El·lipse 118: "From stem cells to computational models" by PRBB

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Editorial

Gener de 2019 NÚM. 118 ellipse.prbb.org GRATUÏT

SIMPOSI ANUAL DEL DCEXS-UPF / ANNUAL DCEXS-UPF SYMPOSIUM

El·lipse goes digital

Maruxa Martínez-Campos

L’El·lipse es digitalitza

he times they are achangin», com va dir Bob Dylan. Per això, després de més de 10 anys i 100 edicions del diari El·lipse, hem decidit canviar també. Hem creat un nou lloc web, ellipse.prbb.org, per informar-vos de tot el que succeeix al PRBB de manera més fresca i dinàmica; de les notícies locals fins a les tendències globals, en tres idiomes; arribant a més persones, més ràpid. Diem «adéu» al paper, però «hola» a un gran ventall de possibilitats. Hi haurà més espai i més flexibilitat de temes i formats: estigueu atents a les infografies i vídeos que desxifraran els misteris dels centres del PRBB! Serà molt més fàcil compartir notícies a les xarxes socials. I serem més ecològics! Sobretot, volem que sigueu els protagonistes d’aquest nou capítol de la història de l’El·lipse. Us convidem a publicar comentaris, a enviar-nos idees. Volem mostrar la vostra ciència, oferir-vos una finestra per explicar la vostra passió al món. Comptem amb vosaltres? Maruxa Martínez-Campos «

Images of hematopoietic stem cells (HSCs) from Carolina Florian’s work. Florian et al. PLoS Biol. 2018

he times they are a-changin”, as Bob Dylan said. So, after more than 10 years and 100 editions of the El·lipse newspaper, we have decided to change, too. We have created a newwebsite, ellipse.prbb.org, to continue telling you about everything taking place at the PRBB in a fresher, more dynamic way; from local news to global trends, in three languages; reaching more people, quicker. We are saying “goodbye” to paper and “hello” to a huge range of possibilities. There will be more space, and more flexibility in both topics and formats. Watch out for exciting infographics and videos deciphering the mysteries of the PRBB centres! It will be much easier to share news with friends and on social media. And we will be more environmentally friendly! Most importantly, we want to get you involved in this new chapter of the El·lipse history: please post comments, send us ideas. We want to showcase your science, to give you a chance to explain your passion to the world. Are you ready?

“

De cèl·lules mare a models computacionals Mari Carmen Cebrián

l 22 i 23 de novembre, el DCEXS-UPF va celebrar el seu simposi anual a l’auditori del PRBB. La conferència d’obertura, sobre l’envelliment de les cèl·lules mare somàtiques, va anar a càrrec de Carolina Florian, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. A continuació, els investigadors Ana Janic, Chema Fernández, Miquel-Àngel Serra, Berta Canal, Héctor Huerga i Carlos Toscano van protagonitzar una taula rodona sobre el futur de la ciència, moderada per Josep-Eladi Baños, en la qual es va parlar de la multidisciplinarietat, les pressions per publicar, la ciència oberta o els reptes d’aconse-

guir posicions estables després del doctorat. A continuació de les xerrades científiques breus per part d’investigadors postdoctorals del departament, Mustafa Kammash, de l’Escola Politècnica Federal de Zuric, va pronunciar la xerrada final sobre mètodes computacionals per modelar, simular, analitzar i controlar xarxes biològiques. Un total de 80 estudiants de doctorat van participar a la sessió col· laborativa de pòsters, en la qual vuit grups van presentar la recerca d’un dels seus membres. L’equip McClintock va resultar el guanyador, amb la presentació de ResMarkerDB per part de Judith Pérez, una base de dades de biomarcadors de resposta a la teràpia amb anticossos monoclonals en càncer. La jornada va concloure amb una beer session.

From stem cells to computational models

n 22nd and 23rd November, the DCEXS-UPF held its annual symposium in the PRBB auditorium. The opening seminar, on somatic stem cell ageing, was given by Carolina Florian, from the Centre for Regenerative Medicine in Barcelona. Then the researchers Ana Janic, Chema Fernández, Miquel-Àngel Serra, Berta Canal, Héctor Huerga, and Carlos Toscano featured in a round table on the future of science, moderated by Josep-Eladi Baños, where they talked about the multidisciplinary approach, the pressure to publish, open science, and the challenges of achie-

ving a stable position after finishing a PhD. After brief science talks by the postdoctoral researchers from the department, Mustafa Kammash, from ETH Zurich, delivered a final talk on computational methods for modelling, simulating, analysing and controlling biological networks. A total of 80 doctoral students took part in the collaborative poster session, where eight groups presented the research of one of its members. Team McClintock won, with a presentation on ResMarkerDB, the database of biomarkers of response to monoclonal antibody therapy in breast and colorectal cancer. The day came to a close with a beer session

■

DESTACAT / HIGHLIGHT Junts per un equilibri de gènere en ciència S’ha creat un comitè d’equitat de gènere del PRBB, amb l’objectiu de compartir recursos, idees i bones pràctiques en aquest àmbit entre els instituts del PRBB. El grup està format per membres dels sis centres i del PRBB, tant investigadors i investigadores com personal administratiu. L’objectiu del grup és catalitzar el desenvolupament d’iniciatives intercentres per promoure un veri-

ser utilitzat a escoles i en altres esdeveniments. Us animem a contactar amb el grup a gender@prbb. org si teniu idees o suggeriments!

Together for gender balance in science table entorn d’igualtat d’oportunitats. La primera activitat conjunta va ser la creació d’un joc «qui és qui» que destaca a dones científiques i que es va utilitzar durant la jornada de portes obertes del PRBB. El joc està disponible per a

In order to share resources, ideas and good practice in gender balance among the PRBB centres, the PRBB Gender Equality Committee has been set up. The group comprises members from all six institutes and the PRBB

itself, including both researchers and admin staff. One aim of the group is to catalyse cross-institute initiatives to promote a real equalopportunities environment. The group’s first joint activity was the creation of a Who’s Who game highlighting women scientists past and present, which was played at the PRBB Open Day. The game can now be used at schools and events. Please contact gender@prbb.org if you are interested, or you have any other ideas or suggestions!

■

Ciència

ellipse.prbb.org | Gener de 2019

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

BERTA ALSINA – GRUP DE MORFOGÈNESI I SENYALITZACIÓ EN ELS SISTEMES SENSORIALS (UPF)

«Desxifrant la formació de la oïda» Rita Casas

erta Alsina va arribar el 2001 de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, per unir-se a l’acabada de crear Unitat de Biologia del Desenvolupament, liderada per Fernando Giráldez al DCEXS-UPF. Des del 2005 és investigadora principal del grup de Morfogènesi i Senyalització en els Sistemes Sensorials. Les neurones sensorials de la oïda

El grup estudia com es formen els òrgans, en concret el desenvolupament de la oïda interna. Se centren en les neurones sensorials, que permeten transmetre els estímuls auditius i d’equilibri al cervell. Les cèl·lules progenitores de l’oïda es poden diferenciar i especialitzar-se en diferents tipus cel·lulars i el grup d’Alsina vol descobrir què les porta cap a neurona funcional in vivo. Per estudiar-ho, treballen des del gen, factors de transcripció i vies de senyalització, fins a la cèl·lula, el teixit i l’òrgan en embrions intactes. Darrerament estan estudiant la comunicació entre les neurones sensorials i els vasos sanguinis, i la relació entre els moviments cel·lulars i la diferenciació neuronal. La comunicació entre neurones i vasos Avui sabem que el cervell no son només neurones i glia, sinó que és un òrgan molt vascularitzat. Estudis recents han mostrat que els vasos no només serveixen per portar nutrients i oxigen; durant el desenvolupament, i fins i tot en etapes adultes, la formació de noves neurones i el manteniment de les cèl·lules mare està molt condicionat per senyals que porten els vasos a les neurones, com factors de creixement per a la neurogènesi. El laboratori d’Alsina és el primer en estudiar aquesta relació durant el desenvolupament del sistema nerviós perifèric, en aquest cas la oïda. Els seus estudis són in vivo i utilitzen l’organisme model de peix zebra. «La seva fecundació és externa i obtenim gran quantitat d’embrions, és transparent i podem seguir el seu desenvolupament en viu, i la genètica és molt més fàcil, amb un gran ventall d’eines», explica Alsina. Línies de peix zebra transgènics amb les neurones i els vasos marcats amb proteïnes fluorescents permeten seguir a temps real com els

El grup està format per quatre estudiants de doctorat i dos tècnics compartits amb el grup de recerca de biologia del desenvolupament / The group is composed by four PhD students and two techniques shared with the developmental biology research group

vasos creixen al costat de les neurones quan s’estan desenvolupant. El grup ha utilitzat mutants que no desenvolupen sistema vascular i ha vist que el nombre de progenitors neuronals i la seva diferenciació es veuen afectats. «El sistema vascular té una funció més rellevant del que es pensava: regula el desenvolupament de molts òrgans enviant senyals específics perquè aquests tinguin la mida i el número de cèl·lules adequats i es puguin diferenciar», explica la cap de grup. Encara queden preguntes obertes. Quins són els senyals vasculars que regulen la neurogènesi sensorial? Els vasos podrien funcionar també com a carreteres per ajudar les neurones a migrar? I això es podria relacionar amb l’agressivitat dels tumors més vascularitzats? Com afecta la vascularització altres teixits o teixits en regeneració? Els citonemes El grup també estudia com es relacionen els progenitors entre ells, apat de la senyalització paracrina i endocrina, on els senyals són alliberats però no hi ha contacte directe entre les cèl·lules. Marcant les cèl· lules de manera individual i filmant-les a gran resolució espaciotemporal en 3D han pogut descobrir projeccions molt dinàmiques entre cèl·lules, anomenades citonemes, que permeten la comunicació directa entre els progenitors neuronals. Alsina obre portes a nous projectes. «Creiem que entendre la relació entre els vasos i les neurones pot ser important en malalties neurovasculars o en les hemorràgies intracerebrals. La nostra intenció és seguir amb la recerca bàsica i tenir algun petit projecte translacional», conclou.

“Deciphering ear formation”

n 2001, Berta Alsina arrived from the University of California, Los Angeles, to join the recently created developmental biology unit led by Fernando Giráldez at the DCEXS-UPF. Since 2005, she has been the principal investigator in the Morphogenesis and Signalling in Sensory Systems group. The sensory neurones of the inner ear The group studies organ formation. In particular, they look at the development of the inner ear, focusing on the sensory neurones that allow the transmission of auditory and balance stimuli to the brain. Ear progenitor cells differentiate and specialise into different cell types. Alsina’s team investigates, in vivo, what drives these to become functional neurones. To study this process, they work from the scale of genes, transcription factors and signalling pathways, up to cells, tissues and entire organs in intact embryos. Two of the lab’s two recent projects are aimed at understanding the communication between sensory neurones and blood vessels, and the relationship between cellular movements and neuronal differentiation. Sensory neurones and blood vessels Until recently, we studied the brain as if it were only formed of neurones and glia. Now we know that it is a highly vascularised organ. Recent studies have shown that vessels are not only used to transport nutrients and oxygen; during development, and even in adult stages, the formation of new neuro-

nes and stem cell maintenance in the brain are also conditioned by signals carried by these vessels, such as growth factors that are important for neurogenesis. Alsina’s lab is the first to look at this relationship during the development of the peripheral nervous system, in this case the ear. They study this in vivo, with zebra fish as a model organism. “It has external fertilisation and we can obtain a large number of embryos. Also, it is transparent, and we can track its development in vivo, and its genetics are much simpler. It gives us a great range of tools”, explains Alsina. Transgenic zebra fish with fluorescently labelled neurones and vessels allow the researchers to follow, in real time, how vessels grow next to neurones. The researchers use mutants that cannot develop a vascular system, and they have observed that this affects the number of neuronal progenitors and their differentiation. “The vascular system has a more significant role than previously thought. It regulates the development of many organs by sending specific signals so that these organs reach the right size and number of cells, and can differentiate”, explains the principal investigator. But questions remain to be answered. Which vascular signals regulate sensory neurogenesis? Could vessels work as pathways to help neurones migrate? Could this correlate with the aggressiveness of vascularised tumours? How does vascularisation affect tissue regeneration? Cytonemes The group also studies how progenitor cells communicate with each other in alternative ways to paracrine and endocrine signalling, where signals are released without direct contact between cells. By marking cells individually, and filming them in high 3D spatio-temporal resolution with confocal microscopy, they have been able to discover truly dynamic projections between cells, called signalling philopodia or cytonemes, that allow direct communication between neural progenitors. These studies lead Alsina towards new projects. “We believe that understanding the relationship between vessels and neurones is important in neurovascular diseases and intracerebral haemorrhages. The idea is to continue with the basic research and do some translational projects as well”, concludes Alsina

■

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Clima i hospitalitzacions per gastroenteritis Marta Solano

n nou estudi de l’ISGlobal ha analitzat per primer cop a Espanya la relació entre les variables meteorològiques i les hospitalitzacions per gastroenteritis entre 1997 i 2013. La recerca, publicada a Environment International, va registrar 275.182 hospitalitzacions amb gastroenteritis com a diagnòstic princi-

pal, amb una mitjana diària de 44 casos. Les conclusions van indicar que la calor augmenta en un 21% els ingressos a l’hospital per gastroenteritis, mentre que el fred els incrementa en un 7%. A més, les temperatures altes s’associarien a gastroenteritis transmeses per aliments, mentre que les fredes a infeccions per rotavirus. L’estudi també ha trobat que en els dies de pluja el risc de gastroenteritis es redueix en un 26%.

