ANÈCDOTA GRANA Àngel Oribe - Jugador del Nàstic del 1990 al 1996
Àngel Oribe en la seva època de jugador del Nàstic. Vaig firmar pel Nàstic de Tarragona l’any que van baixar de 2a Divisió B a Tercera. Per aquella època, jo venia d’uns grans anys al C.F Reus Deportiu, aconseguint ser un dels màxims golejadors de Tercera. Aquell any vam tenir un començament bastant fluix, amb l’entrenador Jarrieta fet que va provocar que hi hagués un canvi a la banqueta. Amb l’arribada de José Luis Guerra, l’equip va entrar en una bona dinàmica i va començar a guanyar partits fins a aconseguir una plaça per a disputar el play off d’ascens a la 2a Divisió B. En aquell play off d’ascens vam jugar contra Platges de Calvià, Mar Menor... i finalment, vam aconseguir l’ascens a 2a Divisió B. Després d’aquesta primera temporada a Tarragona, que com he dit, va acabar amb l’ascens a 2a Divisió B, vaig ser-hi 6 temporades més. La veritat és que guardo molt bon record de totes aquestes temporades a Tarragona, fins i tot d’aquella eliminatòria de play off de descens a Casetas, on recordo un dels gols més importants que he fet amb la camiseta del Nàstic. Després, recordo diferents eliminatòries de play off d’ascens a Segona A. En definitiva, vaig ser molt feliç i vaig poder gaudir de moments inoblidables per a mi i per a la meva família. D’entre tots aquests moments, m’agradaria explicar una anècdota que vam viure al camp de l’Alavés, que tot i que va tenir un final no molt bo per a nosaltres, és una d’aquelles anècdotes que recordes amb un somriure. Recordo que aquell Alavés era un equip que acabava de baixar de la 2a
66 | FORÇA NÀSTIC
En l’actualitat, amb la revista Força Nàstic. Divisió, amb un pressupost altíssim, que anava 1r a la lliga, que no havia perdut cap partit... Doncs en aquell partit, que realment ens estaven donant un bon bany de joc, anàvem perdent 1 a 0 quan a l’últim minut tenim un córner a favor, fem una jugada assajada, la pentinem al primer pal i arribo al segon pal per a fer el gol. 1 a 1, tots molt feliços, corrents, abraçant-nos cap al córner quan de sobte s’apropa l’àrbitre i ens diu que el linier està amb el banderí aixecat i que diu que la pilota havia sortit, que havia fet una paràbola per fora del camp... Sincerament, crec que era una mentida i que al linier li va poder la pressió del camp i de la seva gent. M’agrada recordar aquesta anècdota perquè és graciós tornar a recordar els 2 minuts que ens vam passar abraçats al córner sense saber que el gol estava anul·lat. Com he dit, són moltes temporades al Nàstic i sobretot són moltes històries inoblidables per a mi i que les guardo amb gran estima. Aprofito l’escrit per enviar molts ànims a l’actual plantilla, la qual considero que és molt bona i completa i per això, estic segur que seran capaços d’aconseguir l’objectiu de tornar al Nàstic on es mereix, mínim, a la Segona Divisió. A més, tampoc em vull oblidar de mencionar a tota l’afició grana, de la qual en guardo un molt bon record (per exemple, vam crear la penya Oribe) per tota l’estima que em van donar tant a mi com a la meva família. Visca el Nàstic!
Àngel Oribe
