Jugador històric

JUGADORS HISTÒRICS

MANUEL SANCHEZ GÓMEZ (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol

VA ACONSEGUIR UN ASCENS A 2a DIVISIÓ AMB EL NÀSTIC (1944-45)

L’ESQUERRA MÀGICA

Sevilla - 20 d’abril de 1916 Extrem esquerre - 44 partits amb el Nàstic - 22 gols (del 1944 al 1946)

Amb Raül Agné, entrenador del Gimnàstic de Tarragona

“Em sento molt còmode i feliç al club i a la ciutat”

Raül Agné és un tècnic amb una trajectòria i experiència dilatada, només cal mirar el seu currículum professional per demostrar aquesta afirmació. Durant anys, ha entrenat a clubs ben importants i històrics, i ara arriba a Tarragona amb tota la motivació del món per tal d’assolir els ambiciosos objectius que s’ha fixat el club grana de cara a aquest curs. Parlarem de tota l’actualitat que envolta al nostre equip a la terrassa del magnífic restaurant SolRic. Bé míster, tot i que ja fa un parell de mesos que entrenes al conjunt grana, des de Força Nàstic aprofitem per donar-te la benvinguda. Es veu que t’has acoblat ràpidament a l’entitat, al seu entorn i a la ciutat, oi? Doncs sí, i penso que per oferir un bon rendiment en qualsevol feina el més important és sentir-te còmode i feliç, com és el cas. Jo vaig posar tot de la meva part per arribar al Nàstic, ja que per a mi era molt important estar a prop de casa, i millors clubs que el Nàstic a Catalunya... n’hi ha pocs. De seguida he notat que encaixo al club, a la ciutat, a la seva societat... La veritat és que estic molt bé aquí.

Raül Agné fou un defensa central que va jugar a equips com el D. Aragón, Girona F.C., U. E. Figueres, C. D. Binéfar o Palamós C. F. Ets un d’aquells exjugadors nostàlgics de la seva època de futbolista en actiu? No, per a res. Jo crec molt en l’evo-

lució, si no, involucionaríem. A més, el futbol que jugàvem nosaltres era molt “salvatge”. El reglament, gairebé, ho permetia tot. M’agrada més el futbol d’avui, en el qual es protegeix als jugadors. Només et diré que porto “cinc quiròfans al cos” de quan hi jugava.

En penjar les botes ja comences a exercir com a entrenador, i el cert és que durant la teva carrera a les banquetes, has dirigit a equips històrics com ara el Girona F. C., R. C. Recreativo de Huelva, Cádiz C. F., C. D. Tenerife, R. Zaragoza o Córdoba C. F. Segur que les has vist de tots els colors, eh? De tots els colors i més. He estat a clubs molt importants com dius, però en moments ben difícils. La convivència de vegades era difícil, donada aquesta crispació que hi havia en algun d’aquests equips, però m’ho he agafat sempre com un aprenentatge. He arribat a una edat madura i crec que ja no em pot sorprendre res. També he de donar les gràcies a totes aquestes entitats que han confiat en mi.

De fet, la temporada 2007-08 vas aconseguir l’ascens a 2a A amb el Girona F. C. És aquest el millor record de la teva trajectòria com a tècnic, fins ara? No. Crec que aquell ascens em va impulsar al futbol professional, però no considero que sigui el millor moment. Aquell Girona no tenia com a objectiu l’ascens, però vam aconseguir-ho en un any molt complicat per a tots plegats, ja que fins i tot hi havia problemes per cobrar. Si no haguéssim pujat, probablement aquell club hauria desaparegut. A mi em va agradar sortir de la zona de confort i adquirir més experiències, i li dono molt més mèrit al fet de salvar del descens a equips que estaven a baix de la classificació quan els vaig agafar.

També vas tenir una aventura exòtica, al Nei Mongol Zhangyou xinès. Que tal va anar aquesta experiència, en el vessant futbolístic i en l’humà? La part professional va sortir molt malament. Inicialment, m’agradava l’aventura i el fet de conèixer altres lligues i a més, l’oferta econòmica era prou bona. Però després vaig tenir problemes per cobrar i de fet, no em van acabar de pagar la quantitat estipulada en el contracte. A nivell humà si que va significar una gran experiència vital i em vull quedar amb això.

Aquest estiu passat has arribat al Nàstic i el dia de la teva presentació, el presi va declarar que en diverses ocasions havies estat ben a prop de signar pel club grana. Sembla que Nàstic i Raül Agné estaven destinats a trobar-se en el camí, oi? Probablement, sí. Va haver-hi dues ocasions en les quals el Nàstic va voler-me fitxar, però jo vaig decidir anar a altres llocs. I després una tercera, en la que vaig ser jo qui volia venir, però no es va donar finalment. Potser he arribat en el moment adient, i sincerament, estic encantat a Tarragona, en el professional i el personal.

I quin Nàstic t’has trobat, míster? A nivell institucional. Doncs un club molt familiar, tothom és ben proper i des del primer moment m’he sentit molt ben acollit. El meu pare era de Ginestar i potser aquestes arrels tarragonines fan que em trobi aquí com a casa. Sento que encaixo molt bé al Nàstic i, a dia d’avui, soc molt feliç.

En el vessant esportiu, és obvi que el club vol tornar a la LFP el més aviat possible. Notes una certa pressió o obligació en l’ambient, per tal d’assolir aquest objectiu? Benvinguda pressió. Crec que ja tinc maduresa i experiència, i si no tingués clar que puc ajudar al club a aconseguir aquest ambiciós objectiu, agafaria les maletes i marxaria cap a casa. A mi m’agraden els reptes, de fet, la

vida en general és un repte, així que em sento còmode en aquesta situació. Sabem que això és futbol i molts equips volen el mateix, però accepto aquest objectiu i el vull assolir. Als jugadors els hi dic sempre que el Nàstic ha d’estar a 2a A, i això ho tenim tots molt clar.

