Rubèn Bladé, la veu del Nàstic que ha complert 500 partits i 25 anys com a ‘speaker’ del Nou Estadi
Opinió 21 Maria Rodríguez Catalán. Cuidem l’escola rural: «Som un enorme generador de vida social als pobles de menys de 2.000 habitants»
Seguretat 4 La meitat del 33% dels judicis són per casos amb víctimes menors, la xifra més alta de Catalunya
Els carteristes i el mètode de ‘l’abraçada’, els furts més comuns detectats per la Guàrdia Urbana a Tarragona
Un terç dels judicis a Tarragona són per agressions sexuals
El Pintor Rock aterra a Reus
El festival torna després de tres anys d’aturada i preveu aplegar més de 5.000 assistents amb un cartell de 32 bandes i tres dies de música
L’Assessora no accepta el Basilisc que la Salle proposa pel Seguici Popular Tarragona
La comissió va rebutjar-ho allegant que, «històricament, no hi ha indicis clars que existís» aquest element l 2 i 3
Serà necessari comprar un lot anticipat per accedir a la fira
Reus viu el Vi
Gastronomia l 7
Reus és el municipi de la demarcació amb més cobertes d’amiant per retirar Construcció l 6
La Comissió Assessora del Seguici
Popular descarta la incorporació d’un nou element: el Basilisc
Cultura l Ha rebutjat la proposta de l’Associació La Salle perquè no pot demostrar que existís en el passat
John Bugarin
La Comissió Assessora del Seguici Popular ha rebutjat la inclusió d’un nou element al bestiari festiu de Tarragona: el Basilisc. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’Associació La Salle, que ha proposat la recuperació d’una figura que hauria existit en el passat a la ciutat. Així ho defensa l’entitat en el projecte que ha presentat —al qual ha tingut accés el Diari Més—, on destaquen la presència «notable» d’aquest ser mitològic a la Catedral tarragonina.
Una de les imatges més destacades del Basilisc es troba en forma de capitell a la galeria sud-est del claustre. «És àmpliament acceptat que les figures representades en els detalls decoratius dels temples medievals eren similars a les que apareixien en els Seguicis Populars i altres representacions de teatre popular», exposa l’associació en el document. A més, remarquen que aquest argument ha servit per recuperar altres elements en el passat, com l’arcàngel de Sant Miquel del Ball de Diables o les màscares dels Set Pecats Capitals. També destaquen la incorporació del Griu, l’any 2014, «basant-se en el mateix tipus de treballs existents a la Catedral». En el projecte fa referència a la tesi doctoral elaborada
per Jordi Bertran sobre «El cicle de Santa Tecla, el Corpus i les entrades espectacularitzades». En l’assaig, s’indica que el Basilisc també apareix
localitzada en dos exemplars en les escenes del sotacor de la sagristia, que és «coetani» amb la configuració del cicle teatral del Corpus i Santa Te-
cla. Aquesta bèstia, coneguda com el rei de les serps, naixeria com una bèstia de foc amb tocs de gall i de drac. L’Associació La Salle —que inclou els
col·legis de Sant Pere i Sant Pau i Torreforta— ha presentat una primera proposta artística elaborada per l’escultor Ferran Rey, expert en
L’entitat que impulsa la iniciativa es basa en la presència de la bèstia a la Catedral
la creació d’imatgeria festiva, que també s’encarregarà de la seva construcció.
Tot i els arguments plantejats per l’entitat impulsora del projecte, la proposta va ser rebutjada el passat dijous per la Comissió Assessora del Seguici Popular. Aquest ens va néixer el 1991 i és integrada per diferents assessors externs a l’ajuntament, així com per representants de les diferents associacions i col·lectius integrants del Seguici i dels diferents grups polítics presents a l’ajuntament. També hi participen tècnics municipals de gestió cultural i arxius. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, també en forma part.
Provar la seva existència La comissió va descartar la incorporació del Basilisc al Seguici, basant-se en el protocol vigent. I és que consideren que l’existència i la vinculació d’aquesta figura a Tarragona no està clara perquè no està documentat. En aquest sentit, han conclòs que no es pot demostrar al 100% que existís aquest element en el seguici medieval de la ciutat. Igualment, durant la reunió, es va parlar sobre la problemàtica de la saturació del Seguici. Tot i això, van obrir la porta a debatre la seva inclusió en un futur, si es troba nova documentació sobre aquesta criatura. L’Associació La Salle no ha volgut fer declaracions, tot i que l’entitat continua amb la idea de tirar endavant el projecte, segons ha pogut saber aquest mitjà. De fet, aquesta figura es podria construir igualment, però no podria participar ni en la Cercavila ni
La figura del Basilisc està representada en forma de capitell a la galeria sud-est del claustre de la Catedral i apareix també en dos exemplars en les escenes del sotacor de la sagristia. Cedides
La proposta artística elaborada per Ferran Rey. Cedida
en la Professó de Santa Tecla. La decisió de desestimar aquesta proposta ha generat alguna discrepància entre la representació política que forma part de la comissió.
«Anàlisi acadèmica»
Toni Carmona, conseller d’En Comú Podem, considera que «el projecte està ben treballat i mereix una anàlisi acadèmica seriosa abans de descartar-lo». En aquest sentit, la formació morada ha proposat l’elaboració d’un «estudi rigorós de la mà, per exemple, del Departament d’Història de la URV, sobre el possible fonament històric del Basilisc». L’edil lamenta que l’Ajuntament «s’hagi negat a explorar aquesta possibilitat». Des del Partit Popular, assenyalen que, en la reunió prèvia que van mantenir amb l’Associació La Salle, ja van manifestar el seu suport a la incorporació d’aquest nou element, «representat a la Catedral», al Seguici. D’altra banda, la portaveu d’Esquerra i membre de la comissió, Maria Roig, assenyala que «el que ha fet la comissió és aplicar un protocol que ha estat aprovat per tothom». Així, defensa que la bèstia es pot fer igualment i que participi d’altres actes, com el correfoc de Santa Tecla o el de Sant Joan. ERC proposa també a continuar treballant «en paral·lel» per una possible inclusió dins del Seguici en un futur. Per la seva banda, el conseller de Junts Pep Manresa assegura que «ens agrada el projecte per recuperar el Basilisc, però no acrediten la preexistència històrica». L’edil assenyala que «el protocol del Seguici és estricte per incorporar nous elements».
El Griu i el Ball de Titans, els últims elements recuperats a Tarragona
Cultura l Es van incorporar el 2014 i el 2022, respectivament
J. Bugarin
Tarragona té un dels seguicis més importants i nombrosos de Catalunya. Des dels anys 80, la ciutat ha viscut un gran procés de recuperació de balls, danses, entremesos, bèsties i representacions allegòriques. La darrera incorporació es va produir l’any 2022, quan el Gremi de Marejants va reviure el Ball de Titans. Aquest element va estar present al Seguici Popular entre el 1557 i el 1804, i representa els dotze fills d’Urà i Gea, déus del cel i la terra, respectivament.
La darrera bèstia a ser recuperada va ser el Griu. El 2014, l’Associació de veïns i veïnes de la Vall de l’Arrabassada van impulsar la creació d’aquesta nova criatura de foc, que es va unir al Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria. Aquest animal fabulós, meitat àliga i meitat lleó, va ser un emblema extraordinàriament significatiu tant en el cerimonial litúrgic de la celebració de Santa Tecla com de la reialesa de la Corona catalanoaragonesa.
La carcassa zoomòrfica d’aquesta figura apareix reflectida en el sotacor de la sagristia de la Catedral, realitzada entre el 1355 i 1360, que recull la festa de l’època. És a dir, en el mateix lloc on també hi ha representats dos exemplars d’un Basilisc, element que pretén recuperar l’Associació La Salle. En el cas del Griu, però, la seva iconografia també apareix en el primer
La figura del Griu apareix reflectida al sotacor de la Catedral
protocol o consueta de les festes de Santa Tecla de 1369.
La Comissió Assessora del Seguici Popular va acceptar
la inclusió d’aquests dos elements, basant-se en el protocol del Seguici. Aquest es va crear el 1991 davant la preocupació existent sobre el creixement de les agrupacions que participaven en les festes majors de la ciutat. El text definitiu d’aquest document regulador va ser aprovat l’any 2000 pel ple municipal.
L’Ajuntament lliurarà avui la distinció de fill adoptiu a títol pòstum a Eduard Boada
Societat l Serà en un acte al passeig Arqueològic presidit per l'alcalde
Redacció L’Ajuntament de Tarragona lliurarà avui la distinció de fill adoptiu, a títol pòstum, a Eduard Boada Pascual. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, presidirà aquest acte que comptarà amb la participació de la consellera de Cultura, Sandra Ramos, que serà l’encarregada de llegir la glossa. L’entrega tindrà lloc a partir de dos quarts de set de la tarda al passeig Arqueològic.
L’acte també comptarà amb l’assistència d’altres conselleres i conselleres municipals; paraules del biògraf i autor del llibre Senyor Boada, Enric García Jardí; i parlament d’Eduard Boada Aragonès, fill del senyor Boada. En el transcurs de l’esdeveniment hi haurà diverses actuacions musicals i es finalitzarà amb un tast d’entrepans del senyor Boada a càrrec
d’Ol’Dirty Smash.
Decisió al desembre La Junta de Portaveus de l’Ajuntament va aprovar el passat mes de desembre aquest nomenament. «És just i és emocionalment correcte per tot l’amor que li tenim», va manifestar en aquell moment Viñuales. «Es mereix un homenatge públicament perquè per sobre de tot era una molt bona persona i no s’ha d’oblidar mai», va afegir l’alcalde. El consell plenari va ratificar aquesta decisió per unanimitat pocs dies després de la mort del ‘tascaman’, que va traspassar el dia 14 de desembre. Boada va rebre diversos reconeixements al llarg de la seva vida. El 2010, l’Ajuntament li va atorgar la Medalla al Mèrit Cultural , l’any 2023, va rebre la Medalla al Treball Francesc Macià de la Generalitat.
El Gremi de Marejants va recuperar el Ball de Titans. Dani Mogio
El Griu de Tarragona va néixer de la mà de l’AV l’Arrabassada. Aj. Tarragona
L’Ajuntament va acordar nomenar-lo fill adoptiu al desembre. Cedida
Inscripcions
obertes a la Jornada sobre el sensellarisme
Societat l El pròxim dijous 29 de maig a les 17 hores se celebrarà a la Sala Genius del Palau Firal i de Congressos de Tarragona la Jornada sobre el sensellarisme ocult, una problemàtica en augment i difícil de detectar. L’acte, organitzat en el marc del projecte Liquid Housing, servirà per presentar dades sobre el fenomen i el nou Pla local d’abordatge al sensellarisme de Tarragona, així com per debatre amb diferents agents si les polítiques actuals tenen aplicació real a la ciutat. El programa inclourà ponències d’experts com Héctor Simón, Marina Alcaina i Àngels Cugat, a més d’una taula rodona amb representants del sector social, veïnal i immobiliari. L’esdeveniment s’iniciarà amb la benvinguda institucional, comptarà amb un coffee-break i es tancarà amb la intervenció del gerent d’SMHAUSA, Jordi Dies. L’objectiu és donar visibilitat a una realitat que sovint queda amagada i promoure mesures efectives per abordar-la a la ciutat de Tarragona. L’accés serà lliure, però amb aforament limitat. Cal confirmar l’assistència a l’adreça de mail nlambea@tarracohabitatge.cat Redacció
Els carteristes i el mètode de ‘l’abraçada’, els tipus de furt més comuns a Tarragona
Seguretat l La setmana passada es va donar un cas del segon a Ramón y Cajal
Marta Omella Blanco
Els carteristes i el mètode de ‘l’abraçada’ són els tipus de furt més comuns a la ciutat de Tarragona. Segons ha pogut saber Diari Més, aquestes són les dues metodologies detectades actualment al municipi per la Guàrdia Urbana. El furt més habitual, expliquen des del cos, són els carteristes. Es tracta de lladres que aprofiten moments de distracció de les víctimes per apropar-se i furtar les seves pertinences. Per l’altra banda, el mètode de ‘l’abraçada’, tal com indica el seu nom, consisteix a distreure persones, sovint grans o vulnerables, fent veure que les coneixen per aprofitar el contacte i sostreure objectes de valors.
Un exemple recent d’aquest tipus de delicte va tenir lloc el dimecres passat a l’Avinguda Ramón y Cajal. En aquest cas la víctima era una senyora de 82 anys, a la qual se li hauria apropat una dona que, fent-se passar per la filla d’una coneguda, li hauria sostret una
Port Tarragona reforça el seu posicionament com a hub logístic per al tràfic energètic
Empresa l L’Autoritat Portuària ha mantingut reunions al World Hydrogen Summit & Exhibition
Port Tarragona ha reforçat el seu posicionament com a hub logístic per als nous tràfics energètics a la Mediterrània durant el World Hydrogen Summit & Exhibition, on ha mantingut prop d’una vintena de reunions. La seva participació ha permès consolidar-lo com a solució clau per a la importació de molècules renovables al sud d’Europa. També ha servit per conèixer projectes de producció d’hidrogen en zones com la riba mediterrània, l’Àfrica
occidental i l’Orient Mitjà, i avaluar-ne l’estat i el grau de maduresa. Una reunió destacada ha sigut amb la Netherlands Enterprise Agency, per explorar col·laboracions amb empreses neerlandeses. En aquestes trobades s’ha subratllat el doble paper del Port com a importador i exportador de molècules renovables, amb un especial èmfasi en les oportunitats per a la importació. El potencial logístic de Tarragona es fonamenta en la futura demanda del seu hinterland, el pol químic més gran del sud d’Eu-
de la GUT. Cedida
una actitud sospitosa. L’altra temptativa hauria ocorregut a la plaça Verdaguer. Altres tipus de furts detectats a la ciutat per la Guàrdia Urbana són el mètode de la taca i el del romaní. El primer, expliquen, es dona quan els autors taquen a les víctimes i s’ofereixen a netejar-li, aprofitant el moment per sostreure els objectes que puguin. El segon el realitzen persones que venen romaní, clavells, o altres tipus de flors, aprofitant la proximitat, de nou, per sostreure pertinences. Així i tot, asseguren fonts policials, actualment no es té constància de cap cas relacionat amb aquestes dues metodologies. A més, indiquen, es registren «molt pocs» casos de les dues primeres tècniques.
