Història:
Ús i funció:
família Bach de Collsacabra, igual que els seus cortals.
CORTAL CUA PONTARRONS
El 1945, segons el document de la Guàrdia Civil, el propietari del cortal era Joaquim Pella i Forja i els masovers eren el matrimoni Ricard Túries i Casadevall i Neus Corominas Sudrià.
Cortal. Agricultura i ramaderia. En l’actualitat és el punt d’informació i d’administració del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
En el mapa de la Canònica de 1748 apareix com a cortal Boris i en el Cadastre de 1823 com a cortalet del senyor Perpinyà.
Castelló d’Empúries Latitud: 42.236940, Longitud: 3.068813
Estat de conservació:
En algun moment, la família Túries compra el cortal i avui en dia encara en són els propietaris. Ricard Túries es va casar dues vegades: la primera vegada amb Neus Corominas Sudrià (?) o una tal Montserrat (?) i la segona, amb Maria, amb la qual va tenir quatre fills: Benet, Pepito, Remei i Constanci. Benet Túries va heretar el mas, però va marxar a viure a Albons amb la seva esposa, Ramona Garriga de can Peret de la Gallinera.
Bo. Està restaurat com a punt d’informació i d’administració del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Ja al segle XX, en el mapa parroquial de 1919, l’anomenen Cortalet. En aquest moment, el cortal ja era propietat de la família Bach de Collsacabra, que també eren propietaris de la Gallinera i de can Peret de la Gallinera, a més de la casa Perpinyà de la plaça de les Cols de Castelló d’Empúries.
Als anys vuitanta arrenden el cortal a la família Carbonell de Vilanova de la Muga. Francisco de Frutos Ayuso va ser mosso del cortal als anys quaranta. Avui en dia, la propietària és Maria Rosa Túries Garriga, la filla d’en Benet Túries.
Descripció: No està edificat en la manera clàssica, ja que està orientat a migjorn. Hom creu que la part més primitiva d’aquest cortal va ser una borda ramadera. La jaça és d’època medieval i està aïllada de la casa, amb tres fileres d’arcades sostingudes per contraforts. Al segle XIV hi havia una jaça més antiga. La casa dels cortalers és del XVII i se situa a la part de ponent de la jaça, ampliada més tard en forma de borda (casa aïllada, senzilla, de planta quadrangular quadrada o allargada, dos cossos separats a baix per una paret, arcs o un pilar que continuen al primer pis i sostenen la teulada sempre a dos vessants). El pis té porta i escala a fora i batiport a baix per a l’estabulació de l’eugassada. Posteriorment s’hi han afegit altres construccions pròpies d’un mas com ara graners i pallers. També hi havia un corral. Aquest cortal no disposava d’una extensió gaire gran de terres de conreu, però tenia bones closes on pasturaven vaques dedicades a la cria de vedells.
Gràcies a una fotografia cedida per Miquel Teixidor Fa, datada del 15 d’agost de 1922, sabem que els masovers eren Joaquim Julià Salleras i Carme Tibau Pellicer i els seus fills Salvi, Antònia, Joan i Maria Julià Tibau. A través d’un document elaborat per la Guàrdia Civil l’any 1945, corroborem que al cortal vivia Joan Julià Tibau de Castelló d’Empúries amb la seva esposa, Serafina Torrent Puigblanch i els seus tres fills: Joaquim, Florenci i Maria Lluïsa Julià Torrent. Tenien un pastor del Port de la Selva, Baldiri Parella Paltre, i un mosso d’Almeria, José Cañadas Rendon. La mare d’en Joan, Carme Tibau Pellicer, també vivia al mas. L’any 1973, els propietaris es van vendre el cortal a la Societat Port Llevant. Els masovers, la família Julià, va ser indemnitzada i se’n van anar a viure a Fortià.
Història: El primer esment d’aquest cortal el trobem l’any 1408, quan Bernat Castelló n’és el propietari. Foto: Josep Espigulé
CORTALET Castelló d’Empúries Latitud: 42.224614, Longitud: 3.092779 Cronologia: 1408. Primer esment documental del cortal.
110
1384. Primer esment documental del cortal. Ús i funció: Cortal. Agricultura i ramaderia. Avui en dia, el cortal està deshabitat, però es continuen treballant les terres. Estat de conservació: Regular. El cortal està deshabitat des de l’any 1991.
Descripció: El cortal es composa per dos edificis: l’habitatge i el paller. La casa té planta baixa i pis, i a l’entrada principal hi ha una llinda amb la inscripció 1770. La planta baixa consta de celler, graner, rentador i corts, mentre que al primer pis hi havia quatre o cinc habitacions. Les úniques inversions que es van fer al cortal va ser cimentar les quadres i fer-hi un bany. Abans de la Guerra Civil ja tenien un motor per fer electricitat amb corrent continu de 32 volts i el 1962 arriba l’electricitat. L’aigua la rebien d’un pou i tenien unes canalitzacions que la portaven fins al cortal. Pel que fa les terres, consta de 40 hectàrees de terra de secà, regadiu i closa. Són finques escampades amb un nucli central compacte al voltant de la casa de 80-90 vessanes més closes. L’activitat ramadera d’aquest cortal es concentrava en les vaques de llet. En tenien entre 20 i 30 i estaven estabulades. Servien per fer llet, però també per vendre’n la carn. La llet que els sobrava la venien a la Central de Castelló (entre 25 i 40 litres diaris). També criaven vedells, bestiar petit i aviram.
Un segle i mig més tard, el 1570, pertany a Pere Burgès i quatre anys més tard, el 1574, a Pere Berenguer. L’any 1678, sabem que el propietari era Joan Baptista Perpinyà de Girona. La seva família tenia la casa pairal a la plaça de les Cols de Castelló d’Empúries. Aquesta casa conserva un anagrama a la porta amb la inscripció Perpinyà. Més tard, la casa passa a ser propietat de la
Cronologia:
Foto: Ecomuseu-Farinera. 2010
De totes maneres, can Cua Pontarrons era conegut pels seus cavalls sementals, ja que havien guanyat concursos de bestiar i servien per fer criar les eugues dels altres ma-
111