__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT

5

Blat, farina i paisatge

Amb el suport de:

Amb el suport i la col·laboració de:

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

FARINERA DE CASTELLO D’EMPURIES MUSEU DE LA CIENCIA I DE LA TECNICA DE CATALUNYA


Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Cuixart, Marta Blat, farina i paisatge. – (Col·lecció biodiversitat i tecnodiversitat ; 5) Bibliografia ISBN 978-84-393-7768-9 I. Font, Esther II. Gilabert, Carme III. Farinera de Castelló d’Empúries IV. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge V. Títol VI. Col·lecció: Col·lecció biodiversitat i tecnodiversitat ; 5 1. Blat com a aliment 2. Farines – Indústria i comerç 3. Agricultura sostenible 664.7

© Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Coordinació: Esther Font Guiteras © Textos: Marta Cuixart, Esther Font i Carme Gilabert © Dibuixos: Jordi Ballonga, Agnès Perelló i Víctor Navarro © Fotografies: Autors Revisió tècnica: Puiggraciós Villaronga Sánchez (Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya) Grafisme i maquetació: Víctor Navarro Barba Fotolits: Colornet Impressió: Conmar Color DL: B-34.508-2008 ISBN: 978-84-393-7768-9


Sumari

Presentació

4

1. EL PAPER DEL BLAT EN L’ECOLOGIA HUMANA La revolució agrícola La domesticació del blat Composició del gra de blat i qualitat flequera Importància del blat en l’alimentació humana

6 7 9 10 13

2. L’ENERGIA TRANSFORMADORA: DEL BLAT A LA FARINA La mòlta del gra al llarg de la història La mòlta a la farinera de Castelló d’Empúries

14 15 18

3. EL PAISATGE AGRARI Evolució del paisatge agrari a Catalunya L’agricultura catalana, avui L’ecomuseu i els seus protagonistes L’Ecomuseu-Farinera i el seu entorn

20 21 23 25 25

4. EL MODEL DE PRODUCCIÓ I CONSUM D’ALIMENTS: UN PROBLEMA A ESCALA MUNDIAL L’ocupació del sòl La intensificació de l’agricultura La degradació dels sòls El transport dels productes alimentaris i la globalització del mercat Els desequilibris alimentaris

28 29 30 31 32 33

5. PER UNA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS MÉS SOSTENIBLE La defensa de la sobirania alimentària L’agricultura ecològica La producció integrada Preservació de varietats locals Bones pràctiques en l’ús de l’aigua Bones pràctiques sobre el nitrogen Bones pràctiques en l’ús de l’energia

34 35 36 37 38 39 40 41

6. I TU, QUÈ HI POTS FER?

42

7. TALLERS I RUTES ALS VOLTANTS DE LA FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

46

Annex: més sobre els agrocombustibles

50

Glossari

52

Bibliografia

55

3


Presentació

“Roda bé molí tant de nit com de dia roda bé molí que jo pugui dormir” (Joc-cançó infantil)

T

eniu a les vostres mans el cinquè monogràfic de la col·lecció Biodiversitat i Tecnodiversitat impulsada des del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya per donar a conèixer la problemàtica ambiental lligada als diferents sistemes productius que s’expliquen en cadascun dels museus integrants. Aquesta col·lecció es fa en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquest quadern, en particular, ha estat finançat per la Caixa de Girona i introdueix la problemàtica ambiental i social dels models actuals de consum alimentari com els monocultius, els cultius transgènics, l’agricultura ecològica, el transport de productes alimentaris i les despeses energètiques que se’n deriven.

PEP BOTEY

El blat és el cereal més important en l’agricultura mundial. Des del seu descobriment a la prehistòria ha condicionat i ha acompanyat l’ésser humà en la seva evolució des de la revolució agrícola del neolític fins a l’actualitat. La domesticació del blat i els altres cereals ha condicionat canvis culturals, creixement demogràfic i canvis en el paisatge. Pot destinar-se al consum humà, animal, com a llavor per sembra i, cada vegada més, en usos industrials i com a matèria primera per a fabricar biocarburants.

Rec del Molí

4

En aquest quadern es pretén donar a conèixer el paper del blat en l’ecologia i la cultura humanes, els usos actuals del paisatge agrari i les problemàtiques socioambientals del model de consum alimentari. Tot això lligat a la Farinera de Castellò d’Empúries, que ens permet comprendre el procés tecnològic de la mòlta del gra i observar un dels paisatges més significatius de la geografia catalana, la zona humida de la plana de


PRESENTACIÓ

l’Empordà, i analitzar el canvi d’usos del paisatge i la necessitat de protecció d’aquests espais de gran interès ecològic per la seva diversitat i especificitat. L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries té com a objecte d’estudi la interacció entre l’home i el territori. És a dir, de quina manera les característiques del territori han condicionat unes formes de vida determinades i com l’acció de l’home sobre aquest territori en configura el paisatge. A la Farinera s’explica com és el procés industrial de la mòlta del gra i la seva evolució tecnològica, on l’aprofitament de l’aigua com a font d’energia n’és un element clau. Esperem que la informació i les reflexions que conté el quadern serveixin per a comprendre millor les relacions entre les activitats humanes i el territori i ajudin a adoptar actituds responsables amb l’entorn. Carme Gilabert i Valldeperez Directora de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries

PEP BOTEY

Sala dels Plansichters, 2n pis de la Farinera.

5


1 EL PAPER DEL BLAT EN L’ECOLOGIA HUMANA


EL PAPER DEL BLAT EN L’ECOLOGIA HUMANA

La revolució agrícola

A La Plana de l’Empordà

ctualment vivim a la Terra més de 6.000 milions de persones. No hi ha cap gran mamífer que sigui tan abundant com nosaltres. Però aquesta gran població humana és molt recent. La humanitat cultural (l’Homo sapiens i els seus antecessors) va aparèixer fa més d’un milió d’anys, i el 99 % d’aquest temps va estar formada per petits grups dispersos en el territori. Aquests antics pobladors es dedicaven a la caça i a la recol·lecció de plantes silvestres, i per això no podien ser tants com som ara: cada família necessitava disposar de 1.000 hectàrees de terreny per obtenir aliment suficient per viure. Fa uns 10.000 anys, la població mundial estava estabilitzada en 5 milions de persones. Si en un indret hi havia una època d’abundància, la població podia augmentar, però quan arribava una temporada d’escassetat, molts individus morien i la població es tornava a reduir. És el que s’anomena creixement limitat pels recursos, i és comú a tots els éssers vius. Aleshores, fa uns 10.000 anys, els humans van descobrir una manera de treure més suc de la terra: l’agricultura. El pas de poble recol·lector a poble agricultor no va ser brusc. En l’actualitat segueixen existint pobles recol·lectors, i molts d’ells afavoreixen de manera més o menys activa el creixement de les seves plantes preferides a prop del lloc on viuen. Però el fet és que una família agricultora d’aquella època en tenia prou amb 10 hectàrees de camps de conreu per viure, cent vegades menys que el que necessitaven els caçadors-recol·lectors. Hi ha indicis de que l’agricultura es va originar de manera independent i gairebé simultània en diverses regions del planeta: a Mesopotàmia (a la regió entre els rius Tigris i Eufrates), a l’Alt Egipte (als marges del riu Nil), al Pakistan, a la Xina, a Mèxic i al Perú. No se sap el perquè d’aquest fenomen, però una de les hipòtesis és que va ser la mateixa

PEP BOTEY

Localització de les primeres poblacions agrícoles de la Terra

7

1


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

pressió de la població en creixement que va forçar els humans a canviar la seva manera de viure. A Catalunya, l’agricultura va arribar fa uns 8.000 anys, propagada des de l’Orient Mitjà i començant per la zona costanera. La transformació dels pobles caçadors-recol·lectors en pobles agricultors es coneix com a revolució agrícola. El blat i altres cereals van tenir un paper essencial en aquesta revolució. Tots els cereals són fruits molt secs, la qual cosa permet conservar-los llargament sense que es facin malbé. Els pobles agricultors conreaven cereals per cobrir les necessitats de tot l’any i els Els principals cereals i el seu origen geogràfic emmagatzemaven, de manera que no havien de desplaçar-se per cercar aliment. Els grups Nom en català Nom científic Origen del conreu humans van passar de nòmades a sedentaris, van créixer i es van fer més complexos; les Blat o forment Triticum aestivium Orient Mitjà persones van canviar les seves activitats, va (i altres espècies del mateix gènere) sorgir l’escriptura... En poc temps van començar a desenvolupar-se les ciutats, i la Arròs Oryza sativa Xina població humana va anar augmentant fins arribar a 500 milions. El paisatge també va Blat de moro, Zea mays Mèxic modificar-se radicalment. moresc, panís, milloc o dacsa

8

Civada

Avena sativa

Sud-est asiàtic

Ordi

Hordeum vulgare (i altres espècies del mateix gènere)

Orient Mitjà

Sègol

Secale cereale

Orient Mitjà

Mill

Panicum miliaceum

Índia

L’emmagatzematge del gra era crucial per garantir la forma de vida als poblats ibers.


EL PAPER DEL BLAT EN L’ECOLOGIA HUMANA

La domesticació del blat

L

a domesticació del blat va començar als inicis de la revolució agrícola a Mesopotàmia. Igual que la de les altres plantes de conreu, la domesticació es produí per selecció artificial. El primer blat conreat era idèntic al blat silvestre. Després de cada collita, els pagesos conservaven una part dels grans de blat que preferien. Van seleccionar els grans que eren retinguts per la planta i no queien abans de la collita, els de mida més gran i els més fàcils de batre. En el moment de la sembra plantaven aquests grans, perquè havien detectat que una part de les plantes filles mantenien les virtuts de la planta mare. Després de la recol·lecció repetien el procés. Sense conèixer-ne el fonament científic, els pagesos estaven seleccionant grans de blat que tenien diferències genètiques comparades amb el blat silvestre. Aquestes diferències s’anomenen mutacions, i es transmeten a les següents generacions. Any rere any i segle rere segle, els pagesos van anar seleccionant els grans de blat que acumulaven les mutacions que els interessaven, de manera que la planta conreada cada vegada es diferenciava més de la planta silvestre. El blat domèstic actual ja no pot sobreviure a la natura, perquè el gra no es desprèn de la planta i no pot germinar.

Blat silvestre El gra és petit i es desprèn de la planta quan madura.

Blat tou o xeixa El gra és més gran que el del blat silvestre i es manté unit a l’espiga fins a la collita. És molt semblant al blat que es conreava a l’època de l’Imperi romà.

Blat dur El gra també és gran i es distribueix molt densament a l’espiga. S’utilitza per fabricar pasta alimentària.

El blat a la cultura mediterrània El blat és un dels aliments sagrats de la cultura mediterrània. El mot cereal prové del nom Ceres, deessa romana de l’agricultura i el pa. A la religió cristiana, el pa és un element primordial en el ritual de la missa. La llengua catalana té nombroses expressions relacionades amb el blat, la palla, la mòlta, la farina i el pa: No diguis blat fins que no sigui al sac, i encara ben lligat. Separar el gra de la palla. Ser més difícil de trobar que una agulla en un paller. Fer de pal de paller. Dormir a la palla. No pesar una palla. Un foc de palla. Home de palla. El moliner porta aigua al seu molí. De moliner mudaràs que de lladre no podràs. Per Sant Martí ni mola ni molí (festa dels moliners). Fer la farina blana. Tenir pa a l’ull. Saber quin pa s’hi dóna. Ser un tros de pa. Guanyar-se el pa. No tenir un pa a la post. Prendre el pa a algú. Treure’s el pa de la boca per algú. Malaguanyat el pa que menja! De quin pa fa rosegons! Ésser el pa de cada dia. Ésser pa i mel. Tenir una cara de pa de ral.

És una varietat de blat obtinguda modernament i no va arribar a Espanya fins l’any 1950, importat d’Itàlia.

9

1


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

Composició del gra de blat i qualitat flequera Endosperma o ametlla farinosa Cobertes protectores

E

l blat és una planta de la família de les gramínies. El gra és el seu fruit, i està format per:

• L’embrió o germen de blat. És la part del gra que germina per donar lloc a una nova planta. Quan es processa el gra per fabricar farina, s’extreu el germen, perquè conté olis que malmetrien la farina en poc temps. • L’endosperma o ametlla farinosa. És la part del gra que s’utilitza per obtenir farina. Conté aproximadament un 70 % de midó, un 15 % d’aigua, un 12 % de proteïnes, un 1,7 % de greixos i petites quantitats de sals minerals. La fracció de proteïnes de la farina és considerable, però és insuficient com a font de proteïnes a la dieta, perquè hi manca un aminoàcid essencial: la lisina. • Les cobertes protectores. Provenen de la paret de l’ovari de la flor del blat i estan adherides a la part externa de l’endosperma. Contenen una gran quantitat de fibra de cel·lulosa. En el procés d’obtenció de la farina proporcionen els segons, els segonets i les quartes. S’utilitzen en l’elaboració de pinsos animals i en les farines integrals. El germen de blat i les cobertes protectores contenen la major part de les vitamines del blat. Per altra banda, tot i que la fibra de cel·lulosa no es pot pair, és molt important en la dieta, perquè facilita el trànsit intestinal i redueix les malalties del sistema digestiu. Per això cada vegada es fabriquen més productes de blat integral, sense separar les cobertes protectores ni el germen.

