6
diarimés 08/05/2018
TARRAGONA Andrea Sánchez-Krellenberg Directora de seguritat i salut de MAXAM
«A Nitricomax hem fet de la seguretat un estil de vida»
A. FERRAN
Aquesta planta de producció d’àcid nítric de la Canonja, pertanyent al grup MAXAM, acaba de celebrar 20 anys sense accidents laborals Anna Ferran
La planta de producció d’àcid nítric de Nitricomax a la Ca· nonja acaba de celebrar una fita històrica en l’àmbit de la seguretat: 20 anys sense acci· dents. Per a Andrea Sánchez Krellenberg, la directora global de seguretat del grup MAXAM —empresa espanyola fundada per Alfred Nobel per al desen· volupament de la dinamita, que ha acabat evolucionant en una multinacional amb diver· ses línies de negoci i que el 2013 va adquirir Nitricomax— la clau de tot recau en el fet de col· locar la seguretat en el centre. —20 anys sense accidents és una fita de la qual poques in· dústries poden presumir. Com ho valoren? —És una fita important. I a més, cal destacar que es tracta d’acci· dents amb baixa i sense baixa, i no només dels nostres treballa· dors sinó que també fa referèn· cia als accidents dels treballa· dors de les empreses de serveis que han treballat a les nostres instal·lacions. Per això, és una fita important per a la planta i és un model per al grup. Som una multinacional amb presència a totes les regions del món i crec que el que s’ha aconseguit a Ni·
tricomax és el model a seguir; és el que ambicionem a MAXAM. Així doncs, s’ha de felicitar a la plantilla, perquè és el resultat de l’esforç col·lectiu, del compromís de tots i cadascun dels membres de l’empresa amb la seguretat. —Com s’aconsegueix? —Posant la seguretat al centre. La seguretat és un valor essencial a MAXAM. Tenim quatre valors i el primer d’ells és la seguretat. Què significa això? Un valor és quelcom que tens present en tot allò que fas, tant quan prens decisions sobre inversions com quan ets a planta i has de decidir si et poses o no el casc de segure· tat. MAXAM té més de 80 instal· lacions de producció repartides per tot el món. A Nitricomax, fabriquem àcid nítric, però, in· dependentment del procés de fabricació que tinguem o del producte final, la seguretat està present en tot allò que fem i això és una de les claus dels 20 anys sense accidents a Nitricomax. —Parli’m d’aquesta cultura de seguretat que té l’empresa i de com es gestiona en el dia a dia. —Entenem la cultura de segu· retat com una forma de vida. Bàsicament són tres ingredients: treballar en anticipació, desen· volupar aquesta cultura de for·
ma intrínseca o autònoma i, per últim, el control operacional. Què entenem per treballar en anticipació? Significa treballar prèviament a l’accident. Per això, treballem reportant els quasi accidents. Demanem a tots els treballadors de MAXAM que, quan identifiquin o passin per un quasi accident, el reportin. Un exemple concret, estàs cami· nant pel passeig de vianants a la planta, hi ha una mànega que el travessa, ensopegues, caus o no, però no et fas mal. Això seria un quasi accident. Aquí tens dues opcions, continuar perquè no t’ha passat res o, fer el que fem a MAXAM, reportar la situació per corregir-la, per tal que el pròxim que passi no ensopegui. —I els altres ingredients? —El segon ingredient és desen· volupar aquesta cultura inde· pendent on tots ens compor· tem de manera segura perquè pensem que és el millor per a nosaltres. Ens posem el casc, no perquè se’ns diu, sinó per· què creiem que és el que podem fer per a nosaltres mateixos per tornar a casa tal com hem arri· bat al matí. I el tercer ingredient és el que anomenem el control operacional, o sigui, fer cada tasca correctament cada vega·
Andrea Sánchez-Krellenberg destaca el paper i el compromís dels operaris amb la seguretat.
Hem complert 20 anys sense accidents, però els 21 no estan garantits i per tant, cal seguir treballant da. I això vol dir que els nostres procediments han de reflectir la realitat i han d’estar actualitzats constantment. Un cop tenim el procediment, el complim. Però fem un pas més. Ens sentim or· gullosos de complir amb els pro· cediments. El conjunt de tot això constitueix la nostra cultura de seguretat. I, si un ho fa de ma· nera intrínseca, al final ho acaba traslladant a l’àmbit personal i s’acaba convertint en un estil de vida. —És complicat fer que la se· guretat esdevingui un estil de vida? —És un treball a llarg termini. No
es transforma la cultura d’una organització ni en sis mesos, ni en un any ni en dos. Hem com· plert 20 anys sense accidents a Nitricomax, però els 21 no estan garantits i per tant cal seguir tre· ballant. És un esforç permanent i a llarg termini i a tots els nivells. —Quin paper tenen els treba· lladors en el desenvolupament d’aquesta cultura de seguretat? —Tenen un paper clau. La cul· tura de seguretat és un esforç col·lectiu i, en el fons, tots som treballadors, des del president fins als operaris de planta. A MAXAM diem que les persones marquem la diferència. Els ope· raris de Nitricomax són els que marquen la diferència. Són els que fan possible aquesta cultura de seguretat. Són els que identi· fiquen situacions insegures, les alerten i les corregeixen. I també diem que la seguretat ens con· cerneix a tots. Aquest és el nostre
lema i es tradueix en el fet que tots i cadascun dels treballadors tenim l’autoritat de corregir una situació insegura, d’aixecar la mà i dir que les coses es poden fer de manera més segura. I de fet ho fomentem, ho agraïm i ho felici· tem, quan passa. —Quins objectius es plantegen en l’àmbit de la seguretat? —El nostre objectiu és el zero. Nitricomax és un model a seguir i el volem estendre a tota l’orga· nització, a tots els 6.500 emple· ats que té MAXAM al món. Les nostres ràtios d’accidentalitat estan molt per sota dels de la indústria química. Però crec que el més important és la tendèn· cia. D’ençà que vam començar aquest camí de transformació cultural, veiem que la nostra cor· ba d’accidentalitat està baixant i això és el que ambicionem, que continuï baixant en els nostres centres per arribar al zero.
CULTURA CRISTINA AGUILAR
La Sala Sota de la subdelegació del Govern acull una exposició amb l’obra de quatre pintors Hi participen Tito Figueras, Ángeles Plaza, Isaac Muñoz i David García Redacció
La Sala Sota, ubicada en la primera planta de la seu de la subdelegació del Govern a Tar· ragona, acull des d’ahir una ex· posició de pintura que, sota el títol Quatre artistes, mostra el treball de Tito Figueras, Ángeles Plaza, Isaac Leim i David García. Els quadres es podran visitar fins a l’1 de juny, en horari de 10 a 17 hores, de dilluns a divendres. El subdelegat del Govern, Jordi Sierra, va destacar el fet d’obrir aquest espai de l’admi· nistració a l’activitat cultural i, en aquest cas, per mostrar l’obra pictòrica d’artistes del territori o
establerts en ell. Sierra va remar· car que, en el futur, es faran més exposicions a la Sala Sota, dedi· cada a l’arquitecte Alejandro de la Sota, autor de l’edifici de la plaça Imperial Tarraco. De l’obra exposada, sobresur· ten els paisatges tarragonins o d’altres indrets de Figueras, Pla· za i García, i les representacions d’animals de Leim. Paral·lelament, i en el marc de la Setmana de l’Administració Oberta, avui, dimarts, el cap de Salvament Marítim a Tarrago· na, Iñigo Landeta, oferirà una conferència sobre l’activitat a la costa tarragonina, i el pròxim
dijous l’arquitecte Jordi Guerrero parlarà de l’obra d’Alejandro de la Sota. Els artistes Tito Figueras (Tarragona 1954) té obra exposada per tot el món. Actualment viu, treballa i exhi· beix els seus quadres a la seva coneguda galeria de la Baixada de la Peixateria, al nucli antic de Tarragona. Angeles Plaza (Aranjuez 1962) ha exposat amb un col·lectiu de pintors tarragonins a diversos indrets de la ciutat i fins a aquest passat mes d’abril havia exposat amb el altres tres pintors al Cas·
Primers visitants de l’exposició que es va inaugurar ahir a la seu de la subdelegació del Govern.
tell de Masricart, de la Canonja. Isaac Muñoz Leim (Barcelona 1983) es autodidacta, té experi· ència en el món del grafit, ha ex· posat per diversos municipis de
Catalunya, així com a Toulouse i, actualment, es dedica al mura· lisme i la decoració artística. David García viu a la Canonja i des de fa 18 anys ha pintat mu·
rals a Bonavista i la Canonja, així com exposicions col·lectives a Tarragona, a més d’aconseguir premis a diversos concursos lo· cals de pintura ràpida.