Page 1

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Abril de 2018  NÚM. 112  www.prbb.org  GRATUÏT

Editorial

SCIENTIFIC SERVICES AT THE PRBB

Defending science together

Junts defensem la ciència

E

ls centres Severo Ochoa i les unitats María de Maeztu ens hem unit en l’aliança SOMMa (www.somma. es) per promoure tant el valor de la nostra ciència com el seu impacte econòmic i social.   Malauradament, el sistema de recerca topa ara amb alguns problemes administratius que suposen un entrebanc addicional a la situació, sovint precària, que viu la ciència espanyola. Per això, una de les primeres iniciatives de l’aliança ha estat un informe amb les accions necessàries per salvaguardar la competitivitat de la ciència a Espanya.   Des de SOMMa instem la classe política a resoldre els problemes administratius i demanem que l’aposta per la ciència sigui decidida, ferma i a llarg termini. Per primera vegada, els científics no estem sols en aquesta reivindicació. La iniciativa compta amb el suport d’organitzacions científiques, patronals i empreses vinculades a l’R+D. Junts, alcem la veu per recordar que la ciència és el motor de l’economia i sol·licitem que es prenguin mesures urgents i duradores si no volem perdre el que s’ha aconseguit. Luis Serrano

Foto de la UPF

T

he Severo Ochoa centres and Maria de Maeztu units have created the SOMMa alliance (www.somma.es) to promote the va­lue of the science carried out at these centres and units, as well as its economic and social impact.   Unfortunately, the research system has run into certain administrative difficulties that pose an additional obstacle in the often precarious situation of Spanish science. One of the first steps of the alliance is a report on the actions necessary to safeguard the competitiveness of science in Spain.    From SOMMa we urge politicians to solve the administrative problems and make a resolute, firm and long-term commitment to science. For the first time, scientists are not alone making this claim. The initiative has the support of scientific organisations, employers and companies linked to R&D. Together, we raise our voices to remind people that science is the driver of the economy and ask for urgent and lasting measures so we don’t lose what we’ve already achieved. Luis Serrano

Neurones d’un tall coronal d’hipocamp de ratolí / Mouse neurons in the hippocampus of the brain

Al servei de la recerca biomèdica Reimund Fickert

E

ls investigadors del PRBB ara tenen accés a dos serveis més gestionats per l’IMIM. Un és la primera col· lecció de cèl·lules proneuronals d’Espanya per a la recerca de malalties mentals. Mitjançant l’ús d’aquestes cèl·lules immadures del neuroepiteli olfactiu a la cova nasal superior, és possible tenir accés a informació bioquímica i molecular relativa al cervell d’un pacient.   La segona és una nova plataforma metabolòmica dirigida per Óscar Pozo, del grup de recerca de Farmacologia Integrativa i Neurociència de Sistemes. Aquest nou servei ja està operatiu i pro-

porcionarà dades «òmiques» addicionals per a la recerca clínica.   La Unitat de Microscòpia Òptica Avançada del CRG s’ha traslladat des del cinquè pis fins a la planta -1 per ocupar dos nous espais d’última generació i una taula de laboratori en un espai adjunt. L’altra part del laboratori està ocupada per l’EMBL i la unitat d’histologia del CRG.   La unitat de microscòpia, considerada una de les més ben equipades d’Europa, ara és a prop de l’estabulari del PRBB i comparteix un passadís amb la nova unitat d’imatge mesoscòpica d’EMBL Barcelona. Quan la instal·lació d’EMBL estigui plenament operativa, aquesta superfície proporcionarà una gran diversitat de solucions d’avantguarda per a la imatge.

New and better scientific services for biomedical research

R

esearchers at the PRBB centres now have access to two more scientific services provided by the IMIM. One is the first Spanish collection of pro-neuronal cells for research into mental illness. By using these immature cells from the olfactory neuroepithelium in the upper nasal cavity, it is possible to access biochemical and molecular information relative to the brain of a patient.   The IMIM also has a new Metabolomics Platform directed by Óscar Pozo, a researcher in the Integrative Pharmacology and Systems Neuroscience group.

DESTACAT / HIGHLIGHT Visita del ministre de Ciència i TIC de Corea del Sud El ministre de Ciència i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de Corea del Sud, Yoo Young-Min, va visitar el PRBB el 28 de febrer acompanyat d’una nombrosa delegació. El ministre va presentar un conjunt de mesures per a la transformació de l’estructura industrial del país, un projecte anomenat iKorea. Els seus pilars principals són l’augment dels ingressos, el creixement de la innovació i l’economia justa.

  La delegació sud-coreana va ser rebuda per representants de la Generalitat de Catalunya, ACCIÓ, Biocat i el Consorci PRBB. Durant la visita, el ministre coreà es va reunir amb diversos investigadors de Corea que treballen actualment al CRG i la UPF.

Visit from South Korea’s Science Minister On February 28th, Yoo Youngmin, Minister for Science and ICT, together with a large delegation from South Korea visited

the PRBB. The minister presented a bundle of measures for the further transformation of the country’s industrial structure, called iKorea. Its cornerstones are the growth of income and innovation, and a fair economy.   The South Korean delegation was welcomed by representatives from the Catalan government, ACCIÓ, Biocat, and the PRBB Consortium. During the visit, the Korean Minister met with several researchers from Korea currently working at the CRG and UPF

This new service is already operational and will provide additional omics data for clinical research.   The CRG’s Advanced Light Microscopy Unit recently moved from the 5th floor to -1, to occupy two new state-of-the-art spaces, as well as a bench in an attached wet lab. The other part of the lab is occupied by the EMBL and the CRG’s in-house histology unit.   The microscopy unit, which is considered to be one of the bestequipped in Europe, is now close to the PRBB animal facility and shares a corridor with the new EMBL Barcelona mesoscopic imaging unit. Once the EMBL facility is fully operational, this area in the sub-basement will provide a large diversity of cutting-edge solutions for imaging


Ciència

www.prbb.org  |  abril de 2018       

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

ELVAN BOKE – LABORATORI DE LA BIOLOGIA DE L’OÒCIT I DORMICIÓ CEL•LULAR (CRG)

«No pots tenir un bebè vell» and they do not dissolve, they can become pathological very quickly.

Carlos Sierra

D

Particularitat dels oòcits i importància del cos de Balbiani Els oòcits es formen quatre mesos després de la concepció. “Quan una dona neix, tots els seus oòcits ja són dins d’ella”, explica Boke. «Pensa en qualsevol altra cèl·lula del nostre cos: cèl·lules de la pell, fibroblasts; tria la que vulguis. La majoria d’elles no viuen durant gairebé 40 anys, com ho fan els oòcits. I si observes les que viuen durant 4050 anys, com ara les neurones, acumulen molts problemes: mutacions, agregacions

Oocyte particularity and the importance of the Balbiani Body

Carlos Sierra

esprés d’una tesi a l’Institut de Recerca del Càncer de Manchester (CRUK) centrada en una nova via de divisió cel·lular, Elvan Boke es va adonar que necessitava un canvi en la seva carrera professional. Aquesta decisió d’explorar noves línies de recerca la va dur, després de tres anys a la Harvard Medical School dels EUA, al CRG. Aquí, el 2017 va crear el laboratori de la biologia de l’oòcit i dormició cel·lular, que dirigeix. És un grup petit, però en creixement; hi ha dues estudiants de doctorat i una de màster, totes tres biòlogues, i aviat s’hi incorporaran els primers investigadors postdoctorals.   Durant la seva estada a Harvard va entrar en contacte amb el cos de Balbiani, un descobriment que va canviar la seva carrera. Aquest compartiment sense membrana és característic dels oòcits adormits de pràcticament tots els animals, des de les aranyes fins als humans. Conté la majoria dels orgànuls dels oòcits adormits i només és estable en aquests; es dispersa un cop s’activen.   De seguida es va preguntar com aquesta estructura sòlida podria estar enmig del citoplasma dels oòcits sense una membrana. Què era el que mantenia tots els orgànuls junts? Boke va demostrar que en les granotes aquesta «cola» és una proteïna anomenada Xvelo, que forma una xarxa semblant a l’amiloide al voltant dels orgànuls. «Els agregats tipus amiloides són coneguts pel seu paper clau en la malaltia d’Alzheimer i l’ELA. Sempre pensem en amiloides com a agregats patològics, però també hi ha amiloides fisiològics», explica. Aquests, un cop acabada la seva missió, es dissolen. Però si hi ha problemes i no es dissolen, poden arribar a ser patològics molt ràpidament.

El grup de biologia de l’oòcit i dormició cel·lular a les instal·lacions del PRBB

de proteïnes, etc.». Però els oòcits no poden permetre’s aquest tipus d’errors. Si s’activen i comencen a desenvolupar un nou ésser humà, «cal que sigui un inici fresc, net; no pots tenir un bebè vell», assenyala Boke. El cos de Balbiani podria ser el que ajuda a mantenir tots els orgànuls i el citoplasma dels oòcits «joves i sans» durant aquest llarg període. Treballar al PRBB i aplicacions clíniques Boke expressa la seva satisfacció de treballar al PRBB. «En primer lloc, les instal·lacions són sorprenents, especialment l’estabulari. És genial, el seu personal ens proporciona tot el que necessitem. A més, com que el PRBB és una institució multidisciplinària, és més fàcil establir noves col·laboracions amb investigadors amb diferents orígens i punts de vista».   Boke espera estar al CRG durant nou anys, el màxim temps que els científics júnior poden romandre al centre. Estaria més que satisfeta si en aquest temps el seu laboratori fos capaç d’identificar la proteïna que sosté el cos de Balbiani en els mamífers.   Aquesta troballa podria tenir un impacte directe en el tractament de la infertilitat, un dels problemes més comuns del segle XX. «Si trobem l’anàleg d’Xvelo en humans i veiem, per exemple, que els seus nivells disminueixen amb l’edat, podrem explicar els problemes de fertilitat a causa de l’envelliment. Avui dia, les dones volen tenir nens amb 35 anys o més i els oòcits eventualment es deterioren amb l’edat.»   La segona aplicació clínica pot ser en el tractament de la malaltia d’Alzheimer. «Si entenem com es dissolen els amiloides fisiològics, podrem aplicar aquest coneixement per dissoldre agregats amiloides patològics», conclou Boke.

“You cannot have an old baby”

A

fter completing a successful thesis at the Cancer Research UK Manchester Institute, focused on a novel pathway in cell division, Elvan Boke realized that she needed a career change. This decision to explore new lines of research brought her, after three years at Harvard Medical School in the USA, to the CRG. Here, she set up and has been directing the Oocyte Biology and Cellular Dormancy group since 2017. It is a small group with two PhD students and a Master’s student, all women, but they are expanding. They will soon incorporate their first postdoctoral researchers.   During her stay in Harvard, Elvan learned about the Balbiani Body, a discovery that changed her research life. This nonmembrane-bound compartment is a key feature of dormant oocytes in many animals, from spiders to humans. It contains most of the organelles in dormant oocytes, and is stable only in these cells —it disperses when oocytes are activated.   Boke immediately wondered how this solid structure could exist in the middle of the oocyte cytoplasm without a membrane. What was keeping everything stuck together? She demonstrated that, in frogs, this ‘glue’ is a protein called Xvelo, which forms an amyloid-like aggregate around organelles. “Amyloid-like aggregates are known for their key role in Alzheimer’s and ELA disease. We usually think about amyloid as pathological aggregates but there are also physiological amyloids”, she explains. These assemblies, once they have finished their mission, dissolve. But if there are problems

Oocytes are formed four months after conception. “When a female is born, all her oocytes are already inside her”, Boke explains. “Think of any other cell in our body: skin cells, fibroblasts, take your pick. Most of them don’t have a 40-year life span, like oocytes do. And if you look at those cells that do live for 40-50 years, such as neurones, they accumulate a lot of problems, including mutations and protein aggregations.” But oocytes cannot have these kinds of errors. If they are activated and start to develop a new human being, “this has to be from a fresh start; you cannot really have an old baby”, Boke points out. The Balbiani body could be the one that helps keep all the organelles and cytoplasm in the oocytes “young and healthy” during this extended period of time. Working at the PRBB and clinical applications Boke expresses her satisfaction at working in an organisation like the PRBB. “First, the core facilities are amazing, especially the animal facility. It’s really great, the staff provide everything we need. Also, as the PRBB is a multidisciplinary institution, it is easier to establish new collaborations with researchers with different backgrounds and points of view.”   Boke expects to stay at the CRG for nine years, the maximum time junior scientists can stay at the centre. She would be more than satisfied if her lab was able to identify the protein that holds the Balbiani Body together in mammals.   That discovery could have a direct impact on infertility treatment, one of the most common problems in the 20th century. “If we find the analogue of Xvelo in humans and we see, for example, that its levels decrease with age, we could explain fertility problems due to ageing. Nowadays women want to have kids at thirty five plus, and oocytes do eventually decline with age.”   The second clinical application may be in the treatment of Alzheimer’s. “If we understand how physiological amyloid-like aggregates dissolve we may be able to apply that knowledge to pathological amyloids”, concludes Boke

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Créixer en veïnats verds beneficia el cervell Pau Rubio

E

ls infants criats en habitatges envoltats de més espais verds tendeixen a presentar més volums de matèria blanca i grisa en certes àrees del cervell. Aquestes diferències anatòmiques estan associades amb beneficis en la funció cognitiva, com una millor memòria de treball i una menor falta d’atenció. Aquesta és la conclusió d’un estudi

publicat a Environmental Health Perspectives i liderat per l’ISGlobal, en col·laboració amb l’Hospital del Mar i la UCLA a Los Angeles.   L’exposició a espais verds es va estimar utilitzant imatges per satèl·lit de totes les adreces on havien viscut els 253 escolars de Barcelona. L’anatomia del cervell es va examinar amb ressonància magnètica tridimensional d’alta resolució, i la memòria de treball i la manca d’atenció amb tests per ordinador.

Growing up surrounded by green is good for the brain

P

rimary schoolchildren raised in homes surrounded by more greenspace tend to have greater white and grey matter volumes in certain areas of the brain. These anatomical differences are associated with better cognitive function, including increased working memory and less inattentiveness. This is the main conclusion of a study

published in Environmental Health Perspectives and led by ISGlobal, in collaboration with the Hospital del Mar and UCLA.   Lifelong exposure to residential greenspace was estimated using satellite-based information for all the addresses where the 253 schoolchildren from Barcelona had lived since birth. Brain anatomy was studied using highresolution 3D magnetic resonance images, and working memory and inattentiveness were explored using computerised tests


7 3

Ciència

     març   abrildede2011  2018 |  | www.prbb.org www.prbb.org     

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

El carbó negre augmenta el risc d’ictus aterotrombòtic Rosa Manaut

L

a contaminació dels motors dièsel incrementa el risc de patir un ictus aterotrombòtic. El treball que així ho demostra, liderat per Jaume Roquer i Rosa Maria Vivanco, s’ha basat en dades d’uns 3.000 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus entre el 2005 i el 2014.   Els resultats mostren que per cada increment d’1,7 µg/m3 de la concentració a l’aire de carbó negre o sutge —un element procedent de la mala combustió dels motors dièsel— el risc de patir un ictus aterotrombòtic durant les 24-72 hores següents creix el 20%. Això és perquè l’exposició al sutge provoca un increment de les partícules inflamatòries

al nostre cos; «un estat protrombòtic», segons Vivanco. L’ictus es pot donar sobretot en «persones que, de forma subjacent, ja pateixen la malaltia ateroescleròtica, a les quals la contaminació els desencadena una sèrie de reaccions inflamatòries que poden acabar provocant el despreniment de la placa d’ateroma que porta a l’oclusió d’un vas cerebral».   A l’estudi, publicat a la revista Environmental Research, hi han participat investigadors de l’IMIM, l’Hospital del Mar i l’ISGlobal, com Xavier Basagaña, qui afirma que «aquest estudi reforça la necessitat d’incloure el sutge com un contaminant més a les directives de la UE». Actualment no hi ha cap nivell màxim recomanat per l’OMS de carbó negre.