Altres mètodes detectats a la ciutat són el de la taca i el del romaní
polsera d’or. Segons relatava la família a les xarxes socials, l’autora hauria aprofitat la confiança de l’anciana per fer-li tocaments i hauria sortit corrents després del robatori.
A més, segons ha pogut saber aquest mitjà, fets similars s’haurien repetit en almenys
Representants de Port Tarragona a la trobada. Port Tarragona
S’ha consolidat com a solució clau per a la importació de molècules renovables
ropa, la seva posició geoestratègica i la connexió prevista amb la xarxa H2Med europea, que el consoliden com un enclavament clau per a l’energia del futur.
dues ocasions durant la darrera setmana, tot i que en aquest cas no s’hauria arribat a produir cap furt. Un dels intents hauria tingut lloc divendres al carrer de Gasòmetre, on una dona s’hauria apropat a una parella d’edat avançada amb un missatge similar i
Dispositiu en marxa Coincidint amb l’inici de la campanya de creuers, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa un dispositiu de seguretat i de detecció de carteristes. La Rambla Nova, el Balcó del Mediterrani, el Passeig de les Palmeres o el Parc de les Granotes són algunes de les localitzacions claus d’aquest, tot i que també se supervisen l’estació de tren i la d’autobusos. L’any passat la campanya va cloure amb 3 detencions per furt menys greu i 9 denúncies per furt lleu entre d’altres, així com una ordre d’allunyament per a dues lladres que ja no poden pujar als busos de l’EMT, on furtaven de forma recurrent.
La Cambra analitzarà la situació aranzelària als Estats Units amb l’expert Joan Gerard Ricarte
Societat l Serà aquest dijous a les 9 h, en el marc del cicle de jornades Bon dia
Redacció
La Cambra de Tarragona acollirà aquest dijous, 29 de maig, a les 9 hores una nova sessió del cicle Bon dia amb Joan Gerard Ricarte, Business Development Manager al Grupo Arola i especialista en el mercat americà. Ricarte parlarà del context geopolític i de la situació aranzelària als Estats Units d’Amèrica, arran de l’anunci de Donald Trump, a principis del mes d’abril d’enguany, d’una política comercial estratègica basada en el proteccionisme. Es tractaran les dificultats
per als exportadors europeus i espanyols, la gestió de la cadena de subministrament i les regulacions duaneres, amb especial atenció als productes procedents de la Unió Europea. També s’analitzaran els incentius per produir als EUA, la relocalització d’indústries estratègiques i l’ús dels aranzels com a eina geopolítica per protegir el lideratge industrial del país. L’acte serà híbrid i obert a tothom interessat. Els Bon dia compten amb el suport de Repsol, CaixaBank i Port de Tarragona, i la col·laboració de Bic Graphic i Yzaguirre.
La Rambla Nova és una de les localitzacions clau del dispositiu de detecció de carteristes
Redacció
Judit Gómez: «Tinc l’esperança que el tribunal digui que s’ha de reiniciar la licitació de la brossa»
Política l La portaveu municipal de Vox creu que és «la millor solució». D'altra banda, critica que «els trànsfugues són la crossa de Viñuales»
John Bugarin
Quina nota li posa als dos primers anys mandat de Rubén Viñuales (PSC)?
«Un suspens. Només ha tret matrícula d’honor en la falta de vergonya a l’hora de mentir als tarragonins, com quan va dir que l’ajuntament estava en fallida. Aquest mandat ha estat marcat pels processos judicials, com hem vist amb el contracte de la brossa.
També per les imposicions ideològiques, la degradació de la ciutat i la inseguretat. El que sap fer bé aquest govern és destruir. Els socialistes destrueixen pantans, preses, creus i mamotretos, però de construir no en saben». Des d’un primer moment, el govern ha rebutjat qualsevol contacte amb Vox.
«No ens preocupa. Hem dit a nivell local i nacional que tenim una línia vermella que és el PSC. No pactarem amb ells, així com ells diuen que no ho faran amb nosaltres, però després pacten amb separatistes, comunistes i trànsfugues. I, clar, Viñuales és el primer trànsfuga, així que entre ells s’entenen».
Aquesta situació no els ha permès tenir veu en temes clau com els pressupostos.
«L’únic que em decep és la prepotència i supèrbia d’aquest alcalde. A nosaltres ens ha votat un 11% dels electors, més de 5.000 persones.
Com va afectar la sortida de Javier Gómez i Jaime Duque del grup municipal?
«Per a mi, va ser un alleugeriment. L’únic que feien era fre-
nar l’activitat del grup municipal. No va ser una sorpresa perquè, des del primer minut, estaven clares les seves pretensions. No volien defensar els principis del partit ni els interessos dels ciutadans, sinó els seus propis interessos. En la negociació dels primers pressupostos vam tenir un conflicte perquè no votessin a favor. Els nostres votants poden estar tranquils perquè ara estan millor representats que abans».
Ells denunciaven que patien una pressió constant des de la direcció nacional de Vox. Això és cert?
El balanç
«Aquest mandat està marcat per les mentides i els processos judicials»
«No hi ha cap pressió. En tot cas, la pressió la vaig rebre jo per part d’ells, que em ningunejaven i no em deixaven exercir les meves funcions a l’ajuntament. Em posaven traves contínuament. Totes les intervencions i mocions surten de Tarragona. És impossible que tot el que es diu a tots els ajuntaments passi pel filtre de Madrid». Què n’opina sobre el paper
que estan jugant els dos exconsellers de Vox?
«Són la crossa de Viñuales, que s’està aprofitant d’ells. Abans deien estar totalment en contra de la Zona de Baixes Emissions i, al final, han estat decisius per tirar-la endavant».
Li preocupa la trama judicial en la que està immers el contracte de la brossa?
«Tinc l’esperança que el Tribunal Català de Contractes doni carpetada i digui que
s’ha de reiniciar el procés de licitació. Crec que serà la millor solució per a tots, ja que totes les empreses incomplien, d’alguna forma, els requisits. Si no és així, crec que patirem molt amb la neteja». Què espera del nou POUM?
«Que no tingui una forta càrrega d’imposició ideològica, com passa amb les ciutats els 15 minuts o l’Anella Verda. Cal fomentar la col·laboració publicoprivada i permetre a la gent que visqui on vulgui».
La portaveu del grup municipal de Vox, Judit Gómez, a la nova seu del partit a Tarragona. Tjerk van der Meulen
Reus és el municipi de la demarcació amb més amiant: encara hi ha més de mil cobertes
Construcció l El COATT alerta que també hi ha fibrociment en dipòsits d’aigua i baixants d’aigües pluvials
Sergi Peralta Moreno
L’amiant és un mineral compost de fibres que, per les seves excepcionals i duradores propietats, es va emprar massivament en la construcció i la indústria a la segona meitat del segle XX. Això no obstant, el 2002 es va prohibir la comercialització de tot material que en contingués, ja que s’havia demostrat que la inhalació de les seves fibres podia provocar malalties com asbestosi o càncer. Malgrat l’objectiu de retirar l’amiant de la Unió Europea de cara al 2032, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) alerta que, al Camp de Tarragona, hi ha gairebé 6.000 cobertes amb fibrociment. Reus és el municipi del territori amb més presència: n’hi ha en 1.273 espais
—segons el COATT; el mapa de la Generalitat de Catalunya n’apunta 1.190—. El segueixen Valls, Tarragona i Riudoms. En el global de Catalunya, la capital del Baix Camp ocupa la quarta posició, només per darrere de Barcelona, Lleida i Sabadell.
Si bé aquest material nociu s’acostuma a vincular amb cobertes de naus industrials i magatzems agrícoles, gràcies a la seva durabilitat, flexibilitat, qualitats aïllants i resistència al foc, a àcids i a bacteris, Ramon Rebollo, del Gabinet Tècnic del COATT, alerta que «també n’hi ha en dipòsits d’aigua, baixants d’aigües pluvials, també de comunitat de veïns, i interiors d’algunes xemeneies o caixes dels ascensors». «Hem revisat —mitjançant drons— el mapa que va generar l’administració pública i ens vam trobar
Municipis de Tarragona amb més cobertes d’amiant
Municipi
Nombre de cobertes Àrea total de cobertes
Reus 1 273 362 609,36
Tortosa 1 141 362 256,10
Ulldecona 1 006 279 541,70
Valls 636 258 859,45
Tarragona 634 286 489,08
Riudoms 560 112 871,39
l’Aldea 539 158 592,55
Cambrils 328 60 791,93
la Ràpita 321 93 210,66
Alcover 319 87 841,62
la Selva del Camp
87 641,63 Mont-roig del Camp
40 757,19 Móra d’Ebre
amb la sorpresa que encara hi havia una enorme quantitat de cobertes d’amiant», alerta. Davant d’aquesta situació, l’organisme indica que la re-
tirada del fibrociment l’ha de dur a terme una de les empreses acreditades al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) per garantir que
l’operació es completi en les condicions adequades, ja que es tracta d’un material perillós per a la salut. En l’actualitat, a la vegueria del Camp
La Cambra ajuda comunitats de veïns i empreses a retirar el fibrociment
de Tarragona hi ha quasi 180 empreses autoritzades. Rebollo recorda que, des de principis del mil·lenni, l’asbest està «totalment prohibit» perquè «genera greus problemes de salut» i «hi ha altres materials de prestacions molt similars que no en contenen». Les administracions públiques han anat traient convocatòries de subvencions i ajuts per finançar les operacions de retirada dels elements d’amiant i facilitar la transició. Amb la mateixa voluntat, la Cambra de Comerç de Reus acompanya «tota persona sol·licitant, sigui una empresa o, fins i tot, un particular o una comunitat de veïns», que s’impliqui en el procés, tal com detalla el seu secretari general i director, Jaume Llosas. En primer terme, s’identifica el projecte que es pretén desenvolupar perquè tingui «un 100% d’èxit». En cas que l’avaluació inicial sigui favorable, es coordina la tramitació de la petició i la documentació, «on hi ha un gruix d’elements que fem nosaltres en nom del sol·licitant», comenta Llosas. A més, la Cambra es coordina amb una societat o professional homologat i proper al lloc de la intervenció per poder executar-la. «Encara queda molt camí a recórrer», expressa el secretari general. Llosas assenyala que «pel que sabem, la campanya del 2025 per a la retirada en origen està tancada perquè s’ha esgotat la dotació pressupostària» i s’està a l’espera de conèixer resolucions. «Això no vol dir que no es pugui complementar», apunta. Amb tot, considera que la pròrroga pressupostària dificulta l’ampliació. «Veurem si pot haver-hi alguna línia fora de l’Agència de Residus de Catalunya en què aquesta mena d’actuacions puguin ser elegibles», afegeix. Pensa en projectes beneficiaris dels Fons de Transició Nuclears que incorporin la substitució de residus amb amiant, en què «la intensitat de l’ajuda seria molt més baixa, però podrien ser despeses elegibles».
Fotografia d’arxiu d’una coberta d’amiant, material utilitzat durant molts anys per les seves propietats, però nociu per a la salut. COATT
La Reus Viu el Vi obligarà a comprar un dels lots per accedir al recinte
Gastronomia l Qui compri el paquet podrà portar fins a 4 acompanyants, que hauran de pagar 1 € cadascú
Miquel Llaberia
La fira Reus Viu el Vi tornarà el cap de setmana del 6, 7 i 8 de juny al parc Sant Jordi amb novetats pel que fa a l’accessibilitat. Un dels principals canvis serà que tot aquell qui vulgui entrar en el recinte haurà de comprar un dels lots de vi o de vermut que li permetrà convidar a quatre acompanyants més que hauran d’abonar el preu simbòlic d’1 euro cadascun. Els menors de 0 a 3 anys podran entrar de manera gratuïta. Aquest canvi es fa per millorar el control de l’aforament, el qual serà de 5.000 persones, i evitar que alguns visitants entrin menjar i beguda de fora. A més, cal tenir en compte que, en cas de voler accedir més d’un dia, s’haurà de tornar a comprar un pack.
Alhora, cal tenir en compte que hi haurà dos lots possibles que es podran comprar de manera presencial com
anticipada per internet; un pack de 16 euros amb 5 degustacions i un de 10 euros amb 2 degustacions. Les compres
El Pintor Rock tornarà a celebrar-se després de l’aturada i ho farà a Reus
Cultura l El festival de punk i rock Pintor Rock tornarà a celebrar-se després de tres anys d’aturada. Serà del 30 d’octubre a l’1 de novembre al Parc de la Festa de Reus. Les entrades es posaran a la venda el pròxim 29 de maig i l’1 de juny es farà un primer avançament del cartell, que estarà conformat per una trentena d’artistes.
Els impulsors preveuen l’assistència d’entre 5.000 i 6.000 persones. «És un festival amb un creixement exponencial i Reus és la ciutat idònia per acollir-lo», va assenyalar Maria Armengol des de l’organització del certamen. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va subratllar l’aposta per la música en viu a la ciutat, un àmbit que «calia reforçar».
