Indústria
Avui amb el diari
Edició especial dedicada a l’activitat econòmica i logística del Port de Tarragona
Municipal 14
El trajecte del trasllat de sorra des de la platja de Coma-ruga enfronta els ajuntaments del Vendrell i Calafell
L’empresa canadenca, sòcia tecnològica a la futura planta del Morell, es troba en situació d’insolvència, però Repsol garanteix la inversió de 800 milions i el manteniment del projecte, segons el calendari previst
2 i 3
Tjerk van der Meulen
Camí a Segona 18 i 19
«Ens hem aixecat per tornar-ho a intentar»
Alberto Varo transmet la il·lusió de tota la plantilla per afrontar de nou el play-off d’ascens
Tarragona
L’Ajuntament comprarà tot un edifici al carrer Lleida per fer-hi habitatge social
Ho farà a través del Servei Municipal de l’Habitatge (SMHAUSA) i comportarà una despesa d’1,1 milions d’euros l 4
Mas Pellicer reclama el seu Pla de Barris per millorar la zona de manera integral Reus 8
Empresa l Des de Repsol asseguren que aquest fet «no tindrà cap impacte» sobre el projecte, que compta amb la inversió final aprovada i segueix el calendari previst
Domènech Goñi
Enerkem Inc, l’empresa canadenca sòcia tecnològica de Repsol per a la construcció de l’Ecoplanta del Morell, es troba en situació d’insolvència financera. Així ho confirma el Tribunal Superior del Quebec (Superior Court, Commercial Division) en l’ordre judicial emesa el passat 12 de maig. Segons els diversos documents emesos per l’òrgan judicial, no es tracta d’un concurs de creditors ni d’una fallida, però sí d’una situació de reestructuració financera i legal necessària per a continuar amb l’activitat. Això inclou també totes les seves filials, com la marca espanyola Enerkem Spain Holdings. Aquesta situació, però, «no tindrà cap impacte sobre l’Ecoplanta de Tarragona, un projecte liderat per Repsol», indiquen fonts de la mateixa empresa a Diari Més
La relació estratègica entre Repsol i Enerkem es remunta a anys enrere. L’any 2022, per exemple, la petroliera es va convertir en accionista de la marca canadenca quan va invertir 54 milions d’euros en accions i 68 més en bons convertibles. Aquesta operació, segons va informar la mateixa companyia, està «alineada amb l’aposta estratègica per la descarbonització i l’economia circular». L’aliança amb Enerkem fou primordial per al projecte de l’Ecoplanta.
La firma canadenca ha desenvolupat una tecnologia pionera en la producció de biocombustibles avançats i productes químics renova-
bles a partir de residus no reciclables. És, doncs, una tecnologia clau per al desenvolupament del projecte de l’Ecoplanta, que està previst que comenci a funcionar l’any 2029. «El projecte compta amb la inversió final aprovada i s’està executant segons el calendari previst», recalquen fonts de Repsol. Cal recordar que el seu Consell d’Administració va aprovar definitivament la inversió de més de 800 milions d’euros per a l’Ecoplanta el passat 29 de gener, una notícia celebra-
Repsol va donar llum verda a la inversió de l’Ecoplanta el passat 29 de gener
da després dels dubtes a causa de l’impuestazo del govern espanyol.
Repsol, clau en la reestructuració d’Enerkem
Segons els documents emesos pel Tribunal Superior del Quebec, Repsol té un paper clau en la reestructuració d’Enerkem. La petroliera forma part de l’Ad Hoc Committee -Comitè Ad Hoc, òrgan encarregat de l’estratègia financera durant el procés de reestructuració- juntament amb altres empreses amb accions d’Enerkem, com Eyre Street o Monarch. El comitè posa a disposició de la firma canadenca fins a 25 milions de dòlars, dels quals un 40% correspondrien a Repsol. Per altra banda, la petro-
liera és considerada Interim Lender (prestamista provisional). Així doncs, s’ha compromès a assegurar el finançament provisional «fins a la data efectiva de la transacció de reestructuració», una quantitat d’uns 12,5 milions de dòlars canadencs. Segons els mateixos documents, Repsol també és considerada Secured Noteholder (titular de pagarés garantits).
Una relació de futur El futur de l’Ecoplanta està assegurat. La presència de Repsol com a accionista i el seu rol clau en el procés de reestructuració d’Enerkem fan pensar que, en un futur, la petroliera podria acabar absorbint una part important de la marca amb seu a Montreal. Imatge del Complex Industrial de Repsol a Tarragona. L’Ecoplanta s’ubicarà també al Morell i està previst que comenci a operar l’any 2029. Gerard Martí
Tecnologia l Va ser fundada l’any 2000 per Esteban i Vincent Chornet
C.D
Corria l’any 2000 quan Esteban i Vincent Chornet, pare i fill, van decidir crear Enerkem Inc. Esteban, enginyer químic de professió, va transmetre la passió per la química al seu fill, Vincent. Tots dos van fer les primeres investigacions en un laboratori de la Universitat de Sherbrooke, ubicada a la regió d’Estrie, al Canadà.
Tres anys més tard van installar el primer pilot funcional a la universitat, i l’any 2009 van inaugurar les noves installacions on van començar a produir gas sintètic.
Poc després, entre 2011 i 2012, van modernitzar-se i van començar la producció de metanol i etanol, fins que
Com funciona l’Ecoplanta?
l’any 2014 van inaugurar la primera planta comercial de conversió de residus en combustible. Dos anys més tard, al 2016, van convertir-se en la primera biorefineria a escala comercial del món que produïa metanol biològic circular avançat a partir de residus no reciclables. Un any després, Enerkem va llançar la producció comercial d’etanol cel·lulòsic. Els avenços tecnològics
d’Enerkem van cridar l’atenció de Repsol, que l’any 2022 es va aliar amb la marca canadenca amb el projecte conjunt de l’Ecoplanta. Ambdues empreses van presentar-lo a la Comissió Europea per a optar als Fons d’Innovació i, finalment, el projecte es va seleccionar entre més de 300 propostes presentades. El futur d’Enerkem sembla garantit malgrat que, actualment, passi per un moment d’insolvència financera. Aquest estaria produït per una inversió desmesurada en la construcció d’una nova planta a Alberta. Els pròxims mesos seran decisius per conèixer el paper de Repsol en el futur d’Enerkem.
La primera planta espanyola en produir metanol a partir de residus urbans
Si res no canvia, l’any 2029 entrarà en funcionament la primera planta d’Espanya que produirà metanol circular a partir de residus urbans trac-
Habitatge l Aquest bloc del carrer Lleida compta amb vuit pisos, tot i que es podrien convertir en catorze
L’apunt
Tarragona continua ampliant el seu parc d’habitatge públic amb l’adquisició de diferents immobles de la ciutat. El consell d’administració d’SMHAUSA —el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes— aprovarà avui l’adquisició d’un nou edifici del carrer Lleida per a destinar-lo a lloguer social. Aquest immoble, situat al número 13, consta de quatre plantes i uns baixos, on hi ha dos locals comercials.
Es tracta d’un bloc plurifamiliar amb dos pisos amb una superfície de 84 metres quadrats i altres sis, més amples, de 110. La finca té més de cent anys d’antiguitat, però s’hi han realitzat diverses reformes que han permès mantenir-lo en bon estat de conservació fins ara. A més, la façana
Diversificar la ubicació dels pisos de lloguer social a Tarragona
«La nostra voluntat és que els habitatges públics es concentrin en determinades zones de la ciutat», explica Nacho García Latorre. El president d’SMHAUSA assegura que «no s’han de comprar pisos només a Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Ponent o la Part Baixa, sinó que cal anar ampliant per altres llocs com el centre». Amb l’ad-
s’ha restaurat recentment. No obstant, serà necessari realitzar inicialment algunes intervencions per arranjar la
quisició de l’edifici número 13 del carrer Lleida es compleix aquest objectiu: «Ens encaixava molt bé perquè està al costat del Mercat Central i està en una zona molt bona». La filosofia va ser la mateixa a l’hora d’escollir els nou solars municipals que ha inscrit l’Ajuntament de Tarragona a la convocatòria de reserva pública de sòls impulsada per la Generalitat de Catalunya. És cert que quatre d’aquestes finques es troben a Llevant, però també n’hi ha d’altres situades a
coberta interior. «Es podrien habitar ja», assegura el president d’SMHAUSA, Nacho García Latorre, qui apunta
la zona de l’Eixample, el centre, la Part Baixa, la Part Alta o Llevant. En total, es podrien edificar 827 pisos de lloguer social en aquests terrenys. Actualment, ja s’estan construint 192 habitatges de protecció oficial al PP-10. Aquesta no serà l’únic bloc que es construirà en aquesta zona, ja que la Generalitat i l’Ajuntament tenen previst crear-ne més. La promoció projectada al carrer Joan Fuster, a la Vall de l’Arrabassada, amb 65 pisos públics, també és una prioritat per al consistori.
que només cal «resoldre un tema de filtracions» que «no suposaria un cost excessivament alt».
També permetrà cobrir situacions d’emergència econòmica i social
als negocis que hi ha ara». El conseller d’Urbanisme a l’Ajuntament de Tarragona recorda que «SMHAUSA és una empresa i pot arrendar-los de forma comercial sense cap tipus de problema».
Els apartaments s’adjudicaran com a habitatges de protecció oficial, tot i que també podran servir per cobrir situacions d’emergència econòmica i social. A més, el fet de comprar un edifici sencer, permetrà «una gestió econòmica, administrativa i tècnica més eficient». A finals del 2024, el consistori també va adquirir un bloc sencer de quatre pisos a Bonavista i hi va invertir 380.000 euros en la seva compra i les reformes.
Serà necessari arranjar la coberta per «resoldre un tema de filtracions»
El pressupost del 2025 inclou una partida de 2 MEUR per a la compra d’habitatge
Tot i això, s’està mirant de fer «una obra més important» als pisos superiors, que són «molt grans», per dividir-los en dos. L’estructura de l’edifici permet realitzar aquesta modificació, la qual permetria passar dels vuit habitatges que hi ha actualment al bloc fins als catorze. Pel que fa als locals que hi ha a la planta baixa, García Latorre explica que «es continuaran llogant
La partida d’habitatge «Volem complir amb el Pla Sectorial de l’Habitatge, que ens diu que hem de sumar uns mil habitatges de protecció oficial (HPO) en cinc anys a Tarragona», assenyala el president d’SMHAUSA, qui remarca que és una «prioritat». L’any passat, es va invertir un milió d’euros a la compra i reforma de 14 pisos per a lloguer social. Aquest 2025, hi ha una partida de dos milions d’euros, fruit del pacte pressupostari entre el govern del PSC i el grup municipal d’En Comú Podem. Poc més de la meitat d’aquests diners es destinaran a l’adquisició «per tanteig i retracte» de l’edifici del carrer Lleida, que pertanyia a un propietari privat. La resta dels diners també «s’han anat gastant en la compra d’altres pisos de diferents punts de la ciutat». El portaveu d’ECP, Jordi Collado, s’ha mostrat satisfet per aquest «pas clar» per «consolidar el nostre paradigma en les polítiques d’habitatge». «L’estratègia d’En Comú Podem es confirma com la guia per garantir el dret a l’habitatge a tots els barris», afegeix. En aquest sentit, afirma que la compra d’un edifici a l’entorn del Mercat fa realitat l’acord amb el govern: «pisos públics sense concentració i distribuïts per cada racó de la ciutat». «És una gran inversió que protegirà els llogaters actuals del bloc i oferirà noves oportunitats a famílies que ho necessiten», assenyala.
Turisme l El consistori té l’objectiu de fer de la ciutat una «destinació turística intel·ligent»
L’Ajuntament crearà una oficina per a gestionar projectes destinats a transformar digitalment Tarragona i fer-la una «destinació turística intelligent». El consistori va fer un projecte anomenat ‘ConecTarragona’, que contempla l’execució de 22 actuacions. El projecte es va presentar al Ministeri d’Indústria i Turisme, que va activar uns fons per aquesta mena d’accions.
L’objectiu de l’Ajuntament és disposar d’un model de gestió turística intel·ligent basat en el coneixement de la
realitat de la ciutat i a la vegada millorar l’experiència de turistes, residents i visitants mitjançant el desplegament d’una Plataforma Intel·ligent de Destí turístic.
Concessió provisional Ara, el consistori ha rebut una concessió provisional de la convocatòria i ha tret a licitació la creació de l’oficina, per un import de 45.000 euros (sense IVA). L’adjudicació estarà condicionada a l’obtenció dels fons NextGenerationEU, que gestiona el Ministeri, segons s’explica a la memòria del contracte.
El pressupost total demanat del projecte, més enllà de l’oficina que ha de gestionar les accions, és de 928.070 euros i les principals partides estaran destinades a la implantació i adequació de la Plataforma Intel·ligent de Destinació Tarragona, a un sistema de mesuratge de fluxos, una plataforma única de venda de serveis culturals i turístics, la gamificació i accessibilitat, quioscos d’autoservei a les oficines de turisme i atenció al ciutadà, i un planificador intel·ligent de rutes.
La Plataforma Intel·ligent de Destí Tarragona compar-
Educació l Més de 200 ponents de 30 països hi participen
Aquests dies Tarragona és el punt de referència internacional en l’àmbit de formació del professorat. El congrés WFATE 2025, organitzat pel grup de recerca ARGET de la Universitat Rovira i Virgili, reuneix per primera vegada en
un sol acte la jornada anual europea i la trobada mundial de la World Federation of Associations for Teacher Education (WFATE). Més de 200 ponents de 30 països d’arreu del mon -com Austràlia, Brasil, Canadà, Corea del Sud, Singapur, Estats Units o Japó- s’han donat cita per parlar sobre in-
La Plataforma per la Sanitat Pública insisteix en la petició d’un CUAP a Ponent
Equipaments l Una quarantena de persones es van concentrar ahir a la tarda davant del CAP de la Granja per reclamar un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) als barris de Ponent. Convocats per la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona i la Plataforma en Defensa del CAP La Granja, els ma-
nifestants van insistir que el Departament de Salut tingui en compte les necessitats dels veïns. Tarragona és l’única capital de demarcació catalana que no té aquest servei i Salut està estudiant si l’ubicarà a Ponent o a l’entorn de l’hospital Joan XXIII. Els protestants van remarcar les dificultats de molts ciutadans per desplaçar-se fins al centre. ACN
Tarragona va presentar un projecte per rebre 928.070 euros
tirà casos d’ús amb d’altres ciutats de l’Eix Mediterrani (Tarragona, Castelldefels,
Vila-seca i Vinaròs) així com amb la Diputació de Tarragona i compta amb el suport de 9 agents que formen part de l’ecosistema turístic: l’Agrupació de Càmpings de Tarragona, l’Associació d’Hotels de Tarragona, l’Autoritat Portuària, la Cambra de Comerç de Tarragona, el Clúster
TIC Catalunya Sud, el Consell Regular de la DO Tarragona, l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET, SA) i PIMEC. Les actuacions previstes i subvencionades tindran un període d’execució de 18 mesos i 250 destinacions han demanat els ajuts.
novació, recerca i pràctiques educatives relacionades amb la formació del professorat a nivell global.
Amb el lema Transformar la formació del professorat per garantir l’accés a l’educació per a tothom, durant aquests tres dies el congrés posarà el focus en els canvis
que s’han de fer a la formació docent per garantir una educació de qualitat i inclusiva, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per Nacions Unides. Es debatran temes com les polítiques educatives i d’equitat, la tecnologia en l’educació, la sostenibilitat i la globalització, el benestar del professorat i de l’alumnat, o la formació inicial i contínua adaptada als nous reptes socials. El congrés serà un espai de trobada per a personal investigador, responsables polítics i institucions educatives.
L’acte d’inauguració es va celebrar ahir. URV
El Port de Tarragona prova drons per a la detecció de gasos al recinte portuari
Empresa l El port de Tarragona ha fet un exercici per provar l’ús de drons per detectar gasos dins el recinte portuari. Al test hi ha participat personal de l’Autoritat Portuària, dels Bombers de la Generalitat i de les empreses proveïdores dels dispositius. S’han fet servir drons equipats amb sensors que fan la monitorització d’una zona i
transmeten dades en viu de les concentracions de fins a cinc gasos diferents que poden detectar. En concret, s’ha mesurat oxigen, monòxid de carboni, sulfur d’hidrogen i atmosfera inflamable. L’objectiu ha estat comprovar les prestacions, rendiment i efectivitat dels aparells en exercicis pràctics. Redacció
Entrevista l La consellera d’Igualtat i Polítiques Feministes de l’Ajuntament posa en valor la tasca del festival feminista Tetafest i explica els detalls de la seva quarta edició, que arribarà demà al Camp de Mart
Marta Omella Blanco
Com arriba aquesta quarta edició del Tetafest?
«Creiem que és un festival consolidat, un referent no només a la ciutat, sinó al panorama musical català».
Enguany el cartell és especialment potent...
«Sí, aquest any hem fet un salt i comptem amb dues figures molt consagrades com a caps de cartell: Zahara i Rosario Flores. Ambdues han publicat un nou disc recentment, i han rebut la proposta amb molt d’entusiasme. A més, encaixaven moltíssim amb la iniciativa.
Cal tenir en compte que la selecció de les artistes es fa tant des d’un criteri artístic com polític. Volem dones empoderades que creguin en els valors del festival, i aquest últim any ja s’han començat a interessar diverses artistes amb aquest perfil».
Sovint reivindiquem als carrers. Per què en aquest cas és important fer-ho també des dels escenaris?
«La música i la cultura tenen un gran poder transformador, i amb aquest festival es defensa que la lluita per la igualtat
també es pot viure cantant, ballant, i de maneres molt diverses. A més dins la mateixa indústria musical també es viuen moltes desigualtats, tant als escenaris com als equips tècnics i de producció. Per això el Tetafest també vol ser exemplar en aquest sentit; apostem per dones a tots els nivells de l’organització, i visibilitzem aquestes mancances. Enguany, per exemple, comptem amb una proposta que ens ha costat moltíssim aconseguir. Es tracta d’una batucada feminista, formada íntegrament per dones. Només en vam trobar una, que sortirà a les 10 h des de la plaça Corsini fins a arribar fins al Camp de Mart».
Demà arrenca la part musical del Tetafest, però realment ja fa un parell de mesos que es viu a la ciutat, oi?
«Exacte, enguany és la segona vegada que el festival incorpora aquestes xerrades Pre-Teta, que neixen amb la voluntat de complementar la part festiva de l’esdeveniment amb espais de reflexió i debat. Volem parar, asseure’ns i parlar de temes que ens travessen com a dones; com la representació a
Representar els valors del festival
«La selecció de les cantants es fa tant des d’un criteri artístic com polític»
la cultura, la història amagada o la violència sexual, que han estat els escollits per aquesta edició. La veritat és que han
Societat l Més de 250 usuaris d'entitats socials locals gaudiran de l'experiència el divendres a l'Ocine Les Gavarres
Marta Omella Blanco
Demà més de 250 usuaris provinents d’entitats socials de la demarcació gaudiran d’un Matí de pel·lícula a l’Ocine Les Gavarres. Es tracta d’una nova iniciativa d’Aporopa Cultura, impulsada amb l’objectiu d’oferir una experiència cinematogràfica accessible per a persones en situació de vulnerabilitat. L’activitat oferirà dues sessions adaptades, una amb condicions habituals, i una sessió «relaxada», pensada especialment per a persones amb hipersensibilitat sensorial. Aquesta darrera comptarà amb llums de sala
atenuades, un so més suau i l’opció d’entrar i sortir lliurement de la sala.
«És un primer pas perquè els cinemes s’obrin a tothom», explica Sara Medina, mediadora d’Apropa Cultura. «De moment aquesta és una prova pilot, però si funciona bé l’objectiu és repetir-la i que en un futur s’hi puguin sumar altres sales de la província», comenta. Per garantir l’accessibilitat des del primer moment, l’activitat compta amb el suport de l’empresa de transport HIFE, que posarà a disposició tres autocars adaptats per connectar dife-
rents punts del territori amb el cinema.
Entre les entitats participants hi ha la Fundació Estela i la Fundació La Muntanyeta, així com Projecte Home i diverses residències de gent gran d’arreu de la província. «Algunes d’aquestes persones fa anys que no trepitgen una sala de cinema» recorda la mediadora. Una de les grans novetats de la jornada, explica, és l’adaptació de la sala 27, la més gran del cinema, on s’han retirat butaques per encabir fins a nou cadires de rodes. «Hem volgut pensar en tots els detalls perquè les
tingut molt bona rebuda, sobretot la darrera xerrada, que va tenir lloc el passat dijous al Palau de Congressos amb
la Júlia Salander i la Carla Galeote. Van aconseguir reunir unes 200 persones, que no és una fita fàcil, i es va crear un clima fantàstic. Fins i tot algunes dones van atrevir-se a donar el seu testimoni des del públic, va ser molt especial». Quin paper tenen les enti-
tats dins el festival?
«Les entitats són una peça clau. Dissabte al matí al Camp de Mart hi haurà una fira amb diverses associacions feministes del territori, així com amb sindicats i altres collectius. És un espai per donar a conèixer les seves lluites i projectes, on els assistents podran apropar-se per demanar informació».
Per què és necessari un espai com el Tetafest?
«Perquè encara avui necessitem espais que garanteixin la seguretat, la llibertat i el respecte per a les dones. Festivals com el Tetafest no només visibilitzen el talent femení, sinó que generen entorns on les agressions no tenen cabuda. A més, incorporem mesures com els punts lila i la xarxa NOA, que identifiquen espais segurs i formen el personal implicat per evitar i saber respondre a aquestes situacions de violència. També hi haurà el servei de canguratge del programa Temps per cures, al final es tracta, no només de crear un espai segur i inclusiu, sinó també accessible». Què podem esperar de cara a futures edicions?
«Volem continuar creixent, sobretot de cara al cinquè aniversari. Tenim algunes idees, però hem d’acabar de definir-les, encara tenim temps. Bé, tampoc gaire, perquè comencem a treballar en el festival al setembre o octubre com a molt tard. Organitzar un festival així requereix moltíssim esforç».
S’organitzaran dues sessions, una amb condicions habituals i l’altra per a persones amb hipersensibilitat. Cedida
persones se sentin acollides, còmodes i segures. La cultura també és un dret, i tothom l’hauria de poder gaudir», subratlla Medina. La pel·lícula
que es projectarà durant la sessió relaxada serà Wolfgang, mentre que a la segona sessió es visionarà Robot Salvatge. «Hem optat per títols
que creiem que tothom pot gaudir. Si algú no connecta amb el diàleg, potser ho farà amb la música o amb les imatges», comenta la mediadora.
energètica. Tjerk van der Meulen
Veïnal l L’associació de veïns Primer de Maig lamenta que la zona no hagi estat inclosa en la proposta per al Pla de Barris i Viles
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus presentarà al Pla de Barris i Viles un projecte d’intervenció integral per millorar els barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Montserrat i Parcel·les Casas; una intervenció de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària. Si bé la proposta ha estat rebuda amb els braços oberts per la població de l’àrea que s’hi podria beneficiar, hi ha una part de la ciutat que se sent «marginada». Mas Pellicer lamenta «que mai ens posen en aquesta mena de projectes, ni ho han fet ara ni abans amb les convocatòries de la Llei de Barris», en paraules del president de l’associació veïnal Primer de Maig, Eduardo Navas. «Volem que ens facin sentir que som de Reus, també», afegeix.
Navas denuncia que «de deficiències n’hi ha, i en són moltes». «Ens veus per tot arreu», assevera. «No s’ha podat; no s’han arranjat l’asfalt ni les voreres, i, de fet, hi ha carrers que no s’han asfaltat des de fa 30 anys; al carrer Mas d’Iglesias va caure un senyal i encara no s’ha substituït; quan un arbre està malalt, el tallen i no en tornen a plantar un de nou», enumera el portaveu. Per tot plegat, els veïns s’estan plantejant convocar una manifestació per fer públiques les seves reivindicacions. En el passat, ja van organitzar mobilitzacions per exigir més seguretat i atencions. Reclamen que les intervencions arribin al barri per «poder viure com a persones». A l’hora de detallar els punts a millorar, Navas subratlla la sensació d’inseguretat, un «problema latent»
La comunitat demana reforços en la seguretat i la cura de la via pública
Eduardo Navas: «Volem que ens facin sentir que som de Reus, també»
de «sempre». Demana «ampliar la vigilància de les forces de l’ordre públic i que facin patrullatge a peu, perquè no hi hagi incivisme». També, «que quan es requereixi una patrulla policial, que vingui». Així mateix, menciona que, amb urgència, s’haurien de «reparar les voreres enfonsades» i «reposar els senyals de trànsit». «Sol·licitem al govern municipal que tingui la
Obres de rehabilitació energètica en set blocs del barri
Mentre Mas Pellicer espera una intervenció integral per condicionar el barri, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya hi ha encetat els treballs de rehabilitació per a la millora de l’eficiència energètica de set blocs de pisos, tal com va avançar Diari Més en l’edició del dimecres. La mesura afectarà un total de 76 habitatges
humanitat de baixar més al barri, que ens facin sentir que som de Reus i que no servim només per a pagar impostos»,
i costaran 1,62 milions d’euros (IVA inclòs). Els immobles objecte de reformes van ser construïts el 1977 i viuran actuacions com l’aïllament de les façanes, de les cobertes inclinades i dels porxos, la substitució de fusteries exteriors i la retirada d’elements amb amiant o en mal estat. Eduardo Navas opina que la mesura ha estat molt ben rebuda per part del veïnat i que «tot el món està content». «Tot el que siguin millores, estem d’acord», afegeix.
tanca el president de l’associació de veïns Primer de Maig. L’elecció dels barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les
Casas i Montserrat com a projecte a presentar a la convocatòria del Pla de Barris i Viles respon al fet que «tenen continuïtat lineal, socioeconòmica i urbanística», tal com va detallar l’alcaldessa, Sandra Guaita. Per beneficiar-se del finançament, les àrees han de tenir una renda per persona inferior a la mitjana catalana, presentar homogeneïtat i tenir prou habitants. Addicionalment, en aquest context, l’Ajuntament de Reus va encetar a principis d’any el pla Barri a Barri per condicionar els espais públics de la ciutat. Havent començat per Mare Molas i el Carrilet, les accions de millora i reposició d’elements deteriorats tenen prevista la seva arribada, també, a Mas Pellicer. A més, Junts va demanar, el febrer del 2024, que es creï un pla estratègic per arranjar la zona.
Gastronomia l El Castell guanya la votació popular a la millor tapa i estarà present a la fira Reus Viu el Vi
Redacció
La Ganxet Pintxo ja ha posat punt final a la seva edició número 24. La trentena d’establiments participants van vendre al voltant de 26.000 tapes durant les tres setmanes de la ruta, uns resultats «excellents que consoliden l’èxit del format actual», amb una única edició anual i una «durada estesa», i que reflecteixen «la gran acollida per part del públic», valora la Cambra de Comerç de Reus.
Pel que fa a la votació popular, realitzada a través de la plataforma digital de Gastronosfera, la ciutadania ha escollit com a tapa guanyadora la proposta del restaurant El Castell, amb el Ganxet Sandvitx, fet amb pa de brioix farcit amb carn de vedella esfilagarsada i cuinada a baixa
temperatura amb vermut de Reus, una capa de salsa de mel i mostassa i crumble d’avellanes de Reus, acompanyat
d’un xarrup d’Almendrina. Com a premi, el negoci comptarà amb un estand propi a la fira Reus Viu el Vi, que tindrà
Comerç l La segona edició de la Festa del Raval se celebrarà demà, de 17 a 23 hores, concentrada en el raval de Santa Anna. Organitzada pel Tomb de Reus, amb el suport de l'Agència Reus Promoció, es tracta d'una campanya per dinamitzar i donar visibilitat als establiments comercials. Com en l'anterior convocatòria, la participació ha estat
oberta a tots els negocis, no només als associats de l'entitat. D'aquesta manera, el raval de Santa Anna s'omplirà de vida amb música en viu, experiències, gimcanes i promocions exclusives. Entre altres propostes, hi haurà contacontes, tallers infantils i degustació de productes. També hi seran presents la Somera, un grup de grallers i
persona és evacuada a l’Hospital
Successos l Els serveis d'emergència van haver d'actuar amb rapidesa ahir davant un incident al carrer Mare Molas, on una persona va patir una caiguda des d'un pis. L'avís es va rebre cap a les 12.30 hores, moment en què es va mobilitzar un dispositiu conjunt format per una dotació dels Bombers de la Generalitat i efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques i dels Mossos d'Esquadra. Els Bombers van intervenir per assegurar la zona i facilitar l'accés als serveis sanitaris, que van atendre la víctima in situ. La persona va ser evacuada en ambulància a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Les causes de la precipitació encara s’estan investigant. Pep Santos
DJs. Per als més petits, s'han afegit nous elements a la Gimcana dels Gegants. La làmina es podrà anar a recollir al punt de trobada, entre el raval de Santa Anna i la plaça de Prim, i recollir els adhesius en els establiments collaboradors. La festa servirà, també, per presentar el Pere i la Coia, els nous símbols del Tomb. Redacció
lloc del 6 al 8 de juny al parc de Sant Jordi, des d’on podrà donar a conèixer la seva oferta als assistents.
S’han registrat 532 donacions de sang amb la col·laboració del Banc de Sang
La segona posició se l’ha endut la Terrassa Gaudí, amb l’ou trencat del Gaudí, un ou trencat amb pop a la brasa i patata amb mojo picón. En tercer lloc, ha quedat Buana, amb el brioix barbacoa, un pa de brioix farcit amb costella de porc marinada i caramellitzada amb vermut de Reus i cuinada a baixa temperatura, acompanyada de salsa barbacoa i calçot. La quarta posició ha estat per al Tàstum, amb la Tartufa, una hamburguesa smash de formatge cremós amb tòfona, parmesà i xampinyons. El cinquè classificat ha estat la Confiteria Poy,
amb una mousse de maduixa coberta de xocolata blanca, una base de mousse de maduixa amb crema namelaka i cobertura blanca de xocolata Opalys amb vainilla.
L’organització va decidir mantenir, una vegada més, el preu de 4 euros per al pintxo, junt amb un quinto o una canya d’Estrella Damm. Així mateix, es volia deixar palès que, darrere de cada recepta, hi havia una història.
Donacions de sang
La Ganxet Pintxo ha continuat, en aquesta edició, la col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de l’Hospital Universitari Sant Joan, tot articulant una campanya extraordinària de donació de sang. 617 persones han participat en la iniciativa i, en total, s’han aconseguit 532 donacions de sang, 35 donacions de plasma i 13 persones registrades com a donants de medul·la òssia, fent que més de 1.631 pacients surtin beneficiats.
«Amb 24 edicions, la Ganxet Pintxo s’ha consolidat com una de les grans cites gastronòmiques més esperades del territori», tanca l’organització.
Acte de presentació de les activitats de la segona edició de la iniciativa. Aj. Reus
Gairebé 80 professionals de Salut Sant Joan es formen en lideratge i habilitats directives
Formació l L'Auditori de l'Hospital Sant Joan de Reus va acollir l'acte de cloenda del Postgrau en Lideratge, Habitats Directives i Desenvolupament Directiu en Organitzacions de Salut, en què es van lliurar els diplomes als 76 professionals de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp que van finalitzar aquest itinerari formatiu, impartit conjun-
tament per la Unió Consorci Formació i la Universitat de Manresa. Jordi Vilana, director de la Direcció General de Professionals de la Salut, va expressar que «ha estat un projecte d'èxit, tant per a l'organització com per al sistema, que té molt en compte aspectes clau com la innovació, el compromís, l'empatia o l'humanisme». Redacció
L’Escola Doctor Alberich i Casas va obrir un cop més les portes en el dia d’ahir en una jornada que pretenia conscienciar sobre el consumisme desfermat i la possibilitat de reutilit zar la roba; l’Alberich Clothing Swap. En aquest, els alumnes del centre van organitzar per quarta vegada un mercat d’intercanvi de roba de sego na mà que seguia el sistema emprat anteriorment. En primer lloc, les fa mílies dels alumnes van anar al cen tre amb roba que ja no utilitzaven per bescanviar la en el banc d’ali ques, la moneda del mercat, el qual era gestionat pels alumnes de sisè. A continuació, els estudiants de cin què transportaven la roba entregada a les parades de bescanvi de roba, controlades pels alumnes de quart, on es podien adquirir peces de roba fent ús de les aliques obtingudes an teriorment. Unes peces de roba que, segons la tipologia, tenien un preu o un altre, sent els accessoris, barrets o camisetes, peces amb el valor d’una alica, les camises o pantalons, dos aliques i, les jaquetes, tres aliques. «Creiem que és necessari que els nostres infants siguin conscients de la importància de fer un consum responsable, de l’economia circular i d’intentar contaminar el menys pos sible», va afirmar la mestra d’anglès i secretària de l’Escola Doctor Albe rich i Casas, Montse Salas. En aquest sentit, Salas va considerar que com a societat hem de perdre el costum de «comprar per comprar» i enten dre que, el que ja no li serveix a un mateix li pot ser d’utilitat a una altra persona.
A més, per aconseguir que aquests aprenentatges s’estenguin més enllà del centre, enguany es va convidar per primer cop els alumnes de sisè de l’Escola General Prim i de l’Escola Prat de la Riba a participar en el mercat. A més, els alumnes de l’Iti nerari Formatiu Especí fic (IFE) de l’Institut Lluís Domènech i Muntaner, dedicat a joves amb discapacitats lleus
Sostenibilitat l L’Alberich Clothing Swap d’enguany ha comptat amb la presència d’altres escoles
o moderades, van col·laborar en el muntatge del mercat. «Dins de l’IFE hi ha un mòdul de Participació ciu tadana i ja col·laboren amb diferents entitats. Aleshores, vam creure que aquest mercat els podria ajudar a créixer i veure altres rea litats», explica Albert Vi dal, un dels encarregats de l’IFE de l’Institut Lluís Domènech i Muntaner. Per ajudar al mercat, els nois i noies de l’IFE es van presentar al centre a les 9 hores per ajudar en el muntatge i a doblegar i classificar la roba perquè, quan obrís
el mercat a les 11 hores, tot estigués llest.
Tallers
Per una altra banda, l’esdeveniment va comptar amb un altre al·licient que va propiciar una important ac tivitat abans de l’hora d’obertura del mercat, els ‘Tallers de la Sensi’ de la Fundació Formació i Treball, el qual disposa del suport de l’Agència de Residus de Catalunya. En aquest, els alumnes del centre van aprendre a realitzar diverses manualitats re aprofitant peces de roba. «Tots els tallers estan pensats per treballar la prevenció de residus tèxtils. La nos tra idea és treballar amb ells a través
Educació l Un Teatre Fortuny ple fins a la bande ra va ser testimoni de l’acte de cloenda del centenari de l’Escola Rubió i Ors. «Ni en el millor dels nostres somnis imaginàvem una resposta així», se sincerava la directo ra del centre, Noèlia Moliner. Davant la presència d’alum nat, famílies, exmestres, ex direccions, exestudiants i au
toritats, Moliner va expressar que es tancava «un any molt especial» que ha estat «molt més que una commemora ció». «Ha estat un homenatge col·lectiu a 100 anys d’histò ria, d’educació, d’esforç, de compartir i de compromís», va expressar. Moliner va des tacar que «el temps ha anat passant, però hi ha un aspec te que s'ha mantingut: l'amor
per l'educació». La directora va afirmar que el centenari «no és un punt final, sinó una empenta cap al futur», un futur que «volem continuar construint plegats, amb il· lusió, rigor, valors i convicció que l'escola és una eina de transformació social». «Tan quem el centenari, però no tanquem la il·lusió», va rema tar. MLB/SPM
Conscienciació
El sector tèxtil és la segona indústria més contaminant del món
del joc, perquè aprenguin a fer coses que necessitin», va explicar la tèc nica de sensibilització de la Funda ció Formació i Treball a Tarragona, Arantxa Roca. Per exemple, un dels tallers consistia a utilitzar un teler per convertir el teixit dels mitjons vells en espongetes ecològiques: «Per exemple, l’espongeta pots fer la servir per desmaquillar te i després la rentes i la pots tornar a fer servir quan vulguis».
Per una altra banda, la tècnica de sensibilització va apuntar que «nosaltres anteriorment ja havíem col·laborat agafant la roba que do naven o portant contenidors perquè poguessin ordenar la roba, però ara hem fet un pas més». A més, Roca valora positivament la iniciativa impulsada des de l’Escola Doctor Alberich i Casas: «Ja vam fer xerra des a tota l’escola sobre prevenció de residus tèxtils, perquè hem de ser conscients que la indústria tèxtil és la segona indústria més contami nant del món, i gairebé que l’única manera que tens per no contaminar és intercanviant roba com en aquest mercat».
Miquel Llaberia
Hi ha qui pensa que en la vida cal tenir una mica de sort. Que, de vegades, les coses passen perquè la persona indicada està en el lloc i el moment indicat o, ans al contrari, passen perquè la persona equivocada està en el lloc i el moment equivocat. No obstant això, en el cas dels 36 reusencs deportats als camps de concentració nazi durant la Segona Guerra Mundial, l’historiador Joan Navais no comparteix aquesta opinió.
«És primordial preguntar-se qui eren els deportats i per què van anar als camps d’extermini nazis. Molts pensen que van estar al lloc menys adequat en el moment menys idoni, com si hagués estat un accident històric, però no va ser així», va defensar Navais durant una conferència que va oferir a la Fundació Privada Reddis el passat dimarts 27 de maig al vespre. Segons argumenta, el motiu pel qual aquests reusencs, juntament amb milers de republicans espanyols, van ser «enviats als camps de concentració, torturats i explotats» va ser perquè «com a col·lectiu representaven un perill per Hitler i pel Tercer Reich».
Entre els milions de persones que van acabar als camps de concentració, dels quals sempre es parla en dades estimades, es calcula que prop de 10.000 republicans espanyols, molts d’ells excombatents de la Guerra Civil Espanyola, van ser deportats als camps de concentració i 5.500 hi van perdre la vida. El camp de concentració que va rebre la major part dels republicans, més de 7.500, va ser el de Mauthausen-Gusen, localitzat a Àustria, dels quals 4.800 van pser assassinats. Entre aquests hi havia els
l Memòria històrica
Es van deportar 36 reusencs als camps de concentració nazi, on en van morir 22
36 republicans reusencs que, com va expressar l’historiador, «van patir una triple derrota en poc més de dos anys». «La primera derrota va ser contra el franquisme, amb la guerra civil. La segona va ser quan es van exiliar i les autoritats franceses els van tractar d’una manera denigrant i els van tancar en camps de concentració. I la tercera va ser quan van ser capturats pels alemanys quan lluitaven a les files de l’exèrcit francès», va detallar. Per aquest motiu, Navais no tan sols vol quedar-se amb la «història tràgica de l’exili i els camps de concentració», sinó també «la lliçó de vida de resistència que ens van donar, perquè alguns es van adaptar, van sobreviure i van refer les seves vides, tot i les seqüeles».
Els reusencs
Dels 36 reusencs, 22 van ser assassinats i 14 van sobreviure i van ser alliberats. Entre aquests, un dels més destacats va ser Estanislau Pedrola Rovira, fotoperiodista i membre d’Estat Català, també conegut com a «Sandalio». «Va fer centenars de fotos de la Reus dels anys 30. Al Centre de la Imatge de Mas Iglesias hi ha recollides moltes de les seves fotografies», va comentar l’historiador. Va morir l’any
1944 al camp de Flossenbürg.
Un altre destacat pel seu perfil polític va ser Anton Bofarull Ferrer, militant del Foment Nacionalista Republicà, que
El Portal del Carme reobre el pas després de l’enderroc de l’edifici
Urbanisme l El Portal del Carme reobre el pas després d'unes obres d'enderroc que es van iniciar a l'abril per tal d'evitar el risc d'esfondrament. Tal com va prometre la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, el Portal del Carme s'ha reobert abans de l'inici de l'estiu amb una actuació que va comptar amb un pres-
supost total de 45.759,95 euros. L'actuació ha consistit en l'enderroc de l'edifici menys la façana que s'ha mantingut. Per mantenir-la en el seu lloc, s'ha subjectat amb bigues metàl·liques grapades a les mitgeres. El pas va quedar tallat quan, durant un vol d'un dron de la Guàrdia Urbana per sobre del raval Martí Folguera es va observar que part
de la coberta havia cedit i, d'aquesta manera, esdevenia un perill per als vianants que passaven diàriament per sota del portal. Per la seva banda, el president de l'Associació de Veïns de l'Harmonia del Carme, Josep Machado, va exigir al consistori que «no es tornin a oblidar del manteniment» o la situació podria repetir-se. Redacció
va sobreviure al seu captiveri a Neuengamme i, posteriorment, a Ravensbrück. Més endavant va ser un dels homes de confiança de l’expresident
de la Generalitat, Josep Tarradellas.
Un altre dels casos que va destacar Navais durant la conferència va ser el de Josep
L’historiador Joan Navais va oferir una conferència sobre els reusencs deportats
Mauthausen-Gusen va ser el camp que va rebre més republicans
Casals Artiga que, amb 19 anys, va ser el deportat reusenc més jove de tots i que, finalment, va sobreviure. «El coneixien com ‘El Nen’ entre els seus companys, i el que és curiós és que sabem que altres deportats de Reus li van fer com de padrins. És a dir, que dins dels camps de concentració els deportats republicans feien pinya, una xarxa de resistència i suport mutu, i els de Reus també ho feien», va subratllar.
Durant la xerrada, l’historiador també va comentar la «tràgica» història dels germans Vergés. Joan i Pere Vergés eren republicans, de classe treballadora i ambdós van ser capturats per l’exèrcit alemany a França el juny de 1940 i enviats al mateix camp de presoners. «El gener de 1941 van ser deportats en el mateix comboi ferroviari a Mauthausen i jo estic segur que anaven al mateix vagó», va assegurar Joan Navais. No obstant això, el que més va cridar l’atenció de l’historiador va ser que el germà gran, el Joan, va rebre el número de matrícula 6592 i el germà petit, el Pere, el 6593: «És a dir, des del principi els germans Vergés van fer tot el possible per continuar junts». Malauradament, tots dos van ser enviats per separat al camp satèl·lit de Gusen on primer va ser assassinat el Pere i, al cap d’uns mesos després, el Joan.
Medi Ambient l El procés participatiu ha rebut unes 500 propostes i es preveu tenir el projecte a finals d’any
Arnau Martínez/ACN
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, insisteix que el Govern està «totalment determinat» a tirar endavant el futur parc natural de les Muntanyes de Prades. La portaveu de l’executiu es va reunir ahir amb els alcaldes dels municipis afectats després que les últimes setmanes hagin sortit veus discordants amb el projecte. «És una lluita del territori des de fa més de vint anys, hi ha un ampli consens territorial», asseverava.
Fins a la setmana passada es podien presentar propostes de millora i se n’han recollit unes 500 de diferents ajuntaments, entitats i particulars. La conselleria treballa en un marge de dos mesos per analitzar i incorporar les que siguin «coherents».
Aixó, el Govern està decidit a aprovar el decret, l’òrgan de governança i el pla de protecció del parc natural. Al setembre preveu treure a exposició pública el projecte definitiu i a partir de llavors s’obrirà un període d’al·legacions. Amb tot, calculen que el desembre de 2025 o el gener de 2026, el
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, reunida amb els alcaldes afectats pel futur parc natural de les Muntanyes de Prades. Generalitat
Els alcaldes afectats demanen un «consens total» per tirar-ho endavant
tindrà un nou heliport que podrà operar durant les 24 hores del dia
Emergències l Prades tindrà un nou heliport que podrà operar les 24 hores del dia, segons va anunciar ahir la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Actualment, el municipi ja compta amb un heliport al costat del parc de Bombers, però els helicòpters només poden aterrar de dia i en una bona situació meteorològica. Tot i que encara
no s'ha definit el calendari previst, es construirà un nou heliport nocturn en una altra zona del poble. L'alcaldessa, Lídia Bargas, diu que era una «reivindicació» del municipi perquè a l'estiu passa de 600 a 6.000 habitants. Bargas explicat que fa poc un veí va tenir un "«roblema de salut que, de passar a la nit, l'helicòpter no hauria pogut arribar». ACN
Govern pugui aprovar el decret corresponent.
