Societat 10
La tercera edició de la Gala Drag de Reus reivindica l’art de ser lliures
Reus 9
La Prioral s’omple de fidels per assistir a la missa per la declaració de venerable d’Antoni Gaudí
Opinió 20 Lluís Badia. Enquestes a la carta: «Un mecanisme que hauria d’autoexigir-se requisits per garantir una objectivitat emblemàtica»
Play-off d’ascens a Segona
Anàlisi del primer escull que l’equip grana haurà de superar al Nou Estadi dissabte vinent
Tarragona 4 i 5
La nova edició de Tarraco Viva, el festival de recreació històrica que rememora el seu origen romà, tanca portes anunciant que la temàtica de l’any vinent l’escollirà la ‘plebs’ tarragonina
Laboral
Els sindicats, enfrontats per la convocatòria d’eleccions a Reus Net
CCOO i USOC no volen que UGT convoqui votacions a l’estiu, quan hi ha molt personal eventual l 8
Tarragona l 2
L’Ajuntament modifica el projecte per fer viable una zona verda a l’antic Hostal del Sol
Gairebé 50.000 persones gaudeixen de les activitats de ‘Sabor Salou’ Gastronomia l 11
Equipaments l Els pressupostos del 2025 inclouen una partida de 40.000 euros per adequar la finca
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha reservat una partida de 40.000 euros per a la rehabilitació del solar de l’antic Hostal del Sol, que està abandonat i en desús. A finals del mandat passat, es va elaborar un projecte per a convertir-lo en un espai verd. Tot i que l’actual govern havia descartat fer-lo realitat en un primer moment, finalment ha decidit tirar-lo endavant.
El 2022, la llavors consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, va anunciar que aquest solar es convertiria en un jardí que serviria com a mirador des d’on poder observar el mar Mediterrani. En aquell moment, ja es va redactar un primer projecte. La Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va autoritzar-lo, però amb un seguit de condicions tècniques per garantir la conservació del valor patrimonial de l’espai. Aquestes feien referència al control arqueològic de les actuacions, l’aspecte dels murs reconstruïts i a mantenir part de la façana de l’antic hostal.
Cal recordar que, en aquesta finca —de titularitat municipal des del 2008—, es troba
L’antic edifici de l’Hostal del Sol va tancar les portes l’any 1976, però no es va enderrocar fins al 2010. Gerard Martí
El projecte haurà de ser aprovat per la Comissió de Patrimoni Cultural
el baluard napoleònic de Sant Climent. És un monument històric declarat Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) i es va construir durant el segle XVII per tal de reforçar
Empresa l Ocuparà el càrrec durant els pròxims tres anys
Redacció
L’Assemblea General de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) va nomenar divendres Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, com a nou president de l’entitat per als pròxims tres anys. D’aquesta manera, el
fins ara vicepresident primer i president de la Comissió de Medi Ambient, pren el relleu d’Ignasi Cañagueral, president els darrers tres anys.
Les tres vicepresidències les ocuparan a partir d’ara Ignasi Cañagueral (DOW) com a vicepresident primer i continuaran Benjamin Hep-
fer (BASF) i Eduardo Sañudo (Vopak Terquimsa) que acompanyaran a Javier Sancho i a la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, en la direcció de l’organització.
El nou president va jugar un paper clau com a vicepresident durant el darrer mandat. En concret, des de
les muralles romanes i medievals de Tarragona. Després de la Guerra del Francès, l’estructura va quedar inservible.
L’estiu passat, el govern va confirmar al Diari Més que
la presidència de la Comissió de Medi Ambient, va liderar la Guia de Bones Pràctiques Mediambientals, una iniciativa pionera que posa de manifest l’aposta del sector en matèria de sostenibilitat. Sancho va explicar als representants de l’Assemblea General que una de les seves principals prioritats és el desenvolupament del Pla Estratègic 2024-2028, així com, continuar treballant per esdevenir un complex químic de referència a escala internacional en matèria de seguretat, sostenibilitat, competitivitat i innovació.
després de l’acord pressupostari assolit amb el grup municipal de Junts per Catalunya, que exigia la reobertura d’aquest espai per a aprovar els comptes del 2025. Per tant, el govern ha decidit recuperar aquest projecte, però modificant-lo per «fer-lo viable», segons expliquen fonts municipals. La previsió és que estigui enllestit abans d’acabar l’any i es pugui enviar, de nou, a la Comissió de Patrimoni Cultural perquè doni el vistiplau.
Diferents usos
descartava convertir aquest solar en un espai verd, ja que era «inviable» i «no seria òptim per a la ciutat».
L’executiu socialista ha acabat canviant el seu parer
En els últims anys, el solar de l’antic Hostal del Sol ha tingut diferents usos. Va ser un aparcament de zona blava i, durant uns anys, es va convertir en un espai d’assajos dels Xiquets de Tarragona. Des de llavors, va quedar en desús i s’ha convertit en un espai freqüentat per persones sense llar. La setmana passada, es va produir un incendi en aquesta finca, on hi havia una caseta que va quedar totalment cremada. A més, una persona va resultar ferida per cremades i inhalació de fum. L’edifici de l’Hostal del Sol, una torre de vuit plantes, va tancar les seves portes l’any 1976. El 1998, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictava que aquest equipament afectava negativament l’entorn paisatgístic de la Muralla romana i del baluard napoleònic de Sant Climent. No va ser fins al 2010 que es va començar a enderrocar l’edifici, després que l’Ajuntament adquirís l’immoble dos anys abans. No va ser un camí de roses, ja que van haver de superar diversos processos judicials.
Aquestes darreres setmanes han estat una muntanya russa per al grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, que ha passat d’un possible pacte de govern a perdre una consellera. La marxa d’Elvira Vidal ha suposat un cop dur per a la formació sobiranista, que va ser la quarta força en les eleccions municipals del 2023, on van guanyar tres escons. Dos anys després, es troba només amb dos representants: Jordi Sendra, com a portaveu, i Pep Manresa. Per a aquells comicis, Vidal no era la primera opció dels juntaires per ser la número ‘2’ de la llista. Junts volia fitxar Montse Adan perquè ocupés aquest lloc, però l’actual consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica va acabar decantant-se pels socialistes.
Durant la campanya electoral, ja es va començar a parlar sobre un preacord entre JxCat i el PSC. En aquell moment, Esquerra Republicana va acusar Jordi Sendra de tancar un pacte amb Viñuales per fer-lo alcalde «a canvi d’una cadira a la Diputació de Tarragona», un fet que el candidat juntaire va negar completament i de forma reiterada. Des de llavors, els rumors sobre una possible aliança entre els socialistes i els sobiranistes ha estat sempre present. Durant el primer any de mandat, l’alcalde només contemplava un pacte a tres que inclogués també En Comú Podem, per poder sumar els 14 vots necessaris per tenir majoria al plenari municipal. El batlle va temptejar aquesta opció en diverses ocasions, sense èxit.
Davant la negativa de la formació morada a formar tàndem amb Junts, Viñuales va començar a sospesar un govern a 12 amb Junts, un dels socis prioritaris dels socialistes. En
Política l El mes de maig ha estat mogut per al grup municipal de Junts per Catalunya, que acabarà el mandat en l’oposició i amb un regidor menys
aquesta primera meitat de mandat, el govern ha trobat un gran aliat en el grup municipal liderat per Sendra, que ha facilitat l’aprovació de les ordenances fiscals i els pressupostos del 2024 i 2025. També ho ha fet en temes crucials per a la ciutat i que no han generat consens entre els partits de l’oposició,
com la Zona de Baixes Emissions i l’adjudicació del contracte de la brossa a Urbaser, la segona classificada del concurs. En ambdós casos, el PSC va poder tirar endavant les propostes amb els tres «sí» de Junts i els dos dels consellers no adscrits.
Diversos oferiments
El febrer del 2024, Junts per Catalunya va oferir una roda de premsa per fer balanç dels primers sis mesos de mandat i, durant la seva intervenció,
el portaveu del grup es va oferir públicament a entrar a l’equip de govern. No ha estat l’únic cop que van fer aquesta proposta, ja que van reiterar la seva predisposició durant els darrers mesos en diferents entrevistes i compareixences. Es començava a parlar del pacte de Sant Magí, que havia de tancar-se a l’agost, però no va arribar. Posteriorment, es rumorejava sobre el pacte de Santa Tecla, que tampoc es va concretar. Semblava que hi havia més ganes que volun-
Junts s’havia ofert moltes vegades a entrar al govern abans de descartar-ho
tat, tot i que els juntaires confiaven a poder formar part de l’executiu més aviat que tard perquè així s’havien compromès els socialistes. L’inici del 2025 va suposar un punt d’inflexió, ja que la formació sobiranista volia entrar a govern abans d’arribar a l’equador del mandat.
Des de la tardor de l’any passat, s’havien intensificat les converses entre Sendra i Viñuales. Quan semblava que, per fi, arribarien a bon port, Junts va anunciar, de forma inesperada, que descartava entrar a l’executiu municipal. Després de gairebé dos anys oferint-se per ajudar el govern des de dins i d’haver negociat durant mesos per tancar un acord, decidien quedar-se a l’oposició. El passat 12 de maig, el portaveu juntaire explicava en roda de premsa que tenia «carta blanca» per part de Puigdemont i l’executiva nacional per arribar a un pacte amb el PSC, però també assenyalava que les «discrepàncies» del seu partit amb els socialistes al Parlament de Catalunya han estat una raó de pes perquè no s’hagi acabat produint. Una setmana després de prendre aquesta decisió, arribava la marxa sobtada de la consellera Elvira Vidal. L’edil criticava durament les «formes de treballar» del portaveu del grup municipal, a qui va acusar de no tenir-la en compte a l’hora de prendre decisions importants. En els darrers mesos, Sendra ha fet gala de la capacitat d’incidència de Junts amb només tres consellers, en comparació a altres formacions que tenen més representació al ple. Ara, que són dos, caldrà veure quin paper juguen durant el que resta de mandat, tenint en compte que els vots de Vidal —com a no adscrita— poden tenir un pes més important.