Embrió o germen de blat

Segons la varietat, el blat se sembra a l’hivern o a la primavera. La recol·lecció es realitza a finals de la primavera o a principis d’estiu. A Europa se’n conreen principalment dues espècies: el blat tou o xeixa (Triticum aestivum) i el blat dur (Triticum durum). El blat tou s’utilitza per panificar. Amb el blat dur es fabrica la pasta alimentària, perquè l’ametlla farinosa conté menys grànuls de midó, de manera que les proteïnes formen una matriu més consistent i la pasta es manté més ferma quan es fa bullir. En menor mesura, també es conrea Triticum compactum, que és el que s’empra per fer galetes. Depenent de la varietat i de la climatologia, els components del blat presenten característiques diferents, que en definiran la seva qualitat flequera. Caldrà conèixer-les a l’hora de decidir quina barreja de blats es farà i en quina proporció per tal d’obtenir una farina equilibrada

10


EL PAPER DEL BLAT EN L’ECOLOGIA HUMANA

destinada a l’elaboració d’un producte o un altre, com ara pa, pastisseria, brioixos, pizzes, etc. La quantitat i qualitat de les proteïnes que es troben a l’ametlla farinosa del gra de blat, a més del seu valor alimentari, determinaran en bona mesura les propietats de la pasta. Al voltant del 85 % de les proteïnes de la farina són insolubles a l’aigua. Això fa que, quan es barreja farina amb aigua, formi el gluten, una substància de consistència gomosa. El gluten és el responsable de retenir el gas carbònic durant la fermentació de la massa de pa i que la massa augmenti de volum. En ser elàstic, permet que les bombolles de gas de la fermentació inflin la pasta sense trencar-la. Durant la cocció, reté

PEP BOTEY

Cada varietat de blat té una composició diferent i per tant unes propietats diferents, que en determinen la seva qualitat flequera.

11

1


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

també el vapor d’aigua, la qual cosa permet el bon desenvolupament del pa i dóna un resultat esponjós i lleuger. Un altre component, el midó, és també important en el procés de panificació, ja que proporciona el sucre necessari al llevat per a la fermentació de la pasta. Durant la cocció, en arribar a certa temperatura, les molècules de midó es trenquen en cadenes més curtes que absorbeixen aigua i la molla passa de pastosa a sòlida. El comportament de la farina en el moment de ser pastada és determinat per tres factors importants: – La força. És la capacitat de la farina de mantenir voluminós i consistent el producte final. – La tenacitat. Mostra la resistència de la pasta a ser deformada. Expressa també la seva capacitat per retenir l’aigua. – L’extensibilitat. Indica la capacitat de la pasta per ser estirada.

MARTA CUIXART

El pa comú requereix farines fluixes i fàcils de pastar i que necessitin fermentacions ràpides. El pa de motlle i les pastes tipus brioix necessiten farines de més força que suportin fermentacions més llargues i majors volums. La pastisseria i els congelats demanen qualitats específiques basades, en general, en la força.

Moltes fleques segueixen fabricant pa de manera artesana.

Per conèixer les característiques d’una farina i saber quin comportament tindrà, se n’analitzen mostres al laboratori. Les analítiques més habituals que es fan són: – Alveògraf de Chopin És un aparell que permet conèixer les propietats plàstiques de la pasta (força, tenacitat i extensibilitat). Es sotmet la pasta a la pressió de l’aire, de manera que es forma una bombolla que finalment rebenta. Els canvis produïts en la dimensió i en la pressió suportada per la bombolla es mesuren en un diagrama anomenat alveograma, que ens indica les propietats de la massa. – Anàlisi del gluten Després de fer una barreja de farina amb aigua, aquesta es renta en una solució salina i el gluten forma una massa, que es centrifuga i pesa (gluten humit). A continuació aquesta massa s’asseca i es pesa (gluten sec). La relació entre els dos paràmetres indica la qualitat del gluten. – Índex de Hagberg o falling number Indica la consistència del midó i ens diu si el blat ha iniciat l’activitat de germinació. Es mesura observant la caiguda d’una vara o anell de ferro en una barreja de farina en aigua calenta. De fet, reflecteix l’activitat de les amilases, uns enzims que actuen sobre el midó i el trenquen en sucres més simples. Si la seva actuació és elevada, degraden excessivament el midó i la massa per fer el pa no queda consistent. Si no es desenvolupa sucre suficient, el llevat no pot produir el gas carbònic i suposarà també problemes en la coloració de la crosta del pa. A més d’aquestes, hi ha altres analítiques com: – Índex de Zeleny o test de sedimentació, que mesura la força del blat. Dóna una indicació global de la qualitat i quantitat del gluten. – Farinògraf de Brabender, que mesura la capacitat d’absorció d’aigua de la farina i la força necessària per a pastar-la.

12


EL PAPER DEL BLAT EN L’ECOLOGIA HUMANA

Importància del blat en l’alimentació humana

A

ctualment el blat és el conreu amb una producció mundial més gran i també el de més valor econòmic total. Els principals productors són la Xina, l’Índia, els Estats Units i Rússia. Cada any se’n produeixen uns 620 milions de tones, i aporta un 20 % del total de calories consumides directament per la població del planeta. Sumant el conjunt dels cereals conreats, l’aportació és de gairebé el 50 % de l’energia de la dieta de tota la humanitat. La producció mundial de cereals augmenta progressivament, i actualment és aproximadament el doble que la de 1970. Aquest augment és degut tant a l’increment de l’extensió plantada com a la intensificació de la producció (la quantitat de gra produït per hectàrea conreada). Tot i així, la fam al món no es redueix: més de 800 milions de persones pateixen gana. Certament, la població mundial també s’ha duplicat des dels anys 70, però l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) calcula que la producció agrícola mundial és suficient per satisfer els requeriments nutricionals mínims de tota la humanitat. La fam és deguda principalment al fet que moltes persones són tan pobres que no poden comprar menjar ni aconseguir els recursos per produir el seu propi aliment. Cada any moren de fam més de 5.000.000 d’infants, mentre que entre un 10 i un 40 % del menjar que produïm es llença.

Producció mundial de cereals, 1961-2004 Font: FAO

2.400 milions de tones 2.000 1.600 1.200 800 400 1960

1970

1980

1990

2000

2010

Producció mundial de cereals per persona, 1961-2004 400 quilograms

Font: FAO, Oficina del Cens

300 200 100

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Producció mundial de cereals

Arròs 580.000.000 tones/any

Altres 900.000.000 tones/any

Blat 620.000.000 tones/any

13

1


2 L’ENERGIA TRANSFORMADORA: DEL BLAT A LA FARINA


L’ENERGIA TRANSFORMADORA: DEL BLAT A LA FARINA

La mòlta del gra al llarg de la història

E

ls primers indicis del conreu del blat es remunten entre el 7.000 i 6.000 aC al Pròxim Orient, on hauria evolucionat a partir de gramínies salvatges que es recollien. A partir d’aquí el seu cultiu s’estendria arreu del món. Inicialment se separava el gra de la palla, es torrava i es consumia sencer, però posteriorment es va introduir la mòlta per transformar-lo en farina. Es pensa que primitivament els cereals mòlts es consumien en forma de sopes més o menys espesses i fermentades amb les quals es feien libacions. Les tècniques de fermentació i cocció van anar canviant fins a obtenir el pa que coneixem avui dia.

Sala de tubs, 1r pis de la Farinera.

Per aconseguir xafar el blat i obtenir la farina, les primeres comunitats agrícoles del neolític usaven pedres o fustes dures, entre les quals esmicolaven el gra. Però per parlar pròpiament de molí, cal que sigui un estri pensat per aquesta finalitat. Així, trobem el molí de mà, format per una pedra més o menys plana que fa de base, sobre la qual es diposita el gra, i una pedra més petita amb la qual es tritura. A partir del molí de mà es van idear els molins rotatoris, que funcionen fent girar una pedra circular i plana per damunt d’una altra idèntica però fixa.

PEP BOTEY

Mola jumentària.

Mola accionada per energia de sang.

15

2


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

ESTHER FONT

Enmig s’hi col·loca el gra, que entra per un forat situat al centre de la mola (pedra) superior. En un principi aquests molins eren usats en l’àmbit domèstic i els accionava una sola persona. Amb el pas del temps van anar augmentant de grandària i s’hi van afegir barres de fusta perquè els poguessin accionar diverses persones (sovint esclaus) o animals. Aquests molins s’anomenen molins de sang, perquè l’energia que els fa funcionar és la muscular, sigui d’animals o de persones. El molí de sang va arribar a la seva màxima complexitat tècnica a l’època romana amb la mola jumentària. Els grecs van desenvolupar molins que funcionaven amb rodes hidràuliques rudimentàries que aprofitaven l’energia de l’aigua a través d’una resclosa. Els romans els van millorar tècnicament i a més van crear el molí de roda vertical, que a Catalunya no es va usar tant perquè necessita una quantitat d’aigua més gran. Els molins d’aigua es van generalitzar en tot l’Imperi Romà a partir dels segles III i IV dC. degut a el fet que, en finalitzar l’expansió de l’Imperi, van començar a mancar els esclaus. En els indrets on hi havia poca aigua però en canvi existia un règim de vents més o menys constant, van aparèixer els molins de vent, que utilitzaven l’energia eòlica. Així, a les Balears i al centre de la Península Ibèrica n’hi va haver molts.

Maqueta de molí hidràulic fariner amb roda de pales vertical.

Un altre tipus de molí és l’anomenat molí flotant, característic del Delta de l’Ebre, on s’aprofitava l’energia de l’aigua del riu d’una manera peculiar. Era com una barca que en deixar-la anar corrent avall accionava una roda de pales que feia moure la mola.

ESTHER FONT

Des de l’invent del molí rotatori, la tècnica de la mòlta no va evolucionar gaire: sempre es tractava de dues pedres, una fixa i l’altra mòbil, i enmig, el gra. El que sí que canviava segons l’entorn natural i

Escenografia de molí fariner hidràulic de roda horitzontal al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

16

ESTHER FONT

Maqueta del molí de vent fariner de Sant Lluís (Menorca)


L’ENERGIA TRANSFORMADORA: DEL BLAT A LA FARINA

7

3

8

18

6

10 20

4 1

2

11

18

13

17

16

6 PIRLWITZ Y CIA

12

15

5

9

Esquema del funcionament d’un molí modern 1 Sitges de matèria primera 2 Sitges de descans 3 Garbell 4 Despedradora gravimètrica 5 Separador 6 Despuntadora 7 Humectador automàtic 8 Mullador 9 Molí de martells 10 Plansichter 11 Bancs de cilindres 12 Sasor 13 Pentinadores 14 Disgregadores 15 Sitges magatzem 16 Empaquetament 17 Cernidor cònic 18 Filtre de mànegues 19 Camió 20 Balança automàtica

14

19

cultural era la font d’energia utilitzada. El règim feudal medieval va constituir un fre a l’evolució tecnològica dels molins. A partir de la Revolució Industrial, amb l’ús de nous materials i la progressiva implantació de la força del vapor, el gas obtingut del carbó i les noves turbines hidràuliques, el procés de mòlta va esdevenir una veritable indústria. La tecnologia del vapor va aportar els anomenats molins de foc, amb els quals Catalunya es convertí en el centre capdavanter de la producció de farina a l’Estat espanyol. Una de les claus va ser la implantació del sistema hongarès de molins de cilindres. Aquest sistema permetia obtenir una qualitat molt superior de farina i s’imposà als tradicionals molins de pedres. La Farinera de Castelló d’Empúries n’és un exemple. La mòlta gradual amb cilindres proporciona un producte molt blanc i de gran finor; a més el rendiment és superior i s’obtenen més varietats de gra. Actualment el procés està totalment mecanitzat.

AUTOR

PEP BOTEY

Els molins fariners més moderns segueixen funcionant amb la mateixa base del molí de cilindres.

Detall del cilindre.

17

2


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

La mòlta a la farinera de Castelló d’Empúries

U

n procés industrial complex

El resultat de la mòlta és una barreja de farina i segó, que caldrà garbellar per obtenir farina blanca. Això que sembla tan senzill suposa un complex procés de transformació que es divideix en tres fases, corresponents a tres seccions de la fàbrica: la neteja, el condicionament i la mòlta. Es tracta d’un procés que segueix una circulació en sentit vertical, d’un pis a l’altre, en un continu pujar i baixar del blat, de la farina i de la despulla a través dels pisos.

PEP BOTEY

Durant el procés s’alliberen les diferents cobertes protectores del gra de blat i s’obté el que s’anomena la despulla, concretament: segó, segones, segonet, terceres i quartes. Les despulles s’usen principalment com a pinso animal. L’endosperma o ametlla farinosa és la part del gra que es convertirà en farina. Finalment, l’embrió, germen o part viva del gra s’extreu per tal d’assegurar la conservació de la farina.

Cicló

De primer, cal establir la barreja de les diferents varietats de blat en funció de la farina que vulguem obtenir. No totes les farines són iguals, depenent de la barreja de blats que fem tindran característiques diferents que les faran aptes per a usos diversos. Feta la barreja, es comença el procés de neteja, que té com a finalitat separar totes les impureses que ens arriben barrejades amb el blat com a resultat de la sega i de la recol·lecció. Aquestes impureses són: pedres, sorra, pols, llavors d’altres plantes, insectes, palla, partícules metàl·liques, etc. Cada màquina s’ocupa d’extreure un residu determinat, segons les dimensions, el pes o la forma d’aquest en relació a les del gra de blat. Així, les partícules metàl·liques s’extreuen mitjançant un imant. A la fase de condicionament s’aconsegueix que la coberta protectora del blat es torni més elàstica per tal que sigui més fàcil separar-la de l’ametlla farinosa. Primerament s’elimina el germen del gra de blat i també es separa la coberta més externa. Després el blat es dirigeix al pis superior, on es mulla i s’emmagatzema en un dipòsit en el qual, per l’acció de la humitat, augmenta de temperatura. Passades 12 hores es deixa caure en un dipòsit inferior; el canvi sobtat de temperatura fa que la coberta del gra es contragui i pateixi un trencament que en facilita la separació. Després de 12 hores més, el blat passarà per dues altres màquines per acabar en un dipòsit de seguretat que alimenta de forma gradual i contínua el primer molí de la fase de mòlta.

