Llum de la Pau de Betlem 2025
juntament amb:
PROPOSTA D’ACTIVITATS (6 - 7 anys) Castors i Llúdrigues
Organitza
“Construïm sostres de pau”
Com cada any, la llum de la pau ha donat la volta al món fins a arribar a casa nostra. Com cada any, doncs, ens reunim per celebrar la pau i per recordar que, tot i les distàncies, compartim un mateix desig, que aquesta llum arribi a cada barri, a cada persona, a cada casa. I és que, enguany, aquesta flama ens convida a mirar cap a dins, cap a aquell lloc que anomenem “casa”, i a preguntar-nos què vol dir, realment, tenir una llar.
Amb el lema “Construïm sostres de pau” volem posar l’atenció en una realitat que ens toca de prop i de lluny. A prop, perquè cada vegada més persones viuen amb la incertesa de no saber on dormiran demà: famílies que no poden assumir un lloguer, joves que no troben un pis on començar la seva vida, o també temporers que treballen de sol a sol sense tenir un sostre digne on descansar. I, alhora, volem mirar més enllà, cap a totes aquelles persones que han hagut d’abandonar casa seva per culpa de la guerra, la violència o la destrucció del seu territori.
Sense un lloc on puguem sentir-nos arrelats, la pau es fa fràgil. Per això parlem no només de sostres, sinó també de llars. Perquè una casa no són només parets i teulades: és un espai on sentir-nos segurs, estimats i part d’un conjunt més gran. I tothom, sense excepció, hauria de poder gaudir d’aquest dret bàsic.
Des de Lleida, ciutat que ens acull, volem encendre aquesta flama com a símbol del nostre compromís. Que ens inspiri a obrir portes, a construir sostres per a tothom i a fer del nostre entorn un lloc on la pau arreli de debò.
Perquè la pau no s’improvisa: es construeix, com una casa, dia a dia, amb les mans, amb el cor i amb l’ajuda de tota la comunitat. Que la Llum de la Pau ens recordi que cada gest d’amor i solidaritat és un maó més en els sostres de pau que volem per a tothom.
Comissió Llum de la Pau de Betlem 2025
Construïm sostres de pau
Recurs 1
Conte i reflexió
"UNA
CASA A LA MIDA"
conte adaptat de Petr Horáček
Hi havia una vegada un ratolí que va trobar una gran poma. Estava tan content que volia endur-se-la a casa seva per menjar-se-la amb calma. Però quan va intentar entrar a la seva petita caseta, va adonar-se que la poma era massa gran per passar per la porta.
Va sortir al carrer i va veure una casa gran. Va trucar a la porta i va demanar:
– “Hola! Tinc una poma molt gran i a casa meva no hi cap, que em deixaríeu guardar-la aquí?”
Però dins la casa hi vivia una família de conillets que ja tenien les seves coses i no volien compartir l’espai. El ratolí va marxar tot trist.
Va caminar una estona més i va trobar una altra casa, encara més gran. Va trucar i va preguntar:
– “Hola! Tinc una poma molt gran i a casa meva no hi cap, que em deixaríeu guardar-la aquí?”
Però dins la casa hi vivia una família d'ossos que ja tenien les seves coses i no volien compartir l’espai. El ratolí va marxar encara més trist.
Va caminar una estona més i va trobar una altra casa, encara més gran. Va trucar i va preguntar:
– “Hola! Tinc una poma molt gran i a casa meva no hi cap, que em deixaríeu guardar-la aquí?”
Però dins la casa hi vivia una família de lleons que ja tenien les seves coses i tampoc volien compartir l’espai. El ratolí va marxar encara més trist.
Finalment, va arribar a una casa petita i acollidora. Va trucar a la porta i va preguntar:
– “Hola! Tinc una poma molt gran i a casa meva no hi cap, que em deixaríeu guardar-la aquí?”
Dins la casa hi vivia una família de ratolins que, tot i tenir-hi ja les seves coses, sí que volien compartir l’espai. Van obrir la porta i van dir:
– “Clar que sí! Pots entrar i compartir la teva gran poma amb nosaltres.”
El ratolí va entrar i es va sentir benvingut, segur i feliç. Va descobrir que una casa no és només un lloc físic: és un lloc on pots sentir-te estimat, escoltat i acollit.
La família de ratolins i el ratolí van compartir la poma, van riure junts i van aprendre que quan s’obre la porta i el cor, tothom pot sentir-se content i segur.
I el ratolí va entendre que la mida d’una casa no només depèn de l’espai, sinó també de la generositat, l’acollida i l’amistat.
ACTIVITAT DE REFLEXIÓ: LA MEVA CASA DE PAU
A partir d’aquí, penseu alguna cosa per Dibuixeu una casa amb porta i sostre en un full.
La porta serà el símbol de les coses que obrim als altres, i el sostre el símbol de pau i acollida.
A dins de la casa, escriviu o dibuixeu:
• Alguna cosa que us fa sentir segurs i feliços (com els ratolins amb la seva poma).
• Alguna cosa que podeu compartir amb els altres (amics, companys, germans…).
• Alguna acció per fer que els altres se sentin benvinguts (acollir, escoltar, donar un somriure).
PREGUNTES PER REFLEXIONAR:
• Què vol dir obrir la porta i el cor als altres?
• Com podem fer que tothom se senti segur i estimat?
• Qui al vostre voltant pot necessitar un “sostre de pau”?
Recurs 2
Cançó
CANÇÓ TRADICIONAL - EL MÓN SERIA
Enllaç: El món seria Cançó - YouTube
El món seria més feliç si tots fóssim amics. Jugar tots junts, cantar tots junts, seria divertit.
El món seria molt, si no tinguéssim por, si sense demanar perdó poguéssim ser com som.
El món seria més humà, si tots fóssim germans, si ens agaféssim de les mans, com mai no hem fet abans.
En un altre món, és el món que volem, és el món que volem, en un altre món.
De 6 a 7 anys Castors i Llúdrigues
Preguntes per reflexionar:
• Com podem fer que el món sigui més feliç i en pau, com diu la cançó?
• Què vol dir ser germans, encara que no siguem de la mateixa família?
Recurs 3 Descoberta
CONEIXEM LA FUNDACIÓ ARRELS
Enllaç: https://www.arrelsfundacio.org/
Hi ha persones que, malauradament, no tenen casa i han de viure i dormir al carrer. No tenen sostre que els protegeixi de la pluja, del fred o del vent.
Per això existeix una entitat que es diu Arrels Fundació. Ells treballen perquè totes les persones puguin tenir un lloc segur i digne on viure. Acompanyen la gent que dorm al carrer, els donen menjar, roba i, sobretot, els ajuden a tenir una llar i a sentir-se part de la comunitat. Arrels és com les arrels d’un arbre: agafen força de la terra i donen vida. Ells fan créixer sostres de pau, perquè quan algú té una casa i se sent estimat, pot viure amb tranquil·litat i esperança.
Segur que al vostre barri o al vostre poble hi ha alguna entitat que ajuda persones que ho necessiten. Us convidem a descobrir quina és la més propera a vosaltres i anar-hi a conèixer què fan. Segur que estaran contents de rebre-us i d’explicar-vos com treballen per construir un món més just i ple de pau.
Construïm sostres de pau
Preguntes per reflexionar:
• Com us sentiríeu si no tinguéssiu una casa?
• Què és el que més us agrada del vostre sostre (habitació, família, joguines…)?
• Com podem ajudar les persones que no en tenen?
Recurs 4
Vídeo
VÍDEO: “UN CONTE PER EXPLICAR ELS DESNONAMENTS”
InfoK - SX3
Enllaç: https://www.3cat.cat/tv3/sx3/un-conte-per-explicar-els-desnonaments/ video/5604290/
Coneixeu la història de la Lúa, una noia de quinze anys que explica als nens i nenes, a través d’un conte escrit per ella mateixa, què són els desnonaments i què podem fer per a ajudar les persones que es troben en risc de perdre casa seva.
Recurs 5 Pregària
De 6 a 7 anys
Castors i Llúdrigues
Jesús, ajuda’ns a construir una casa de pau.
Una casa amb portes obertes per acollir, finestres per veure el que passa al món, i parets fetes d’amor, respecte i alegria. Fes que construïm la pau amb les nostres actes, amb les mans, amb les paraules, amb el cor.
Que la nostra escola, esplai, cau i les nostres famílies i els nostres amics siguin llocs on brilli la teva llum. Amén.
Organitza juntament amb:
Edita:
Data: Novembre 2025
Text: Comissió LLum de la Pau
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya