Juguem en Pau Llum de la Pau de Betlem 2023
PROPOSTA D’ACTIVITATS (14 - 17 anys) Pioners i Caravel·les
Organitza
juntament amb:
Juguem en Pau Petits i grans tenim un acte en comú: el joc. Tothom ha jugat alguna vegada a la vida i és important seguir jugant sigui quina sigui l’edat. Als agrupaments, el joc és una part indestriable de les activitats que fem però… com juguem? Els infants i joves entenem el joc com una manera d’aprendre, aprenem a saber perdre, a saber guanyar, a competir, a cooperar, a negociar o a fer trampes; en definitiva, aprenem a jugar i jugant aprenem a relacionar-nos i a viure. Aquest joc que ens a juda a comprendre el nostre entorn i també a nosaltres mateixos. Un mateix joc pot ser molt diferent en funció del grup amb qui es juga, i pot ser que un dia funcioni i l’altre no. És una qüestió ben sorprenent, però al mateix temps un joc ens pot fer veure el món d’una manera o d’una altra. Jugar també ens a juda a gestionar els conflictes. A vegades, esperem que no gaire sovint, ens enfadem jugant i, com a bons escoltes i guies, ens cal treballar el tema i demanar-nos perdó. Aquest perdó que ens a juda a créixer i a entendre que treballant, podem millorar la nostra manera de veure les coses. Jugar ens apropa a les persones del nostre voltant, als nostres amics i amigues, als nostres familiars, al nostre grup escolta, als nostres caps i també al país on vivim, a l’entorn i, sobretot, a la natura. Has preguntat mai a què jugaven els teus pares de petits? I els teus avis? I has jugat mai al què jugaven? La resposta podria ser senzilla: potser a cartes, potser a jocs que tu també jugues, a fet i amagar… o potser a jocs tradicionals, que o bé s’han perdut o bé s’han recuperat, com les bitlles pallareses! O podrien ser jocs amb elements de la natura, com fer una baldufa amb una avellana. Jugar al nostre lloc bo ens a juda a créixer amb el nostre paisatge, a estimar-lo i a descobrir-lo. Sentir els arbres com es mouen mentre jugues, jugar amb pals de terra o fent temps mentre hi ha una tempesta de campaments és part de la nostra vida escolta i guia. Jugar ens connecta al lloc d’on som, als nostres, però també ens connecta amb el món, jugant a jocs d’altres llocs i entorns. I jugar també ens a juda i ens ensenya a descobrir-nos a nosaltres mateixos, al nostre jo més profund. Podem jugar treballant la nostra espiritualitat i revisant-nos com som i què volem. Jugar ens aproxima a la part més íntima per regar-la i fer-la créixer. Ens ensenya com som, com reaccionem quan guanyem, quan perdem, quan col·laborem amb l’altre per fer trampes o quines estratègies fem servir. Jugar et connecta amb una part de tu, i també et connecta amb l’altre. En definitiva, jugar és una eina imprescindible per fer-nos persones compromeses amb l’entorn i amb nosaltres mateixos. Jugar ens fa encendre una llum que ens acompanyarà durant la vida. Però, al mateix temps, volem jugar bé, divertint-nos i respectant-nos. Juguem en pau! Comissió Llum de la Pau de Betlem 2023
De 14 a 16 anys
Juguem en Pau Recurs 1 Cançó CANÇÓ: “CAMINEM LLUNY” Doctor Prats Enllaç: https://www.youtube.com/ watch?v=9iQwWp3ykRc Mira com la nit avui s'encén I el crit de la nostra gent Una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents I com si no hi hagués després Balles perdent la mirada, amunt! Diga'm si vas trobar la teva sort Diga'm que et vas guardar tots els records No t'aturis quan no puguis més No et rendeixis quan no puguis més Diga'm que no hem canviat Que seguim endavant Que aquesta lluita tindrà un gran final Hem vingut a tombar les fronteres Per anar més enllà! Caminem lluny I lluny canviem un món Que junts ens queda a prop Caminem junts I junts serem més forts Avui lluny és més a prop Mira com el temps ens ha fet grans A poc a poc i anar tirant Res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar Però entre els somnis hem trobat El millor de cada casa. Diga'm si vas trobar la teva sort Diga'm que et vas guardar tots els records
Pioners i Caravel·les
No t'aturis quan no puguis més No et rendeixis quan no puguis més Diga'm que no hem canviat, que seguim endavant Que aquesta lluita tindrà un gran final Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem lluny, i lluny canviem un món Que junts ens queda aprop Caminem junts, i junts serem més forts Avui lluny és més aprop. Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants Són els que ens van passant al teu costat (x4) Caminem lluny, i lluny canviem un món Que junts ens queda aprop Caminem junts, i junts serem més forts Avui lluny és més aprop.
Recurs 2 Dinàmica Repartim uns materials concrets a cada membre del grup: • un paper i tisores • un paper i cola • un paper, un llapis i cola • llapis i cola • llapis i paper • … Fet això, els diem que les úniques indicacions son que amb el material que tenen, han de fer un dau en 15 minuts. Mentre el fan, observarem tot el que passa: hi ha actituds d’autosuperació? algú busca la cooperació? Algú roba mateiral als altres? quines dinàmiques es creen?
Llum de la Pau de Betlem 2023
Juguem en Pau
Pot ser que passin diverses coses: • Individualisme: cadascú es centra en el seu objectiu. • “Batalla campal”: es roben els uns als altres. • Cooperació: es demanen i deixen material sense problemes. En qualsevol dels casos, parlarem de tot el que ha passat durant aquesta estona. • Si es dona l’individualisme mirarem si, a través del diàleg, apareix la possibilitat de cooperació. En cas que sigui així, podran acabar de fer els cubs conjuntament. • En cas de “batalla campal”, depenent de la gravetat de l’assumpte, podrem parar abans dels 15 minuts, però és interessant deixar que sorgeixin conflictes per poder parlar-ne després en gran grup. • Per últim, en cas de “cooperació”, deixarem que tothom acabi per felicitar al grup i parlar d’allò que s’ha fet des d’un prisma de satisfacció.
Recurs 3 Conte "LES CATIFES VOLADORES" Adaptació lliure del conte «Las alfombras voladoras», de César Díaz. Publicació d’Amnistia Internacional
De 14 a 16 anys Pioners i Caravel·les
Enllaç: https://www.amnistiacatalunya.org/edu/ pdf/4p/4p-catifes.pdf Aquesta és la història d’un nen que es deia Iqbal. Iqbal vivia a un poblet del Pakistan, un país que és al costat de l’Índia, a l’Àsia. Ja de molt petit, Iqbal somniava amb les aventures d’Aladí, i en les de tots aquells personatges dels contes que sabien volar en les catifes voladores. Al poble on vivia Iqbal les catifes eren una cosa molt important, perquè molta gent treballava en una fàbrica de catifes que hi havia. Iqbal de vegades hi anava i, des de fora, s’encantava mirant la llana virolada acabada de tenyir quan l’estenien al sol. I quen veia les catifes ja acabades, somniava que vivia aventures fantàstiques damunt d’una catifa voladora. Iqbal era molt petit i tenia una fantasia exuberant. Els pares d’Iqbal eren molt pobres. Un dia, la seva mare li va dir que hauria d’anar a treballar a la fàbrica de catifes, perquè el seu pare devia cèntims a l’amo de la fàbrica i no els hi podia tornar. Iqbal veia el seu pare i la seva mare molt tristos, i ell estava desconcertat. No entenia que ho estiguessin, perquè pensava que era una sort poder anar a la fàbrica i fer ell també aquelles catifes tan meravelloses. Al cap d’uns quants dies, l’amo de la fàbrica el va anar a buscar. Ell, llavors, veient la profunda tristesa dels seus pares, va tenir també com un mal pressentiment, i la por i l’angoixa se li van ficar a dins. Però, empassant-se les llàgrimes, es va haver d’acomiadar dels seus pares i marxar cap a la fàbrica. Llum de la Pau de Betlem 2023
Juguem en Pau
Quan van arribar-hi, l’amo el va fer entrar a dins d’una nau, poc il·luminada i mal ventilada, on molts altres nens treballaven sense parar teixint catifes. A partir de llavors, Iqbal gairebé no va veure més el sol. Era un nen però tots els dies se’ls passava sencers teixint catifes, movent els seus dits petits tan de pressa com podia, perquè si no anava de pressa l’amo s’enfadava. Però, malgrat tot, Iqbal encara somniava; els seus somnis s’havien convertit en la única cosa agradable de la seva vida. Somniava despert mentre treballava, i s’imaginava que amb una d’aquelles catifes un dia s’escaparia volant de la fàbrica i s’enduria els seus pares cap a llocs llunyans i meravellosos. A l’amo, però, aquestes coses no li agradaven gens. Deia que mentre Iqbal somniava despert els seus dits s’adormien, i que si els dits no treballaven de pressa trigava més a fer les catifes. L’amo, quan Iqbal o els seus companys es distreien, els castigava severament; volia que Iqbal i tots els altres nens fessin moltes catifes i molt de pressa, i així ell guanyaria molts diners. A Iqbal cada vegada se li feien més insuportables l’amo i la fàbrica. Fins que, un dia, es va escapar, ben decidit a no tornar-hi mai més.
De 14 a 16 anys Pioners i Caravel·les
prohibit. Les lleis del seu país no ho permetien, i menys en aquelles condicions tan dures. Mentrestant, hi va haver d’altres nens que, veient el seu exemple, també van començar a protestar. I Iqbal es va adonar que tornava a sominar en catifes voladores, només que llavors les catifes eren les seves protestes i les seves denúncies que, volant lliurement, s’anaven escampant arreu del país. Però els amos de les fàbriques de catifes estaven molt enfadats. Ells estaven acostumats a tenir nens treballant a les fàbriques, pagant-los una misèria, o senzillament de franc, com Iqbal, per tal que paguessin els deutes de les seves famílies. I ara Iqbal ho volia impedir! A més, Iqbal estava animant a d’altres nens a protestar! Sí, Iqbal estava a punt d’aconseguir fins i tot que el govern del seu país es veiés obligat a fer complir les lleis que no permetien el treball dels nens a les fàbriques de catifes! El final d’aquesta història és molt trist: Era un dia de festa. Iqbal va agafar la bicicleta i se’n va anar cap al riu, a trobar-se amb els seus amics. Però no hi va arribar mai… perquè una bala assassina va tenyir de sang les seves catifes voladores.
Però Iqbal sabia que hi havia molts nens que continuaven treballant a la fàbrica de catifes. Ell llavors només tenia 12 anys, però va començar a moure’s, a protestar i a dir per tot arreu que era una vergonya que els amos de les fàbriques de catifes fessin treballar els nens d’aquella manera. Iqbal, a més, va saber que, encara que fos un fet generalitzat el treball dels nens a les fàbriques de catifes, allò estava Llum de la Pau de Betlem 2023
Juguem en Pau
De 14 a 16 anys Pioners i Caravel·les
DESPRÉS DE LLEGIR EL CONTE Reflexioneu en petit grup sobre les següents qüestions: • Éreu conscients de la realitat de l’explotació infantil? • Quan aneu a comprar teniu en compte com s’ha fet la fabricació d’aquell producte? A nivell de drets laborals, de drets de l’infant, de petjada ecològica… Creieu que és cert que fem més política quan comprem que quan votem?
Iqbal Masih tenia 4 anys quan va ser cedit com a treballador forçat a l’amo d’una fàbrica de catifes a canvi d’un préstec de 600 rúpies (2€) que l’amo de la fàbrica havia fet al pare d’Iqbal. Ell va començar a treballar més de 12 hores diàries fent catifes, però a causa dels interessos del préstec, el deute cada vegada era més i més gran, fins a arribar a les 13.000 rúpies (44€). Durant aquest temps, Iqbal va ser maltractat i colpejat en diferents ocasions, i fins i tot va ser encadenat al teler.
• Reebok, com altres marques esportives (Nike, Fila Adidas, Puma o ASICS) han estat acusades d’explotació infantil i laboral en diverses ocasions. Què en penseu que al 1994 guardonéssin a Iqbal amb el “Premi Reebok a la Joventut en Acció”? • L’assassinat de l’Iqbal i de tants altres activistes posa de manifest com n’és de difícil sortir d’aquestes situacions quan el poder necessita esclavitzarte per mantenir la seva qualitat de vida. Què creieu que faríeu, vosaltres, en la situació de l’Iqbal? Quin incentiu tenen les empreses explotadores per a respectar els drets dels seus treballadors?
L’any 1992, gràcies a les gestions del FLTF, una organització que s’ocupa dels casos com els d’Iqbal, va poder abandonar la fàbrica. Al Pakistan hi ha una llei que prohibeix els treballs forçats, tant d’infants com d’adults, però és molt poc respectada. Llavors Iqbal va començar a anar a una escola del FLTF per a infants alliberats del treball forçat. També va començar a participar activament en l’alliberament d’altres infants; tot i ser encara un nen, parlava en públic exposant el seu testimoni sobre la realitat dels treballs forçats infantils. L’any 1994 va ser guardonat amb el «Premi Reebok a la Joventut en Acció», la qual cosa encara li va donar més popularitat. L’any següent, mentre anava amb bicicleta, va ser assassinat d’un tret. Llum de la Pau de Betlem 2023
Juguem en Pau
De 14 a 16 anys Pioners i Caravel·les
Recurs 4 Pregària PREGÀRIA DE SANT FRANCESC D’ASSÍS Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau! Que on hi hagi odi, hi posi amor. On hi hagi ofensa, hi posi perdó. On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat. On hi hagi dubte, hi posi fe. On hi hagi desesperació, hi posi la llum. On hi hagi tristesa, hi posi la joia. O mestre, fes que jo vulgui més aviat consolar que no pas ser consolat; Comprendre, més que no pas ser comprès; Estimar, més que no pas ser estimat. Perquè és donant-nos que obtenim, És oblidant-nos que ens trobem, És perdonant que som perdonats, És morint que ressuscitem a la vida eterna! Sant Francesc d’Assís
Recurs 5 Descoberta Quins són els vostres espais de joc al barri? Aneu a veure’ls. Creieu que estan fets per a vosaltres? Què hi trobeu a faltar? Posem-hi creativitat… com seria un espai de joc i lleure al barri ideal per a vosaltres? Es pot dibuixar, es pot fer una recreació, es pot escriure una història…
Llum de la Pau de Betlem 2023
Text: Comissió LLum de la Pau
Organitza
juntament amb:
Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Data: Octubre 2023