18


L’ENERGIA TRANSFORMADORA: DEL BLAT A LA FARINA

Vista general de la Farinera de Castelló d’Empuries i el procés de molta.

La mòlta en el sistema austrohongarès es fa de manera gradual. Els cinc molins de la Farinera són dobles i permeten deu passades independents: quatre de trituració, cinc de compressió i una de desagregació. Cada vegada que es fa una passada en un molí, el producte resultant és elevat al pis superior on els plansichters o cernedors classifiquen els fragments segons les seves dimensions i els envien, segons aquestes, de nou als molins o al sasor, que s’ocupa de separar les sèmoles netes de les sèmoles brutes (les que encara tenen coberta protectora enganxada). Dels molins de trituració s’obtenen les despulles i les sèmoles, que són fragments de l’ametlla farinosa. Les sèmoles es convertiran progressivament en farina en els molins de compressió, mentre que en el molí de desagregació es redueixen les sèmoles brutes que provenen del sasor, per tal de separar-ne la despulla. La despulla obtinguda en diferents parts del procés s’envia a la raspalladora que, abans d’enviarla a ensacar, treu la mica de farina que encara porta enganxada.

El procés de La mòlta

“Plansichter”

En acabar el procés, s’obté aproximadament un 72 % de farina i un 28 % de despulla. A mesura que es va obtenint, la farina és enviada al dipòsit corresponent, des del qual passarà a l’ensacada. El mateix succeeix amb la despulla.

2

fragments de gra

“Sassor”

“Plansichter”

sèmoles

segons

semolines

“Plansichter”

sèmoles brutes sèmoles netes

segons enfarinats

“Plansichter”

farina

farina

semolines

farina

al dipòsit de la farina

raspalladora

despulla

Tota la fàbrica funciona, sempre que és possible, amb l’energia generada per una turbina hidràulica del tipus Francis, de l’any 1905. Aquesta s’alimenta del cabal del rec del Molí, el mateix que utilitzaven els molins fariners de la vila medieval. El rec neix a Vilanova de la Muga, on una resclosa permet la desviació de les aigües del riu Muga, que són conduïdes fins a la Farinera.

al dipòsit de despulla

Gra de blat

T1

T2

T3

T4

D

C1

C2

C3

C4

molins de compressió (C) molí de desagregació (D) molí de trituració (T1) passada de trituració (T2) trituració (T4)

19

C5


3 EL PAISATGE AGRARI


EL PAISATGE AGRARI

Evolució del paisatge agrari a Catalunya

E

l paisatge agrari català és el resultat de la interacció entre diversos factors, entre els quals en destaquen les característiques físiques del medi, especialment les lligades a l’orografia, i els models socials que han prevalgut al llarg de la història de cada territori. Des de la revolució agrícola, descrita a l’inici d’aquesta obra, la introducció d’avenços tecnològics successius ha fet que la producció dels camps de conreu hagi anat augmentant, alhora que s’ha anat modificant el paisatge.

Vista àrea de la Rubina.

Els ibers basaven la seva agricultura en els cereals, principalment blat i ordi. També conreaven la vinya, l’olivera, diverses plantes hortícoles i alguns arbres fruiters. Un factor de canvi en el paisatge important va ser la introducció de les tecnologies de l’aigua. Els primers regadius sistemàtics foren els vinculats a les colònies romanes, on es construïren aqüeductes i sèquies. Posteriorment, la civilització musulmana perfeccionà els sistemes de reg i de drenatge. Però la seva aportació més destacada fou possiblement la introducció de nous conreus com l’arròs, el taronger, el cotó i nombroses hortalisses. Alguns aiguamolls del litoral esdevingueren arrossars, i alguns terrenys de secà i de regadiu.

SANTI FONT

Una altra tècnica clau és la del llaurat. El desenvolupament de l’arada havia estat el desencadenant de l’agricultura avançada. L’arada romana va ser un gran avenç, i a Europa va continuar usant-se durant segles sense cap modificació. Però es tractava d’una eina lleugera que no s’enfonsava gaire en el terreny i era poc eficient per llaurar noves terres. A l’Edat Mitjana s’hi van afegir dues rodes, sobre les quals es recolzava el camatimó (la barra on van junyits els animals). El llaurador podia fer alçaprem sobre les rodes, i la rella (fulla de ferro) penetrava més profundament en el terreny, fent-lo més fèrtil. L’increment demogràfic durant l’època feudal, i l’ajut de les noves eines, va conduir a una transformació del paisatge per la rompuda o transformació dels boscos en conreus i pastures. A finals del segle XV, el sistema feudal entrà en crisi. El comerç s’havia revitalitzat, les ciutats van créixer i va sorgir la burgesia urbana. La demanda de productes agrícoles per part de les zones urbanes va augmentar progressivament. Des del segle XVI a principis del XIX es van convertir més boscos i pastures en espais agrícoles i van augmentar els regadius. Però no va ser un període d’innovacions: va

21

3


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

seguir predominant el conreu extensiu i la pràctica del guaret (any de repòs) en els camps de cereals. El canvi més destacat va ser la introducció de noves plantes procedents d’Amèrica (blat de moro, patata, tomàquet, pebrot...).

El retrocés del mercat del blat al segle XIX A principis del segle XIX el mercat del blat era molt important a tota l’àrea d’influència de Lleida, degut al fet que les comarques catalanes costaneres eren deficitàries en cereals, però en canvi excedentàries en altres productes com el vi. Hi havia un gran flux d’intercanvis comercials entre les comarques lleidatanes productores de blat i la zona consumidora del litoral. Però a partir de 1830 l’obertura del trànsit ferroviari va afavorir l’entrada de cereals de les zones interiors de la Península, que es compensava igualment amb la venda dels excedents de vi. Així, la formació del mercat de cereals a Espanya durant el segle XIX va reduir la participació de Catalunya en el mercat cerealístic.

Va ser a partir del segle XIX que la Revolució Industrial portà innovacions tècniques que des d’aleshores s’han anat succeint a un ritme creixent. Entre les novetats que es produïren es troben la substitució del guaret per la rotació de cultius, el creixement de l’ús de fertilitzants (fems, guano, adobs químics), la incorporació de noves eines (canvi de la falç per la dalla per segar, introducció de l’arada de pales giratòries), la mecanització del camp i les millores en el transport de mercaderies. També al segle XIX s’intensificà la dessecació de marjals, estanys i aiguamolls amb la utilització de bombes, per exemple al delta de l’Ebre, al delta del Llobregat i a l’Empordà. Als volts de l’any 1950 es va iniciar l’anomenada revolució verda, una intensificació de l’agricultura caracteritzada sobretot per la generalització de l’ús de productes fitosanitaris. Es tracta de substàncies com els fertilitzants sintètics (proporcionen nutrients a les plantes i n’afavoreixen el creixement), els insecticides i fungicides (eliminen les plagues) o els herbicides (maten les males herbes que competeixen amb les plantes de conreu). Aquests usos estan associats a l’augment dels monocultius i a la mecanització del camp. Són un conjunt de pràctiques que permeten incrementar la producció a curt termini, però que poden alterar profundament els ecosistemes i provocar la degradació dels sòls. El seu impacte mundial és impressionant, i les seves conseqüències s’analitzen al capítol 4 d’aquest quadern.

AUTOR

Fabricació de fertilitzants

22


EL PAISATGE AGRARI

L’agricultura catalana, avui

A

ctualment l’agricultura catalana està integrada en una societat urbano-industrial i vinculada a la Unió Europea. L’agricultura representa de l’ordre d’un 3 % del Producte Interior Brut català i el percentatge de població activa ocupat per aquest sector és baix, també d’un 3 % aproximadament. Amb un patró similar al dels altres països desenvolupats de la UE, la producció està clarament enfocada a la venda de productes agraris a les aglomeracions urbanes, a la indústria agroalimentària i a l’exportació. A Catalunya coexisteixen petites explotacions agràries amb d’altres de grans. Les petites predominen a les zones de regadiu com el Segrià i el delta de l’Ebre, per un costat, i a l’entorn d’importants centres de consum, com és el cas del Maresme, el Baix Llobregat i el Vallès, per un altre. En general és tracta d’una agricultura diversificada, intensiva i tecnificada que obté uns rendiments acceptables, però que està amenaçada per la pressió urbanística. A la Depressió Central es concentren les explotacions mitjanes i les grans (més de 50 hectàrees), que es conreen de manera més extensiva. En general són explotacions de secà, molt mecanitzades. Una gran part de les terres són explotades pels propietaris, i són les que semblen tenir més futur. També hi ha altres formes de explotació com la parcel·lària, que abans era molt estesa, o bé l’arrendament. L’orografia i la climatologia del país permeten una gran diversitat de conreus:

Els cereals Representen el 40 % de la superfície cultivada a Catalunya. Bona part del conreu de cereals es destina a la fabricació de pinsos; en destaca clarament la província de Lleida i la superfície dedicada al cultiu de l’ordi. El blat, que havia estat la producció capdavantera, ha passat al segon lloc, seguit del blat de moro. Cal tenir present que la producció cerealística de la Unió Europea és excedentària des dels anys 80, però pel que fa al blat de moro es depèn dels Estats Units. La política agrària europea va encaminada a augmentar la superfície destinada a aquest conreu per tenir un mercat intern autosuficient. Comparada amb la resta d’Espanya, la producció de cereals de Catalunya té molt poc pes. Tot i no ser molt gran, la més significativa, proporcionalment, és la producció d’arròs, que ocupa les terres del delta del Ter i sobretot del delta de l’Ebre.

Les patates, les hortalisses i les flors L’àrea de Barcelona dedica superfícies importants al conreu d’aquests

23

3


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

productes, que aprofiten la proximitat al mercat més gran. Girona té una producció destacada de farratges, tot i que la superfície conreada va disminuint progressivament.

Els arbres fruiters L’olivera ocupa un 13 % de la superfície agrícola, principalment a les terres de l’Ebre. Al Segrià destaquen els conreus intensius d’arbres de fruita dolça, com pomeres, pereres i presseguers, amb produccions força importants. Aquests fruiters ocupen només el 7 % dels terrenys agrícoles catalans però estan en primer lloc quant al valor comercial. Els ametllers despunten a la comarca de les Garrigues i a la Debilitats Terra Alta, mentre que a les • Pèrdues significatives de la producció per pluviometria irregular terres del Baix Camp es • Dispersió parcel·lària • Dimensió insuficient de les explotacions concentren els conreus • Problemes ambientals d’avellaners. Els cítrics • Baix nivell de la renda familiar relativa únicament tenen una certa • Dèficits de vies de comunicació i infraestructures bàsiques importància al Baix Ebre. • Necessitat d’impulsar equipaments socials i culturals. • • • •

Falta de plans de desenvolupament turístic per a diversificar l’oferta Falta de canals de distribució i comercialització Baix nivell de ocupació agrícola (2.98 %) i distribució irregular Edat mitjana elevada i desequilibri en l’ocupació per sexes

Amenaces • Industries agroalimentàries de dimensió insuficient per la creixent internacionalització dels mercats • Insuficient desenvolupament cooperatiu i d’organitzacions de agricultors • Risc de precarietat per algunes produccions i de despoblació de zones de precipitacions baixes i irregulars • Baix nivell de formació dels treballadors (66 % amb estudis primaris) • Problemes ambientals associats a la intensificació (contaminació per plaguicides i fertilitzants, erosió dels terrenys agrícoles) • L’increment de l’activitat econòmica pot representar un risc per la conservació dels espais protegits i el paisatge rural Fortaleses • Diversificació productiva del sector amb produccions mediterrànies i continentals. • Importància dels productes agraris de qualitat • Gran importància de la ramaderia intensiva • Superfície forestal molt extensa (61.3 % del territori) i diversa • Importància de la indústria agroalimentària catalana (3.7 % PIB) • Alt grau d’integració entre l’agricultura i l’agroindústria • Valor afegit de les construccions turístiques en zones rurals • Gran capacitat de la indústria agroalimentària de generar llocs de treball • Desenvolupament de la indústria del turisme i lleure en les comarques de muntanya • La proximitat de nuclis industrials afavoreix les xarxes complementàries Oportunitats • Ordenació i aprofitament dels recursos per l’ estabilització de produccions agràries en zones semiàrides • Millora de la productivitat en el sector • Increment de la quantitat de productors de qualitat • Procés d’implantació de la qualitat total en la indústria alimentaria • Potencial de desenvolupament de la indústria de transformació en zones de muntanya gràcies al desenvolupament del sector turístic • Potencial de desenvolupament de la indústria de la fusta en àrees forestals • Diversitat del paisatge com a base de l’expansió turística • Potencial d’expansió del sector turístic • Dinamisme del consum de productes tradicionals • Increment d’instal·lacions de joves agricultors • Necessitats temporals de mà d’obra agrària • La dona està prenent consciència de la seva importància en l’economia rural

24

Tot i que alguns productes com les fruites dolces i el raïm (vinculat a la producció de vi) segueixen sent rendibles, la supervivència del sector agrícola no és fàcil. El mercat imperant segueix demanant un augment de la productivitat, però els pagesos topen amb grans dificultats com són: la relació desfavorable entre els costos de producció i els preus de venda; la competència per l’aigua; l’impacte ambiental causat per la pròpia activitat agrícola; la pèrdua de terres en favor de la indústria o la urbanització i la complexitat de fer compatible l’agricultura amb la conservació, el turisme i els usos lúdics del territori.

Anàlisi DAFO del medi rural català d’acord amb el Llibre Blanc del Sector Agrari


3

L’ecomuseu i els seus protagonistes

L’Ecomuseu-Farinera i el seu entorn

E

L FFPNAE / MANUEL SENILLOSA

Sitges per assecar i guardar arròs del Mas Matà.

Enmig de la plana de l’Empordà, Castelló d’Empúries i rodalies presenten una orografia plana determinada pels al·luvions de la Muga, el seu afluent la Mugueta, la riera de Les Salines i el Fluvià. El tret geogràfic més rellevant és, doncs, el fet que és una zona humida. Malgrat que actualment sigui difícil observar aquestes àrees humides a causa de l’actuació expressa dels seus habitants al llarg de la història, l’origen d’aquest territori són les maresmes, estanys i zones d’aiguamolls, que havien arribat a ocupar tota la plana de la badia de Roses i del Baix Ter. Se’n tenen referències des del segle I de la nostra era i es mantingueren intactes fins a la baixa Edat Mitjana, quan començà el drenatge de les aigües amb canals de dessecació i la construcció dels primers prats encerclats per aquests recs. Aquest

Trull d’oli del s. XIX situat a Riumors.

Zones humides del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS

Un dels primers itineraris que està previst desenvolupar és el del rec del Molí (J) de Castelló d’Empúries. El rec del Molí és un canal artificial de 4.540 metres de longitud que transcorre entre els nuclis de Peralada (Vilanova de la Muga) i Castelló d’Empúries. És un exemple clar de l’acció humana sobre el territori per explotar un dels seus recursos: l’aigua. La construcció de la resclosa de Vilanova de la Muga (K) i l’excavació del canal suposaren ja un canvi en el territori i el seu paisatge, però van col·laborar en la seva transformació més enllà, ja que el rec esdevingué una font d’aigua per als conreus que es situaren seguint el seu recorregut. El rec permeté a més la instal·lació de molins en el seu tram, que facilitaren l’obtenció de farina. Al llarg del temps se li anaren donant nous usos: proveïr l’escorxador i un abeurador (usos avui desapareguts) i dur aigua fins al rentador públic (L).

’ecomuseu és un museu al servei de les persones, en el qual el temps i l’espai no es tanquen dins les sales sinó que es tracten interdisciplinàriament sobre el territori; un museu amb participació activa de la seva comunitat, que contribueix al seu desenvolupament, a la seva evolució i a la construcció del seu futur. El projecte global de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries té com a objecte d’estudi la interacció entre els éssers humans i el territori. És a dir, de quina manera les característiques del territori han condicionat unes formes de vida determinades i com l’acció humana sobre aquest territori n’ha configurat el paisatge.

JOSEP Mª PADROSA

ls espais que en un futur es vincularan a l’ecomuseu s’estenen al llarg del territori proper. Hi ha un seguit de centres d’interès relacionats amb el patrimoni industrial: a més de la Farinera (A), un trull d’oli situat a Fortià (B), una central hidroelèctrica (C), la planta embotelladora de Vilajuïga (D), les sitges d’emmagatzematge de l’arròs (E) situades al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, els cellers cooperatius (F), la indústria turística (Empuriabrava) (G) i d’altres que puguin anar sorgint. I també amb el patrimoni monumental: Castelló d’Empúries (H) i aquells elements patrimonials susceptibles de ser-hi inclosos. Altres que fan referència a l’entorn rural: el Cortal Maig, una explotació ramadera i les diverses cooperatives (cereals, fruita, llet). I pel que fa a la natura, a l’entorn de Castelló d’Empúries hi ha tres Parcs Naturals (I): el dels Aiguamolls de l’Empordà, el de l’Albera i el del Cap de Creus.

SANTI FONT

EL PAISATGE AGRARI

Les salsures.

El Rec del molí.

25

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS

D’aquesta manera, a través de la protecció i gestió del patrimoni cultural i natural es col·labora al desenvolupament local i es posa el territori a l’abast del visitant, que assolirà de manera activa el coneixement de la cultura, la natura, la identitat i les formes de vida de la zona.

ECOMUSEU-FARINERA

Altres itineraris ens portaran per les closes, els camps, els camins rurals, les zones de vinya, rutes de dolmens, ermites i monestirs, pobles i viles, ...

El Cortal Avinyó.


Blat, farina i paisatge

COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Tètol cuanegre

Un altre resultat de la dessecació dels estanys i que han esdevingut un element identificador d’aquest paisatge són les closes (3), prats tancats per recs, testimoni del treball de drenatge que s’hi va efectuar. Com que ocupen el llit dels antics estanys, s’inunden en èpoques de pluges. En guanyar-se terreny a l’aigua, les persones que els explotaven s’acostaren als terrenys i hi edificaren els cortals, masos ramaders nascuts arrel de l’aprofitament de les terres guanyades a les aigües.

procés s’intensificà (en part amb la voluntat d’evitar el paludisme) al segle XVII amb l’ús del Cargol d’Arquimedes per facilitar la dessecació. Fou el punt de partida d’una intensa antropització de caràcter agrari que només es va veure alterada per l’arribada del turisme als anys seixanta del segle XX.

Trets característics del paisatge Podem distingir clarament entre les zones de llaunes o aiguamolls; manifestacions en forma allargada i estreta, paral·leles als cursos dels rius o bé al cordó litoral del golf de Roses, i les zones d’estanys i estanyols, manifestacions delimitades per les depressions tectòniques sorgides entre les serralades i el mar. En alguns casos estan clarament connectats, de tal manera que podem arribar a parlar d’unitat lacustre o albufera. Granota verda

Canyís

Les desamortitzacions de finals del segle XIX varen dibuixar un altre dels elements definidors del paisatge: les peces de la Rubina i les peces de Sant Pere (4). Són el resultat del repartiment de les terres comtals entre veïns de Castelló, i es tracta de peces (nom amb que se les anomena localment) de terra d’idèntiques dimensions, llargues i estretes, separades per fileres de tamarius.

Arròs

Les llaunes (1) són llacunes salabroses litorals, situades immediatament darrera la platja, envoltades d’una vegetació anomenada localment salsura, formada per salicòrnies i joncs.

Fins fa relativament pocs anys, moltes d’aquestes terres eren pastures tradicionals. Però amb l’increment de la capacitat de transformació de l’entorn es va assolir la seva dessecació definitiva, i es va afavorir l’expansió de l’agricultura enfront de la ramaderia. L’agricultura també s’ha anat modificant i dels cereals d’hivern i la

Bernat pescaire

Cigonya

Entre els estanys (2), el més extens havia estat el de Castelló, que tenia tres illes al seu interior. Avui en dia encara se’n conserven algunes restes, petis estanys i aiguamolls d’aigua dolça. Destaca l’estany de Palau, travessat pels recs de desguàs, que es manté amb un nivell d’inundació que afavoreix la presència de canyís formant una densa taca de vegetació que no deixa veure l’aigua. I l’estany de Vilaüt, que correspon a la part més profunda de la cubeta de l’antic estany i que encara avui queda inundada de manera més o menys el Fluvià permanent, essent un refugi l’Armentera per a moltes espècies. Rec del Molí

Blat

les peces de Sant Pere

Closes Rec del Molí d’en Dorra Riumors Rec del Saliner

Rec Sirvent Sant Pere Pescador

Rec de la Font Fortià B

Peces de Sant Pere Rec Corredor M M

Límit Parc Natural

5

4 3

6

M 5

5 5

I I

E 1

Cavall del diable

La polla

Línies temàtiques de l’ecomuseu • L’espai geogràfic i la seva evolució històrica. • El sistema hídric (M). • L’explotació dels recursos naturals: l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació forestal, etc. • La indústria del territori: molins, la farinera, els trulls d’oli, els cellers cooperatius, la indústria de l’aigua (embotellament, energia), la indústria del turisme... • Els assentaments humans, l’evolució de les comunitats i de les seves formes de vida. • L’arquitectura sobre el territori.

1

Arrossars

G

la Massona Rec del Mig

la Riereta Estany del Cortalet

Zona inundable

M

Tamariu

la Muga Estany d’en Turies

Pastura

26

Empuria Brava

la Rubina i l’Estany del Tec les Peces de la Rubina


EL PAISATGE AGRARI

Olivera

userda s’ha anat passant al blat de moro, la melca, el gira-sol i els fruiters (5). El conreu de l’arròs (6), que actualment ocupa 150 ha és el més adaptat a la vocació marjalenca de la terra baixa empordanesa. Entre la plana i la serra de Verdera hi trobem els “aspres” (7), terrenys de suau ondulació coberts per conreu de secà, principalment vinya i olivera. Es fa difícil observar aquesta extensa zona de terres humides i imaginar quin era el paisatge original i la seva evolució històrica. El que es proposa l’ecomuseu és donar-ho a conèixer a través del Centre d’Interpretació, un espai que facilitarà als visitants les claus d’interpretació que li permetin conèixer el territori on es troben des de la seva perspectiva històrica, social, econòmica i cultural. Des del centre s’articularan els diferents itineraris i espais vinculats de l’ecomuseu, a partir dels quals el territori quedarà a l’abast del visitant, permetent-li entrar en diàleg amb l’entorn i tenir un contacte directe amb la realitat històrica i cultural del lloc. Castellò d’Empúries

3

Vinya

la Mugueta Rec Madral

Rec del Molí de Castellò d’Empúries

Vilanova de la Muga

Canal Gros

Rec del Cagarrell

Estany de Vilaüt Riu Tort

K

J J

Marzà

H A

Riera de Pedret

J L

2 5

2 I 2 4

7

Roses

27 Estany de Palau

Palau-saverdera


4 EL MODEL DE PRODUCCIÓ I CONSUM D’ALIMENTS: UN PROBLEMA A ESCALA MUNDIAL


EL MODEL DE PRODUCCIÓ I CONSUM D’ALIMENTS: UN PROBLEMA A ESCALA MUNDIAL

L’ocupació del sòl

A partir dels anys 50 del segle XX, l’augment de recursos a rel de la revolució verda, juntament amb les millores sanitàries i mèdiques que es van generalitzar a la mateixa època, van comportar un gran creixement de la població mundial que encara continua. Com un peix que es mossega la cua, la pressió de la població, l’escassetat de terres de bona qualitat agrícola i la competència en un mercat cada vegada més globalitzat, provoquen que l’agricultura ocupi noves terres i alhora s’intensifiqui cada vegada més per tal d’augmentar la producció.

L

’activitat agrícola i ramadera implica un dels usos del sòl més extensos del planeta. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) els conreus i pastures representen un 37 % de la superfície total de les terres emergides (excloent Grenlàndia i l’Antàrtida). De la superfície mundial dedicada a activitats agropecuàries, un 69 % són pastures i un 31 % terres agrícoles. D’aquestes terres agrícoles, un 91 % es dedica als conreus anuals com el blat, l’arròs, el blat de moro i la soja. El 9 % restant es dedica a cultius permanents com el te, el cafè, la canya de sucre i els arbres fruiters. L’extensió de sòl agrícola mundial ha anat augmentant lentament en els darrers 30 anys, però els canvis han estat diferents segons el territori. A l’Àsia Occidental, la Xina i el Brasil han crescut els terrenys agrícoles i ramaders en detriment d’ecosistemes naturals. Un 30 % de l’àrea que podrien ocupar els boscos tropicals, subtropicals i temperats es dedica actualment a l’agricultura. Les terres agrícoles tenen importància ecològica per elles mateixes, però la seva biodiversitat és molt més baixa que la dels boscos, les sabanes i els aiguamolls que han anat substituint. A més a més, la destrucció d’aquests ecosistemes comporta un augment significatiu de l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera i per tant una contribució de l’agricultura al canvi climàtic.

MARTA CUIXART

Enginyeria genètica Els organismes modificats genèticament o transgènics són éssers vius l’ADN dels quals conté un o més gens d’altres organismes. Aquesta modificació es fa en un laboratori, amb l’ajut d’ADN bacterià. Amb l’enginyeria genètica s’obtenen varietats de conreu que creixen més de pressa, que maduren a l’època de l’any que interessa, que resisteixen les plagues, que aporten algun nutrient extra, etc. El blat de moro i la soja transgènics fa temps que es comercialitzen. També hi ha hagut experimentació en laboratoris per obtenir varietats de blat transgènic, concretament per fer-lo resistent a un determinat herbicida o perquè suporti les sequeres. Ni un ni l’altre han arribat de moment al mercat. Alguns dels arguments dels col·lectius que estan en contra dels transgènics o que en demanen una regulació més estricta són: • que no està provat que no siguin perjudicials per a la salut humana; • que podrien introduir-se en els ecosistemes naturals i alterar-los; • que els pagesos deixen de ser autònoms i han de comprar les llavors a les grans empreses propietàries d’aquestes varietats, que alhora els hi venen els herbicides i altres productes.

Paral·lelament, a Europa, Estats Units i Oceania les terres agrícoles s’han reduït, pel baix rendiment d’aquesta activitat econòmica i la impossibilitat de competir amb d’altres com la indústria o el turisme. En ocasions comptades, la natura ha recuperat aquests espais, però ben sovint han estat ocupats per espais urbans, infraestructures o fàbriques. En tots aquests casos, novament es perd biodiversitat i s’allibera diòxid de carboni a l’atmosfera.

29

4


Blat, farina i paisatge

COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

La intensificació de l’agricultura

C FOUR4DOTS

om ja hem anat veient, a part de dedicar més espai a l’agricultura, una altra via per obtenir més fruits de la terra és aconseguir que una mateixa extensió de terreny produeixi més. Actualment l’agricultura intensiva sosté la vida de milers de milions de persones al planeta, però també té efectes indesitjables.

