PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC
Science in Parliament
T
he Spanish political classes have never been characterised by their particular devotion to science, technology and innovation. Between 1972 and 1995 the American Congress had the celebrated “Office of Technology Assessment”, whose technical reports are still a benchmark for rigour and quality. The Catalan Parliament has CAPCIT, but its impact and results are next to nothing. Unlike the main democratic parliaments around the world, the Spanish Congress of Deputies has never shown the slightest intention to equip itself with a technical advisory body in science. That is why the citizen initiative “Science in Parliament” is more important than ever. It is aimed at educating the political classes, as well as motivating them and getting them involved in the challenge of providing progress and prosperity for future generations. We invite you to join in with this initiative and even offer yourself as a volunteer to teach Spanish MPs (#cienciaenelparlamento). Jordi Camí
Les ciutats que volem
L
a classe política espanyola no s’ha caracteritzat mai per la seva especial devoció a la ciència, la tecnologia i la innovació. Entre 1972 i 1995 el Congrés nord-americà va disposar de la celebrada Office of Technology Assessment, els informes tècnics de la qual encara són una referència de rigor i qualitat. Al Parlament de Catalunya hi ha el CAPCIT, però la seva incidència i els seus resultats s’acosten a zero. Al Congrés dels Diputats d’Espanya ni tan sols hi ha hagut mai la intenció de dotar-se d’un òrgan tècnic assessor en ciència tal com disposen els principals parlaments democràtics del món. Per això és més pertinent que mai la iniciativa ciutadana «Ciencia en el Parlamento», dirigida a fer pedagogia a la classe política, així com motivar-la i implicar-la en el repte de proveir progrés i prosperitat a les futures generacions. Us convidem a que us adheriu a aquesta iniciativa i fins i tot us oferiu de voluntaris per fer docència als parlamentaris espanyols (#cienciaenelparlamento). Jordi Camí
Recerkids: un congrés per a ments joves inquietes
Foto de Hondo Studios - Generalitat de Catalunya CC BY-NC-SA
Editorial
Juny de 2018 NÚM. 114 www.prbb.org GRATUÏT
Maruxa Martínez-Campos
E
l dijous 31 de maig es va celebrar el congrés de recerca científica infantil Recerkids al PRBB i al Campus Mar de la UPF. Durant aquest curs escolar, prop de 3.000 nois i noies de 5è i 6è de primària de 75 escoles de Catalunya han dut a terme recerques científiques entorn de la temàtica de la salut. I, com a bons científics, uns 350 d’aquests estudiants van presentar els seus resultats en un congrés. Els joves van exposar en format de pòster els seus treballs, on han investigat quins aliments ajuden a prevenir el càncer, per què cal tornar a vacunar-se a 6è, o quina és la forma més eficient
d’eliminar un fong. Cada escola va defensar el seu pòster davant les altres. «La primera vegada que ho hem explicat estàvem una mica nerviosos, però després descobreixes el truc i ja t’ho saps millor», expliquen el Max i la Clara, de la Institució Montserrat de Sants. Els estudiants, provinents de Sabadell, El Prat, Premià o Vila-rodona (Tarragona), entre d’altres, van gaudir de tallers experimentals de la mà del grup de recerca en Biologia Sintètica Translacional de la UPF. Recerkids és un programa impulsat per la Secretaria d’Universitats i Recerca, amb la col∙laboració d’Eduxarxa, per fomentar vocacions científiques. Enguany ha estat la 2a edició, on a més del congrés al PRBB se n’ha realitzat un altre a la Universitat de Girona.
Recerkids: a conference for restless young minds
O
n Thursday May 31st, the Conference for children’s scientific research Recerkids was held at the PRBB and in the UPF’s Mar Campus. Over this academic year, nearly 3,000 boys and girls studying the last two years of primary education, from 75 schools in Catalonia, have carried out scientific research in the field of health. And, like good scientists, about 350 of these students presented their results in a conference. The young people exhibited their work in poster format, showing their research into which foods help prevent cancer, why it is necessary to get revaccinated at the end of primary school, and the
most efficient way to eliminate a fungus, amongst other topics. Each school explained its poster to the others. “The first time we talked we were a bit nervous, but then you get used to it and you know it better”, explained Max and Clara, from the Institució Montserrat in Sants. The students, from places like Sabadell, El Prat, Premià, and VilaRodona (Tarragona), also enjoyed experimental workshops given by the UPF's Translational Synthetic Biology research group. The Recerkids programme is promoted by the Ministry of Universities and Research, with the collaboration of Eduxarxa, to encourage scientific vocations. This year marked the 2nd edition and, in addition to the conference at the PRBB, there was another at the University of Girona
■
DESTACAT / HIGHLIGHT La prevenció és cosa de tots Per commemorar el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball, el 28 d’abril, la Comissió Intercentres de Prevenció de Riscos Laborals del PRBB (CIPRLPRBB) va iniciar una campanya de conscienciació, «La prevenció és cosa de tots; comença per tu!», en la qual cada mes es tractarà un tema diferent. En aquesta campanya es revisaran normatives i pro-
cessos i es parlarà d’ergonomia i d’hàbits saludables en el lloc de treball. La campanya finalitzarà amb la convocatòria d’un concurs fotogràfic a les xarxes socials sobre els hàbits preventius en la nostra vida, dins i fora de la feina. La CIPRL-PRBB està formada per prevencionistes de cada un dels centres de recerca del Parc per desenvolupar les activitats de coordinació necessàries per a la prevenció de riscos laborals.
Prevention is everyone’s business To commemorate World Day for Health and Safety at Work, on April 28th, the PRBB’s Intercentre Commission on Occupational Hazard Prevention (CIPRL-PRBB) has set up a new awareness campaign, “Prevention is everyone’s concern. Start with yourself!” Each month a different topic will be addressed: regulations and processes
will be reviewed, and ergonomics and healthy habits in the workplace will be discussed. The campaign will end with a social media photo contest on preventative habits in our daily lives, both inside and outside the workplace. The CIPRL-PRBB is made up of health and safety experts from each of the park’s research centres, to coordinate the activities necessary for preventing occupational risks
■
Ciència
www.prbb.org | juny de 2018
2
PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE
FRANCESC CALAFELL – LABORATORI DE GENÒMICA DE LA INDIVIDUALITAT - IBE (CSIC-UPF)
«Estudiant la història escrita als nostres gens» teresting to the families of those affected, and helps them not feel guilty about transmitting the disease to their offspring”, explains the group leader.
