Llum de la Pau de Betlem 2025
juntament amb:





PROPOSTA D’ACTIVITATS
(8 - 10 anys)


![]()
juntament amb:





PROPOSTA D’ACTIVITATS
(8 - 10 anys)



Com cada any, la llum de la pau ha donat la volta al món fins a arribar a casa nostra. Com cada any, doncs, ens reunim per celebrar la pau i per recordar que, tot i les distàncies, compartim un mateix desig, que aquesta llum arribi a cada barri, a cada persona, a cada casa. I és que, enguany, aquesta flama ens convida a mirar cap a dins, cap a aquell lloc que anomenem “casa”, i a preguntar-nos què vol dir, realment, tenir una llar.
Amb el lema “Construïm sostres de pau” volem posar l’atenció en una realitat que ens toca de prop i de lluny. A prop, perquè cada vegada més persones viuen amb la incertesa de no saber on dormiran demà: famílies que no poden assumir un lloguer, joves que no troben un pis on començar la seva vida, o també temporers que treballen de sol a sol sense tenir un sostre digne on descansar. I, alhora, volem mirar més enllà, cap a totes aquelles persones que han hagut d’abandonar casa seva per culpa de la guerra, la violència o la destrucció del seu territori.
Sense un lloc on puguem sentir-nos arrelats, la pau es fa fràgil. Per això parlem no només de sostres, sinó també de llars. Perquè una casa no són només parets i teulades: és un espai on sentir-nos segurs, estimats i part d’un conjunt més gran. I tothom, sense excepció, hauria de poder gaudir d’aquest dret bàsic.
Des de Lleida, ciutat que ens acull, volem encendre aquesta flama com a símbol del nostre compromís. Que ens inspiri a obrir portes, a construir sostres per a tothom i a fer del nostre entorn un lloc on la pau arreli de debò.
Perquè la pau no s’improvisa: es construeix, com una casa, dia a dia, amb les mans, amb el cor i amb l’ajuda de tota la comunitat. Que la Llum de la Pau ens recordi que cada gest d’amor i solidaritat és un maó més en els sostres de pau que volem per a tothom.
Comissió Llum de la Pau de Betlem 2025
SORTIR EL SOL
Jaume Sisa
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=pd lvAvC4Tw4&list=RDpdlvAvC4Tw4&sta rt_radio=1
Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum, els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad, l'Ali-baba i en Gullivert.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.
Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul, i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan, la mona Chita i Peter Pan, la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat, els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual, la Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key, Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet, senyor Charlot, senyor Obelix. en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
De 8 a 10 anys Llops i Daines
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises, i el Capitán Trueno en patinet.
I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs, en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick, i l'emperadriu Sissi, i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell, la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer, en Cocoliso i en Popeye.
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú, o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu, també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots. el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.
(Adaptació del conte original de Leo Lionni)
En un jardí ple de fulles verdes i flors de colors, hi vivien molts cargols que s’arrossegaven entre les plantes buscant ombra i menjar tendre. Entre ells hi havia un cargol petit i curiós que cada dia feia moltes preguntes al seu pare.
—Pare, com és que tots tenim cases tan petites? —li va dir un matí mentre observava la seva closca lluent.
—Perquè ens han de deixar moure —va respondre el pare—. Casa nostra ha de ser prou forta per protegir-nos, però prou lleugera per poder viatjar. El petit cargol, però, no semblava gaire convençut.
—A mi m’agradaria tenir una casa gran. Una casa amb dibuixos, amb espirals que facin pampallugues, una casa tan bonica que tots els altres cargols la volguessin veure!.
El pare va somriure i li va explicar una història.
—Hi havia una vegada un cargol que també volia tenir la closca més gran del món. Cada dia la feia créixer una mica més, orgullós de veure com s’enrotllava i feia espirals majestuoses. Però a mesura que la closca creixia, ell caminava més lent. Quan volia pujar una fulla, la closca pesava tant que no podia moure’s.
Un dia va començar a ploure fort. Les gotes queien com pedres damunt les flors. Tots els cargols van buscar refugi sota una gran fulla. Però aquell cargol, amb la seva casa gegant, no va arribarhi a temps. La seva closca es va esquerdar i ell va quedar atrapat.
El pare va fer una pausa i mirà el seu fill als ulls.
—Des d’aleshores, cap cargol no ha volgut tenir la casa més gran del món. Van aprendre que el més important no és com és la casa on vius, sinó poder viure-hi en pau i compartir el camí amb els altres.
El petit cargol va mirar la seva closca. Era petita, però lluïa com una perla sota el sol. I, tot arrossegant-se a prop del seu pare, va pensar que potser casa seva ja era prou gran. Perquè hi cabien totes les coses que de debò importaven: l’amor, el silenci del jardí i les històries del pare.
• Què volia el cargol petit al principi de la història i per què?
• Què li va passar al cargol de la història del pare?
• Què va aprendre el petit cargol al final?
• Si poguessis afegir alguna cosa a casa teva perquè hi hagués més pau, què seria?
• Quina diferència hi ha entre tenir una casa gran i tenir una casa plena d’amor?

Dinàmica
“UNA CASA DE PAU"
OBJECTIU
Fer visible que quan cadascú aporta una cosa bona construïm junts un espai de pau i acollida compartit.
DESENVOLUPAMENT
Reunim el grup i parlem sobre què fa que un lloc sigui una “casa de pau”.
PREGUNTEM
• Com ens sentim quan estem en un lloc on hi ha pau?
• Què podem fer perquè el nostre cau sigui un lloc així?
CONSTRUCCIÓ SIMBÒLICA
Dibuixem entre tots una gran casa o sostre al mig de la cartolina.
Cada infant escriu o dibuixa en un paperet allò que pot aportar per fer del cau un lloc ple de pau: ajudo els altres, escolto, faig riure, comparteixo, no crido, respecto les coses, acullo els nous...
UNIÓ D’ESFORÇOS
Enganxem tots els missatges dins la casa, com si fossin maons o teules que la construeixen.
Podem fer-ho un a un, dient en veu alta allò que cadascú aporta.
TANCAMENT
Observem que gràcies als esforços de tothom, podem construir espais agradables, segurs i on podem viure en pau. La reflexió final pot ser que “Entre tots construïm sostres de pau.”
De forma opcional podem exposar el mural al cau perquè quedi com a record del compromís del grup.
VÍDEO: “UN CONTE PER EXPLICAR ELS DESNONAMENTS”
InfoK - SX3
Enllaç: https://www.3cat.cat/tv3/sx3/un-conte-per-explicar-els-desnonaments/ video/5604290/
Coneixeu la història de la Lúa, una noia de quinze anys que explica als nens i nenes, a través d’un conte escrit per ella mateixa, què són els desnonaments i què podem fer per a ajudar les persones que es troben en risc de perdre casa seva.

Gràcies, Senyor, per la benedicció d’un sostre sobre els nostres caps. Gràcies per les parets fermes que ens protegeixen de la tempesta. Gràcies per les finestres que deixen entrar la llum i per les portes que mantenen fora el fred.
Gràcies per l’escalfor de la nostra llar i pel menjar que hi ha a la taula.
Per damunt de tot, gràcies per l’amor que compartim dins d’aquesta casa.
Amén.
Organitza juntament amb:


Edita:
Data: Novembre 2025