Tarraco Viva l El grup Arcs Dimicandi va explicar el jurament dels lluitadors d’arena
John Bugarin «Uri, vinciri, verberari, ferroque necari». En l’antiga Roma, els aspirants a gladiadors havien de pronunciar aquestes paraules per poder accedir a l’arena. Amb aquest jurament, anomenat auctoramentum, els novicis es comprometien a lluitar fins a l’últim respir. De fet, era una promesa feta en nom dels déus i la seva violació suposava un perjuri i comportava la mort. Per tant, si no es comportaven de manera heroica, havien d’acceptar aquesta sort. Amb aquest vot, també quedaven sotmesos al lanistes, propietari de les antigues ludus, les escoles on es formaven i entrenaven els gladiadors.
El grup Arcs Dimicandi va desgranar ahir tots els detalls d’aquest jurament a través de la figura del magistrat Julio Pablo, que va tornar a la vida —a través de la recreació històrica— i va fer acte de presència al Teatre Auditori del Camp de Mart. Ho va fer acompanyat per una desena
de gladiadors, que van oferir tres combats diferents als centenars de visitants que es trobaven a la graderia. El públic va poder descobrir alguns secrets sobre aquestes lluites, com que, en la gran majoria dels casos, s’usaven armes que només podien ferir superficialment. Per tant, no es mataven entre ells.
Els requisits
Per poder ser aspirant a gladiador, havies de complir alguns requisits. Segons les lleis romanes, per poder convertir-se lluitador calia ser un esclau, tenir deutes importants o ser un «criminal mediocre». És a dir, haver comès algun crim menor, com robar o trair un pacte econòmic. A través dels combats, buscaven el perdó de la gent. «Demanaven al poble poder tornar al poble», explicava el magistrat Julio Pablo, qui recordava que el públic que assistia als amfiteatres acabaven tenint l’última paraula. I ho feien amb dos gestos diferents, demanant la vida o la mort del criminal se-
gons el sacrifici i el sofriment mostrat dins de l’arena.
La fama i l’èxit que acabaven tenint aquests gladiadors dins de la societat romana va fer que cavallers, senadors, palatins i soldats es deixessin acusar d’un delicte només per poder entrar a l’arena. El Camp de Mart va viure tres lluites diferents, on els lluitadors empraven gladius —espases curtes—, tridents, xarxes, escuts de diferents mides, cascos i diferents proteccions.
Els assistents picaven de mans per encoratjar els participants. El públic es va mostrar benèvol i va perdonar la vida a tots els gladiadors que es van donar per vençuts durant el seu combat. El show va acabar amb la mort d’un assassí que havia acceptat un duel contra tres rivals per pagar la pena capital i «alliberar-se dels crims».
Centenars de persones van gaudir de la recreació al Camp de Mart
Innovació
El podcàsting com a eina per a redescobrir la història
Aquesta edició de Tarraco Viva ha comptat amb diversos pòdcast en directe. Ja fa un temps que aquesta modalitat de programa en directe s’ha establert com a eina per a redescobrir la història dins del festival. Enguany, s’ha pogut gaudir de SER Historia amb Nacho Ares, de diversos episodis d’El Pitet, el pòdcast tarragoní centrat en la gastrono-
Centenars de persones van gaudir de l’espectacle. T. van der Meulen
Instant del pòdcast de Xarli Diego, al centre de la
mia i el producte quilòmetre zero, així com de Cave Canem amb el periodista Xarli Diego. Aquest dissabte,
Diego va oferir una xerrada juntament amb Iban Martín i Pedro Huertas. El pòdcast ha arribat per quedar-se.
Cultura l Així ho va anunciar ahir el director Magí Seritjol
Redacció
La ciutadania tarragonina serà l’encarregada d’escollir la temàtica de la pròxima edició de Tarraco Viva. Així ho va anunciar ahir, durant l’acte de cloenda, el director de l’esdeveniment, Magí Seritjol. «El poble decidirà la temàtica de la pròxima edició», va expressar Seritjol al Refugi 1 del Moll de Costa just abans de rebre una gran ovació per part del públic assistent, que va valorar la tasca de Seritjol durant 27 anys al capdavant del festival.
L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va posar en valor la tasca de Seritjol i va qualificar d’«únic en tot el món» el festival tarragoní. «És un festival únic a nivell mundial que vol ser il·lustratiu, per tal que tothom pugui entendre la història. Els que en saben, i els que no en saben tant», va expressar Viñuales. També va destacar que es tractava
El públic va ovacionar el director del festival, Magí Seritjol Imatge de la cloenda de Tarraco Viva. Cedida
d’una edició «especial» pel fet de coincidir amb el 25è aniversari de Tarragona com a Patrimoni Mundial.
El batlle va aprofitar per animar tothom a visitar la ciutat. «Convido tothom a visitar Tarragona durant tot l’any. El nostre patrimoni està obert al món cada dia», va subratllar. A més, també va destacar els paral·lelismes entre la societat romana i l’actual. «Compartim motius de discussió i d’estima», va dir.
Entrevista La cantant és la cap de cartell de la quarta edició del Tetafest, on presentarà el seu últim disc, ‘Lento ternura’, el 30 de maig a l’Auditori del Camp de Mart
autora o cantant, sinó com a productora».
Com estàs vivint aquesta gira? Imagino que és una experiència diferent, tant pel so com pel concepte.
«Com que la producció del disc la vaig fer jo sola al meu estudi, tocar aquestes cançons amb els meus amics ha estat molt gratificant i estimulant a molts nivells. Veure les meves cançons a les seves mans, reinterpretades i creixent allà on jo les havia deixat, m’emociona moltíssim. Amb La violència passa allò que somiava que passés: que la cançó transiti entre el líric i l’animal, i que es salvatgi fins a convertir-se en una rave. Muntar aquest xou amb l’Ezequiel Gómez, de Somos Luz, ha estat molt divertit. Anàvem imaginant moments impossibles i veure’ls fets realitat fa que cada concert sigui una muntanya russa».
Com ha estat assumir tot aquest control creatiu? És alliberador?
«Totalment. Ha estat un exercici brutal de confiança i autoestima. També de posar-me a prova i superar reptes, sempre amb calma i amb afecte. Ha estat un procés solitari, però preciós i també necessari. Després de PUTA em vaig quedar atrapada en un bucle narratiu del qual necessitava alliberar-me, i part d’aquesta recerca de mi mateixa demanava saber qui era també a nivell sonor, no només com a
Què et va portar a llançar-te a la producció, no només de la teva feina, sinó també de la d’altres artistes?
«De fet, treballar amb altres artistes va ser el que em va portar a produir-me a mi mateixa. Quan vam treballar en Martí i jo amb la María José Llergo, ella sempre em va reivindicar com la productora del disc, i després d’aquella trobada vaig sentir que podia ser-ho. Que algú et vegi capaç de fer una cosa de vegades és l’empenta que necessites per sentir-te capaç de fer-la».
Lento ternura sembla més pausat i íntim que treballs anteriors. És una aposta conscient per frenar el ritme?
«Com a mínim, neix amb aquesta vocació. Crec que la realitat acaba plasmant-se igualment, per molt que jo vulgui fer les coses amb calma. El disc té molta de l’energia vital del moment, per molt que m’entesti a mirar les coses de cara i amb serenor». Com se sent tornar a compartir la teva música després d’un disc tan potent i mediàtic com PUTA? Vas sentir pressió pel que havia de venir després?
Zahara presentarà ‘Lento ternura’, el seu sisè disc d’estudi, el 30 de maig al Tetafest. Cedida
Control creatiu
«Produir-me a mi mateixa ha estat un exercici brutal d’autoestima»
«Mentre el componia, no m’hi preocupava gaire. Més aviat al contrari. PUTA va ser alliberador a molts nivells, també en aquest sentit. Crec que la pressió ha vingut després, amb el disc ja fora, amb les expectatives dels altres i amb aquesta obsessió capitalista de convertir cada llançament artístic en una competició, no només contra els altres, sinó també contra tu mateixa».
Avui dia, les dones tenen prou espai en la música?
Tenen veu també fora de l’escenari?
«Veu, en tenen, més que mai, crec. Estem vivint un moment de plenitud artística i creativa de les dones, i també són elles qui lideren moltes llistes d’èxits o de vendes. Tanmateix, no existeixen espais que reflecteixin la diversitat de la nostra escena, i això, sincerament, hauria de
Un agent fora de servei socorre una ciutadana que patia una emergència mentre conduïa
Successos l Un agent de la Guàrdia Urbana fora de servei va socórrer dilluns passat una dona de 41 anys que circulava amb el seu cotxe per Estanislau Figueres. Quan passava a tocar de la cruïlla amb el carrer Pin i Soler, la dona va començar a tocar el clàxon i a demanar ajuda. La ciutadana mostrava símptomes evidents que
tenia alguna emergència mèdica. L’agent es va acostar ràpidament cap al vehicle, va obrir la porta i va frenar el cotxe per evitar un accident de trànsit. La dona li va transmetre que no podia parlar i que se li havia paralitzat mig cos de cop. L’agent la va col·locar en una posició de seguretat i va demanar una ambulància. Redacció
fer-nos vergonya».
A Demasiadas canciones denunciaves la poca presència femenina als festivals. Ara encapçales el Tetafest, un festival protagonitzat per dones.
«És d’agrair que es creïn festivals com el Tetafest i, ara per ara, veient com funcionen la majoria, propostes així continuen sent necessàries. Però també és trist que, després de tants anys fent música,
encara calgui crear espais exclusivament femenins per garantir presència a sobre dels escenaris. Les dones som la meitat de la població: volem ser als festivals, volem ser als escenaris, treballar-hi a sobre i a sota. Crec que aquests festivals són una mesura transitòria, que per desgràcia encara cal, vist el panorama». Sembla que internacionalment moltes dones dominen llistes i escenaris. Per què creus que a Espanya costa més tancar la bretxa?
«Crec que és més fàcil seguir amb la inèrcia que trencar-la, i que les persones, directives, empreses, marques, etc., que prenen aquestes decisions continuen sent les mateixes que programaven, seleccionaven i triaven abans. Si no canvia la mentalitat de qui gestiona, difícilment canviarà la situació, per molt que la realitat et digui que és possible». Molts et consideren un referent feminista. És un títol que t’enorgulleix o que a vegades pesa?
«Soc feminista, i com a tal sempre estaré atenta, observant-me i qüestionant-me. El problema és que avui dia ser un referent feminista és complex, perquè el feminisme pateix les seves pròpies crisis internes i perquè atacar les feministes és un dels objectius de la dreta, del masclisme, del capitalisme... Ser un referent significa ser un objectiu fàcil, i això pot acabar fent mal».
municipi. Ajuntament de Reus
Laboral l Els sindicats minoritaris tenen les signatures per impulsar una assemblea per revocar el comitè
Miquel Llaberia
Les seccions sindicals de CCOO i USOC al comitè d’empresa de Reus Net exigeixen a UGT, el sindicat majoritari dins del comitè, que convoqui eleccions sindicals fora de període estival. Tal com ha pogut saber Diari Més, ambdues ho justifiquen al·legant que el període estival és un moment en què la plantilla creix en volum a través de treballadors temporals i, com a conseqüència, poden alterar el resultat final. Les últimes eleccions al comitè d’empresa van ser el setembre de 2022 i, per tant, les següents serien el setembre de 2026. Tota aquesta situació arriba després que el passat gener entrés en vigor el nou conveni a Reus Net, el
qual ha estat durament criticat pels dos sindicats minoritaris que hi van votar en contra.
«Retem a la UGT a convocar les eleccions fora del període estival, ja que la contractació de temporals és pels mesos de juliol, agost i setembre», afirmen des de CCOO, fet que consideren que podria atorgar un avantatge injust a algun sindicat. «No té sentit que vingui gent de fora que treballa dos mesos i decideixi el futur durant quatre anys de tota la plantilla», consideren des d’USOC. D’aquesta manera, ambdós sindicats animen a la UGT a convocar les eleccions entre el període estival d’enguany i el següent, és a dir, entre l’octubre de 2025 i el
Discrepàncies pel conveni
El motiu darrere aquest conflicte sindical és el nou conveni pels treballadors de Reus Net on diferents punts han estat motiu de polèmica. Un dels principals és la congelació de l’antiguitat que, a canvi, farà que els treballadors percebin 25.000 euros al cap de 10 anys, al cap de 5 anys més
maig de 2026.
A les bones o a les males Per un altre costat, els sindi-
25.000 euros i, uns altres 5 anys després, 32.500 euros. UGT va defensar que era un «canvi de fórmula» que farà que, a la llarga, el treballador percebi més diners. Pel seu costat, CCOO i USOC critiquen que el treballador no pot esperar 10 anys per cobrar l’antiguitat. Per una altra banda, un altre dels punts criticats és que, finalment, hi haurà un increment salarial del 2,5%. El sindicat majoritari va celebrar que, finalment, es desbloquegés aquest punt que, en un inici l’empresa es va mostrar totalment en contra. No obstant això, la resta de sindicats creuen que el que s’hauria de fer és adaptar el sou segons l’IPC. Segons CCOO i USOC les mesures van orientades a fer una plantilla low cost i que cada vegada hi haurà més treballadors temporals.
cats minoritaris del comitè d’empresa de Reus Net asseguren haver reunit de manera conjunta la quantitat de sig-
natures necessàries per poder convocar una assemblea que podria revocar el comitè d’empresa actual, fet que pro-
CCOO demana a UGT que es faci responsable dels seus actes
vocaria anar directament a eleccions. Concretament, en aquesta assemblea es duria a terme una votació on es decidiria si revocar o no el comitè, sent necessària la majoria absoluta. «Preferim no haver de fer-ho, el millor seria arribar a un acord», expressen des d’USOC.
CCOO respon a UGT
Per una altra banda, CCOO s’ha defensat de les acusacions del president del comitè d’empresa de Reus Net i representant d’UGT, Miguel Pérez, sobre que els sindicats minoritaris no van presentar cap alternativa. «Quan a la següent reunió CCOO i USOC es retiren del preacord, jo com a president del comitè em vaig aixecar i els vaig dir que si creien que podien millorar l’acord, endavant, que UGT signaria aquella nova proposta perquè, teòricament, hauria de ser millor», va explicar Pérez. Davant d’aquestes declaracions, CCOO demana que «cadascú es faci responsable dels seus actes». «Es va desconvocar la vaga de Misericòrdia perquè, suposadament, l’empresa havia traslladat a UGT la voluntat de negociar. Però, quan ens vam asseure en la reunió del 8 de novembre, ens van dir que encara no podien assumir les nostres demandes», recorden des de la secció sindical de CCOO a Reus Net. No obstant això, el 15 de novembre s’anunciava la signatura d’un preacord que, segons van afirmar des d’un inici CCOO i USOC, el van signar perquè si no no podien veure el nou conveni. Després de tenir accés, ambdós sindicats es van oposar a signar sense el suport dels seus afiliats, moment en què Pérez es va aixecar de la taula. «En aquell moment la taula negociadora estava tancada, no era el moment de portar propostes. I si volen propostes, en anteriors reunions CCOO va presentar les seves tal com recullen les actes, així que demanem que no menteixin», sentencien des de CCOO.
Societat l La Prioral de Sant Pere va acollir ahir diumenge 25 de maig a la tarda una missa d'acció de gràcies per la declaració de venerable de l'arquitecte reusenc Antoni Gaudí, un acte que va aplegar a més d'un centenar de persones entre autoritats i ciutadans. D'aquesta manera, l'arquebisbat de Tarragona va
Empresa l El servei Prototest, que impulsa l’Ajuntament de Reus per acompanyar projectes empresarials i maximitzar les seves possibilitats d’èxit, ha començat a funcionar amb la programació de dos focus groups encaminats a l’estudi de mercat de la societat que fabrica i comercialitza la beguda refrescant Plim. En les sessions,
es planteja a qui i com volen arribar al nou públic objectiu, per poder créixer. El testatge es du a terme a través d’una tècnica que utilitza persones seleccionades amb diversos criteris estudiats prèviament per valorar i validar el producte a escala organolèptica. És a dir, proven la beguda, testen l’embalatge i donen opinió sobre el preu, les promoci-
celebrar que l'Església proposés a Antoni Gaudí com a exemple de vida cristiana, no tan sols pel seu talent extraordinari i el seu llegat arquitectònic, sinó per ser un exemple de vida segons els valors cristians.
A partir d’ara, caldrà que les autoritats eclesiàstiques testifi-
ons, els canals de distribució i l’estratègia de comunicació. La segona sessió es completarà demà, dimarts 27 de maig, a les 17 hores, al Casal de Joves La Palma. El Prototest facilita un assessorament especialitzat i personalitzat per acompanyar de manera estratègica i àgil l’empresa per millorar la competitivitat, reorientar o trobar nous mercats per a un nou producte o servei. Els interessats a beneficiar-se’n poden adreçar-se al correu electrònic atencio.economica@ reus.cat o trucar al telèfon 977 010 674. Redacció
Policial l Els Mossos d'Esquadra van dur a terme divendres un dispositiu conjunt amb efectius de la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional a cinc bars situats al carrer Pere de Lluna. Els agents van actuar en locals on es tenien sospites que podien estar-se produint actes il·lícits, gràcies a una tasca d'investigació prèvia. Durant l'operatiu, els cossos van identificar 36
persones, de les quals cinc comptaven amb antecedents policials. També van detenir tres homes, acusats de tràfic de drogues, i van denunciar dues persones per tinença de drogues. Una d'elles portava cocaïna i l'altra, haixix. A més, van aixecar diverses actes per irregularitats administratives als locals inspeccionats. Un estava connectat a la xarxa elèctrica de forma fraudu-
lenta. D'altra banda, la policia local va intervenir la setmana passada en rebre l'avís d'un restaurant que un home visiblement marejat havia anat dues vegades a demanar un globus, suposadament, per a la canalla. Els agents van trobar-lo en un cotxe ple de monodosi d'òxid nitrós, motiu pel qual se li va comissar i se'l va denunciar per consum i tinença d'estupefaents. MOB
quin i validin un miracle, perquè sigui declarat beat. La consideració de venerable constitueix el segon pas en el camí de la canonització, després d’haver estat servent de Déu i una vegada examinada la pràctica constant i alegre de les virtuts morals durant un llarg període de la seva vida. M. Llaberia/T. van der Meulen
Música, maquillatge, vestits d’escàndol, talons i brilli-brilli són els ingredients bàsics per crear un espectacle drag És, però, molt més que xou. «Hi ha talent, hi ha màgia, hi ha artisteo, i ens agrada molt que això passi a casa nostra, però, sobretot, re-
ivindiquem-nos cada dia, en cada acte; reivindiquem la diversitat», declarava l’alcaldessa, Sandra Guaita. No era un discurs polític buit. Cada una de les participants de la tercera Gala Drag de Reus ho sentia ben profundament en el seu cor. «M’ha costat força, he tingut una vida difícil, i quan
Els reusencs es curen del mal de cor amb la segona edició de la Fira de
Societat l L'esoterisme va impregnar el passeig de Sunyer amb paradetes màgiques
Sergi Peralta Moreno
Malacostumats al batibull i a la velocitat del dia a dia, l’esoterisme ha inundat el passeig de Sunyer els últims tres dies amb la segona Fira de Bruixes. Era un instant per relaxar-se, per analitzar-se interiorment i expulsar qualsevol problema que en el cor romangués. «Tens alguna veïna que és molt dolenta», alertava una tarotista. Entre la multitud que anhelava conèixer els designis del seu destí, els éssers fantàstics dansaven, lliures per fi. En mig del seu
recorregut, ahir, les bruixes es toparen amb un personatge de gros nas i que sostenia l’equilibri sobre una esfera gegant. Era un mag, germà de Ser Sensati. S’estava perdent «l’eix de la terra» i, plegats, continuarien l’esforç per redreçar el rumb quan el sol s’ocultés. «Quin aquelarre ens vam muntar anit!», compartí davant d’un drac, mans, dòcil, esgotat de l’infern del passat.
Centenars de persones han gaudit aquest cap de setmana de la Fira de Bruixes, guiades per les aromes d’envinagrats, formatges i encens. Lectures
estic fent el que m’agrada, això és llibertat, ser jo», se sincerava Roxy Divine. «És una manera d’expressar-me, de fer tot allò que no puc en el dia a dia», afirma Drag Kaleidox. «Que estàs malament? Et drageges i se’n va, et dona les forces que a vegades necessites», rematava Miss Honey. El copresident d’H2O, David Fornieles, ho resumia: «El drag és ser tu mateix quan no pots ser-ho». Abans de sortir a escena, els nervis regnaven entre bambolines. «Es-
tic molt fumadora, més de l’habitual, però és el que toca: gastar una mica més en tabac i passar-s’ho bé», reconeixia Alice Little. Les Qüins havien interioritzat la processó per canalitzar-la com una font d’energia i d’agilitat mental. «Tenim la màxima que el dia que no estiguem nervioses a l’hora de sortir a l’escenari, ho deixem, perquè voldrà dir que no ens importa», se sinceraven. Miss Honey repetia per segon any consecutiu sobre la tarima de la Palma i, per a ella,
Creixement
El certamen es va ampliar amb dues semifinals a Mont-roig i Salou
era una gala especial: entre el públic l’esperaven «molta família, molts amics, que m’han ajudat en el procés». «Hi ha hagut molt d’amor i ara és moment d’assaborir-ho i viureho», expressava. Per la seva banda, Luzbel de Lilith tenia ganes de canviar-se de roba i demostrar el seu art, la seva fosca querubinitat, però, sobretot, «de viure el xou, veure els números de les companyes i estar totes juntes a l’escenari». Entre l’organització, l’adrenalina no restava quieta ni un segon. «Esdeveniments així són molt costosos, impliquen molta feina, però el benefici i la recompensa emocional són fabulosos», explicava Clàudia Vinyals, coordinadora de l’equip tècnic d’H2O. Amb tot, tenien encara uns instants per mantenir a ratlla les emocions. Les reines ja coronades, Frida la Ter i Maya Fox, foren les primeres a delectar el més de mig miler d’espectadors amb una cabaretesca i sensual actuació. La Ter les calmava: «Jo també estava amb uns nervis que no m’ho podia creure», revelava. I, així i tot, acabà sent coronada. Alice Little, Drag Kaleidox, Roxy Divine, Luzbel de Lilith, Les Qüins (o les Tres Bessones, per a l’ocasió) i Miss Honey se succeïren per brindar-se els víctors d’un públic entregat. El jurat professional, conformat per Valerie Norton, Judith Sabater i Lorena Irigaray. La segona ronda, més frenètica, girava entorn de la lluita contra l’LGTBIfòbia. Les medalles de bronze i plata foren per a Les Qüins i Miss Honey. Luzbel de Lilith, reina de Reus.
de mans i de cartes, cristallomància o endevinació a la pedra són serveis que se’ls
oferia per descobrir què els amagava la vida. Hi havia espai, també, per satisfer l’estó-
mac amb embotits o dolços elaborats artesanalment des de segles enrere. També, per
Gastronomia l El xef Pep Moreno representarà Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia a Vigo
La gastronomia va tornar a esdevenir protagonista aquest cap de setmana al passeig Jaume I de Salou amb una nova edició de ‘Sabor Salou’. La fira gastronòmica es va inaugurar divendres amb la presència de la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Cristina Lagé, i es va mantenir activa fins ahir a la tarda.
Aquest 2025 hi ha hagut 57 estands participants, on s’han pogut conèixer les propostes de 38 expositors. Un altre dels trets diferencials d’aquesta edició ha estat l’horari ampliat, de dotze del migdia fins a les dotze de la nit els tres dies, rebent una gran resposta durant cada jornada.
A falta de la confirmació oficial d’assistència, des de l’organització esperen haver superat el rècord de 47.000 visitants assolit l’any passat i situar-se al voltant dels 48.000 visitant, consolidant-se així
com una de les grans cites del calendari gastronòmic. Els responsables també destaquen l’elevada participació de públic internacional, especialment francès.
Entre les principals novetats d’aquest any, destaca l’activitat familiar amb el xef Pep Moreno, celebrada ahir i el nou Espai Gastrolab by Makro, que ha ofert productes gourmet. A més també hi ha hagut tastos de vins i cerveses, masterclass de còctels, cuina internacional o música en directe.
Per a Pere Granados, alcalde de Salou, aquest esdeveniment és «una plataforma clau per visibilitzar la qualitat i la diversitat de la nostra gastronomia, així com el talent i la professionalitat dels restauradors locals». L’alcalde també remarca que «la gastronomia és un actiu estratègic per a la desestacionalització i la consolidació d’un turisme sostenible i de qualitat durant tot l’any». La visita de la directora
general va arribar acompanyada de l’anunci que Salou representarà oficialment Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia a Vigo. Serà durant l’acte institucional que tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i a través del xef Pep Moreno, del restaurant Deliranto, guardonat amb una estrella Michelin. «Salou portarà la bandera del millor que tenim: una cuina d’excel·lència, reconeguda internacionalment», afirmava Lagé. La directora general va subratllar que «Salou no només és una destinació turística capdavantera» sinó també «un pol gastronòmic». Granados, per la seva part, va destacar que «és un honor que ser escollit per representar Catalunya en un esdeveniment de tanta rellevància internacional». El batlle considera que la distinció «reconeix la nostra identitat culinària i el compromís dels nostres xefs». La visita de Lagé va formar part del Gran Tour Gastronò-
Societat l Salou va convertir-se aquest cap de setmana un museu automobilístic, amb la celebració del III Ral·li de Cotxes Centenaris FEVA Trofeu Costa Daurada, que va omplir la plaça de les Comunitats Autònomes de vehicles històrics d’excepcional valor. El certamen va premiar diferents vehicles, tots construïts abans del desembre de 1925. Redacció/Cedida
Imatges d’assistents al passeig Jaume I durant la celebració de la
Aquesta edició ha disposat de nous espais, activitats i un horari ampliat
mic impulsat pel Govern de Catalunya, que va arrencar a FITUR (Madrid) i farà parada en ciutats com Sant Sebastià, Sevilla o Vigo, amb l’objectiu de mostrar la riquesa culinària del país. «Que Salou hi sigui present no és casualitat, sinó la constatació d’un lideratge forjat amb anys de treball», destacava la directora general.
Salou i Monsó estudien un agermanament
Societat l Salou i Monsó estudien la possibilitat d’un agermanament institucional per reforçar els lligams històrics que comparteixen al voltant de la figura del rei Jaume I. Així ho va anunciar l’alcalde, Pere Granados, durant la seva visita oficial a Monzó amb motiu de la commemoració d’Homenatge al Templer, declarada Festa d’Interès Turístic Nacional. Redacció/Cedida
Política l El PSC diu que «és l’hora de les comarques tarragonines» i demana «hegemonia» a la demarcació
Álvaro Rodríguez
La plaça de les Escoles Velles de Constantí va ser ahir el punt de trobada de la militància socialista del Camp de Tarragona durant la primera Festa de la Rosa celebrada a la demarcació. L’esdeveniment va comptar amb la participació de més de 400 persones, segons l’organització, molts
dels representants del partit al territori, alcaldes i alcaldesses.
L’acte va ser presidit per Fran Morancho, primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, qui va reivindicar la figura del partit com a primera força després d’un temps «on ens volien morts i enterrats políticament». El ponent va voler agrair a tots els regidors que «han man-
tingut la seva fidelitat del PSC en entorns poc respectuosos amb la pluralitat democràtica» en referència als anys del processisme.
El secretari també va destacar que «ara és l’hora de les comarques tarragonines», apuntant al fet que «el Govern de la Generalitat torna a creure en el sud de Catalunya». L’acte també va comptar amb la presència del conseller
Societat l Una quarantena d’entitats de les demarcacions de Lleida i Tarragona agrupades sota la Plataforma Cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades van reivindicar aquest darrer dissabte en un acte al Vilosell, a les Garrigues, la creació d’aquest parc natural, davant l’auge d’alguns detractors del projecte. Des de la plataforma
insisteixen que la creació del parc esdevé una oportunitat «única» per la conservació del patrimoni natural i cultural, així com pel desenvolupament socioeconòmic del territori. El procés de creació del parc es troba en la darrera fase i es preveuen protegir 43.700 hectàrees de 24 municipis de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la
d’Esports, Berni Álvarez, a qui Morancho va demanar «seguir per aquest camí i equilibrar el país i donar resposta a les seves necessitats reals».
Morancho va cloure alentint als seus companys a «guanyar les pròximes eleccions municipals pel benestar de la ciutadania». El secretari
afirma que al partit «no volem ni ens podem conformar amb la segona posició» i demana «hegemonia» a les comarques de Tarragona.
Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues. L’acte de reivindicació es va dur a terme a l’Ermita de Sant Miquel de la Tosca. Després d’una benvinguda als assistents, representants de diferents entitats van fer la lectura d’un manifest. El document insisteix que la creació del parc ha de suposar un revulsiu econòmic per a tot el territori. ACN
Més de 6.000 plantes de marihuana a Querol
Policial l Els Mossos d’Esquadra van desmantellar el darrer dijous, 22 de maig, una plantació amb 6.136 plantes de marihuana en una zona boscosa de Querol, a l’Alt Camp. El cultiu es trobava en estat inicial i estava distribuït en sis terrasses. Es van intervenir diversos estris i una tenda de campanya. La policia manté oberta la investigació. ACN/Mossos
comerç i cultura
Destaquen
Redacció
Aquesta setmana arriba a Cambrils una de les cites més rellevants del seu calendari comercial i festiu: la 66a Fira multisectorial del municipi. Amb una superfície comercial de més 40.000 metres quadrats, la fira concentra una oferta on destaca l’automoció i les motocicletes, la maquinària agrícola i la jardineria, a més del comerç i els serveis, les energies renovables, la salut, el lleure i molt més. La inauguració es preveu pel 30 de maig i restarà oberta fins a l’1 de juny, de manera que durant tres dies Cambrils es tornarà a convertir en punt de trobada comercial, social, cultural i d’oci de tot el Camp de Tarragona
Enguany la fira comptarà amb més de 110 expositors que oferiran una àmplia gamma de productes i serveis. Entre els sectors representats, destaca l’augment de la presència del sector de la salut i el benestar, que respon a una demanda creixent de la ciutadania.
Entre les novetats d’aquesta 66a edició, destaca la recuperació de la cloenda amb un espectacle de 300 drons programat
per diumenge 1 de juny a les 22h al cel de la Fira de Cambrils. L’exhibició, a càrrec de Crostar Aerial Shows, es podrà veure des de l’avinguda de l’Esports (a l’alçada del camp de tir) i el carrer Moragues i Barret (sota l’aparcament de les Comes). Es tracta d’una proposta innovadora, sostenible i respectuosa amb les persones amb alta sen-
sibilitat i amb els animals. Una altra de les novetats serà l’espectacle de teatre de carrer ‘Les Girafes Gegants’, de la companyia Xirriquiteula, que traspassa fronteres i que es podrà veure el dissabte i el diumenge de 12h a 13h. La programació completa i horaris d’espectacles i tallers es pot consultar a www.firacambrils.com.
La fira també posarà èmfasi en la inclusió social, amb la participació d’entitats com Els Valents, Creu Roja, Associació Alzheimer, Associació Autisme, Associació de Fibromiàlgia, ANTIAN i ENAHC, entre d’altres, que tindran espais dedicats per a donar a conèixer la seva tasca. A més, cal destacar la participació activa de les en-
titats locals, com la celebració dels 40 anys del Club de Tir Olímpic Cambrils, l’exposició de vehicles clàssics de l’Associació de Vehicles Antics al pati de la Torre del Llimó, les actuacions dels Xiquets de Cambrils i els Timbalers Cop de Cap, els espectacles de Traüt i la tradicional representació de la Teca Teatre al Casal Parroquial.
Com és habitual, el Mercat d’Artesania continuarà omplint els carrers del barri antic, amb una mostra d’oficis tradicionals i productes artesanals. Pel que fa a les atraccions de fira, s’han establert franges horàries específiques per a persones amb alteracions sensorials i autisme, garantint així un espai accessible i inclusiu per a tothom.
Després de l’èxit de l’any passat, també se celebrarà la segona edició de la Fira d’Artesans Cervesers del territori a la plaça del Setge, que enguany amplia l’oferta gastronòmica amb la presència de 8 food trucks i 12 estands de cervesers artesans. Els artesans cervesers d’enguany seran Twins (Tarragona), Gebrada (Forès), La Renaixença (Espluga), Ginesart (Ginestar), Rústika Bufona (Escaladei), 1312 Cervesers (Montbrió), Sister (Cambrils), Surfera (Cambrils), Calndestines (Montferri), Red Hop (Salomó), Ona (Vila-seca) i Boixets (Vimbodí).
Per altra banda, l’espai de Firetes s’instal·larà a l’avinguda de l’Esports i l’avinguda Charles Darwin des de dijous a la tarda fins diumenge a la nit. Com és habitual, les atraccions tindran franges horàries sense llums i so per a les persones amb autisme i/o alteracions sensorials, el divendres de 17.30 a 18.30 h i dissabte i diumenge d’11 a 12 h i de 17.30 a 18.30 h.
Durant els tres dies, hi haurà un servei gratuït especial de bus urbà per acostar tots els barris a la Fira i viceversa, de 10:30 a 14h i de 16:30 a 0:00. També s’oferirà servei del trenet turístic per 1,5 euros, amb connexió cada hora des del Patronat de Turisme fins al Passeig Albert i viceversa.
cuina i tradició
Durant dues setmanes 31 restaurants oferiran menús i degustacions, coronats amb el Romesco Food&Drink
Després d’una prèvia protagonitzada fa uns dies per l’Escola d’Hote leria i Turisme de Cambrils, la ciutat vou des d’aquest passat cap de setmana i fins el pròxim 8 de juny una nova edició de la seva gran festa culinària del romesco.
Coincidint de ple amb la Fira de Cambrils, del 23 de maig al 8 de juny l’AEH Cambrils, amb la col·laboració del Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils i el suport de Makro, Coca cola i Tarraco Sea Food
organitza una nova edició de les clàssiques jornades del romesco, amb 31 restaurants participants que prepararan menús i degustacions amb un dels productes més emblemà tics de la tradició culinària i de l’essència marinera que carac teritza la ciutat costanera.
Els restaurants que oferiran menú son: El Pòsit, Maset, Res taurant Bec D’or, El Far, Res taurant Sotacel, Restaurant El Pescador, El Park Del Pescador, Macarrilla Restaurant, Restau rant El Capi, Restaurant Les Fonts, L’Original Experiències Gastronòmiques, Restauran
calefacció a la llar Silifoc, l’aposta pels sistemes de calefacció més sostenibles i eficients
Amb l’arribada del bon temps arriba també el moment ide al per a replantejar te quins són els millors sistemes per escalfar la teva llar durant els mesos d’hivern. Silifoc és una de les empreses amb més experiència del Camp de Tarragona en la fabricació i instal·lació de llars de foc, estufes, sistemes de ca lefacció i barbacoes. Són també pioners en el muntatge d’estufes de pèl·lets i s’han especialitzat en els sistemes de calefacció més eficients i amb el mínim consum. A Silifoc també hi trobaràs op cions més tradicionals, com ara llars i estufes amb llenya d’alta eficiència, a més de llars de gas o elèctriques. També disposen d’equips de gasoil, gas o elèctrics, sempre mantenint la profes sionalitat i el bon servei que els caracteritza des de fa mig segle.
~ CONTINGUT recomanat ~
te Dallitaliano, Restaurant La Confraria, Can Tabares Restau rant, Restaurant Montserrat, Bresca Restaurant, Rincón De Diego, Cal Tendre.
Els restaurants que oferiran degustació son: La Selva Street Food, Duomo Restaurant, La Finestreta, Gastrobar Ancar, Restaurant Botella, Restaurant Miramar, Barra Y Mantel, Casa Del Mar, Les Barques, Taberna Lekeitio, Can Tabares Gastro bar, Gallau Cafè i M 10.
El colofó d’aquesta festa gastronòmica que inundarà la ciutat és la mostra de Romes co Food & Drink al parc del
Pescador. És una proposta que per segon any conse cutiu, i després de l’èxit de la pri mera edició, vol posar en valor la tradició gastro nòmica marinera de la població i apropar la al públic de proximitat a través de diverses activitats. Durant
esport solidari
El cap de setmana del 6 al 8 de juny arribarà el Romesco Food&Drink al Parc del Pescador
tres dies, del 6 al 8 de juny, quinze restaurants cam brilencs oferiran degustacions del tradicional plat de romesco i d’altres platillos i tapes variades on la salsa romesco serà la protagonista. Els visitants a la mostra també podran gaudir
de demostracions de cuina tradicional, música en directe i d’una masterclass dirigida a infants amb la col·laboració dels pescadors de la Confraria de Cambrils; entre molts altres actes amb accés gratuït. Tots els detalls es podran consultar a través del web https://aeht.es/jornades gastronomiques/ i al web de l’Ajuntament de Cambrils.
Arriba la V Milla Solidària de Cambrils per la lluita contra el càncer infantil
La cinquena edició de la Milla Urbana Solidària de Cambrils se celebrarà el dissab te 31 de maig a Vilafortuny, amb l’objectiu de recaptar fons per la investigació del càncer in fantil. Aquesta cursa, de 1.609 metres, està organitzada per l’entitat sense ànim de lucre Club Monte Penarubia Costa
Daurada, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Les inscrip cions i donatius es poden fer a l’enllaç https://www.athletice vents.net/cursa/5a milla urba na cambrils 2025 490. El preu de les inscripcions és d’entre 1 i 9 euros en funció de la catego ria i l’opció de comprar samar reta. Redacció
serveis a L’hostaleria
Tomàs Llobet, especialistes en cuines, fred industrial i climatització
Poques empreses del sector de l’hostaleria poden oferir la garantia que Comercial Tomàs Llobet aporta des de 1952 en el muntatge de cuines industrials, fred industrial i climatització. Aquesta empresa reusenca realitza tota mena de projectes per a restaurants i hotels, així com per a col· lectivitats (escoles, cellers, hospitals, càterings, etc.), amb un servei integral que cobreix des del projecte inicial fins al manteniment diari. A més, Tomàs Llobet distribueix prime res marques com ara Rational, Intecno, Wintherhalter, Scots man o Irinox, entre altres. També disposa d’una aula de for mació per tal de realitzar cursos per als seus clients. Redacció
~ CONTINGUT
economia de proximitat
Els compradors poden guanyar passis de les firetes i una estada de cap de setmana
Redacció
La Fira Multisectorial de Cambrils ha posat enguany en marxa la 4a edició de la campanya comercial per fomentar el consum de proximitat ‘Protagonistes per un dia’, impulsada pel departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils i la Unió de Botiguers.
La campanya vol incentivar la compra en els comerços cambrilencs durant els dies i setmanes prèvies a la fira, així com posar en valor els avantatges d’un model de consum més sostenible, que ofereix a través de les botigues locals productes de proximitat de màxima qualitat i un servei molt més personalitzat.
Per tot això, la campanya, que va arrencar la primera quinzena de maig, premiarà un any més els compradors i les compradores amb sortejos de passis per les atraccions i firetes que s’instal·laran a la ciutat del 29 de maig a l’1 de juny, així com una estada de cap de setmana.
La regidora de Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, va explicar que l’objectiu és reforçar el comerç local i reconèixer la confiança de la ciutadania en els Establiments de proximitat. «És una campanya que connecta consum responsable, dinamisme econòmic i il·lusió per la Fira», assegura la regidora.
Concretament se sortejaran tres accessos infinits perso-
nals i intransferibles per a pujar a les atraccions durant tot un dia (divendres, dissabte o diumenge) i 50 tiquets triples per a infants i joves d’entre 3 i 16 anys. D’altra banda, com a novetat d’enguany, es podrà guanyar una estada d’una nit a l’Hotel Estival ElDorado amb esmorzar inclòs i 5 entrades dobles a l’spa de l’hotel . A més, també hi haurà promoció 2x1 el dijous 29 de maig, en l’obertura de les Firetes, a les 17:30 hores.
Els guanyadors tindran accessos a les atraccions o a una estada a l’Hotel Estival ElDorado
Per a participar als sortejos s’haurà de fer una compra mínima de 10 euros als comerços locals i empreses de serveis
de Cambrils adherits a la campanya, del 8 al 28 de maig. La clientela rebrà una butlleta que, grapada juntament amb el tiquet de compra, caldrà que dipositi dins les urnes que es trobaran distribuïdes al Patronat de Turisme, al Centre Cívic Les Basses i a la Torre del Llimó. Les persones guanyadores s’anunciaran a través dels perfils de xarxes socials de la Fira, a Instagram (@fira_cambrils), Facebook (La Fira de Cambrils) i Twitter (@FiraCambrils), i també rebran la comunicació via telefònica per part del Departament de Promoció Econòmica.
Pablo
Fernández
Futbol l El Nàstic de Tarragona va tancar la lliga amb una còmoda victòria per 2-0 contra l’Arenteiro que el certifica com un equip a témer amb els seus
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona és el rival que tothom ha de témer quan visita el Nou Estadi Costa Daurada. La victòria còmoda contra l’Arenteiro del darrer dissabte va certificar al conjunt de Luis César com el millor local de la categoria per segon any consecutiu.
En dues temporades només dos equips han sortit victoriosos del Nou Estadi Costa Daurada. Amb l’afició grana al costat, el Nàstic es transforma completament i mostra el seu aspecte més demolidor. Aquest aspecte s’ha potenciat en el darrer tram de la temporada. En els últims cinc partits a casa, el conjunt grana ha marcat, com a mínim, dos gols. D’altres, com el Real Unión, l’Unionistas i la Ponferradina s’han emportat un pòquer de dianes i, aquest últim, una maneta de gols. Enguany, com el curs passat, el Nàstic tanca la lliga
regular amb 12 victòries, 5 empats i 2 derrotes, sumant 41 dels 59 punts aconseguits aquesta temporada. Aquestes són les mateixes xifres del Ceuta, equip que ha pujat com a campió del grup 2. Amb tot, el Nàstic el supera amb la pólvora amb 40 gols anotats dels 59 totals.
Connectats per al play-off
El duel contra l’Arenteiro del darrer dissabte va ratificar aquesta tendència. El Nàstic va sortir sense les seves millors armes. Antoñín i Pablo Fernández sumen més d’una vintena de gols, però ni l’un ni l’altre va estar a l’onze inicial. Antoñín, un dels apercebuts de sanció, no va entrar en la convocatòria i Pablo va esperar el seu torn des de la banqueta.
En aquest escenari, Víctor Narro va tenir nous escuders. L’extrem balear és un dels principals motius de la virtut ofensiva grana. L’extrem no
té por d’encarar, perquè normalment guanya els duels i col·loca la pilota es necessita. Amb tot, els protagonistes del primer gol van ser uns altres. Gorostidi va començar a cuinar la jugada des del mig del camp, Roberto Torres la va salpebrar amb un centre precís al segon pal i Álex Jiménez ser l’encarregat d’emplatar-ho amb un cop de cap.
El murcià ha estat tota la temporada a l’ombra dels seus dos grans competidors, però no hi ha millor moment d’alçar el cap que en el tram més important de la temporada. El gol no va ser més que el premi a un partit intens en els duels i en la pressió.
El 2-0 final el va posar el de sempre i amb un aliat comú.
Jaume Jardí va fer la passada en profunditat i Pablo Fernández va batre el porter rival amb un tir creuat amb el peu. L’asturià normalment els fa amb la testa, però el xèrif de les altures també va demos-
El Nàstic és l’equip més golejador de tota la categoria amb un total de 59 dianes
trar que està afinat amb els peus. Pel que fa al reusenc, Jardí va sumar la setena assistència.
Sense por El primer partit de l’eliminatòria serà al Nou Estadi costa Daurada aquest dissabte a les 18 hores. Luis César va deixar clar en la roda de premsa que el Real Murcia és «un equip potent i poderós» i que «per pujar s’ha de patir i guanyar davant grans equips. Pujar no és gratis ni barat i toca treballar per superar al Murcia en els 180 minuts que hi haurà en joc». Les cartes estan sobre la taula i l’as del Nàstic és el Nou Estadi. Dissabte ho vol fer valer amb el temple grana ple.
El Nàstic té la millor davantera de la categoria i això és en gran part gràcies al pas endavant de Pablo Fernández. L’asturià ha sigut el referent ofensiu de l’equip en els quatre anys que fa que llueix de grana. Amb ell sobre la gespa, marca l’estil de joc. Pablo sempre es desgasta al terreny de joc: baixa pilotes, pressiona, s’ofereix al mig del camp, defensa les jugades a pilota aturada... i també és el pitxitxi. Enguany és la seva millor temporada golejadora. 12 dianes en la fase regular, la darrera va ser dissabte sortint des de la banqueta contra l’Arenteiro.
Play-off a Segona Divisió
Semifinal 1
Dissabte, 20.30 h
Final 1
Semifinal 2
Semifinal 3
Dissabte, 18.30 h
Final 2
Diumenge, 17 h
Semifinal 4
Diumenge, 19 h
Futbol l El Real Murcia va acabar segon amb un gol de penal a l’últim sospir, però ha demostrat que lluny de la pressió del seu estadi, és un equip diferent
Arnau Montreal Quesada
El Real Murcia serà el pròxim contrincant a batre del Nàstic al Nou Estadi. Aquest es presenta com el major rival possible en el play-off, en tant que l’equip murcià va obtenir la segona posició amb un gol a l’últim sospir. A banda de l’estatus que atorga la seva posició, l’equip de Fran Fernández és el rival que ningú vol a domicili, perquè són el millor visitant de la categoria.
El Real Murcia és, com el Nàstic, un equip històric que fa massa temps que està allunyat del futbol professional. Des de la seva entrada a la categoria ara fa tres temporades, el seu objectiu sempre ha sigut l’ascens. La pressió afegida que suposa aquest projecte l’han convertit en el revers del Nàstic. Amb la puntuació aconseguida a casa, el Murcia és un equip de mitja taula, però com a visitant, alliberats de la pressió de l’estadi
L’estrella
Enrique Roca, es transformen en un equip eficient.
El conjunt murcià ha aconseguit 34 dels seus 64 punts fora de casa, amb un total de 10 victòries, quatre empats i cinc derrotes. Enguany, l’equip de Fran Rodríguez ha aconseguit assaltar els camps de l’Ibiza i el Mérida, dos rivals de play-off, aquest últim amb un 1-4 que és una rara avis. El Real Murcia acostuma a acumular resultats curts, en els quals la defensa i la porteria són les protagonistes. Amb 47 gols a favor, el Murcia es presenta com l’equip menys golejador de tot el playoff. L’eslovè David Flakus és el seu màxim golejador amb 7 dianes, mentre que els seus seguidors són Juan Carlos Real amb sis i Pedro Benito amb cinc. Aquesta «escassetat» golejadora es relaciona més amb la poca inspiració en els metres finals que en les arribades. Pedro Benito, Loren Burón i Pedro León, habitu-
als en la rotació a les bandes, són uns experts generadors. Cap dels tres té por d’encarar als seus defensors i sempre troben la manera de portar l’apilota a l’àrea. No són les úniques armes, perquè si no es troben inspirats, Fran Rodríguez també compta amb Davo, cedit pel Deportivo i Juan Carlos Real a la mitja punta. A més, David Vicente, germà bessó del jugador de Primera Divisió i exgrana Carlos Vicente, és un lateral dret que actua com a carriler per donar profunditat a la banda dreta. Això sí, afilar la llança en els darrers metres és el compte pendent d’un equip que, en el darrer mes, només ha marcat tres gols.
Defensa fèrria
El Real Murcia és també l’equip menys golejat de tota la categoria amb només 31 gols encaixats. La parella formada per Alberto González i Esteban Saveljich s’han mos-
El Real Murcia és l’equip que menys gols ha rebut amb només 31 dianes
trat com un mur que pocs equips poden superar. Aquest darrer és la peça clau. Com a reforç provinent de Segona Divisió i amb passat internacional amb Montenegro, Saveljich és el central veterà i contundent que tota defensa necessita. És el comandant de la línia, que no té por d’embrutar-se les mans per desactivar qualsevol davanter. A més, en el darrer duel de lliga també va desembussar el duel amb el primer gol. A més, la porteria acompanya amb Gianfranco Gazzaniga, exSegona Divisió. Si vencerà el millor local amb el millor atac, o el millor visitant amb la millor defensa, se sabrà aquest dissabte a les 18.30 h.
El Real Murcia té una plantilla repleta de noms propis, però si s’ha de destacar un és el de Pedro León. El capità s’ha perdut pocs partits d’aquesta temporada i la seva presència sempre s’ha notat, sigui des de la banqueta o a l’onze inicial. Després de tota una vida a Primera Divisió, fa tres anys va tornar a casa amb l’objectiu de pujar l’equip de la seva vida i té l’ascens entre cella i cella. A més, ja sap el que és marcar al Nàstic perquè va anotar i assistir en la darrera visita grana a l’Enrique Roca el curs 22-23.
Voleibol l L’equip femení entrenat per Eduardo Sánchez va pujar de categoria després de guanyar al Sant Just
El CV Sant Pere i Sant Pau Femení és equip de Primera Nacional. El conjunt entrenat per Eduardo Sánchez va fer història el darrer cap de setmana assolint l’ascens a la tercera categoria estatal de voleibol, una fita que a principis de temporada era un somni bog i llunyà que s’ha fet realitat gràcies al bon rendiment a la fase de promoció.
El conjunt cooperativista arribava com a tapat en el grup de la mort, entre campions d’altres regions i l’amfitrió, però de seguida es va fer notar donant un cop sobre la taula. L’equip jove tarragoní, en el qual la més veterana té 27 anys, transpirava il·lusió i talent i va presentar-se amb un 3-0 divendres contra el CV Sedaví. Va ser un partit ràpid en el qual les tarragonines no van donar ni una opció al rival valencià.
Aquest primer triomf era la clau que el tècnic Eduardo Sánchez va remarcar que era necessària a la prèvia. El triomf donava seguretat a les
cooperativistes a afrontar el duel contra el CV Manacor amb una xarxa de seguretat que els donava una oportunitat més en cas de perdre. No va ser necessària. El CV Sant Pere i Sant Pau va ensenyar els ullals i va acabar mosse-
Les tarragonines van ser rebudes ahir amb emoció al pavelló de Sant Pere i Sant Pau
El Reus supera el Noia i passa a semifinals (2-4)
Hoquei Patins l El Reus Deportiu ja està a la semifinal després de guanyar el Noia per 2-4. El duel va encetar amb tensió. Els locals necessitaven guanyar per mantenir-se vius i aquest nerviosisme va acabar amb una jugada de tres blaves, dos pel Noia i una per al Reus.
Marc Julià ho va aprofitar per obrir la llauna, però el Noia va aixecar el partit en un minut amb dos gols d'Aragonès. Amb tot, Julià va posar el 2-2 abans del descans. A la represa, el Reus va marcar els dos gols de la sentència per tancar l'eliminatòria. AMQ/Juanjo Viña
gant a l’amfitrió. El partit va arribar al cinquè i definitiu set i les rojillas van suar per emportar-se’l. Aquest es va allargar fins al 28-30 quan, en condicions normals, hauria d’haver acabat als 15 punts. Les d’Eduardo Sánchez estan
acostumades a viure aquests escenaris. De fet, a la lliga regular van acabar un set als 40 punts. Las rojillas van remar de valent fins que van acabar doblegant l’esforç de les locals per sumar una victòria que els classificava a les semifinals, la
El CP Calafell guanya a l’Igualada al Joan Ortoll i força el tercer partit (3-1)
Hoquei Patins l El CP Calafell lluitarà per un pas a les semifinals. El conjunt de Guillem Cabestany va guanyar el dissabte a l'Igualada per 3-1 i va forçar el tercer partit de desempat que es disputarà dimarts a les 20.30 h. Els verds van avançar-se amb gols de Jepi Selva i Joaquín Olmos al primer temps. A la segona, l'Igualada va retallar distàncies, però Folguera va posar el 3-1 final en una falta directa. Redacció/CP Calafell
lluita per al bitllet de l’ascens a Primera Nacional.
Rival conegut
La derrota del dissabte al matí contra el Molina Voley deixava a les tarragonines com a segones classificades, així que a les semifinals esperava el Volei Sant Just. La rivalitat contra l’equip català ha marcat tot el curs. En el primer duel de lliga va acabar amb derrota tarragonina per 3-0, però les rojillas van contestar guanyant el partit al pavelló Sant Pere i Sant Pau per 3-2. A la final de la fase catalana, el Sant Just es va imposar de nou per 2-3. El destí va tornar a unir als dos equips, però les d’Eduardo Sánchez estaven preparades. Les tarragonines van superar a les seves rivals acèrrimes amb convicció per assolir l’ascens. 25-22, 26-24, 2125 i 25-18 per esclatar l’eufòria al pavelló Bernat Costa de Manacor. L’emoció es va desfermar sobre la pista amb unes jugadores eufòriques que aviat van poder celebrar-ho amb la delegació cooperativista que les va acompanyar.
Festa a Sant Pere i Sant Pau Malgrat que van caure per 3-1 en la final simbòlica contra el Manacor, la festa les esperava al pavelló de Sant Pere i Sant Pau. L’afició va rebre les seves heroïnes per felicitar-les per fer del somni una realitat i deixar clar amb un gran crit unànime que són jugadores de Primera Nacional.
Futbol l La Pobla de Mafumet podria acabar baixant a Primera Catalana. El filial del Nàstic va perdre contra la Rapitenca en la darrera jornada de la lliga Elit. La derrota, sumada a la victòria de la UE Valls i l'empat del San Mauro deixen als pobletans amb 39 punts i en 12a posició. En un cas normal, el 12è és el primer equip en salvar la categoria, però podria baixar per un descens compensat. És necessari que un equip català pugi de Tercera RFEF a Segona RFEF. Si no és el cas, l'excés de places a Tercera acabaria perjudicant l'equip pobletà. Redacció
Política l El ministre demana utilitzar «tots els instruments diplomàtics» per reobrir l’ajut humanitari a Gaza
El ministre d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va defensar aquest diumenge que «ha arribat el moment» que la Unió Europea imposi «sancions i embargaments d’armes» a Israel. En una entrevista a ‘la Sexta’ hores abans de la cimera del grup Madrid+ que vol abordar solucions per a Gaza, Albares va demanar «pressió internacional» i utilitzar «tots els instruments diplomàtics» disponibles per reobrir l’entrada d’ajuda humanitària i treballar per la solució dels dos estats.
Albares va dir que l’operació militar d’Israel a la Franja actualment no té cap més sentit que convertir-la en un «enorme cementiri». «Quina alternativa als dos estats proposen: matar tots els palestins? Deportar-los, potser a la lluna?», es va preguntar.
Va defensar que els camions humanitaris que han pogut entrar fins ara la Franja de Gaza són «totalment insuficients», i reclamà que sigui l’ONU —i no Israel— qui
reguli el flux d’entrada «massiva» de material. «No pot ser que Israel decideixi qui rep aliments, quan i en quina quantitat», va lamentar, afirmant que la situació actual és «insostenible i inhumana». «Se’ns acaben les paraules,
L’Aplec del Caragol tanca una 44a edició de rècord
amb 200.000 visitants
Gastronomia l S’hi han reunit 17.000 penyistes de 121 colles
ACN
El 44è Aplec del Caragol de Lleida ha viscut aquest darrer diumenge la seva jornada final amb un balanç rècord de participació: 17.000 penyistes repartits en 121 colles i uns 200.000 visitants al llarg del cap de setmana. La festa, que ha omplert els Camps Elisis de gom a gom, tanca com l’edició més multitudinària fins ara. Des de l’organització, la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (Fecoll), han destacat la bona convivència i l’efectivitat dels dis-
defensa que està aplicant ja Espanya també a persones concretes que volen impedir la solució dels dos estats. No va aclarir si això inclou el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu —sobre qui ja pesa una ordre internacional de detenció per crims de guerra i crims contra la humanitat— o altres membres del seu govern.
Cimera a
Les declaracions d’Albares van arribar abans de l’inici a Madrid d’una cimera internacional que va asseure en la mateixa taula els caps de la diplomàcia dels principals països europeus, del món àrab i musulmà per posar fi a la crisi humanitària a Gaza i treballar per la solució política dels dos estats. També s’hi va sumar el Brasil, fet que el ministre espanyol va agraïr especialment.
Albares reclama que sigui l’ONU qui reguli el flux d’entrada del material humanitari
S’han repartit prop de 100.000 polseres identificatives per als convidats ACN
positius de seguretat, amb controls d’accés durant les nits de divendres i dissabte. «Hem estat segurs al recinte i no hi ha hagut cap incidència greu», ha remarcat el president Ferran Perdrix. El plat estrella ha estat el caragol, tot i que moltes colles també han cuinat cassola de tros o fideuada. Les novetats de l’edició d’enguany de l’Aplec del Cargol han inclòs el repartiment de prop de 100.000 polseres identificatives per als convidats. Els serveis sanitaris han fet un total de 187 atencions lleus i sis
però no podem quedar-nos en silenci», advertí.