Carlos Sierra
F
rancesc Calafell és un dels pioners al PRBB, on ha estat des de la seva posada en marxa l’any 2007. Va ser aquí on, coincidint amb la creació de l’IBE al 2008, s’origina el laboratori de genòmica de la individualitat. La raó del seu interès en aquest camp ve de lluny: «Sempre m’ha interessat la diversitat humana en tots els seus aspectes. Em fascina el fet que no tots els humans som iguals, i la diversitat genètica és un aspecte més d’aquesta diversitat, com la lingüística, la històrica, etc.», explica Calafell. El seu és un grup petit però estan molt integrats amb els altres grups del seu entorn. «Som més una xarxa que un laboratori, tenim moltes col·la boracions amb altres investigadors a l’IBE, i també hem col∙laborat amb grups de l’IMIM, per exemple. Per tot això ser part del PRBB és tremendament positiu», puntualitza Calafell. Diversitat humana a diferents nivells Els projectes de recerca del grup de Calafell abasten des d’estudis a nivell d’individu, fins a estudis poblacionals o de llinatges. Les aplicacions de la seva recerca són múltiples. A nivell individual, es pot fer servir per identificar cadàvers en catàstrofes aèries, o en casos de desapareguts de la Guerra Civil, mentre que a nivell poblacional es pot utilitzar en genètica clínica per entendre per què en una població determinada hi ha un impacte més gran d’una malaltia genètica. «Intentem saber d’on ve una determinada mutació, com s’ha escampat. Això no ajuda a curar la malaltia, però és una informació que interessa a les famílies dels afectats, que pot ajudar-les a no sentir-se culpables per haver transmès la malaltia a la seva descendència», explica el cap de grup. Història a través de la biologia El cromosoma Y, transmès només de pare a fill, pot ser una eina molt útil per conèixer els orígens d’una població, les seves migracions, o si un fet històric ha deixat petjada genètica en la població actual, tots ells exemples en els quals Calafell treballa. El biòleg s’ha centrat en estudiar aquest cromosoma a regions com el Magrib, Espa-
History through biology
Un estudiant de màster i dos de doctorat formen el grup
nya o el Mediterrani occidental en general, zones amb una història molt antiga i ben documentada que pot ser contrastada amb la informació proporcionada per la genètica. Al Magrib van trobar que el 70% dels homes actuals tenen la mateix variant del cromosoma Y, l’E-M183, i que a Espanya el 40% dels homes porten la variant R1b-DF27 del mateix cromosoma. Però sabem que en ambdues regions hi ha hagut diferents civilitzacions; així doncs, com explicar aquesta aparent homogeneïtat genètica dins la població? «Hi ha múltiples raons; per exemple, no tots els homes transmeten el cromosoma Y, només els que tenen fills. I hi ha hagut homes molt poderosos que han tingut molts fills que van sobreviure i van tenir, al seu torn, també molts fills. A més, hi ha diferents poblacions que són indistingibles genèticament, per tant la seva barreja no es veu en la població actual», aclareix Calafell. Però si Calafell hagués de triar uns resultats impactants escolliria el cas d’Eivissa. «Vam analitzar els SNP de tot el genoma (la variabilitat genètica) en més de 1.000 individus de tot el Mediterrani occidental i n’hi havia quatre que se separaven clarament de la resta. Va resultar que aquests individus eren els únics nascuts a Eivissa. Vam analitzar 15 eivissencs més i vam trobar el mateix», explica l'investigador. Anàlisis genètiques van mostrar que la causa d'aquesta homogeneïtat era l’aïllament i l’escassa població d’una illa petita. «Eivissa gairebé es va abandonar a meitat del segle xvi i va repoblar-se amb molt poca gent al segle xvii; el resultat contrasta amb la imatge que tenim actualment d’una illa cosmopolita», conclou Calafell.
“Studying the history written in our genes”
F
rancesc Calafell is one of the pioneers of the PRBB, where he has been since it opened its doors in 2007. It was there that, coinciding with the launch of the IBE in 2008, the Genomics of Individuality laboratory was set up. Calafell’s interest in this field is long-standing: “I have always been interested in all aspects human diversity. I am fascinated by the fact that each human is different, and genetic diversity is another aspect of this variety, as are language, history, and so on”, explains Calafell. His group is small, but they coordinate closely with other groups in their environment. “We are more a network than a lab; we collaborate a lot with other IBE researchers, and have worked with groups at the IMIM, for example. This is one of the reasons being part of the PRBB is tremendously positive”, Calafell points out. Human diversity at different levels The group’s research projects range from individual-level to populational-level studies. This research has many applications. At the individual level, it can be used to identify corpses after an air catastrophe, or people who disappeared during the Spanish Civil War; while at population level, it can be used in clinical genetics to understand why, in a given population, there is a higher impact of a specific genetic disease. “We try to find out where a certain mutation comes from, and how it has spread. This does not help cure the disease, but the information is in-
The Y chromosome, transmitted only from fathers to sons, can be a very useful tool for understanding the origins of a population, its migrations, or if a historical event left a genetic footprint on the current population. Calafell’s work touches all of these fields. The biologist has focused on studying this chromosome in regions such as the Maghreb, Spain, and the Western Mediterranean in general, areas with an ancient and well-documented history that can be compared with the information provided by genetics. In the Maghreb, the group has found that 70% of men today have the same variant of the Y chromosome, E-M183, while in Spain 40% of men carry the R1b-DF27 variant of that chromosome. However, we know that many different civilizations have existed in the two regions; so, how can we explain this apparent genetic homogeneity within the population? “There are many reasons. For example, not all men pass on the Y chromosome, only those who have sons. And there have been very powerful men who had many sons that survived and who, in turn had many sons. In addition, there are different populations that are genetically indistinguishable, meaning their mixture is not obvious in the genes of the current population”, clarifies Calafell. But the most memorable results for Calafell would be the case of Ibiza. “We analysed SNPs throughout the whole genome (the genetic variability) of more than 1000 individuals from the western Mediterranean, and four were clearly separate from the rest. It turned out that these individuals were the only ones born in Ibiza. We analysed fifteen more people from Ibiza and we found the same again.” Genetic analyses showed this was lack of diversity was due to the isolation and small population of this little island. “Ibiza was almost abandoned in the middle of the 16th century and then repopulated, with very few people, in the 17th century. These results contrast strongly with the image of a cosmopolitan island that we have nowadays”, concludes Calafell
■
NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS
Les exposicions professionals i risc de MPOC Pau Rubio
U
n projecte de recerca internacional liderat per l’ISGlobal ha vinculat l’exposició a pols biològica, gasos, fums i pesticides amb una major incidència de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). En aquest estudi, publicat a Thorax, es van seleccionar 3.343 participants de 12 països entre 1991 i 1993, i se’ls va fer un seguiment 20 anys després. Els participants exposats a pols biològica tenien un 60% més de risc de
patir MPOC en comparació amb els no exposats, mentre que en el cas dels gasos i fums el risc era un 50% més alt. Entre els exposats a pesticides l’increment del risc arribava fins al 120%. En general, el 21% dels 96 casos de MPOC detectats en el seguiment es van associar a aquestes exposicions professionals. «Pel que sabem, aquest és el primer estudi que demostra un efecte de l’exposició a pols biològica sobre la incidència de MPOC d’una manera prospectiva en una cohort de població general», afirma Jan-Paul Zock, investigador de l’ISGlobal i autor principal de l’estudi.
Occupational exposure linked to increased COPD risk
A
n international research project led by ISGlobal has linked exposure to biological dusts, gases, fumes and pesticides with a higher incidence of chronic obstructive pulmonary disease (COPD). In the study, published in Thorax, 3,343 participants from 12 countries were analysed between 1991 and 1993, and then again 20 years later. The results showed that participants exposed to biological dust had a
60% higher risk of COPD compared to those with no exposure, while for gases and fumes the risk was 50% higher. For participants exposed to pesticides the risk was up to 120% higher. Overall, the results showed that 21% of the 96 cases of COPD detected during follow up were associated with occupational exposure. “To our knowledge, this is the first study to prospectively demonstrate the effect of exposure to biological dust on the incidence of COPD in a cohort from the general population”, says Jan-Paul Zock, ISGlobal researcher and lead author of the study
■
7 3
Ciència
març junyde de2011 2018 | | www.prbb.org www.prbb.org
NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
L’edat biològica prediu millor la mortalitat per ictus que la cronològica Rosa Manaut
E
l risc de morir després d’un ictus isquèmic incrementa si l’edat biològica, que ve marcada, entre d’altres factors, pels hàbits de vida o el lloc de residència, és superior a l’edat marcada per la data de naixement. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi amb 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic. Segons els resultats obtinguts per investigadors de l’IMIM i publicats a la revista Scientific Reports, cada any d’edat biològica
acumulat per sobre de l’edat cronològica augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un atac. L’edat biològica es va determinar a partir de marcadors epigenètics —canvis en els gens causats per factors externs—, concretament la metilació de l’ADN. Segons Carolina Soriano, principal investigadora de l’estudi, «l’edat biològica es correlaciona molt bé amb l’edat cronològica, però aporta informació extra sobre l’estat funcional de la persona. Per tant, és millor predictor de mortalitat a tres mesos, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient».