Carbon black increases the risk of atherothrombotic stroke

D

iesel engine pollution increases the risk of suffering an atherothrombotic stroke. The work demonstrating this, led by Jaume Roquer and Rosa Maria Vivanco, is based on data from around 3,000 patients who received treatment for a stroke at the Hospital del Mar, between 2005 and 2014.   The results show that for each 1.7 μg/m3 increment in the atmospheric concentration of carbon black, or soot — an element derived from the incomplete combustion of diesel engines — the risk of suffering an atherothrombotic stroke in the following 24-

72 hours rises 20%. This is because exposure to the soot causes an increase in inflammatory particles in our body, “a pro-thrombotic state”, according to Vivanco. The stroke can occur in “people who, in an underlying way, already suffer atherosclerotic disease, and in whom the pollution triggers a series of inflammatory reactions that may end up causing the detachment of the atheroma plaque leading to the occlusion of a cerebral vessel.”   The study, published in the journal Environmental Research, involved scientists from the IMIM, Hospital del Mar and ISGlobal, like Xavier Basagaña, who states that “this study reinforces the need to include soot as another pollutant in EU directives.” There is currently no maximum carbon black level recommended by the WHO

Una dieta alta en calories indueix afartaments Laia Cendrós

E

n ratolins, una dieta prolongada alta en calories provoca comportaments anormals d’alimentació, com ara afartaments, patrons alimentaris discontinus i «pica-pica». Aquesta és la principal conclusió d’una recerca dirigida per Mara Dierssen del CRG, i publicada a Addiction Biology. Cedric Notredame (CRG) i Rafael Maldonado (DCEXSUPF) també van participar en l’estudi.   Els ratolins van tenir accés a aliments d’alt contingut calòric, a més del seu aliment habitual. Molt aviat van començar a mostrar senyals d’un comportament d’addició: quan la xocolata només estava disponible durant una hora al dia, menjaven compulsivament, consumint tanta xocolata en una hora com farien en tot el dia. També van mostrar conductes inflexibles, com esperar la xocolata mentre ignoraven l’aliment disponible. A més, els ratolins van canviar les rutines diàries. Menjaven més durant el dia i prenien «aperitius» freqüents en lloc de menjars més llargs.

Mouse eating chocolate

  «L’obesitat no és només una malaltia metabòlica: és un problema conductual. Als obesos se’ls diu que mengin menys i es moguin més, però això és massa simplista. Hem de centrar-nos en la prevenció de l’obesitat, i aquest estudi demostra que la comprensió i la modificació del comportament poden ser clau», explica Dierssen.

High-calorie diets induce bingeing

I

n mice, a prolonged diet of excess calories provokes abnormal feeding behaviour, such as disrupted eating patterns, bingeing, and snacking. This is the main conclusion of research led by Mara Dierssen from the CRG, and published

in Addiction Biology. Cedric Notredame (CRG), and Rafael Maldonado (DCEXSUPF) also participated in the study.   The mice had access to high-calorie food alongside their regular food. They quickly began showing signs of addictive behaviour: when chocolate was only available for one hour a day, they ate compulsively, consuming as much as they would over a whole day if it was available. They also showed inflexible behaviour, cho­ osing to wait for chocolate while ignoring other available food. The mice changed their daily routines, too. They were more likely to eat during the daytime and had more frequent “snacks” rather than longer spaced-out meals.   “Obesity is not just a metabolic disease — it is a behavioural issue. Obese people are usually told to eat less and move more, but this is too simplistic. We need to focus on preventing obesity, and this study shows us that understanding and modifying behaviour could be the key”, Dierssen explains

Els canals d’ions faciliten el pas al cervell a les cèl·lules canceroses Gerard Vall-llobera

U

tilitzant cultius de cèl·lules de càncer de mama, un equip d’investigadors liderats per Miguel Ángel Valverde, del DCEXS-UPF, ha demostrat que uns nivells alts d’un tipus específic de canals iònics, anomenats Piezo2, afavoreixen la invasió tumoral i la metàstasi cerebral.   Per arribar al cervell, les cèl·lules de càncer de mama han de migrar del tumor, entrar al torrent sanguini i creuar la barrera hematoencefàlica (BBB) que protegeix el cervell. Cadascun d’aquests

passos implica alteracions mecàniques en les cèl·lules tumorals, que han de modificar la seva forma i alliberar proteïnes que les ajuden a superar les barreres, com les serpines, que contraresten les defenses naturals del cervell.   Els canals mecanosensors Piezo2 són capaços de detectar canvis en les propietats físiques de l’entorn cel·lular i, en resposta a aquests, generen una sèrie de canvis a la cèl·lula, com ara la reorganització de l’esquelet cel·lular i l’alliberament de serpines. Aquest descobriment, publicat a la revista PNAS, podria convertir aquests canals en l’objectiu de nous fàrmacs que redueixen el risc de metàstasi.

Ion channels could be key for cancer cells reaching the brain

A

key element that could enable metastasis in the brain has been discovered by a team of researchers led by Miguel Ángel Valverde, from DCEXSUPF. Using breast cancer cell cultures, they have shown that high levels of a specific type of ion channel, called Piezo2, favour tumour invasion and brain metastasis.   To reach the brain, breast cancer cells must migrate from the tumour, enter the bloodstream, and cross the blood-brain barrier (BBB) that protects the brain. Each of these steps involves mechanical

alterations in the tumour cells, which have to modify their shape, squeezing themselves and releasing proteins to help them make it through the barriers. One such protein family, the serpins, cancels the brain’s natural defences.  Piezo2 mechanosensitive channels are able to detect changes in the physical properties of the cell environment and, in response to these, trigger a series of changes in the cell, including the reorganisation of the cell skeleton and the release of serpins. This discovery, published in PNAS, could turn these channels into new drug targets to reduce the risk of metastasis


Ciència PRBB-CRG CONFERENCES

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB RUI BENEDITO, Monday April 9. Benedito, from the Molecular Genetics of An­ giogenesis Group, at the Centro Nacional de Inves­ tigaciones Cardiovascula­ res, Carlos III, in Madrid, Spain, is interested in obtaining a better understanding of the biology of blood vessels during tissue deve­ lopment, homeostasis or in disease. In the last years, his laboratory has generated se­ veral cell lines and mouse models that allow them to understand gene function with much higher cellular resolution. With these new tools, Benedito’s lab can induce multispectral and combinatorial genetic mo­ saics, where different cells of the same tis­ sue express different fluorescent proteins and different genes. This technology allows them to image cells in fixed or live tissues and analyze, with very high temporal and spatial resolution, the function of multiple genes in cellular proliferation, differentia­ tion, migration, synchronization and compe­ tition. This knowledge can be later used to effectively regulate an­giogenesis and vascu­ lar function in diverse physiological and pathological settings. He has been invited by Anna Bigas (IMIM). LORENZO GALLUZZI, Friday April 23. Galluzzi, from the Department of Radiation Oncology at Weill Cornell Medical Co­ llege in New York, USA, is interested in many aspects of cancer cell biology, including the mechanisms through which adaptive responses to stress fail as they precipitate cell death, and how this in­ tracellular process is connected to the maintenance of organismal homeostasis by the immune system. Galluzzi has made ma­ jor contributions to the discovery that adap­ tive responses to cellular stress, including autophagy, are key determinants for the re­ cognition of dying cancer cells as immuno­ genic, and hence for the activation of clinica­ lly relevant tumour-targeting immune res­ ponses in the context of chemotherapy and radiation therapy. He has been invited by Aura Muntasell (IMIM). STEVE WILSON, Friday May 4. Wilson, from the University College London, UK, aims to elucidate the mechanisms that underlie the development of the vertebrate forebrain and eyes. Using zebra­ fish as a model organism due to the em­ bryos being relatively simple and amenable to genetic, molecular and imaging approac­ hes, his lab studies the processes by which cells and tissues take shape, the signaling pathways that control cell migration and allo­ cation of cell identity, the formation of neural circuits and the development of behavior. He has been invited by Manuel Irimia (CRG). PERE ROCA-CUSACHS, Monday May 7. RocaCusachs, from the IBEC, Barcelona, Spain, leads the cellular and molecular mechanobiology group, which aims to unravel the mechanisms that the molecules connecting cells to the extra­ cellular matrix use to detect and respond to mechanical stimuli like forces or tissue rigi­ dity, triggering downstream cell responses. To this end, they combine biophysical techniques like magnetic tweezers, Atomic Force Microscopy, traction microscopy, and microfabricated force sensors with molecu­ lar biology, advanced optical microscopy, and theoretical modelling. He has been in­ vited by Cristina Pujades (UPF).

www.prbb.org  www.prbb.org | | maig abril de 2011 2018       

4

ENTREVISTA / INTERVIEW

CRISTINA VILLANUEVA –

ISGLOBAL

«L’aigua de l’aixeta passa un control molt més estricte que l’embotellada» Pau Rubio Què són els subproductes de la desinfecció que trobem a l’aigua? ón compostos químics que es generen quan el desinfectant, normalment el clor, reacciona amb la matèria orgànica. La cloració ha estat un avanç per a la salut pública que ningú no qüestiona. Tot i això, hi ha uns danys col·laterals: es formen centenars de compostos químics no desitjats. Alguns són volàtils i es poden inhalar, altres són permeables a la pell...

S

Què sabem dels seus efectes? Uns dels efectes més comunament associats amb l’exposició durant molts anys a aquests compostos és l’augment del risc de càncer de bufeta. Amb d’altres càncers, l’evidència no és tan clara. Un estudi que acabem de publicar analitzant 2.000 dones amb càncer de mama no va mostrar cap associació entre l’exposició als trihalometans, els primers subproductes descoberts en els anys setanta, i el risc de càncer de mama. L’aigua de l’aixeta de Barcelona es pot consumir sense problema? Des del 2010, s’ha millorat molt amb relació als subproductes de la desinfecció. Les plantes de tractament han hagut de fer uns canvis per complir la llei. Podem dir que, en principi, tenim una aigua segura. L’Agència de Salut Pública de Barcelona fa un seguiment i la ciutadania pot demanar que s’analitzi l’aigua del seu edifici si tenen canonades de plom, que se sap que és neurotòxic. Què més hi ha a l’aigua que consumim? L’aigua s’impregna de tot el que hi ha en l’ambient per on circula. Per exemple, en l’aigua dels rius, que després s’utilitza per potabilitzar, s’han trobat residus de medicaments, productes de cosmètica, filtres solars, etc. Hi ha contaminants regulats i també els denominats «emergents», que no s’analitzen. Quina aigua hem de beure? L’aigua de l’aixeta filtrada és la millor opció? No puc fer recomanacions perquè no hi ha prou evidència. El que és segur és que l’aigua de l’aixeta ha de complir una normativa estricta. L’aigua embotellada compleix una regulació molt més laxa, no s’analitzen ni de bon tros el nombre de compostos químics que es miren a l’aigua de l’aixeta.   Sobre els filtres, en realitat sabem molt poc: redueixen alguns contaminants, però també podrien disminuir l’exposició a compostos que poden ser positius. Per exemple, l’aigua dura s’ha associat a la protecció de la malaltia cardiovascular. Així és que no sabem si és tan bo beure una aigua molt desmineralitzada. L’ampolla de plàstic té implicacions per a la salut? Les investigacions han demostrat que els components del plàstic poden migrar cap a l’aigua en condicions extremes (calor, altes temperatures, etc.). Però hi ha molt poca evidència que aquesta contaminació tingui un impacte en la salut humana, així és que no crec que sigui motiu de preocupació.

PERFIL / PROFILE El 22 de abril és el Dia Mundial de l’Aigua. Parlem amb Cristina Villanueva, investigadora experta en contaminació de l’aigua a l’ISGlobal, sobre la relació entre els contaminants de l’aigua i la salut. Els seus estudis se centren especialment en els subproductes de desinfecció de l’aigua, als quals estem més exposats, ja que es troben en totes les aigües potables tractades. March 22 is World Water Day. We talk to Cristina Villanueva, researcher on water pollution at ISGlobal, to tell us about the relationship between water pollutants and health. Her research focuses specially in water disinfection by-products, those people are most exposed to, since they are found in all treated drinking water. Ara bé, l’aigua embotellada genera una quantitat de residus plàstics molt gran. Hem de preguntar-nos si volem contribuir a aquest greu impacte ambiental.

“Tap water has to comply with much stricter regulations than bottled water” What are the disinfection by-products present in drinking water? hey are chemical compounds that form when a disinfectant (usually chlorine) interacts with organic matter present in the water. There is no doubt that chlorination has been a significant public health advance; drinking water has to be disinfected to prevent disease. But there are collateral effects because disinfection gives rise to hundreds of unwanted by-products: some are volatile and can be inhaled, others are skin permeable.

T

What do we know about their effects? One of the health effects most consistently associated with long-term exposure (over many years) to these compounds is an increase in the risk of bladder cancer. For other cancers, the evidence is not clear. A recent study we just published analysing 2000 women with breast cancer showed no association between exposure to trihalomethanes, the first by-products discovered in the 70s, and risk of breast cancer. Can we drink tap water in Barcelona without worrying? Since 2010 there have been substantial improvements in disinfection by-products in general. The treatment plants had to make changes to comply with new legislation. In principle we can say that tap water in Barcelona is safe. The Barcelona Public Health Agency monitors the supply and citizens can ask them to analyse the water in the-

ir homes if the building still has lead pipes, since lead is known to be neurotoxic What else is in the water we drink? Water is impregnated by everything found in the environment where it circulates. Analysis of water in rivers destined for use as drinking has identified residues of many products, such as medicines, cosmetics or sunscreens. Some contaminants are regulated and others — called emergent contaminants — are not monitored. What water should we drink? Is filtered tap water the best option? There is insufficient evidence to support a strong recommendation. But tap water has to meet strict standards. The standards for bottled water are much more lax; producers are not obliged to monitor anywhere near the same number of chemical compounds as in tap water.   As per filters, we know very little; they reduce the content of some contaminants, but they may also reduce our exposure to compounds that may have positive health effects. For example, hard water has been associated with protection from cardiovascular disease. We do not yet know whether drinking demineralised water is a good thing or not. Does the plastic bottle itself have health implications? Research has shown that components of the plastic can migrate into the water under extreme conditions (heat, h igh temperatures, etc.). But there is very little evidence that this contamination has any impact on human health, so I do not think that it is a cause for concern. However, bottled water also generates an enormous amount of plastic waste and a lot of CO2 for its transportation. We have to ask ourselves whe­ ther we want to contribute to this serious environmental impact