Association between weather and hospital admissions for stomach flu

new study performed by ISGlobal researchers has, for the first time, analysed the association between the weather conditions and hospitalisations for gastroenteritis from 1997 to 2013 in Spain. The study, published in Environment International, recorded a total of 275,182 hospitalisations in which gas-

troenteritis was the primary diagnosis, an average of 44 cases per day. The results indicate that high temperatures increase the number of stomach flurelated hospital admissions by 21%, while cold increases them by 7%. Moreover, heat was related to foodborne gastroenteritis, while cold weather was associated with rotavirus gastroenteritis. The study also found that rainfall decreases the risk of gastroenteritis by 26%

■

7 3

Ciència

març Gener de 2011 de 2019 | www.prbb.org | ellipse.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Els microARN, més antics del que ens pensàvem Pilar Rodríguez-Franco

icroorganismes propers als animals, com Sphaeroforma arctica, ja tenen microARN animal, segons un treball amb participació de l’IBE (CSIC-UPF) publicat a Cur· rent Biology. Fins ara es pensava que els microARN, peces d’ARN molt petites que regulen l’activitat d’altres gens silenciant-los o activant-los, eren una innovació exclusiva dels animals perquè no havien estat

detectats en els organismes unicel·lulars filogenèticament més propers. Aquest treball, liderat per investigadors de la Universitat d’Oslo, desmenteix aquesta hipòtesi i mostra que tant els microARN com els gens Pasha i Drosha, involucrats en la seva formació, van sorgir abans de l’aparició dels animals. «En els últims anys hem vist que l’ancestre unicel· lular que va donar lloc als animals era genèticament força complex, tant en gens com en processos de regulació gènica i genòmica», explica Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA a l’IBE i coautor del treball.

microRNAs: older than we thought

icroorganisms that are close to animals, like Sphaeoforma arctica, already possess animal microRNA, according to a study involving the IBE (CSIC-UPF) and published in Current Biology. Up to now, it had been thought that microRNA, really small pieces of RNA that regulate the activity of genes by activating or silencing them, was exclusive to animals because it had not been detected in phylogenetically related unicellular organisms.

The work, led by researchers from the University of Oslo, proves this hypothesis wrong, and shows that both microRNA and the genes Pasha and Dosha, involved in their formation, emerged before the appearance of animals. “In recent years, we have seen that the unicellular ancestor which gave rise to animals was genetically quite complex; in its genes, its genetic regulation processes, and its genomics”, says Iñaki Ruiz-Trillo, an ICREA researcher at the IBE and coauthor of the work

■

Noves pistes sobre l’origen dels vertebrats Laia Cendrós

urant molts anys, s’ha debatut quins canvis en el genoma dels nostres ancestres van contribuir a l’èxit evolutiu dels vertebrats. Ara, un equip internacional de científics coliderat per investigadors espanyols del CRG, el CSIC i el CNRS a França ha publicat a la revista Nature els processos que van permetre la complexitat dels vertebrats. Hi han participat investigadors de 12 països, que han comparat els genomes d’espècies vertebrades amb un organisme ano-

menat amfiox. El genoma de l’amfiox ha evolucionat molt lentament i serveix com a referència per fer comparacions evolutives. A través de dades genòmiques, epigenòmiques i d’expressió gènica, han vist que els vertebrats tenen una regulació del genoma molt més complexa que els invertebrats i han confirmat la importància de les duplicacions en l’origen dels vertebrats. «Comptem amb còpies de gens que originàriament realitzaven només funcions molt generals, però que en vertebrats s’han especialitzat en funcions molt més específiques, sobretot al cervell», explica Manuel Irimia, cap de grup al CRG i un dels líders d’aquest estudi.

The genomic keys to vertebrate origins

or many years, scientists have discussed which changes in the genome of our ancestors contributed to the evolutionary success of the vertebrates. Now, an international team of scientists, co-led by Spanish researchers from the CRG, CSIC and CNRS in France, have determined the processes that allowed the complexity of vertebrates. Researchers from twelve countries participated in the work published in Nature. They compared the genomes of several

vertebrate species with that of the Amfiox, also called the European lancelet. The genome of this organism has evolved very slowly and can be used as a reference for evolutionary comparisons. Using genomic, epigenomic and gene expression data, the team discovered that genome regulation in vertebrates is more complex than in invertebrates, and duplications are very important in the origin of vertebrates. “We have copies of genes that originally had general functions, but in vertebrates these copies now have really specific functions, especially in the brain”, says Manuel Irimia, principal investigator at the CRG and one of the leaders of this study

■

Una proteïna clau en la metàstasi tumoral Rosa Manaut

ientífics del Programa de Càncer de l’IMIM liderat pels doctors Víctor M. Díaz, de la UPF, i Antonio García de Herreros, de l’IMIM, han publicat a la revista Cancer Research un estudi que revela un enzim clau en el desenvolupament del càncer anomenat USP27X. L’enzim, descobert gràcies a una anàlisi genòmica, incrementa l’estabilitat de Snail1, que és un interruptor clau en la invasió tumoral. A les cèl·lules normals Snail1 és degradat, però a les tumorals USP27X

n’evita la degradació, de manera que permet l’acumulació de Snail1 a la cèl·lula i l’inici del mecanisme d’invasió i metàstasi. Els investigadors han vist que en inhibir l’activitat d’USP27X en ratolins poden bloquejar completament l’aparició de metàstasi. Però no només això, sinó que també han comprovat que es reverteix la resistència al tractament amb cisplatí, un fàrmac utilitzat per combatre el càncer de mama. L’anàlisi de mostres de pacients amb aquest càncer, mostra una potencial via per al tractament del càncer de mama triple negatiu, el més resistent a la quimioteràpia.

Key protein in tumour metastasis discovered

esearchers from the IMIM’s Cancer Programme, led by Víctor M. Díaz from the UPF and Antonio García de Herreros from the IMIM, have published, in the journal Cancer Research, a study showing that USP27X is a key enzyme in cancer development. The enzyme, discovered thanks to genomic analysis, increases the stability of Snail1, an important inducer of tumour invasion. In normal cells, Snail1 is degra-

ded, but in tumoral cells USP27X prevents its degradation, allowing Snail1 to accumulate in the cell and initiate the invasion and metastasis mechanism. The researchers noticed that when they inhibited USP27X activity in mice, the appearance of metastasis was completely blocked. They were also able to reverse the resistance to treatment with cisplatin, a drug used to fight breast cancer. The analysis of samples from breast cancer patients, shows a new potential way of treating the triple negative subtype, the most resistant to chemotherapy

■

Pau Rubio

’exposició a llarg termini al soroll procedent del trànsit rodat està associada amb un increment del risc d’obesitat. Aquesta és la conclusió d’un estudi en el qual ha participat l’ISGlobal i que ha estat publicat a Environment In· ternational. Els investigadors van comptar amb uns 3.800 participants de la cohort suïssa SAPALDIA, als quals entre 2001 i 2011 van mesurar el pes, l’alçada, l’índex de massa corporal, el perímetre de la cintura i el percentatge de greix abdominal. Així mateix, van fer una estimació de la seva exposició

al soroll del trànsit. No tan sols van analitzar la població en un moment concret de l’estudi, sinó que també van avaluar l’evolució del risc d’obesitat durant el període investigat. «Els resultats suggereixen que reduir el soroll del trànsit també podria ser una forma de lluitar contra l’epidèmia d’obesitat», conclou Maria Foraster, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Noise and obesity, an unexpected relationship

ong-term exposure to road traffic noise is associated with an increased risk of obesity. This was the conclusion of a study involving the par-

ticipation of the ISGlobal, published in Environment International. The researchers studied about 3800 members of the Swiss cohort SAPALDIA, whose weight, height, body mass index, waist circumference and abdominal fat were measured between 2001 and 2011. They also estimated their exposure to traffic noise. They analysed the population at a specific moment during the study and also monitored the evolution of their obesity risk over the research period. “Our findings suggest that reducing traffic-related noise could also be a way of combating the obesity epidemic”, concludes Maria Foraster, a researcher at ISGlobal and first author of the study

■

Photo by chuttersnap on Unsplash

Soroll i obesitat podrien estar relacionats

Ciència PRBB-CRG CONFERENCES

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB TIZIANA BONALDI, Friday January 11. Bonaldi, from the Instituto Europeo di Oncologia in Milan, Italy, investigates gene expression regulation at different levels. Her team set-up distinct Mass Spectrometry (MS) proteomics strategies to investigate chromatin plasticity and nuclear dynamics governed by post-translational modifications (PTMs) on and beyond histones. Bonaldi uses the MS-based epigenome mapping of cancer patient samples to identify PTMs signatures with potential as biomarkers. She has been invited by Eduard Sabidó (CRG). ALEXANDER VAN OUDENAARDEN, Friday January 18. Van Oudenaarden, from the Hubrecht Institute, in Utrecht, Netherlands, uses a combination of experimental, computational and theoretical approaches to quantitatively understand decision-making in single cells, with a focus on questions in developmental and stem cell biology. He presents ScarTrace, a single-cell sequencing strategy that allows the simultaneous quantification of information on clonal history and cell type of thousands of single cells obtained from different organs of adult zebrafish. He has been invited by Jordi Garcia-Ojalvo (DCEXS-UPF). CARL-PHILIPP HEISENBERG, Friday February 8. Heisenberg, from the Institute of Science and Technology (IST) in Klosterneuburg, Austria, studies the molecular and cellular mechanisms by which vertebrate embryos take shape. He uses a multi-disciplinary approach by which he identified genetic and physical principles underlying gastrulation movements in zebrafish, a highly conserved morphogenetic process. He has been invited by the Verena Ruprecht (CRG). CLAUDIA BAGNI, Friday February 15. Bagni, the director of the Department of Fundamental Neurosciences at the Université de Lausanne, in France, focuses on the roles that local protein homeostasis and actin remodelling play in regulating synaptic plasticity, brain circuits and behaviour, and specifically, how dysfunctions in these processes lead to neurodevelopmental disorders. They want to understand the circuits and receptor pathways underlying cognition and social behaviour in individuals with intellectual disabilities such as Fragile X Syndrome, Autism and Schizophrenia. She has been invited by Juan Valcárcel (CRG).

ellipse.prbb.org www.prbb.org | | Gener maig de 2011 2019

ENTREVISTA / INTERVIEW

JOAN ALBANELL – DIRECTOR DEL PROGRAMA DE CÀNCER (IMIM)

«De càncer de mama, no n’hi ha només un» Maruxa Martínez-Campos Assistència i recerca, de la mà? a base de la medicina és l’assistència. Un cop això es fa amb alts estàndards, es pot afegir la recerca. En el nostre context, treballant en oncologia, a un hospital universitari lligat a l’IMIM, intentem que tothom faci un mínim de recerca, ja sigui bàsica, en diagnòstic i tractaments innovadors, o orientada a la clínica. El que és important és que entre tots els qui formem el servei cobrim objectius de recerca, d’assistència i de docència.

Tu et dediques a les tres coses. Com? Estic implicat en totes tres, però la feina que més faig no és cap d’elles, sinó la de gestió! Tot el que faig és gràcies als bons equips que som. En diverses àrees de recerca, alguns dels meus col·legues porten el lideratge; de fet, jo no podria fer-ho sense ells. Quant a les classes, jo sóc responsable d’unes àrees, però impartim la docència entre tots. I la part d’assistència m’encanta, però en faig poca perquè els meus càrrecs comporten responsabilitats d’àmbit més general i estratègic. Pel que fa a la part assistencial, com es poden evitar les possibles seqüeles? Cal fer les coses bé des del primer moment: un bon diagnòstic, el tractament adequat i informar correctament del que es pot esperar a llarg termini. Fer això de manera sistemàtica ja és un pas molt important. A partir d’aquí, estudiem les conseqüències a nivell cardiovascular d’algunes teràpies, o els efectes als ossos dels tractaments hormonals. També ens centrem en el suport psicològic i activitats com ioga, a les quals donem suport a través dels Amics de l’Hospital del Mar i el programa «Un respir al càncer». Quins han estat els majors avenços en càncer de mama en els darrers 10 anys? Cada càncer és diferent, i també ho són els seus tractaments... Però el que és cert és que s’ha avançat moltíssim, i seguim fentho. En els càncers Her2+ amb metàstasi el tractament estàndard ara és un fàrmac que conjuga un anticòs i quimioteràpia. Es tracta d’un anticòs monoclonal contra Her2 amb quimio «enganxada», que reconeix les cèl·lules Her2+, hi entra i allibera la quimio; una mena de cavall de Troia que duu la quimio específicament a un tipus de cèl·lules. Pel que fa als triple negatius, a l’octubre s’ha demostrat per primera vegada l’eficàcia de la immunoteràpia. És una magnífica notícia, perquè eren els tumors amb menys tractaments disponibles. Finalment, hi ha el subtipus hormonal+/ Her2-. En aquests, s’ha establert la supressió ovàrica i l’allargament del tractament hormonal fins a 10 anys i s’han consolidat les plataformes genòmiques que ajuden a descartar la quimio quan no serà efectiva. Més recentment, comptem amb els inhibidors de CDK4/6, unes pastilles que fan reduir la progressió tumoral en els casos de càncer de mama metastàtics Her2 negatius. El càncer és encara un tabú? Se’n parla molt més, però la paraula encara fa por... Segurament perquè és massa

PERFIL / PROFILE Joan Albanell (Barcelona, 1964) va estudiar medicina a la UAB i, després de passar pels hospitals Vall d’Hebron, Clínic i Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, ara fa 13 anys es va establir a l’Hospital del Mar com a cap del servei d’oncologia mèdica. A més, lidera el Grup de Recerca en Teràpia Molecular del Càncer a l’IMIM i és catedràtic de la UPF. Casat amb una oncòloga i amb tres fills, Albanell ens parla sobre la seva carrera i les darreres novetats en càncer de mama. Joan Albanell (Barcelona, 1964) studied medicine at the UAB, and after working in Vall d’Hebron hospital, Hospital Clínic and the Memorial Sloan Kettering Cancer Centre in New York, 13 years ago he settled in Hospital del Mar as head of the medical oncology service. In addition, he heads up the IMIM’s molecular cancer therapeutics research group and is a UPF lecturer. Married to an oncologist and with three children, Albanell tells us about his career and the latest news in breast cancer. genèrica; de càncer, no n’hi ha només un i cada subtipus, cada estadi, és diferent. Si es detecta ja molt avançat, pot ser mortal, sí, però les dones que han passat un càncer de mama en estadis molt inicials poden viure fins i tot més que les que mai n’han tingut.

lar consequences of certain therapies, or the effects of hormonal treatments on the bones. We also focus on psychological support and activities like yoga, under the umbrella of Amics de l’Hospital del Mar as part of the programme called “A Relief From Cancer” .

“There is not only one kind of breast cancer”

What have the major advances in breast cancer been in the last 10 years? Each cancer is different, and so are its treatments. But what is certain is that much progress has been made, and continues to be made. In Her2+ cancers with metastases, the standard treatment is now a drug that combines antibodies and chemotherapy. This involves a Her2 monoclonal antibody with chemo “stuck” to it. This recognises Her2+ cells, enters and releases the chemo; a kind of Trojan horse that carries the chemo to a specific type of cell. As for triple negatives, the effectiveness of immunotherapy was demonstrated for the first time in October. It is wonderful news, because these tumours had the fewest treatments available. Finally, there is the hormonal+/Her2cancer subtype. In these, ovarian suppression and the extension of hormonal treatment for 10 years, as well as the genomic platforms that help rule out chemo when it is not going to be effective, have been established. Also, CDK4/6 inhibitors have been developed; these are pills that reduce tumour progression in Her2-negative metastatic cancers.

What’s the relationship between healthcare and research? he basis of medicine is healthcare. Once this is being done to a high standard, we can add research. In our context, working in oncology, in a university hospital linked to the IMIM, we try to get everyone to do at least a little research, whether basic, in diagnosis and innovative treatments, or clinic oriented. The important thing is that between all of us at the unit we fulfil the research, healthcare and teaching objectives.

You do all three. How do you manage? I am involved in all three, but the majority of my work is none of these - it’s admin! Everything I do is thanks to the great teams I’m part of. In some areas of research my colleagues are leading the team; I couldn’t do it without them. As far as the classes are concerned, I am responsible for some areas, but we teach together. And I love the healthcare part, but I don’t do much because my responsibilities are more general and strategic in scope! With regard to healthcare, how can post-cancer sequelae be avoided? To begin with, by doing things right the first time: giving a good diagnosis, the right treatment, and the right information about what to expect in the long term. Doing this systematically is already a very important step. From here, we study the cardiovascu-

Is cancer still a taboo? We talk about it a lot more, but the word is still scary... probably because it is too generic; there is not only one type of cancer, and each subtype, each stage, is different. If detected very late, it can be fatal, yes, but women who have had the very early stages of breast cancer can even live longer than women who have never had the disease

■

7 5

Ciència

maig Gener de 2011 de 2019 | elliellipse.prbb.org | ellipse.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

NFAT5, clau en la presentació d’antígens Mari Carmen Cebrián

n un article publicat al Journal of Experimental Medicine, investigadors del DCEXS-UPF han descrit un nou mecanisme que afavoreix la presentació d’antígens per part dels macròfags, les cèl·lules del sistema immune que presenten antígens dels teixits als limfòcits T. Van utilitzar empelts de pell en ratolins com a model per estudiar la presentació d’antígens en el procés de rebuig

dels trasplantaments. Així van descobrir una nova funció de la proteïna NFAT5. «Els nostres resultats, tant in vitro com in vivo, mostren que quan s’elimina NFAT5 s’interromp la comunicació entre macròfags i limfòcits T; aquests últims no s’activen i per això s’atenua el rebuig dels trasplantaments de pell», detallen Cristina López-Rodríguez i Jose Aramburu, coordinadors del grup de recerca. Així és com han descobert que els gens que s’encarreguen d’expressar les molècules presentadores d’antígens en els macròfags s’activen per la proteïna NFAT5.

The NFAT5 protein: key in macrophage-lymphocyte communication

n an article published in the Jour· nal of Experimental Medicine, researchers from the DCEXS-UPF describe a new mechanism that enhances antigen presentation by macrophages, the immune system cells that present tissue antigens to T lymphocytes. Skin grafts in mice were used as a model to study antigen presentation in the

transplant rejection process, leading to the discovery of a new function of the protein NFAT5. “Our results, both in vitro and in vivo, show that eliminating NFAT5 interrupts the communication between macrophages and T lymphocytes. These are then not activated and, as a result, there is a decrease in skin transplant rejection”, explain Cristina López-Rodríguez and Jose Aramburu, coordinators of the team. They discovered that the genes responsible for expressing antigen-presenting molecules in macrophages are activated by the NFAT5 protein

■

Pilar Rodríguez-Franco

nvestigadors de l’IBE (CSIC-UPF), de l’Acadèmia Polonesa de Ciències i de la UAB, han desenvolupat una tècnica que permet estudiar fàcilment els moviments migratoris dels insectes, un fenomen natural molt important però poc explorat fins ara degut a les limitacions tècniques per estudiar-lo. Els resultats els han publicat a la revista Molecular Ecology Resources. Aquesta tècnica, anomenada anàlisi me· tabarcoding de seqüenciació massiva de l’ADN, permet identificar espècies de plantes gràcies a una petita regió de l’ADN del pol·len. Els investigadors han aplicat la tècnica del metabarcoding en una mostra de 47 exemplars de papallona migradora dels cards, amb l’objectiu de comprovar si les se-

qüències obtingudes eren de plantes endèmiques de l’Àfrica. Així han pogut demostrar les llargues migracions de la papallona. La tècnica també serveix per demostrar que la pol·linització transcontinental per insectes migradors és possible. «Encara desconeixem l’impacte de la migració dels insectes en els ecosistemes i en la transmissió de malalties», apunta Gerard Talavera, investigador de l’IBE i coautor de l’estudi.

Sequencing pollen DNA to discover insect migration routes

esearchers from the IBE (CSICUPF), the Polish Academy of Sciences and the UAB, have developed a technique that facilitates the study of insect migration, an important natural phenomenon but little explored due to technical limitations. The results have

been published in the journal Molecular Ecology Resources. Their technique, metabarcoding analysis using massive DNA sequencing, allows plant species to be identified through a small region of their pollen DNA. The researchers used the metabarco· ding technique to study the pollen on 47 specimens of the painted lady butterfly, with the aim of testing whether the sequences obtained were from plants endemic to Africa. This is how they were able to demonstrate the long butterfly migrations. The technique is also useful for demonstrating the possibility of transcontinental pollination by migratory insects. “We still do not know much about the impact of insect migration on ecosystems and disease transmission”, says Gerard Talavera, a re searcher at IBE and co-author of the study

■

Imatge de Vlad Dinca.

El secret de les migracions d’insectes, al pol·len

Papallona Vanessa cardui

Identificat un gen vital en la recuperació d’un ictus Rosa Manaut

n estudi internacional coordinat per investigadors de l’IMIM i metges de l’Hospital del Mar, publicat a la revista Circulation Research, demostra que tenir unes variants concretes del gen PATJ —implicat en les unions cel·lulars i amb una presència important al teixit nerviós— predisposa a una pitjor recuperació d’un ictus isquèmic.

Es tracta de l’estudi més important realitzat fins ara en el camp de la genètica i el pronòstic de l’ictus, amb dades de més de 2.000 pacients i 12 centres internacionals implicats. «Tots els fàrmacs neuroprotectors testats per millorar la recuperació després de l’ictus han fracassat. Aquest estudi, utilitzant estratègies genètiques massives, pot ser un primer pas per desenvolupar nous fàrmacs que siguin realment efectius», afirma el Dr. Fernández, coinvestigador de l’estudi.

Gene vital for post-stroke recovery identified

n international study coordinated by researchers from the IMIM and doctors from the Hospital del Mar and published in Circulation Research, shows that having certain specific variants of the PATJ gene — involved in cell binding and with a significant presence in nervous tissue- predisposes to worse recovery from ischemic stroke.

This is the most important research performed so far in the field of genetics and stroke prognosis. It uses data from more than 2,000 patients and involves 12 international centres. “So far, all neuroprotective drugs tested for improving post-stroke recovery have failed. This study, using mass genetic strategies, could be the first step towards developing new drugs that are truly effective”, says Dr Fernández, a coresearcher in the study

■

Una diana terapèutica per al càncer pancreàtic Laia Cendrós

nvestigadors de l’IDIBAPS i del CRG han publicat un article a la revista Gut que identifica una proteïna com a possible diana terapèutica per al tipus més freqüent de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic. Mitjançant estudis dels patrons d’expressió de la proteïna DYRK1A en models animals i mostres de pacients, han pogut relacionar l’alta expressió d’aquesta proteïna amb un receptor de membrana anomenat c-MET. «Hem observat que la

proteïna s’expressa en estadis tumorals inicials i avançats, i que està involucrada en l’estabilització dels receptors de membrana, que són clau per a la proliferació de les cèl·lules cancerígenes», explica Susana de la Luna, investigadora del CRG i una de les coordinadores del projecte. Aquesta investigació ha permès explicar el paper, desconegut fins ara, de la proteïna DYRK1A en el càncer pancreàtic. Així, obre la porta a una nova via de teràpia dirigida, la inhibició de DYRK1A, per a un càncer molt agressiu i amb un pronòstic poc favorable amb els tractaments actuals.

Potential therapeutic target in pancreatic cancer identified

esearchers from the IDIBAPS and CRG have published an article in the journal Gut, in which they identify a protein as a possible therapeutic target in pancreatic ductal adenocarcinoma, the most frequent type of pancreatic cancer. Analysing the expression pattern of the DYRK1A protein in animal models and patient samples allowed the researchers to correlate the high expression of this protein with a membrane recep-

tor called c-MET. “We have observed that DYRK1A is expressed in early and late tumour stages and is involved in the stabilisation of the membrane receptors, which are key in cancer cell proliferation”, explains Susana de la Luna, a CRG researcher and one of the project coordinators. This study explains the role of DYRK1A in pancreatic cancer, which had not yet been characterised. The work therefore leads to a potential new targeted therapy, the inhibition of DYRK1A, against this particularly aggressive tumour that has poor prognosis with current treatments

■

Ciència

ellipse.prbb.org ellipse.prbb.org | | Gener maig de 2011 2019

4 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Rita Casas

a grip és una infecció causada per un virus, anomenat Influenza, que provoca unes 500.000 morts al món cada temporada. Els virus són organismes d’estructura molt senzilla que utilitzen les cèl·lules de l’hoste per reproduir-se. El de la grip és de la família dels Orthomyxoviridae, amb 8 segments d’ARN com a material genètic. Els dos tipus principals que causen la grip són: el tipus A, que es classifica en funció de la combinació de dues proteïnes de superfície, la hemaglutinina (HA) i la neuraminidasa (NA), i el tipus B. És una malaltia estacional; normalment agafem la grip a l’hivern, ja que el virus sobreviu millor en condicions de baixa temperatura i humitat. Però tot i haver tingut ja la grip, la majoria som susceptibles a tornar-la a tenir cada any. Això és degut a l’alta variació antigènica del virus, és a dir, l’alta capacitat d’introduir canvis en el seu genoma que li confereixen resistència immunitària. La RNA polimerasa del virus de la grip no té capacitat de correcció d’errors i, per tant, permet la introducció de petits canvis durant la replicació del virus. Muta

cions a les proteïnes de superfície HA i NA fan que els punts antigènics reconeguts pels anticossos canviïn i, per tant, aquests virus puguin escapar del sistema immune, produint epidèmies estacionals. Aquests canvis són anomenats deriva antigènica. Un altre fenomen de variació antigènica és la combinació de material genètic de diferents tipus de virus circulants, el que s’anomena reagrupació de gens. Això pot passar gràcies al genoma segmentat del virus de la grip i, tot i que és molt poc freqüent, produeix noves soques de virus que poden ser totalment diferents, amb la qual cosa es generen pandèmies particularment devastadores. Aquesta alta taxa de mutacions del virus comporta que cada any s’hagin de fer noves vacunes per prevenir la malaltia en les poblacions de risc. La Organització Mundial de la Salut i centres col·laboradors fan un seguiment continu dels virus gripals circulants a la població humana i actualitzen la composició de les vacunes dos cops a l’any.

The flu: a neverending story

lu is an infection caused by a virus, in· fluenza, which causes some 500,000 deaths in the world every season.

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Viruses are organisms with a very simple structure that use host cells to reproduce. Influenza is from the Orthomyxovi· ridae family, its genetic material being 8 segments of RNA. The two main types that cause the flu are: Type A, which is classified according to a combination of two surface proteins, haemagglutinin (HA) and neuraminidase (NA); and Type B. It is seasonal; normally we get flu in the winter, since the virus survives best in low temperature and humidity conditions. But despite having already had the flu, most people are susceptible to getting it each year. This is due to the high degree of antigenic variation of the virus, in other words, its high capacity for introducing changes into its genome that confer immunological resistance. The RNA polymerase of the influenza virus has no error-correction ability and, therefore, allows small changes to be made during virus replication. Mutations in the HA and NA surface proteins cause the antigenic points recognised by the antibodies to change. This means the viruses can escape the immune system, producing seasonal epidemics. These changes are known as antigenic drift. Another antigenic variation phenomenon is the combination of genetic material

Photo by Kelly Sikkema on Unsplash

La grip: una història interminable

from different types of circulating viruses, something called gene recombination. This can happen because of the segmented genome of the flu virus and, although very rare, it produces new strains of viruses that can be totally different, generating particularly devastating pandemics. This high rate of virus mutations means that new vaccines have to be made every year to prevent disease in at-risk populations. The World Health Organisation and its collaborators continuously monitor the flu viruses circulating in the human population, and update the composition of vaccines twice a year

■

RESSENYA / REVIEW

Efectes de la pol·lució Ciència jove al PRBB en l’embaràs Elena Lapaz

vidual de cada voluntària a la contaminació, tant a casa com a l’exterior, mitjançant dispositius de mesura fixos i mòbils, com el que es veu a la imatge. Els hospitals col·laboradors oferiran la possibilitat de participar-hi a través de les seves consultes d’obstetrícia.

Aleix Cabrera

SGlobal, en col·laboració amb el BCNatal i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, impulsa el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort, www.projectebisc.org), dirigit per Jordi Sunyer. L’estudi avaluarà el paper de la placenta enfront dels contaminants de l’aire i el desenvolupament del cervell de nens i nenes abans i després del part. Per fer-ho, el projecte, que es troba en fase de creació, busca reunir una cohort de 1.200 voluntàries que resideixin a la ciutat de Barcelona i es trobin en el primer trimestre d’embaràs. Es mesurarà l’exposició indi-

Divendres 23 de novembre, a la segona i última part d’aquest cicle, van tenir lloc les xerrades Cuando Darwin descubrió que La· marck seguia vivo i ¡Camarero! ¡Hay un gen en mi ensalda!, de la mà de Carles Savall, màster en Genètica i Genòmica del Desenvolupament, i Francisco Algaba-Chueca, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, respectivament. Les xerrades van finalitzar amb una animada i interessant ronda de preguntes i un debat per part del públic.

Wanted: pregnant women to measure air pollution effects

Joves científiques i científics, science talks at the PRBB

n November 16th and 23rd, the PRBB hosted four talks by young scientists. The initiative was promoted by La Biothèque, an organisation of young researchers who share a common passion: science communication. The PRBB and the Catalan Association of Science Communication (ACCC) also collaborated in this project. Cèlia Ventura, a second year student on the Human Biology degree at the UPF, opened this series of outreach seminars with a talk about superheroes and science. An hour later César Moreno, from the Catalan Nanoscience and Nanotechnology Institute, explained quantum physics using nanoLEGO. About 90 people attended these talks. On November 23rd, in the second and final part, the talks touched on evolution and transgenics, with Carles Savall, a student on the Development Genetics and Genomics Master at the UB, and Francisco Algaba-Chueca, from the Pere Virgili Health Research Institute, respectively. The talks ended with a round of questions by the public and a lively and interesting debate

SGlobal, in collaboration with BCNatal and Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, is launching the BiSC (Barcelona Life Study Cohort) Project (www. projectebisc.org), coordinated by Jordi Sunyer. The study will assess the role of the placenta with regard to air pollutants and brain development in children, both before and after birth. To do this, the project, which has just started, is in the process of building a cohort of 1200 women who live in Barcelona and who are in the first trimester of pregnancy. The project will analyse each participant’s individual exposure to air pollution, both indoors and outdoors, by means of fixed and mobile measuring devices, like that seen in the image. The hospitals collaborating in the project will offer the possibility of participating through their obstetrics consultation service

■

ls divendres 16 i 23 de novembre va tenir lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) un cicle de xerrades científiques, iniciativa de La Biothèque, una organització formada per joves investigadores i investigadors que comparteixen una mateixa passió: la divulgació de la ciència. També hi col·laboren el PRBB i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Cèlia Ventura, estudiant de segon de Biologia Humana a la UPF, va ser l’encarregada d’inaugurar aquest cicle amb la xerrada Superherois vs. ciències. Una hora després, a les 19 h, va ser el torn de César Moreno, de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, que va presentar Física cuántica con nanopiezas de LEGO para tod@s. La jornada va comptar amb l’assistència de gairebé 90 persones.

■

7 7

Diversitat

maig Gener de de 2011 2019 | ellipse.prbb.org | ellipse.prbb.org

ESPECIAL / SPECIAL REPORT

El·lipse - adéu, paper; hola, era digital Amb aquesta última edició en paper d’El·lipse, el PRBB us convida a rebre un nou format, més contemporani i versàtil: el portal El·lipse a ellipse.prbb.org. Un canvi que ens permetrà informar-vos contínuament sobre les novetats dels centres del PRBB amb la immediatesa i agilitat que ofereix internet. With this last paper edition of El·lipse, the PRBB invites you to welcome a new, more contemporary and versatile format: the El·lipse portal at ellipse.prbb.org. This change enables us to keep you up-to-date with the news from the PRBB centres with the immediacy and flexibility offered by the internet.

through social networks and by offering a diversity of media formats. El·lipse wants to expand and reach many more people, in Catalonia, Spain, Latin America, in the international scientific community as well as millenials and centenials who have different news consuming habits. Even the vast majority of PRBB residents check the news on their mobiles (78% use it a lot) or PCs (67%). This and other information, like your favourite sections in El·lipse or your favourite social networks, are the result of a recent survey of almost 250 people that helped us design the new portal. New content, same editorial board

Comitè editorial: d’esquerra a dreta / Editorial committee, from left to right: Reimund Fickert, Mari Carmen Cebrián, Maruxa Martínez-Campos, Mònica Rodríguez, Carla Manzanas, Marta Solano, Pilar Rodriguez-Franco, Glòria Lligadas, Rosa Manaut, Pau Rubio, Laia Cendrós, Marta Calsina

l text imprès s’ha tornat massa petit per a nosaltres. Volem créixer i aprofitar totes les narratives digitals existents per explicar què passa al Parc. L’El·lipse oferirà una perspectiva de 360 graus, des de les activitats més locals fins a la recerca més global, i en tres idiomes: català, castellà i anglès. Més mòbil, més implicació Convertir-se en digital no només permet reduir l’impacte ambiental i ser més ecològics, sinó que també guanyarem la interactivitat. El nostre objectiu és augmentar la relació directa amb els nostres lectors, a través de xarxes socials i oferint una diversitat de formats. El·lipse vol arribar a moltes més persones, a Catalunya, a Espanya, a Amèrica Llatina, a la comunitat científica internacional i també a persones de les generacions Y i Z amb diferents hàbits de consum de notícies. La gran majoria dels residents del PRBB ja consulten les notícies al telèfon mòbil (el 78% l’utilitza molt) o al PC (67%). Aquestes i altres dades, com ara les vostres seccions favorites a El·lipse o quines són les xarxes socials més utilitzades, són el resultat d’una enquesta recent que gairebé 250 persones van respondre i que ens van ajudar a dissenyar el nou portal. Nou contingut, mateix comitè editorial Les notícies científiques amb diferents nivells de profunditat, fent-les interessants per als científics i comprensibles per al públic en general, així com les molt valorades entrevistes, els articles de

ciència al descobert i els perfils del grup romandran al menú. Tot el contingut s’agrupa ara en quatre seccions: Recerca, Ciència i societat, Vida científica i Comunitat. Això ens permetrà donar una major cobertura a alguns temes com ara la formació i els cursos del programa Intervals del PRBB, iniciatives solidàries com els «Incubakers», ofertes de feina, recursos de divulgació o la part més humana darrere de les pipetes, centrífugues, sol· licituds de beques i publicacions científiques. No es canvia un equip guanyador; val la dita i El·lipse no ho farà. El comitè editorial, amb representants dels departaments de comunicació de tots els centres romandrà intacte. A través de reunions mensuals, el comitè continuarà decidint les notícies més importants, els candidats i candidates a entrevistes, els temes per a vídeos i altres continguts sota la coordinació de la cap de redacció, Maruxa Martínez-Campos. Si heu gaudit de les edicions en paper d’El·lipse, no ens deixeu i inscriviu-vos a ellipse.prbb.org per rebre el nostre butlletí cada dues setmanes —o seguiu l’etiqueta #Ellipse als comptes de Twitter, Facebook, YouTube i Instagram del PRBB. També us animem a enviar comentaris i col·laboracions editorials. Escriviu a ellipse@prbb.org!

El·lipse: goodbye paper, hello digital

rinted text has become too small for us. We want to grow and take advantage of all existing digital possibilities to explain what is happe-

ning at the park. El·lipse will provide a 360º perspective, from the local to the most global, and in three languages: Catalan, Spanish and English. Go mobile and get engaged Going digital not only allows us to reduce our environmental impact and become more eco-friendly, we all will also gain interactivity. Our goal is to increase our direct relationship with our readers,

Scientific news at different levels, making it interesting for scientists and understandable for the general public, as well as the much-loved interviews, science uncovered articles and group profiles will stay on the menu. All the content is now grouped into four sections: Research, Public engagement, Scientific life and Community. This will allow us to cover some topics in greater depth: training courses such as the PRBB Intervals programme, solidarity initiatives like the “Incubakers”, job offers, outreach resources, and the more human side behind the pipettes, centrifuges, grant applications and scientific publications. If it ain’t broke don’t fix it, as the saying goes. El·lipse won’t! The editorial committee, with representatives from the communication departments in all the centres will stay intact. Through monthly meetings, the board will continue to decide upon the most important news, candidates for interviews, topics for the video features and other content, under the coordination of the editor-in-chief, Maruxa Martínez-Campos. If you enjoyed the paper editions of El· lipse, please don’t forget us - sign up for the bi-weekly newsletter at ellipse.prbb. org or follow #Ellipse on the PRBB Twitter, Facebook, YouTube and Instagram accounts. We would also like to encourage your comments and editorial collaborations. Get in touch at ellipse@prbb.org

■

Edifici

ellipse.prbb.org | Gener de 2019

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Be Healthy! Elena Lapaz

Photo by Krishanm Moosaddee on Unsplash

er exercici físic, portar una dieta equilibrada i descansar són aspectes clau per dur un estil de vida saludable. No obstant això, la gran majoria de nosaltres passem moltes hores fora de casa al llarg de la setmana i, a vegades, és difícil mantenir-se sa en tots aquests aspectes. És per això que des del PRBB s’han engegat una sèrie d’accions per promoure hàbits saludables dins de l’entorn de treball. D’aquesta manera, després de fer un primer pas, el mes d’abril passat, promovent l’exercici físic a la Setmana Saludable, ara s’ha fet el segon: incentivar a tothom a portar una alimentació saludable a través de la campanya Be Healthy. Amb aquesta campanya es vol facilitar, concretament, el consum de fruita. Així doncs, com ja es va fer el dimecres 21 de novembre, un cop al mes les taules dels

vestíbuls s’ompliran de fruita fresca de temporada. En relació amb Be Healthy, des del mes de setembre també es poden consumir productes ecològics a les màquines de vending de cada planta. L’objectiu de tot plegat, doncs, és ajudar a tothom en el seu camí cap a una vida més saludable, fins i tot al llarg de la jornada laboral.

Be Healthy!

xercising, eating a balanced diet and getting enough rest are key to a healthy lifestyle. However, most of us spend lots of hours away from home and, sometimes, staying healthy becomes quite a challenge. With the aim of promoting healthy habits in the workplace, the PRBB has initiated a series of actions. The first, Healthy Week, held last April, aimed to promote physical activity. Now the time has come for the second step: the Be Healthy campaign, in which fresh fruit will be offered monthly, to encourage a healthy diet. As of November 21st, once a month all PRBB residents will find free seasonal fresh fruit on the tables in the lobbies on each floor. In line with this campaign, since September, the vending machines of the building have included organic products. The aim of the Be Healthy campaign is to try and help everybody find their own way to a healthier life, even during working hours

■

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Editora: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Mari Carmen Cebrián (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Marta Solano (ISGlobal) Pilar Rodriguez (IBE:CSIC-UPF) Carla Manzanas (EMBL) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL Barcelona) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com

AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

11 de gener: «Què ens ha de dir l’ètica davant dels avenços mèdics i de recerca?», assignatura oberta de “La Facultat al barri”, per Jordi Mir, a les 11 h al Campus Mar UPF.

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS La Fundació La Marató de TV3 finança tres projectes al PRBB. A l’edició de 2017, La Marató va recaptar 9,7 milions d’euros, que es van destinar a 36 projectes en malalties infeccioses. Un d’aquests projectes, dirigit per Manolis Kogevinas, d’ISGlobal, estarà centrat en les infeccions subclíniques en la infància. Juan Pablo Horcajada i Miguel López-Botet, de l’IMIM, han rebut també uns 200.000 euros per estudiar, respectivament, l’impacte de nous fàrmacs en infeccions per P. aeruginosa, extremadament resistent, i la resposta al citomegalovirus en el context d’immunosupressió. Fundació la Marató de TV3 finances three PRBB research projects. The 2017 edition of “La Marató” raised 9.7 million euros to fund 36 research projects focused on infectious diseases. One of these is an ISGlobal project, headed up by Manolis Kogevinas and based on subclinical infections in childhood. Juan Pablo Horcajada and Miguel López-Botet, from the IMIM, each received grants of €200,000 to study the impact of new drugs in extremely resistant Pseudomonas aeruginosa infections, and the response to cytomegalovirus in a context of immunosuppression, respectively. El projecte BCLL@las rep una beca del Consell Europeu d’Investigació (ERC). Coordinat per dos grups de recerca del CNAGCRG i dos de l’IDIBAPS, és un dels 27 que han rebut una de les beques Synergy 2018, d’entre quasi 300. «La beca, de 8,3 milions d’euros, ens permetrà avançar cap a la comprensió del desenvolupament i la progressió de la leucèmia limfocítica crònica, portant a terme anàlisis unicel·lulars”, explica Ivo Gut, director del CNAG-CRG.

The BCLL@las project receives a prestigious European Research Council (ERC) grant. A project coordinated by two research groups at CNAG-CRG and two at IDIBAPS is one of the 27 recipients of a 2018 Synergy Grant, out of almost 300 entries. “This €8.3M grant will allow us to take a huge step forward in our understanding of the development and progression of chronic lymphocytic leukaemia, by studying it at single-cell resolution”, says Ivo Gut, director of the CNAG-CRG. Els projectes de Rafael de la Torre (IMIM) i Juana Díez (UPF), escollits pel programa The Investment Readiness Series de Biocat. El programa ofereix mentoria i contactes amb inversors a investigadors que vulguin dur el seu projecte al mercat. Díez ha dissenyat una nova tècnica basada en ARN missatgers per desenvolupar antivirals d’ampli espectre contra els virus del dengue, Zika i chikungunya, mentre que De la Torre ha desenvolupat dos nous conjugats d’àcids grassos amb eficàcia potencial per reduir el dipòsit de greixos en el fetge. Two projects, led by Rafael de la Torre (IMIM) and Juana Díez (UPF), selected in the Biocat Investment Readiness Series programme. This programme offers researchers advice and potential investors to drive their project to the market. Díez has designed a novel mRNA-based therapeutic platform for developing broad-spectrum antivirals against the dengue, zika and chikungunya viruses, while de la Torre has developed two new fatty acid conjugates with the potential to reduce lipid deposits in the liver

■

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: ellipse@prbb.org

17 de gener: «Bases neurobiológicas del sueño», asignatura abierta de «La Facultat al barri», por Olga Valverde, a las 9:30 h al Campus Mar UPF. 11 de febrer: «Les aus, els descendents vivents dels dinosaures», assignatura oberta de «La Facultat al barri», per Salvador Carranza, a les 12 h al Campus Mar UPF. 31 de gener - 1 de febrer: “2019 annual workshop on Statistical Methods for Post Genomic Data (SMPGD)”. At the Center for Genomic Regulation (CRG). More information at www.crg.eu/en/event/ statistics-post-genomic-data-2019-0

Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

Foto de Jesús Arbués / Photo by Jesús Arbués

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a ellipse.prbb.org. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at ellipse.prbb.org