Biological age is a better predictor for death following a stroke than chronological age
T
he risk of dying after an ischemic stroke increases if the biological age, marked, among other factors, by lifestyle and place of residence, is higher than the chronological age, determined by birth date. This is the main conclusion of a study involving 600 ischemic stroke patients at the Hospital del Mar. According to the results obtained by IMIM researchersandpublishedinthejournalScientific Reports, for each year of biological age
above chronological age there is a 6% increase in the risk of dying in the three months after a stroke. In the study, biological age was determined using epigenetic markers — changes in genes caused by external factors — specifically DNA methylation. According to Carolina Soriano, the principal investigator on this study, “Biological and chronological age tend to correlate very well, but biological age provides us with additional information on the patient’s functional state. It is, therefore, a better predictor of mortality within a three month period, even without taking into account other external factors, the severity of the stroke, or the patient’s previous functional status”
■
La llum blava a la nit pot incrementar el càncer de mama i de pròstata Marta Solano
U
n estudi internacional liderat per l’ISGlobal ha trobat que persones exposades a nivells més alts de llum blava, emesa per exemple per les bombetes LED i pantalles de telèfon, poden tenir entre 1,5 i 2 vegades més risc de patir càncer de mama i de pròstata, respectivament, comparat amb la població menys exposada. Aquesta recerca, publicada a la revista Environmental Health Perspectives, inclou dades de més de 4.000 persones entre 20 i 85 anys en 11 regions espanyoles. L’exposició a la llum artificial a l’interior va determinar-se mitjançant qüestionaris personals, mentre que els nivells a l’aire lliure, a Madrid i Barcelona, van avaluar-se a partir d’imatges nocturnes preses per l’Estació Espacial Internacional. «L’Agència Internacional de Recerca sobre Càncer de l’OMS ha classificat els treballs de torn de nit com a probablement cancerígens. Hi ha evidències que apunten a una associació entre l’exposició a la llum
artificial a la nit, la disrupció del ritme circadiari i els càncers de mama i pròstata», explica Kogevinas, investigador de l’ISGlobal i coordinador de l’estudi.
Blue light at night linked to increased cancer risk
A
n international study led by ISGlobal reports that people exposed to higher levels of blue light at night have a 1.5 and 2-fold greater risk of developing breast and prostate cancer, respectively, compared to people with less exposure. Blue light is emitted by LED light bulbs and many tablet and phone screens. The research, published in the journal Environmental Health Perspectives, includes data on more than 4,000 people aged between 20 and 85, from 11 regions in Spain. Indoor exposure to artificial light was determined through personal questionnaires, while outdoor levels, in Madrid and Barcelona, were evaluated based on nocturnal images taken by the International Space Station.
Madrid de nit. Imatge de la NASA / Madrid by night. Image by NASA
“The WHO’s International Agency for Research on Cancer has classified night shift work as probably carcinogenic. There is evidence pointing to an association between
exposure to artificial light at night, disruption of the circadian rhythm, and breast and prostate cancers”, explains Kogevinas, ISGlobal researcher and coordinator of the study
■
Noves perspectives sobre el panorama genètic de l’espectre autista Mari Carmen Cebrián
P
rop de 3.000 famílies afectades pel trastorn de l’espectre autista (TEA) van participar en un estudi internacional realitzat per investigadors de trenta institucions, entre els quals hi havia Roser Corominas, de la UPF i l’IMIM. Els resultats, publicats a la revista Science, inclouen una llista de gens alterats i regions reguladores d’expressió gènica en pacients que són objectius potencials per desenvolupar teràpies futures. La recerca és innovadora per dos motius. En primer lloc, explora l’impacte de les variants genètiques heretades dels pares. I en segon lloc, es centra en les altera-
cions estructurals, és a dir, els canvis en segments llargs d’ADN, com ara eliminacions, duplicacions, insercions o inversions. Els investigadors van utilitzar la tècnica de seqüenciació completa del genoma, que va permetre identificar variants estructurals que no s’havien detectat amb altres tècniques, per la seva petita mida o per la seva ubicació en regions no codificants. Els autors estimen que les variants estructurals que acaben d’identificar contribueixen a l’11% dels casos de TEA, mentre que els coneguts anteriorment representaven 1,9. «Un dels principals reptes amb aquesta tècnica és la interpretació de l’impacte funcional de les variants identificades. Les eines bioinformàtiques sofisticades, com les utilitzades en aquest estudi, i les anàlisis
funcionals a gran escala són essencials», afirma Corominas.
New insights into the genetic landscape of the autism spectrum
N
early 3,000 families affected by Autism Spectrum Disorder (ASD) participated in an international study by researchers from thirty institutions, including Roser Corominas, from the UPF and IMIM. The results, published in the journal Science, include a list of altered genes in patients as well as gene expression regulatory regions that are potential targets for future therapies. The research has two novel aspects. Firstly, it explores the impact of genetic variants inherited from the parents. Secondly,
it focuses on structural alterations, in other words, the changes in long DNA segments such as deletions, duplications, insertions or inversions. The researchers used whole genome sequencing to identify structural variants that had not been detected with other techniques, due to their small size or their location in non-coding regions. The authors estimate that the newly identified structural variants contribute to 11% of ASD cases, while previously known variants only account for 1.9%. “One of the main challenges of this technique is interpreting the functional impact of the variants identified. Sophisticated bioinformatics tools, like those used in this study, and large-scale functional analyses are essential”, says Corominas
■
Ciència PRBB-CRG CONFERENCES
www.prbb.org www.prbb.org | | maig juny de 2018 2011
ENTREVISTA / INTERVIEW
Conference Programme financed by the CRG and the PRBB
MICHAEL EISEN –
JAUME CASADEMUNT, Monday June 11. Casademunt, from the University of Barcelona, Spain, is interested in applying physics concepts to the understanding of biological systems, using methods from nonequilibrium statistical and nonlinear physics, physics of fluids, and microgravity. Using those approaches, his laboratory focuses on studying the self-organization of soft matter, not only in biological systems but also in self-assembling materials and complex fluids. He has been invited by Jordi Garcia-Ojalvo (UPF).
Maruxa Martínez-Campos
ANA LOSADA, Friday June 15. Losada, from the Spanish National Cancer Research Center, Madrid, Spain, is interested in the regulation of chromosome segregation. Her laboratory is focusing on a protein complex named cohesin that is essential for chromosome organisation. This protein Cohesin ensures faithful DNA repair and proper chromosome segregation during cell division, but mutations in this protein have recently been found in several tumour types, most prominently in bladder cancer and acute myeloid leukaemia. Her goal is to understand how cohesin works, how it is regulated and how its dysfunction contributes to cancer and other human diseases. She has been invited by Luciano Di Croce (CRG). EREZ LIBERMAN, Friday June 22. Liberman, from the Baylor College of Medicine, Texas, USA, is interested in exploring all aspects of genome structure, from the 1D sequence of the bases to the 3D folding that enables them to fit inside the nucleus of a cell. His laboratory is focusing on probing the three-dimensional architecture of whole genomes by coupling proximity-based ligation with massively parallel sequencing. He has been invited by the CRG postdoctoral students association. MARTIN WEIGT, Friday June 29. MWeigt, from the Institut de Biologie, Paris, France, is interested in statistical mechanics and computational biology. His laboratory is focused on the study of statistical inference and computational biology and using statistical physics of disordered systems to develop novel algorithmic tools for solving large-scale optimization and inference tasks. He has been invited by Cedric Notredame (CRG). ANTONIO GASPARRINI, Monday July 9. Gasparrini, from the London School of Hygiene & Tropical Medicine, UK, is interested in epidemiology and public health evaluation, from methodology, substantive analyses in different research topics, and software implementation. His work focuses on the development of study designs and statistical methods, applied in particular to time series analysis, quasi-experimental studies, and survival data. His lab is currently studying the impact of weather and climate change on health. He has been invited by Cathryn Tonne (ISGlobal).
4
UNIVERSITY OF CALIFORNIA, BERKELEY
«És inevitable; tota la recerca serà oberta i avaluada d'altra manera» Diu que el sistema d’avaluació de la recerca —a través del factor d’impacte de les revistes— no és just. Podrien funcionar les xarxes socials com a forma d’avaluar els treballs? És útil tenir maneres noves d’avaluar la importància o l’èxit d’un article. Però les xarxes socials no resolen el problema, perquè aleshores es pot convertir en un concurs de popularitat i, de fet, és probable que les coses més interessants i importants siguin impopulars. No volem substituir la tirania dels articles per la tirania de les masses. El sistema actual està trencat, però internet no solucionarà aquests problemes de forma màgica. L’únic recurs real que importa és la visió reflexiva o l’anàlisi d’un científic, i hem de trobar una manera d’aconseguir-los. Però això és el que fa la revisió per parells, oi? Una anàlisi reflexiva per dos o tres companys... Sí, ho és, però té tants problemes... Per descomptat, necessitem un sistema per filtrar, perquè hi ha molta «ciència» que no ho és realment. I necessitem un camí perquè els científics puguin comunicar els seus punts de vista sobre un document. Però he llegit blogs on els científics parlen dels seus treballs, i de vegades expliquen i posen el seu treball en context molt millor que en els articles científics. No serà fàcil, trivial o gratuït. Haurem de pensar-hi molt, experimentar i començar a construir un sistema nou en paral·lel al que existeix. Crear un sistema d’avaluació posterior a la publicació que sigui complet, on es valorin tots els treballs publicats. Fer que la gent utilitzi això seria la part més complicada... Però el canvi és inevitable. No hi ha dubte que el món va cap a un lloc on tot està disponible i es valora d’una manera nova. La pregunta és: hi arribarem per la via correcta, o a través d’aquesta manera aleatòria i sinuosa? L’únic camí per avançar és que els finançadors es posin darrere d’aquest nou sistema. Han començat a fer-ho, però no n’hi ha prou. Com ha canviat l’accés obert (OA) des dels inicis de PLoS? OA no és ni tan sols el problema principal ara! No és tan temible i negatiu com solia ser, crec que la majoria dels científics consideren l’accés obert com inevitable d’una manera o d’una altra. Totes les grans editorials ara tenen revistes OA i tots els principals finançadors demanen que els articles que financen s’alliberin abans d’un any o menys. Finalment, tindrem tots els articles disponibles de forma gratuïta a l’instant, la qual cosa serà excel·lent. Ara, la batalla important serà trencar el vincle entre la publicació i l’avaluació, el concepte que un científic que ha publicat un article a Nature és millor que un altre que ha publicat en un altre lloc, sense tenir en compte el contingut d’aquests dos documents. La mala conducta científica sol estar vinculada a l’estrès de publicar en revistes d’alt nivell; aquest nou sistema eliminaria aquest problema? Sempre hi haurà una petita quantitat de sociòpates que tenen mala conducta. Però
PERFIL / PROFILE Michael Eisen és professor de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on dirigeix un grup de recerca sobre l’evolució de la regulació gènica. És un dels principals defensors de l’accés obert a les publicacions científiques i va cofundar la revista Public Library of Science (PLoS) l’any 2000. També és assessor de Science Commons. Preguntem a Eisen, pare de dos adolescents, sobre el passat, el present i el futur de les publicacions científiques. Michael Eisen is a Professor at the University of California, Berkeley, where he heads up a research group on the evolution of gene regulation. He is a leading advocate for open access scientific publishing and he co-founded the Public Library of Science (PLoS) in 2000. He is also an adviser to Science Commons. We asked Eisen, a father of two, about the past, present, and future of science publications. la majoria de persones que cometen frau científic d’una manera calculada ho fan perquè, en certa manera, es veuen recompensats per publicar en aquestes revistes d’alt perfil. Si eliminem el valor desproporcionat que es dona a les publicacions, segurament hi haurà menys raons per cometre frau.
“Change is inevitable; all research will be available and assessed in a new way” You say the system of evaluating research — via the impact factor of journals — is not fair. Could social media work as a way of assessing papers? It’s useful to have new ways of assessing how important or successful a paper is. But social media doesn’t solve the problem because it can become a popularity contest and, in fact, the most interesting and important things are likely to be unpopular! So we don’t want to replace the tyranny of the papers with the tyranny of the masses. The current system is indeed broken but the internet is not going to magically solve these problems. The only real resource that matters is the thoughtful view or analysis of a scientist, and we have to find a way to capture that. But that’s what peer review does, right? A thoughtful analysis by 2 or 3 peers... It is, but it has so many failings. Of course, we do need a filter system, because there is a lot of “science” out there that isn’t really science. And we need a way for scientists to communicate their views about a paper. But I read blogs where scientists talk about their papers, and sometimes these put their work in context better than the papers themselves. It won’t be easy, trivial, or free. We’ll have to think hard, experiment, and start building a new system in parallel to the existing one. Create a post publication
assessment system that is comprehensive, where all published papers are assessed. Getting people to use this would be the trickiest part… But change is inevitable. There’s no doubt that the world is going towards a place where everything is available and assessed in a new manner. The question is, will we get there the right way, or via this random, winding path? The only way forward is for funders to get behind this new system. They have started to do so, but not enough. How has Open Access (OA) changed since the beginnings of PLoS? OA is not even the main issue now! It’s not the scary, negative thing it used to be, I think most scientists see it as inevitable in one way or another. All the big publishers now have OA journals and all major funders ask for the papers they fund to be free a year or less after their publication. Eventually, all papers will be instantly freely available, which will be great. Now the important battle is to break the link between publishing and assessment, the concept that a scientist who has published a paper in Nature is better than another who has published elsewhere — without actually looking at the content of those two papers. Scientific misconduct is often linked to the stress of publishing in high tier journals. Would this new system get rid of it? There will always be a small number of sociopaths that commit misconduct for the sake of it. But most people that perpetrate scientific fraud in a calculated manner do so because they are, in a way, rewarded for publishing in these high profile journals. If we get rid of the disproportionate value given to publications, there will certainly be fewer reasons to commit fraud
■
7 5
Ciència
maig junyde de2011 2018 | | www.prbb.org www.prbb.org
NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
S’ha descobert un gen implicat en l’alcoholisme Els investigadors també van analitzar els patrons d’activitat cerebral en aquests ratolins utilitzant tècniques de ressonància magnètica funcional. Aquestes imatges van mostrar alteracions significatives en el sistema mesocorticolímbic, i patrons molt similars als que es veuen en persones amb alt risc de patir alcoholisme.
Mari Carmen Cebrián
E
l gen Gpr88 té un paper clau en el desenvolupament de l’alcoholisme en ratolins. En un nou estudi publicat a la revista Biological Psychiatry, els investigadors van observar un augment en el consum voluntari i la cerca d’alcohol en ratolins amb aquest gen inactivat. Aquest comportament era específic per a l’alcohol, ja que l’interès dels ratolins per altres aliments desitjables no es va veure afectat. Rafael Maldonado, investigador del DCEXS-UPF i un dels autors, comenta que «el consum d’alcohol produeix una sensació plaent en part mediada per l’augment de l’alliberament de dopamina en el
A mouse gene involved in alcoholism nucli accumbens. Però en ratolins sense Gpr88, l’alcohol té una menor capacitat d’augmentar la dopamina en el circuit de recompensa». Per aquest motiu, aquests ratolins haurien de consumir més alcohol per aconseguir efectes de recompensa similars als dels animals control.
T
he gene Gpr88 plays a key role in the development of alcoholism in mice. In a new study published in the journal Biological Psychiatry, researchers have shown that mice which have this gene inactivated demonstrate an increased voluntary consumption of, and quest for, alcohol. This behaviour is
specific for alcohol, since their interest in appetising food was unaffected. Rafael Maldonado, DCEXS-UPF researcher and one of the authors, comments that “alcohol consumption produces a pleasurable sensation partly mediated by increased dopamine release in the nucleus accumbens. However, in mice lacking Gpr88, alcohol has a lower capacity to increase dopamine in the reward circuit.” So mice without this gene have to consume more alcohol than the control animals to achieve similar reward effects. The researchers also used functional magnetic resonance imaging to analyse the brain activity patterns of these Gpr88-lacking mice. The images displayed patterns very similar to those seen in people at a high risk of suffering alcoholism
■
Els macròfags ajuden a cèl∙lules mare mamàries Rosa Manaut
U
n projecte de recerca publicat a la revista Science i amb la participació de Toni Celià-Terrassa, actualment a l’IMIM, va trobar que els macròfags juguen un paper important en el manteniment del nínxol de cèl∙lules mare de la glàndula mamària, una mena de viver per als precursors de cèl∙lules productores de llet a la mama. Els macròfags —un tipus de glòbul blanc que combat la infecció engolint i digerint invasors al cos— mantenen
les cèl∙lules mare en el seu estat prematur i preparades per duplicar-se i diferenciar-se en cèl∙lules madures quan sigui necessari. «Si les cèl∙lules que inicien el càncer depenen també d’aquest mecanisme, seria una diana terapèutica molt bona», explica Celià-Terrassa. «Aprendre més sobre els factors que mantenen les cèl∙lules mare mamàries vives i saludables pot proporcionar informació sobre el desenvolupament del càncer de mama quan aquesta regulació es perd», va dir Yibin Kang, professor de la Universitat de Princeton i director de l’estudi.
Immune cells provide the cradle for mammary stem cells
A
n international research project, involving Toni Celià-Terrassa from the IMIM and published in the journal Science, has found that macrophages play an important role in maintaining the mammary gland stem cell niche, a sort of nursery for the precursors of milk-producing cells in the breast. Macrophages, a type of white blood cell that fight infection by engulfing and digesting foreign invaders, help create a special environment, known as a stem-
cell niche. Macrophages keep stem cells in their premature state, ready to duplicate and differentiate into mature cells when needed. “If cells that initiate cancer also depend on this mechanism, these would be a very good therapeutic target to study, a fact that could be very important in the fight against this disease”, explains Celià-Terrassa. “Learning more about the factors that keep mammary stem cells alive and healthy may provide us with new insights into the development of breast cancer when such regulation goes awry”, says Yibin Kang, a researcher at Princeton University and leader of the project
■
Manca preparació per controlar l’hepatitis viral Adelaida Sarukhan
U
na enquesta a grups de pacients realitzada en 25 països europeus mostra que molts d’aquests no tenen una política integral per eliminar l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública. El 72% dels països tenien estratègies nacionals contra l’hepatitis B (HBV) i només el 52% en tenien per a l’hepatitis C (HCV). Es van detectar deficiències en la coordinació nacional, la sensibilització del públic, la vigilància de la malaltia o el tractament. La recerca, publicada al
Journal of the International AIDS Society, va ser coordinada per l’ISGlobal i liderada per l’Associació Europea de Malats de Fetge. Segons Jeffrey Lazarus, de l’ISGlobal i autor principal, el control de l’hepatitis viral hauria d’incorporar les perspectives de la societat civil, tal com s’ha fet amb la vigilància global del VIH. 18 milions de persones viuen a Europa amb HBV, i 15 milions amb HCV. A causa de la vacunació generalitzada contra l’HBV, aquesta infecció es veu més en els europeus més grans o en els emigrants procedents de països amb elevada prevalença d’HBV. Pel que fa a l’HCV, no hi ha cap vacuna, però si fàrmacs antivirals.
Many European countries are not ready to stop viral hepatitis
A
patient survey implemented in 25 European countries shows that many of them lack a comprehensive policy for eliminating viral hepatitis as a major public health threat. About 72% of the countries were reported to have national Hepatitis B (HBV) strategies and only 52% had these for Hepatitis C (HCV). Shortcomings were detected across a wide range of elements, including national coordination, public awareness, disease surveillance, and treatment.. The Hep-CORE study, published in the Journal of the International AIDS So-
ciety, was coordinated by ISGlobal and led by the European Liver Patients’ Association. According to Jeffrey Lazarus, ISGlobal researcher and lead author, viral hepatitis monitoring should incorporate civil society perspectives, as has been done with global HIV monitoring. In Europe, 18 million people live with chronic HBV and 15 million with HCV. Due to widespread HBV vaccination, this infection is seen more in older Europeans or migrants from countries with a higher HBV prevalence. For HCV there is no vaccine, but new antiviral drugs have made it much easier to cure, although they are costly and have limited availability
■
El paper dual de la cohesina Laia Cendrós
L
a cohesina és un complex de proteïnes essencial per a la viabilitat cel∙lular i està present en les cèl∙lules en dues versions segons que continguin la subunitat SA1 o la SA2. Utilitzant genòmica funcional, científics del CNIO, el CRG i el CNAG-CRG han descobert que mentre SA1 és important per a l’organització 3D del genoma, SA2 intervé en la regulació de l’expressió gènica. «Creiem que SA2 facilita
els contactes genòmics entre els elements reguladors i els gens diana que defineixen la identitat de cada tipus de cèl∙lula, i que l’absència d’aquesta variant en les cèl∙lules tumorals altera la seva identitat. Aquestes cèl∙lules encara tenen l’altra variant de cohesina, la SA1, i per això poden sobreviure», expliquen els autors coliderats per Marc A. Marti-Renom, del CNAG-CRG en l’estudi publicat a Nature Structural and Molecular Biology. Aquests resultats concorden amb el fet que la variant SA2 s’ha detectat en diversos tipus de càncer, com el càncer de bufeta.
The dual role of cohesin
T
he cohesin protein complex, essential for cell viability, is present in the cells in two versions that contain either the SA1 or SA2 subunit. Applying functional genomics, scientists at the CNIO, CRG, and CNAG-CRG have found that while SA1 is important for the 3D organisation of the genome, SA2 is involved in regulating gene expression. “We think that SA2 facilitates genomic contacts between regulatory
elements and the target genes that define the identity of each cell type. We believe that the absence of this cohesin variant in tumour cells alters their identity. Importantly, these cells still have the other cohesin variant, SA1, that allows them to survive”, explain the authors, coled by Marc A. Marti-Renom, at the CNAG-CRG in the study published in Nature Structural and Molecular Biology. This is in agreement with the fact the SA2 variant has been detected in various types of cancer, such as bladder cancer, Ewing’s sarcoma, and acute myeloid leukaemia
■
Ciència
www.prbb.org www.prbb.org | | maig juny de 2018 2011
6 4
CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED
Intel∙ligència artificial: el camp de proves definitiu ambient artificial depèn, sobretot, del coneixement que es té del sistema en qüestió. En conclusió, la relació simbiòtica entre la IA i les biociències ha aportat el camp de proves definitiu per poder resoldre alguns dels misteris de la biologia, a més del marc teòric necessari per ser capaços d'aconseguir una intel∙ligència artificial real.
Maria Ferrer-Bonet
E
Artificial Intelligence: the ultimate playground © Maria Ferrer
n els últims 70 o 80 anys, hem estat intentant emular la nostra intel∙ligència en entitats artificials de tot tipus, la qual cosa ha donat lloc al camp creixent de la intel∙ligència artificial (IA). Tot i que la IA ha aconseguit superar els humans en molts aspectes, encara no està a l’altura del seu nom. En altres paraules, la intel∙ligència artificial, tal com la definim els humans, encara no existeix, com tampoc hi ha consens entre els experts sobre si és possible aconseguir-la. Tanmateix, mentre la IA està captivant la societat amb les seves increïbles aplicacions i el seu ràpid creixement (cotxes autodirigits, nanorobots...), els científics han trobat una nova manera de treure profit dels avenços en aquest camp. La IA s’ha infiltrat en gairebé totes les disciplines i ha tingut un impacte especial en les biociències. La IA ha ofert prou potència i capacitat computacional per abordar la complexitat de la recerca biològica a través de simulacions artificials (el que es coneix com a «vida artificial»). És a dir, s’ha presentat com un camp de proves ideal, un entorn acotat però sense límits on les lleis físiques són adaptables, on
tots els paràmetres són rastrejables, mesurables, emmagatzemables i recuperables. Aquest fet es tradueix en la possibilitat de superar alguns dels reptes més importants de la recerca en biologia. Per exemple, els límits ètics de l'experimentació animal amb medicaments per al càncer i altres malalties, o les dificultats metodològiques d'estudiar sistemes complexos com ara el llenguatge humà, la multicel∙lularitat o la intel∙ligència col∙lectiva. A més, la IA també es beneficia d'aquesta interacció. Al cap i a la fi, la clau per ser capaços de reproduir un sistema natural en un
F
or the last 70 or 80 years, we have been trying to emulate our own intelligence in all kinds of artificial beings. This has given rise to the growing field of Artificial Intelligence (AI). Even though AI now manages to outperform humans in many ways, it still fails to live up to its name. In other words, so far there is no artificial intelligence as defined by human standards. Nor is there agreement among experts as to whether this can be achieved at all. Nevertheless, while AI mesmerises society with its amazing applications and rapid advances (think self-driving cars and nanorobots), scientists have found a whole new way to take advantage of the progress in the field. Having spread to almost all disci-
plines, it has had a special impact on bioscience. In a nutshell, AI offers the biosciences enough computational power and capacity to address the complexity of their research through artificial simulations (known as “artificial life”). In other words, it has presented itself as an ideal testing field where the laws of physics are bendable; an unlimited sandbox where all parameters are traceable, measurable, storable, and recoverable. This fact translates into the possibility of overcoming some of the challenges in bio-related research. For example, the ethical constraints of animal testing in cancer and other diseases; or the methodological difficulties of studying complex systems like human language, multicellularity, or swarm intelligence. In addition, AI also benefits from this interaction. In the end, the key to being able to reproduce a natural system in an artificial environment relies mostly on the knowledge available about that system. In conclusion, the symbiotic relationship of AI and the biosciences has provided scientists with the ultimate experimental playground in which to address some of biology’s unsolved mysteries, as well as the necessary theoretical feedback to potentially achieve some kind of real artificial intelligence
■
RESSENYA / REVIEW
FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO
Guia per a start-ups
Espectre de segregació cromosòmica
addicionals i inversors. Recomano totalment aquesta guia que trobareu al web tbdo.crg.eu a tots els científics que tinguin curiositat i un cert esperit emprenedor. I si en voleu més, podeu registrar-vos al meu curs «Oportunitats de negoci a la ciència i més enllà» del programa Intervals del PRBB o al CRG Bio-Business School.
A la imatge es pot distingir com, durant la segregació, l’ADN es compacta en forma de cromosomes (punts petits), mentre que al final de la divisió cel∙lular els cromosomes es descondensen i l’ADN es troba de nou en forma de cabdell de llana (rosa i blanc).
Guided startup
Reimund Fickert
C
rear un negoci des de l’acadèmia és sempre complex i difícil. No hi ha receptes màgiques per a l’èxit. Cal, doncs, aprendre a adquirir ràpidament el paper d’un emprenedor. Un bon començament és la guia per a start-ups de 60 pàgines que han publicat recentment des del CRG. Podeu introduir-vos al concepte de propietat intel∙lectual (IP) i conèixer la importància de formar un equip complementari. Es presenten la rellevància i els elements d’un pla d’empresa, així com la planificació financera i la manera de trobar possibles inversors. La guia es complementa amb un document molt valuós de fins a 40 pàgines d’apèndixs. Aquí podeu obtenir més informació sobre la política d’IP del CRG i seguir pas a pas el procediment per crear una empresa privada a Espanya. No hi falten alguns enllaços per obtenir més informació, recursos
B
uilding a business from academia is always complex and difficult. There is no magic recipe for success. What is required, is quick learning and a rapid transformation into an entrepreneur. A good start is the 60-page “Inventor’s guide to startups” from the CRG. It introduces you to the concept of intellectual property (IP) and you learn about the importance of setting up a complementary team. The role and elements of a business plan are presented, as is financial planning and how to find potential investors. The guide is complemented by a 40-page appendix, which is also a worthwhile read. Here you can find out more about the CRG’s IP policy and see a step-by-step procedure for setting up a private company in Spain. There are also well-structured links to more information, additional resources, and investors. I fully recommend this guide from tbdo. crg.eu for all scientists who are curious about entrepreneurship. If you would like to learn more, please sign-up for my Intervals course “Business opportunities in science and beyond”, or the CRG Bio Business School
■
Spectrum of chromosome segregation
E
n aquesta imatge creada per Petra Stockinger, del grup de recerca sobre Coordinació de la Citocinesi amb la Segregació Cromosòmica, dirigit per Manuel Mendoza al CRG, podem veure fotografies de la segregació de l’ADN durant la divisió d’una cèl∙lula d’insecte. En cada cicle cel∙lular, el material genètic d’una cèl∙lula, compactat en el nucli es duplica per després repartir-se entre les dues cèl∙lules filles durant la divisió cel∙lular. En aquesta imatge, les diferents etapes de la segregació cromosòmica s’han representat en diferents colors: des de l’alineació inicial de tots els parells de cromosomes enmig de la cèl∙lula (blau fosc) fins al punt en què les dues còpies de cada conjunt de cromosomes es troben en costats oposats de la cèl∙lula (blanc).
I
n this image created by Petra Stockinger, from the Coordination of Cytokinesis with Chromosome Segregation research group led by Manuel Mendoza at the CRG, we can see snapshots of DNA segregation in a dividing insect cell. During cell division, the genetic material of a cell, compacted in the nucleus, is duplicated and then divided between the two daughter cells. In this image, the different stages of chromosome segregation have been depicted in different colours; from the initial alignment of all chromosome pairs in the middle of the cell (dark blue), to the point when the two copies of each set of chromosomes are on opposite sides of the cell (white). The image shows how, during segregation, the DNA is compacted in the form of chromosomes (little dots), while at the end of cell division the chromosomes decondense and the DNA is once again found in a loose form (pink and white)
■
7 7
Diversitat
maig juny de de 2011 2018 | | www.prbb.org www.prbb.org
DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE
RETRAT / PORTRAIT
El Parc de la Ciutadella, laboratori durant un cap de setmana El proper 9 i 10 de juny se celebra al Parc de la Ciutadella la XII Festival de la Ciència, un esdeveniment per a tota la família on petits i grans podran apropar-se a la recerca i la innovació de la ciutat a través de més de 230 activitats organitzades pels investigadors mateixos. Com no podia ser d’una altra manera, els centres del PRBB hi participen. Us expliquem a qui hi trobareu i què podreu fer amb nosaltres.