Les pràctiques intensives dels darrers 50 anys han implicat: • Augment de l’ús de fertilitzants Amb el reg i la pluja, aquestes substàncies s’infiltren en el terreny i són arrossegades fins als torrents i els rius. L’excés de nutrients a les aigües (eutrofització) provoca un creixement desmesurat de les algues i bacteris. Alguns fertilitzants, com els nitrats, fan que tant aigües superficials com subterrànies deixin de ser potables. • Abandó del guaret i de la rotació de conreus Tradicionalment, a Catalunya i a molts altres indrets es deixava reposar els conreus (guaret) un any de cada tres. Posteriorment es va implantar la rotació de conreus. Amb aquestes pràctiques es recuperava la fertilitat dels sòls. Els fertilitzants sintètics han desplaçat aquests usos. • Augment dels monocultius i de la mecanització del camp Els camps amb rengleres o mosaics de plantes diferents han anat minvant, substituïts per grans extensions amb un únic cultiu. Amb aquesta especialització, el pagès pot aplicar maquinària i tècniques específiques i augmentar la producció. A més de la reducció de la biodiversitat, els monocultius tenen altres punts febles com la vulnerabilitat davant les plagues i davant les fluctuacions del mercat. • Augment de l’ús de pesticides Es tracta de productes tòxics i potencialment contaminats del sòl i l’aigua. Afecten tots els organismes i de retruc l’equilibri dels ecosistemes. També són perillosos per als pagesos que els manipulen, i els productes alimentaris que consumim en poden contenir restes. Per altra banda, amb els anys els insectes que es volen atacar es fan resistents a aquests productes i se n’han de desenvolupar de nous.

30

• Substitució de conreus de secà per regadius Les terres irrigades representen un 18 % de les terres de conreu de tot el món, i consumeixen un 70 % de tota l’aigua extreta per al consum humà. Al nostre país, on l’aigua és un recurs limitat i molt variable d’un any a l’altre, hi ha una competència entre l’ús agrícola, domèstic i industrial que ja ha generat conflictes. Un altre problema és que els regadius mantenen una biodiversitat molt més baixa que el secà. • Substitució de les llavors tradicionals per noves varietats de creixement ràpid En algunes regions del planeta, s’arriben a obtenir tres collites a l’any. La contrapartida és que en comptes d’utilitzar les llavors que ells mateixos produeixen, els pagesos fa temps que compren llavors resultants d’investigació agroindustrial. Els conreus s’homogeneïtzen i es perden varietats locals. • Augment de la dependència externa Antigament, la mateixa terra proporcionava als agricultors els recursos que necessitaven. Actualment les llavors, els plaguicides i els fertilitzants s’han de comprar, i representen una part considerable dels costos de producció. • Augment de l’energia invertida per unitat de superfície Tots els esforços dedicats a la intensificació de l’agricultura fan que augmenti la producció per hectàrea, però encara augmenta molt més l’energia que s’inverteix en forma de maquinària, combustible, fertilitzants, pesticides, aportació d’aigua... Dues conseqüències greus d’aquesta intensificació de l’ús de l’energia en els conreus són que el preu dels productes agrícoles depèn del preu de l’energia (especialment del petroli) i que augmenten les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera.


EL MODEL DE PRODUCCIÓ I CONSUM D’ALIMENTS: UN PROBLEMA A ESCALA MUNDIAL

L

a substitució de boscos i prats per conreus i la intensificació de l’agricultura fan que els sòls es deteriorin ràpidament i siguin menys aptes per al creixement de les plantes i per a la filtració de l’aigua. Es calcula que un 40 % de les zones agrícoles del planeta estan molt degradades. Per recuperar-les, caldrien inversions i treballs d’enginyeria importants, i en alguns casos ja no es podran rehabilitar. Les principals formes de degradació dels sòls són:

L’erosió

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS

La degradació dels sòls

Els agents geològics com l’aigua o el vent empobreixen els sòls disgregant-ne partícules i arrossegant-les. No només es perd gruix, sinó nutrients, matèria orgànica i microorganismes. A mida que els sòls es van afeblint, l’aigua pot penetrar-hi menys i augmenten les rierades, de manera que l’erosió encara els ataca més. Els sòls llaurats són més sensibles a l’erosió perquè estan desestructurats i no els protegeix la fullaraca, l’humus ni les arrels de les plantes. Les zones més afectades són les de fort pendent.

Les peces de la Rubina.

L’alteració de la composició química En un bosc madur o en una sabana, la majoria dels nutrients que les plantes absorbeixen del sòl acaben retornant al sòl per acció dels bacteris i els fongs que degraden la matèria orgànica. En canvi, en el cas dels conreus, els agricultors retiren sobtadament la collita i amb ella els nutrients que les plantes han absorbit. Per evitar l’esgotament de la terra es van afegint adobs i fertilitzants. Però els fertilitzants sintètics no són capaços de mantenir l’estructura física del sòl i difícilment poden aconseguir un equilibri de nutrients igual al dels cicles naturals de la matèria. A més de la pèrdua de nutrients, hi ha moltes altres formes d’alteració de la composició química, com la contaminació, l’acidificació o la salinització. La salinització és un problema característic de regadius en què es fa un mal ús de l’aigua: els sòls es tornen erms per acumulació de sals.

És una alteració física del sòl provocada sovint per un llaurat excessiu, per l’ús de maquinària pesada o pel pas de ramats. Dificulta el creixement de les arrels de les plantes i la penetració de l’aigua.

MARTA CUIXART

La compactació

31

4


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

El transport dels productes alimentaris i la globalització del mercat La intricada xarxa dels aliments elaborats En el cas dels aliments elaborats i envasats, el transport de matèries primeres i productes es complica, i és pràcticament impossible seguir-ne el fil. Pensem per exemple en un pastisset industrial farcit de xocolata: d’on ve el blat i on es va moldre? I el sucre? El cacau, en quin país tropical es conrea? On s’ha processat? On és la fàbrica on es va amassar i coure el pastisset? On ha estat fabricat l’embolcall de plàstic? D’on ve el petroli amb què es va fabricar aquest plàstic? I la caixa de cartró necessària per al transport de centenars de pastissets? De quines fàbriques procedeixen els additius que fan possible que el pastisset mantingui el seu aspecte apetitós al final d’aquest traginar?

L

a circulació de béns de tota mena a través de les fronteres no para d’augmentar. En el cas dels aliments, per constatar-ho només cal anar a un supermercat i fixar-se en l’etiquetatge o la retolació dels productes: peix de Xile, carn de Nova Zelanda, bolets de Tailàndia... La distància entre la producció i el consum creix, amb conseqüències negatives: • L’energia utilitzada en el transport es dispara, augmenten les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants; • Per conservar els aliments des del punt d’origen al destí és necessari afegir-hi productes químics i/o refrigerar-los, la qual cosa també fa augmentar el cost energètic; • Per transportar els aliments cal més embalatge i per tant es generen més residus. La globalització del mercat també provoca problemes econòmics i socials. L’especialització fa que molts aliments bàsics no siguin produïts localment. En conseqüència, les poblacions depenen de la importació d’aquests aliments, i es queden sense si hi ha un tall en el subministrament, per exemple per una situació política inestable o un conflicte bèl·lic. Per altra banda, les fluctuacions en els preus en els mercats internacionals repercuteixen immediatament en el mercat local. Si el preu baixa molt, els agricultors han de malvendre; si puja molt, els consumidors veuen minvat el seu poder adquisitiu. En el cas del blat, per exemple, quan el preu puja a la llotja de Chicago, seguidament puja a les llotges de tot el món. Una manera de preservar l’agricultura local davant el mercat internacional és a través de subvencions. Això només s’ho poden permetre els països rics, i forma part de la política econòmica europea i dels Estats Units. Un efecte negatiu de les subvencions és que emmascaren els costos reals de producció. Els països rics poden exportar productes com cereals o sucre a preus irrisoris i enfonsar l’agricultura dels països pobres. Una altra via per protegir el mercat local davant l’entrada de productes d’altres països són els aranzels. Però com que és un tipus de mesura que tant pot aplicar un país ric com un de pobre, cada vegada són més “mal vistos” pels poderosos, que pressionen l’Organització Mundial del Comerç perquè no se n’apliquin.

32


EL MODEL DE PRODUCCIÓ I CONSUM D’ALIMENTS: UN PROBLEMA A ESCALA MUNDIAL

Els desequilibris alimentaris

L

Així, mentre 800 milions de persones passen gana a causa de la pobresa i 1.200 milions més tenen una dieta deficient per manca de vitamines i minerals, 2.000 milions consumeixen calories en excés. L’obesitat i diverses dolences vinculades, com la diabetis i les malalties cardiovasculars, han crescut de manera preocupant, especialment entre els joves.

La nutrició deficient afecta més de la meitat de la població mundial, i es produeix tant per defecte com per excés. Milions de persones pateixen fam mentre n’hi ha milons que mengen excessivament.

INTERMÓN OXFAM / GEOFF SAYER

En un moment en què manquen terres agrícoles de qualitat, també cal tenir present que la superfície de terreny de cultiu necessària per alimentar el bestiar amb pinsos és molt elevada: per produir 1 kg de carn calen 10 kg de cereals.

VÍCTOR NAVARRO

’increment del poder adquisitiu d’una part important de la població, juntament amb la vida urbana i la pressió publicitària, han provocat canvis importants en les dietes. El consum de carn ha augmentat a tot el món, com també la de productes elaborats amb alt contingut en sucres, greixos i sal. Els cereals, les verdures i les fruites, que havien estat el pilar de l’alimentació durant milers d’anys, han deixat de ser-ho per a moltes persones.

33

4


5 PER UNA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS MÉS SOSTENIBLE


PER UNA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS MÉS SOSTENIBLE

La defensa de la sobirania alimentària

L

a sobirania alimentària és el dret dels pobles a garantir la seva alimentació de manera saludable, segons la seva tradició i vinculada al mercat local. L’expansió dels monocultius dirigits al mercat global és contrària a la sobirania alimentària perquè deixa a les comunitats sense els productes alimentaris bàsics per autoabastir-se. Crea una dependència de productes importats dels quals no controlen el preu i que fins i tot poden deixar d’estar disponibles en cas de crisi. En canvi, una agricultura diversificada i suficient per al propi mercat protegeix la sobirania alimentària. Per defensar-la calen polítiques agrícoles que afavoreixin la producció i consum de productes locals, tan als països rics com als països pobres. El suport als petits i mitjans productors i a les cooperatives que proveeixen els mercats locals forma part d’aquestes polítiques. A més de protegir l’agricultura, per afavorir l’economia local també és important potenciar les petites i mitjanes empreses transformadores. Per posar un exemple, unes galetes tindran més valor al mercat que el blat o la farina amb què estan fetes i, per altra banda, si no es fabriquessin al país d’origen del blat s’haurien de comprar fora. La protecció d’una agricultura per abastir el propi país es complementa amb la defensa del comerç just, que és aquell que garanteix unes relacions comercials internacionals més justes. En paraules planeres, es basa en el principi “allò que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú”.

INTERMÓN OXFAM

MARTA CUIXART

Els problemes exposats anteriorment estan estretament relacionats amb el model socioeconòmic vigent i s’estenen per tot el món. Hi ha fòrums i estratègies d’abast global que els aborden, però alhora cal una traducció en iniciatives locals. Els beneficis es noten aviat en l’entorn proper i les accions es van sumant i poden arribar a canviar tendències a una escala més gran. Hi ha dues línies de treball que s’han de complementar: una producció agrícola més sostenible i un consum alimentari més responsable. Aquest capítol tracta sobre alternatives a la producció agrícola més agressiva, i el següent, “I tu, què hi pots fer?”, fa propostes relacionades amb el consum d’aliments.

35

5


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

L’agricultura ecològica

La producció agrària ecològica es proposa: • Assegurar la fertilitat dels sòls de conreu a través de l’aprofitament dels materials i subproductes de la mateixa activitat agrícola i ramadera; • Utilitzar recursos renovables i cercar un alt grau d’autosuficiència en matèries primeres; • Proporcionar als cultius i als ramats unes condicions de vida el més naturals possible; • Integrar agricultura i ramaderia per aconseguir una diversitat més gran, un millor aprofitament dels espais agrícoles i l’obtenció de fertilitzants orgànics; • Mantenir una diversitat d’espècies conreades i utilitzar varietats adaptades a les condicions de la zona; • Evitar la contaminació.

36

L

a producció agrària ecològica és un sistema d’obtenció de productes agraris i alimentaris que procura aprofitar els mecanismes naturals dels ecosistemes agrícoles i exclou les pràctiques que poden malmetre la qualitat dels productes o el medi ambient. Totes les empreses que participen en la producció, transformació o comercialització de productes ecològics han de complir la directiva de la Comunitat Europea Agricultura Ecològica (CEE 2092/91) i estar sotmeses al control i la certificació de l’autoritat corresponent. A Catalunya, el responsable és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, que es va crear l’any 1994 (Decret 28/1994). Les empreses han de seguir un sistema de registre al llarg de tot el procés productiu perquè se’n pugui fer el seguiment. L’aspecte més conegut de l’agricultura ecològica és que evita l’ús de productes agroquímics (fertilitzants sintètics, plaguicides i herbicides). Com a alternativa, promou pràctiques culturals i preventives com ara la rotació de conreus, el manteniment d’una diversitat alta d’espècies conreades, unes èpoques de sembra adequades o un llaurat correcte. Quan és necessari aplicar un tractament al sòl o a les plantes, s’utilitzen productes naturals i de manera controlada. L’abril de 2007 el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir, mitjançant Acord de Govern, l’elaboració d’un pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques. L’objectiu és incrementar les produccions i el consum dels productes agraris i alimentaris ecològics a Catalunya. En el moment de tancar aquesta publicació, el pla està en procés de desenvolupament. L’elaboració corre a càrrec d’un grup interdepartamental coordinat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en el qual també participen els departaments d’Economia i Finances, Educació, Innovació, Universitats i Empresa, Medi Ambient i Habitatge, Presidència i Salut. S’ha convidat a les persones i col·lectius interessats a fer-hi aportacions.


PER UNA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS MÉS SOSTENIBLE

La producció integrada

L

a producció integrada és un sistema de producció agrícola que combina factors biològics, agronòmics, químics i biotecnològics. El propòsit és integrar tots els recursos disponibles per tal d’obtenir productes d’alta qualitat, respectant el medi ambient. Les bases per a la producció integrada van ser establertes per l’Organització Internacional de Lluita Biològica a principis dels anys noranta del segle XX. La regulació d’aquesta pràctica a Catalunya és molt recent (Decret 241/2002). L’òrgan responsable és el Consell Català de la Producció Integrada, que fa un seguiment acurat de tots el processos i certifica els productes. A diferència de la producció ecològica, la producció integrada permet la utilització de productes agroquímics sintètics, però de manera restringida i seguint unes normes tècniques que han estat definides per comitès d’experts i que depenen de cada cultiu. Els objectius de la producció integrada són: • Obtenir productes d’alta qualitat; • Protegir la salut del productor i del consumidor; • Aplicar processos productius respectuosos amb el medi ambient; • Afavorir la diversitat de l’ecosistema agrícola respectant la fauna i flora autòctona; • Justificar i minimitzar l’ús de productes agroquímics i els residus; • Potenciar l’activitat conservadora del medi rural i el paisatge; • Produir d’acord amb les tècniques que tenen en compte els coneixements tècnics i científics; • Adaptar-se a la forma de producció intensiva de les empreses agrícoles actuals, assegurant-ne la seva viabilitat econòmica; • Realitzar una correcta gestió dels recursos naturals.

37

5


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

Preservació de varietats locals

L

a Unió Europea protegeix la biodiversitat vegetal a través de l’estratègia europea de conservació de plantes. Una de les línies de treball són els bancs de germoplasma. Un banc de germoplasma és una col·lecció de material vegetal viu en forma de llavors i espores que permet preservar plantes d’interès per a la nostra societat i aprofundir en el seu coneixement científic. Diverses universitats, instituts de recerca i escoles agràries treballen en aquest sentit.

ESPORUS

Projecte Triticatum Per recuperar el cultiu i el consum de varietats de conreu locals, no n’hi ha prou amb conservar-les en un banc: cal donar-les a conèixer i posar les seves llavors a disposició dels pagesos. Aquest és l’objectiu d’Esporus, el centre de conservació de la biodiversitat cultivada. Es tracta d’un projecte de l’Espai de Recursos Agroecològics, una associació sorgida de l’Escola Agrària de Manresa. Esporus cerca i recull de mans dels pagesos cultius de varietats locals o tradicionals amb la informació vinculada; les conserva; estudia la seva viabilitat comercial; multiplica les llavors per distribuir-les entre els agricultors i ofereix informació i formació relacionada amb la seva tasca. Fa 50 anys, a Catalunya es conreaven 60 varietats de blat. El projecte Triticatum és una iniciativa d’Esporus dirigida a recuperar aquest patrimoni, difondre el seu valor i alhora fomentar el cultiu ecològic. És un projecte sense ànim de lucre que compta amb la participació de pagesos, forners, tècnics, científics i altres persones interessades. A Esporus es conserva i promou la biodiversitat al camp i al plat. Un exemple de les 50 varietats locals és el tomàquet esquenaverd, típic de Manresa, anomenat així per tenir unes espatlles de color verd molt marcat, que no desapareix amb la maduració del fruit. El Blat de Moro d’Escairar típic del Berguedà, que es caracteritza per tenir un gra dur de color blanc. Un altre exemple n’és la Carbassa Llarga de Gironella, molt dolça, carnosa i en forma de cacahuet.

38


PER UNA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS MÉS SOSTENIBLE

Bones pràctiques en l’ús de l’aigua

C

atalunya és un país mediterrani, i com a tal està sotmès a una estacionalitat molt acusada. L’estiu, que és l’època en què les plantes reben més insolació, coincideix amb el període més sec. A més, el règim de pluges és molt irregular: podem patir inundacions sobtades, però també llargues temporades de sequera. Per tant, el primer pas per fer un bon ús de l’aigua és reconciliar-nos amb el nostre país, i dimensionar els usos segons la disponibilitat. A Catalunya, com a la resta del món, l’agricultura de regadiu és l’activitat humana que més aigua consumeix, entorn a un 70 % del total utilitzat. Una part d’aquesta aigua es filtra a través del sòl i es recupera riu avall, però una part s’evapora des de les fulles de les plantes o directament del sòl. Els regadius no poden créixer indefinidament, perquè no quedaria prou aigua per mantenir els sistemes naturals, per a les persones o per a la indústria.

VÍCTOR NAVARRO

Partint d’aquesta base, l’ús de l’aigua de reg es pot optimitzar aplicant diverses bones pràctiques: • Programar els reg en funció de les dades de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya, que permet conèixer les necessitats d’aigua dels conreus en cada indret i en cada moment; • Utilitzar sistemes de regadiu eficients, com per exemple el reg gota a gota; • Mantenir en bon estat els sistemes de reg per evitar pèrdues.

39

5


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

Bones pràctiques sobre el nitrogen

L

’ús massiu d’adobs i fertilitzants nitrogenats ha conduït a un augment força generalitzat de la concentració de nitrats a les aigües (contaminació difusa). Seguint la Directiva nitrats de la Unió Europea, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya promou un codi de bones pràctiques agràries en relació al nitrogen. El codi exigeix: • Ajustar les aportacions de nitrogen a les necessitats de cultiu; • Manejar adequadament els fems, purins i gallinasses; • Adequar el reg; • Evitar la contaminació directa de les aigües.

JOS YNSKJEN

Perquè els agricultors puguin aplicar el codi, cal proporcionar informació, formació i suport tècnic. En el cas del blat tou i l’ordi, el Departament ofereix als agricultors un model que permet avaluar la quantitat de nitrogen que cal aportar a cada cultiu seguint un sistema anomenat mètode del balanç de nitrogen.

40


PER UNA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS MÉS SOSTENIBLE

Bones pràctiques en l’ús de l’energia

E

l Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 contempla iniciatives adreçades a millorar l’estalvi i l’eficiència energètica en el món rural. En aquest marc, el portal RuralCat www.ruralcat.net ofereix informació, formació i assessorament sobre la temàtica: cursos i jornades; documentació; pautes per fer una diagnosi de l’ús de l’energia en una explotació; informació sobre ajuts; legislació vigent... Els cereals com a productors d’agrocombustibles o biocombustibles Els agrocombustibles, biocombustibles o biocarburants • La producció d’agrocombustibles a Europa a partir de són una sèrie de productes d’origen agrícola que es blat, blat de moro o remolatxa és molt més costosa poden usar com a combustibles substituint els derivats energèticament i econòmicament que a partir de la del petroli, tant per a motors d’explosió com per als de canya de sucre o la palma a Brasil. Els preus del combustió interna. Actualment n’hi ha de dos tipus: el producte europeu només es poden mantenir baixos bioetanol i derivats, d’una banda i, de l’altra, el aplicant subvencions. biodièsel. Tot i que se’n diu biocombustibles, no s’han • Les terres agrícoles són limitades, i per produir de confondre amb productes biològics o ecològics! agrocombustibles cal ocupar terres destinades a cultius L’any 2001, la Comissió Europea va publicar el Llibre alimentaris o desforestar boscos. Tant una cosa com Verd titulat Cap a una estratègia europea de seguretat l’altra ja estan passant a Amèrica Llatina. de l’abastiment energètic, on es recalca la necessitat • Els agrocombustibles es conreen intensivament, amb d’aconseguir una taxa d’ús dels biocarburants del 7 % tots els problemes que hem exposat al capítol 4 per al 2010 i del 20 % al 2020. La Directiva d’aquest llibre. 2003/30/CE del mes de maig fomenta l’ús de La recuperació d’olis usats per obtenir biodièsel, que biocarburants en el transport, marcant la fita del 5,75 % també es duu a terme a Catalunya, sí que és sens dubte per a finals del 2010. una pràctica congruent amb el desenvolupament Des d’aleshores, els conreus destinats a la producció sostenible. Però la quantitat d’oli usat és d’agrocombustibles han crescut exponencialment. proporcionalment petita i mai podrà arribar a proveir Europa encapçala la producció mundial de biodièsel, d’una gran quantitat de combustible. amb Alemanya en primer lloc. Els principals productors Una altra opció és aprofitar com a combustibles de d’etanol són els Estats Units, Brasil i la Xina. Espanya biomassa les restes agrícoles no aptes per a és el primer productor europeu d’etanol. l’alimentació, per exemple la closca d’arròs, la closca La proposta de substituir derivats de petroli per d’avellana o la pinyolada. Aquests materials s’utilitzen productes agrícoles va dirigida a independitzar-se d’una de la mateixa manera que les estelles de fusta: font d’energia que prové exclusivament dels països cremant-los directament en calderes de calefacció o per productors de petroli, que no és renovable i que està obtenir electricitat. Aquest ús ha revaloritzat l’arròs. A provocant el canvi climàtic. més, les cendres d’arròs tenen un alt contingut de Alguns dels punts febles dels agrocombustibles són: sílice, que es pot utilitzar en la fabricació de plaques • Per produir agrocombustibles cal invertir energia en solars. És una indústria que ja s’està desenvolupant a forma de combustible (tractors i altra maquinària, Catalunya. procés de transformació, transport de matèries Trobareu més informació sobre l’etanol i el biodièsel a primeres i productes, etc.). El balanç d’emissions de l’annex final d’aquest quadern. diòxid de carboni a l’atmosfera no és tan alt com en el cas del petroli però segueix sent positiu.

41

5


6 I TU, QUÈ HI POTS FER?


I TU, QUÈ HI POTS FER?

6

C

ada dia prenem decisions sobre què mengem i què no. Aquestes decisions afecten directament la nostra salut, però a més a més, quan comprem un determinat producte, ajudem que aquest producte continuï al mercat. És com si emetéssim un vot favorable a la seva existència. És desitjable, doncs, que quan triem un producte alimentari ho fem perquè ens agrada, perquè és saludable per a nosaltres i perquè no contradiu els nostres principis. En aquest capítol fem algunes recomanacions per a un consum alimentari sa i responsable.

Segueix una dieta variada i equilibrada

INTERMÓN OXFAM / GEOFF SAYER

Els aliments que hem de consumir en més proporció per nodrir-nos adequadament són els cereals i els seus derivats (pa, pasta alimentària), les verdures i les fruites. La carn aporta proteïnes d’alta qualitat nutricional, però si no es menja amb moderació afavoreix les malalties cardiovasculars i les de l’aparell digestiu. També cal tenir present que per produir una ració de carn, cal invertir unes 10 vegades més d’energia, aigua i terreny que per obtenir la mateixa quantitat de productes vegetals. Menjar menys de 100 grams de carn al dia és del tot suficient. Els fregits, els dolços, les llaminadures i els refrescos ensucrats haurien de ser l’excepció i no la regla. En excés poden provocar obesitat, elevar el nivell de colesterol, causar malalties cardiovasculars o diabetis.

Piràmide alimentària Olis, greixos, sucres i sal (amb molta moderació)

Làctics (2-3 racions)

Verdures i hortalisses (5-5 racions)

Carn, aviram, peix (2-3 racions)

Fruites (2-4 racions)

Pa, pasta i cereals (6-10 racions)

43


Blat, farina i paisatge

COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Decideix on compres Les parades del mercat i els petits comerços de barri t’ofereixen un tracte personal, et donen una gran varietat d’opcions i dinamitzen econòmicament el veïnat. Si vols que segueixin existint, recolza’ls amb la teva compra. Una altra possibilitat interessant és associar-se a una cooperativa de consumidors. Es tracta d’un grup de famílies d’un barri que compren col·lectivament els productes que compleixen els criteris que els hi interessen. És habitual que aquestes cooperatives estiguin en contacte directe amb algun pagès, que els proporciona directament les hortalisses. D’aquesta manera eviten intermediaris i saben exactament d’on ve el que mengen i en quines condicions s’ha produït. A l’apartat de webs d’aquesta publicació trobaràs la referència de la coordinadora catalana de cooperatives de consum ecològic.

Fixa’t bé en el que compres En les etiquetes dels productes alimentaris envasats o empaquetats hi ha informació sobre qui ho ha elaborat, el lloc de procedència, el pes, els ingredients, els additius, la data de caducitat, les condicions de conservació i sovint també dades nutricionals. En el cas de la fruita a granel, les hortalisses o el peix, la informació la trobem en rètols. Ens pot sorprendre, per exemple, veure la distància que ha recorregut un lluç des de la xarxa al plat. Els productes ecològics estan identificats amb el símbol del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica o, si són de fora de Catalunya, de l’òrgan certificador que correspongui. També estan etiquetats tots els productes de producció integrada.

Evita envasos i embalatges innecessaris Menys embolcalls significa menys malbaratament de matèries primeres, menys despesa energètica i menys generació de residus. La compra amb el mínim residu comença abans d’entrar a la botiga: pots portar de casa la bossa del pa, el carro o el cabàs. Si compres els productes frescos a granel, a més de reduir residus podràs decidir exactament la quantitat que vols. Les galetes variades també es poden comprar a granel! En trobaràs a diverses fleques.

VÍCTOR NAVARRO

Si necessites productes envasats, és millor que els compris de mida familiar: proporcionalment la quantitat de residu és menor i el reciclatge és més eficient.

44


I TU, QUÈ HI POTS FER?