Satisfet fins al moment amb el rendiment que està oferint la teva plantilla? Molt satisfet. Ja teníem bones sensacions durant la pretemporada, però després teníem l’incògnita de com aniria la cosa un cop comences la competició. Feia anys que no podia iniciar un projecte i això ha estat clau, perquè he pogut triar als jugadors i des del principi, hem tingut un bon feeling amb aquesta plantilla. La seva predisposició per la feina diària és fantàstica.

I tens la sensació que encara hi ha un gran marge de millora? Si parlem de percentatges o tants per cent, on està l’equip avui? Crec que estem a un 80 per cent. Fent un símil, és com quan tens una casa molt maca, però l’has d’acabar de decorar. Ens falten alguns detalls encara, però la sensació és que l’equip ja ha adquirit els conceptes bàsics que els hi demano.

El cert és que la gent del Nàstic està gaudint amb el futbol que està practicant aquest conjunt. Sembla que l’equip s’adapta a tots els registres futbolístics que es poden donar en un partit. El futbol és com la vida. Avui pots estar molt bé, i demà molt malament, i quan això passa s’han de buscar les solucions necessàries per tornar a estar com vols. Dins d’un partit hi ha molts registres diferents, i de vegades vols jugar bé, però no surt. Insisteixo molt als meus futbolistes en això, ens hem d’adaptar contínuament al que demanen els partits. sistema asimètric, amb un interior per banda dreta, fins ara Robert Simón, que és un extrem i per banda esquerra amb un migcampista, Fullana o Jannick. Ho fas perquè Joan Oriol és més ofensiu que Pol Domingo i, d’aquesta manera, compenses la profunditat per ambdues bandes? Així és. M’agrada atacar amb dos homes per banda. D’aquesta manera tenim profunditat pels dos extrems. A més, és important tenir a gent per dins, per tant, amb aquest dibuix asimètric aconseguim aquestes dues màximes. Al final, el futbol no va de sistemes, sinó de comportaments i interpretacions.

Altre aspecte que està sorprenent i agradant molt als nastiquers és la facilitat que estàs demostrant per capgirar els partits amb canvis tàctics durant els mateixos. I tots aquells homes que estan sortint des de la banqueta, s’estan convertint en determinants! Home, si hi ha una cosa que et fa sentir realitzat com entrenador és quan fas un canvi tàctic i l’encertes. He estat a llocs on hi havia molt de “soroll” i he après a evadir-me de l’exterior i a concentrar-me en el que succeïx durant el partit. A prendre les decisions el més ràpid possible. I aquí, a Tarragona, no em preguntis perquè, m’estan sortint bé, perquè tal com dius, els jugadors que surten des de la banqueta han estat vitals. També ha passat quan he realitzat un canvi tàctic durant l’encontre, per tant, en aquest sentit estic ben satisfet.

I que ens pots explicar dels teus ajudants de cos tècnic? Des de fora es veu com teniu una gran compenetració i bon feeling. Doncs estic molt content amb els tres (Dani Vidal, Joan Torné i Manolo Oliva). Quan un es va fent gran, necessita a gent jove al seu voltant. Tenen “fam”, coneixements i m’aporten aquesta vitalitat tan necessària. A més, els tres són persones excel·lents i m’estan ajudant moltíssim. No tinc dubte que amb el temps, poden formar un cos tècnic de molt nivell.

I d’aquesta nova categoria? Notes una gran diferencia envers l’antiga 2a B? Doncs penso que és un “invent” molt bonic, ara cal que surti bé en el vessant econòmic. El format em sembla atractiu, sempre que s’ajudi als clubs amb ingressos externs i que no els hi generi dèficit. Pel que fa al vessant esportiu, és obvi que la categoria té més nivell que l’antiga 2a B, perquè no deixa de ser una selecció dels millors 40 equips que hi jugaven en ella el curs anterior.

L’entrenador professional molt sovint viu en un estat de contínua inestabilitat. Creus que és injust dependre de si la pilota entra o no? Això succeïx des de sempre, i no ho canviarem. No m’agrada que passi, però ho hem d’acceptar, ja que forma part del mateix futbol professional. Si no assoleixes els resultats desitjats pel club de torn, vas al carrer. És igual que sigui just o injust, és el que hi ha i no ho podrem canviar. Penso, sincerament, que per ser entrenador s’ha de ser una mica “masoquista” (riem).

Finalitza la frase. El meu objectiu per aquesta temporada és... Tornar al Nàstic a la LFP.

Tant de bo, míster! Durant la xerrada em va transmetre caràcter, idees clares i aquell punt de personalitat que tant es necessita per ser un bon líder i gestor de grups. Només li podem desitjar tota la sort del món perquè la seva, també serà la nostra. Tot seguit ens vam dirigir a un menjador interior del restaurant SolRic, on vam gaudir dels seus deliciosos plats, com sempre!

“El meu objectiu per aquesta temporada és portar al Nàstic a la LFP”

Raül Agné Montull 24-5-70 Mequinensa (Saragossa)

Equips com a entrenador C. F. Peralada (3a divisió) Palamós C. F. (3a divisió) Girona F. C. (2a B i 2a A) R. C. Recreativo de Huelva (2a A) Girona F. C. (2a A) Cádiz C. F. (2a A) C. D. Tenerife (2a A) R. Zaragoza (2a A) Nei Mongol Zhangyou (2a divisió Xina) Córdoba C. F. (2a B) Gimnàstic (1a RFEF)