Parc de la Ciutadella, a laboratory for a weekend June 9th and 10th will see the 12th Science Festival held in Parc de la Ciutadella. It is an event for the whole family, where children and adults can get up close to the city’s research and innovation through more than 230 activities organised by the researchers themselves. Of course, the PRBB centres are taking part. Here’s who you will find there and what you can do with us.
Diana Escobar (responsable del programa Barcelona Ciència de l’ICUB) «Un any més se celebra el Festival de la Ciència de Barcelona, i ja en són 12 les edicions d’aquesta proposta ciutadana oberta a tothom que ofereix, al llarg d’un cap de setmana, 230 activitats de formats tan diversos com ara tallers, demostracions, xerrades, debats, itineraris, espectacles i instal∙lacions. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, i gràcies a la participació de més de 150 institucions, centres de recerca, universitats, entitats i professionals de la divulgació, el Festival representa una magnífica oportunitat per acostar a la societat la recerca que es fa a la ciutat.» “Once again, we’re holding the Barcelona Science Festival. This is the 12th edition of this public proposal open to everyone and which offers, over a single weekend, 230 activities, in formats as diverse as workshops, demonstrations, talks, debates, itineraries, shows, and installations. Organised by the Institute of Culture of Barcelona, and thanks to the participation of more than 150 institutes, research centres, universities, other organisations, and dissemination professionals, the Festival represents a great opportunity for exposing society to the research carried out in the city.”
Raül Toran (ISGlobal) «Les science shops permeten establir un contacte directe entre ciència i societat civil i aportar idees per orientar les línies de recerca a necessitats reals així com per a la presa de decisions polítiques. A través dels seus contactes locals, nacionals i internacionals, les science shops ofereixen una funció d’antena per a les demandes (actuals i futures) de la societat sobre la ciència. D’aquesta manera, la ciència s’obre a la participació de la ciutadania i els grups d’interès. Al Festival de la ciència, el projecte InSPIRES, que té com a objectiu avaluar els models de les science shops, tindrà un paper fonamental en la Carpa de la Ciència Ciutadana. Durant dos dies recollirem demandes ciutadanes entre els participants a les activitats d’11 projectes de ciència ciutadana que es realitzen a Barcelona.» “Science Shops allow you to establish direct contact between science and civil society and contribute ideas to guide research towards real needs, in addition to political decision-making. Through their local, na-
tional and international contacts, Science Shops work like an antenna for the (current and future) demands of society on science. In this way, science is open to the participation of the general public and interest groups. At the Science Festival, the project InSPIRES, aimed at evaluating the Science Shops models, will play a key role in the Citizen Science Tent. For two days we will collect citizen demands from the people who take part in 11 citizen science projects that are being carried out in Barcelona.”
Carolina Lorente (DCEXS-UPF) «Des del DCEXS-UPF participarem al Festival de la Ciència amb un taller i un debat sobre l’eterna joventut. Creiem que és essencial que la societat formi part del procés de recerca des del principi, i això implica tenir en compte les seves opinions sobre un tema tan directament rellevant com és l’envelliment. Amb el vídeo que passarem volem mostrar un escenari de futur que convida a la reflexió sobre el camí al qual ens pot portar la recerca en envelliment. Això juntament amb el debat que moderaré i en el qual el públic podrà interactuar directament amb experts com ara Paco Muñoz (envelliment), Marc Güell (biologia sintètica) i Gema Revuelta (comunicació social de la ciència), pot ser un bon punt de partida per conèixer les opinions i preocupacions del públic.» “The DCEXS-UPF will participate in the Science Festival with a workshop and debate on eternal youth. We believe it is essential for society to be part of the research process from the beginning. This implies taking into account the public’s views on topics that are as directly relevant as ageing is. We are going to screen a video where we want to show a future scenario that invites us to reflect about where research into ageing can takes us. This, together with the debate I will moderate, where the public can interact directly with experts like Paco Muñoz (ageing), Marc Güell (synthetic biology), and Gema Revuelta (public engagement), should be a good starting point for getting to know people’s opinions and concerns.”
Marta Solis (CRG) «El diàleg; sobre aquesta dinàmica d’intercanvi es fomenten les activitats que organitza aquest any el CRG a la manera d’una via de dos sentits en la qual ciència i societat s’enriqueixen l’una a l’altra. Un circuit d’investigadors que presenten la seva recerca
de manera visual, creativa i quotidiana; un joc de taula cocreat per la societat que exposa els resultats principals del projecte de ciència ciutadana “Saca La Lengua”; una microxerrada sobre el genoma en 3D i un debat sobre teràpia gènica i edició genètica permetran aquesta lliure circulació de coneixement, idees i mirades a l’horitzó.» “Dialogue. This year, the CRG is organising lots of different activities that use this exchange dynamic, as a two-way process in which science and society can enrich each other. A circuit of researchers who present their work in a visual, creative and everyday way; a board game co-created by society that sets out the main results of the citizen science project ’Saca La Lengua’ (Stick out your tongue); a little chat on the genome in 3D; and a debate on gene therapy and genetic editing will facilitate this free circulation of knowledge, ideas, and glances at the future.”
■
María Bogaerts i Vivien Horvath (IBE: CSIC-UPF) «Des de l’IBE serem presents en el Festival de la Ciència el dissabte dia 9 d’11 a 12.30 h, amb la instal∙lació “Melanogaster Catch The Fly! Elements mòbils, Mutacions, Bioinformàtica i Minions”, organitzada pel nostre grup de Genòmica Funcional i Evolutiva de l’IBE i per la plataforma La Ciència al Teu Món. El públic aprendrà sobre genòmica de l’adaptació i coneixerà les tècniques de seqüenciació genòmica d’última generació. Els visitants es transformaran, també, en mosques de la fruita Drosophila melanogaster, usades com a organismes model en genètica. En un entorn virtual i a cops d’atzar, expressaran mutacions que els permetran adaptar-se o no a diverses condicions ambientals i, per tant, sobreviure-hi o desaparèixer.» “The IBE will be present at the Science Festival on Saturday, from 11 am to 12.30 pm, with the installation ’Melanogaster Catch The Fly! Moving parts, Mutations, Bioinformatics, and Minions’, organised by our group at IBE on Functional and Evolutionary Genomics and the La Ciència al Teu Món platform. The public will learn about the genomics of adaptation and find out about latestgeneration genome sequencing techniques. Visitors will also be transformed into fruit flies, Drosophila melanogaster, which are used as model genetic organisms. In a virtual environment, they will randomly express mutations that will allow them to adapt, or not, to different environmental conditions and, therefore, to survive or disappear.”
