findings, such as those at the FTO or APOE genes, suggest possible mechanisms of action in the development of diseases like obesity and Alzheimer’s. The main goal of GWASs is to check whe ther there are any SNPs, amongst millions, that can be associated to a particular disease; it does not automatically mean that the associated SNPs (if any) are the cause of the disease. Rather, they are a first clue about where we should look further. GWASs can therefore be regarded as novel empirical tools, derived from the analysis of big data, for generating informed scientific hypotheses
■
NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
Perseguint papallones Una aliança planetària i que tenen formació paramilitar; ells coneixen bé les zones, quants i quins animals hi ha i on poden trobar-los. Els científics de l’IBE han visitat també Etiòpia, Txad, Benín, Senegal, Namíbia i el Marroc.
The risks of chasing butterflies
E
n aquesta imatge veiem els membres del laboratori de diversitat i evolució de les papallones de l’IBE durant la seva darrera expedició a Kènia, Uganda i Sudàfrica. L’objectiu de l’expedició era saber on es troben les poblacions de la papallona migradora dels cards (Vanessa cardui) durant els mesos de novembre i desembre. Cada tardor, aquestes papallones desapareixen d’Europa i volen a Àfrica. Els investigadors agafen mostres a diferents localitats, estudien el seu comportament migratori, la seva reproducció o les plantes de què es nodreixen i en fan anàlisis genètiques. En aquestes expedicions, els investigadors s’exposen a nombrosos riscos: carreteres en mal estat, animals perillosos, malalties i robatoris. A més, caminant per espais naturals es corre el perill de ser atacat per lleopards, lleons, búfals, hipopòtams, cocodrils… Per això, els científics van acompanyats de guardes forestals, persones formades en el marc de la conservació dels parcs naturals i la caça
I
n this image we can see members of the IBE’s Diversity and Evolution of Butterflies lab during their latest expedition to Kenya, Uganda, and South Africa. The goal of the expedition was to understand where the populations of migratory thistle butterfly (Vanessa cardui) are during the months of November and December. Each autumn, these butterflies leave Europe and fly to Africa. Researchers take samples in different locations, study their migration behaviour, their reproduction, the plants they feed from, and genetically analyse them. On these expeditions, the researchers are exposed to various risks: bad roads, dangerous animals, disease, and theft. In addition, walking in natural areas involves hazards like being attacked by leopards, lions, buffalos, hippos, crocodiles, and so on. For this reason the scientists are accompanied by rangers trained in the conservation of natural parks and hunting, and who have paramilitary training. They know the area, the animals, and where they can find them. In this project IBE scientists also visited Ethiopia, Chad, Benin, Senegal, Namibia, and Morocco
■
Marta Solano
ISGlobal joins the Planetary Health Alliance
L
T
’Aliança Planetària de Salut, un consorci internacional de més de 70 universitats, ONG, governs, institucions de recerca i altres membres compromesos amb la salut planetària, acaba d’acceptar l’ISGlobal com a membre en reconeixement a les seves «activitats de recerca i transmissió de coneixement en relació amb la influència del medi ambient en malalties infeccioses i no transmissibles». «Esperem contribuir a l’aliança a través del nostre coneixement en diversos àmbits clau, com ara l’avaluació de l’exposició ambiental, l’epidemiologia ambiental i els impactes en salut relacionats amb el canvi climàtic», diu l’investigadora de l’ISGlobal Cathryn Tonne. El concepte de salut planetària es basa en la idea que la salut humana depèn del bon estat dels nostres ecosistemes i de la seva gestió eficaç. Entre les activitats que ja són en curs com a resultat d’aquesta col·laboració, s’està intentant trobar un lloc pilot per instal·lar un centre de formació sobre salut planetària. Fundada per la Fundació Rockefeller, l’objectiu de l’Aliança Planetària de Salut és promoure la col·laboració entre diferents disciplines científiques i actors per tal de construir una base d’evidència sòlida per guiar polítiques d’optimització de salut humana i gestió ambiental.