Els alcaldes volen consens Des del Fòrum d’administracions locals pel parc natural
de les Muntanyes de Prades valoren positivament la trobada amb la consellera i el procés perquè el parc sigui una realitat. L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, defen-
sa que s’està fent un treball des del «consens total i amb molta participació». També assenyala que el parc «millorarà les condicions de vida de municipis petits» com ara
Mont-ral o la Febró. Creu fins i tot que es pot traslladar en un augment de població.
L’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell, assenyalava que cada pas que s’ha fet és per «anar a millor». Martorell va reconèixer que estan sortint veus disconformes, però recorda que el parc «encara s’està construint». Un dels municipis que té més dubtes sobre el futur parc natural és Cornudella de Montsant, al Priorat. L’alcaldessa Meritxell Cardona declarava que estan encaminats de treballar de manera «consensuada i en col·laboració amb el territori». «És important la veu de les persones que són propietàries i de la gent que fan activitats, que fins ara no han tingut l’oportunitat», afegeix. «Ara anem cap a un parc de primera categoria, ha d’haver-hi molta inversió, i sense recursos no creiem que pugui tenir èxit», va sentenciar. El de les Muntnyes de Prades serà el segon parc natural més gran de Catalunya amb una superfície de 43.700 hectàrees. Inclou 24 municipis de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat i serà el segon més gran de Catalunya, després del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Inclou territoris dels municipis de Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, la Febró, Arbolí, l’Albiol, Mont-ral, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Vallclara, Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Vilaverd, la Riba, Alcover, la Selva del Camp, l’Aleixar, Vilaplana, Alforja, Porrera, Cornudella de Montsant i Ulldemolins.
Convoquen una concentració contra el parc natural de les Muntanyes de Prades
Medi Ambient l L'associació País Rural ha convocat un acte demà al Convent de Sant Francesc de Montblanc per abordar el futur parc natural de les Muntanyes dePrades. Aquest espai vol servir com un «diàleg obert a tota la ciutadania per debatre el model de parc natural que la Generalitat de Catalunya proposa. L’acte comptarà
amb intervencions d’entitats locals, representants municipals i agents del territori. Les entitats convocants donen suport a la creació d’un Parc Natural, però denuncien que el model proposat per la Generalitat «no té en compte la realitat del territori», al·legant que és molt «centralitzat, burocràtic i allunyat de les comunitats». Redacció
SANTIAGO J. CASTELLÀ President de l’Autoritat Portuària de Tarragona
El president del Port pensa que amb el tren «tothom haurà de cedir una mica, però tothom quedarà en millor situació»
David Prats
Amb prou feina han passat sis mesos d’ençà que Santiago J. Castellà va deixar la subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona per fer-se càrrec de la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Pot semblar estrany parlar de logística, contradics o trens amb un doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques, a més de Màster en Pau, Seguretat i Defensa, però la veritat és que se’l veu especialment còmode tractant sobre estratègies de futur i estructures de territori.
-Com s’ha trobat el Port? S’ho esperava així?
-S’ha de fer un canvi de paradigma sobre el Port. Fins fa uns anys els ports s’entenien com a espais on arribaven i sortien mercaderies, però ara l’eix del port és la logística i la possibilitat de ser atractius garantint tota una cadena de valor més àmplia. De la funció purament patrimonial passem a ser actors comercials de primer ordre en un món cada cop més desordenat. Per tant, és un moment apassionant.
-Ni la gestió ni la planificació li venien de nou, però aquests sis primers mesos han estat veritablement intensos…
-La veritat és que en la meva trajectòria, d’ençà que vaig començar a la universitat com a vicerector gestionant temes de territori, vaig agafar la passió per un territori que té una gran potencialitat, però amb un model de governança que fa molt difícil el seu creixement i el seu desenvolupament. Hem perdut moltes oportunitats i fa anys que estem a punt d’enlairar-nos o d’esclatar, però no ho acabem de fer. Com a senador i com a subdelegat vaig veure aquesta necessitat que aquí passessin coses, i ara, com a Port, crec que puc ajudar més a fer que passin algunes d’aquestes coses. També és veritat que el context canvia cada dia i que les lògiques de sostenibilitat, de descarbonització i de digitalització, conjuntament amb el dinamisme del mercat, fan que el moment sigui complicat i, al mateix temps, molt interessant.
-La ZAL està gairebé a punt de caramel…
-Sí, estem treballant amb totes les administracions, organitzacions em-
presarials, consolats i cada vegada tenim més i més serioses ofertes. És cert que tot el tema aranzelari ha alentit una mica la presa de decisions d’algunes empreses, però la ZAL és l’espai per a reindustrialització del territori més atractiu amb diferència, perquè té dos grans valors, la intermodalitat de la Boella –hi arriben mercaderies amb vaixell, amb tren i amb camió i poden sortir amb vaixell, amb tren i amb camió, i això és gairebé impossible trobar-ho en cap altre lloc de Catalunya– i una zona amb un pla urbà especial ben definit i ordenat on no fa falta esperar tres anys per poder instal·lar-se. Per tant, tenim una joia.
-I si això ho connectem 500 km. península endins, fins a Marchamalo… -… Aquesta és la gran oportunitat que ofereix i el gran encert de Marchamalo. La terminal de la Boella, la terminal del Port de Tarragona, està a cent qui-
lòmetres de Barcelona, molt a prop, però lluny, dels espais de saturació; i Marchamalo està a una distància similar de Madrid, només a seixanta quilòmetres, però lluny de les tensions ferroviàries. Per tant, tenim una comunicació amb moltes opcions, molt àgil i molt ràpida, entre el Mediterrani i el centre de la península. I, al mateix temps, estem a tres minuts del corredor del Mediterrani. Tot això fa que, si avui algú ha de decidir instal·lar-se en un port de la Mediterrània, segurament escolliria Tarragona.
connectar Marchamalo i el Port.
-Exacte. Podrem tenir doble via, possibilitat de carregar camions directament sobre els trens, la màxima intermodalitat i emissions de carboni zero, fet que ho fa encara més atractiu. Moltes empreses estan buscant que els seus productes puguin sortir del Port sense petjada de carboni i Tarragona ho podrà oferir.
«La terminal de Marchamalo s’acabarà al setembre i serà el 2027/28 quan tindrem un pes logístic important»
-Què suposa per a un producte que arriba al Port de Tarragona transportar-lo fins a Madrid amb tren o amb camió com ara?
tenars de camions, amb l’estalvi que això comporta i, sobretot, serà molt més sostenible en emissions de C02, a més de ser més ràpid i segur que el transport per carretera.
-En quin calendari es treballa per poder portar camions carregats cap Madrid des de la Boella?
-La data en la qual això es podrà veure amb certa normalitat espero que sigui entre 2027 i 2028. Les obres a Marchamalo s’acabaran aquest setembre, es faran proves de seguretat i es crearà l’empresa que gestioni la terminal, però també s’hauran de fer les obres de la línia de Tarragona-Reus-Lleida-Saragossa. A més, fins a l’estiu de l’any que ve el tercer fil fins a Barcelona no estarà totalment operatiu; per tant, jo crec que serà ja el 27/28 quan ja tindrem alguna empresa a la ZAL i començarem a tenir un pes logístic important.
-I aquí arriba la gran qüestió pendent de resoldre al Camp de Tarragona: Per on entraran i sortiran les mercaderies que arribin o surtin del Port. Perquè les treurem del Serrallo i de Tarragona, però l’alternativa de sortir per Vila-seca tampoc satisfà els seus veïns.
-A més, en paral·lel s’ha adjudicat ja la redacció del projecte d’autopista ferroviària entre Saragossa i Tarragona, que és el faltava per acabar de
-Suposa poder tenir un preu molt més econòmic per al transport de cada producte. Un tren de llarga composició com els que s’utilitzen en les autopistes ferroviàries transportarà cen-
-Aquí hi ha dos temes diferents. El primer és que el Port vol ser l’espai de consens del territori. Podem ser l’espai de consens perquè juguem institucionalment des de la neutralitat i perquè la resposta té un alt component tècnic, inclús d’enginyeria. Per tant, la nostra proposta és buscar primer una solució tècnica, i després buscar el consens polític. I les solucions tècniques eviten moltes pèrdues de temps. Jo estic fermament convençut que hi ha una solució tècnica en la qual trobarem el consens de Tarragona, de Vila-seca i de la resta del territori. La segona qüestió, per mi molt important, és la de la línia de mercaderies per l’interior. És absolutament necessària. Hem de treure moltes més mercaderies per l’interior. El tercer fil és una solució molt bona, però és provisional i la línia de la costa no la podem col·lapsar gaire més. Per tant, necessitem una línia de mercaderies que vagi per l’interior i que estigui ben connectada amb el Port i amb la indústria química. Per tot això, segur que trobarem solucions tècniques. Tothom haurà de cedir una mica, però tothom quedarà en millor situa-
ció de l’actual.
-Bé, de fet, els tècnics ja hi treballen.
-Sí. Hem aconseguit que el Ministeri iniciï un estudi informatiu que s’està licitant ara per estudiar quines són aquestes sortides. A més, tenim ja un treball previ que s’ha fet des del Port on estem convençuts que hi ha solucions que agradaran al territori.
-El fet que el Ministeri prengui la iniciativa és també una manera de donar pes a la sortida tècnica més viable en cada cas. L’estació del Camp de Tarragona de l’AVE va ser una solució tècnica quan l’alternativa era no tenir estació…
-Precisament… Jo sempre explico que a Barcelona vivia prop del Clínic i trigava uns vint minuts amb metro fins a Sants i deia ‘visc al costat de Sants’… aquí, quan era senador i anava a Madrid agafava un autobús a les 6 del matí i a les 6 i quinze minuts era a l’estació de l’AVE, però la idea de tothom és que ‘aquesta estació és massa lluny’. És un tema de mentalitats. Hem de construir espai metropolità, interconnectant l’interior de l’àrea metropolitana, i el tramvia –la segona fase del tramvia– serà determinant per la concepció d’una regió de 450.000 persones, amb el que això suposa d’oportunitats de tota mena i de serveis. Podrem compartir i augmentar la qualitat de vida, canviant mentalitats, creant dinàmiques més obertes, cosmopolites i diverses.
-Entenc, per tant, que l’aposta del Port és per ‘la millor solució’ i no per la solució de qui tingui més poder… -Exacte. Hem de buscar solucions pensades en la gent i pel conjunt del territori. Cal veure on s’acumula més gent, on ha de viure més gent, on ha de treballar la gent… I això només ens ho permetrà una bona comunicació.
-El principals reptes dels sectors industrials tarragonins, sobretot de la química, és la descarbonització. En el cas del Port l’aposta més important és l’electrificació dels molls. En el cas del moll de les Balears es treballa en el projecte i després han d’arribar Andalusia i Cantàbria. Com evoluciona aquesta aposta i què ha de comportar?
-Electrificar els molls significa que els vaixells que arribin a port puguin aturar els seus motors i alimentar-se d’energia elèctrica, de manera que, mentre siguin aquí, tinguin emissions zero. Això és especialment important i complex quan es tracta de creuers, perquè el consum d’un creuer aturat és altíssim, de manera que electrificar els molls és una tasca que necessita molta feina i molta potència. Aquesta no és una aposta només nostra, sinó de tots els ports, i és una aposta de futur de la Unió Europea que ha d’entrar en vigor el 2030 i que nosaltres esperem complir el 2028.
-En aquesta línia hi trobem dues grans iniciatives, tant de futur com de negoci: l’hidrogen verd i la construcció d’aerogeneradors marítims. Pel que fa a l’hidrogen verd, sembla que el projecte va a un ritme força pausat.
-El Port de Tarragona és al costat de la gran indústria química, que necessitarà molt de combustible per poder descarbonitzar-se. Donat que els crackers no poden funcionar amb electricitat, o és gairebé impossible, l’hidrogen sembla que és la millor solució. A més, quedem al costat de la futura gran autopista europea de l’hidrogen que anirà de Barcelona a Marsella. Per tant, tenim l’oportunitat de fer del Port de Tarragona un dels ‘hubs’ europeus de distribució de l’hidrogen per a les empreses, així com de l’arribada i fabricació d’amoníac verd –que s’utilitza com a sistema d’emmagatzematge de l’hidrogen verd, perquè és més fàcil de manipular i transportar–. És cert és que els informes de la UE diuen que no saben si el preu de l’hidrogen verd serà competitiu i que encara hi ha moltes incerteses, però també hi ha una bona fórmula de transició, que és la captura de CO2 i el seu emmagatzematge injectant-lo a la roca salina
submarina i, per tant, tindrem marge per donar viabilitat a la indústria sense emissions.
-Sobre l’aposta de ser un ‘hub’ mediterrani per al muntatge d’aerogeneradors marins, que per grandària s’han de construir al costat del mar, caldria crear nous espais. Com està aquest projecte?
«El contradic de Ponent és un projecte imprescindible, que estabilitzarà la platja de la Pineda i deixarà acabat el Port»
-En això estem molt ben posicionats, perquè ja estem treballant en els projectes dels espais que acolliran aquestes operatives; uns projectes que quedaran materialitzats just quan serà necessari començar la gran construcció dels projectes del Mediterrani Occidental d’eòlica marina. Primer serà al moll de Balears i després als molls del nou contradic de Ponent. Estem a una distància òptima de les àrees que acolliran les grans implantacions d’eòlica marina a la zona de Marsella, Sicília o Sardenya. A més, Catalunya té un sector molt potent en aquest àmbit que es pot clusteritzar generant una indústria molt competitiva i que serà molt influent i molt decisiva. Per tant, Tarragona té una oportunitat de liderar, junt amb la Generalitat, un projecte de país.
-Parlant del contradic de Ponent, par-
llora de la vida al Serrallo, el nou Parc del Port, en continuar obrint en obrir encara més el Moll de Costa i també hi ha la plaça dels Carros. -La quarta pota del futur del Port és la cultura i aquí el Moll de Costa hi juga un paper clau. De la mà del president Antoni Pujol es va iniciar una visió del Port que encara avui és única en tot l’Estat. Cap port espanyol té tants espais dedicats a la cultura i de tanta qualitat com Tarragona… És una autèntica illa cultural per al territori que volem potenciar encara més. Hi ha d’haver arqueologia i cultura clàssica, hi ha d’haver exposicions de primer nivell que facin que vingui gent d’arreu de l’Estat i d’Europa i hem de cuidar els artistes locals i de proximitat. Hi ha espais i possibilitats per fer-ho tot. Per això estem redefinint l’estratègia del Molla de Costa, perquè creiem que podem ser un referent cultural del territori i, al mateix temps, convertir-nos en un ‘far del coneixement’ portant els grans debats que es produeixen al món fins a Tarragona i el territori.
-Pel que fa als moviments de l’últim any, els principals productes estratègics van créixer, i 2025 sembla que va en una línia similar. Encara serveix aplicar aquella màxima de ‘si el Port va bé, Tarragona va bé?’
lem de la gran obra que ha de tancar el cercle del Port de Tarragona del futur, amb el qual es consolida el creixement i l’estructura de tots els altres grans projectes, com ara la ZAL… -És un projecte de referència. El nou contradic combina els usos marítims propis d’un contradic amb els usos urbans, amb la seva connexió amb la ZAL i amb la Pineda i Vila-seca, així com els usos mediambientals, facilitant la permeabilitat entre la façana litoral i la zona dels Prats d’Albinyana, que estem restaurant. Per tant és un projecte imprescindible, que permetrà estabilitzar la platja de la Pineda, recuperar i incorporar la biodiversitat de la zona humida que hi ha al costat i, al mateix temps, deixar acabat el Port, fent-lo molt més segur, ja que les operatives que fins ara es fan a la monoboia ara es podran fer a l’interior del Port. Ens donarà espais nous, però, també ens donarà més seguretat operativa i millores en la biodiversitat, de manera que és estratègica i necessària, que esperem que pugui estar operativa de cara al 2030 a tot estirar.
«El Port no ha de ser un negoci en si mateix, sinó un motor del territori i, si cal, sempre es farà el que sigui millor pel territori»
-La millora del contacte del Port amb la ciutat ha estat una constant per part de Port Tarragona. Hi ha la mi-
-L’any 2023 va ser un any excepcional; el 2024 va ser un any molt bo i és cert que els mercats són molt variables i, malgrat que cal estar atents a aquesta variabilitat, crec que podem consolidar aquesta línia. Cal reconèixer que ha entrat molt de cereal per la sequera i per la guerra d’Ucraïna i que ara no en caldrà tant, però el fuel líquid es comporta bé, els productes químics també i, per tant, les xifres poden consolidar-se i tenim l’estratègia comercial per fer-ho. Hem superat amb bona nota la pandèmia, que va suposar una paràlisi molt gran de tota la logística, de manera que això ja dona una idea de la capacitat que té el Port. Ara mateix, la incertesa principal la marquen les polítiques aranzelàries. Enguany no serà excepcional, però esperem que sigui un any bo. Sobre això de si Tarragona va bé quan el Port va bé, jo crec que és totalment cert, però fins i tot amb un punt més: El Port no ha de ser un negoci en si mateix, sinó un motor del territori. Per tant, si cal, sempre es farà el millor pel territori, encara que impliqui entrar menys diners o mercaderies. I si hem d’ajudar a reindustrialitzar en comptes de destinar més espais a la logística, es farà. Em sembla que generar treball, oportunitats i riquesa per al territori és una obligació que tenim. Som un instrument del territori per tal que aquest es pugui fer més competitiu i més fort.
FUTUR ECONÒMIC I SOCIAL
D.P.
La nova etapa del Port de Tarragona ha servit per marcar un model amb diverses fites primordials que es basen en teixir el territori i utilitzar el Port com a element de consens. En aquest sentit, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona considera que cal fer un pas endavant en la creació de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona i que el Port és un dels seus pilars. «Gràcies al nostre rol com a motor econòmic –assegura Castellà–, podem participar de manera activa en la transformació del territori i ho podem fer en quatre grans àmbits». En aquesta línia, el president de l’APT considera que Port Tarragona «és i ha de ser un hub logístic, de reindustrialització, de sostenibilitat i de cultura».
‘Hub’ logístic D’entrada, des de l’APT es considera que el Port és el node logístic per excel·lència del territori i actua com la seva porta comercial amb la resta d’Europa i el món. Tot i tenir uns tràfics estructurals consolidats, el Port ha buscat créixer. En els darrers anys, ha fet una aposta clara per a diversificar els seus tràfics, sumar noves infraestructures i promoure la intermodalitat ferroportuària.
Un exemple clar d’aquesta política és la PortTarragona Terminal Guadalajara–Marchamalo. Aquesta terminal intermodal tindrà capacitat per a 100.000 contenidors i podrà rebre trens de fins a 750 metres. Al setembre finalitzaran les obres i està previst que entri en funcionament el 2026. Amb la seva posada en marxa s’incrementaran els tràfics de càrrega general i contenidors i el Port ampliarà el seu ‘hinterland’ fins al centre de la Península.
Castellà, però, creu que hi ha altres aspectes que encara reforçaran més el paper de Port Tarragona com a hub logístic de la regió metropolitana. Un d’ells és l’aposta per la intermodalitat i el transport de mercaderies per ferrocarril, com la
ESPAIS CIUTADANS
El Port vol obrir encara més els seus espais i convertir-se en un veritable ‘hub’ cultural. Així, el Moll de Costa és una marca cultural consolidada i de referència a la ciutat i el territori, que té vocació i recorregut per a créixer i atraure públic de la resta de Catalunya. Per aconseguir-ho, es portaran als diversos espais de Moll de Costa exposicions i propostes culturals de primer nivell. La recuperació del Tinglado 3 enguany i del Tinglado 4 l’any vinent serà un punt
d’inflexió, ja que es disposarà de més equipaments on articular una programació més completa. Així doncs, es vol que el Tinglado 1 es converteixi en un ‘far de coneixement’ i es destinarà a grans esdeveniments, congressos i jornades. El Tinglado 2 estarà dedicat al talent artístic local. El recuperat Tinglado 3 serà l’espai que acollirà exposicions de gran abast públic, mentre que el Tinglado 4 mantindrà viu el llegat d’haver acollit el Museu Nacional d’Arqueologia de
Tarragona i s’hi programaran exposicions sobre arqueologia clàssica i història del Port. A aquests quatre espais, cal sumar-hi les propostes d’equipaments com el Museu del Port, l’Arxiu del Port i el Teatret del Serrallo que ofereixen un panorama cultural complet i pensat per a públics amb interessos diversos i que fan de la façana portuària un passeig de la cultura que ara estarà encapçalat pel Parc del Port com a nou espai sostenible de referència.
noves implantacions industrials. La Zona d’Activitats Logístiques permetrà la captació d’implantacions industrials, ja que és l’únic espai de grans dimensions disponible a Catalunya. Així, juntament amb ACCIÓ, ICEX i Casa Asia, es treballa per atreure implantacions vinculades amb sectors emergents de la nova economia, com el vehicle elèctric, els semiconductors o les bateries.
L’objectiu del Port és ser el nexe d’unió del territori, però també un port verd i un port cultural
‘Hub’ de sostenibilitat Tot l’impuls logístic i industrial no té cabuda en el món actual si no es fa des d’un prisma sostenible. Port Tarragona treballa de fa temps per ser un ‘port verd’ i aquesta és, de fet, la meta que s’ha marcat a mig termini. En aquest sentit, s’està treballant en tres grans àmbits: la descarbonització, la protecció de la biodiversitat i el medi ambient i la sostenibilitat i desenvolupament social. Pel que fa a la descarbonització, es treballa per a fer de Tarragona un pol en la producció i la logística de l’hidrogen; una inversió de 50,7 milions d’euros fins al 2028 per a electrificar els molls de Balears, Andalusia i Cantàbria; o el desplegament de fotovoltaica a les cobertes dels edificis de l’APT, però també de les empreses concessionàries. A més, hi ha l’ampliació del moll de Balears per a acollir la producció, muntatge i càrrega dels futurs aerogeneradors marins flotants. Pel que fa a la protecció de la biodiversitat, cal destacar l’actuació que s’està duent a terme als Prats d’Albinyana. La renaturalització d’aquest espai inclòs dins de la Xarxa Natura 2000 és la recuperació d’una zona humida més gran que s’ha fet a Catalunya en els darrers 20 anys. A més, el Port està estudiant fer actuacions de recuperació ambiental al tram final del riu Francolí i impulsa un nou espai verd a la ciutat amb el Parc del Port. L’APT s’ofereix com a pol logístic, reindustrialitzador,
futura terminal intermodal de Quatre Pilans de Lleida, que vol promoure CIMALSA i els ports de Tarragona i Barcelona. «Guadalajara-Marchamalo, la presència que ja tenim a TIM Monzón i a la futura terminal de Lleida ens fan estar molt
ben posicionats per definir els tràfics logístic a l’interior de la Península», defensa.
‘Hub’ de reindustrialització El segon front d’acció obeeix a la necessitat d’actuar davant les tensions geopolítiques ac-
tuals, que fan «més necessària que mai la reindustrialització d’Europa i de Catalunya», constatat el president de Port Tarragona. Castellà defensa que el Port té un rol de catalitzador en aquest procés gràcies a la capacitat d’atracció de
Per a Castellà, «la ZAL juga a favor de l’autonomia estratègica d’Europa». Però la ZAL no és l’única aposta, donat que el futur contradic de Ponent i els molls adjacents que es crearan gràcies a la seva construcció permetran atreure alguns dels sectors econòmics amb més projecció de futur com ara l’hidrogen o les renovables o els combustibles sostenibles cosa que diversificarà l’economia de la zona i promourà la creació d’ocupa-
ció de qualitat. Així mateix, el president de l’APT posa en valor el treball que fan plegats el sector químic i el Port mitjançant el clúster ChemMed. Aquest lobby per a la promoció territorial està centrant la seva acció en la captació de noves inversions al territori que facilitin la transició energètica de sector, cercant nous projectes que facilitin la seva descarbonització així com l’impuls de les renovables.
Les dues grans apostes de creixement de Port Tarragona han entrat en la seva darrera fase d’obres
PD.P.
ort Tarragona es troba immers aquest 2025 en la fase final de dos dels projectes que han de marcar el seu futur com a referent logístic de mercaderies de tot l’est de la península Ibèrica, amb les obres de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) que està construtint al terme municipal de Vila-seca i també les obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, que es desenvolupen a tocar del corredor ferroviari d’Henares.
Pel que fa al que s’anomena el ‘port sec’ de Marchamalo, està destinat a convertir-se en un moll més del Port de Tarragona, això sí, connectat amb el mar a través de 500 quilòmetres de ferrocarril. El tren resulta tan vital per aquest projecte que la millor notícia que podia rebre l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) fa uns mesos era l’adjudicació de la redacció del projecte per convertir la línia Saragossa-Tarragona en una autopista ferroviària (via apta per a transportar trens amb camions carregats).
Les obres de GuadalajaraMarchamalo segueixen avançant amb múltiples tasques en marxa. Després que aquest hivern hagi finalitzat el formigonat de la llosa de la plataforma de contenidors i maniobres, s’estan enllestint els drenatges de la plataforma de vies en balast i el muntatge de la via en balast, mentre que els desviaments interns de la terminal també segueixen el seu curs, juntament amb la construcció de murs per contenir els talussos entre els diferents nivells de vies.
Una ubicació privilegiada La terminal disposarà de 150.000 m2 i respon a l’aposta de Port Tarragona pel transport per ferrocarril de càrrega general dins de la seva estratègia de diversificació de tràfics. Un cop en funcionament, l’equipament podrà operar amb trens de fins a 750 metres i compta amb una localització privilegiada, ja que es trobada situada a l’àrea d’influència de Madrid i
situada al corredor de Henares, l’àrea més dinàmica de l’entorn de la capital espanyola, amb més de 6 milions d’habitants en un radi de 60 km. Les sinergies que es crearan entre el Corredor Mediterrani i el Corredor de Henares facilitaran el trànsit de mercaderi-
es entre la Península i la resta d’Europa, gràcies a la coordinació de Port Tarragona. Amb la ZAL, els responsables portuaris tarragonins preveuen que l’impacte dels tràfics oscil·larà amb un increment d’entre els 2,7 i els 4,6 milions de tones anuals (entre un 8 i un 14% més
de tràfics), mentre que en el cas de la terminal GuadalajaraMarchamalo també es preveu un increment significatiu en el volum de mercaderies gestionades, així com una millora en la connectivitat amb el centre peninsular i també amb la resta del continent europeu.
Pel que fa a la Zona d’Activitats Logístiques, comptarà amb 92 hectàrees i es troba totalment situada dins del terme municipal de Vila-seca. La seva concepció la converteix en una infraestructura estratègica que permetrà consolidar el Port de Tarragona com un pol logístic de referència al Mediterrani. Actualment s’està treballant en l’últim dels accessos pendents de tota aquesta zona després que el Port hagi fet front tres de les quatre obres que es van projectar: la construcció del vial perimetral, el desviament del canal de drenatge i el pas soterrat de la C31B –l’autovía de Tarragona a Salou–. Així, només queda per finalitzar la rotonda a l’alçada de Dow, que executa la Generalitat i sosté econòmicament l’APT en l’encreuament entre la C-31B, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL. La zona sud del Port serà
La terminal de Marchamalo
tindrà 150.000 m2 i podrà operar trens de 750 metres
clau per al seu creixement i transformació. A la ZAL, cal sumar-hi una infraestructura bàsica ja existent i en funcionament, la terminal intermodal de la Boella, que és essencial en la seva estratègia per a promoure la intermodalitat ferroportuària. A tot això, cal sumar-hi un dels projectes més rellevants per al futur del port tarragoní: el contradic de Ponent. Aquesta infraestructura suposarà el tancament del Port pel Sud, guanyant en seguretat.
El nou contradic tindrà molls adossats, amb els quals es guanyarà espai per atreure nous tràfics, molt vinculats a la descarbonització. El contradic, a més, comportarà importants beneficis mediambientals, ja que permetrà l’estabilització definitiva de la platja de la Pineda i una major permeabilitat entre el litoral i la zona humida dels Prats d’Albinyana.
Redacció
El sector agroalimentari agafa cada vegada més pes dins dels tràfics portuaris tarragonins i, en aquesta línia, Port Tarragona ha captat un conjunt d’inversions privades que sumen més de 50 milions d’euros per a la modernització de la cadena logística del sector cerealístic.
L’Autoritat Portuària de Tarragona es troba immersa en el concurs per a la concessió de diversos espais als molls d’Aragó, Castella i Navarra per a la construcció de magatzems destinats a productes agroalimentaris a lloure, que sumaran més de 57.000 metres quadrats. Aquestes inversions suposaran un increment d’1,6 milions de tones en el tràfic agroalimentari.
De la mateixa manera, també estan en marxa dos concursos públics per a l’atorgament de dues concessions destinades a la construcció i futura explotació de sistemes de transport horitzontal de sòlids a lloure que permetran l’optimització i la descarbonització de les operatives de desestiba i emmagatzematge dels cereals, gràcies a la substitució de camions per un sistema de cintes transportadores, configurat com a servei portuari de manipulació de mercaderies.
Aquestes noves inversions suposaran un important salt qualitatiu en la logística agroalimentària, que refermarà el lideratge de Port Tarragona a la Mediterrània.
En el primer dels casos suposarà una inversió privada de 38.493.437,7 euros i, en total, les noves concessions sumaran 57.140,52 metres quadrats que es destinaran a la logística de
cereals. El conjunt d’aquests nous espais permetrà sumar, un cop estiguin en actiu, un tràfic mínim d’1.613.300 tones de sòlids a lloure, cosa que consolidarà Port Tarragona com a port líder en agroalimentaris del conjunt de la Mediterrània i com a principal porta d’entrada del cereal a la península.
La clau d’aquest conjunt d’inversions privades que ha
aconseguit Port Tarragona no és només l’increment dels espais per a l’emmagatzematge de cereals i altres productes agroalimentaris, sinó la modernització que aquests aportaran a tota la cadena logística. En aquest sentit, cal
Les noves cintes entre vaixells i magatzems tindran una capacitat mínima de mil tones/hora
destacar que els sis nous magatzems que s’aixecaran estaran mecanitzats, cosa que permetrà l’optimització de tot el procés. Així mateix, tots sis comptaran amb instal·lacions fotovoltaiques a les seves cobertes, cosa que suposarà un
avenç important en matèria de descarbonització i autosuficiència energètica per al conjunt del recinte portuari.
A tot això, cal sumar-hi que diversos magatzems prioritzaran el lliurament i expedició de les mercaderies per via fèrria. Aquesta aposta, totalment alineada amb l’estratègia de Port Tarragona per a impulsar el tren com a mitjà de transport per a la logística de cereals, comportarà també una disminució de les emissions de CO2, ja que es reduirà el nombre de camions que carregaran aquests productes als molls. Pel que fa als dos concursos per a la construcció i explotació del servei portuari de transport horitzontal de sòlids a lloure, mitjançant sistemes de cintes transportadores, el guanyador d’un dels concursos operarà al moll d’Aragó i l’altre ho farà al moll de Castella-Sud. La construcció d’ambdós sistemes suposarà una inversió mínima de 12 milions d’euros. El principal objectiu que persegueix la instal·lació d’aquests sistemes és optimitzar l’operativa de transport de mercaderies entre els vaixells i els magatzems. El fet de disposar de la xarxa de cintes transportadores agilitza el procés, ja que aquests sistemes presenten velocitats de transport mínimes de 1.000 tones per hora, uns valors molt per sobre dels rendiments en camió. A més, en reduir la presència de camions als molls, es minimitzen els riscos associats a la seva circulació, cosa que augmenta la seguretat en el conjunt d’operacions que es duen a terme en aquestes ubicacions. A tot això, cal sumar-hi un doble benefici ambiental. D’una banda, la reducció d’emissions de CO2 del moviment dels camions i també la presència de partícules ambientals alliberades a causa del moviment del gra.
tràfics i resultats
L’APT obté uns ingressos de 60,75 milions d’euros que donen fortalesa financera per a noves inversions
Port Tarragona va tancar l’exercici de 2024 amb un moviment de 32,33 milions de mercaderies. Els bons resultats en els seus tràfics estructurals, com són el cru de petroli, que registra màxim històric, i els cereals, que assoleixen el seu segon millor any, així com el creixement de més del 80% dels productes químics, consoliden uns volums per sobre dels 31 milions de tones i permeten que 2024 entri al rànquing dels deu millors anys pel que fa als tràfics del port tarragoní. Les dades refermen Tarragona com el sisè port, per volum de mercaderies mogudes, del conjunt del sistema estatal.
Pel que fa als resultats econòmics, Port Tarragona assoleix uns ingressos de 60,75 milions d’euros, cosa que suposa un retorn a la normalitat després d’un exercici excepcional, el de 2023, marcat pel rècord en tràfic de cereals. L’APT mostra una gran fortalesa financera marcada per xifres molt solvents en tresoreria, ‘cash flow’ i fons de maniobra, i per la reducció del deute en un 11,1%. 2024 marca un sòlid punt de partida per a un cicle inversor de 309 milions d’euros en els pròxims cinc anys, en el qual es duran a terme actuacions com la segona fase del moll de Balears o la construcció del contradic de Ponent i els molls adjacents. Després d’un any amb tràfics de rècord, especialment en el cas dels cereals i com a conseqüència de la sequera a la península, Port Tarragona recupera la normalitat el 2024 registrant un tràfic total de mercaderies, incloent-hi marítimes i terrestres, de 32,33 Mt (-2,5%,
respecte al 2023). Aquest resultat respon bàsicament del bon comportament dels tràfics tradicionals del Port, especialment els líquids a doll, però també els sòlids a lloure, especialment els agroalimentaris, que també assoleixen xifres destacables.
Els líquids a doll sumen un total de 20.758.412 tones, cosa que suposa un augment del 0,9% respecte a 2023. El creixement experimentat pel cru de petroli i pels productes químics, que en ambdós casos registren rècords històrics, impulsen els líquids a doll i els consoliden per sobre dels 20 milions de tones.
El Port és un nou ‘hub’ del mineral de ferro per la Mediterrània i en rebrà més d’un milió de tones
En el cas del cru de petroli, es bat el màxim històric aconseguit el 2023, que va ser de 9,79 Mt, i el 2024 se superen els 9,96 Mt (+1,8%). Aquestes xifres refermen el posicionament del cru com la mercaderia amb més moviment a Port Tarragona, representant el 31,5% del total de tràfics del port.
És també destacable el creixement dels productes químics, que passen d’1,95 Mt el 2023 a 3,54 Mt, (+ 80,7%). La xifra suposa un nou rècord històric en el moviment de químics, que supera el màxim anterior de 2,37 Mt, registrat el 2007. Amb aquestes dades, els productes químics se situen el 2024 com la tercera mercaderia amb més moviment al recinte portuari tarragoní, englobant un 11,2% del tràfic total. Per la seva banda, els sòlids a lloure, el segon gran grup en volum de mercaderies a Port Tarragona, va sumar un total de 9.226.938 tones (- 9,3%). L’estabilització del tràfic de cereals, després de les xifres rècord de 2023 derivades del
context de sequera extrema i amb una producció a Espanya molt per sota de l’habitual, i el descens del carbó expliquen la lleugera disminució que ha experimentat aquest grup. Els cereals i les seves farines es mantenen com el segon tràfic de Port Tarragona, sumant 5,67 Mt, superant les dades del 2022 de 4,25 Mt i els 4,21 Mt del 2019. Aquesta xifra fa que 2024 sigui el segon millor any de la sèrie històrica, només per darrere del 2023. El carbó i el coc de petroli experimenten una reducció del 44,7% el 2024 (747 mil tones),
Aque se sumen a la disminució del 53,6% registrada el 2023 i queda fora dels 10 principals grups de mercaderies del Port. Port Tarragona fa temps que treballa per a compensar la progressiva disminució d’aquest tràfic i un d’aquests nous tràfics és el mineral de ferro. A l’agost de 2024, es va estrenar una línia regular per al transport d’aquesta mercaderia pro-
vinent del Brasil, que ha sumat un total de 660 mil tones. Cal destacar que Port Tarragona ha esdevingut hub per a la distribució d’aquest material a altres ports de la Mediterrània, cosa que permetrà l’arribada anual de més d’un milió de tones d’aquest producte.
En el cas dels vehicles, continua la tendència a l’alça d’aquest tràfic que en els
TRANSPORT ESPECIALITZAT
darrers anys ha experimentat un creixement continu, després del retrocés derivat de la pandèmia. Així doncs, el moviment de vehicles va créixer un 1,3%, arribant a les 221.514 unitats.
Amb aquestes xifres, 2024 marca un sòlid punt de partida per a un cicle inversor de 309 milions d’euros en els pròxims 5 anys.
Maddel, un referent en el transport de líquid alimentari
mb 40 anys de trajectòria empresarial, Maddel ha esdevingut un referent en l’àmbit del transport de líquids alimentaris. Aquesta empresa d’origen reusenc és sinònim d’excel·lència i qualitat i el millor exemple d’aquesta afirmació són les seves xifres, amb més de 70 treballadors, una flota de més de 60 camions i prop de 12.000 serveis anuals. Maddel destaca pel fet de ser una empresa que ha convertit la innovació i la millora contínua en la seva raó de ser, després de començar la seva activitat a principis de la dècada dels 80 com un grup de conductors autònoms que volien donar un servei professional a les empreses alimentàries de la comarca. Els successius relleus generacionals que s’han donat en la direcció de l’empresa han anat donat solidesa al grup i han permès que Maddel creixi i es consolidi convertint-se en l’empresa de referència que és avui. Si inicialment transportaven
sobretot vins, actualment transporten des de glucoses i sucres líquids, a olis vegetals, sucs i cremogenats de fruites, cervesa, sense oblidar el most i el vi. A més, un producte important els darrers anys ha estat el transport d’aigua potable per a consum humà. Cal destacar que Maddel és de les poques empreses de la zona autoritzada per la Generalitat per al transport i subministrament aigua potable de consum humà. El transport de líquids alimentaris i d’aigua potable requereix un compromís amb la seguretat. És per això que Maddel aposta per tenir una flota sempre actualitzada, amb vehicles d’última generació Redacció
ENERGIES RENOVABLES
El Port i el sector d’eòlica marina unifiquen calendaris per tal de poder utilitzar la futura ampliació del Moll de Balears
El Port de Tarragona avança en la seva estratègia per a posicionar-se com un centre de referència per a la fabricació, muntatge i expedició d’aerogeneradors per als futurs parcs eòlics de la Mediterrània. L’Autoritat Portuària de Tarragona vol destinar la nova zona d’ampliació del Moll de Balers, així com els futurs molls adossats al nou Contradic de Ponent, a empreses amb operatives de construcció i logística d’aerogenadors marins flotants.
En aquesta línia, l’APT ha estat present enguany a WindEurope, la cita més destacada del continent dedicada al sector eòlic, on es van mantenir més de vint-i-cinc reunions amb possibles col·laboradors. Aquesta és la tercera vegada que Port Tarragona assisteix a WindEurope de Copenhague i s’hi ha pogut constatar l’alt interès que desperta el port i, més concretament, la seva estratègia per a esdevenir un ‘hub’ per tota la Mediterrània Occidental.
El pilar d’aquesta estratègia és la construcció de la segona
fase del moll de Balears. L’ampliació del moll, que sumarà 19 hectàrees, es troba actualment en fase de redacció. Es preveu que les obres comencin el 2026 i que el 2028 ja estiguin finalitzades i el moll llest per a operar. Aquest calendari no només ha generat grans expectatives entre el sector, sinó que s’alinea amb les necessitats del mercat i amb el calendari de desplegament de l’eòlica flotant a la Mediterrània. Les reunions mantingudes durant la fira han permès actualitzar els calendaris i estratègies tant de les empreses com del Port,
Euroports, un referent
així com explorar possibles vies de col·laboració.
La UE s’ha fixat l’objectiu d’aconseguir almenys un 42,5 % d’energies renovables per al 2030, la qual cosa requerirà un augment massiu de la capacitat eòlica installada, passant del creixement
Amb mes de 50 terminals que gestionen 70 milions de tones a l’any. Euroports és una referent al Port de Tarragona on hi gestiona més de 21 hectàrees on s’hi manipulen tota mena de mercaderies, destacant-hi les terminals de productes minerals, agroalimentaris i
forestals que són líders dins el sector portuari internacional.
Les solucions logístiques que ofereix Euroports combinen innovació i experiència, a més del compromís de desenvolupar la seva activitat de manera responsable, eficient i sostenible.
Euroports es troba adherida al Pacte Mundial de Nacions Unides per
assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En aquest sentit destaca el seu compromís amb la contractació juvenil, a més de nombroses iniciatives per reduir l’impacte ambiental, com el subministrament d’energia elèctrica verda amb certificat renovable a les seves instal·lacions o la col·locació de panells solars a les seves terminals.
S’ofereixen espais en l’ampliació del Moll de Balears i en els molls del futur Contradic de Ponent
previst el 2022, de 204 GW, a més de 500 GW el 2030. En aquesta estratègia, l’electricitat produïda per aerogeneradors marins serà clau. Es tracta d’estructures de gran grandària (entre 200 i 300 metres d’alçada per als aerogeneradors i fins a una
hectàrea per als flotadors) que requereixen d’instal·lacions especials a la vora del mar per al seu assemblatge, càrrega i transport que no tots els ports poden oferir. Per tot plegat, Tarragona ofereix espai disponible, calats suficients, clima sec (més de 340 dies sense pluja), gran experiència en Project Cargo i ‘knowhow’ tecnològic i mà d’obra qualificada.
TEMPORADA TURÍSTICA
MSC Cruceros serà de nou la naviliera de referència, amb 25 escales operades amb el vaixell MSC Splendida
Redacció
La terminal de creuers del moll de Balears de Port Tarragona té programades un total de 65 escales durant aquesta temporada de 2025. Això suposa dues arribades més respecte a l’any passat, de manera que es preveu batre el rècord assolit el 2024 pel que fa a arribades de vaixells. En total, atracaran a la terminal de passatgers durant aquesta temporada un total de 32 vaixells diferents, dels quals 16 ho faran per primera vegada a la ciutat.
k Tribuna
José Luis Aymat
Director de FEAT (Federació d’Empreses
d’Autotransport de Tarragona)
Pel que fa referència a la previsió de viatgers, s’estima que uns 120.000 creueristes passaran pel moll de Balears i la terminal de Tarragona Cruise Port, una xifra en la línia dels darrers anys. Aquesta estimació del nombre de passatgers confirma la tendència de creixement sostenible per la qual ha apostat Port Tarragona, Tarragona Cruise Port i el territori, representat a la Taula Institucional de Creuers, des de l’inici del projecte, fa més de 10 anys. En aquest sentit, cal destacar que les previsions d’escales i creueristes per aquest 2025
Eestan molt lluny dels volums que assoleixen els grans ports de creuers de la Mediterrània. El principal gruix d’escales i passatgers d’aquesta temporada l’aporta MSC Cruceros. La companyia, que és la tercera a escala global dins del sector dels creuers, renova un any més el seu compromís amb la destinació i consolida Tarragona com un dels seus principals ports base a la Mediterrània Occidental. Enguany, MSC realitzarà un total de 25 escales al moll de Balears i sempre com a port d’embarcament i desembarcament parcial.
l sector del transport s’ha sorprès molt en veure que, recentment, un alt percentatge de la població es manifesta partidària de tornar a introduir peatges en les autopistes. Amb peatges vivíem millor? El fet que coincidís l’eliminació de les barreres de peatge amb la normalització del trànsit, una vegada superada la fase més crítica de la pandèmia, ha portat a molts a creure falsament que l’augment de l’ús es va deure a la gratuïtat. És evident que la gratuïtat ha incentivat un major ús, però amb peatges hi ha hagut col·lapses
L’MSC Splendida és el vaixell amb el qual la naviliera operarà al port tarragoní. La seva primera escala es va dur a terme el passat 14 d’abril i el
16 de maig va començar el seu itinerari setmanal des de Tarragona. Cada divendres, fins al 17 d’octubre, el buc farà escala a la ciutat, procedent de Marsella i
històrics, amb vehicles parats des de la barrera de Martorell fins a la de Tarragona, i amb l’agreujant que, a més, havies de pagar en ambdues! És que potser ningú recorda que tots els diumenges a la tarda la cua d’entrada a Barcelona era espectacular, tant des de Tarragona com des de Girona? I els ponts i altres operacions com a Setmana Santa? Com és possible que interessos ben concrets hagin pogut instal·lar en el pensament de tantes persones que el peatge garantia la fluïdesa i la seguretat? Davant aquest discurs trampós, Feat manifesta que quan circulem amb camions, els trans-
amb destinació a València, en una proposta turística de vuit dies per Espanya, Itàlia i França, que inclou escales a Livorno, Civitavecchia i Gènova. Paral·lelament, amb l’objectiu de continuar promocionant l’aposta pel turisme de de qualitat que aporten els cruers, Port Tarragona ha participataquest 2025 a la Seatrade Cruise Global, el principal esdeveniment business to business a escala mundial del sector creuerístic. La fira de Miami (Florida, EUA) i el Port hi van ser presents dins de l’estand que hi presenta Espanya a través de Puertos del Estado.
Les converses i reunions mantingudes a la Seatrade han permès fer avenços rellevants de cara a la programació per a les pròximes temporades, que reforçaran encara més el rol de Tarragona com una de les destinacions de creuers més destacades de la Mediterrània Occidental. «Ha estat una fira molt productiva i tornem de Miami satisfets tant amb els resultats obtinguts i com amb el bon posicionament que Tarragona i la Costa Daurada tenen dins del sector», assegura el president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà.
portistes estem treballant per a mantenir proveïda la població i els sectors productius, que no pagar peatges no significa anar gratis, perquè més del 50% del cost del carburant són impostos i, finalment, estem obligats a anar per l’autopista en tenir prohibit circular per les nacionals més importants. Per tot això, i sense negar el problema de l’alt volum de trànsit que suporten les nostres autopistes, fa falta adoptar mesures estructurals i deixar de fer demagògia des d’alguns mitjans de comunicació que avui, més que mai, són ‘la veu dels seus amos’.
SEGURETAT
Port Tarragona és l’únic port d’interès general que té una ISO 22320 en gestió d’emergències
Redacció
La Comissió de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquesta primavera l’homologació de l’últiva revisió del Pla d’Autoprotecció (PAU) de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Aquesta nova revisió del PAU recull l’actualització dels riscos derivats de l’activitat portuària així com els mitjans tècnics i humans i la coordinació entre els diferents actors que intervenen en la gestió d’emergències.
L’Autoritat Portuària fa revisions periòdiques del seu Pla d’Autoprotecció així com d’altres mecanismes, com el Pla Interior Marítim (PIM), dues eines clau per a la gestió de la seguretat del recinte portuari, amb l’objectiu de tenir-los sempre actualitzats per a poder oferir una resposta ràpida, eficient i eficaç davant de qualsevol possible situació d’emergència.
El nou PAU inclou l’actualització dels riscos de la installació a partir de la informació aportada per les diferents empreses concessionàries i autoritzades que desenvolupen la seva activitat dins del recinte portuari. La revisió també ha permès actualitzar els mitjans materials i humans dels quals es disposa per a fer front a
qualsevol possible emergència així com els diferents procediments de coordinació.
L’aposta per la seguretat intregral té la seva recompensa i cal destacar que el de Tarragona és l’únic port d’interès general que disposa de l’ISO 22320 en Gestió d’Emergències; una certificació que ha estat renovada el gener d’aquest any. En aquest sentit, Port Tar-
ragona posa especial èmfasi en la implantació efectiva dels procediments d’actuació en situacions d’emergència, mitjançant la realització de pràctiques, exercicis i simulacres, així com de formacions específiques dirigides als equips d’intervenció de Bombers de la Generalitat i Parc Químic de Seguretat i la coordinació amb altres organismes com Capita-
nia Marítima, Salvament Marítim i Protecció Civil. Un dels elements de seguretat que Port Tarragona més ha fomentat en els darrers anys ha estat la tecnologia. Tots els reconeixements responen a l’esforç per a mantenir actualitzats
L’última versió del Pla d’Autoprotecció ha rebut l’aprovació de Protecció Civil
els diferents plans d’actuació, però també a l’aposta ferma per la formació i l’adopció de tecnologies capdavanteres que permetin optimitzar la vigilància i donar respostes ràpides i eficients. En aquest sentit, Port Tarragona és un referent
Balanç sense incidències de l’apagada general
L’Autoritat Portuària de Tarragona va fer una valoració positiva de la resposta que es va oferir des de l’inici de la crisi de l’apagada elèctrica general patida fa un mes, treballant per mantenir la normalitat per evitar afectacions a la infraestructura i al rerepaís. En aquest sentit, Port Tarragona va superar la situació derivada de l’apagada general activant el Pla d’Autoprotecció (PAU) en nivell alerta per fer front a les conseqüències derivades de la manca de subministrament i fer seguiment de la crisi. La posada en marxa dels 15 grups electrògens portuaris va permetre mantenir el subministrament a les seus de l’APT i en els principals accessos al recinte portuari. La manca de connexió a internet va alentir els tràmits de sortida de camions carregats, però l’aplicació del protocol de crisi va permetre la seva sortida progressiva. El balanç final no va mostrar cap incidència en l’àmbit de l’ordre públic.
per la introducció de drons en aquesta mena d’actuacions. De fet, ha estat el primer port estatal habilitat amb una unitat de drons. El projecte per a incorporar-los va començar l’any 2021 i s’ha anat ampliant fins a comptar amb equips que permeten des de fer vigilància a participar en operacions de salvament o, fins i tot, detectar fuites de gas.
EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
L’electrificació dels molls, que permetrà als vaixells aturar motors mentre siguin a port, costarà més de 50 MEUR
Redacció
L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) destaca per ser una de les institucions públiques amb un compromís més clar en el canvi de les formes de treballar i de gestionar els recursos de cara a frenar l’emergència climàtica. Els reptes que es presenten com a societat són molts, tot i que n’hi ha un especialment urgent: la descarbonització de l’economia productiva i, per extensió, del nostre model de vida.
Des de l’APT alerten que
Qquan es va canviar l’expressió de ‘canvi climàtic’ a ‘emergència climàtica’ al darrere hi havia molt més que un subtil canvi etimològic: Hi ha un missatge urgència. Cal actuar i cal fer-ho ja. Entenent que la descarbonització és una part consubstancial de l’activitat empresarial, logística i, per extensió, portuària, el Port l’ha inclòs en la seva estratègia de competitivitat. Concretament, es treballa en quatre àmbits: electrificació, energies renovables i combustibles alternatius, biodiversitat i sensibilització i coneixement.
ualitat, seguretat i protecció del medi ambient. Aquests són els tres elements que defineixen l’ADN de City Net. Aquesta empresa ofereix un servei integral de neteja i manteniment per a empreses i particulars. La professionalitat del seu equip, la cerca de solucions personalitzades per a cada client i l’ús de productes amb segell ecofriendly són els pilars que millor defineixen el seu servei. Bona mostra d’això són les certificacions i els segells que han obtingut recentment per part d’organismes independents.
Així doncs, els serveis de City Net compten amb tres segells ISO. D’una
El primer dels àmbits en el qual s’està apostant és l’electrificació dels molls. Actualment, quan un vaixell atraca en qualsevol port, ha de mantenir motors en marxa per a disposar d’energia a bord. Això suposa una important generació de gasos d’efecte d’hivernacle que es podria evitar si aquests vaixells es connectessin a la xarxa elèctrica. Els beneficis d’aquesta alternativa són evidents. Tant és així que el Port durà a terme una inversió de 50,7 milions d’euros fins a 2028 per a electrificar els molls de Balears, Andalusia i Cantàbria,
SERVEIS DE NETEJA
City Net: qualitat, persones i medi ambient
Aquesta empresa de neteges i manteniments compta amb tres segells ISO que l’acrediten
banda, han aconseguit l’ISO 9001, que acredita la qualitat del seu servei. Així mateix, l’Organització Internacional per a l’Estandardització també els ha dis-
entre altres.
Actualment, els equips de l’APT estan treballant en la redacció dels projectes per a la instal·lació dels sistemes OPS
tingit amb l’ISO 14001, que valida pel compromís amb la protecció del medi ambient. Per últim, cal destacar que han obtingut també l’ISO 45011, referent a la seguretat i a la salut dels treballadors. I és que per a City Net el seu equip humà és la base del seu servei.
Les certificacions que han rebut evidencien el compromís amb la feina ben feta en tots els àmbits on treballen: oficines, comunitats de veïns, centres educatius, restauració i hoteleria, centres mèdics i assistencials, comerços i indústries. De fet, alguns dels seus principals clients són concessionàries del Port de Tarragona . Redacció
(On-Power Supply), que seran els encarregats de subministrar l’electricitat als vaixells. La previsió és que aquest mateix any ja comencin els treballs
per a instal·lar-los al moll de Balears, que serà el primer en electrificar-se. Paral·lelament, i amb l’objectiu de garantir l’eficiència de la xarxa en un futur electrificat, el Port està treballant en altres projectes de millora de la xarxa elèctrica del seu recinte. Ambdós projectes es preveu que estiguin llestos el 2028.
L’aposta per les energies renovables és el segon gran àmbit en el qual s’ha centrat, invertint en instal·lacions fotovoltaiques amb l’objectiu de ser autosuficients. Actualment, es generen 0,7MW en espais com els tinglados, la policia portuària o els edificis administratius i s’elaboren projectes que han de permetre generar gairebé 2MW d’energia neta. A més, l’APT acompanya a la comunitat portuària perquè desenvolupi projectes semblants. En aquests moments, les empreses concessionàries generen 2,7 MW d’energia solar i diversos projectes que es desenvolupen permetran sumar 4,1 MW. Ara bé, encara hi ha molt de camí per recórrer, perquè el potencial de generació d’energia fotovoltaica del recinte portuari –incloent la ZAL– és de gairebé 80 MW.
L’Autoritat Portuària de Tarragona duu a terme diversos projectes per a promoure la biodiversitat i els espais naturals
D.P.
El Port de Tarragona es troba immers en nombrosos projectes medioambientals i de biodiversitat per tal de recuperar tant espais com espècies de flora i fauna de les zones d’influència portuària.
El més rellevant de tots és el que desenvolupa a la zona dels Prats d’Albinyana, situada al terme municipal de Vila-seca, entre la ZAL i la façana litoral, i que s’ha convertit en un dels projectes més ambiciosos a Catalunya de restauració ecològica. Aquesta zona, integrada en la Xarxa Natura 2000, és un enclavament de gran valor mediambiental que es recuperarà a través d’una inversió de 2,3 milions d’euros i amb un termini d’execució de 12 mesos. La rehabilitació d’aquest espai natural busca afavorir la regeneració d’espècies autòctones i millorar la biodiversitat.
Entre les espècies destacades es troben la bívia tridàctila, l’escarabat blau, la tortuga babaua i la gavina corsa. A més, es reintroduirà vegetació característica dels aiguamolls, com el lliri groc i diversos herbassars graminoides.
L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees. Actualment, s’ha començat a construir la llacuna de grans dimensions, que tindrà una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir en l’espai espècies diverses. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que ocells com la gavina corsa puguin nidificar, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.
Una llacuna i 13.000 arbres
Al voltant de la gran llacuna es crea un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que es plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, al seu torn, afavorirà la presència d’altres ocells que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millo-
rant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran plantes i arbustos petits, com a joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes. El projecte contempla la plantació de més de 45.000 peus vegetals, però els responsables de l’obra estan revisant
aquesta xifra atès que l’espai ha gaudit d’una gran recuperació espontània durant els últims anys de ‘no intervenció humana’ i és possible que es rebaixi significativament el nombre d’espècies a replantar. Els Prats d’Albinyana es convertiran en un referent de
restauració ecològica dins del sistema portuari espanyol, demostrant que el desenvolupament logístic i la protecció del medi ambient poden anar de bracet. Aquest projecte no sols millora la biodiversitat, sinó que també reforça el compromís del sector portuari amb la
sostenibilitat i la preservació de l’entorn natural.
El Parc del Port avança Més enllà d’aquesta actuació, l’APT ha iniciat aquesta primavera la segona fase de les obres del Parc del Port, que tenen com a principal objectiu la reordenació de la mobilitat abans de transformar tot l’entorn de les seus institucional i administrativa de l’APT en un gran parc, eliminant la circulació de vehicles en aquesta zona.
mar. El nou parc es convertirà un veritable espai de refugi climàtic. La incorporació d’espècies autòctones adaptades al clima i la implementació de sistemes de drenatge sostenible per gestionar l’aigua de pluja contribuiran a reduir els impactes del canvi climàtic. La renovació d’aquest entorn incrementarà la superfície verda en un 64%, passant dels 7.000 m² actuals als 11.500 m² un cop enllestides les obres. Aquesta transformació afavorirà la biodiversitat urbana i generarà un paisatge més natural i agradable per a la ciutadania.
La recuperació dels Prats d’Albinyana és un projecte de referència a tot Catalunya
El nou Parc del Port vol ser un nou pulmó verd que connecti la ciutat i la zona portuària
El Parc del Port té com a objectiu avançar cap a una mobilitat més sostenible, crear un entorn més proper i amable per a les persones i aportar un nou espai naturalitzat, que esdevindrà un nou pulmó verd que facilitarà la connexió entre la ciutat i el
Un projecte pioner També aquesta primavera, en un altre dels projectes de fauna del Port, han nascut tres polls de falcó dins d’una de les caixes niu instal·lades al capdamunt de les sitges del Moll de Reus. Els polls pertanyen a la parella de falcons pelegrins que viuen a Port Tarragona i que hi han nidificat per tercer any consecutiu. La presència de falcons i altres rapinyaires és habitual al Port. Aquestes espècies sobrevolen el recinte portuari atretes pels coloms i les tórtores, ja que formen part de la base de la seva alimentació. El 2003 es va produir un primer intent de nidificació, però el niu no va prosperar. Vint anys després, el 2023, va tirar endavant la primera pollada de falcons pelegrins dins del recinte portuari. La parella, però, va construir el seu niu en una petita plataforma en una de les sitges de Cementos Portland, a 37 metres d’alçada, cosa que va impossibilitar l’anellament dels polls i el seu posterior seguiment. Arran d’això, el naturalista Ferran Aguilar i el departament de Medi Ambient de l’APT van instal·lar dues caixes niu per a facilitar la nidificació i la seguretat dels polls.
suport esportiu
La tarragonina disputa la Copa Yamaha R7 amb la mirada posada en ser al mundial femení de 2026
Redacció
Vopak Terquimsa puja a la moto de la jove pilot tarragonina Paola Ramos, més coneguda com Superpao 58, i afegeix així el seu suport com a patrocinador per a poder col·laborar en el creixement de la seva carrera professional en el món del motociclisme.
Als seus 18 anys, Paola Ramos competeix aquesta temporada en la Copa Yamaha R7 a nivell nacional, una copa monomarca que li ha de permetre pujar l’any que ve al Campionat Mundial Femení. Aquest curs Paola Ramos està demostrant un notable rendiment amb la moto, havent sumat ja un podi en la prova celebrada al circuit de Jerez.
La seva passió i dedicació han estat clau per a posicionar-la com una de les joves promeses dins de la seva categoria. Al llarg de la seva carrera, la Paola s’ha enfrontat a una gran nombre de reptes, ara bé, la seva determinació i talent l’han portat a continuar lluitant per complir el seu somni. «Per a Vopak Terquimsa és un honor acompanyar a la Paola en el seu camí cap a nous èxits. Creiem fermament en el poder de l’esport com una eina per a la inclusió i l’empoderament, i en particular, fer costat a una esportista de Tarragona que demostra amb el seu exemple el que significa superar barreres i trencar sostres de cristall», exposa Eduardo Sañudo, director general de Vopak Terquimsa. Aquesta acció proporcionarà a Paola
Ramos un suport per a continuar amb la seva formació i també permetrà a Vopak Terquimsa generar visibilitat en una causa important, com és la inclusió femenina en el motociclisme i altres esports d’alt rendiment. Per altra banda, Paola Ramos ha mostrat la seva il·lusió en el projecte. «Estic molt agraïda, lluir el logo de Vopak Terquimsa en el casc i en la granota de competició és molt satisfactori per a mi. Que una com-
panyia tan compromesa amb la innovació i l’esport es fixi en mi em motiva a continuar treballant amb més força, demostrant que les dones podem ocupar espais importants en qualsevol disciplina. És una gran oportunitat per a continuar creixent». Amb aquest patrocini, Vopak Terquimsa reafirma el seu compromís amb l’impuls de l’esport femení i la promoció de la igualtat de gènere, valors molt signi-
ficatius en el si de la companyia. Vopak Terquimsa, participada per Royal Vopak N.V. i EXOLUM, és una companyia dedicada a l’emmagatzematge de productes líquids a granel, activitat que realitza des de les seves instal·lacions als ports de Tarragona i Barcelona. Les instal·lacions de Vopak Terquimsa compten amb 660.000 m³ de capacitat, emmagatzemant productes vitals per a la societat, destacant els químics i energètics.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
celebracions culturals
L’equipament ha dedicat un quart de segle a divulgar la cultura del mar, la pesca i l’activitat marítima i portuària
Redacció
Partint del lema ‘Mar i patrimoni’, el Museu del Port celebra aquest 2025 el seus primers vint-i-cinc anys de vida. L’equipament celebra un quart de segle amb una programació que s’allargarà tot l’any. Després de dos actes celebrats el 13 de maig –coincidint amb el 25è aniversari de l’obertura del Museu–, altres activitats rellevants seran la XII Nit Literària al Far de la Banya, el pròxim juliol, o la publicació d’un llibre que recollirà narracions inspirades en diferents elements de la col·lecció del Museu del Port de Tarragona. A més, com a novetat, el Museu incorporarà un servei d’audioguies per millorar l’experiència dels visitants i s’ha reforçat la participació del Museu en iniciatives destacades de la ciutat com ara la Nit dels Museus o Tarraco Viva.
«El Museu del Port és el buc insígnia del Moll de Costa. La seva obertura va ser la guspira per a reconvertir aquest espai en una veritable Rambla de la Cultura i després de 25 anys és una de les propostes museístiques indispensables a la ciutat», assegura el president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà. «És un referent al territori i al conjunt de Catalunya, ja que explica la nostra relació, com a societat, amb el món marítim i portuari, i això l’ha dotat d’una singularitat única», creu Castellà.
Per la seva banda, la directora del Museu del Port, Mercè Toldrà Dalmau, destaca el paper que ha tingut i té aquest equipament cultural en la preservació i divulgació de la mar, el món de la pesca, l’activitat marítima i portuària així com el lleure vinculat a la mar i la navegació. «El Museu del Port ha sabut unir la mar i el patrimoni en un mateix espai. Per això aquest és el nostre lema per al 25è aniversari. I tot en un relat que combina elements relacionats de caràcter més tècnic amb aspectes socials, per a crear una fotografia completa de tota la vida que s’articula al voltant d’un port». La directo-
ra ha destacat la tasca feta per a preservar el testimoniatge de la gent de mar, especialment del Serrallo i agraeix les donacions que han anat fent gran el fons del Museu.
De cara a l’estiu, l’activitat programada per a continuar amb la commemoració és la XII Nit Literària al Far de la Banya, el divendres, 11 de juliol, al vespre. Enguany, els lectors i lectores d’aquesta activitat, que és ja un dels imprescindibles de l’escena cultural tarragonina dels estius, seran donants del Museu, així com públic habitual, en un gest per agrair-los la seva confiança i vinculació. L’activitat, que organitza el Museu en col·laboració amb la Biblioteca Pública Municipal de Tarragona, comptarà un any més amb música en directe i amb la participació de l’actor tarragoní Oriol Grau.
A la tardor, es presentarà el llibre commemoratiu del 25è
aniversari. Es tracta d’un volum que constarà de petites històries creades per diferents escriptors al voltant dels objectes que conformen la col·lecció del Museu. Amb aquesta proposta diferent, es busca posar en valor el fons patrimonial de l’equipament i, a la vegada, apropar-lo d’una forma amena i original al conjunt de la ciutadania. Les activitats clouran amb una exposició sobre el ‘Cargol de la Muralla’, del novembre i fins al febrer de 2026. Aquesta mostra, que també s’emmarca en els 25 anys de Tarragona Patrimoni Mundial de la UNESCO, és la continuació del treball conjunt entre el Museu i el consultor ambiental i fotògraf Ferran Aguilar en els quals s’explica el cas del caragol ‘allognatus’,
A la tardor arribarà el llibre del 25è aniversari, amb històries sobre objectes del fons del Museu
una espècie protegida procedent de les Illes Balears, que segons apunten les investigacions històriques i biològiques va arribar a la ciutat a l’època romana via el port de l’antiga Tarraco. Així mateix, el Museu treballa en la creació d’audioguies per oferir una experiència molt més completa als visitants i ha de licitar el projecte GastroBlau, un nou espai dins del Museu que estarà destinat en exclusiva a la gastronomia serrallenca. El futur espai GastroBlau tindrà una doble missió donar a conèixer els plats més emblemàtics de la cuina tradicional del barri mariner i, a la vegada, preservar el receptari tradicional, entenent-lo com un patrimoni immaterial de gran valor històric i social.
Una porta al Serrallo i el mar en xifres
El Museu del Port va obrir les portes el 13 de maig de 2000 amb la finalitat de donar a conèixer el patrimoni portuari del Port de Tarragona, però també de tot l’entorn marítim que l’envolta, inclosos els barris del Serrallo i del Port. L’obertura va suposar un punt d’inflexió en la relació que Port mantenia amb la ciutadania no només de la ciutat sinó de la resta del territori. La seva inauguració suposava l’inici d’una aposta per a convertir la façana marítima de Tarragona en un pol cultural, que al llarg dels anys ha anat creixent i consolidant-se fins a convertir-se en una Rambla de la Cultura. Vint-i-cinc anys després, el Museu del Port és
un dels indispensables en el panorama cultural del territori. Així ho reflecteixen les xifres de visitants. En total, 520.000 persones han passat per l’equipament. D’aquestes, més de 200.000 són públic escolar. Més de 78.000 han participat en visites en grup, més de 150.000 en visites individuals (incloent-hi les visites al Far de la Banya) i més de 90.000 en activitats, jornades i conferències. La mitjana anual és de 20.500 persones, si bé en els darrers anys s’han registrat xifres molt superiors. De fet, els visitants han anat ‘in crescendo’ des de la reinauguració del Museu el 2021 i l’any passat van visitar-lo 28.000 persones.
PROMOCIÓ PORTUÀRIA
La tasca de l’entitat no és només exterior i també juga un paper en la dinamització de la comunitat portuària
Redacció
Des de la seva creació, l’any 1992, APPORTT ha tingut la vocació i la missió de donar a conèixer les potencialitats del Port de Tarragona i de la seva activitat econòmica arreu. Amb una estratègia i una aposta clara per la col·laboració publico-privada, fent de pont entre l’APT i els concessionaris que integren la comunitat portuària, l’agrupació ha treballat per posar el seu granet de sorra en visualitzar el port com un actor d’actvitat econòmica atractiu, participant en fires i esdeveniments internacionals, organitzant missions comercials i establint llaços amb altres ports i centres logístcs d’arreu del món.
Aquesta tasca de promoció no s’ha quedat només en la projecció exterior. APPORTT també ha jugat el seu paper en la dinamització de la comunitat portuària. Ha estat un punt de trobada per a empreses, institucions i professionals del sector, fomentant sinergies i projectes conjunts. Gràcies a aquesta unió d’esforços, s’han pogut impulsar noves iniciatives en pro d’un port millor en tots els aspectes en que APPORTT hi ha pogut intervenir. I és que 33 anys d’història de l’agrupació donen per haver fet moltes coses, sempre alineats amb les necessitats i feines que s’ha cregut convenient encomanar-nos. Sabent alhora que tot i la independència que l’agrupació té com a tal, també es deu a la seva missió fundacional.
Una de les virtuts i dels aspectes més destacables de la trajectòria d’APPORTT ha estat la seva capacitat d’adaptació als canvis amb pitjor i millor fortuna al llarg d’aquests anys, segons els recursos dels que ha pogut
Una de les funcions d’APPORTT és la promoció de l’activitat portuària, de les empreses i el seu entorn. APT
disposar a cada moment. Els últims temps tampoc s’ha defugit aquesta necessitat d’adaptació, sabent-se anticipar a les tendències que sorgien, apostant per àrees estratègiques com la transició energètica, la digitalització o la formació de talent. Les iniciatives impulsades en aquests camps han contribuït a posicionar i identificar el Port de Tarragona com un port modern, eficient i compromès amb el medi ambient. Però la feina no s’atura aquí. Amb una mirada posada en el futur, APPORTT continua treballant amb la mateixa energia i il·lusió per consolidar-se com a actor territorial de referència, sent conscients de la significativa quantitat d’entitats amb objectius similars que al Camp de
Tarragona comparteixen aquest espai empresarial i econòmic. APPORTT vol visualitzant-se enèrgicament amb la voluntat de sumar i contribuir en aquesta imprescindible descarbonització, reindustrialització i potenciació empresarial del territori. Convençuts que tot plegat també passa per l’assoliment dels recursos que han d’ajudar a continuar creant i consolidant projectes que donin sentit a formar part d’APPORTT. I que més enllà de la necessària celebració d’actes, jornades, o espais de col·laboració i ‘networking’ al servei dels nostres associats, cal treballar en projectes de més calat. Tot plegat des d’una necessària visió optimista en el gran potencial de creixement que encara
tenim, i no deixant mai de banda les sòlides bases que s’han construït fins ara.
En els propers anys, hem d’esperar que APPORTT continuï intensificant la seva tasca de promoció, explorant noves necessitats i consolidant la feina realitzada fins ara. La digitalització i la innovació seran eixos clau per millorar l’eficiència i la competitivitat del teixit dels nostres associats. Sens dubte, APPORTT també jugarà un paper actiu en la implementació de noves solucions tecnològiques, i en l’impuls de nous vectors econòmics, com l’economia blava. No en va, aquests dos últims anys, APPORTT ha tingut un creixement de socis significatiu del voltant d’un 30% arribant just al llindar del centenar de
socis i amb baixes gairebé inexistents o anecdòtiques, amb un ventall de socis que estan dins d’una tipologia amplíssima, tant pel que fa a la seva magnitud, com pel sector econòmic que representen.
Així doncs, el futur d’APPORTT es presenta ple de reptes i també d’oportunitats. Amb la mateixa dedicació i esperit de col·laboració que l’ha caracteritzat fins ara, l’Agrupació per la Promoció del Port de Tarragona està ben posicionada per continuar impulsant el creixement i la projecció dels seus socis. El llarg camí recorregut és un testimoni del seu èxit, i la visió de futur ens convida a ser optimistes sobre el paper que APPORTT seguirà jugant en el desenvolupament del territori.
CONTINGUT ESPECIAL
Turisme l A la restauració hi ha més d’un 9% dels treballadors de la demarcació
Álvaro Rodríguez
Segons un estudi de la URV, el 36,36% de les cotitzacions s’engloben dins del sector turisme, amb dades del juny del 2024. Juan Antonio Duro, responsable de l’informe, apunta que «no hi ha cap indicador que englobi el turisme com un sector», de manera que aquestes dades sumen activitats com la restauració, allotjaments, comerç al detall
o activitats culturals i d’oci. La comarca del Priorat és la que té un pes major d’aquest sector al Camp de Tarragona amb un 42,19%.
Això sí, si només tenim en compte l’hostaleria –suma
Jordi Ferré encapçala la renovada junta de l’associació hotelera de l’AEH
Turisme l El president vol augmentar les empreses i potenciar l'interior
Álvaro Rodríguez
Jordi Ferré és el nou president de l’associació hotelera de l’AEH, rellevant a Magí Mallorquí. En aquesta etapa, la patronal ha passat de tenir 80 hotels en representació a 130 i, ara, la nova junta entoma el repte de continuar creixent. El nou president assegura que la seva principal filosofia serà «formar un equip potent i fer accions que repercuteixin directament en els empresaris del sector». «Sortirem poc a la premsa i farem molt treball de despatx», apuntava Ferré.
El canvi de presidència també ha estat acompanyat d’una nova junta executiva que representa diferents segments i municipis dins l’associació empresarial. Per ciutats, la presidència tarragonina l’assumirà Xavier Jornet de l’Hotel Astari i la reusenca anirà a càrrec de Mag Pareja d’Hotel Reus Park. Complementen la junta Mònica Massagué (Cambrils), Sandra Salas (Tarragona), Eduard Pérez (Poblet), Domingo Blasco (Xerta), Conor Cushnahan (Vendrell) i Jordi Compte (Torroja del Priorat), tots ells directors d’hotel.
Una altra de les grans qüestions a la que apunta el nou president és «augmentar el teixit empresarial». «Necessitem una empenta de l’administració per atreure més empreses i augmentar el negoci fora de temporada», demandava el president. Ferré considera que s’ha de fer «una aposta important» pel turisme d’interior, ajudant a aquest «germà més petit». El president considera que «el turisme de costa s’ha d’apropar a l’interior i viceversa». El president entrant considera que reforçar aquestes comarques és clau per «fer
El sector d’hostaleria representa el 7% del PIB a la demarcació i un 9% al Priorat
gonès (14,97%) i el Baix Camp (13,29%). Dins aquestes dues activitats, la restauració té un pes molt més rellevant amb un 36% de les cotitzacions dins el sector turístic i un 9,20% dins el global. Novament, el Priorat apareix com la primera comarca en aquesta llista amb un 10,19%.
El mateix estudi també estima que el sector de la restauració és responsable de 384 milions d’euros del PIB de la demarcació, amb referència de l’any 2022. Si hi sumem l’activitat dels allotjaments, trobem que l’activitat d’hostaleria representa un 7,24% del PIB de la província. En el cas del Priorat la xifra s’eleva fins a un 9,57% i se situa en un 8,77% al Tarragonès i en un 7,54% al Baix Camp.
Una campanya promociona ‘l’altra Costa Daurada’
dels allotjaments i la restauració– trobem un 12,97% dels treballadors totals a la demarcació. Aquesta xifra s’eleva fins al 15,85% al Priorat, novament la més rellevant. Li segueixen el Tarra-
Duro apunta que aquest és un sector que està «creixent de manera diferencial». A tall d’exemple, les cotitzacions a restauració han crescut en un 20% des del 2021. Entre els reptes del sector, el catedràtic apunta a la «necessitat d’acabar amb la estacionalització», ja que la província és la segona més estacional de l’estat, només per darrere de les Balears. A més, indica que s’ha de treballar per «canviar el relat contrari al turisme» a la societat.
Turisme l L'’Associació d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona (AEH) ha presentat una campanya per promocionar «l’altra Costa Daurada». La iniciativa compta amb la col·laboració de Repsol i la imatge de Marina Comes, creadora de contingut tarragonina especialitzada en viatges. Comes recorrerà els hotels més emblemàtics de les comarques de l’interior del Camp de Tarragona i menjarà als restaurants que tenen un Sol Repsol a la demarcació. Des de l’AEH busquen «posar en relleu la qualitat i diversitat del destí i crear una imatge allunyada del turisme estacional de sol i platja». Marina Comes assegura que «el Camp de Tarragona té un producte que s’està intent vendre a moltes altres parts d’Europa». «Molta gent ara busca natura, espais familiars i sostenibilitat, i nosaltres ho tenim això», remarca la influenciadora. Tot i això, Comes es mostra conscient que les xarxes socials poden ser un perill al «fer virals llocs que no estaven preparats per ser-ho», però també confia en la figura de perfils experts com el seu per «explicar al detall com és un viatge complet per la demarcació». A. Rodríguez
que es pugui treballar durant tot l’any d’aquesta activitat». Així mateix, Ferré reivindica també la figura del turisme corporatiu, representat so-
bretot en les grans ciutats. «Al final el que busquem és més qualitat salarial i poder treballar més mesos a l’any», refermava Ferré.
Finalment, Jordi Ferré també ha fet referència a la necessitat d’impulsar les campanyes publicitàries a xarxes socials i noves tecnologies.
Un dels camions procedents del port de Coma-ruga abocant sorra a la platja de Calafell. Mar Rovira / ACN
Recursos l El govern del Vendrell impedeix el pas per la platja i obliga els vehicles pesants a creuar el nucli urbà calafellenc
Mar Rovira / ACN
Els treballs per traspassar sorra del port de Coma-ruga fins a la platja de Calafell han arrencat aquesta setmana. Enguany, però, els camions no circulen per la platja tal com va passar l’any passat, ja que l’Ajuntament del Vendrell s’hi ha oposat. Davant d’això, el regidor d’Ecologia Urbana de Calafell, Aron Marcos, ha assegurat que «no hi ha cap motiu de pes», més enllà de les molèsties als veïns i ha indicat que ha demanat un aclariment a la direcció general de Costes. De fet, Marcos ha afirmat que el pas dels camions per la platja no suposa un problema per la fauna silvestre ni pel corriol Camanegre: «És la manera més eficient i econòmicament de fer-ho». En global, es mouran 20.000 metres cúbics d’arena. El regidor d’Ecologia Urba-
na de l’Ajuntament de Calafell ha assenyalat que la platja del municipi és deficitària, per la qual cosa, és necessari el traspàs de sorra fins que no s’apliquin «solucions definitives» a tot el litoral. Durant el pròxim mes, s’han previst 1.200 trajectes de camions per transportar uns 20.000 metres cúbics de sorra, procedents de l’acumulació que es forma a llevant del port de Coma-ruga. Un dels punts on se’n dipositarà més és a la zona de Mas Mel, una de les àrees més afectades per l’erosió de les platges de Calafell. «No ens agrada fer-ho ni per terra ni per la platja. Ara bé, l’actuació és necessària i estem obligats a fer-la», ha asseverat Marcos. L’edil ha insistit que els treballs s’han de dur a terme de la «manera més eficient possible», tant en l’àmbit econòmic com el mediambiental. En aquest
S’han previst, pel mes de juny, 1.200 trajectes per transportar uns 20.000 m3 de sorra
sentit, el regidor ha remarcat que el Ministeri de Transició Ecològica va constatar l’any passat que no hi va haver problemes amb la fauna silvestre i ha recordat que impulsen la preservació del corriol camanegre des de fa anys.
«L’informe diu que el corriol no és un problema, el pas de camions per la platja és la manera més eficient, econòmicament i ambientalment, perquè tot aquest moviment per terra el que suposa són més camions, més trànsit, per tant, més cost de combustible i ambientalment menys eficient», ha subratllat. Davant la no autorització del consistori del Vendrell, l’equip de
El Vendrell se suma a la campanya que premia comprar al comerç local
Societat l S’hi han adherit més de 200 establiments del municipi, dels 24 totals
Redacció
govern de Calafell ha demanat un aclariment a Costes. «Estem esperant que responguin, però ja ens van avançar que l’Ajuntament del Vendrell no volia fer-ho per la platja», ha comentat.
Sobrecost del 25% El transport de sorra fins a les platges calafellenques tindrà un cost al voltant dels 200.000 euros. El pas dels vehicles pesants pels nuclis de Coma-ruga i de Calafell suposaran un sobrecost de 50.000 euros, un 25% més del previst, segons el regidor. Marcos ha lamentat que hagin d’assumir-lo, ja que, sosté, inicialment havien parlat amb el govern del Vendrell de cofinançar els treballs. «L’actuació beneficia els dos municipis perquè la dinàmica litoral fa que aquesta sorra que posem a les nostres platges acabi a la de Sant Salvador, la qual també té dèficit i està en regressió», ha afirmat. «Nosaltres teníem més necessitat de tenir-ho aquest estiu. Valorem negativament la decisió perquè no hi ha cap motiu de pes tècnic que faci anar els camions per carretera, exceptuant les molèsties que generen», ha assegurat. En paral·lel, ha reclamat que s’estableixin uns criteris unitaris per realitzar els traspassos d’arena perquè no torni a passar que un municipi pugui vetar el pas de camions.
El Vendrell torna a participar en la campanya Comprar local té premi especial, impulsada per la Xarxa Compra i Descobreix Catalunya, que celebra el seu 15è aniversari amb un canvi d’imatge i amb la col·laboració de 24 municipis. Durant el mes de juny, el comerç de proximitat del municipi s’implica en aquesta iniciativa que vol fomentar tant la compra als establiments locals com la descoberta del patrimoni i el turisme de proximitat. S’hi han adherit 200
establiments del municipi. Els comerços participants ofereixen butlletes per entrar al sorteig d’experiències per a dues persones, que inclouen activitats culturals, rutes naturals i gastronomia als 24 municipis organitzadors. El sorteig es farà el 8 de juliol, i també hi haurà premi per a un dels establiments participants del Vendrell. Els premis s’exposaran en un aparador del carrer Àngel Guimerà. Per a participar-hi, només cal comprar en algun dels comerços identificats amb el cartell oficial de la campanya.
Les instal·lacions de seguretat de l’estació d’Alcover es renovaran amb 10,4 MEUR d’inversió d’Adif
Obres l Els treballs optimitzaran els sistemes de gestió del trànsit i la senyalització
Redacció
Adif ha adjudicat per 10,42 milions d’euros el contracte per redactar el projecte i executar les obres de renovació i modernització de les instal·lacions de seguretat de l’estació d’Alcover, situada al tram Reus-La Plana de Picamoixons. L’objectiu principal de l’actuació és optimitzar tecnològicament els sistemes que intervenen en l’explotació ferroviària per garantir-ne la disponibilitat, l’eficiència, la fiabilitat, la funcionalitat i l’eficàcia, tot reduint la probabilitat d’incidències que
puguin afectar el trànsit ferroviari.
El contracte definirà el disseny detallat de les installacions de seguretat i inclourà tant les obres com les proves prèvies a la seva posada en servei. Els treballs preveuen actuacions específiques sobre els sistemes de gestió del trànsit, equips de detecció i protecció del tren, senyalització fixa i lluminosa, integració al Control de Trànsit Centralitzat i telecomunicacions, així com en edificis tècnics, obres civils, sistemes d’energia i sistemes de vigilància i control.
700.000 euros de romanent
Municipal l L’Ajuntament ho aprofitarà per reduir deute financer
Redacció
L’Ajuntament de Vilallonga del Camp, al Tarragonès, va aprovar en el darrer plenari municipal la liquidació pressupostària de l’exercici del 2024. L’alcalde, Gerard Gené va mostrar la seva satisfacció perquè s’havia tancat l’any amb un romanent de tresoreria de poc més de 700.000 euros. L’estalvi net va ser de gairebé 340.000 euros i el període de pagament a proveïdors es va situar, de mitjana, en els 17 dies . De la mateixa manera, l’alcalde valorava positivament que s’hagués complert en matèria d’estabilitat pressupostària i la regla de la despesa.
Amb aquests resultats, l’equip de govern va anunciar que s’apostava per la reducció del deute que té el municipi amb les entitats de crèdit. D’aquesta manera, una part important del romanent es destinarà a amortització anticipada de crèdit. En el mateix ple l’alcalde va dur a votació dues modificacions de crèdit per poder realitzar aquesta amortització. Aquestes es van aprovar amb els vots de l’equip de govern, format per Junts per Vilallonga
i Vilallonga pot més-CP. La resta de grups municipals, ERC-AM i TOT(s) van votar-hi en contra.
La postura de l’oposició ha estat criticada per l’alcalde, que mostrava la seva estranyesa que, «no estiguin en sintonia en aquest tema amb l’equip de govern, ja que són decisions que acaben beneficiant a tot el poble, reduint l’import dels interessos liquidats i reduint l’endeutament».
Durant el plenari es van viure moments de fricció entre govern i oposició. Segons l’equip de govern, ERC-AM i TOT(S) van qüestionar la feina del Secretari i els tècnics municipal en relació als expedients econòmics que s’havien portat al plenari.
Des de l’equip de govern han explicat que mantenen «plena confiança en els treballadors municipals i no podem consertir que es converteixin en el centre del debat polític».
L’equip de govern va aprovar la reducció del deute amb un modificatiu de crèdit
Mont-roig acull l’elecció del nou pubillatge intercomarcal del Camp de Tarragona
Societat l Ariadna Duran i Eros Biasizzo han sigut escollits pubilla i hereu intercomarcals
Joan Lizano Rué
Mont-roig del Camp va ser el municipi amfitrió de l’elecció del pubillatge intercomarcal del Camp de Tarragona, acte que es va celebrar el darrer diumenge, 25 de maig. L’acte va comptar amb la participació de representants de diversos municipis del territori, entre els quals van quedar proclamats Tarragona, Cambrils, Solivella, els Pallaresos, Mont-roig, Calafell i Rocafort de Queralt. Al llarg del matí, els joves participants van haver de demostrar els seus co-
Obres l Ha culminat el procés vinculat al desenvolupament urbanístic del sector
Redacció
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha aprovat definitivament, aquest dimecres 28 de maig, els projectes d’urbanització i reparcel·lació del sector de dinamització econòmica SUD 4 ‘Els Comellarets’. Els documents han estat presentats per l’empresa coreana Lotte Energy Materials SL, que té previst construir-hi una fàbrica. A més, la Junta ha desestimat les al·legacions presentades al projecte d’urbanització, tancant així la tramitació administrativa dels instruments de planejament i gestió del sector.
Amb aquesta aprovació, s’habilita a l’empresa a iniciar els treballs d’urbanització de l’àmbit. Segons ha informat el consistori, es preveu que les primeres actuacions puguin començar en les pròximes setmanes. A partir d’aquest moment, els terminis concrets per al desenvolupament del projecte quedaran supeditats a la gestió privada de la companyia promotora.
Pel que fa al projecte de reparcel·lació, l’aprovació implica la cessió a l’Ajuntament del 10% de l’aprofitament ur-
Els documents els ha presentat Lotte Energy, que hi construirà una fàbrica
banístic del sector. Aquesta cessió inclou les zones verdes, els espais destinats a equipaments, els serveis tècnics i el sòl reservat per a vials. Aquest pas permet disposar dels espais necessaris per garantir els serveis i infraestructures bàsics a la zona.
D’altra banda, les obres de construcció dels edificis industrials no s’iniciaran fins que finalitzi la tramitació ambiental del projecte. Aquesta part del procediment és competència de la Generalitat de Catalunya i, per tant, dependrà del seu calendari.
neixements generals en una prova escrita i van ser entrevistats abans de la proclamació oficial.
L’elecció es va fer a les 12 del migdia a la plaça mossèn Gaietà Ivern, amb públic i autoritats presents. Finalment, es van proclamar Ariadna Duran Peralba, de Cambrils, com a pubilla, i Eros Biasizzo Serra, de Calafell, com a hereu intercomarcal. Les dues dames escollides van ser Lidia Massagués Ros, de Tarragona, i Montserrat Cirera Rué, dels Pallaresos. Pel que fa als fadrins, van ser proclamats
Salvador Cantalejo Sarrà, de Cambrils, i Javier Fortuny Hellin, de Tarragona.
Els nous representants van rebre el relleu de la pubilla Maria del Mar Pujol i de les
representants Abril Baglietto i Aina Cruz, en un acte que va comptar també amb la
Redacció
Els bancs d’aliments afronten enguany la sisena edició de la campanya solidària Cap llar sense aliments, impulsada per la Fundació ‘la Caixa’ i CaixaBank. La iniciativa ar rencarà el 2 de juny i té com a objectiu garantir una alimen tació digna per a les famílies que recorren als bancs d’ali ments, en col·laboració amb la Federació Espanyola de
Bancs d’Aliments (FESBAL).
Des del 2020, la campanya ha recaptat més d’11 milions d’euros i més de 10.000 tones d’aliments bàsics a tot l’Es tat. El 2024, es van recollir 1,7 milions d’euros, equiva lents a 1.548 tones d’aliments distribuïts a través dels 54 bancs associats a FESBAL i les 6.493 entitats socials col· laboradores. A Tarragona, es van superar els 24.000 euros i,
a Catalunya, els 230.000. Enguany, la Fundació ‘la Caixa’ hi aporta un milió d’euros com a contribució inicial. Les donacions es po den fer via www.capllarsensealiments.com, per Bizum al número 38014, a través de la banca digital de CaixaBank o mitjançant el seu web.
Segons l’informe L’estat de la pobresa 2024, 12,5 milions de persones estan en risc de
Torredembarra l Arrencarà el 6 de juny i s’allargarà fins al desembre
Redacció
L’Ajuntament de Torredem barra, a través de la Regido ria de Cultura, va presentar aquest dimecres al matí un nou cicle musical que tindrà lloc a la plaça de Catalunya. Amb el nom de Jam Sessions & Micròfon Obert, la propos ta té un triple objectiu: des centralitzar l’oferta cultural del municipi, dinamitzar co mercialment aquesta zona recentment remodelada i oferir un espai d’expressió artística obert a la ciutadania. El cicle començarà el proper divendres 6 de juny i tindrà
continuïtat mensual fins al mes de desembre. Les pròxi mes sessions seran el 18 de juliol, 7 d’agost, 5 de setembre, 3 d’octubre, 7 de novembre i 5 de desembre. A l’estiu, se cele braran en horari de 20 a 23 h, mentre que a l’hivern l’horari serà de 19 a 22 h. Cada sessió combinarà ac tuacions musicals en directe amb la participació oberta del públic. Totes les perso nes que ho desitgin podran pujar a l’escenari per tocar un instrument o cantar. Per tal de facilitar la participació i fomentar l’espontaneïtat, abans de cada Jam Session es
farà un taller gratuït d’impro visació musical. Aquests ta llers tindran lloc els dies 3 de juny, 8 de juliol, 5 d’agost, 2 de setembre, 30 de setembre, 4 de novembre i 2 de desembre. L’activitat és oberta a tothom, independentment del nivell d’experiència musical. Per a més informació o per inscriu re’s als tallers, les persones interessades poden contactar amb l’organització al telèfon 658 66 20 54 o enviar un cor reu a puentes.intercultura@ gmail.com
L’alcalde de Torredembar ra, Vale Pino, va destacar que amb aquest cicle «fem una
Societat l Tres grups de nois i noies de Down Tarrago na van gaudir d’una estada a la Comunitat Valenciana del 19 al 23 de maig, gràcies a les subvencions del programa de turisme social de l’Imserso. Aquesta iniciativa fomenta l’autonomia, la convivència i el dret a l’oci de les perso nes amb discapacitat intel· lectual. Els grups es van allot
jar a Oropesa, Benicàssim i Peníscola. A Oropesa, set dels participants van estar a l’Ho tel Magic Sports amb la peda goga Mercè García i una vo luntària. A Benicàssim, vuit joves es van allotjar a l’Hotel Intelier Orange amb la inte gradora social Tania Barrera i una voluntària. El tercer grup, amb un total de set membres, va estar a Peníscola, a l’Hotel
Les donacions es poden fer en línia, per Bizum (38014) i a la banca digital de CaixaBank.
pobresa o exclusió social. Mal grat una lleugera millora res pecte dep 2023, no s’han re cuperat els nivells previs a la crisi del 2008. FESBAL alerta
d’una precarietat «invisible», amb famílies que, tot i tenir feina, no poden garantir una alimentació digna. El presi dent de FESBAL, Pedro Llor
ca, ha agraït el suport rebut i ha remarcat la importància de la solidaritat col·lectiva. La campanya també compta amb el suport de CaixaBank.
aposta clara per dinamitzar comercialment, a més de fer arribar la cultura a tots els racons del municipi». Per la seva banda, el regidor de Cul
tura, Daniel Pujol, va remar car que «aquest cicle respon a la necessitat de donar espai a la comunitat musical de Torredembarra. Amb aquesta
iniciativa oferim una propos ta musical oberta, participati va i de qualitat per fer créixer la comunitat cultural de Tor redembarra».
RH Casablanca Suites, amb la integradora Marina Baraja i una voluntària. Durant l’esta da van poder gaudir d’activi tats diverses: visites culturals, sortides a la platja, jocs, ball, batxata, bingo, concerts i pis cina. Aquestes experiències afavoreixen la socialització i el benestar. A més, van com partir espais amb altres enti tats socials. Redacció
El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, encistellant tirs lliures sense visió. Cedida
Societat l El conseller d’Esports de la Generalitat va participar en les activitats de la Setmana de l’ONCE
Redacció
El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, va tornar a trepitjar ahir el par quet del pavelló del Serrallo de Tarragona, però aquesta vegada per una experiència completament diferent. El conseller es va posar en la pell d’una persona cega jugant a bàsquet a cegues i també en cadira de rodes en el marc de les activitats de la Setmana del Grup Social ONCE a Cata lunya.
El conseller, que va ser ju gador de bàsquet amb el CBT, amb els ulls tapats amb un antifaç o amb ulleres de simu lació, ha experimentat en pri mera persona com seria prac ticar aquest esport essent cec total o tenint baixa visió. Jun tament amb ex jugadors del Club Bàsquet Tarragona, ha provat d’encistellar tirs lliures sense veure res, i també ho ha intentat des d’una cadira de rodes. Unes activitats que Ál varez va destacar que «et fan adonar de com n’és de difícil una vida amb aquestes difi cultats i la conscienciació que fa falta per intentar ajudar el màxim possible».
El Reus FC Reddis, l’Ajuntament i la Fundació renoven el conveni
Futbol l L'acord permet al Reus FCR un «control esportiu» sobre el Juvenil A
Redacció
El Reus FC Reddis, la Funda ció Futbol Base Reus i l’Ajun tament de Reus han renovat el conveni per quatre anys més. Així es va destacar en l’assemblea extraordinària del Reus FC Reddis que va tenir lloc el passat dimarts al pavelló Olímpic. Després de
setmanes de negociacions i diferents discrepàncies supe rades, la comunió d’aquestes tres potes continuarà soste nint el projecte futbolístic.
La principal diferència solu cionada va ser respecte a les etapes formatives. D’aquesta manera, el Reus FC Reddis tindrà un «control esportiu»
sobre el Juvenil A de la Funda ció, el que vol dir, que tindrà llibertat de convocar jugadors per a reforçar l’equip de Sego na RFEF si és necessari.
En la mateixa assemblea, es va fer incís també en la pre paració de la pròxima tempo rada del club roig i negre. Per una banda, s’obre el període
electoral per decidir el pre sident durant les pròximes quatre campanyes i, si no es presenta cap candidatura més, Xavier Roig es mantin drà al capdavant. A nivell es portiu, Marc Carrasco conti nuarà com a entrenador i des del club apunten a «reforçar l’equip amb quatre o cinc fit xatges» amb l’objectiu de la permanència.
A nivell econòmic, el club va obrir la porta a un pa trocini amb la Diputació de Tarragona perquè l’Estadi Municipal afegeixi la marca comercial Costa Daurada.
Álvarez i diferents exjugadors del CBT van participar en les activitats
Berni Álvarez va apuntar també que el Departament d’Esports està elaborant el Pla Català de l’Esport Adaptat, un camp «on hi ha molt marge de millora i on ha d’ajudar la col· laboració publicoprivada». I ha afegit que el Departament treballa amb el Comitè Para límpic Espanyol per «trobar més recursos per les federa cions per tal que arribin a un alt nivell de competició». En aquest sentit, també va defen sar el paper de l’esport «en la millora de la salut mental i la socialització de les persones amb discapacitat».
L’acte ha comptat amb la participació de Josep Vilaseca, director de l’ONCE a Tarrago na; Arantxa Vallespí, sotsdi rectora de l’ONCE Tarragona; Rafi Pérez, vicepresidenta del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya, i afiliats i afilia des de la ciutat. A més, també va estar present la presidenta del Club Bàsquet Tarragona, Núria Grados, que va lliurar una samarreta amb el dorsal 11 i el nom ONCE a Josep Vi laseca.
Per la seva banda, Vilaseca, va afirmar que «compartim amb tothom el nostre espai per visibilitzar el nostre dia a dia. Us convidem a visitar nos i sumar esforços per fer una societat més inclusiva, iguali tària i humana», va concloure. Aquesta activitat ha format part de les activitats de la Set mana de l’ONCE que tenen lloc des del 26 al 31 de maig.
Futbol l L’Àguila de la Canonja destaca al Diari Més com afronta l’equip el primer partit de la promoció amb un Nou Estadi ple i recorda també com va viure el darrer ascens grana ara fa deu anys
Arnau Montreal Quesada
Contra l’Arenteiro va retornar després de dotze partits. Com es va sentir?
«Doncs molt bé i amb molt bones sensacions. Content de poder tornar a ajudar a l’equip des de la gespa. He estat treballant tot aquest temps on no he pogut jugar per diferents motius per estar en la millor forma quan m’arribés l’oportunitat. Va arribar l’altre dia i la veritat és que estic satisfet, es va aconseguir una porteria a zero i és de valorar». El tècnic Luis César va dir en la roda de premsa posterior al duel que volia pro-
var els dos porters abans de decidir-se. Creu que ja ho ha fet?
«No sé, això encara ho ha de decidir ell [riu]. Està clar que amb més competència més puja el nivell de tots, tant a nivell individual com a grup». Va coincidir amb Luis César en la seva etapa al Lugo. Ha canviat gaire el tècnic?
«Sí, en el futbol els anys sempre fa evolucionar l’estil de cadascú, però penso que l’essència és la mateixa. És un tècnic molt exigent i amb les idees bastant clares. Sap en tot moment com ha de jugar l’equip i així ens ho ha trans-
mès en cada entrenament. Si una cosa no ha canviat és que ell sempre ha volgut un equip que vulgui ser protagonista amb la pilota, així ho fem». Dissabte arriba de nou l’hora de la veritat. Com arriba al play-off?
«Arribar al play-off sempre és com un punt i seguit a una temporada. Estem preparats. Hem lluitat durant tota la temporada per jugar aquests partits. Són els més exigents i els més bonics de jugar. Veig a la plantilla contenta i, sobretot, il·lusionada per tornar-ho a intentar i poder aconseguir l’ascens aquest any».
En arribar al play-off és inevitable recordar el succeït ara fa un any. Aquests records són una motivació més per al vestuari?
«Penso que així ha de ser. Ho vam passar molt malament tant a Málaga com també a Vigo i així s’ha transmès al vestuari per la gent que ho va viure. Però per això estem ara aquí, per això ens hem aixecat, per aconseguir-ho enguany».
El Nou Estadi Costa Daurada s’ha omplert en menys de 24 hores. Què et transmet?
«Ha sigut una autèntica bo-
geria. Conec l’afició del Nàstic des de sempre i sabia que estaria allà ara, quan l’equip més ho necessita. No tenia dubtes que l’estadi estaria ple, però no m’ho esperava tan ràpid [riu]. Va ser impressionant quan amics i familiars m’enviaven que ja no quedaven entrades. Això és una motivació més, agraeixo a l’afició el seu suport sempre amb nosaltres, són el nostre motor i ho donarem tot sobre la gespa, que ningú ho dubti». El duel contra el Murcia serà el dissabte 31 de maig, quan es compliran deu anys del darrer ascens del
Nàstic a Segona Divisió. Vostè va estar present. «Sí, i tant. Vaig tenir la sort de poder viure aquell partit. No estava en el camp jugant, llavors era el tercer porter per darrere de Manolo Reina i Tomeu Nadal, però vaig estar en dinàmica del primer equip tot l’any. Veure tota la ciutat en la qual he crescut i a l’equip on he jugat des de petit celebrant un ascens tan bonic és un record que no me n’oblidaré mai».
El 2015 va ser un any rodó, també va pujar amb la Pobla de Mafumet. «Sí. El Nàstic va pujar llavors amb el camí curt, que era l’ascens de campions de Segona B contra el Huesca i amb la Pobla vam travessar el camí més llarg amb diverses eliminatòries. Vaig pujar el 31 de maig amb el Nàstic i al juny amb la Pobla. Un any rodó, poca gent pot dir que ha viscut dos ascensos en un any». Tornant al present, dissabte espera el Real Murcia. Com veu el rival?
«És un rival molt difícil de batre tant per les seves individualitats com a nivell col·lectiu.
Alberto Varo, present en el darrer ascens històric
Futbol l Dissabte farà deu anys del darrer ascens del Nàstic a Segona Divisió i el porter grana Alberto Varo va estar present. Varo, a l'esquerra de la imatge, era un dels jugadors de la Pobla de Mafumet en dinàmica de l'equip de Vicente Moreno. El migcampista Gabi López
Sobretot quan es posen per davant en el marcador. És un equip que té un entrenador amb idees clares, els seus equips sempre han defensat bé i treballen bé la pilota aturada. A la part davantera tenen jugadors amb experiència en categories superiors. A més, tenen un gran porter amb trajectòria en categories superiors com és Gazzaniga. Els números l’avalen com un dels millors. En el play-off sempre hi ha equips poderosos. Estan aquí pels mateixos mèrits que nosaltres». Enguany toca el primer partit a casa. És millor?
«Les dades diuen que som el millor local, però el Murcia el millor visitant. Està clar que serà una eliminatòria molt igualada, així que intentarem que el partit al Nou Estadi sigui diferencial i colpejar primer».
Dissabte el Nou Estadi estarà ple, però tampoc estareu sols a Múrcia. Les 1.000 entrades es venen a bon ritme.
«L’afició del Nàstic sempre està amb nosaltres, sigui quina sigui la ciutat on viatgem. Agraeixo molt a tots els que ja s’estan apuntant per animar-nos en el pròxim partit.
(al centre) i Jordi Calavera (a la dreta) eren els altres dos jugadors en rotació que van viure aquella final amb l'equip. Llavors, Alberto Varo era el tercer porter per darrere de Manolo Reina i Tomeu Nadal i ja havia debutat amb el primer equip. AMQ/Cristina Aguilar
Fa deu anys
«L’any 2015 va ser rodó, vaig pujar amb el Nàstic i després amb la Pobla de Mafumet»
‘Sold out’
«M’esperava un Nou Estadi ple, però no tan ràpid. Que ningú dubti que ho donarem tot»
Us prometo que ho donarem tot i ens esforçarem al màxim per aconseguir l’objectiu enguany i que ho puguem
celebrar tots plegats com ja vam fer fa deu anys. Això sí, unes setmanes després [riu]».
Aquest dissabte 31 de maig es compliran deu anys del darrer ascens del Nàstic
Futbol l Llavors, l'equip de Vicente Moreno va guanyar per 3-1 al Huesca
Arnau Montreal Quesada El Nàstic començarà el camí a l’ascens a Segona Divisió aquest dissabte 31 de maig contra el Real Murcia al Nou Estadi Costa Daurada. Curiosament, aquest mateix dia, fa deu anys, va ser el final del camí d’un altre Nàstic per pujar a Segona. Llavors, l’equip de Vicente Moreno va vèncer per 3-1 al Huesca en el partit de tornada de la fase d’ascens de campions de la ja desapareguda Segona B. El Nàstic arribava al duel després de l’empat a zero al camp del Huesca. Amb l’eliminatòria igualada, només es podia guanyar per pujar i evitar els penals. El Nou Estadi es
va omplir amb 13.791 espectadors i l’equip va respondre. Després d’una tensa primera meitat, l’extrem Lago Júnior es va inventar un golàs amb un xut llunyà que va anar de pal a pal abans d’entrar. Poc després, Gorka Azkorra, davanter basc alt i rematador, es va transformar en extrem per penjar un centre perfecte que David Rocha va rematar amb el cap. Finalment, el davanter referent Marcos de la Espada
L’equip de Vicente Moreno també es va haver d’aixecar d’un play-off perdut
va pispar una pilota al mig del camp per definir fent un barret per sobre del porter per posar el 3-0, un marcador que només es va acabar movent amb el gol de l’honor del Huesca.
Aquell Nàstic de Vicente Moreno també es va haver d’aixecar d’un cop dur com va suposar perdre el fatídic playoff contra el Llagostera l’any anterior. Aquest dissabte, el Nàstic de Luis César començarà el seu camí a l’ascens contra el Real Murcia, deu anys després del darrer amb la intenció de repetir aquesta alegria. Això sí, aquesta vegada serà el primer duel del play-off d’ascens
Les entrades del Real MurciaNàstic, gairebé esgotades
El Nàstic no estarà sol el dissabte 7 de juny a l’estadi Enrique Roca. L’entitat grana va posar ahir a la venda les mil entrades atorgades pel Murcia de cara al partit de tornada i els nastiquers van respondre aplegant-se a les oficines del Nou Estadi i també comprant de manera online. Les entrades es van vendre a un bon
ritme durant tota la jornada d’ahir i s’espera que es puguin esgotar en les pròximes hores. El club va posar a la venda les mil entrades a un cost de 15 euros de forma individual a les oficines del Nou Estadi Costa Daurada i també de forma online a través de Athlos Sports Travel. Aquesta darrera opció inclou el desplaçament en autocar a Múrcia a un cost de 60 euros. El que sembla clar és que l’expedició grana s’omplirà abans de conèixer el resultat de l’anada.
La cua formada ahir al matí per comprar les entrades
Cultura l El tribunal recorda que el museu mai ha estat propietari de les obres, sinó només dipositari
ACN
El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència que condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar a Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals de la sala capitular del monestir. Els magistrats consideren que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit, i, per tant, el cas no ha prescrit. El MNAC havia alertat que arrencar les pintures murals de la seva actual ubicació i traslladar-les al monestir originari podria malmetreles greument.
La demanda la va interposar el govern d’Aragó en exercici de les seves competències i per cessió d’accions per la comunitat religiosa titular del monestir de Sixe-
na, i l’Ajuntament de Sixena es va personar en qualitat de demandant. Van ser demandades l’Administració Gene-
El Suprem confirma un any de presó per agressió sexual per al periodista Saül Gordillo
Judicial l L'exdirector del 'Principal' va fer tocaments a una treballadora
ACN
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs plantejat pel periodista Saül Gordillo contra la sentència que el condemnava a un any de presó per agressió sexual. Gordillo va recórrer contra la decisió d’un jutjat penal i de l’Audiència de Barcelona de condemnar-lo per haver fet tocaments sexuals a una treballadora seva de 23 anys quan dirigia el digital Principal el desembre del 2022.
La defensa de l’exdirector de Catalunya Ràdio i de l’ACN considerava que hi havia un error en la valoració de la
prova practicada, ja que defensava que de les imatges de la discoteca on van passar els fets es veu que la víctima va «consentir els tocaments».
La sentència veu provat que no hi va haver flirteig o joc de seducció entre Gordillo i la víctima, com sostenia la defensa del periodista. Rebutja també que el ball previ de la víctima als tocaments «anés més enllà del que es pot considerar un ball normal» i que això suposessin actes concloents que es poguessin interpretar com a signe d’aproximació amb connotacions sexuals evidents.
ral de l’Estat i el MNAC, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya.
El jutjat de primera instància va estimar la demanda i va acordar la restitució de les pintures a la sala capitular
«No prendrem cap decisió que perjudiqui el manteniment de les pintures»
del monestir. El MNAC i la Generalitat de Catalunya van recórrer en apel·lació, i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena va impugnar la sentència. L’Audiència d’Osca va desestimar tant els recursos d’apellació del MNAC i de la Generalitat com la impugnació de l’ajuntament. La sentència de l’Audiència va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem pel MNAC, la Generalitat i el consistori.
El Suprem examina, en primer lloc, les qüestions de naturalesa processal plantejades per la Generalitat i el MNAC en els respectius
Orient Mitjà l Hauria mort en els atacs a un hospital aquest dimarts
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar ahir al Parlament que Israel va matar al presumpte nou líder del grup islamista Hamàs en la Franja de Gaza, Mohamed Sinwar, en un recent atac aeri a l’Hospital Europeu del sud de l’enclavament. Israel va llançar un atac el dimarts 13 de maig contra l’Hospital Europeu de Jan Yunis, en el sud de Gaza, l’objectiu del qual es va especular que era Sinwar, i que es va cobrar la vida d’almenys 16 persones, «En els 600 dies del ressorgiment, transformem la faç d’Orient Mitjà», va dir Netanyahu, en recordar que han passat 600 dies des de l’atac de Hamàs contra Israel que va desencadenar l’actual guerra. «Vam repel·lir als terroristes del nostre territori, entrem en
Benjamin Netanyahu a una roda de premsa. EFE
Mohamed Sinwar era el germà de l’autor dels atacs del 7 d’octubre del 2023
la Franja de Gaza, eliminem a Mohamed Sinwar» va afegir. L’Exèrcit israelià, però, encara no ha confirmat l’afirmació
recursos extraordinaris per infracció processal, que desestima. El Tribunal Suprem confirma l’interès legítim de l’ajuntament per intervenir com a adherent simple, prenent com a antecedent allò resolt en una sentència del 2021. També confirma l’aportació de dos documents després de la demanda que justifiquen la legitimació del govern aragonès com a cessionari de les accions interposades.
El Govern demana prudència El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha demanat «prudència» a l’espera que el Govern pugui analitzar la sentència del Tribunal Suprem sobre les pintures murals de Sixena, però ha garantit se’n prioritzarà la «integritat» i la «bona conservació». «No prendrem cap decisió que pugui perjudicar el manteniment i la integritat d’aquestes pintures», ha afirmat. El president de l’Aragó, Jorge Azcón, ha confessat que sent una «immensa satisfacció» després que el Suprem hagi confirmat la sentència que condemnava el MNAC a retornar a Vilanova de Sixena les pintures murals de la sala.
Illa defensa elevar l’opa al Sabadell
Empresa l El president de la Generalitat, Salvador Illa, defensa la decisió del Ministeri d'Economia d'elevar l'opa del BBVA al Sabadell al Consell de Ministres i assegura que és «coherent». El president reitera que li agradaria que l'opa no tirés endavant i confia que les condicions del govern espanyol garanteixin que «no s'empitjoraa». ACN
Adopció d’animals Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
del primer ministre.