■
Anna Almor Andreu Barcelona, 4 d’agost del 1987 Tècnic de suport dels Laboratoris de pràctiques de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida (FCSV) de la UPF Què és el que t’agrada més de la teva feina? Formar part del projecte educatiu de la UPF i fer-ho amb els altres col∙lectius: PDI, PAS i estudiants. A més, la diversitat de tasques fa que, tot sovint, un dia tranquil acabi sent una aventura! Quins són els teus hobbies? Vòlei, vòlei, vòlei i més vòlei! El torneig del PRBB em va donar la oportunitat de descobrir aquest esport, no gaire popular, que em va robar el cor mica en mica. A més de fer esport, afavoreix el treball en equip, la comunicació, el respecte cap a l’adversari i, òbviament, cap al teu equip. Que t’agradaria fer si no fessis això? Organitzar esdeveniments. Com es deia a una sèrie dels anys vuitanta: «Me encanta que los planes salgan bien». Suposo que aquest anhel el supleixo sent membre de LaORG. On has treballat abans de venir aquí? De repartidora de diaris gratuïts, d’auxiliar administrativa, de cambrera, fent enquestes..., I de cada una d’aquestes feines m’he endut valuoses experiències professionals i personals. Quin és el teu millor defecte? La sinceritat, i de vegades, en excés; però prefereixo ser sincera que no pas hipòcrita. Tot es pot dir, si es diu bé. What do you like most about your work? Being part of the UPF’s educational project and doing this together with the other groups: PDI, PAS and students. In addition, the diversity of tasks means that quite often a quiet day ends up being an adventure! What are your hobbies? Volleyball, volleyball, and more volleyball! The PRBB tournament has given me the opportunity to discover this not so popular sport, and it has stolen my heart bit-by-bit. As well as the benefits of doing sport, it builds teamwork skills, communication, respect towards your opponent and, obviously, towards your team. What would you like to be doing if you weren’t doing this? Organising events. Like they said in a famous series from the 80s: “I love it when a plan comes together!”. I suppose I compensate for this desire by being a member of LaORG. Where did you work before you came here? I distributed free newspapers, was an administrative assistant, waitress, did sociopolitical surveys... a little a bit of everything, but I’ve had many valuable personal and professional experiences in each of these jobs. What is your worst defect? Sincerity, sometimes to excess. But I prefer to be sincere than hypocritical. You can say anything as long as you say it carefully
■
Edifici
www.prbb.org | juny de 2018
NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS
© Pep Herrero
De la ciència a la música
Maruxa Martínez-Campos
From science to music
E
n May, the park's musicians and singers showed off their talents beyond the walls of the PRBB. On Saturday, May 13th, the PRBB orchestra took part in the show "Gosar Poder", as part of the 2018 Barcelona Poetry festival, held in the market square in Barceloneta. Along with two young poets, Blanca Llum Vidal and Guim Valls, the Riborquestra — a kid's orchestra from the Raval district — and the “Barrios en dansa” initiative, where non-professionals from different neighbourhoods in Barcelona create a dance show directed by the choreographer Álvaro de la Peña, the PRBB staff swapped science for music, poetry and dance. In addition, on May 10th, the PRBB choir were involved in the moving ceremony held to bid farewell and thanks to the fifty PSMAR workers who retired in 2017, including Antonia Domingo from the IMIM. The choir closed the event with a medley of hits from the best-known Broadway and West End musicals, as well as numbers from Mar i Cel
l passat mes de maig, els músics i cantants del Parc van fer gala de les seves dots més enllà de les parets del PRBB. El dissabte 13 de maig l'orquestra del PRBB va participar en l'espectacle «Gosar poder», dins el festival Barcelona Poesia 2018, a la plaça del Mercat de la Barceloneta. Juntament amb dos joves poetes, Blanca Llum Vidal i Guim Valls, la Riborquestra —una orquestra de nens del Raval— i la iniciativa «Barris en dansa» —amb la qual persones no professionals de diferents barris de Barcelona creen un espectacle de dansa dirigits pel coreògraf Álvaro de la Peña—, el personal del PRBB va canviar la ciència per la música, la poesia i la dansa. D’altra banda, la coral del PRBB va participar el 10 de maig en l’emotiu acte de comiat i agraïment de la cinquantena de treballadors i treballadores del PSMAR jubilats durant l’any 2017, incloent Antonia Domingo, de l'IMIM. La coral va tancar l’acte amb un repertori farcit de referències als musicals més coneguts de Broadway i el West End, així com al de Mar i Cel.
Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Editora: Maruxa Martínez-Campos Ajudant de redacció i edició: Carlos Sierra Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Mari Carmen Cebrián (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Pau Rubio (ISGlobal) Àngels Codina Relat (IBE:CSIC-UPF) Carla Manzanas (EMBL) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL Barcelona) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009
8
I
■
AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer
12 de juny: Xerrada "El por qué del pacto social por la ciencia", de Amaya Moro Martín (AEAC). A l'auditori del PRBB a les 12 h. Acte obert. 13 de juny: Presentació Informe Quiral. A les 19:00 h a la sala Marie Curie. Més informació: http://bit.ly/2kDnk7A 14-15 de juny: Seminari «Ciencia para los pacientes» al CaixaForum. Més informació i inscripcions: https: //www.isglobal.org/registration-form 19 de juny: “Explaining your research to anyone”, an Intervals course by Eric May. From 9:30 h. Registration is essential. Intervals.prbb.org 19 de juny: Jornada UPF Entrepreneurs. De 11 a 13:30 h a la sala Marie Curie. Oberta a tothom. Més informació: http://bit.ly/2JmHsbO 20-21 de juny: “Negotiating with confidence, inside or outside science”, an Intervals course by Eric May. More information: Intervals.prbb.org 15 de juliol: Registration deadline for “Foldx in Silico Protein Engineering: From Modeling to Docking”, which will take place on October 16-19, at the CRG. www.crg.eu/events Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org
vien d’explicar la seva recerca en només 4 minuts, va tenir lloc el 25 d’abril. Sánchez Arroyo representarà a la UPF a la competició catalana el proper mes de juny.
Mara Dierssen, del CRG, guardonada amb el premi «Optimistas Comprometidos». Aquests premis, organitzats per la revista global www.anochetuveunsueno. com, reconeixen la tasca de persones i iniciatives que treballen per a una societat millor. En aquesta quarta convocatòria, Dierssen va ser guardonada per la seva recerca sobre la síndrome de Down i el seu compromís amb l’equilibri de gènere en ciència. CRG researcher Mara Dierssen awarded the IV Optimistas Comprometidos Prize: These awards, organised by the international magazine Anoche tuve un sueño, recognise people and initiatives working for a better society. Dierssen was honoured for her research into Down’s syndrome and her commitment to gender balance in science. Alicia Sánchez Arroyo i Konstantina Mitsi, estudiants de doctorat de l’IBE, obtenen el 1r i 2n premi al campionat Rin4’. Sánchez Arroyo i Mitsi van aconseguir els dos primers llocs d’aquest concurs organitzat per la UPF. La final del campionat Rin4’, en què els estudiants de doctorat ha-
Alicia Sánchez Arroyo and Konstantina Mitsi, IBE PhD students, get 1st and 2nd prize at the Rin4’ championship. Sánchez Arroyo and Mitsi took the top two positions in this competition organised by the UPF. The final of the Rin4’ championship, in which PhD students explain their research in only 4 minutes, took place on April 25th. Sánchez Arroyo will represent the UPF in the Catalan competition next June. Investigadors de la UPF i l'IBE participen al Pint of Science, el festival que porta la ciència als bars. Marc Güell, Jaume Bertranpetit, i l’equip d’estudiants iGEM van participar al festival de divulgació científica Pint of Science el 14 de maig. Güell va parlar de les tecnologies d'edició del genomai les noves teràpies que estan facilitant; Bertranpetit de la genètica per entendre l’evolució; i els iGEM del projecte que presenten a la competició internacional de biologia sintètica. UPF and IBE researchers participate in Pint of Science, a festival that brings science to bars. Marc Güell, Jaume Bertranpetit, and the iGEM team of undergraduate students, took part in the science outreach festival Pint of Science, on May 14th. Güell talked about genome editing technologies, which are enablingd new therapies; Bertranpetit about the use of genetics to understand evolution; and the iGEM group about their project for the international synthetic biology competition
■
LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org
Foto de Javier Quilez Oriete (CRG) / Photo by Javier Quilez Oriete (CRG)
Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio