ANÈCDOTA GRANA Moisés García - Jugador del Nàstic
les temporades 2007 - 08 i 2008 - 09
Moisés García amb la samarreta del Nàstic. Temporada 2008-09 (2a A).
Partit entre el RC Celta de Vigo i el Nàstic, a l’estadi Balaídos, que finalitza amb victòria del nostre equip per 0 a 2 (gols de Pape Diop i Serge N’Gal). Estàvem escalfant relaxadament, darrere la porteria Jordi Alba, Mario Gibanel i jo, perquè guanyàvem 0 a 2 i faltava poc pel final.
Amb l’entrenador del València CF, José Bordalás.
més ràpid”. Ell sempre feia broma amb mi, dient-me que jo era molt lent i ell, molt ràpid, però aquell dia no va ser així. Quan ens veiem sempre em recorda aquell moment i em pregunta si jo tenia prima per partits jugats. Mai oblidarà que en la vida has d’estar sempre preparat per sortir.
De sobte, el míster César Ferrando comença a cridar, ja que volia fer un canvi per “matar” el partit, i la veritat, no teníem massa clar a qui de nosaltres es dirigia. Jo, que ja era un veterà de 37 anys, vaig sortir corrent cap a la banqueta, per sortir al terreny de joc. Quan el míster em va veure, va dir...”Jordi Alba, home, Jordi Alba!” i després...”És igual, surt tu mateix”. Era el minut 89, i només vaig sortir al camp, l’àrbitre va xiular el final de l’encontre.
L’any i mig que vaig estar a Tarragona, vaig sentir l’afecte i el respecte de la gent cap a mi i la meva família. Em vaig sentir molt estimat i sempre que hi torno, m’ho fan saber. He deixat grans amics a la ciutat, els quals em van fer la vida més fàcil.
Quan estàvem al vestidor, Jordi Alba em va preguntar...”T’estava cridant a tu o a mi?”, i jo li vaig respondre...”Et cridava a tu, però jo soc
Visca el Nàstic!
52 | FORÇA NÀSTIC
Voldria tenir un record molt especial pel nostre delegat, Josep Maria Grau, que sempre es deixava tot pel club i era una excel·lent persona.
Moisés García