Mohammed Sinwar és el germà menor de Yahya Sinwar, màxim líder de Hamàs i cervell dels atacs del 7 d’octubre de 2023. Israel el va matar l’any passat. Des que va morir, s’ha especulat que Mohammed s’havia convertit en el seu successor, si bé el grup islamista mai el va confirmar.
Se
k Editorial k
Gairebé el 13% dels treballadors dedicats a l’hostaleria de la demarcació de Tarragona, comptant els allotjaments i la restauració, estan a la comarca del Priorat. Tenint en compte el volum poblacional i el tipus d’activitat econòmica ge neral de la zona, resulta una xifra molt elevada. Les dades corres ponen a l’estudi elaborat per Juan Antonio Duro, catedràtic del departament d’Economia de la URV i que es va presentar ahir en el marc de la renovació de la renovació de la junta de l’associació hotelera de l’AEHT. En definitiva, l’estudi, a banda de les dades relatives al Priorat, ve a demostrar la importància que el sector
de la restauració i l’hoteleria té en el conjunt del sector turístic tarragoní. Les grans assignatures del sector i de les administra cions que en tenen competències, és assolir ampliar l’àmbit tra dicional, lligat sobretot a la costa i, sobretot, aconseguir ampliar la temporada al llarg de l’any. Desestacionalitzar l’oferta és una eina en la qual les zones d’interior, com és el Priorat, han de te nir una rellevància destacada. En qualsevol cas, però, el creixe ment turístic també ha de garantir la sostenibilitat de l’entorn. I en això el Priorat també destaca. La fita és aconseguir que el seu atractiu natural no sigui a la llarga el seu principal problema.
k Tribuna k
Han passat cinc mesos des del començament de l’any 2025 i de l’entrada en vigor del nou contracte de recollida de resi dus, però el panorama al Vendrell, lluny de mostrar una ciutat que treballa pel canvi en el sistema de recollida a través d’aquest contracte, evidencia que hem entrat a les acaballes del cinquè mes de l’any amb el mateix sistema a tot el municipi. Aquest fet em genera molts dubtes sobre els re sultats que pot oferir aquest contracte en el seu primer any. Això em porta a escriu re aquest article per desgranar les meves opinions sobre una qüestió que afecta directament els 30.971 contribuents de la nostra vila, obligats a pagar la nova taxa de residus.
Una visió general sobre aquest nou con tracte aplicat al Vendrell ens porta a deduir que, amb la situació actual de manca de desplegament, tindrem diversos proble mes per frenar la generació de rebuig i augmentar el reciclatge. Per poder enten dre cap a on anem, cal saber d’on venim, i les dades que exposo a continuació són, francament, decebedores.
Les dades de 2024 posen de manifest un augment de 753.276 quilos en la generació de rebuig respecte de l’any 2023, fet que ha generat un increment econòmic en la des pesa d’aquest àmbit de 116.396,98 euros. Aquestes xifres demostren que la ciuta dania del Vendrell està molt lluny d’assolir els objectius de reducció marcats per la Unió Europea. La manca de campanyes de conscienciació per part de l’Ajunta ment del Vendrell i del Consell Comarcal, el menyspreu amb què tracta aquest tema l’alcalde cada vegada que contesta pre guntes al respecte en un ple, i el silenci de la regidora Núria Rovira —qui hauria de respondre aquestes qüestions perquè són de la seva competència delegada— fan impossible cap millora en aquest àmbit. Els primers que haurien de transmetre la necessitat de reciclar pel bé de tothom són ells, i amb aquesta actitud, no ho fan.
Antonio García Leal President de la Federació Xarxa Vendrellenca
Un altre problema, creat pels mateixos que ens haurien d’esperonar a reciclar, és la implantació i aprovació d’una taxa de re collida de residus que calcula els costos en funció dels metres quadrats de l’habitatge i que preveu un sistema de bonificacions que no s’ha implantat perquè el contracte de recollida encara no s’ha desplegat. Les paraules del regidor d’Hisenda afirmant al ple que amb la nova taxa es reduïa l’import per a la majoria dels habitatges quedaran buides de contingut, ja que, a data d’avui, no s’ha implementat cap sistema per accedir a les bonificaci ons previstes, ni tampoc s’ha regulat de forma efectiva com s’aplicaran. Un altre problema que es veu a venir és el que ens trobarem quan, l’any 2026, arribi una nova pujada de la taxa a causa d’una previsió poc realista de la despesa en rebuig per al 2025, amb una reducció pressupostada de 1.218.784,41 euros respecte al 2024. Aques ta rebaixa és inassolible si considerem que el desplegament del nou servei encara no s’ha fet i, encara que s’activés, la reducció en la meva opinió no seria tan significativa. Pel que fa al nou sistema de recollida implantat al municipi, que preveu aplicar el sistema porta a porta al 66% del territori i contenidors intel·ligents a la resta, cal dir que, si bé pot semblar una bona aposta, el fet que la majoria de les zones on s’aplica el
k Tribuna
k
Pocos ámbitos encarnan con tanta fuerza el encuentro en tre la dimensión personal y la dimensión social como el hogar. La casa no es únicamente un bien material, sino el espacio donde cada persona arraiga y despliega su identi dad, y donde los vínculos familiares y sociales se entretejen y ad quieren densidad y significado. El acceso a un hogar digno condi ciona las posibilidades de desarrollo vital, especialmente para los jóvenes, que con demasiada frecuencia ven alejarse la oportunidad de gozar de un lugar que sostenga y cobije su proyecto de vida. En España, la dificultad para acceder a una vivienda no obedece a una coyuntura aislada, sino a un desequilibrio persistente que reclama respuestas serias, alejadas de la retórica ideológica y centradas en la eficacia y la responsabilidad pública.
porta a porta siguin de segona residència —i, per tant, estiguin buides gran part de l’any— fa que el sistema perdi efectivitat. A més, quan aquestes residències s’ocu pen el cap de setmana, en molts casos ni tan sols es recicla. D’altra banda, el desple gament d’aquest sistema en aquest volum d’habitatges serà lent i complicat, i tot fa pensar que al llarg del 2025 continuarem tenint unes dades de reciclatge molt bai xes. Per posar un exemple concret, al Nou Vendrell, Torreblanca i Sant Vicenç de Calders —on s’aplica el porta a porta des del 2020, amb uns 600 habitatges— es va trigar tres mesos en completar el desplega ment.
És probable que la gent acabi deixant la brossa al carrer quan trobi el contenidor tancat, o que llenci rebuig als contenidors oberts de paper i plàstic, generant així un augment d’impropis
Quant al sistema de contenidors intel· ligents que s’ha de desplegar al 34% del municipi (contenidors tancats de rebuig i or gànica), considero que la seva implantació, tardana i en un context en què la població ja està cansada de pagar, pot generar problemes. És probable que la gent acabi deixant la brossa al carrer quan trobi el contenidor tancat, o que llenci rebuig als contenidors oberts de paper i plàstic, ge nerant així un augment d’impropis.
La meva anàlisi final sobre aquest des plegament és que, a causa de l’actitud de l’Ajuntament, que no s’ha preocupat seriosament per aquest tema, tindrem molts problemes per assolir els objectius marcats per la Unió Europea i acabarem pagant més diners per desfer nos de la nostra brossa. Lluny de conscienciar la població, s’està generant desmotivació, i això és molt perjudicial per a tothom. No obstant això, vull tancar aquest article re cordant a la ciutadania que, tot i tenir uns polítics que no ens conviden a reciclar, ho hem de fer. No pas per ells, sinó perquè no més tenim un planeta, i entre tots l’hem de cuidar.
El acceso a la vivienda se ha convertido en un problema de Es tado, y sin embargo, el Gobierno de Pedro Sánchez lo ha tratado como un campo más de confrontación ideológica, en lugar de haberle concedido la importancia que semejante desafío merece. La Ley de Vivienda, aprobada en 2023, ha retraído la oferta, ha sembrado inseguridad jurídica y ha penalizado a quienes ponen su vivienda en alquiler. En lugar de facilitar el acceso, ha multiplicado las restricciones, disuadiendo a pequeños propietarios y bloque ando la inversión.
A esta situación se suma un urbanismo paralizado. La posibili dad de anular planeamientos por defectos formales ha dejado sin base jurídica a muchos municipios. Allí donde se podía corregir el procedimiento, se optó por no hacerlo. El resultado es la ausencia de planeamiento vigente, normas transitorias que dificultan la ges tión del suelo y una escasez crónica de vivienda nueva que alimen ta la tensión del mercado. A esto se añade el fenómeno de la oku pación ilegal, que genera desconfianza y retrae aún más la oferta de alquiler. Mientras tanto, el Gobierno evita afrontar el problema con decisión. La lentitud de los desalojos, la inseguridad jurídica y la desigualdad entre quien cumple la ley y quien se la salta deterio ran la convivencia y empobrecen el acceso a la vivienda.
Frente a esta realidad, Alberto Núñez Feijóo y, con él, todo el Par tido Popular planteamos una estrategia clara: más vivienda, más seguridad jurídica, más agilidad administrativa. La clave está en liberar suelo, aprobar planeamientos urbanísticos estables y acor tar los plazos de tramitación. Construir más vivienda —libre y pro tegida— no es una consigna, sino una necesidad urgente. Ningún sistema puede responder a la demanda si los proyectos tardan una década en completarse por trabas administrativas o ausencia de planificación. Necesitamos un modelo que multiplique las opor tunidades de acceso a la vivienda sin desincentivar la inversión ni penalizar a quienes cumplen las normas.
Además de construir, es esencial rehabilitar. Miles de viviendas en mal estado podrían ponerse en el mercado si existieran ayudas eficaces, incentivos fiscales y garantías jurídicas. Rehabilitar no debe ser una carga, sino una vía real de mejora y acceso. A ello se suma la necesidad de actuar sobre el sistema fiscal y financiero: reducir el IVA al 4% para la primera vivienda, establecer deduc ciones en el IRPF para jóvenes menores de 40 años que alquilen, reforzar los avales públicos y permitir el ahorro finalista a través de una hucha hogar joven, con incentivos fiscales hasta 40.000 euros. España no necesita más intervención pública que paralice el mercado, sino una política decidida que favorezca la construcción de vivienda y restablezca la confianza entre instituciones, propie tarios y ciudadanos. El exceso de regulación, lejos de proteger a los más vulnerables, ha reducido la oferta, encarecido los precios y di suadido la inversión. Lo que está en juego no es únicamente la dis ponibilidad de un bien material, sino las condiciones que permitan a cada ciudadano asentarse, crecer y mirar al futuro con confianza.
Elisa Vedrina Consellera del PP a l’Ajuntament de Tarragona i diputada al
Necrològiques
Tarragona
Josep Martí Seró.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Santuari de Nostra Senyora del Loreto. Reus
Maria del Carme Bigorra Trill. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista. Valls
Maria Teresa Boada Calbet.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Santuari de la Mare de Déu del Lledó.
La Riba
Jaume Ollé Pàmies.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Nicolau.
El Morell
Rosa Maria Mir Socias.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Martí Bisbe.
Integrants preparant la decoració de la Festa del Trepat. Conca Barberà
Municipal l Amb aquesta ja són deu les entitats de persones grans a la comarca
Des del mes d’abril, Barberà de la Conca compta amb una nova entitat: l’Associació de la Gent Gran, impulsada per un grup de dones del municipi però oberta a tothom. L’objec-
tiu és oferir activitats i espais de trobada que fomentin les relacions intergeneracionals i la vida activa de les persones grans del poble. Tot i ser de creació recent, ja s’hi fan tallers de gimnàstica i manualitats, i ara forma part del
L’entitat l’ha impulsat un grup de dones del municipi i és oberta per a tothom
Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran de la Conca de Barberà, amb la voluntat de contribuir a les activitats comarcals i enriquir l’òrgan de participació. El local on es fan les activitats és un espai municipal cedit per l’Ajuntament, que les impulsores han sabut aprofitar des del primer moment per a treure-li el màxim profit.
10 entitats
Amb aquesta, ja són deu les entitats per a persones grans a la comarca: Barberà de la Conca, Blancafort, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Santa Coloma de Queralt, Solivella i Vimbodí i Poblet. Totes ofereixen tallers, xerrades, sortides o activitats lúdiques i culturals obertes a tothom, amb independència de si s’és soci o no, afavorint així la inclusió i la participació comunitària, tant als municipis més grans com als petits.
Els centres d’educació especial de la Diputació celebren la 5a Jornada de Convivència a la Canonja
Oci l Més de 80 alumnes dels centres d’educació especial de la Diputació de Tarragona a Reus, Tortosa i Tarragona han celebrat la cinquena Jornada de Convivència al camp de futbol de la Canonja. La trobada ha combinat jocs, esport i valors com la solidaritat, la companyonia o el respecte. Hi han participat les autoritats locals i la presi-
denta de la Diputació, Noemí Llauradó. L’activitat ha inclòs jocs de cucanya, un partidet d’escalfament, un triangular entre els tres equips, i el lliurament de medalles amb presència dels jugadors del Nàstic Alberto Varo i Àlex Jiménez. La jornada ha conclòs amb un dinar de germanor compartit per tots els participants. Redacció
L’horòscop
21/03 al 19/04
És fàcil que et trobis algunes persones que vulguin tirar per terra les teves idees projectes. No et desanimis molt menys entris en còlera.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Avui estaràs susceptible a les paraules accions dels altres. Si mantens la calma actues amb fredor, podràs desemmascarar l’enemic ocult.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No deixis res a l’atzar, ni confiïs en terceres persones perquè et solucionin els teus assumptes. Avui hauràs de batallar pel teu compte i risc.
20/04 al 20/05 TAURE
Persones alienes als teus sentiments intentaran ficar el nas en els teus assumptes privats. Mantén-te ferm protegeix el teu espai.
VERGE
23/08 al 22/09
Et veuràs obligat a ser discriminatiu a l’hora d’entaular noves relacions siguin de parella o per treball. Algú s’està acostant a nivell emocional.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La jornada serà una mica pesada amb una certa falta d’estímuls vitals. Només en la parella o amb els íntims és on trobaràs la comprensió.
21/05 al 20/06 BESSONS
Els teus projectes sofriran una acceleració.gran És bon moment per firmar contractes per a contactar amb gent que en el futur serà útil.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva capacitat d’organització es veurà altament plasmada en la jornada. Et veuràs obligat a realitzar fins tot la tasca d’altres però arribaràs a tot.
20/01 al 18/02 AQUARI
Rebràs diverses notícies al llarg de la jornada que t’arribaran com una veritable sorpresa. Hi haurà una variació en els teus plans.
CRANC
21/06 al 22/07
Arribaran avantatges tant en els negocis com en la teva situació financera. No deixis passar les oportunitats socials íntimes d’avui.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Possibles notícies que t’arriben des de lluny o desplaçaments que durant el dia realitzis canviaran els teus plans, l’amor també es ressentirà.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Mantingues la teva actitud ferma abans de res el que et diguin escolta els consells només d’aquells que et mereixen una total confiança.
CANAL REUS TV
10:30 + Xarxa + Sostenibilitat
11:00 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Cirk
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La Comarcal (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Dia mundial del Medi Ambient:
23:30 Fot-li (r)
10.00 Notícies 12
10.30 + Bàsquet
11.00 Com la nit i el dia
12.00 Va passar aquí. Catalunya 12.30 + Bàsquet
13.00 Com la nit i el dia
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit i el dia
15.30 Va passar aquí. Catalunya
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 + Bàsquet
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Qui cuina avui!
22.00 Notícies 12
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Qui cuina avui!
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Gènere d’arbres caducifolis de la família de les pi- nàcies. Deixa quelcom a un amic. 2. Cinematografia girada.Vent càlid de component SW. 3. Persona que aparenta molt i en realitat no és res. Un de Bretanya. 4. Nota girada. Malfiïn d’algú. Una de sis. 5.Agafa una cadi- ra. Molt poca cosa. 6. Untets. Un Sir desastrós. Marxa no torna. 7. Fòsfor. Icona. Una piràmide tallada. 8. Quasi rere. Déus protectors de la casa. En aquest instant. 9. Vent per la dreta. Instrument de quatre cordes pinçades i de caixa bombada. 10. Una de demà. Noia d’un metre noran- ta. Té confiança per la dreta. Una de set. 11. Extrem de la masia. Una altra d’igual. Inquietuds i angoixes. 12. Temps concedits per a diferir l’execució d’una cosa, d’un pagament. La germana de la mare VERTICALS: 1. Títols o arguments. Heretat, solar o possessió. 2. Marxa- reu. Nota girada. Quasi ara. 3.Aril tallat.Ajuntaria una parella. Enmig del peu. 4. Humor serós. Tona mètrica. Dit del pa sense llevat. 5. Aspa. Propi del cens. Tanca l’ampolla de vi. 6. D’una regió d’Itàlia. Astràgal. La del puntet. 7. És ple, però buit del mig. Marxa del seu país. Gats sense cap ni cua. 8. Ompliré atapeïdament. Homes petits. 9. Noies que han begut massa. Síndrome d’Immuno Deficiència Adquirida que puja. 10. Seure. Avantatge o benefici. 11. Títol partit. Dels avantpassats. Veí sense cap. 12. Agostejar. Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Esplugas Solé, Laura Jaume I, 46
Telèfon 977 139 854
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta Telèfon 977 322 751
Freixas Bazaco, Maria
Camí de Riudoms, 14 Telèfon 977 311 359
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Núria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles
Pça. del Pati, 17 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà serè en general. A més, a la tarda creixeran alguns núvols d’evolució al Pirineu i Prepirineu, sobretot a l’oriental, que deixaran el cel poc o puntualment mig ennuvolat. A banda, a trams de la costa són probables alguns estrats baixos transitoris.
Temperatura
Tant la temperatura mínima com la màxima serà lleugerament més alta. A punts del pla de Lleida i de l’interior de la Vall de l’Ebre se superaran els 35’°C, mentre que a molts altres punts de l’interior superaran els 30’°C.
FINCA RÚSTICA Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. 35.000€. tel: 669.725.471
Francisco
SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Música l Aquest dijous i demà divendres la banda tarragonina Los Glosters actuarà a la mítica sala The Cavern en el marc del festival International Pop Overthrow, on presentaran els temes del seu últim disc
La matinada d’aquest mateix dijous Los Glosters han aterrat a Liverpool per actuar a The Cavern, el mític local on els Beatles van fer les primeres passes. La banda tarragonina hi actuarà en el marc de l’International Pop Overthrow, un festival de música que aplega durant diversos dies bandes d’arreu del món.
Aquesta és la tercera vegada que Los Glosters, banda tarragonina formada el 1997, tocarà en aquest escenari carregat de llegenda. «Quan ens criden, sempre diem que sí. Primer, perquè tocar a l’estranger sempre ens agrada molt. I, després, perquè és un lloc mític», admet Evan Dedes. El bateria de Los Glosters explica que totes les actuacions tenen una durada de mitja hora i que ells aprofitaran aquest temps per presentar les cançons del seu últim disc d’estudi, Cuatro (Clifford Records). «Com que ho hem de concentrar en trenta minuts, hi anirem amb tota l’artilleria», avisa l’Evan. Los Glosters faran una doble actuació, perquè el festival es desplega en dos espais que es troben un davant de l’altre. D’una banda, aquest dijous tocaran a The Cavern Pub, i demà divendres pujaran a l’escenari de The Cavern Club. «Per entendre’ns, serien espais assimilables al Cau i la Sala Zero de Tarragona», explica el bateria. El seu repertori inclourà les quatre cançons del seu últim disc: Los ciclones, Las noches del Stone, Recuerdos de ayer i El primero en morir, una adaptació
Els actuals components de la banda tarragonina. Cedida
del First of the gang to die, de Morrissey.
«Encara que aquesta serà la tercera vegada que tocarem a The Cavern, no tenim cap ritual ni tradició», admet l’Evan. «Ens farem una foto als camerinos i, quan
s’acabi, anirem a prendre unes pintes», bromeja. L’Evan explica que «allà, quan la gent plega de treballar, se’n va al pub a fer unes birres, i per això és un lloc on s’escolta molta música en directe».
Los Glosters va arrencar fa prop de quatre dècades a partir de la dissolució d’un grup anterior, els PiRATS. Després de diversos concerts i col·laboracions, el 1998
Repetidors
És la tercera vegada que actuen en aquest escenari carregat de llegenda
van publicar el seu primer Ep (Uh la la) i el 2002 el seu primer treball homònim amb Animal Records.
Camí de ronda
El Renaixement (europeu) és una etapa considerada de decadència en la història del Principat. Els canvis econòmics i socials al continent, juntament amb factors interns, com les conseqüències de la guerra civil del segle XV van deixar el país malmès i en una posició marginal. Tot plegat ha contribuït al biaix medievalista, carolingi i septentrional del relat nacional, amb un cert menysteniment, llevat del període noucentista, d’allò clàssic, mediterrani i meridional. En aquest context, el sud del país, que és el centre si la mirada la posem en el conjunt de les terres de llengua catalana, ha estat postergat.
Tanmateix, malgrat la situació certament de replegament que viu el país al començament de la Modernitat, el Renaixement és una època notable a la ciutat de Tarragona i, en general, al Camp. Es succeeixen a la seu metropolitana tres grans arquebisbes, Gaspar Cervantes, Antoni Agustí i Joan Terés. Aquest darrer, primer rector de la Universitat de Tarragona, fundada pel primer, és un personatge notable en la cultura i la política del país del segle XVI. De fet, va arribar a ser virrei de Catalunya al final de la centúria.
Per comparació amb els seus antecessors, Terés provenia d’una família modesta de Verdú, a l’Urgell, i va progressar, sobretot, a partir del talent mostrat en la seva trajectòria acadèmica. Com en el cas d’Agustí i de Cervantes, Terés va deixar un llegat molt significatiu. És, de fet, el fundador del seminari conciliar. Tanmateix, mostra de la poca atenció que també nosaltres prestem a aquest període, ni tan sols té un espai en el nomenclàtor urbà de Tarragona.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
