Nàstic Històric

Foto realitzada al Nou Estadi de la temporada 1993 - 94 en la qual el Nàstic jugava a 2a B. En ella veiem als futbolistes grana Felip Font (DEP) i ‘Menchi’ Ruiz, a dalt, i a Koke Gistau, a baix.

Amb Xavi Roch, delegat del Gimnàstic de Tarragona

“Tinc la il·lusió i la confiança, que aconseguirem l’ascens”

Xavi Roch és un serrallenc, tarragoní i nastiquer d’arrel i el delegat del Gimnàstic de Tarragona des de fa 4 temporades. Es tracta d’un treballador incansable, que viu amb passió la seva feina, i que gaudeix del Nàstic amb la mateixa il·lusió que quan era petit i anava al Nou Estadi per veure els partits del seu estimat equip. Parlem amb ell de diferents temes de l’actualitat grana, a la terrassa del formidable restaurant SolRic. Xavi Roch és un home de futbol, com ho demostra que durant la teva joventut, vas jugar al CE El Catllar i anys més tard, vas ser el seu president. Podríem dir que aquest esport és la teva gran passió, oi? La veritat és que sí. Jo em vaig criar al Serrallo i quan sortíem de l’escola, ens ajuntàvem els amics i jugàvem partits al carrer. Nosaltres teníem a un conegut que tenia relació amb el CE El Catllar i vam anar a jugar a aquest club, diversos nois del Serrallo. Molta gent es confon i pensa que sóc d’allà, però jo vaig néixer a Tarragona i he viscut sempre aquí.

I quan comença la teva relació afectiva amb el Nàstic? Recordes els teus inicis com aficionat grana, quan encara eres un nen? Doncs amb 6 o 7 anys ja hi anava al Nou Estadi, amb el meu pare i sobretot, amb el meu germà gran Josep Maria. Si un dia ells no podien anar al camp per algun motiu, llavors hi anava amb

gent del Serrallo. Recordo que ens posàvem al gol de muntanya, amb la Penya Nàstic El Serrallo. Per cert, el meu pare va jugar a l’amateur del Nàstic i formava aquella línia defensiva tan coneguda: Roch-Seracho-Gascón. El sentiment pel Nàstic em ve de família.

Quins són aquells futbolistes d’aquella època que recordes amb més nostàlgia i estimació? Home, la primera època que vaig viure, per una qüestió d’edat és la dels Bañeras, Cunillera, Rafa Martínez, Eloy, etc... potser és l’època més antiga que recordo. I a partir d’aquí, sempre he seguit fidelment al Nàstic.

Amb el pas dels anys vas iniciar-te com a delegat del CF Pobla. Com va anar allò? Qui et va oferir la possibilitat? Bé, primer vaig fer de delegat amb el CE El Catllar, on vaig ser jugador, delegat i president. Però estant en aquell moment exercint a El Catllar de delegat, em va trucar l’estimat Josep Maria Grau, que al cel sigui, i a qui li estaré eternament agraït. Em va comentar que el delegat del CF Pobla, el senyor Tatay, deixava de ser-ho i em va oferir a mi la possibilitat. Evidentment, li vaig dir que si, sense dubtar-ho dos cops.

Des de fa 4 temporades ets el delegat del Nàstic. Interpreto que per a tu això és motiu d’un gran orgull personal. Així és. Recordo el dia del meu primer partit com a delegat del Nàstic, fou un 11 d’octubre del 2018, en un matx de Copa del Rei, al camp del Còrdova CF. Ser el delegat del Nàstic és un plaer i un honor immens, però m’hauria agradat que hagués passat d’altra manera, perquè el Josep Maria, descansi en pau, era una persona estimada per tothom. Recordo que quan jo era el delegat del CF Pobla, els dies de partit venia al Nou Estadi, per ajudar-lo en el que calgués. Per a mi, sempre serà “el mestre” i una persona ben especial, totalment inoblidable.

Ha de ser bonic, que la teva feina vagi acompanyada d’un component ple de sentiment i estimació cap a l’entitat, eh? Segur que encara ofereixes més, del vessant purament professional... Home, aquesta feina és molt bonica pel sentiment que porta implícit, però també té molta responsabilitat, eh? Si jo m’equivoco en la meva tasca, el club pot rebre una sanció esportiva o econòmica. Si comets un error, pots “sortir pels diaris”, perquè l’efecte mediàtic que genera el Nàstic, és molt potent.

Vas exercir com a delegat a 2a A, després a 2a B i ara, a la 1a RFEF. Trobes moltes diferències en les teves tasques diàries, depenent de la categoria? La feina de delegat, no varia gaire, juguis en una categoria o altra. Jo toco diverses “tecles”, per exemple, quan comença la pretemporada s’ha de planificar on entrena l’equip, m’encarrego de buscar pis als nous fitxatges, etc. A nivell federatiu sí que existeix algun canvi, però el volum de feina és el mateix.

Jugant a la LFP, hi ha uns protocols a seguir els dies de partit. Són similars ara, a la 1a RFEF? Més que a l’antiga 2a B? La 1a RFEF ha dut a terme certes equiparacions amb la forma de treballar de la LFP, els quals ja ho tenen tot més mecanitzat i automatitzat. A poc a poc s’estan professionalitzant diversos aspectes de la nova categoria, i

estic segur, que al final, serà ben similar a la LFP, en gairebé tots els sentits.

Quina és la teva opinió en termes generals, d’aquesta nova categoria? En el vessant organitzatiu, esportiu, etc... Pel que fa a l’organització dels viatges, per exemple, és molt similar al que faria un club de la LFP. Però has de tenir en compte, que nosaltres estem viatjant més cops a Andalusia, que quan jugàvem a 2a A. Hem d’agafar l’ AVE o avions, i no ens podem queixar de com ho estem duent a terme. En l’àmbit esportiu, és obvi que aquesta categoria és més competitiva i igualada que l’antiga 2a B. A més, el nostre grup 2, és més complicat que l’1, tenint en compte que 3 dels 4 equips que van baixar de 2a A el curs anterior, juguen contra nosaltres. I també estan els filials de clubs potents, els quals tenen una qualitat espectacular. Però tot i la dificultat del grup, estic convençut que assolirem el play off.

Creus que amb les condicions actuals, és una categoria viable pels clubs, en el vessant econòmic? Doncs ja estem veient com diversos clubs estan patint, en aquest sentit. És complicat tot plegat, perquè hi han uns recursos econòmics dirigits als equips, però entenc que no arriben ni per les despeses pròpies que generen els viatges. Esperem que de cara a la propera temporada, augmentin aquestes subvencions que aporta la RFEF i això faci que la categoria sigui viable.

Parlant del nostre equip, evidentment, convius de forma diària amb els futbolistes. Quines sensacions tens avui en dia, respecte a les possibilitats d’assolir l’objectiu del play off? Doncs et puc dir que aquest és un vestidor format per excel·lents persones, tots van a una i l’ambient entre ells és fantàstic. Això és molt important, perquè després es reflecteix sobre el terreny de joc i pot ajudar, clar que si, a assolir els teus objectius esportius.

Veus un vestidor madur, conscienciat i preparat, per suportar la pressió que arribarà en la recta final del campionat? En general, perquè cada persona és diferent, veig un grup madur, que té molt clar l’objectiu de l’entitat, i no és altre que l’ascens. Jo tinc la il·lusió i la confiança que això passarà, perquè veig en el dia a dia com s’entrenen i quina és la seva implicació envers el club.

Per cert, com s’ho fa un nastiquer de cor com tu, per guardar la compostura adient, els dies de partit? Ha de ser complicat, perquè tens als futbolistes a tocar! (Riu). És complicat, sí. Hi ha moments en què estàs patint, però jo, com a delegat, no puc exterioritzar-los, els nervis. De vegades, algú em diu que em comporto massa bé amb els àrbitres, però aquesta és la meva obligació. És més, opino que si el tracte cap els arbitres no és el correcte, tens més a perdre que a guanyar.

Entre entrenaments, partits, viatges, concentracions, segur que has viscut diverses històries. Ens pots explicar alguna anècdota, digne de remarcar? Doncs mira, a mi el que m’agrada molt, és quan estem a un aeroport o a l’hotel, i els nens venen a demanar-nos pins o adhesius del Nàstic. Per altra banda, sense donar noms, alguna vegada hem estat a punt de perdre l’avió perquè algun futbolista s’havia deixat el DNI, o altre que va arribar tard a l’hora de la convocatòria i ja havíem de sortir amb l’autobús. També algun jugador que s’ha perdut a l’hotel de torn (riem).