«Hem afegit peces perquè la gent de Reus i del territori en pugui gaudir en plenitud», va indicar. També va ressaltar el treball per portar «festivals diversos». L’Ajuntament col·laborarà amb la proposta cedint l’espai dels concerts i «facilitant» l’acampada, tot i que encara no s’ha detallat on. També assumirà el «control d’accés» al recinte. ACN
de lots en línia s’habilitaran a partir del 28 de maig a través de la pàgina web www. reusviuelvi.cat. En total, la
L’esdeveniment repetirà per segon any al parc Sant Jordi el 6, 7 i 8 de juny
fira reunirà a 14 cellers de les diferents DO que formen part de la Cambra de Comerç de Reus i 6 establiments gastronòmics.
L’horari d’obertura serà de 18 a 22 hores el divendres 6 de juny, de 12 a 14.30 hores i de 18 a 20 hores el dissabte 7 de juny i el diumenge 8 de juny, últim dia, de 12 a 14.30 hores i de 18 a 21 hores. A més, enguany l’oferta gastronòmica i els cellers estaran barrejats a la plaça de l’Alcalde Anton Borrell i també obriran durant el matí, acompanyant a la Mostra del Vermut de Reus que sumarà un total d’11 mar-
ques. «L’any passat ens van comentar algunes persones que era millorable el fet que la gent quan fa el vermut li apeteix menjar alguna cosa, o potser no li agrada el vermut i prefereix el vi, per aquest motiu tant l’oferta gastronòmica com vitivinícola estarà disponible», explica el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. A la vegada, el president admet que hi ha hagut una caiguda en el nombre de cellers respecte a l’any passat i que en podrien haver hagut més, però comenta que «és la segona edició al Parc Sant Jordi i estem veient quin és el límit. Potser el tercer any ja haurem trobat l’equilibri perfecte».
Un altre canvi és que es limitaran les entrades als extrems del Parc Sant Jordi, des de les places de l’Univers i de la Llibertat. Per un altre costat, l’entrada des de l’avinguda de Sant Jordi quedarà restringida com a sortida d’emergència i accés pels serveis d’emergències. La zona ubicada nord-est, que l’any passat va acollir l’oferta gastronòmica, serà un espai d’estada pels visitants i es duran a terme actuacions musicals.
Recasens
Fotografia de l’acte de presentació de l’edició d’enguany de la Reus Viu el Vi. Tjerk van der Meulen
El regidor
i l’alcaldessa, Sandra Guaita, amb els organitzadors del Pintor Rock. Tjerk van der Meulen
Laia Merino: «La globalització fa que les creences i els rituals funeraris es modifiquin a poc a poc»
Entrevista l La coordinadora en funcions del Crematori Municipal de Reus ha dut a terme una xerrada per donar a conèixer els detalls que conformen els rituals funeraris en el cas català en el marc del Cicle Primavera al Cementiri 2025
Miquel Llaberia
Com d’importants són els rituals funeraris en el dol de les persones que perden a un ésser estimat?
«El ritual funerari és un procés que ajuda al principi de gestió del dol. Al cap i a la fi, aquest acompanyament sociocultural que tenim en aquesta situació és el principi d’un acompanyament a un procés molt personal i individual com és el dol. Aleshores, des del meu punt de vista i el que vaig presentar durant la xerrada del Cicle Primavera i al meu TFG és que, en aquests tres, quatre o cinc dies que es dur a terme aquest procés ajuda o alleugereix aquesta càrrega».
Podríem dir que aquests rituals són la part més social del dol?
«Sí, al cap i a la fi, és una concepció social que tenim molt assimilada pel que fa a aquest acompanyament a les persones en la fase inicial, però que també pot variar segons la societat».
Quines diferències podem trobar segons la societat?
«Moltes. Jo em fixo sobretot en la societat occidental i em centro en Espanya, perquè no és el mateix tractament que es fa del cos des de les funeràries a França o Anglaterra, que són països que estan aquí al costat, que el tractament que fem aquí a Catalunya o a l’estat espanyol. Per exemple, en les incineracions d’aquí
que es cremi la roba no és una cosa gaire important, però a Galícia sí que hi ha algunes funeràries que prefereixen fer la crema sense roba o sense les sabates, per temes mediambientals. És a dir, que al final poden acabar sent petites diferències que una persona quan contracta un servei ni li passen pel cap».
Aleshores, aquestes diferències responen més a motius pràctics o religiosos?
«Venen per les dues bandes. Per posar un altre exemple, a Anglaterra es fa sempre un embalsamament, que és una conservació del cos perquè es pugui fer una vetlla de més de 72 hores sense que hi hagi una putrefacció del cos. Això es fa perquè allí les famílies reben el certificat mèdic de defunció al cap de tres setmanes, mentre que a casa nostra el tenim al mateix dia o l’endemà com a tard. És una cosa d’ells, no sé exactament per què és així perquè conec més el nostre cas, però tot acaba influint en aquest ritual funerari. I si parlem de creences, la cultura musulmana té la creença d’enterrar sempre a terra directament, mentre que aquí això al nostre país no és factible per motius legals». Per tant, també podríem dir que els rituals funeraris són la part del dol que tracta la part més física, oi? Ja començant pel fet de si enterrem o cremem el cos «Sí, sens dubte ho és. També,
«Els rituals funeraris són l’acompanyament social inicial del dol» Societat
pel que fa a enterrar o cremar aquí hem de tenir en compte que l’opció d’incinerar el cos sempre ha estat, però que el catolicisme sempre ha estat molt vinculat al fet d’enterrar directament. La incineració
El Cicle Primavera arriba a l’equador amb bones sensacions
Societat l És finalista del IX Concurs de Cementiris d'Espanya
Miquel Llaberia
La tercera edició del Cicle Primavera al Cementiri de Reus va arribar a l’equador de les seves activitats amb una bona notícia, ja que va ser seleccionat com un dels tres finalistes en la categoria de Millor cctivitat de portes obertes del IX Concurs de Ce-
mentiris d’Espanya 2025, organitzat per la Revista Adiós. La regidora responsable dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, Montserrat Flores, celebra que fins ara han tingut «molta bona resposta de la ciutadania en totes les activitats del cicle d’enguany». La regidora defensa que aquesta
és una mostra de per què el cicle ha estat seleccionat com a finalista. «Recordo que la primera vegada que ens vam plantejar fer el cicle ens vam preguntar si hi havia prou temes per fer-ho, perquè ens agrada tractar temàtiques diferents com la natura, l’arquitectura, l’antropologia o
es va popularitzar i es relaciona més amb els conceptes que ens aporten totes aquelles noves creences que venen molt lligades al budisme i el sintoisme. La globalització fa que les creences i els rituals funeraris es modifiquin a poc a poc. A més, la religió cristiana tampoc té el mateix impacte ara que fa un segle, així que s’ha acabat normalitzant el tema d’incinerar. A més, ens trobem que la majoria de la
la música, i ha quedat demostrat que sí», afegeix. Fins al dia 4 de juny encara es pot votar a través de la pàgina web de la Revista Adiós per qualsevol de les tres propostes finalistes. Flores agraeix que els experts hagin valorat positivament la proposta de Reus i anima a la ciutadania a votar: «Sobretot espero que aquelles persones que hagin participat en el cicle s’animin a donar-nos suport». Cal recordar que l’any 2023 aquest concurs va reconèixer al Cementiri General de Reus com a millor cementiri d’Espanya.
gent que s’incinera és menor de 80 anys, la gent més gran i amb els conceptes catòlics més presents veus que tenen molt clar que volen ser enterrats». Ha impactat molt a la vostra feina la globalització? Perquè cada vegada hi ha més gent que ve d’altres parts del món que venen a viure al nostre país i acaben morint aquí «Sí, potser el cementiri no ho
L’apunt
Cicle Primavera 2025
El Cicle Primavera al Cementiri 2025 ja ha arribat al seu equador amb tres de les sis activitats previstes realitzades. La següent tindrà lloc avui amb el diàleg sobre el dol que oferirà als assistents la psicòloga i psicoterapeuta dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, Mar Pérez. L’activitat tindrà lloc a les 19 hores.
nota tant, perquè hi ha una part del cementiri que no és catòlica i allí s’enterra gent que ve de fora i tenen altres creences, però també s’ha de tenir en compte que hi ha molta població que s’enterren al país d’origen. Un exemple d’això són els xinesos, que aquí a Reus crec que només hi ha un o dos enterrats. No obstant això, al crematori sí que ens trobem molta població llatinoamericana, que s’incineren aquí per portar les cendres al país d’origen. També hi ha anglesos i francesos que s’incineren aquí perquè traslladar les cendres és més fàcil que traslladar el cos sencer al país d’origen i allí acaben fent la cerimònia que ells considerin».
Fotografia d’una activitat del Cicle Primavera al Cementiri. Cedida
Laia Merino, coordinadora en funcions del Crematori Municipal de Reus. Cedida
Un de cada tres judicis a l’Audiència de Tarragona són per agressions sexuals, la meitat a menors
Tribunals El jutjat tarragoní de menors registra la xifra més elevada de Catalunya d’aquests tipus de casos
A. Escoda / M. Rovira / ACN
Una tercera part dels judicis que se celebren a l’Audiència de Tarragona jutgen agressions sexuals. D’aquest 33%, la meitat de les víctimes són menors d’edat. «També s’ha incrementat de manera notable els agressors que són menors», assenyala el president de l’Audiència Provincial, Joan Perarnau, en una entrevista feta abans de la crisi de la DGAIA. De fet, el jutjat de menors de Tarragona és el que registra més volum d’entrada de casos per agressions sexuals: 686 assumptes l’any 2023, segons dades de la memòria judicial. En paral·lel, Perarnau considera necessaris els Jutjats de Violència sobre la
Dona i reclama que se’n creï un a les Terres de l’Ebre per donar una millor atenció a les víctimes i evitar que s’hagin de desplaçar. El president de l’Audiència de Tarragona indica que els casos d’agressions sexuals han crescut de manera sostinguda en els darrers anys. Ho atribueix al fet que s’interposen més denuncies gràcies, en part, al projecte Barnahus, servei pioner a Tarragona en l’atenció d’infants i joves que han patit abusos sexuals. «La creació d’aquest centre per donar assistència integral als menors de divuit anys, ha fet aflorat el número», subratlla Perarnau. Respecte del fet que la meitat de les víctimes d’agressions sexuals siguin
El jutjat de menors va registrar 686 assumptes el 2023, un 17% més que el 2022
menors, considera que aquestes xifres són «com a mínim, sorprenents».
Una altra de les dades preocupants és que s’ha incrementat el nombre d’agressors menors d’edat. «M’imagino que és un problema cultural, de precocitat en matèria sexual, la manca potser de paràmetres i cultura en aquest tema», opina el president de l’Audiència. Alhora, assenyala com una de les possibles causes d’aquest increment el fet que es consumeix por-
Acusat d’agredir sexualment una menor el 2024
Un home s’asseu al banc dels acusats a l’Audiència de Tarragona per un presumpte cas d’agressió sexual a una menor de tretze anys, que hauria tingut lloc l’1 de febrer de 2024 en un pàrquing de la ciutat mentre la víctima anava cap a l’escola. La Fiscalia li demana un total de tretze anys i mig de presó. L’acusat nega els fets, assegura que no coneixia la víctima i es declara innocent. Fiscalia també soŀlicita cinquanta mil euros d’indemnització, trenta anys d’inhabilitació per treballar amb menors, trenta anys de prohibició d’aproximació i comunicació amb la víctima, i vint anys de llibertat vigilada. La defensa demana l’absolució.
nografia des de molt petits. «Alguns experts parlen d’una utilització molt generalitzada
i inadequada de la pornografia, amb accés a edats molt primerenques, a partir dels
Perarnau (president de l’Audiència) considera necessària la creació d’un VIDO a l’Ebre
onze i tretze anys», subratlla.
Reforços al Jutjat de Menors
El jutjat de menors de Tarragona va registrar 686 assumptes el 2023, un 17% més que l’any anterior. Segons les dades de la Memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona publicades l’any passat, la tendència va ser de 925 assumptes a final d’any respecte als 546 de 2022 (un 69% més). Aquestes xifres indiquen que el jutjat tarragoní de menors se situa al capdavant de la resta de jutjats de Catalunya.
Jutjats especialitzats
D’altra banda, Joan Perarnau, president de l’Audiència Provincial, defensa l’especialització dels Jutjats de Violència sobre la Dona (VIDO) prevista amb el desplegament de la nova llei d’eficiència de la justícia. «Soc partidari de protegir la víctima i enviar-la a jutjats especialitzats. La millor atenció judicial està als jutjats especialitzats», reitera. Actualment, la demarcació de Tarragona disposa de tres jutjats especialitzats en violència masclista, situats a Tarragona, Reus i el Vendrell. Aquests tres assumiran tots els casos de la resta de jutjats de primera instància i instrucció. «Aquests tres haurien de portar tots els casos del Camp de Tarragona», subratlla. En canvi, en el cas de les Terres de l’Ebre considera que se n’hauria de crear un altre jutjat per assumir tots els assumptes, ja que en cas contrari, els jutjats especialitzats quedaran massa lluny de les víctimes ebrenques. «Crec que els jutjats del Camp de Tarragona ja tenen prou feina per ara assumir també la de les Terres de l’Ebre. L’ideal seria un nou jutjat a Tortosa per a les quatre comarques», sosté. «Amb un de sol en tindríem de sobres i donaria un servei magnífic», afegeix Perarnau, qui també destaca la necessitat d’incrementar l’ús dels mitjans telemàtics per evitar que les víctimes s’hagin de desplaçar.