Prioritza els productes locals i de temporada Si adquireixes aliments produïts a prop, afavoriràs l’economia local i alhora evitaràs les despeses energètiques del transport a llargues distàncies. Procura evitar productes congelats o llargament refrigerats: les despeses energètiques de conservació també són molt elevades. En el cas del pa, que sigui calent no vol dir que sigui fresc: pot ser pa precuinat i congelat que s’ha acabat de coure en un forn elèctric. Si localitzes al barri un forn on s’elabori el pa, és més provable que tinguis a l’abast un producte saborós, d’alta qualitat i que es conservi bé tot el dia. El pa de pagès, i especialment si no està tallat, es conserva en perfecte estat uns quants dies. Una part significativa de la dieta ha d’estar formada per vegetals crus (amanida, fruita), que aporten vitamines i altres nutrients. Limita la ingestió de conserves i productes amb additius.

Compra productes de comerç just Hi ha aliments que no es produeixen a Catalunya ni a Europa, perquè el clima no és adient. És el cas del cacau o el cafè, que provenen de països tropicals o subtropicals. Les organitzacions dedicades al comerç just estableixen una relació directa amb els productors, normalment organitzats en cooperatives, i distribueixen els seus productes als països consumidors. Aquestes organitzacions acrediten que el cacau, el cafè i els altres productes que venen provenen d’unes relacions comercials justes i estables. En el treball per obtenir els productes de comerç just no hi ha d’haver explotació infantil, les condicions laborals d’homes i dones han de ser igualitàries, les organitzacions productores han de ser democràtiques, invertir beneficis en serveis socials i no malmetre el medi. A Catalunya, algunes de les organitzacions que es dediquen al comerç just són Intermón-Oxfam, Setem i la Xarxa de Consum Solidari.

INTERMÓN OXFAM

Começ solidari amb productes de la India

45

6


7 TALLERS I RUTES ALS VOLTANTS DE LA FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES


TALLERS I RUTES ALS VOLTANTS DE LA FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Taller: El petit moliner Adreçat a alumnes de primària i de secundària que, pretén donar a conèixer l’aplicació de la roda hidràulica i la seva tecnologia a la mòlta de gra. Tecnologia que serveix com a base dels sistemes que es desenvoluparan amb la industrialització. Els nois i noies construeixen la maqueta d’un molí fariner amb roda hidràulica horitzontal, fent esment a la seva estructura, les característiques de les seves parts, el seu funcionament i les adaptacions tecnològiques segons l’entorn.

Visita guiada a l’Ecomuseu-Farinera L’Ecomuseu-Farinera vol col·laborar de manera activa en el procés d’adquisició de coneixements que es duu a terme en els centres, per això es presenta com a recurs didàctic per aprendre mitjançant l’experimentació, la manipulació i l’observació en directe de les aplicacions de la ciència i la tècnica així com les seves repercussions en la societat i l’entorn. A continuació presentem algunes de les propostes que es poden fer a la Farinera.

Es fan diverses visites guiades adreçades als diferents públics escolars. Els nois i noies fan un recorregut per tota la fàbrica, en el qual tracten diversos eixos temàtics: l’evolució tecnològica de la mòlta del blat, el procés productiu a la Farinera, el blat, la farina i el pa i, finalment la font d’energia, aprofitament de recursos i relació amb l’entorn.

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà Ruta dels Estanys en bicicleta La ruta, de 24,7 km, permet conèixer una extensa i variada zona a l’entorn de l’Ecomuseu i del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, visitant dues de les seves reserves integrals: Les Llaunes i Els Estanys. S’inicia darrera el centre d’informació del Cortalet, passant pel corriol que va cap a l’observatori d’“Els Roncaires”. Segueix cap a l’esquerra, cap al mas de Can Comes i des d’allà a l’Estany Europa, que es voreja. Passant per davant de la Depuradora s’arriba fins a Empuriabrava, que es travessa fins arribar a la carretera de la Rubina. Des d’aquí i vorejant la carretera de Figueres a Roses i arribant a la urbanització de Santa Margarita es fa un gir de 180° cap a la dreta per a anar a buscar la cruïlla direcció Palau-Saverdera. Des de la carretera s’agafa un trencant a l’esquerra seguint un camí de terra fins trobar la carretera que uneix Castelló d’Empúries amb PalauSaverdera. Des d’aquí s’agafa un camí de terra, que en certes èpoques de l’any pot estar inundat, que permet accedir a l’estany de Vilaüt. A continuació es torna a accedir a la carretera anterior, que es seguirà fins trobar el camí que permet travessar la Mugueta, per continuar després en paral·lel al rec dels Salins. Seguint el camí arribem fins a Castelló d’Empúries, per on cal seguir la ruta asfaltada cap a Empuriabrava. Sota el pont de la carretera Roses-Figueres es troba el camí que permet travessar la Muga per un gual (sempre que no porti massa aigua). Des de la carretera asfaltada que s’agafa a la dreta tornem a agafar un camí de terra que ens du de nou al Cortalet.

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà Itinerari I. Del Cortalet fins al Mas Matà a peu L’itinerari permet resseguir un conjunt de paisatges de gran diversitat que es troben dins el parc. Les closes, prats de pastura humits voltats de recs de drenatge i tancats per arbres de ribera, són uns dels ambients més genuïns i bells de la zona. També la Massona, una de les llaunes (llacunes litorals) i les seves sulsures, visibles des de l’observatori elevat de la torre Senillosa. El camí està vorejat pel rec Corredor, construït per assecar la plana agrícola. Avui en dia, les seves aigües nodreixen els nous estanys i les

Vista àrea d’una llevantada.

47

7


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

velles llaunes. Els estanys que recorre l’itinerari (el del Cortalet, el del Matà i el de la Closa del Puig) foren creats pel propi Parc i avui són espais d’una gran riquesa biològica. L’itinerari està dotat d’aguaits que situats estratègicament permeten observar la fauna sense ser descoberts.

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà Itinerari II. Del Mas Matà fins a la platja de les Llaunes a peu L’itinerari permet visitar a fons els estanys del Matà i recórrer la riba sud de la llacuna de la Massona fins a la platja.

Itinerari del Cortalet als Estanys Europa a peu i en bicicleta Aquest itinerari s’enllaça amb la via verda que va de Castelló d’Empúries a la desembocadura de la Muga. S’hi arriba des d’Empuriabrava travessant la gran passera de fusta sobre la Muga. Si es va en cotxe, es pot deixar al Cortalet o bé al camí que porta al càmping Laguna. Just davant de la depuradora hi trobarem l’entrada. És un itinerari de 4,5 km aconsellable de fer en bicicleta, degut que en les èpoques de més calor resulta feixuc; el camí és ample i en bon estat. Està tot senyalitzat. Durant els mesos d’estiu és un dels pocs racons del Parc on hi ha aigua, per l’aportació de les aigües de la depuradora d’Empuriabrava. Gràcies a aquesta aportació, els Estanys Europa estan sent lloc de refugi d’estols d’ocells de moltes espècies. Al voltant dels Estanys Europa hi trobem dos observatoris, un aguait i un mirador.

ECOMUSEU-FARINERA

Ruta del Fluvià a peu i en bicicleta

Demostració de la maqueta del molí fariner hidràulic d’Ettenheim.

Aquesta ruta comença al punt d’informació de Sant Pere Pescador. Resseguint el tram baix del riu hi ha un camí que s’ha adaptat per poder-hi circular amb bicicleta. Diverses plataformes indiquen els punts estratègics on parar-nos i observar. Es passa davant de l’Illa de Caramany (Reserva Integral III), i seguint el camí s’arriba a la platja on es fa patent la importància de les dunes. Aquest itinerari ressegueix el reraduna fins arribar a la piscifactoria. Llavors, a través d’un camí asfaltat, passa a l’altre cantó del terme fins arribar a l’Armentera, on es retroba de nou el marge dret del riu Fluvià. Seguint el camí, s’arriba al punt d’informació de Sant Pere.

ECOMUSEU-FARINERA

Xarxa Cicloturística de l’Alt Empordà Consell Comarcal de l’Alt Empordà Itinerari I. Eix cicloturístic Figueres-Roses

48

L’itinerari, de 22 km senyalitzats, transcorre per la zona nord de la plana de l’Alt Empordà. S’inicia a Figueres, a l’aparcament dels Fossos, i segueix pel camí asfaltat de Vilatenim, Palol i Vilanova de la Muga. Allí s’endinsa per camins rurals, passant per l’estanyol i Vilaüt, al tram de Palau-Saverdera, on es creua amb la Ruta dels Estanys. A continuació segueix el GR-92 fins arribar a la Ciutadella de Roses.

Taller El petit moliner.


TALLERS I RUTES ALS VOLTANTS DE LA FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Xarxa Cicloturística de l’Alt Empordà Consell Comarcal de l’Alt Empordà Itinerari II. Ruta de l’Escala-Empúries al Fluvià L’itinerari, de 23 km senyalitzats, transcorre en la seva major part per camins no asfaltats. S’inicia a l’antic safareig de l’Escala. Segueix el passeig d’Empúries coincidint amb els GR-92 i el GR-1, fins arribar al nucli de Sant Martí d’Empúries. D’aquí s’agafa el camí que porta a Cinc-Claus, on els GR es bifurquen. Es segueix per la pista fins l’Armentera, on s’agafa un camí que voreja el Fluvià fins arribar a l’Arbre Sec. Després de creuar la carretera GIV-6302, de l’Armentera a Ventalló s’arriba per camins a la urbanització del Mas Gros. Es segueix cap a Viladamat i d’aquí al nucli de les Corts, el Camp dels Pilans i la Closa del Llop per tornar al punt d’inici.

Itinerànnia Xarxa de senders RipollèsGarrotxa-Alt Empordà És una xarxa de senders que recupera en aquestes tres comarques els antics camins històrics que unien tots els pobles. Quan estigui finalitzada permetrà caminar des dels Pirineus dins al mar recuperant uns 2.500 km. En els moments de tancar aquesta publicació, s’està netejant i senyalitzant la zona de l’Alt Empordà. Trobareu més informació a www.itinerannia.net

Xarxa Cicloturística de l’Alt Empordà Consell Comarcal de l’Alt Empordà Itinerari III. Ruta de Peralada a la Serra d’Altrera La ruta té una longitud de 20 km, la major part per camins i carreteres secundàries. S’inicia a l’aparcament públic de Peralada. Vorejant el poble se segueix una pista fins a Mollet de Peralada. D’aquí, per un camí asfaltat, s’arriba a Masarac. Des d’aquest punt es puja a la Serra d’Altretra, la part més difícil del camí. Arribant a Vilarnadal, es creua el poble i seguint un camí paral·lel a la carretera que va a Cabanes s’arriba fins aquest poble. Després de creuar-lo es segueix per una pista que surt a l’est i que porta fins a Peralada.

Itinerari pel Rec del Molí (en projecte) Es disposa del projecte per a adaptar el Rec del Molí a l’ús públic, seguint el seu recorregut entre Castelló d’Empúries i Vilanova de la Muga, lloc per on passa l’Eix Cicloturístic entre Figueres i Roses promogut pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Aquest itinerari transcorrerà enmig de camps, al costat del rec, i per trams de carretera degudament senyalitzats. En la majoria de casos, aprofitarà trams de camins públics ja existents, per bé que en alguns casos serà necessària l’adequació i arranjament d’algun tram de camí existent i que es troba en mal estat, o bé l’obertura de nou d’algun tram contigu al Rec que resulta necessari per a la connexió i la continuïtat de l’itinerari.

Salsures plenes d’ocells.

En el marc del programa “Caminos Naturales”, el Ministeri de Medi Ambient ha acceptat el projecte presentat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà per fer les obres de millora i rehabilitació de la mota de la Muga. Aquest projecte donarà continuïtat al tram final de la Muga en el seu pas per Castelló d’Empúries, que actualment ja es pot recórrer des del Pont Vell fins a la desembocadura. El recorregut, que va paral·lel al riu sobre la mota i camins, té més de 40 km. Passa pels termes municipals d’Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella d’Empordà, Pont de Molins, Cabanes i Peralada fins a enllaçar amb Castelló d’Empúries.

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS

Via Verda de la Muga (en projecte)

49

7


Annex

El bioetanol Obtenció per la fermentació: 1) de midó de cereals (blat, blat de moro, civada) 2) de sucres (canya de sucre, patata, sorgo dolç) 3) substàncies cel·lulòsiques Utilització: 1) Barrejat amb gasolines enlloc de ETBE o MTBE 15 % 2) como a carburant barrejat amb gasolina fins al 85 % 3) como a component de l’ETBE Reducció d’emissions de CO2: 51 % (cereals), 70 % (sucres) respecte la gasolina Reducció de les emissions de CO en la combustió Reducció de contaminants tòxics en la combustió: benzè y butadiè Augment d’acetaldehids i formaldehids en la combustió Cost mig: etanol de blat de moro 0,50 ¤/l (etanol de cereals 0,45 ¤/l a Espanya)

Més sobre els agrocombustibles Què és el bioetanol? L’etanol és l’alcohol del vi, la cervesa i totes les begudes alcohòliques. La seva fórmula química és CH3-CH2OH. Es pot obtenir del petroli o a partir de vegetals per processos de fermentació. Concretament, la fermentació de mostos ensucrats dóna lloc a “vins”de graduació alcohòlica variable, entre el 10 i el 15 %. Aquests vins es poden concentrar per destil·lació fins que tenen només un 4 o 5 % d’aigua. S’obté així l’anomenat bioetanol hidratat que es pot usar directament en els motors d’explosió convencionals substituint les gasolines. Quan es deshidrata completament s’obté l’etanol absolut. S’usa barrejat amb la gasolina normal per a fer-ne augmentar l’índex d’octans i produir carburants sense plom que s’anomenen gasohols i que s’usen principalment als Estats Units i al Brasil. L’etanol absolut també es pot utilitzar en motors dièsel en barreges de gasoil, normalment amb el 10-15 % de bioetanol. En aquesta forma s’usa principalment a França i Suècia.

