Llum de la Pau de Betlem 2025
(14 - 17 anys)
Pioners i Caravel·les







![]()
(14 - 17 anys)
Pioners i Caravel·les








Com cada any, la llum de la pau ha donat la volta al món fins a arribar a casa nostra. Com cada any, doncs, ens reunim per celebrar la pau i per recordar que, tot i les distàncies, compartim un mateix desig, que aquesta llum arribi a cada barri, a cada persona, a cada casa. I és que, enguany, aquesta flama ens convida a mirar cap a dins, cap a aquell lloc que anomenem “casa”, i a preguntar-nos què vol dir, realment, tenir una llar.
Amb el lema “Construïm sostres de pau” volem posar l’atenció en una realitat que ens toca de prop i de lluny. A prop, perquè cada vegada més persones viuen amb la incertesa de no saber on dormiran demà: famílies que no poden assumir un lloguer, joves que no troben un pis on començar la seva vida, o també temporers que treballen de sol a sol sense tenir un sostre digne on descansar. I, alhora, volem mirar més enllà, cap a totes aquelles persones que han hagut d’abandonar casa seva per culpa de la guerra, la violència o la destrucció del seu territori.
Sense un lloc on puguem sentir-nos arrelats, la pau es fa fràgil. Per això parlem no només de sostres, sinó també de llars. Perquè una casa no són només parets i teulades: és un espai on sentir-nos segurs, estimats i part d’un conjunt més gran. I tothom, sense excepció, hauria de poder gaudir d’aquest dret bàsic.
Des de Lleida, ciutat que ens acull, volem encendre aquesta flama com a símbol del nostre compromís. Que ens inspiri a obrir portes, a construir sostres per a tothom i a fer del nostre entorn un lloc on la pau arreli de debò.
Perquè la pau no s’improvisa: es construeix, com una casa, dia a dia, amb les mans, amb el cor i amb l’ajuda de tota la comunitat. Que la Llum de la Pau ens recordi que cada gest d’amor i solidaritat és un maó més en els sostres de pau que volem per a tothom.
Comissió Llum de la Pau de Betlem 2025
A CASA”
Txarango feat Ciudad Jara
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=a gxRqikjrME&list=RDagxRqikjrME&sta rt_radio=1
Cada vers una bala. A cada balç hem trobat les paraules que s'han tornat camí, que ha emplenat aquest passatge.
Passatgers i equipatge vam salpar amb un desig de fugida i cada port la nit ens ha anat canviant la vida.
Guardarem cada albada com un tresor cada ball, cada plaça, cada cançó, l'alegria del viatge, els nous amics, també els malsons És hora de tornar a casa.
Pels infinits camins del món ens seguirem trobant, potser amb un altre nom, però amb la mateixa clau: volar i ser lliures.
Sé que també ho saps: mai és el primer cop. Venim ballant plegats des d'altres vides.
La veritat és senzilla: a cada passa la sort es provoca. El cor canta un camí, qui el segueix mai s'equivoca.
Des del cor de Ramallah fins als Balcans. Des de Tòquio a la pluja de Bogotà. Dels teus ulls d'aigua clara, del Senegal fins a Nova York És hora de tornar a casa
14 a 16 anys Pioners i Caravel·les
Pels infinits camins del món ens seguirem trobant, potser amb un altre nom, però amb la mateixa clau: volar i ser lliures.
Sé que també ho saps: mai és el primer cop. Venim ballant plegats des d'altres vides.
REFLEXIÓ
La cançó parla de retornar al lloc d’on venim, tant físicament com simbòlicament, retrobar-nos amb allò essencial, amb la nostra gent i amb els valors que ens donen arrel. És una invitació a reconstruir el propi sostre col·lectiu, a cuidar el que ens envolta i a convertir el món en una “casa gran” on hi càpiga tothom.
(Adaptació a partir del conte original d’Adel López Gómez, 1967)
Quan van arribar, la casa semblava a punt de rendir-se.
Les parets, esquerdades, deixaven veure capes antigues de pintura; el sostre degotava, i una olor humida omplia l’aire. El pare, que portava mesos buscant un lloc assequible, va dir amb veu cansada:
—No és perfecta, però almenys tindrem un sostre.
La mare va assentir en silenci, mirant les finestres sense cortines i la cuina mig buida. Els nens, en canvi, exploraven cada racó amb curiositat: una escala estreta, un traster ple de pols, un pati petit on encara hi havia una planta seca.
—Podem tornar-la a reviure —va dir la filla gran, amb un entusiasme que ningú esperava.
Els primers dies van ser durs. Les nits eren fredes i el soroll del vent semblava omplir tots els buits de la casa. Quan bufava fort, el petit es despertava plorant i la mare li deia:
—És el vent saludant-nos. Aviat s’hi acostumarà.
Amb el pas de les setmanes, van començar a arreglar coses. Un dia van pintar les parets; un altre, van penjar fotografies. Van clavar claus, van omplir els calaixos i, sense adonar-se’n, la casa va començar a canviar.
El matí que van plantar flors al balcó, la mare va dir:
—Ara sí, aquesta casa respira.
A poc a poc, el que havia estat un espai fred i provisional es va convertir en un lloc ple de vida: olors de menjar, rialles, sorolls de plats, converses a la taula.
Els nens corrien pel passadís, i els veïns ja saludaven des de les finestres.
Hi havia llums que s’encenien tard i històries que s’anaven acumulant a cada paret.
Un hivern, quan una tempesta va fer caure part del sostre del menjador, el pare va dir desesperat:
—Potser ha arribat l’hora de marxar. Però la mare, mirant al seu voltant, va respondre:
—No. Aquesta casa ja és nostra. L’arreglarem, com ens hem arreglat nosaltres.
14 a 16 anys Pioners i Caravel·les
I ho van fer. Amb ajuda dels veïns, van reparar el sostre, van cuinar plegats i, per celebrar-ho, van convidar tothom a sopar.
Amb els anys, la casa va continuar envellint, com ells. Però ja no importava si les parets estaven gastades o si la pintura s’esquerdava: allà dins hi havia records, abraçades, esperances i silencis compartits.
Quan, finalment, van haver de deixarla per anar a un altre lloc, ningú no va poder evitar les llàgrimes.
El pare va tancar la porta amb un sospir i va dir:
—Quina casa més petita, i quanta vida que hi hem viscut.
I la mare, amb un somriure trist, va afegir:
—Potser la casa era petita, sí… però nosaltres ens hi vam fer grans.
• Què és el que transforma aquesta casa en un lloc de pau i d’estima?
• Com canvia la relació dels personatges amb la casa al llarg del relat?
• Què ens diu aquesta història sobre la importància del “tenir un sostre”?
• Creus que una casa pot tenir “ànima”? Què li dóna vida a un espai?
• Com podem traslladar aquesta idea a la nostra vida: al cau, a l’institut, o als llocs que compartim?
(versió territorial)
OBJECTIU
Descobrir què fa que un espai del nostre entorn sigui viscut com a “lloc de pau”. Reconèixer que la pau no només s’ha de construir dins casa, sinó també fora: al barri, al poble, als espais comuns.
Convertir el territori en un mapa viu d’espais que acullen i inspiren.
DESENVOLUPAMENT
1. INTRODUCCIÓ AL CAU (15 MIN)
Comenceu amb una conversa:
“Quan pensem en pau, en quin lloc la sentim més?”
“Hi ha espais del nostre barri o poble on ens sentim segurs, tranquils, en harmonia?”
Expliqueu que sortiran a buscar aquests “sostres de pau” al seu entorn: poden ser espais físics (una plaça, un arbre, un racó tranquil, una biblioteca...) o espais humans (un comerç amable, un banc on sempre hi ha algú parlant, una entitat que acull gent).
Cada grup petit (3-5 persones) rep un mapa del barri/poble i un full amb les instruccions:
“Busqueu tres llocs que per a vosaltres representin pau o llar fora de casa. Feu-hi una foto, escriviu-hi una breu reflexió i anoteu la ubicació al mapa.”
14
Els grups surten pel barri o poble durant 40-60 minuts.
Han d’escollir tres espais i, per a cadascun:
1. Fer una foto (de l’espai o d’un detall que el simbolitzi).
2. Escriure una breu reflexió (1-2 frases) sobre per què aquell lloc és un sostre de pau. Exemple:
“Aquí m’hi sento lliure perquè sempre hi ha silenci i natura.”
“Aquest banc és on quedem quan algú té un mal dia.”
3. Anotar al mapa la ubicació amb un símbol (un cor, una espiral, un sostre...).
Opcional: si el lloc és públic i hi ha algú, poden fer una breu entrevista espontània preguntant:
“Per a tu, què és la pau?” o “Et sents a casa en aquest barri?”
3. RETORN I POSADA EN COMÚ (30–40 min)
Quan tornin, cada grup:
• Col·loca al gran mapa col·lectiu les seves tres ubicacions.
• Penja les fotos i les reflexions associades.
• Explica breument què els ha sorprès o commogut.
4. TANCAMENT SIMBÒLIC (15 MIN)
Un cop el mapa està complet, formeu un cercle davant seu.
Pregunteu:
• Què hem descobert sobre el nostre entorn?
• On hi ha pau i on en falta?
• Com podem portar pau als llocs del mapa on veiem que en falta més?
• Com podem cuidar aquests espais perquè segueixin sent llars compartides?
Descoberta

Enllaç: https://habitatgesocial.org/
La Fundació Foment de l’Habitatge Social és una entitat sense ànim de lucre que neix amb la idea que tothom té dret a viure en una llar digna. La fundació treballa per ajudar persones i famílies que es troben en situacions difícils i no poden accedir a un habitatge adequat. La seva missió és oferir solucions reals a un problema que afecta moltes persones: la manca d’un lloc segur on viure.
Per aconseguir-ho, la fundació posa a disposició pisos de lloguer social, adaptats a les possibilitats econòmiques de cada família. Però la seva feina no s’acaba aquí: també ofereix suport i acompanyament per ajudar les persones a millorar la seva situació, trobar feina, organitzar la seva economia i recuperar l’estabilitat que necessiten per tirar endavant.
Amb aquesta tasca, la Fundació Foment de l’Habitatge Social contribueix a construir una societat més justa i solidària. El seu objectiu és que ningú es quedi enrere i que tothom tingui l’oportunitat de viure amb seguretat, tranquil·litat i dignitat, perquè tenir una llar és el primer pas per poder construir un futur millor.
Tu que vius a recer de l’Altíssim i fas nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor:
«Ets la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.»
Ell et guardarà del parany del caçador i del flagell de la pesta; t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales.
No et farà por la foscor de la nit ni el perill que ronda de dia.
Organitza juntament amb:


Edita:
Data: Novembre 2025