L’afició del Nàstic és molt fidel i té un gran sentiment de pertinença, però trobem a faltar més afluència d’espectadors, els dies de partit. Que els hi diries, per “endollar-los”? El que penso és que ens estem jugant quelcom molt bonic, com seria tornar a la LFP. Però l’equip també ha de donar motius a l’afició, per venir a l’estadi. És veritat que en algun moment de la temporada, hem tingut menys afluència d’aficionats de la desitjada, però estic convençut que si ara fem un sprint final de campionat com cal, la gent “s’endollarà”.

Aquesta és una pregunta, gairebé retòrica. En cas d’ascens a 2a A, segur que li dedicaràs a una persona, que malauradament, ja no està entre nosaltres. Sense cap mena de dubte. T’he de dir que m’he fet una promesa i la meva dona, ja la coneix. En cas d’ascens, serà la persona a qui li dedicaré, evidentment (es refereix a Josep Maria Grau, DEP), però arribat el moment, veureu tots plegats en què consisteix aquesta promesa, que desitjo de tot cor poder complir.

Així ho esperem, per doble motiu de satisfacció! Tot un crack, el Xavi, amb qui vam tenir una conversa amable, interessant i fluida, tot demostrant una vegada mes, que és ‘home de futbol’. Tot seguit a la xerrada, ens vam disposar a delectar-nos, amb els deliciosos plats del fantàstic i emblemàtic restaurant SolRic.

ENTREVISTA “El Nàstic és un sentiment que em ve de família”

Xavier Roch Adsera 9 de juny de 1973 Tarragona

Equips com a delegat

La FCF entrega equipaments DEA al Nàstic

La Federació Catalana de Futbol, encapçalada pel president Joan Soteras, ha visitat les instal·lacions del Nou Estadi per fer l’entrega de dos desfibril·ladors externs automàtics (DEA).

El president grana, Josep Maria Andreu, ha estat l’encarregat de rebre a la comitiva de la FCF al Nou Estadi i recollir els equipaments sanitaris que ja han estat instal·lats a l’interior del Pavelló del Club Gimnàstic i al camp de gespa artificial; on entrenen i juguen els seus partits els equips del futbol sala i futbol base, respectivament.

El DEA (desfibril·lador extern automàtic) és un dispositiu que analitza i busca ritmes cardíacs desfibril·lables, notifica al rescatador si hi ha la necessitat d’una desfibril·lació i, si és així, aplica una descàrrega.

Des del Gimnàstic de Tarragona s’han realitzat diferents formacions al personal, tant treballadors com entrenadors i tècnics del futbol base i seccions del Club, per tal de respondre davant una situació d’emergència a les instal·lacions grana.

La cessió dels dos equipaments DEA, per part de la Federació Catalana de Futbol, correspon a la campanya ‘tots som un batec’ impulsada per la FCF i el Gimnàstic de Tarragona ha estat la primera entitat de futbol del territori en rebre els desfibril·ladors.

El Nàstic visita la Fundació Topromi

Dintre del programa social del Gimnàstic hi ha espai per totes les associacions, entitats i col·lectius. Un d’ells és la Fundació Topromi, situada a La Canonja, i que des de l’any 1982 ofereix qualitat de vida a les persones adultes amb discapacitat intel·lectual.

La comitiva grana ha comptat amb la participació de diferents integrants de l’entitat. Des del president Josep Maria Andreu, als jugadors del primer equip Pol Domingo i Pedro Del Campo, així com a coordinadors, entrenadors i delegats del futbol base grana.

Tots ells han estat rebuts per la directora de la Fundació Topromi, la Sra. Eva Calvés, que ha estat l’encarregada de mostrar les activitats i tasques que desenvolupen els usuaris del centre. Després de conèixer les tasques laborals que realitza el centre, en els diferents àmbits d’inserció social i laboral, la directora de la Fundació Topromi ha rebut una samarreta del Nàstic personalitzada amb el nom de l’entitat. El mateix centre ha entregat una llibreta amb motius grana que s’ha confeccionat i produït íntegrament pels usuaris.

La missió de la Fundació Topromi és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Atén al voltant de 80 persones de les que 17 estan inscrites al Centre Especial de treball.

El Servei de Teràpia Ocupacional està integrat per 63 persones adultes amb discapacitat intel·lectual i té com a objectiu donar atenció diürna de tipus rehabilitador integral.