7 5

Ciència

     abril   abril dede 2011  2018  |  www.prbb.org |  www.prbb.org     

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Un peix amazònic triomfa sense mascles Àngels Codina Relat

T

ot i ser una espècie de peix únicament femenina, Poecilia formosa ha aconseguit sobreviure durant centenars de milers d’anys. Un grup de científics, incloent Raquel García i l’investigador ICREA Tomàs Marquès-Bonet, de l’IBE, ha seqüenciat el seu genoma i l’ha comparat amb el de les seves espècies parentals. Els resultats, publicats a Nature Ecology & Evolution, mostren una estructura genètica poc usual que li confereix certs avantatges.

Aquesta espècie, també anomenada Amazon molly, va aparèixer fa uns 200.000 anys a partir d’una reproducció sexual entre dues espècies diferents. La resultant va ser una espècie híbrida que s’ha mantingut congelada evolutivament. Es reprodueix asexualment; tot i que utilitza un peix mascle d’una altra espècie per començar la reproducció, no n’incorpora l’ADN, sinó que «clona» el seu propi genoma. L’expectativa és que s’acumulin moltes mutacions nocives, però en mostra poques, així com una variabilitat única i en constant evolució, sobretot en gens immunitaris, cosa que podria explicar el seu èxit evolutiu.

Amazon fish species thriving without males

T

he Amazon molly is an all-female fish species, and yet it has been thriving for thousands of years. An international group of researchers, including Raquel García and Tomàs MarquèsBonet from the IBE, has analysed its genome as well as that of its original parental species to discover how. The results, published in Nature Ecology & Evolution, show its genetic makeup is rare and gives it certain survival benefits.

  This fish arose, about 200,000 years ago, from two sexually reproducing species. The result was a hybrid that has remained frozen in evolutionary time. It reproduces asexually; although it needs a male fish from a related species to start its reproduction, it does not incorporate the male DNA into its offspring. Instead, it “clones” its own. The expectation is that many harmful mutations would accumulate. But “it shows few mutations, as well as a unique and constantly evolving variability, mainly in genes related to immunity, which could explain its evolutionary success”, said García.

L’empitjorament de l’MPOC redueix l’activitat física Pau Rubio

L

’agreujament dels símptomes de l’MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) està vinculat amb una disminució important i duradora en els nivells d’activitat física dels pacients, segons un estudi liderat per investigadores de l’ISGlobal.   L’estudi, basat en el seguiment durant un any de 141 pacients de cinc centres sanitaris europeus (de Grècia, Escòcia, Anglaterra, Bèlgica i els Països Baixos), va trobar que dues o més exacerbacions mo-

derades resultaven en una disminució a llarg termini de l’activitat física equivalent a la d’un esdeveniment greu (amb hospitalització). «Els pacients amb exacerba­ cions freqüents tenen un pronòstic pitjor: una pèrdua superior de la funció pulmonar, un major empitjorament de l’estat de salut i una reducció substancial en l’activitat física. Els nostres resultats indiquen que convé promoure intervencions per evitar la inactivitat després de qualsevol exacerbació, tant si és greu com moderada», explica Judith Garcia- Aymerich, coordinadora de l’estudi publicat a la revista European Respiratory Journal.

Exacerbations lead to less physical activity in COPD patients

T

he aggravation of symptoms in COPD (chronic obstructive pulmonary disease) sufferers leads to an acute drop in physical activity with an important and lasting effect, according to a new study led by researchers from ISGlobal.   The study, based on data from 141 pa­ tients in five European healthcare centres (in Greece, Scotland, England, Belgium and the Netherlands) monitored over a one-year period, showed that two or more moderate exacerbations resulted in a long-term decli-

ne in physical activity equivalent to that of a severe event (with hospitalisation).   “Patients with frequent exacerbations have a worse prognosis, specifically a more rapid loss of lung function, significant worsening of health status, and a substantial reduction in the amount of their physical activity”, explains Judith Garcia-Aymerich, an ISGlobal researcher and coordinator of the study published in the European Respiratory Journal. “Our results support the promotion of interventions to increase physical activity after any exacerbation, either severe or moderate”, she adds

Estudien els únics primats que hibernen

E

l grup de l’IMIM liderat per la investigadora ICREA Mar Albà ha identificat centenars de gens que canvien la seva expressió durant la hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, l’únic grup de primats que hiberna. «Aquests gens són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos els humans. És una qüestió de quan i com s’expressen el que fa possible la hibernació», explica José Luis Villanueva-Cañas, un dels autors de l’estudi publicat a Molecular Ecology. Entendre la hibernació pot tenir importants aplicacions; per exemple, per utilitzar la hipotèrmia controlada en operacions quirúrgiques, o tractar de regenerar

Dwarf Lemur. By Adam Britt - Own work, CC BY 3.0

Rosa Manaut

connexions neuronals perdudes, un procés natural en els animals hibernants.   Mostres del teixit adipós de la cua dels lèmurs es van obtenir durant tres expedicions a l’illa de Madagascar. Aquestes es van se-

qüenciar a la Universitat de Duke i a l’IMIM van analitzar el transcriptoma, que són les seqüències de tots els gens que s’expressen. «És com reconstruir un llibre a partir de milions de paraules provinents de centenars de còpies del llibre tallades en trossets, buscant les frases que se superposen» explica Albà.

First study of primate hibernation in their natural surroundings

T

he IMIM group led by ICREA researcher Mar Albà has identified hundreds of genes that change their expression during the hibernation of hairyeared dwarf lemurs, the only group of primates that hibernate. “These genes are present in almost all mammals, including humans. It’s a question of when and how they are ex-

pressed that makes hibernation possible”, explains José Luis Villanueva-Cañas, one of the authors of the study published in Molecular Ecology. Understanding hibernation can have important implications in, for example, the use of controlled hypothermia during surgery, or when trying to regenerate lost neural connections, a natural process in hibernating animals.   Adipose tissue samples from the lemurs’ tails were obtained during expeditions to Madagascar. They were sequenced at Duke University and researchers at the IMIM analysed the transcriptome, i.e. the sequences of all the genes that are expressed. “It’s like reconstructing a book composed of millions of words, from hundreds of copies of the book cut into bits, by looking for overlapping phrases”, explains Albà

L’expressió gènica varia després de la mort Laia Cendrós

L

a mort provoca canvis en l’expressió dels gens de forma diferent en cada teixit, segons un article publicat a Nature Communications. Els investigadors, liderats per Roderic Guigó del CRG, han mostrat, a més, que l’anàlisi d’aquesta variació en alguns teixits fàcilment disponibles, com el pulmó o la pell, es podria utilitzar com a rellotge per determinar l’hora de la mort d’un individu

i, per tant, tenir implicacions per a l’anàlisi forense.   Els científics van estudiar les dades de seqüenciació d’ARN de més de 7.000 mostres de 36 teixits diferents obtinguts de 540 donants morts. Van veure que el temps que ha passat des de la mort té un efecte en l’expressió gènica i que varia de teixit a teixit. Els autors van desenvolupar models per a la predicció de l’interval post mortem basant-se en aquests canvis d’expressió gènica específics de teixits, utilitzant seqüenciació d’alt rendiment.

Gene expression may help determine time of death

D

eath triggers changes in gene expression in a tissue-dependent manner, as reported in a paper in Nature Communications. The researchers led by Roderic Guigó, from the CRG, further show that analysis of these gene expression changes in a few easily available tissues, such as lung or skin, could be used as a clock to determine the time of death of an

individual. They may therefore have implications for forensic analysis.   The scientists studied RNA-sequencing data from over 7,000 samples of 36 different tissues obtained from 540 deceased donors. They saw that time since death affects gene expression and that this effect varies from tissue to tissue. The authors developed models to predict the post-mortem interval based on these tissue-specific gene expression changes using high-throughput sequencing of the cell


Ciència

www.prbb.org  www.prbb.org | | maig abril de 2011 2018       

6 4

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Els altres eucariotes Àngels Codina Relat i Maria Ferrer-Bonet

Traditional view

Metazoa

With genetic data

Fungi

Plants

Protists

Imatge de Maria Ferrer-Bonet

S

egons el catàleg tradicional d’espècies, el 97% dels eucariotes —o, el que és el mateix, dels organismes cel·lulars amb un nucli diferenciat—són multicel·lulars; concretament, animals, plantes i fongs. El 3% restant són organismes eucariotes unicel·lulars, coneguts amb el nom de protistes. Ara bé, si extraguéssim l’ADN present en l’aigua del mar i en seqüenciéssim el gen 18S ribosòmic —omnipresent en les cèl·lules eucariotes i usat habitualment per identificar-les—, toparíem amb una realitat totalment oposada: tres quartes parts del material genètic no pertany a organismes multicel·lulars, sinó a protistes. La genòmica ha capgirat, per tant, la visió que tradicionalment es tenia dels organismes eucariotes i ha posat de manifest que el coneixement que se’n té és parcial i esbiaixat.   La raó és ben senzilla. La recerca acostuma a centrar-se en els humans i en allò que ens afecta d’alguna manera: les plantes i els fongs, perquè poden menjar-se o fer-nos mal, i alguns animals, com els gossos, els gats o els micos, perquè ens agraden; pel que fa als organismes unicel· lulars, els que s’han estudiat més són els paràsits en humans. Els protistes, aquesta biodiversitat encara tan desconeguda, però, poden contenir potencials descobertes i aplicacions que podrien canviar radicalment la nostra societat.

The real diversity of eukaryotes

La diversitat real dels euciariotes: la visió tradicional versus la visió després dels estudis genòmics

  Gràcies a la genòmica, podem entendre la complexitat dels eucariotes i la seva història evolutiva; entendre-ho té implicacions directes en la recerca bàsica —saber amb qui compartim el planeta— i aplicada, perquè pot tenir aplicacions en biotecnologia o donar lloc a tractaments per a malalties. Avançar en els estudis genòmics és, doncs, clau per cobrir el coneixement sobre tota la diversitat eucariòtica. Perquè, al cap i a la fi, com podem saber què és realment un eucariota si la majoria d’espècies encara s’han de descriure?

The other eukaryotes According to the traditional catalogue of species, 97% of eukaryotes, in other words, organisms with nucleated cells, are multicellular, mainly animals, plants and fungi. The remaining 3% are unicellular eukaryotes, called protists. However, if we extracted DNA from a sea water sample and sequenced the 18S ribosomal gene, found in all eukaryotic cells and used to identify them, our findings would reveal a completely different panorama: three quarters of the genetic

material would belong to protists, not multicellular organisms. Genomics has, therefore, switched our traditional view of eukaryotic organisms and highlighted the fact that our view of eukaryotes is partial and biased.   The reason is simple. Research has typically focused on humans and on what affects them, such as plants and fungi, because we eat them or they harm us, and certain animals like cats, dogs, and apes, because we like them. As for unicellular organisms, the most wellstudied are human parasites. However, the unknown biodiversity of protists may be hiding potential discoveries and applications that could radically change our society.   Genome sequencing is a powerful tool that helps us understand the complexity of eukaryotes and their evolu­ tionary history. This is relevant to basic research, as it can enable us to understand who we share this planet with, and to applied research, as it can potentially lead to disease treatments. Filling out the eukaryotic tree at the genomic level, based on phylogenetic diversity, should therefore be a priority for the scientific community. Because, in the end, how can we say we know what a eukaryote is, when the majority of species are still undescribed?

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

A les profunditats del teixit connectiu

Vigilant el nostre aire Aleix Cabrera

Monitoring air-quality in Barcelona

A

G

hanks to a citizen science initiative called xAire, 810 new air-quality sensors have been installed in Barcelona. These sensors will allow more detailed mapping of atmospheric NO2, a gas that has been associated with reduced working memory and attention capacity in schoolchildren.   The project is being coordinated by Estació Ciutat — the CCCB’s environmental health clinic — and sponsored by DKV and 4sfera Innova. xAire’s collaborators include ISGlobal, Mobile Week Barcelona, Mapping for Change, the University of Barcelona, and the Barcelona Education Consortium’s 5th Science Congress.   “This is an innovative opportunity to work more collectively on one of Barcelona’s biggest public health problems”, commented Carolyn Daher, a researcher at ISGlobal.   In the first phase, students, teachers and parents at 20 primary schools chose the sites to install the air-quality sensors, supervised by experts, including members of ISGlobal.   The second stage began in midMarch. In this stage, ISGlobal will analyse the data collected by the sensors to determine the health impact of air pollution in Barcelona. The conclusions of the study will be published in October

questa imatge, obtinguda per Laura Quintana quan estava al programa de biologia de sistemes del CRG, mostra un embrió de ratolí de 13 dies (E13.5). La imatge ha estat aconseguida utilitzant la tomografia de projecció òptica (OPT), una tècnica que permet la visualització d’estructures tridimensionals, calculant el volum 3D sobre la base de la transmissió dels fotons a través del material d’interès, que primer cal aclarir amb un agent químic perquè la llum el pugui travessar.   La imatge mostra una hibridació in situ, on es veu l’expressió del gen Scleraxis (Scx). Aquest gen és un marcador de tot el teixit connectiu que connecta el múscul a l’os, incloent-hi els tendons. Això vol dir que les cèl·lules progenitores de l’embrió que expressen aquest gen són les que donaran lloc a aquests teixits. Una meitat de la imatge mostra tan sols l’expressió d’Scx (en vermell); se n’ha eliminat l’autofluorescència blava per claredat.

Into the depths of connective tissue

T

his image, obtained by Laura Quintana when she was part of the Systems Biology programme at the CRG, shows a 13-day-old mouse embryo (E13.5). The image was captured using

optical projection tomography (OPT), a technique that enables the visualisation of 3D structures. It computes 3D volumes based on photon transmission through the material of interest, which first needs to be made transparent with a clearing agent so that light can pass through it.   The image shows in situ hybridisation to see the expression of the Scleraxis (Scx) gene. This gene is a marker for all the connective tissues that mediate attachment of muscle to bone, including tendons, which means that early progenitor cells in the embryo that express this gene will form tendon tissue and other muscle attachments. One half of the embryo shows only the Scx expression (red), with the autofluorescence (blue) removed for clarity

ràcies a una iniciativa de ciència ciutadana anomenada xAire, s’han instal·lat 810 nous sensors de qualitat de l’aire a Barcelona. Aquests sensors permetran un mapatge més detallat dels nivells de NO2, un gas que ha estat associat a una reducció de la memòria de treball i l’atenció en nens.   Aquest projecte està coordinat per Estació Ciutat —la clínica de salut ambiental del CCCB— patrocinat per DKV i 4sfera Innova i compta amb la col·laboració d’ISGlobal, la Mobile Week Barcelona, Mapping for Change, Universitat de Barcelona i el 5è Congrés de Ciència del Consorci d’Educació de Barcelona.   Per a Carolyn Daher, investigadora d’ISGlobal, «és una oportunitat innovadora per treballar d’una manera més col· lectiva un dels problemes més importants de la salut pública que hi ha a Barcelona».   En una primera fase, estudiants, professors i pares de vint escoles primàries van triar els llocs per instal·lar-hi els sensors sota la supervisió de professionals experts, inclosos membres d’ISGlobal.   La segona fase es va iniciar a mitjans de març. Durant aquesta etapa, ISGlobal analitzarà les dades recollides per determinar l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut a Barcelona. Les conclusions de l’estudi es publicaran a l’octubre.