El president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau, al seu despatx durant l’entrevista portada a terme per l’ACN a finals del mes de febrer. Ariadna Escoda / ACN
L’apunt
Territori habilitarà carrils d’avançament a la C-14 entre Montblanc i Solivella
Mobilitat l El departament millorarà sis quilòmetres de la carretera amb més dinou milions d’euros d’inversió
Redacció
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha iniciat l’audiència pública d’un projecte per millorar la funcionalitat i la seguretat viària de la C-14 entre Montblanc i Solivella. Actualment, la via disposa en aquest tram d’un carril de circulació per sentit, amb carrils de 3 metres d’amplada i sense vorals.
L’actuació projectada suposa millorar el traçat de la carretera, tot suavitzant els revolts més tancats i eixamplant-la, amb carrils de 3,5
metres, vorals exteriors de 2 metres i un separador de fluxos central. Aquesta actuació de condicionament, amb una inversió prevista de 19,6 milions d’euros, permetrà eixamplar i millorar el traçat de 6,5 quilòmetres de la carretera. A més, s’habilitaran 4 trams de carrils d’avançament, 2 per sentit, que permetrà que els vehicles puguin avançar sense envair el sentit contrari. Amb aquesta configuració 2+1, així, es millorarà la funcionalitat de la carretera i es reduirà el risc de xocs frontals. Cal recordar que la Generalitat també va
anunciar la implementació d’aquest model en el tram entre Alcover i Montblanc de la mateixa carretera, tot i que les obres no tenen encara calendari. D’aquesta manera, en un futur hi haurà més de vint quilòmetres amb tercer carril per fer avançaments.
Segons les dades de Territori, discorren uns 4.000 vehicles per dia entre Montblanc i la Guàrdia dels Prats, on hi ha la connexió amb la C-241d cap a Pira, i a partir d’aquest punt, passa a tenir uns 1.700 vehicles diaris fins a Solivella. A més de les millores esmentades, el projecte preveu
Salou substitueix uns seixanta arbres malalts al carrer Arquitecte Ubach
Neteja l Són tipuanes que deterioraven i embrutaven voreres i vehicles
L’Ajuntament de Salou ha iniciat aquesta setmana una actuació de millora de l’arbrat al carrer Arquitecte Ubach amb la substitució d’una seixantena d’exemplars de Tipuana tipu, greument afectats per una plaga virulenta. En el seu
lloc es plantarà Grevillea robusta, o roure sedós, una espècie més resistent i adequada a l’entorn. La replantació respon a criteris ambientals, tècnics i de salubritat urbana, i té com a objectiu donar resposta a una problemàtica que ha generat nombroses queixes veïnals, especialment
durant els episodis més greus registrats l’estiu passat. La plaga que afecta aquestes tipuanes provoca deformacions i una elevada excreció de melassa. Aquest fenomen deteriora les voreres, embruta els vehicles i dificulta les tasques de neteja viària i manteniment de l’es-
Aquesta via tindrà, en un futur, més de vint quilòmetres amb tercer carril
també la construcció de dues noves rotondes i noves interseccions per a permetre el
pai públic. Els tractaments realitzats durant els darrers anys no han estat prou efectius per combatre la plaga, a causa de la baixa persistència dels productes.
Després d’haver avaluat positivament una actuació similar al carrer Tarragona, els serveis tècnics municipals han determinat la necessitat d’aplicar una solució més definitiva. L’espècie escollida destaca per la seva elevada resistència a plagues, bona integració en entorns urbans i adaptabilitat al clima mediterrani.
canvi de sentit, així com una reordenació d’accessos, prohibint els girs a esquerra per afavorir la seguretat i creant nous camins laterals, mitjançant camins ja existents, agrupant accessos i reconduint-los a les rotondes. L’actuació es completarà amb l’adequació i millora del drenatge,
la millora de la senyalització i la disposició de barreres de seguretat i elements d’abalisament de la carretera.
Territori aprovarà definitivament el projecte un cop acabada l’audiència pública i licitarà les obres en funció de la disponibilitat de pressupostos.
Dimecres,
Tres turismes circulant a la C-14 entre Montblanc i Solivella. Google Maps
John Bugarin
Reus
Carles Marquès
Torredembarra
Judit Castaño
Valls
Cristina Sierra Cambrils
Marc Guitart
El Vendrell
Marià Arbonès
Falset
Shaila Cid
Vila-seca
Gerard Bosch
Montblanc
Redacció
Cartells informatius al carrer Arquitecte Ubach. Ajuntament de Salou
Mercadona supera els 5.000 milions en compres a proveïdors catalans
Economia
l Pastisfred i Maverick
Redacció
Mercadona va fer l’any 2024 compres per valor de 5.226 milions d’euros a 240 proveïdors i interproveïdors especialistes i més de 1.700 petites i mitjanes empreses catalanes o amb seu a Catalunya. Aquest fet suposa un increment del 4,4% respecte de l’exercici anterior.
Entre les relacions comercials més destacades estan els 39,1 milions de quilos de fruita –peres, pomes, préssecs i nectarines, principalment– comprats a empreses lleidatanes com ara Catafruit, Nufri, La Coma Fruits o Apetit Fruits, i gironines com Fructícola Empordà i Girona Fruits. Així mateix, Casa Tarradellas, Embutidos Monter, Noel i La Selva, entre d’altres, han ser-
destaquen entre els productors tarragonins amb més volum de venda
vit 135 milions de quilos d’embotits a les botigues. Dins la demarcació de Tarragona destaquen els 13,5
milions d’unitats de pastissos que l’empresa montblanquina Pastisfred ha servit a Mercadona durant 2024. En
l’àmbit de la higiene personal, Laboratorios Maverick, a Ulldecona, ha comercialitzat més de 100 milions d’unitats
Impulsen un estudi sobre el paisatge històric del terme municipal d’Altafulla
Cultura El projecte serà cofinançat per l’Ajuntament i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)
ACN
L’Ajuntament d’Altafulla i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han signat un conveni per impulsar la redacció d’un estudi sobre el paisatge històric del terme municipal. Combinarà disciplines com l’arqueologia, l’etnografia, la geomorfologia i la documentació històrica per analitzar l’evolució del territori des del període ibèric fins a l’actualitat. L’elaboració, prevista per al període 2025-2026, té un cost total de 31.822,50 euros, dels quals l’Ajuntament d’Altafulla n’assumirà 20.622,50 euros i l’ICAC 11.200 euros. El finançament municipal es distribuirà en dues anualitats: 7.288,50 euros el 2025 i 13.334 euros el 2026.
El consistori altafullenc confia que la col·laboració serveixi per «generar una base de coneixement rigoro-
En les prospeccions arqueològiques fetes a Altafulla s’han trobat restes romanes. ACN
L’elaboració de l’estudi, prevista pel període 25-26, té un cost total de 31.822,50 euros
sa que donarà suport a la modificació del Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal i a una futura gestió sostenible del sòl». L’estudi s’integrarà amb altres documents tècnics
com l’informe d’una especialista ambientòloga i, segons el govern municipal, «contribuirà a una ordenació territorial més justa i respectuosa amb el patrimoni d’Altafulla».
Sadurní d’Anoia i Sant Esteve Sesrovires, i en la plataforma dedicada exclusivament a donar servei en línia, amb una inversió total de 74,9 milions d’euros.
La companyia ha invertit més de dos milions en peix fresc del litoral català
de gels de bany i xampús. Altres compres notables són els 16 milions d’unitats de quefir líquid que elabora Productes del Moianès a Moià, els 3,5 milions de quilos d’arròs procedents del Delta de l’Ebre, i els més 2,1 milions de quilos de peix fresc del litoral català, entre d’altres.
La inversió de Mercadona a Catalunya també ha estat una constant l’any 2024. Al llarg de l’exercici passat ha continuat avançant en la implantació del seu model de botiga eficient, en l’optimització i millora dels seus blocs logístics situats a Abrera, Sant
Pel que fa a la millora de la xarxa de botigues, la companyia ha obert 4 nous supermercats eficients, ha reformat 5 i ha tancat altres 8 per no complir els estàndards de qualitat requerits per la companyia. En total, ha implantat el seu model de botiga eficient en 9 centres durant el 2024.
500 llocs de treball Al tancament de 2024, Mercadona ha generat 530 nous llocs de treball a Catalunya i ha assolit la xifra de 15.735 persones en plantilla.
També aposta per l’equitat amb una política de recursos humans basada en el principi «mateixa responsabilitat, mateix sou», que fa que tant homes com dones tinguin la mateixa retribució. Així el salari mínim d’entrada per al personal base és de 1.685 euros bruts al mes amb progressió salarial fins als 2.280 euros bruts al mes que s’aconsegueix en portar més de 4 anys a Mercadona.
Imatge del jove detingut robant dues bicicletes. Mossos d’Esquadra
Detenen un jove a la Pineda quan intentava sostreure dues bicicletes i robar dins d’un vehicle
Successos Un jove de dinou anys va ser detingut divendres passat a la Pineda pels Mossos d’Esquadra quan intentava sostreure dues bicicletes elèctriques i accedir a l’interior d’un vehicle. Els agents el van enxampar in fraganti trencant el vidre d’un cotxe amb una pedra a la plaça del Císter. Prèviament, havia estat vist
forçant un portabicicletes al camí del Racó. El detingut, amb trenta-quatre antecedents policials, és conegut per fets similars a Salou i Vila-seca. Les bicicletes, valorades en un total de set-mil euros, van ser retornades als seus propietaris, turistes a la Costa Daurada. El detingut va passar a disposició judicial dissabte. Redacció
La fàbrica d’embotits Monter, un dels proveïdors catalans de Mercadona. Cedida
productes de proximitat
La pesca reclama normatives ajustades a la realitat mediterrània per a poder sobreviure
Redacció
El sector pesquer català reclama normatives «ajustades» a la realitat de la Mediterrània per garantir la seva supervivència. Les confraries del país demanen un replanteig de les noves mesures que se’ls exigeixen des de la Unió Europea. «Reclamem revisar l’assignació de dies de pesca, la modifcació del reglament i els estocs pesquers», indicava la secretaria de la confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar, Isabel Betoret, en nom del sector. Des del Govern els donen suport i el conseller de Pesca, Òscar Ordeig, admet que la distància amb Brussel·les pot suposar cert «desconeixement» del model català i que cal treballar per canviar aquesta realitat.
La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, que representa els pescadors de tota la costa de Catalunya, critiquen que s’hagin establert unes mesures per la pesca al Mediterrani que consideren que «no s’ajusten» a la realitat del sector.
La secretaria de la confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar, Isabel Betoret, alerta que «la situació actual del sector pesquer és crítica i pot comportar-ne la desaparició». Per aquest motiu, ha exigit «una
revisió dels estocs pesquers per garantir un dictamen ajustat a la realitat actual», així com «revisar l’assignació de dies de pesca i la modifcació del reglament».
Les noves mesures limiten els dies que les embarcacions de pesca d’arrossegament po-
den treballar a 130 anuals, sempre que ho facin amb malles amb forats més grans (45 mm per a la pesca de costera i 50 mm per a la pesca de profunditat), amb l’objectiu de reduir la captura de juvenils. També se’ls ha obligat a instal·lar portes voladores per reduir l’afec-
FRUITA I VERDURA
Cal Pere, el referent en fruita i verdura de màxima qualitat i de proximitat
Des de la seva parada del Mercat Central de Reus, Cal Pere s’ha convertit en un dels establiments de referència a la ciutat en el món de la fruita i la verdura gràcies als seus productes de proximitat i de màxima qualitat. Pere Margalef va arrencar el negoci com a pagès disposat a vendre els seus productes amb els mínims intermediaris possibles i directament al client fnal. Aquesta flosofa –la de fer de pagès i de comerciant–
es va convertir en impossible de compaginar, però s’ha mantingut present en l’essència de Cal Pere a l’hora d’oferir productes amb la proximitat del pagès i la qualitat que comporta que estiguin conreats de manera totalment respectuosa amb la salut i amb el medi ambient. La parada ofereix molt de producte de Km0, però predomina sempre el respecte cap al client i a la qualitat de la seva alimentació. «Si és de Cal Pere, segur que és bo». Redacció
tació al fons marí i a fer vedes temporals per protegir les zones de reproducció.
Betoret assegura que «el sector està compromès amb la sostenibilitat ambiental,
Les confraries exigeixen revisar les polítiques per garantir la sobirania alimentària
econòmica i social de l’activitat». I ha afrmat que, «des de fa dècades, s’aposta per iniciativa pròpia per implementar millores que garanteixin un bon estat dels
recursos pesquers, apostant per l’eco gestió i treballant amb l’administració i la comunitat científca». De fet, els pescadors atribueixen «la clara recuperació dels peixos al Mediterrani» a aquests esforços.
En aquest mateix sentit, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, assegura que des del Govern de la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments «no hi ha cap dubte de la bona feina que fa el sector pesquer» i admet que com que es legisla l’activitat des d’Europa, hi ha cert «desconeixement» del model català. Per això, ha traslladat que es treballa braç a braç amb pescadors, biòlegs i científcs per explicar la realitat del país amb dades contrastades.
Per la seva banda, Betoret ha insistit que «cal revisar les polítiques per garantir la sobirania alimentària amb productes de proximitat, evitar el col·lapse irreversible del sector i la pèrdua de llocs de treball, amb la consegüent despoblació de les comunitats costaneres». Així mateix, el conseller Ordeig creu que «no es pot desenvolupar l’estratègia alimentària de dieta mediterrània si no tenim unes confraries i llotges que funcionin amb els recursos necessaris».