he Planetary Health Alliance, a worldwide consortium of more than 70 universities, NGOs, governments, research institutions and other members committed to planetary health, has just accepted ISGlobal as a member, in recognition of its “research and knowledge translation activities related to environmental influence in infec tious and non-contagious diseases.” “We hope to contribute to the alliance through our knowledge in several key areas of public health, such as environmental exposure assessment, environmental epidemiology, and the health impact related to climate change”, says ISGlobal researcher Cathryn Tonne. The concept of planetary health is based on the understanding that human health depends on flourishing natural systems and the wise stewardship of ecosystems. Among the activities already in progress as a result of this collaboration, is the search for a location to create a pilot planetaryhealth training centre. Funded by the Rockefeller Founda tion, the Planetary Health Alliance aims to promote collaboration between scientific disciplines and actors to build a solid evidence base to guide policies for optimising human health and environmental stewardship
■
7 7
Diversitat
maig febrer de de 2011 2018 | www.prbb.org | www.prbb.org
ESPECIAL DONES I CIÈNCIA / SPECIAL WOMEN IN SCIENCE
Celebrant la ciència en femení
#SomCientífiques A les xarxes socials, investigadores dels diferents centres del PRBB s’han mostrat tal com són i han explicat per què es van dedicar a la ciència o per què és important la presència de dones en ciència. Through social media, female researchers from the various PRBB centres have shared the reasons they devoted themselves to science and why it is important to increase the presence of women in the research arena.
Grup intercentres / Intercentres group S’ha creat un grup de treball amb membres de tots els centres del PRBB per tal de crear sinergies i coordinar accions comunes per intentar reduir el biaix de gènere existent en ciència. A working group has been set up with members from all the PRBB centres to create synergies and coordinate common actions for reducing gender bias in science. Iñaki Ruiz-Trillo, cap de grup a l’IBE i membre del grup intercentres
«Crec que és important una major implicació dels homes en la problemàtica de l’equilibri de gènere en la recerca. No només perquè considero que és important la nostra opinió i visió de com millorar aquest biaix, sinó també perquè el problema és de tots; ens afecta de la mateixa manera homes i dones. I les dades són clares: els equips (o instituts) amb una presència més alta de dones en llocs de decisió són més competitius.» “I believe it is important for men to be more involved in the problem of gender balance in research. Not only because I think our opinion and vision of how to improve this bias is important, but because the problem belongs to all of us; it affects both men and women equally. The data is clear: teams (or institutes) with a greater presence of women in decision-making positions are more competitive”. L’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, convocat per la UNESCO per donar visibilitat al problema de biaix de gènere en la ciència. En el context d’aquesta celebració, els centres del PRBB han organitzat una sèrie d’activitats.
Celebrating women’s science February 11th is the International Day of Women and Girls in Science, convened by UNESCO to give visibility to the problem of gender bias in science. In the context of this celebration, the PRBB centres organised a series of activities.
1a jornada de neurocientífiques / 1st Neuroscientists' Conference En una jornada coorganitzada per la Societat Espanyola de Neurociències i el PRBB, el 12 de febrer quatre investigadores van explicar les darreres novetats de la seva recerca. Després van fer una taula rodona sobre com reduir el biaix de gènere en la ciència. In a conference co-organised by the Spanish Society of Neurosciences and the PRBB, on February 12th, four female researchers explained the latest developments in their research and held a roundtable on how to reduce gender bias in science. Vicky Puig, investigadora a l’IMIM
Xerrades a centres educatius / Talks in schools Uns 150 estudiants de primària i secundària van rebre investigadores de l’IBE i de l’EMBL-Barcelona a les seves escoles o instituts. Allà els van explicar la seva recerca, què les va dur a fer una carrera científica i com és el seu dia a dia. About 150 primary and secondary students received a visit from women res earchers working at the IBE and EMBL-Barcelona. In the schools, the scientists explained their research, what led them to a scientific career, and what their day-to-day work is like. Neus Martínez, investigadora a l’EMBL
#metooscience L’IBE va recollir experiències de científiques respecte a la discriminació de gènere. El 14 de febrer Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF, va moderar un debat al voltant d'aquestes opinions. The IBE collected the experiences of women scientists with regard to gender discrimination. On February 14th Tània Verge, director of the Equality Unit at the UPF, moderated a debate on these opinions. Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF
«A l’escola Eulàlia Bota vam parlar amb nens i nenes de 6-7 anys sobre què és i qui fa la ciència. La vocació científica cal fomentar-la des de ben aviat, quan la curiositat és màxima i els estereotips de gènere encara no estan tan marcats. Els nens i nenes d’avui seran els científics i científiques de demà!»
«Les causes de la bretxa de gènere en la recerca van des de l’imp acte dels estereotips sobre les capacitats inculcats als nens i nenes, que influeixen en l’elecció d’estudi, fins als biaixos de gènere en els processos d’avaluació —en les publicacions, la coautoria és networking si són homes, mentre que si són dones és manca d’independència. Calen polítiques d’igualtat transversals en recerca.»
“I went to the Eulàlia Bota school to talk with 6-7 years old children about what science is and who is doing it. The scientific vocation must be encouraged from a very early age, when curiosity is at its maximum and gender stereotypes are still less marked. The children of today will be the scientists, both male and female, of tomorrow!”.
“The causes of the gender gap in the research range from the impact of stereotypes on the capacities of boys and girls, which influences their choice of study, to gender bias in evaluation processes — co-authored publications are, in men, networking, but in women are lack of independence. Therefore, transversal equality policies are required in research”.
«Cal ser proactiu a l’hora de conscienciar tothom que hi ha un problema de gènere en el món acadèmic i científic. Però també és important que cada un de nosaltres siguem conscients dels nostres propis biaixos a l’hora d’educar els nostres fills i filles, de tractar i jutjar companys de laboratori, d’avaluar currículums, de decidir qui entra al nostre equip o qui aconsegueix la plaça. És imprescindible la implementació de polítiques que millorin de forma efectiva el balanç família-treball tant de dones com d’homes. Al Congrés de la Society for Neuroscience, per exemple, hi ha un servei de cangur pels assistents al congrés amb nens petits!» “We must be proactive in making everyone aware that there is a gender problem in the academic and scientific world. But it is also important that each of us is aware of our own biases when it comes to educating our children, treating and judging labmates, evaluating CVs, deciding who joins our team or gets a position. It is essential, too, to implement policies that improve the family-work balance both for women and men. In the Society for Neuroscience Congress, for example, there is a babysitting service for attendees with toddlers!”.
Viquimarató / Edit-a-thon El 13 de febrer va tenir lloc una sessió dedicada a millorar la presència a la Viquipèdia d’investigadores per reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia. La viquimarató va ser coorganitzada pel PRBB, el grup Viquidones de la UPF i Amical Wikimedia. On February 13th, a session was dedicated to editing Wikipedia to improve the presence of female researchers and reduce the gender gap in this encyclopaedia. This event was co-organised by the PRBB, the ViquiDones group at the UPF, and Amical Wikimedia. Ester Bonet (coordinadora de l’espai Viquidones UPF) «Només hi ha un 13% d’editores de la Wikipedia, i sense les dones la narració de la realitat queda escapçada. Per exemple, només un 16% dels científics a la viquipèdia són dones, una xifra irreal. Per això aquesta Viquimarató: perquè totes vosaltres sou imprescindibles per incorporar-hi més dones: us necessitem per escriure la realitat i perquè les nenes trobin models on emmirallar-se.» “Only the 13% of editors of Wikipedia are women, and without women the narration of reality is biased. For example, only 16% of the scientists present on Wikipedia are female, a figure that is unreal . That is the reason for this edit-a-thon: because all of you are indispensable: we need you to write the real story and help girls find models they can relate to”
■
Edifici
www.prbb.org | febrer de 2018
NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
S’obre la convocatòria del Premi PRBB Carlos Sierra
D
esprés de l’èxit de l’any passat, amb més de 172 treballs rebuts, el DCEXS-UPF i el PRBB, amb el propòsit d’incentivar la recerca entre els joves, convoquen per tretzena vegada el Premi PRBB al millor treball de recerca en ciències de la salut i de la vida realitzat per estudiants de batxillerat a Catalunya durant el curs acadèmic actual —premi. prbb.org. Entre tots els treballs rebuts, un jurat format per científics dels centres del PRBB seleccionarà els cinc millors. Els alumnes autors dels treballs escollits hauran de defensar un pòster científic davant del mateix jurat el 27 d'abril, durant la tercera edició del BioJunior, una jornada organitzada pel PRBB amb l’objectiu d’oferir als IES de Catalunya la possibilitat de conèixer una gran instal·lació de recerca. S’atorgarà un primer premi de 1.000 euros, un segon de 500 euros, un tercer de 250 euros, dos de 100 euros i dues men cions especials que rebran un pack de quatre llibres de divulgació científica.
Open call for the XIII PRBB Prize
A
fter last year’s success, with more than 172 pieces of work received, the DCEXS-UPF and PRBB have
Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Editora: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Gerard Vall-llovera (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Marta Solano (ISGlobal) Àngels Codina (IBE:CSIC-UPF) Carla Manzanas (EMBL) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL Barcelona) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009
opened the thirteenth call for the PRBB Prize for the best research project in health and life sciences carried out in the current academic year in a high school in Catalonia — premi.prbb.org. From the works received, a judging panel made up of scientists from the PRBB centres will select the five best. These students will have to present a scientific poster to the same panel on April 27th, during the third edition of BioJunior. This event is organised by the PRBB to show high school students from Catalonia how a large research facility works. There will be a first prize of 1,000€, a second of 500€, a third of 250€, two of 100€ and two special mentions which will each receive a pack of four science outreach books
■
AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer
Febrer - març: Cicle d’activitats «Després de la fi del món» del CCCB, amb la col·laboració d’ISGlobal. 26 de febrer: Concert de la 8a temporada de cicle Kaimerata, organitzat per l’ISGlobal. Auditori del PRBB. www.kaimerata.com 26 de febrer i 12 de març: Oral abstract and poster submission deadline and Early registration deadline for conference “Next Generation Sequencing Conference 2018”. More information: www.crg.eu/events 27 de febrer - 2 de març: The Youth Mobile Festival (YOMO), with the participation of all centres At La Farga de L’Hospitalet. https://www. mwcyomo.com/bcn/es 1 de març: Registration deadline for “ICLIP: Genomic views of proteinRNA interactions” meeting and for “Building minimal cells: From nonessential genes identification to genome engineering” course. More information: www.crg.eu/events 20 i 22 de març: Cross-cultural working: understanding diversity for enhanced performance – an Intervals course by Alicia Marín. intervals.prbb.org Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org
8
NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS Nou conveni de col·laboració entre el Centre d’Avaluació i Investigació de Medicaments de la FDA (CDER-FDA) dels Estats Units i Chemotargets, una spinoff de l’IMIM. Les dues entitats treballaran de forma conjunta durant cinc anys. L’objectiu principal d’aquest conveni serà avaluar la utilitat i el rendiment de la plataforma CLARITY© de Chemotargets per avaluar els perfils farmacològics, per tal de predir els possibles esdeveniments adversos dels medicaments en desenvolupament, utilitzant dades farmacològiques i de seguretat obtingudes en estudis experimentals de petites molècules.
Jordi Hernández awarded the 2017 CERCA Pioneer Prize. This 1,000€ prize recognises doctoral thesis with a clear potential to be commercially exploited. The judging panel assessed the hopeful results of his work in the field of cancer research and treatment. Hernández is currently part of the CRG Entrepreneur in Residence programme, aimed at entrepreneurs who are willing to launch a start-up based on technology and expertise already available at the CRG.
New collaboration agreement between the Centre for Drug Evaluation and Research (CDER), a division of the U.S. FDA, and Chemotargets, an IMIM spin-off. They will work together for five years. The main objective of this agreement is to evaluate the utility and performance of the Chemotargets platform CLARITY© in assessing pharmacological profiles to predict the possible side effects of new drugs developed using known pharmacological and safety data obtained in experimental studies of small molecules.
Dues estudiants de doctorat de l’ISGlobal han estat guardonades. Laura Birks va rebre el premi al millor article científic d’un estudiant per part del Eunice Kennedy Shriver National Institute of Child Health and Human Development (NICHD). El premi reconeix l’impacte del seu estudi sobre el possible vincle entre l’ús del telèfon mòbil durant l’embaràs i els problemes de comportament dels nens. D’altra banda, Natalie Mueller va rebre el Premi de Ciències Ambientals 2017 del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i de l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) pel seu estudi sobre els impactes en la salut de la planificació urbana i del transport.
Jordi Hernández guardonat amb el Premi CERCA Pioner 2017. Aquest premi, de 1.000 euros, reconeix tesis doctorals amb un clar potencial d’explotació comercial. El jurat ha valorat els resultats esperançadors que el treball d’Hernández ofereix en l’àmbit de la recerca i el tractament del càncer. L’investigador participa actualment en el programa CRG Entrepreneur in Residence, dirigit a emprenedors disposats a posar en marxa una start-up basada en la tecnologia i l’experiència ja disponibles al CRG.
Two PhD students at ISGlobal receive awards. Laura Birks was awarded the 2017 Eunice Kennedy Shriver NICHD Student Prize Paper Award, in recognition of the impact of her study on the possible link between mobile phone use during pregnancy and behavioural problems in children. Natalie Mueller received the 2017 Environmental Sciences Awards by the COAMB and the ACCA for her work assessing health impacts related to urban and transport planning
LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org
Foto de José Barrera (ISGlobal) / Photo by José Barrera (ISGlobal)
Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio
■