Com es fabrica el bioetanol? L’etanol d’origen agrícola es produeix sempre a partir de la fermentació de sucres. Depenent del tipus de vegetal usat com a matèria primera s’hi ha de practicar prèviament una hidròlisi. Aquest és el cas dels grans de cereals, les patates o les rels de l’endívia. En canvi la canya de sucre, el sorgo ensucrat i la remolatxa ja aporten els sucres directament. Als Estats Units i a Europa el que més s’usa és el gra de cereals i la remolatxa. En països tropicals s’usa més la canya de sucre. El procés consisteix en la transformació d’un sucre, la glucosa, en etanol gràcies a l’acció de llevats. Per cada 100 g de glucosa s’obtenen uns 51 grams d’etanol, que s’ha de destil·lar per a separarlo de l’aigua i altres compostos que es formen en la fermentació. Segons la matèria primera, per obtenir 1 litre de bioetanol es necessiten: 2,7 kg de blat de moro 2,85 kg de blat 10 kg d’arrels de remolatxa 12 kg de nyàmera 15 kg de sorgo ensucrat Entre 15 i 29 kg de canya de sucre

50


ANNEX

Actualment el bioetanol és més car que l’etanol obtingut del petroli, ja que les matèries primeres són les mateixes que s’usen per l’alimentació, però té certs avantatges ambientals com la reducció d’emissions de CO2 i CO a l’atmosfera. La investigació en ús del bioetanol està encaminada a l’aprofitament de diversos cultius no convencionals com el sorgo o la nyàmera.

El biodièsel Els olis vegetals i els seus derivats poden usar-se com a substituts parcials o totals del gasoil d’automoció. Si bé en alguns tipus de motors es podria usar l’oli directament (en tots aquells que tenen injecció indirecta o precàmera), el més normal és modificar-lo perquè tingui unes propietats físico-químiques molt semblants a les del gasoil. La fabricació del biodièsel comença amb el procés de transesterificació. En aquest procés s’obtenen àcids grassos a partir de triglicèrids. Als àcids grassos alliberats se’ls afegeix metanol i s’obté el biodièsel pròpiament dit. Com a subproducte s’obté el glicerol, que té infinitat d’aplicacions en el sector agrari, industrial, de la medicina, els cosmètics i l’alimentació. El procés de fabricació es pot resumir de la següent manera: 1.000 kg d’oli + 156 kg de metanol + 9’2 kg de potassa 965 kg de biodièsel + 178 kg de glicerina + 23 kg de metanol recuperat A Europa s’usen principalment dos cultius: la colza als països del nord i, el gira-sol als països mediterranis. A Espanya, el cultiu de gira-sol per a l’obtenció de biodièsel no seria rendible si no existís una subvenció per a aquesta activitat. Les investigacions per al desenvolupament d’aquest biocarburant s’encaminen, sobretot, a reduir el cost de la matèria primera i per això s’investiga en noves espècies oleaginoses que no s’usin en l’alimentació, com per exemple el card, que té una elevada producció de llavors oleaginoses.

El biodièsel Obtenció: esterificació d’olis vegetals (soja, colza, gira-sol) amb metanol Triglicèrid + metanol = metilester + glicerina Utilització: pot substituir directament el dièsel que prové del petroli sense modificació dels motors. Reducció d’emissions. de CO2: un 57 % (si l’oli és de colza) 72 % ( si és de soja) respecte al dièsel del petroli Eliminació de SO2 65 % de les partícules Productes orgànics aromàtics Augmenta la vida dels motors Cost mig: colza 0.56 ¤/l; soja 0.76 ¤/l És una realitat a Alemanya, França (25.000 t/any), Itàlia, Bèlgica y Àustria (15.000 t/any)

fabricació del biodiesel matèries primeres recol·lecció adaptació a l’automoció

51


Glossari

Additiu alimentari Substància no nutritiva que s’afegeix intencionadament a un aliment en petites quantitats. Entre els additius s’inclouen els conservants, els colorants, els aromatitzants, els potenciadors del gust, els edulcorants, els espessants, els antioxidants, els acidulants, etc. Adob Substància que conté nutrients per a les plantes i que s’afegeix al sòl per compensar les deficiècies que aquest pugui tenir. Aiguamoll Terreny planer pantanós, situat a la zona costanera. Amilasa Enzim que descomposa les molècules de midó en sucres més simples. Arada Eina agrícola per obrir solcs al sòl. Laurar la terra facilita la sembra i afavoreix el creixement de les plantes de conreu. Aranzel Impost que es paga per la importació d’un producte. Aspre Camp de secà.

52

Biodiversitat Mesura de la varietat de formes de vida d’un ecosistema. Camatimó Barra o eix principal de l’arada, on van junyits els animals. Canvi climàtic Modificació global del clima terrestre. Nombrosos estudis científics indiquen que actualment estem en procés de canvi climàtic i que en aquest canvi hi estan intervenint causes humanes. Cereal Planta conreada de la família de les gramínies. Closa Prat tancat per recs, característic dels Aiguamolls de l’Empordà. Conreu extensiu Modalitat de cultiu amb una inversió de treball moderada. Conreu intensiu Modalitat de cultiu amb elevada inversió de treball i elevada producció per unitat de superfície.

Dalla Eina agrícola per segar. Està formada per una fulla de ferro afilada i fixada per un extrem a un mànec llarg que s’agafa amb les dues mans. La sega és més ràpida que amb la falç. Despulla Pellofes dels grans de cereals que se separen per fabricar la farina. Diòxid de carboni Gas que s’emet en la combustió del carbó i dels compostos orgànics. El seu augment a l’atmosfera és un dels responsables del canvi climàtic actual. Efecte d’hivernacle Fenomen de modulació de la temperatura del planeta mediat per l’atmosfera, que permet l’entrada de radiació solar però dificulta la sortida de la calor. Degut a l’efecte hivernacle, si la composició de l’atmosfera varia, la temperatura de la Terra també ho fa. Falç Eina agrícola per segar. Està formada per una fulla de ferro afilada i molt corbada, fixada per un extrem a un mànec curt que s’agafa amb una mà.


GLOSSARI

Fems Adob format a partir d’excrements d’animals domèstics, sovint barrejats amb palla. Fermentació Procés de transformació de molècules orgàniques per acció de llevats o bacteris, sense utilització d’oxigen. La pasta de pa es barreja amb llevat i es deixa en repòs perquè fermenti. Fertilitzant Adob. Gallinassa Excrement de gallina. Gluten Substància gomosa que formen les proteïnes de la farina de blat quan es barregen amb aigua. Guano Substància formada per excrements d’ocells marins que s’acumula en algunes costes i que s’utilitza com a adob. Guaret Tècnica de conreu que consisteix en deixar reposar un any el camp perquè recuperi la fertilitat. Herbicida Producte químic que s’utilitza per combatre les “males herbes”; és a dir, per eliminar dels camps aquelles herbes que competeixen amb les plantes de conreu i podrien reduir el seu creixement. Libació Acció de beure. Antigament, els cereals es consumien en forma de sopes que es bebien.

Llauna Llacuna litoral d’aigua salobre característica dels Aiguamolls de l’Empordà. Llaurar Fer solcs al sòl amb l’arada. Maresma Aiguamoll. Midó Polisacàrid vegetal. És una molècula que les plantes utilitzen per emmagatzemar energia i és molt abundant als grans de cereals, a les patates, als llegums i en alguns fruits secs com la castanya. Mola Pedra de molí de forma circular. Molí de cilindres Molí d’alta eficiència desenvolupat a partir de la Revolució Industrial. Molí de foc Molí accionat per la força del vapor. Molí de mà Molí primitiu, format per una pedra més o menys plana que fa de base, sobre la qual es diposita el gra, i una pedra més petita amb la qual es tritura. Molí de roda vertical Molí accionat per la força de l’aigua en moviment. Requereix un cabal d’aigua important i per això a Catalunya va tenir poca implantació.

Molí rotatori Molí tradicional format per dues pedres circulars i planes sobreposades. La pedra inferior és fixa i la superior gira. El gra es fa entrar per un forat situat al centre de la mola (pedra) superior. Monocultiu Conreu d’una sola espècie. Mutació Canvi en l’ADN d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles. Neolític Època prehistòrica en què es va iniciar la pràctica de l’agricultura. El mot neolític significa “pedra nova” i aquest període s’anomena així perquè els estris de pedra característics són diferents als de les èpoques anteriors. Panificació Procés d’elaboració del pa. Pastar Treballar la pasta formada amb farina i aigua per fer el pa o altres productes. Pastura Camp on el bestiar menja herba. Pesticida o plaguicida Producte químic que s’utilitza per lluitar contra les plagues que afecten l’agricultura, els ramats o les persones.

Molí de sang Molí mogut per tracció animal (o humana). També es coneix amb el nom de mola jumentària.

53


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Producte fitosanitari Substància, sovint fabricada industrialment, que s’aplica en agricultura per afavorir el creixement de les plantes, prevenir malalties o guarir-les. Entre els productes fitosanitaris s’inclouen els fertilitzants, els plaguicides i els herbicides. Purins Fems líquids. Qualitat flequera Característiques del blat d’interès per a la panificació. Regadiu Camp de conreu que es rega.

PEP BOTEY

Rella Peça de ferro de l’arada que serveix per fer els solcs a terra.

54

Revolució verda Canvi profund en l’agricultura que es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial i que es va caracteritzar sobretot per la generalització de l’ús de fertilitzants sintètics, pesticides i herbicides. Rompuda Llaurat profund del sòl. Transformació dels boscos en conreus i pastures. Rotació de cultius Tècnica de conreu que consisteix a anar alternant les espècies plantades al llarg del temps per conservar la fertilitat del sòl. Secà Camp de conreu que no es rega, i per tant només rep aportacions d’aigua de la pluja o la que és present al sòl.

Blat, farina i paisatge

Segó Pellofa del gra de blat. Sèmola Fragment del gra de blat que encara no està mòlt completament. Sitja Dipòsit per a l’emmagatzematge del gra o altres productes. Subvenció Ajuda econòmica a una activitat o a una entitat. Trull Molí d’oli.


Bibliografia

BOVET, Philippe (dir.). Atlas medioambiental de Le Monde diplomatique. Madrid: Cybermonde, 2008.

Guia de l’alimentació sostenible. Barcelona: l’Ajuntament, 2004. (Guies d’educació ambiental; 18).

CAMPBELL, Bernard. Ecología humana. Barcelona: Salvat, 1996.

GIRALT RAVENTÓS, Emili (dir.). Història agrària dels Països Catalans: (Volum 4) Segles XIX XX. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 2006.

CARSON, Rachel R. Primavera silenciosa. Barcelona: Crítica, 2001. Conèixer l’estat del món: materials didàctics sobre l’informe del Worldwatch Institute sobre el progrés cap a una societat més sostenible. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 2000. Descobrir l’estat del món: materials didàctics sobre el progrés cap a una societat sostenible. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 2003. El pa. Opcions. Març-maig 2004, núm. 11. Barcelona: Centre de Recerca i Informació en Consum, 2002. FERNÀNDEZ I CERVANTES, Magda (dir.). La Farinera de Castelló d’Empúries. Barcelona: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 1999. (Quaderns de didàctica i difusió; 12).

Informe sobre el desenvolupament humà. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1998. L’agricultura. Perspectiva ambiental. Abril 1999, núm. 15. Barcelona: Rosa Sensat, 1995.

SERRA RUIZ, Pere. Dinàmiques del paisatge agrari a l’Alt Empordà (1977-1997): una anàlisi a partir de la teledetecció i dels sistemes d’informació geogràfica. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Geografia, 2002. Tesi doctoral defensada l’any 2002. Consultable a: www.tdx.cesca.es/TDX-1004102122545/. Signes vitals: les tendències ambientals que configuren el nostre futur. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1996.

L’estat del món: informe del Worldwatch Institute sobre el progrés cap a una societat sostenible. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1993. Recursos mundiales: la gente y los ecosistemas. MadridWashington, DC: EcoespañaWorld Resources Institute, 2002. Seguretat alimentària. Perspectiva ambiental. Juny 2006, núm. 36. Barcelona: Rosa Sensat, 1995.

GEO4: Perspectivas del Medio Ambiente Mundial. Nairobi: PNUMA, 2007.

55


COL·LECCIÓ BIODIVERSITAT I TECNODIVERSITAT 5

Blat, farina i paisatge

LLOCS WEB D’INTERÈS

www.ecomuseu-farinera.org Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries

www.mnactec.cat Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

http://mediambient.gencat.net Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

www.opcions.org Centre de Recerca i Informació en Consum

www.altemporda.org Consell Comarcal de l’Alt Empordà www.associaciolera.org Espai de Recursos Agroecològics www.castello.cat Ajuntament de Castelló d’Empúries www.catpaisatge.net Observatori del Paisatge de Catalunya www.ccpae.org Consell Català de la Producció Agrària Ecològica www.consum.cat Agència Catalana del Consum www.ecoconsum.org Coordinadora catalana de cooperatives de consumidors i consumidores responsables de productes ecobiològics www.esporus.org Centre de conservació de la biodiversitat cultivada www.fao.org Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura www.gencat.cat/dar Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya www.llotjadecereals.com Llotja de Cereals de Barcelona

56

www.ruralcat.net Conjunt de comunitats virtuals i portal informatiu amb serveis pensats per al món rural i agroalimentari de Catalunya www.uniopagesos.org Unió de Pagesos de Catalunya www.xarxaconsum.net Xarxa de Consum Solidari

Profile for nuri

Blat, farina i paisatge. Quadern Medioambiental Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries.  

Aquest quadern presenta el blat com el cereal més important en l'agricultura mundial des del seu descobriment a la prehistòria i pretén dona...

Blat, farina i paisatge. Quadern Medioambiental Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries.  

Aquest quadern presenta el blat com el cereal més important en l'agricultura mundial des del seu descobriment a la prehistòria i pretén dona...

Profile for nuricre
Advertisement