Imatge d’arxiu d’una barca de pesca de la Confraria de Tarragona descarregant les seves captures. OLÍVIA MOLET
productes de proximitat
ALIMENTACIÓ RESPONSABLE
Les llars catalanes malgasten 330 euros anuals en aliments que es malbaraten
Un estudi del Departament d’Agricultura quantifca en més de 902 milions d’euros el cost total del malbaratament
ACN
Les llars catalanes gasten 330 euros a l’any en aliments que no s’acaben consumint, segons un estudi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. La xifra que comporta aquest malbaratament s’eleva a 112 euros a l’any per persona, cosa que representa un total de 902,85 milions d’euros a tot Catalunya. Respecte de l’impacte ambiental, el 2024 es van emetre 462.347.277 quilos de CO2 equivalents per produir, distribuir i comercia-
litzar aliments que fnalment es van malbaratar. Això inclou els líquids que es llencen per l’aigüera. D’aquest valor, el 70,3% prové dels aliments no cuinats; el 19,4%, de cuinats malbaratats directament del plat, i el 10,3%, de cuinats malbaratats després que s’hagin guardat uns dies a la nevera. El conseller Òscar Ordeig, qualifca de «molt important» la petjada ecològica, tant «en termes d’aigua com de diòxid de carboni». Ordeig va presentar aquests resultats en una visita a la Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona, precisant
que la contaminació generada pel malbaratament equival a «20.000 vols entre Barcelona i Brussel·les». Mentre que l’impacte de l’aigua serien «14.000 piscines olímpiques o el consum de tota la població de Catalunya durant 37 dies». El conseller ha demanat «conscienciació» i indica que es farà formació a les escoles i difusió de bones pràctiques. D’altra banda, el titular d’Agricultura ha reclamat «crear un gran pacte» per reduir al màxim aquestes xifres. En aquest sentit, ha recordat que durant el 2026 s’aprovarà l’estratègia
TRADICIONS GASTRONÒMIQUES
La coca de cireres de Pastisseria Caelles, baluard de la més dolça tradició reusenca
Hi ha tradicions i tradicions i, quan toquen el paladar, aquestes tradicions passen a ser incontestables. Una d’aquestes és la que seixanta dies després del Diumenge de Pasqua es converteix en protagonista de la ciutat de Reus i, especialment de la pastisseria Caelles: La coca de cireres. Convertida en l’àpat per excel·lència de la festa de Corpus a la ciutat, la coca de cireres de Pastisseria Caelles es considera un baluard de la
més dolça tradició reusenca, al costat de plats únics com el menjablanc. Cap ciutat com la capital del Baix Camp i cap coca com la que elabora el mestre Miquel Caelles representen millor la menja més típica del fnal de la primavera i de l’arribada de l’estiu, elaborada a diari durant els dies de Corpus de forma artesana i amb dos productes eminentment de la nostra terra com la coca de sucre i les cireres de productors de proximitat. Redacció
de malbaratament i ha precisat que tot just s’acaba d’iniciar el procés participatiu del pla amb l’objectiu de guiar les accions en relació amb les pèrdues i el malbaratament alimentaris dels diferents actors implicats en la cadena alimentària.
Prevenir el malbaratament farà que siguem una societat més sostenible en tots els àmbits
Ordeig creu que «prevenir el malbaratament alimentari farà que siguem una societat més sostenible socialment, econòmicament i ambientalment, i, en aquest camí, la feina de la Fundació Banc dels Aliments és imprescindi-
ble. El full de ruta per assolir una sobirania alimentària passa per millorar l’aproftament dels productes alimentaris que produïm i consumim, i per recuperar el valor dels aliments a la societat». La ‘Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024: quantifcació, impacte ambiental i socioeconòmic’ s’anirà actualitzant, any rere any.
establiments de qualitat
Cal Pagès suma el sabor únic del bacallà i les salaons als plats cuinats més casolans
Cal Pagès Bacallaneria és un establiment amb més de 80 anys d’experiència i un profund amor pels productes de qualitat, on cada producte se selecciona amb cura per oferir només el millor. Liderada per la tercera i la quarta generació del negoci familiar, la seva flosofa es basa en la tradició, la màxima qualitat i el tracte proper amb els clients. Per descomptat, el bacallà és el producte estrella, amb peces de primera categoria, cu-
rades amb el punt just de sal per conservar tot el seu sabor i textura. També ofereixen salaons –amb sardines i anxoves–, una gran varietat d’olives i tota mena de llegums cuinats. També cal afegir a aquests clàssics la brandada de bacallà, la pasta de bunyols o les seves reconegudes croquetes, a més de canelons, bunyols i altres especialitats llestes per gaudir, amb el sabor autèntic de la cuina casolana i dels productes de proximitat. Redacció
El conseller Ordeig, a la Fundació Banc dels Aliments, on ha presentat l’informe de malbaratament. ACN
productes de proximitat
PREVENCIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
Balfegó demana ampliar la superfície marina de les granges de tonyina per reduir densitat
L’empresa inicia la campanya de pesca anual amb una quota de 3.700 tones
El grup tonyinaire Balfegó ha sol·licitat al Departament d’Agricultura un augment de superfície de la concessió que ocupen les granges marines davant la costa de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) per reduir la densitat actual de peix i adaptar les instal·lacions als reptes que planteja el canvi climàtic. Segons ha concretat l’adjunt a la direcció del grup, Juanjo Navarro, la proposta és d’incrementar entre un 30 i un 40% el milió de metres quadrats dins del domin públic marítim terrestre. L’empresa vol reforçar les instal·lacions davant de fenòmens com l’increment de temperatura de l’aigua, la reducció de l’oxigen i la major freqüència de temporals marítims violents, al mateix temps que donar més espai i «benestar» a les tonyines. Després de les quantioses pèrdues patides durant el temporal Gloria i davant la percepció d’un increment substancial del risc de temporals els últims anys, el grup tonyinaire ha presentat la petició de l’ampliació de la superfície com al nou escenari de canvi climàtic. «A diferència de la majoria de les altres instal·lacions al Mediterrani, a la nostra tenim tonyines al llarg de tot l’any. A l’hivern sabem que també hi ha temporals», apunta Navarro. Els directius de Balfegó no
volen pensar en la repetició d’episodis com el de fnals de gener 2020. Llavors, les onades de 14 metres d’altura durant tres dies, recorda, van provocar la mort d’un 90% de les piscines marines i un 10% van quedar ferides. Tot i que les instal·lacions van resistir sense danys remarcables, la força de les onades va sacsejar les piscines i va expulsar el peix a mar obert. A aquests arguments se li sumen un aspecte no menor en el negoci de l’aqüicultura: «la menor densitat va relaciona-
Seafood Expo trenca motlles amb plats com el salmó amb formigues negres fira alimentària
U
n total de 2.187 empreses procedents de 87 països s’han donat cita al saló més important del sector alimentari del peix a nivell mundial, el Seafood Expo. Entre les novetats d’enguany hi han destacat un salmó amb formigues negres i cítrics de la mà de la frma lituana Vici, o una
cansalada cruixent feta amb truita de la fnesa Kalaneuvos, que vol ser un substitutiu de la cansalada de porc. La fra ha ocupat cinc pavellons de Gran Via i s’hi han presentat tota mena de productes, de centenars d’espècies, de congelades, fresques, preservades o fumades. ACN
da amb el benestar i la qualitat del producte. És voluntat de l’empresa d’apostar per mantenir i millorar la qualitat del producte. El benestar animal és un element de sostenibilitat i compromís de fer les coses ben fetes», ha afegit el directiu del grup tonyinaire calero. El Departament d’Agricultura ha sotmès la petició de l’empresa a informació pública, fet que obre el
El grup ha creat més de 350 llocs de treball directes durant la campanya anual de pesca
període perquè administracions i entitats puguin efectuar les pertinents observacions o al·legacions al projecte. D’altra banda, aquesta setmana ha començat la campanya anual de pesca de la tonyina per part de Balfegó, amb els tretze vaixells catalans, espanyols, francesos i italians que proveeixen amb una quota de 3.700 tones de tonyina abans de l’1 de juliol.
El Govern vol garantir àpats
més saludables a hospitals i residències alimentació
El Govern espanyol vol regular els àpats servits als hospitals i residències per garantir una alimentació «saludable, nutritiva i sostenible» per a les persones dependents o amb necessitats especials que utilitzen aquests centres. La proposta se suma a la recent aprovació al Consell de Minis-
tres del decret de menjadors escolars saludables i sostenibles, que estableix freqüències mínimes per garantir un major consum de verdures, fruita i peix fresc. Segons els ministeris de Drets Socils i Sanitat, millorar l’alimentació en hospitals i residències «és un veritable clam social». Redacció
La sorprenent proposta de salmó amb formigues negres. ACN
ACN
Un bus neda entre tonyines en una de les piscines marines del grup a l’Ametlla de Mar. ACN-BALFEGÓ
productes de proximitat
L’any rodó del CV Sant Pere i Sant Pau
Voleibol l El club del barri tarragoní ha tancat el curs amb la permanència a la Superlliga i els ascensos del femení i sènior B
Arnau Montreal Quesada
El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau ha tancat un curs per al record a la història del club del barri tarragoní. L’ascens del sènior femení a Primera Nacional i el del Sènior B a Segona Catalana sumen dues celebracions més a la de la permanència aconseguida pel primer equip masculí a la Superlliga 1, la màxima divisió estatal. La temporada no s’ha acabat per a les categories inferiors, que continuen lluitant per sumar més trofeus a les vitrines de l’equip
rojillo, però ja ha sigut un any per a emmarcar. A principi de la temporada el CV Sant Pere i Sant Pau es va fixar dos objectius clars. El primer era la permanència a la recentment aconseguida Superlliga 1, un repte que no va ser gens fàcil en tant que el club del barri tarragoní era –i és– l’equip amb el pressupost més baix de tota la lliga. Amb un equip ple de talent de la casa i amb els reforços provinents de més enllà de l’Atlàntic –que van trigar mesos a arribar per problemes burocràtics– l’equip de Vlado Stevovski va assolir amb certa comoditat la salvació a
la categoria. De fet, fins i tot va tancar la temporada amb opcions d’allargar-la entrant al play-off, però, finalment, no va ser possible.
Manacor, territori ‘rojillo’
La permanència va ser tot un èxit que es va celebrar al pavelló com si fos un títol. Un dels partits més importants per aconseguir aquesta fita va ser la victòria a finals de l’any 2024. Llavors, el conjunt de Vlado Stevovski va guanyar a domicili per 1-3 al segon classificat, el CV Manacor. Aquesta va ser una victòria diferencial que els rivals per a la permanència no van igualar.
El CP Calafell es juga avui el bitllet a la semifinal contra l’Igualada
Hoquei Patins l El Reus Deportiu també coneixerà avui el seu rival
El CP Calafell lluitarà avui per un bitllet a la semifinal del play-off de l’OK Lliga. El conjunt de Guillem Cabestany va forçar el tercer partit de desempat després de guanyar a l’Igualada per 3-1 el passat dissabte. Avui, els verds tornen al pavelló de les Comes
als 20.30 h per assolir una victòria que els mantingui vius a la competició. L’anterior partit disputat a la pista de l’Igualada va acabar amb un 3-0 enganyós. El conjunt verd va tenir oportunitat per emportar-se’l, però el seu desencert en les faltes directes ho va impedir. Els dos darrers gols que van posar el 3-0 fi-
nal van venir a l’últim minut, amb el Calafell jugant ja sense porter. En cas de guanyar, el Calafell s’enfrontaria el Barça a la semifinal.
D’altra banda, el Reus Deportiu espera al seu rival a la semifinal. El Deportivo Liceo i el Lleida juguen el partit de desempat a Riazor. El guanyador, serà el rival reusenc.
Precisament, el destí va fer de Manacor un territori rojillo. L’equip femení entrenat per Eduardo Sánchez va recórrer un camí llarg per assolir l’ascens de la categoria. L’objectiu era pujar a Primera Nacional, la tercera categoria estatal, però des de l’entitat eren conscients de la limitació que oferia un planter jove i poc experimentat. Amb tot, el talent inherent va fer créi-
El passat dissabte, el femení i el sènior B masculí van celebrar un ascens cadascun
xer el conjunt setmana a setmana, cremant fase rere fase fins a aconseguir el bitllet a Manacor. El club tarragoní va demanar ser amfitrió, però havia de ser a ses illes. De nou, la clau va ser vèncer al CV Manacor. Les d’Eduardo Sánchez van superar l’amfitrió per assolir la classificació matemàtica a semifinals. Finalment, dissabte es va culminar amb l’ascens de categoria.
La permanència a la Superlliga 1 va ser el primer objectiu completat del club
El mateix dissabte, al pavelló Sant Pere i Sant Pau, el sènior B entrenat per Nenad Dimitrieski va assolir l’ascens a Segona Catalana superant per 3-0 al CV Llinars. Aquest equip de nova creació té l’objectiu d’escalar posicions fins a arribar, com a mínim, a Primera Nacional per poder donar sortida als jugadors de planter i que serveixi com un primer pas abans de fer el salt immens a Superlliga.
Tres celebracions de tres èxits que se sumen als petits triomfs de les categories inferiors. Tot plegat suma un any rodó merescut per la feina feta.
Suspenen la final de la fase d’ascens a 3a catalana a Valls per incidents a les graderies
Futbol l Incidents a les graderies van causar la suspensió de la final del play-off d’ascens a Tercera Catalana, que enfrontava l’UE Valls B amb l’Atlètic Bellvei. El partit es va disputar el passat dissabte al camp del Vilar, a Valls, on diversos enfrontaments van esclatar a les graderies entre aficionats locals i seguidors visitants, que s’ha-
vien desplaçat des del Baix Penedès. El club penedesenc havia organitzat un autobús gratuït per tal de garantir una bona presència d’aficionats a Valls. Amb un marcador favorable de 3-1 per als vallencs, que havien capgirat un gol inicial en contra, el partit es va veure finalment suspès quan encara quedaven minuts per jugar. Pep Santos
A l’esquerra, el planter del CV Sant Pere i Sant Pau femení celebrant l’ascens amb el subcampionat de la categoria i, a la dreta, el primer equip masculí celebrant una victòria aquesta temporada a Superlliga 1. CV SPiSP
Arnau Montreal Quesada
El jugador del CP Calafell, Sergi Folguera. CP Calafell
Un Nou Estadi Costa Daurada ple, el millor baluard per al Nàstic en el play-off
Futbol l L’equip no ha perdut quan supera la xifra màgica dels 13.000 espectadors
El Nou Estadi Costa Daurada es tornarà a vestir de gala aquest dissabte. Ha arribat l’hora de la veritat, del tot o res, de la lluita a vida o mort i en aquests grans escenaris, l’afició grana sempre ha respost. Quan això passa i l’estadi s’omple, el Nàstic guanya el millor baluard perquè fa més d’una dècada que no coneix la derrota quan supera la xifra màgica dels 13 mil espectadors.
El Nàstic de Tarragona és el millor local de la categoria.
Enguany, només s’han perdut dos partits a casa i l’anterior dos més. Aquest domini al Nou Estadi es multiplica quan els nastiquers omplen la graderia. Concretament, no ha perdut cap dels 8 partits disputats des del 2007 amb més de 13 mil espectadors al camp. I, si es conta a partir dels 10 mil, el Nàstic només n’ha perdut tres. Així va ser en la tornada del play-off de l’any passat, on 13.972 espectadors van veure com l’equip aixecava l’eliminatòria contra el Ceuta per passar a la gran final. Llavors, contra el Málaga, 14.531 persones van omplir el Temple Grana, una
Rubèn Bladé:
xifra històrica que va patir un dels cops més durs de la història del club, malgrat no perdre el partit. Amb tot, aquesta temporada afició i club s’han aixecat i, dissabte, es tornarà a recórrer el camí a l’ascens.
Aquesta temporada el Nàstic també ha superat la xifra dels 10 mil durant la lliga regular. Concretament, va ser la jornada 30 contra la Ponferradina, on les 10.341 ànimes van veure com el Nàstic remuntava un 0-1 per acabar amb un demolidor 5-1 final. Aquesta ha sigut una tònica general en el tram final de la temporada. Des d’aquell partit, el conjunt grana ha mar-
«El que més m’omple és veure el Nou Estadi explotar d’alegria»
Futbol l L’speaker del Nàstic reviu al Diari Més les anècdotes i millors moments dels seus 25 anys i 500 partits oficials
Arnau Montreal Quesada
El passat dissabte va sumar 500 partits oficials com a speaker del Nàstic. Com ho valora?
«És una barbaritat i és una xifra que em fa mirar enrere i veure com la meva vida ha canviat moltíssim. Arribar a aquesta xifra tan rodona és molt bonic, sobretot per a un nastiquer des de petit com soc jo. Més enllà dels reconeixements, estic molt agraït de servir al Nàstic. En xifres anteriors sempre tenia la motivació de doblar-la, però 500, ho veig impossible [riu]». Com va sorgir tot plegat?
«Va ser molt rocambolesc i gairebé de casualitat. Era l’any 2000 i el Nàstic estava fent el canvi d’equip amateur a professional. En aquest
punt em vaig assabentar que el club es nodria d’objectors de consciència. En aquell moment se m’acabaven les pròrrogues i era buscar-me alguna cosa o fer el servei militar obligatori, així que vaig provar i vaig enviar una carta al club. Poc després vam arreglar els papers amb Jesús Gómez, qui llavors era gerent del club. Quan vaig completar els 12-14 mesos mandataris, em van proposar continuar i jo vaig tenir clar que ho volia fer de franc. Sempre he dit que amb els sentiments no mercantilitzo, i per això no dic que hi treballo, sinó que serveixo el club del meu cor manera altruista».
Recorda el primer partit que va narrar? «Sí, el tinc gravat. Tot i que no
ho sembli, soc una persona tímida i recordo agafar el micròfon i creuar els dits perquè ningú es girés per mirar a la cabina de l’speaker. Recordo que era un partit de pretemporada l’any 2000 contra el National Cimentul Fieni, un equip romanès. Llavors, amb els meus 21 anys i micròfon modest a la mà a començar tot. Ha passat temps, perquè llavors recordo començar aquella temporada amb cassets. L’himne i les cançons que preparava estaven en un casset, res a veure al d’ara». Es va estrenar amb un ascens.
«Sí, el meu any de debut va ser un ascens. Puc dir amb orgull que porto quatre ascensos, tres a Segona Divisió i un a Primera Divisió».
Enguany es van superar els 10.000 espectadors contra la Ponferradina
cat com a mínim dos gols a casa, sumant dues golejades més. De fet, només en un partit s’ha quedat sense marcar davant dels seus, i va ser durant la derrota per 0-2 contra el Bilbao Athletic, la darrera d’aquest any fins al moment.
A diferència de l’any passat, el Nou Estadi serà el primer escenari del duel entre els dos equips. No dictarà sentència, però és una oportunitat per
assestar una estocada gairebé mortal i anar a l’estadi Enrique Roca amb un bon resultat sota el braç.
El Nou Estadi s’omple
De moment, el Nou Estadi s’omple a bon ritme. A Tribuna les entrades ja estan exhaurides i s’espera que els altres sectors del camp vagin penjant el cartell de sold out en les pròximes hores. Des de l’entitat s’ha fet una crida per omplir el Nou Estadi. Els socis del Nàstic entraran de franc al play-off i podran retirar un total de 4 entrades a un cost de cinc euros cadascuna a la zona on estan abonats. Les entrades ja estan a la venda tan online o a la taquilla del Nou Estadi Costa Daurada, de moment, només disponible la venda als socis grana. Aquesta promoció estarà disponible fins a aquest divendres a les 13.30 hores.
Imatge de l’afició del Nàstic al Nou Estadi Costa Daurada aquesta temporada. Gerard Martí
Debut i ascens
«El meu primer any com a speaker va ser el curs 00/01 que va acabar amb ascens»
Pel que fa a play-off, suma tres victoriosos i tres amb derrota. Enguany sembla que toca el de desempat. «Doncs sí [riu]. Tota la vida no pot ser un camí de roses, així és l’esport. Tots han passat pel Nou Estadi menys el del curs 21/22, que va ser en un camp neutral a Vigo. Esperem que el d’enguany sigui el decisiu per posar el 4-3 en el meu marcador personal». Quina anècdota recorda amb més força?
«En diré dues. La primera d’aquesta mateixa temporada. En un partit va marcar Pablo Fernández i jo vaig tenir un lapsus i vaig dir per megafonia que era Pablo Martínez. Clar, la gent cridava Fernández, no Martínez, però el Nou Estadi es va quedar estranyat. Aquest error em va empaitar les següents tres setmanes, perquè tothom que em veia m’ho recordava. L’altre ja va ser fa molts anys. En un minut de silenci, no sé com va passar que la pista preparada
Camí a Segona
L’speaker del Nàstic Rubèn Bladé amb el president Lluís Fàbregas. Joan Carles
Arnau Montreal Quesada
Millor moment
«Recordo amb carinyo el gol de falta de José Naranjo contra l’Osasuna»
del Cant dels Ocells va saltar a la següent cançó. Es va donar la casualitat que la següent era la de Paquito el Chocolatero. Per sort, ho vaig arreglar ràpidament en sentir els primers acords».
Quin moment recorda amb més estima?
«M’encanta quan veig el Nou Estadi explotar d’alegria, per
això en guardo dos. El primer va ser l’any 2017 amb el golàs de falta de José Naranjo per guanyar a l’Osasuna. Es va desfermar una eufòria immensa. L’altre és després del gol de Gorka Santamaría l’any passat contra el Málaga, va fer tremolar tot el Nou Estadi. Malauradament, ni l’un ni l’altre van servir esportivament, però veure la gent tornant-se boja d’alegria m’omple moltíssim».
I el més dur?
«Quan es va baixar de categoria l’any 2002 va ser difícil. Llavors, em va tocar acomia-
L’apunt
El Nàstic i el Murcia pacten un miler d’entrades per a l’afició visitant
El Nàstic de Tarragona i el Real Murcia han pactat un miler d’entrades per a l’afició visitant per als dos partits de play-of que tindran lloc aquest dissabte i el pròxim. De moment, el primer duel serà al Nou Estadi Costa Daurada i des de l’entitat murciana ja estan fent una crida a l’afició per aterrar a Tarragona amb tot el suport possible. De fet, el Real Murcia ha iniciat una campanya particular per al play-of on apunten «a la reconquesta del rei», tot un manifest en el qual destaquen que «el Real Murcia no ha mort, s’ha reconstruït amb una mateixa ànima». El Murcia i el Nàstic són els dos equips amb més història
dar l’afició per donar gràcies pel suport, però no em sortien les paraules. El més dur amb diferència, però, va ser l’any passat contra el Málaga. Des que va empatar fins que em va tocar parlar vaig estar arrepenjat al vidre amb la mirada perduda, trista i sense saber què fer. Amb tot, vaig fer la meva feina com tocava. A vegades costa separar el Rubèn speaker del Rubèn hooligan, perquè soc nastiquer des de petit, però s’ha de fer». Què espera d’aquest playoff? Què tens preparat?
«Espero veure el Nou Estadi
dels play-of, sent els únics en haver trepitjat en alguna vegada en la seva història la Primera Divisió. A més, el Murcia arriba en qualitat de segon classificat, el que el situa com «el rei». Això sí, haurà de sortir a l’arena del Nou Estadi Costa Daurada, on només dos equips han sortit victoriosos enguany. En aquest sentit, el conjunt murcià ha presentat un sorteig per reservar els escollits que acompanyaran a l’equip a Tarragona. D’altra banda, ha posat a la venda les entrades per al partit de tornada del 7 de juny a l’Estadi Enrique Roca de manera online. A diferència del Nàstic, els socis del Real Murcia hauran de pagar per assistir al duel de tornada de play-of contra el Nàstic. Pel que fa a les entrades visitants que gaudirà el club grana, s’espera que durant els pròxims dies es posin a disposició dels aficionats.
ple a rebentar. M’encantaria veure’l com l’any passat. Estem preparant cosetes que no desvetllaré, però el que vull és que el públic participi. En el futbol la figura del speaker no té tanta presència i llibertat com en el bàsquet, però tinc els meus moments que puc aprofitar. Demano a la gent que vingui al partit amb ganes de gresca. Buscaré interactuar amb els públics durant l’entrenament per crear un bon clima i caliu perquè els jugadors s’empapin i es motivin de la mà amb l’estadi».
L’àrbitre Eder Mallo durant el Nàstic-Málaga. Adrià
Eder Mallo declara que va «sentir por» i admet reunir-se amb Medina Cantalejo
Judicial l El coŀlegiat va comparèixer ahir en una videoconferència on va dir ser «imparcial»
Redacció
L’àrbitre Eder Mallo va declarar finalment ahir que va patir «por» després del duel entre el Nàstic-Málaga. El collegiat castellanolleonès està investigat pel Jutjat d’Instrucció Número 4 de Tarragona en el procés judicial obert per la querella presentada pel Nàstic el darrer 10 de desembre, que va ser tramitada per falsedat documental i corrupció esportiva. Mallo va declarar en una videoconferència on només va contestar les preguntes de la jutgessa i la seva advocada. L’àrbitre va subratllar que va ser «imparcial» i va reconèixer «errors per a les dues bandes». De la mateixa manera, també va manifestar que va passar «por» al final del partit i va «témer» per la seva integritat física. En aquest punt, el membre del Consell d’Ad-
ministració i advocat del Nàstic, Antoine Jordà, va destacar que «aquesta declaració contradiu claríssimament les seves manifestacions que estan en un àudio on deia que no va témer en cap moment per la seva integritat física». A més, segons va apuntar Jordà, Mallo va reconèixer una reunió amb Luis Medina Cantalejo, president del Comitè Tècnic d’Àrbitres, el dimecres anterior al duel entre el Nàstic i el Málaga. Jordà subratlla que «és una reunió totalment atípica entre el president del comitè, que és qui després ascendeix el col·legiat, i l’àrbitre». En aquest punt, Jordà reitera que «en aquest sentit hem demanat la declaració de Medina Cantalejo. No s’ha acceptat en un inici, però presentarem un recurs perquè la seva declaració és fonamental per descobrir el final d’aquesta trama».
Disch
El Govern suprimeix la DGAIA i la nova direcció no gestionarà contractació ni prestacions
Societat l La reformulació se centrarà en la prevenció i es contractaran 300 professionals fins al 2027
ACN
El Govern ha decidit suprimir la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i crear una nova direcció per fer un «viratge cap a la prevenció». La «reformulació» plantejada pel Departament de Drets Socials i Inclusió inclou la creació de la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), que estarà operativa a partir del 3 de juny.
Entre les competències de la nova direcció general no hi haurà ni la contractació ni les prestacions, que es passaran a gestionar des d’altres direccions generals, segons va anunciar ahir la consellera, Mònica Martínez Bravo, que també va detallar que s’incorporaran 300 nous professionals, la majoria en prevenció, de forma progressiva fins al 2027.
Amb un augment del 70% dels joves tutelats o extutelats en l’última dècada, Martínez Bravo atribueix els «dèficits
estructurals» de la DGAIA a un sistema que no s’ha redimensionat, que estava massa centrat en l’atenció residencial, amb sistemes tecnològics
BBVA incrementa en més d’un 10% el nou crèdit a empreses a Catalunya en el 1r trimestre
Economia l BBVA ha incrementat en més d’un 10% el nou crèdit a empreses a Catalunya durant el primer trimestre del 2025, i un 16% en el cas de les pimes. El Consell Assessor Regional s’ha reunit aquest dilluns a Barcelona per analitzar l’actualitat econòmica. El banc ha sumat 5.800 nous clients en aquest període i ha consolidat el li-
deratge en captació de pimes des del 2021, amb 61.000 noves altes. El 2024, una de cada tres pimes catalanes va triar BBVA. S’ha destacat la importància de la innovació, la sostenibilitat i la ciberseguretat com a claus per al creixement i la confiança empresarial en l’entorn digital. A més, BBVA preveu un creixement del 3% a Catalunya el 2025. Redacció
«obsolets» i no adaptat a nous reptes com les xarxes socials, entre d’altres. La consellera justifica així la necessitat de «transformar i obrir una
nova etapa» amb la DGPPIA perquè el sistema sigui «més àgil i eficient» i, a banda de la protecció, estigui més centrat en la prevenció.
Catalunya es presenta al món com a terra d’innovació a l’Exposició Universal d’Osaka
Societat l El patrimoni culinari català és un dels elements centrals de la mostra
Catalunya es presenta al Japó com a terra d’innovació i avantguarda amb una setmana d’activitats a l’Exposició Universal d’Osaka, que ja ha rebut 5 milions de visites i acull 160 països. L’espai català s’ubica dins el Pavelló d’Espanya i s’inaugurarà aquest dimecres, 28 de maig, amb el president del Govern, Salvador Illa. Destaca la promoció de la gastronomia amb la presència dels xefs Carme Ruscalleda i Joan Roca, en el marc del reconeixement
com a Regió Mundial de la Gastronomia. La delegació ofereix tallers, concerts, dansa, tastos i activitats amb realitat virtual i la Fundació Joan Miró. També es projectaran audiovisuals sobre cultura, modernisme, llengua, tecnologia i el Barça. L’objectiu és atraure públic japonès i donar a conèixer Catalunya com un territori que genera revolucions culturals. Catalunya és una de les set comunitats autònomes presents al pavelló espanyol, prenent el relleu d’Extremadura. El país nipó va aportar més de 264.500
ctació de places a la direcció general de provisió de serveis. També es crea una nova oficina de control de la gestió, així com una unitat de seguiment d’incidències i protocols i una nova línia de treball amb els cossos de seguretat per detectar i prevenir abusos a les xarxes socials.
Els educadors socials demanen participar en la presa de decisions
Martínez Bravo defensa que no es tracta d’un «pla exprés» ni fet com a «reacció», després del cas de la nena tutelada víctima d’una xarxa de prostitució i pederàstia, sinó el resultat d’una «reflexió d’anys». Ara bé, la consellera admet que aquest cas ha «accelerat la refundació».
El pla per transformar el sistema de protecció a la infància i adolescència preveu quatre eixos: un nou model de gestió, un «viratge cap a la prevenció», mesures per millorar la «qualitat de l’atenció» i nous lideratges i equips de reforç. Pel que fa al model de gestió, «s’alleugereix» la càrrega burocràtica a la nova direcció general i es traspassen les prestacions econòmiques a la direcció general de prestacions socials i la contra-
Participació dels actors Els educadors socials de la DGAIA reclamen participar en la presa de decisions i a la reestructuració que es faci. El Col·lectiu d’Educadores de Centres propis (CEC) adverteix que encara falten recursos, si bé celebra l’enfocament en la prevenció anunciat pel departament. El membre del col·lectiu, Rubén Mora, considera que «injectar diners és bo», però recorda que hi ha unes «mancances endèmiques» com les sobreocupacions d’alguns centres o la «manca flagrant» de recursos terapèutics, de recursos de salut mental i de centres de contenció.
La visió és compartida per alguns grups polítics com Junts, on la Ennatu Domingo va instar ahir el Govern a actuar amb «màxim consens» i a implementar els canvis d’acord amb tots els actors implicats perquè hi hagi una «transformació real». Amb una posició similar, la portaveu dels Comuns, Aina Vidal, va reclamar «donar veu» als treballadors que saben com construir un sistema «completament diferent».
Visitants a l’Exposició Universal d’Osaka. Aina Martí / ACN
S’han organitzat tastos de vins, cursos gastronòmics i espectacles de dansa
turistes a Catalunya el 2024 i manté un fort vincle cultural i històric amb l’Expo. La mostra, que es tanca a l’octubre, preveu un impacte econòmic de 12.000 milions d’euros.
La consellera de Drets Socials amb el director de la DGAIA i la secretaria d’Infància. ACN
Aina Martí / ACN
k Editorial k
La baula dèbil
Ja no ens sembla estrany que agents dels Mossos d’Esquadra facin xerrades a escoles i instituts parlant de temes que afecten directament el dia a dia dels menors. Des de l’ús dels telèfons mòbils i les implicacions de compartir continguts a les xarxes socials (també aquells que no són propis i que cal emmarcar en el fenomen del bullying), fins a altres aspectes vinculats a consum de drogues o situacions de conflicte en les que es poden veure implicats els joves. Es tracta de donar-los consells i eines que puguin aprofitar per no ser l’objectiu d’aquelles persones que cerquen aprofitar-se’n. De la mateixa manera caldria actuar
de manera global amb la gent gran, un col·lectiu de població que no para de créixer a causa de la situació demogràfica que patim. Com expliquen des de la Guàrdia Urbana de Tarragona, els furts de carteristes són els delictes més habituals a la ciutat, juntament amb els que es produeixen amb el mètode denominat de l’abraçada. I en aquest cas les víctimes propiciatòries i gairebé exclusives són la gent gran. Cal fer pedagogia en aquells espais on puguin reunir-se per intentar conscienciar-los de com protegir-se el màxim possible d’una delinqüència que sempre troba la baula més dèbil.
k Tribuna k
Cuidem l’escola rural
Les escoles rurals tenim unes casuístiques sovint molt diferents de les escoles que es troben a nuclis urbans. Escoles localitzades a nuclis petits amb pocs serveis, territoris sovint extensos i població dispersa i, en el cas del Baix Penedès, una mobilitat poblacional molt elevada. Afegim que la nostra comarca té l’índex d’atur més elevat de Catalunya, amb un 12’84% segons dades de l’IDESCAT el desembre de 2024 i que és El Montmell el municipi amb més índex de la comarca, amb un 17’47%.
Als darrers anys les escoles rurals hem viscut unes oscil·lacions importants, fruit d’aquesta mobilitat territorial que provoca augments de la població escolar, en general, a l’hora que poden haver-hi disminucions puntuals.
Però en general l’augment de la població escolar s’ha mantingut, serveix com a exemple l’escola Teresa Godes i Domènech. L’any 2000 la nostra escola tenia una vintena d’alumnes, vuit anys després ja passaven del centenar. Ja podeu imaginar el sotrac que aquest augment d’alumnes va provocar en una petita escola que va créixer a cops de matrícula viva. Un augment que s’ha sostingut als darrers 15 anys tenint una mitjana de 120 alumnes matriculats, però amb una variabilitat important depenent dels cursos, ja que hi ha cursos on hi ha més alumnes que en altres. Un fet que pot comportar que, amb el mateix nombre d’infants, hi hagi dues escoles amb un mestre més o menys perquè hi hagi algun curs amb pocs alumnes i d’altres molt més nombroses. Mantenir aquest mínim d’alumnes per curs, per tal de no perdre dotacions de mestres, és una de les preocupacions de les direccions rurals. I és que una mestra més o menys a una escola rural pot suposar un daltabaix en la qualitat i l’atenció a l’alumnat, una alteració que incideix a nivell general, però especialment en els infants que necessiten més suport educatiu, per fer possible el decret d’inclusió educativa. En aquest sentit, els serveis externs de suport a les necessitats educatives especials poden oferir menys temps i atenció a les
Maria Rodríguez Catalán
Mestra i directora a l’escola Teresa Godes i Domènech
La Joncosa del Montmell (Baix Penedès)
escoles rurals. Tampoc no es considera que l’escola rural pugui tenir un SIEI malgrat tenir prou alumnes susceptibles de rebre aquest suport. I és que les escoles rurals acostumen a ser un espai buscat per famílies amb infants amb NESE, sigui per la ràtio més baixa, per l’ambient més familiar de les escoles petites… El cas és que no són poques les famílies que fan quilòmetres buscant un espai més acollidor. A aquest fenomen el departament d’educació li diu, extraoficialment, “turisme escolar”. Un terme pejoratiu quan es tracta del sistema públic d’educació i que el mateix departament vol limitar impedint que es matriculi cap alumne/a de fora del municipi on es troba empadronat/ da, tot i haver-hi places disponibles. Una limitació de matrícula que no es produeix a l’escola concertada a la qual es poden matricular vinguin del municipi que vinguin. Les escoles de nuclis rurals ens trobem limitades a l’hora de fer sortides pedagògiques, ja que per petit que sigui el desplaçament, ja ens cal contractar un servei privat de transport, de manera que hem de pensar molt bé la tria i, alhora, resignar-nos a prescindir d’aquests tipus d’activitats que, sota un punt de vista educatiu, són del tot necessàries i enriquidores pels infants. Parlo de sortides a la biblioteca pública de la comarca, museus, mercat municipal i altres institucions de l’entorn social que considerem espais d’interès pedagògic. El Departament no ens facilita l’accés, no ens té en compte i aquest és un altre greuge comparatiu respecte escolars d’altres municipis urbans. L’assignació econòmica del departament d’educació, de 4800 euros anuals, no és prou per garantir un ensenyament gratuït a l’educació pública, amb la compra de material escolar i pedagògic per a tot l’alumnat. És una paradoxa veure la inversió en material digital (com panells, equips de ràdio i TV,
k
Tribuna
k
Doce puntos para el genocida
Ciertos sectores de la izquierda no vieron venir lo que ocurrió en Eurovisión. Mientras se llamaba al boicot y se pedía apagar la televisión por la participación de Israel —una reivindicación que comparto plenamente, porque un Estado que está cometiendo un genocidio en Gaza no debería tener cabida en un festival que presume de valores de paz e inclusión—, otros actores muy distintos se organizaban de forma efectiva para que Israel saliera reforzado.
Es incomprensible el doble rasero de la organización del festival: Rusia fue expulsada inmediatamente tras invadir Ucrania, pero Israel, con miles de civiles asesinados y crímenes de guerra denunciados por organismos internacionales, no solo no fue sancionado, sino que compitió con total normalidad. ¿Por qué? Quizás la clave esté en que el principal patrocinador del evento es Moroccanoil, una empresa israelí.
etc) que ha arribat a l’escola, sense haver-hi demanda, mentre costa arribar econòmicament a invertir en material pedagògic i escolar cada curs. En aquest sentit, en els darrers cursos, hem vist tota una sèrie d’ajuts econòmics directes o semidirectes a l’alumnat. Primer va ser el val escolar per a alumnat de primària i secundària (que ha passat dels 100 als 60 euros per infant). Uns ajuts que haguessin ajudat molt més si s’haguessin gestionat directament des de l’escola, que haurien ajudat a invertir en material escolar i pedagògic per a tot el centre, facilitant que l’escolarització sigui gratuïta de veritat, sense haver de mantenir quotes il·legals per tal de sostenir el pur funcionament quotidià: poder comprar material escolar i pedagògic de qualitat per a tot l’alumnat i fer sortides pedagògiques on hi vagi tothom.
Un altre ajut del Departament i que tenim des de fa dos cursos, són les motxilles escolars destinades a infants d’I3 i I4, 1r i 2n d’ESO, que tinguin el reconeixement de necessitats específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals (NEE B). Implica la gratuïtat del material escolar i de les sortides dels alumnes d’aquests nivells. Aquests ajuts si es gestionen des de l’escola.
Lluny, però, de facilitar-nos les coses, ens trobem una tasca afegida de gestió econòmica i burocràtica que treu temps i energia a l’equip directiu, un sistema que dificulta poder fer un ús racional de diners públics. Un sistema manifestament millorable. No vull acabar aquest article sense fer una reivindicació més a favor de les escoles rurals. Som un enorme generador de vida social i relacional als pobles de menys de 2000 habitants, que són un 61’9% del total de pobles i ciutats de Catalunya. Cadascú d’aquests pobles tenim casuístiques i funcionament molt variables que han de ser escoltats i atesos, igual que les escoles que vertebrem aquests municipis. Atendre l’escola rural és un deure, donar un servei de qualitat al seu alumnat és una obligació de l’administració educativa que l’escola rural, a la part final de la baula educativa, no pot sostenir sense ser escoltada ni atesa.
Mientras la izquierda europea desorganizada recogía firmas en mil formularios distintos —tantos como partidos existen—, y mostraba con razón su indignación, las embajadas de Israel y grupos de ultraderecha impulsaban una campaña internacional para movilizar el televoto a favor de Israel. Incluso hay sospechas de compra de votos, que se investiga en varios países. Cada voto cuesta solo 19 céntimos, y es posible votar hasta 20 veces por persona, además de hacerlo gratuitamente desde la app. Con estos datos, y considerando que el apoyo se concentraba en una única candidatura, la hipótesis de manipulación sistemática no parece descabellada.