T


7 7 

Diversitat

    maig abrilde de2011  2018 | | www.prbb.org www.prbb.org     

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

RETRAT / PORTRAIT

El PRBB al Youth Mobile Festival (YoMo) Del 27 de febrer a l’1 de març els centres del PRBB van participar en la segona edició del Youth Mobile Festival: YoMo, el festival per a estudiants d’entre 10 i 16 anys del GSMA Mobile World Congress. El festival té com a objectiu incentivar les vocacions en les àrees relacionades amb les carreres científiques i tecnològiques, també anomenades STEAM. Enguany s’hi van inscriure més d’11.000 alumnes d’arreu de Catalunya. Veure embrions de pollets i peix zebra, convertir un smartphone en microscopi, conèixer les aplicacions de la biologia sintètica o l’evolució de la metamorfosi dels insectes són algunes de les propostes que els visitants van trobar a l’espai interactiu del PRBB, BioJúnior. All the PRBB centres participated in the second edition of the Youth Mobile Festival: YoMo, the GSMA Mobile World Congress event for students aged 10 to 16. The festival aims to promote vocations in the areas related to scientific and technological careers, also known as STEAM. This year, from February 27th to March 1st, more than 11,000 students from Catalonia participated in the event. The PRBB joined YoMo through BioJunior, an interactive space where visitors could see chick and zebrafish embryos, convert a Smartphone into a microscope, discover the applications of synthetic biology, or learn about the evolution of insect metamorphism.

Raül Toran, divulgador científic d’ISGlobal « Participar a YoMo és una experiència gratificant tant per als assistents com per al personal investigador i tècnic que desenvolupem els tallers. És un format molt engrescador que ajuda a arribar al públic més jove. Calen més iniciatives com aquesta, per fomentar les carreres biomèdiques, científiques i tecnològiques.» “Participating in YoMo is a rewarding experience for both the attendees and us, the research and technical staff that developed the workshops. It is a very exciting format that helps reach the youngest minds. More initiatives like this are needed to promote biomedical, scientific, and technological careers.”

Sarah-Lena Offenburger, investigadora del CRG «Vaig ajudar amb el taller del CRG on mostràvem C. elegans. Les condicions meteorològiques van fer baixar l’afluència, però va ser molt interessant interactuar amb els estudiants. Els agradava utilitzar el mòbil per mirar els cucs microscòpics. Per a mi, la seva curiositat era motivadora, ja que demostra que el que fem al laboratori és també interessant per a ells.» “I helped in a CRG workshop demonstrating C. elegans. Due to the weather conditions, the general attendance was very low, but it was still great to interact with the students. They liked using their mobiles to look at these microscopic worms. For me, their curiosity was motivating as it shows that what we do in the lab is interesting for them, too.”

Silvia Chafino, investigadora de l’IBE (CSIC-UPF) «YoMo és un esdeveniment molt interessant. Per una banda, és l’oportunitat perfecta per ensenyar en què consisteix la nostra feina i apropar-la a la gent, i mostrar que és una part fonamental de la nostra societat. Per una altra, compartir el que fem amb nens i adolescents és una oportunitat per motivar les vocacions científiques.» “YoMo is a very interesting event. On the one hand it is the perfect opportunity to show our work to people, demonstrating that it is a fundamental part of our society. On the other, sharing what we do with children and teenagers is an opportunity to promote scientific vocations.”

Sara Calatayud i Carla Belmonte, investigadores del DCEXS-UPF «Trobem molt positiu participar-hi, ja que podem mostrar una mica el que fem als més petits i intentar que la ciència arribi a totes les edats. Sempre és positiu per a una institució fer-se visible a tots nivells i el YoMo pot aportar un grau de visibilitat superior, ja que és un esdeveniment paral·lel al Mobile. En resum, és una gran experiència a nivell personal i d’institució, i creiem que hem de continuar participant-hi.» “It was great to participate, since we could show a bit of what we do to the little ones and try to get science closer to all ages. It’s always positive for an institution to become visible at all levels and the YoMo provides a high level of visibility, as it is an event parallel to the Mobile. In summary, it was a great experience at the personal and institution level, and we believe we should continue to participate.”

Will Blevins, bioinformàtic de l’IMIM «YoMo és un lloc emocionant quan ets un nen. Hi ha dotzenes d’estands interessants; alguns són de centres de recerca, i fins i tot hi ha alguns gegants tecnològics com Google. Haurien de participar més investigadors en aquests tipus d’esdeveniments, tot i que no és fàcil desenvolupar una activitat atractiva que agradi a un ampli ventall d’edats, especialment com a investigador amb recursos limitats. No obstant això, és una oportunitat única per mostrar als estudiants que la ciència és divertida i és per a tothom!» “YoMo is an exciting place to be a kid… there are dozens of interesting stands — some are from research centres and there are even tech giants like Google. All types of scientists should participate more in these kinds of events. It can be challenging to develop an engaging activity that appeals to a wide age range, especially as a researcher with limited resources. However, we should see it as a unique opportunity to show kids that science is fun, and everyone can do it!”

Equip IGem BCN de la UPF «Mai havíem participat en un esdeveniment d’aquest tipus i ens vam adonar de la importància que tenen la divulgació i la motivació per la ciència per als més petits, que sovint hi estan més interessants del que sembla! Una experiència que repetiríem sense cap dubte.» “We had never participated in an event like this and it made us realise the importance of spreading motivation for science to little ones, who are often more interested than you would think! An experience that we would definitely repeat!”

Salvatore Cappadona 1975, Sankt Gallen (Switzerland) Technology and Business Development Manager, CRG Què és el que més t’agrada de la teva feina? Com a científic, m’agrada aprendre i establir connexions entre allò que aprenc; com a enginyer, m’agrada arreglar coses. Per això m’agrada ser gestor d’innovació: parlar amb els científics i avaluar les seves tecnologies. Em sento molt satisfet quan podem portar la ciència del CRG a la societat. On has treballat abans de venir aquí? M’he estat movent. Sóc italià nascut a Suïssa, casat amb una italiana que vaig conèixer a Suècia i pare d’una filla holandesa i d’una altra espanyola. Com a resultat, em sento cada vegada més europeu. I gaudeixo del luxe de viure i treballar a Barcelona. El lloc més estrany on has estat és... La teulada d’una església abandonada, al capdamunt d’una muntanya propera al meu poble, gaudint del silenci i la bellesa del Mediterrani. En un dia clar, es pot veure la meitat de Sicília, amb la majestuositat del volcà Etna a l’esquena. Quin llibre t’emportaries a una illa deserta? Gli arancini di Montalbano, per lluitar contra la nostàlgia. Camilleri és increïble descrivint colors, olors i gustos de la meva pàtria. What’s the best about your work? As a scientist, I like learning and making connections between what I learn; as an engineer I also thrive when I’m fixing things. That’s why I love being an innovation manager: I talk to scientists and assess their top-notch technologies. I feel very gratified when we can bring CRG science to society. Where did you work before here? I have moved around. I am an Italian born in Switzerland, married to an Italian I met in Sweden and father to Dutch and Spanish daughters. As a result, I feel more and more European. And I enjoy the luxury of living and working in Barcelona. What is the strangest place you’ve ever been? Sitting on the roof of an abandoned church, on top of a mountain close to my home-village, enjoying the silence and the beauty of the Mediterranean Sea. On a clear day, you can see half of Sicily around you, with the majesty of the volcano Etna at your back. Which book would you take to a desert island? “Gli arancini di Montalbano”, to fight homesickness. Camilleri is incredible at describing the colours, scents, and tastes of my homeland


Edifici

www.prbb.org  |  abril de 2018       

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Llançament de la spinoff Microomics Laia Cendrós

S

’ha posat en marxa Microomics, una spin-off biotecnològica del CRG i l’ICREA especialitzada en l’anàlisi de microbiomes. Utilitza anàlisis metagenòmiques per crear solucions que permetin als investigadors identificar i estudiar microbis amb aplicacions en els àmbits de la salut, l’agricultura i la ramaderia, la indústria o la recerca. Entre les seves propostes hi ha el desenvolupament d’activitats vinculades a la reducció de l’ús d’antibiòtics en animals per al consum humà, l’exploració de la relació entre prebiòtics i probiòtics i obesitat, càncer de còlon i altres patologies, o fertilitzants respectuosos amb el medi ambient.   «La nostra missió és convertir els coneixements científics sobre la metagenòmica i el microbioma en solucions pràctiques per als nostres clients i la nostra societat», afirma Toni Gabaldón, professor d’investigació ICREA al CRG i cofundador i director científic de Microomics.

Launch of Microomics, a CRG and ICREA spin-off

M

icroomics, a biotechnological spin-off from the CRG and ICREA specialising in microbiome analysis has been launched. It uses ge-

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Editora: Maruxa Martínez-Campos Ajudant de redacció i edició: Carlos Sierra Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Mari Carmen Cebrián (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Marta Solano (ISGlobal) Àngels Codina Relat (IBE:CSIC-UPF) Carla Manzanas (EMBL) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL Barcelona) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

nomic microbiome analysis to create solutions that allow researchers to identify and study microbes with applications in the fields of health, agriculture and livestock farming, industry, and research. Its proposals include the development of activities linked to solutions as diverse as reducing the use of antibiotics on animals raised for human consumption, exploring the relationship between pre- and probiotics and obesity, colon cancer and other pathologies, and proposing more efficient, environmentally-friendly fertilisers for agriculture.   “Our mission is to t urn scient if ic know-how on metagenomics and the microbiome into practical solutions for our clients and society”, states Toni Gabaldón, ICREA research professor at the CRG, and co-founder and chief scientific officer of Microomics

AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

7 d’abril: Portes obertes del Campus Mar. https://eventum.upf.edu/. Del 9 a l’11 d’abril: Next Generati­ on Sequencing conference 2018. At PRBB. www.iscb.org/ngs2018. 10 d’abril: Classe oberta La Facultat al Barri, «El lenguaje del desarrollo embrionario: genes y células». 11h a l’Aula 61.232 del Campus Mar-UPF. Del l’11 al 19 d’abril: Setmana salu­ dable al PRBB. http://portal.prbb.org 16 d’abril: Role of Wikimedia in the era of Open Science. From 9 am in Aula room, at the PRBB. www.crg.eu. 16 i 17 d’abril: 3rd European confe­ rence on translational bioinformatics. At the PRBB Auditorium. https://bit. ly/2pI4Rc9. 18 d’abril: Classe oberta La Facultat al Barri, «Evolució i malalties infecci­ oses: per què el bacteri del còlera ens mata i el virus del refredat no?». 8.30h a l’Aula 61.232 del Campus Mar-UPF. 27 d’abril: Biojúnior. Jornada dirigida a estudiants de batxillerat i entrega del Premi PRBB. Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

Alumnes de la UPF inicien una campanya de finançament d’un projecte per a la prevenció de metàstasi. Un grup d’estudiants de la UPF i la UPC, supervisats pels investigadors Marc Güell (UPF) i Sergi Aranda (CRG), participa a l’iGEM, una competició de biologia sintètica que se celebra anualment a Boston. Hi presenten un projecte basat en la recent troballa del vincle entre l’inici de la metàstasi i l’àcid palmític. L’objectiu principal és dissenyar un bacteri modificat genèticament per optimitzar el seu metabolisme d’àcids grassos de cadena llarga, com l’àcid palmític, per tal que la seva absorció sigui tan eficaç com es pugui. Aquest bacteri competiria amb l’absorció intestinal de l’àcid palmític, per tal de reduir al màxim els seus nivells en plasma sanguini després de la ingesta. El sistema seria la prova de concepte que serviria per poder crear un probiòtic per a pacients amb un tumor com a tractament preventiu de la metàstasi. Per tal de finançar el projecte, han obert una campanya a la plataforma de micromecenatge Fundació Goteo.

palmitic acid, reducing the levels of this substance in blood plasma after ingestion. The system would be the “proof of concept” for creating a probiotic for tumour patients, as a preventive treatment for metastasis. To fund the project, the UPF iGEM team have set up a campaign on the Goteo crowdfunding platform.

UPF students start a crowdfunding campaign to fund a project on the prevention of metastasis. A group of bachelor students from the UPF and the UPC, supervised by researchers Marc Güell (UPF) and Sergi Aranda (CRG), are going to the International Genetically Engineered Machine (iGEM), a synthetic biology competition held in Boston. They will present a project based on a recent discovery that found a link between the start of metastasis and palmitic acid. The aim of the project is to design a genetically modified bacterium, optimising its metabolism of long-chain fatty acids, such as palmitic acid, so that its absorption is as effective as possible. This bacterium would compete with intestinal absorption of

ASCO highlights research by IMIM director Joaquim Bellmunt as one of the most important advances in cancer in 2017. The demonstration that immunotherapy is more effective than chemotherapy in advanced bladder cancer, when chemotherapy treatment with cisplatin is no longer working, has been chosen by the ASCO as one of the most important oncological advances of 2017. The work, which was published in the New England Journal of Medicine, is the result of a study led by Bellmunt and coordinated at the Dana Farber Cancer Institute in Boston while he was the head of the genitourinary cancer area

Una recerca de Joaquim Bellmunt, director de l’IMIM, triada per la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO) com un dels avenços més importants del 2017 en càncer. La demostració que la immunoteràpia és més eficaç que la quimioteràpia en el càncer de bufeta avançat quan el tractament quimioteràpic amb cisplatí ja no funciona, ha estat escollida com un dels avenços més importants del 2017 en oncologia. Els resultats, que van ser publicats al New England Journal of Medicine, són el fruit d’un estudi liderat per Bellmunt i coordinat des del Dana Farber Cancer Institute de Boston, on en aquell moment era cap de l’àrea de càncer genitourinari.

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

Foto by Maruxa Martínez-Campos

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

8

Celebrant 5 anys d’Incubakers, una dolça iniciativa solidària al PRBB Celebrating 5 years of Incubakers, a sweet and caring initiatve at the PRBB

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

El·lipse num 112  

Welcome to the April issue of El•lipse, a monthly publication in Catalan and English by the Barcelona Biomedical Research Park (PRBB). This...

El·lipse num 112  

Welcome to the April issue of El•lipse, a monthly publication in Catalan and English by the Barcelona Biomedical Research Park (PRBB). This...

Advertisement