Se busca crear artificialmente un clima de apoyo popular a Israel, especialmente en un país como el nuestro, donde hay una fuerte movilización social contra sus crímenes
El resultado fue que Israel recibió masivamente el televoto, generando un relato de apoyo popular que contrasta con la firme oposición que la mayoría de la ciudadanía europea ha mostrado en las calles contra el genocidio. En España, por ejemplo, los 12 puntos del televoto fueron para Israel. Y la maquinaria propagandística no tardó en reaccionar: titulares como «Israel agradece a España los 12 puntos del televoto en Eurovisión y envía un mensaje a Pedro Sánchez: ‘La bofetada la hemos escuchado en Jerusalén’» o «Pedro Sánchez, ‘cero points’» inundaron medios como El Mundo o ABC. Se busca crear artificialmente un clima de apoyo popular a Israel, especialmente en un país como el nuestro, donde hay una fuerte movilización social contra sus crímenes y un gobierno que ha denunciado públicamente las atrocidades de Netanyahu en Gaza. Incluso RTVE fue amenazada con sanciones si sus comentaristas mencionaban a Palestina. En la semifinal, durante la actuación de Israel, se atrevieron a citar el número de víctimas. La organización respondió con advertencias, como si la realidad fuera una amenaza para la “neutralidad” del espectáculo.
Melody no merecía la baja puntuación que recibió. Pero quien pagó el castigo fue el pueblo palestino, que, mientras se celebraba el festival, seguía siendo bombardeado en directo por Israel.
España, como miembro del Big 5 y uno de los principales financiadores del evento, debería replantearse seriamente su participación en Eurovisión mientras Israel continúe presente. Lo ocurrido no puede pasar sin más. Esto merece una investigación rigurosa y explicaciones claras.
Free Palestine.
Toni Garcia Aguilar Coordinador de Comuns Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Teresa Ferrero Trapote.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Cristobal Merino Barrero.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Antonio Bellido Martinez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Reus
Raquel Daza Brunet.
Ha mort als 40 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Julián Alarcón Azuaga.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori.
Josefina Puig Penas.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Rosa Vázquez Vega.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer.
Valls
Magi Mallorquí i Mallorquí.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Santuari de la Mare de Déu del Lledó.
Dolors Garcia Fornals.
Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Altafulla
Lola Pijuan Aragonés.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Martí.
Ariadna Duran i Olaf Cantalejo, Pubilla i Hereu de Cambrils
Cultura l La proclamació es va celebrar dissabte a la Torre del Llimó
Redacció
Ariadna Duran Penalba i Olaf Cantalejo Sarrà han estat proclamats Pubilla i Hereu de Cambrils 2025 en la festa del pubillatge celebrada el passat dissabte 24 de maig a la Torre del Llimó. Juntament amb ells, completen el nou Pubillatge la damisel·la d’honor Iris Miró Piñol i el fadrí Frederic Martín Gázquez. En la categoria infantil, la nova Pubilla és Aina Carcelero Monzó i el nou Hereu és Pau Recasens Rabasó. Els acompanyaran les damiselles Núria Busquets Núñez,
Laia Folch Prim, Aina Moya Navarrete, Arlet Ortega Contra, Carlota Lucía Rivas Pay i Paula Sardiña Macià, així com els fadrinets Miguel Martínez Fatsini, Uriel Martínez Fatsini i Roc Ortega Contra. La jornada va comptar amb una cinquantena de pubilles i hereus vinguts d’arreu de Catalunya i Andorra, i l’actuació del Ball de Bastons de Cambrils. L’objectiu és potenciar aquesta tradició amb més de 57 anys d’història i convertir Cambrils en un punt de referència del pubillatge català.
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de l’alcalde, Oli-
ver Klein, i el regidor de Festes, Alfredo Clúa. Tot seguit, es va fer un emotiu reconeixement al pubillatge 2024, encapçalat per Judit Torné i Àlex Iglesias, que es van acomiadar juntament amb les damisel·les i fadrins sortints. Durant aquest any, han representat Cambrils a nombrosos
actes festius i tradicionals, creant vincles amb altres joves de tot el territori.
L’elecció del pubillatge infantil es va fer per sorteig, mentre que el veredicte del pubillatge gran es va fer públic després de les proves realitzades divendres al Centre Cultural. L’endemà diumen-
ge, durant el Pregó de la Fira, es va fer la presentació oficial del Pubillatge 2025. També es van celebrar les proves per al Pubillatge Intercomarcal del Camp de Tarragona, en què Ariadna Duran va ser escollida Pubilla Intercomarcal i el fadrí 2024 de Cambrils va ser escollit primer fadrí.
Imatge de la festa del pubillatge de 2025 de Cambrils. Ajuntament de Cambrils
Avui felicita als que es diuen: Agustí,
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Tota la teva imaginació serà fèrtil en idees projectes. Seran molt ben rebuts pels altres els qui t’ajudaran a la concreció dels èxits.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva relació amb els altres serà més fàcil unes trobades inesperades t’aportaran a més d’alegries una ajuda insubstituïble als teus propòsits.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Exce lent jornada perquè et plantegis canvis importants en la teva vida quotidiana, sigui laboral o amorosa. Les circumstàncies et forçaran.
TV local
20/04 al 20/05
Fàcils frecs amb la parella les discussions per assumptes sense molta importància. No descuidis gens la teva imatge personal.
23/08 al 22/09 VERGE
Els esdeveniments que t’envoltaran podran superar en molt les teves previsions. No et deixis portar per la timidesa i la inseguretat.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si no actues de manera ferma i decidida dins de la teva parella o amb els socis et veuràs embolicat en una gran complicació d’enteniment.
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Et trobaràs en plena tasca d’avanç tant en el professional com en l’emotiu. Avui sorgiran nous plans proposicions que d’assumir-les.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva tensió emocional augmentarà al màxim una força interior molt pronunciada t’orientarà cap a l’aventura l’experimentar noves sensacions en l’amor.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva energia interior t’inclinarà a desgastar-te molt a nivell físic psíquic. No has de témer res, només esperar el resultat dels teus esforços.
21/06 al 22/07 CRANC
Es manifestaran inquietuds en el teu camp laboral però la paciència i la perseverança seran les armes més adequades. Bon camí.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Novetats en els teus assumptes financers. El contacte amb caps superiors serà molt fluid però hauràs de mostrar-te més ferm.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Unes notícies que t’arribaran alteraran alguna cosa l’ordre de la teva vida. No cal témer res ja que tot se solucionarà. Nit molt eròtica, prepara’t.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Aventurístic
11.00 La tertúlia del Dorsal12
11.30 Ciutadella
12.00 Caminant per Catalunya
12.30 Aventurístic
13.00 Ciutadella
13.30 La tertúlia del Dorsal12
14.00 Notícies 12
14.30 La tertúlia del Dorsal12
15.00 Ciutadella
15.30 Aventurístic
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Qui cuina avui?
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.45 Com la nit el dia. On tour
21.00 Teló de fons
21.30 Cirk
22.00 Notícies 12
22.30 Com la nit el dia. On tour
23.00 Teló de fons
23.30 Cirk
00.00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Que viu en un estat de natura; no domesticat. En aquest lloc, sense anar més lluny. 2. Inofensiva ineficaç. Usurer. 3. El firma- ment, al revés. Material obtingut del petroli. 4. Disposició arbitrària i absolu- tista. Entrada a un altre nivell de consciència. Dues de tot. 5. Indica un bilió. Coberta de laca. Beguda. 6. Es desprèn. No ha de tenir retard. 7. Casa molt gran. Vaixell. 8. Mesura de capacitat d’un valor variable. Acció de tastar, al revés. Enmig de París. 9. Les tres obertes. Témer una cosa sense límits. Terra sense aigua. 10. Afirmació. Forma prefixada que significa “cua”. Vocal. Després del dia, al revés. 11. Relatiu a l’Orient. Nota musical. 12. Acció de prendre terra un ocell o un avió.Vitamina.
VERTICALS: 1. Significa estat lliure de malalties. Confusió en una auto- pista. Fons de la casa. 2. Té potes curtes bec aplatat. Monument prehistò- ric. 3. Particularitat lingüística pròpia d’una localitat. Nota musical. 4. Xifres romanes. Baralles o tràngol. Cabal d’aigua, al revés. 5. Carril que puja. Fabrica calderes. 6. El que estima per baix. Una de feble. Pastís que regalen els padrins. 7. Conducció metàŀlica de gasos. Tema tractat sense vocals. 8. Vocal. Llocs on hom guarda el tresor públic. Les obertes. 9. Té alçària. Comença la gana. Líder. Consonants. 10.Vell.Aire suau. Tarragona. 11. Lloc d’una estació on venen begudes. És dalt de tot. 12. Encès d’ira. Uralo-altaic
24º 15º
TARRAGONA:
Vidal Vidal, Ana Maria
Josep Carner, 3 Telèfon 977 290 101 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Feliu Llovera, Ernest Ample, 38 baixos Telèfon 977 314 062.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Durant el matí el cel estarà serè o localment poc ennuvolat pel pas d’algunes bandes de núvols alts i prims, si bé hi haurà intervals de núvols baixos al quadrant nord-est i punts del nord de la depressió central. A partir de migdia els núvols alts augmentaran i deixaran el cel poc o puntualment mig ennuvolat, alhora que hi haurà alguns núvols d’evolució a punts de quadrant nord-est i resta del Pirineu i Prepirineu. Independentment, hi haurà alguns núvols baixos a trams del litoral. Temperatura La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa en general. La màxima serà semblant o lleugerament més alta.
Anuncis classificats
IMMOBILIÀRIA
FINCA RÚSTICA Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. 35.000€ tel: 669.725.471 Francisco
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Juli i Berenguer.
Ara fa prop d’un any que la Pilar Subietas va ser diagnosticada de celiaquia. «Allà va ser un xoc bastant fort», explica, tot admetent que els primers mesos ho va passar bastant malament. La Pilar és educadora, i el primer pensament que li va venir al cap, un cop es va haver adaptat a la nova situació, va ser com viurien els nens i nenes una situació similar: «Si a mi, amb 24 anys, em va costar tant, vaig pensar que als més petits segurament els costaria encara més entendre per què els seus amics poden menjar de tot i ells no». Així és com va tenir la idea d’escriure un conte centrat en aquesta qüestió.
La història de La Pilar a la recerca del coc màgic té com a punt de partida la mateixa situació que va viure l’autora: el diagnòstic d’aquesta malaltia que fa que les persones que la pateixen reaccionin al gluten, una prote-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Llibres La reusenca Pilar Subietas ha escrit el conte ‘La Pilar a la recerca del coc màgic’, per explicar als nens què és la celiaquia
Una història sense gluten per als més petits de casa
ïna present al blat, el sègol, l’ordi, la civada, l’espelta, el kamut i el triticale. La celiaquia afecta aproximadament 1 de cada 100 persones i actualment es considera la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental.
La Pilar del conte, però, tindrà el suport dels seus avis, que li explicaran que hi ha una recepta màgica que només els més
valents poden trobar. A mesura que la història vagi avançant, la protagonista anirà recollit els ingredients necessaris per preparar una recepta, que també es desgrana al final de la història amb la voluntat que els petits lectors la puguin fer a casa amb els pares.
D’aquesta manera, explica l’autora, els infants podran explorar nous aliments saludables.
La història està il·lustrada per la barcelonina Bea Cosco, que a més d’escriure i il·lustrar, és professora de primària. Entre totes dues han elaborat un conte que,
per damunt de tot, vol transmetre el missatge que «ser celíac no vol dir ser un nen o una nena diferent. Tots som iguals, i justament això que ens fa únics és el que ens fa especials».
El conte, explica la Pilar, s’adreça a infants d’entre 4 i 8 anys, així com a famílies i escoles que vulguin sensibilitzar-se sobre la celiaquia de manera divertida i positiva.
Per tal de tirar-lo endavant, l’autora ha posat en marxa una campanya de microfinançament a través de la plataforma edita.cat D’aquesta manera, totes les persones que vulguin fer una precompra del llibre estaran contribuint també a fer que el projecte sigui una realitat. Per a més informació sobre el conte La Pilar a la recerca del coc màgic es pot seguir l’Instagram de l’autora (@socglutenfree).
Aventura dolça
La protagonista haurà de trobar ingredients per fer una recepta màgica
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
El tren de la còlera
Fa dies que no parlem de trens, però això no vol dir que la cosa estigui massa millor, encara que les obres del túnel de Berà s’hagin acabat respectant els terminis. La setmana passada, aturat a l’estació del Garraf, vaig recordar que quan pujava a estudiar a Barcelona fa gairebé trenta anys el trajecte (des de Salou, estació que ja no existeix) durava sempre entre una hora i quaranta i una hora i cinquanta minuts. Ara, des de Vila-seca, la broma no em surt mai per menys de dues hores. I això quan no hi ha incidències més enllà dels molestos i sistemàtics retards. És curiós, perquè hem estat educats en la creença que el progrés és lineal i que sempre anem endavant. Però les evidències empíriques ens mostren que el món, amb trens o sense, també sap (i vol) anar enrere.
Tinc el consol que no només ens passa naltros. Fa uns dies vaig passar per l’Alta Viena (Nauta Vinhana, en occità), un departament comparable en població al Camp de Tarragona, i em va caure a les mans un exemplar de Le Populaire du Centre, que deu ser com el seu Diari Més. A la portada un titular cridaner «Les voies de la colère», cridant el poble vienès a la revolució. I a dins un dossier de gent emprenyadíssima amb el servei ferroviari entre París i Tolosa, que els fa anar de corcoll. De bolets se’n fan a tot arreu, si plou. Ara bé, la gran diferència és la implicació d’empresaris («Le voyage a eté une vraie catastrophe», declarava un) i administracions. L’Ajuntament de Llemotges va encartar un anunci d’amarga queixa contra la SNCF que aquí és impensable. El dia que algun dels nostres alcaldes es vagi a pixar a la porta de la RENFE potser ens en sortirem.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Cristina Serret Alonso
La Pilar Subietas, autora del conte, i una de les iŀlustracions que signa la Bea Cosco. Cedides