Albares va remarcar que, juntament amb altres països, ja han demanat a la Unió Europea revisar l’acord d’associació amb Israel i «suspendre’l immediatament» perquè la
trasllats sense gravetat. Amb la Xarangada i el Fi de Festa de la tarda, es va posar punt final a un Aplec que ha estat exemple de civisme i germanor a Lleida.
relació amb Tel Aviv, «només pot basar-se en el respecte per als drets humans». El cap de la diplomàcia espanyola, però, va dir que cal anar més enllà i imposar en l’àmbit europeu sancions i embargaments com els que
La cita va arribar després que dissabte el president espanyol, Pedro Sánchez, fes una crida a seguir «alçant la veu davant de les violacions de la llei internacional i humanitària» comeses per Israel a Gaza, on va assegurar que la situació és «inacceptable». En una intervenció al Consell de la Internacional Socialista a Istanbul, Sánchez va avisar que «la indiferència no és una opció». «No seguirem callats», va advertir, fent una crida a Israel a aturar l’ofensiva militar per ocupar Gaza i a permetre l’entrada d’ajuda humanitària.
una nova direcció general d’IA per agilitzar l’administració
Política l El Govern aprovarà aquest dimarts la creació d’una nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades, que dependrà de la conselleria de Presidència i de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital. La iniciativa forma part de les recomanacions de la CETRA i sorgeix després de diverses
aplicacions puntuals de la IA en l’administració, com per agilitzar les autoritzacions de curses en espais naturals. El conseller Dalmau ha defensat que la IA ha de servir per fer l’administració més eficient, reduir la càrrega burocràtica i millorar l’atenció ciutadana. La nova direcció es cobrirà mitjançant un concurs de mèrits. ACN
k Roda el món i torna el mot k
Dèiem el dia passat, recollint el que ja havíem explicat ara fa quatre anys arran d’un altre partit del Barça contra l’Espanya negra encarnada en aquests personatges nefastos del xiulet, que el mot que ens ocupa forma part de la família del verb albirar, encara que ha conservat la forma més acostada a l’original perquè davalla directament d’arbiter, ‘testimoni ocular’. I dic en forma part quan en realitat fora més pertinent dir que la integra de manera més que majoritària, atès que quinze dels divuit membres corresponen a la seva branca.
I no en va, concordant amb la comparació que fèiem entre àrbitre (mot estàndard) i àrbit (pronúncia popular encara no normativa), que podrien equivaler a l’evolució culta i la vulgar respectivament, la branca d’àrbitre és precisament la dels derivats cultes. En pengen termes habituals com arbitral o arbitrar (un verb que fa gràcia haver-lo d’aplicar a això que fan els súbdits del Colegio de Árbitros); arbitrari també és ben comú, malgrat que el significat ja se n’aparta una mica: ‘discrecional’, i també ‘exercit no atenent sinó a la voluntat o el capritx propis’, i l’adverbi i substantiu corresponents, arbitràriament i arbitrarietat, que tot i el regust culte se’ns fan familiars gràcies als mitjans de comunicació.
Tk Editorial k
arraco Viva ha posat punt final a un bon grapat d’activitats dedicades a preservar i divulgar un dels períodes històrics que, al capdavall, és l’embrió de la nostra civilització occidental actual. El passat romà de la ciutat de Tarragona i de part del Camp de Tarragona es posa de manifest, any rere any, en aquest festival que ha depassat, i molt, el simple recurs de la recreació històrica. En les vint-i-set edicions s’han acumulat experiències que abasten tots els camps possibles d’un model social de què en som un mirall, potser deformat, però molt reconeixible. Des del comerç, les lluites –indestriables de l’expansió d’un imperi com
el romà que va ocupar la península gràcies a la seva capacitat per fer la guerra–, fins a tot allò que representa també, i afortunadament, l’essència humana: la gastronomia, la literatura, l’art. Tampoc s’han deixat de banda, en totes aquestes edicions, les relacions amb altres ‘civilitzacions’ o aquells aspectes que, també, ens han acabat definit com a societat i que no sempre són agradables de recordar: les lluites pel poder, la violència, la prostitució, l’esclavisme, la persecució religiosa. En qualsevol cas, Tarragona ha trobat la manera de ser un escenari excel·lent per a fer de la recuperació de la història una eina d’oci i divulgació sense precedents.
k Tribuna k
Periòdicament, ens veiem envaïts per enquestes que analitzen, des d’un punt de vista demoscòpic, moltes de les fórmules de vida que tenim, en un exercici de ‘suposada’ feina objectiva que vol donar resposta als punts més propers, però també, a visions sobre qüestions puntuals intranscendents. És a dir, se’ns ‘informa’ de com som, què fem i què pensem de manera generalitzada.
Lluís Badia Advocat
No deixa de resultar xocant l’enorme semblança que hi ha entre l’arbitratge esportiu i el polític
En canvi, arbitració o arbitrador, més especialitzats, són força infrequents, així com els substantius arbitrament (‘Acció de donar sentència arbitral’) o arbitratgista, que no designa cap fan dels col·legiats sinó una ‘persona que fa arbitratges de borsa o en la fixació dels preus’. I completa la família el més bonic de tots, arbitri, que encara que fa la viuviu en l’àmbit sempre àrid del dret continua mantenint la seva personalitat filosòfica natural: ‘Facultat de la voluntat de l’home de prendre una resolució amb preferència a una altra’.
En realitat la família no s’acaba aquí, perquè modernament n’ha sorgit un doblet nou, arbitrisme i arbitrista, en el camp de l’economia. Es veu que es tracta del ‘Corrent de pensament politicoeconòmic que proposa uns mitjans únics i simples per superar una etapa de decadència econòmica’, i a mi aquesta definició em fa pensar, ves per on, en els tribunals espanyols que esmentàvem i les seves respostes úniques i simples («castigats!, a la presó!»).
No deixa de resultar xocant l’enorme semblança que hi ha entre l’arbitratge esportiu i el polític, fins al punt que de vegades arribes a témer que el col·legiat, en comptes de targeta vermella, no es tregui de la butxaca una ordre de detenció contra el jugador díscol.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
El tema en si mateix, pot tenir un vessant anecdòtic, i així, es pren per part dels mitjans de comunicació que fan lectures, moltes vegades esbiaixades, del que són les respostes en cada cas, a més, tampoc oblidem que aquests estudis també suposen l’interès de quelcom per buscar determinades respostes indirectes de la societat en conjunt, a plantejaments subjectius interessats en totes les variables que es testen.
Si anem al fons del concepte, el que sembla que es diu molt poc, és qui les encarrega i paga, i sobretot, què comporten determinats resultats respecte a interessos econòmics – comercials, o bé de caràcter polític; per tant, està bé donar a conèixer els resultats de cada consulta, però una altra cosa és veure el perquè de la seva execució, i sobretot, les pròpies ‘conclusions’ i la manera d’arribar a aquestes, sense oblidar la fiabilitat de les opcions a valorar, no sigui que la temptació manipuladora sigui renunciar a unes ‘respostes’ reals i no induïdes o falsejades.
Estem, per tant, davant d’un mecanisme que hauria d’autoexigir-se una sèrie de requisits previs per garantir una objectivitat emblemàtica, en el sentit de poder comentar, amb una alta fidelitat, no sigui que en moltes
ocasions els que ‘paguem’ indueix a trobar-nos amb resultats sense cap transcendència real en funció d’uns opinadors en dubte.
Conseqüència de tot el comentat és que es fa necessari un exercici de ‘mesura’ a l’hora de valorar els resultats obtinguts en cada cas, i és aquí on s’hauria d’imposar un criteri de comprensió amb garanties.
sulta plantejada. Quan s’atansen les consultes electorals és quan comença ‘la inflació’ de dades demoscòpiques, que volen donar resposta a la mateixa opinió i, en definitiva, al posicionament ideològic de la població i, per tant, l’exigència exposada hauria de ser vital si realment ens volem creure el que vaticinen uns i altres.
En tot cas, la temptació per buscar ‘enquestes a la carta’, també és un fet generalitzat, i podem veure com, depenent del mitjà que publicita els resultats de les consultes, es pot intuir quin és l’anàlisi i els resultats obtinguts.
Estem davant d’un mecanisme que hauria d’autoexigir-se una sèrie de requisits previs per garantir una objectivitat emblemàtica
Suposo que si entrem en el marc de la política, la cosa encara és més complicada, i així, les propostes empresarials diverses, públiques o privades, que es dediquen al tema, entenc que fan els esforços en la línia exposada, no sigui que el seu únic interès pugui ser la trobada de conclusions interessades, par tant, en aquest apartat és on crec que s’haurien d’aplicar, per exigir una feina acurada, responsable, independent i per sobretot objectiva; malauradament molts dels responsables, estic segur, prioritzen més qui fa l’encàrrec que donar una resposta clara a la con-
No estaria de més, fins i tot, fer un ‘rànquing’ sobre qui encerta o s’equivoca a l’hora de llegir unes o altres conclusions, no sigui que, finalment, ‘la consulta’, constitueixi un altre mitjà electoral per conquerir suports, inclusiu en funció de ‘l’engany documentat’, en un clar objectiu d’afegir ‘vots’. En definitiva, no seré jo qui posi en dubte l’essència de la tasca d’entendre l’opinió social, ja que és un fet sense discussió, en tot cas, el que sí que es pot posar en dubte és com s’interpreta el que diuen les opinions, és aquí on, com a ciutadans, hauríem d’implorar un exercici de la feina, amb base desinteressada, cosa difícil per no dir impossible.
Tal com diu el diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans la poesia és l’art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme –normalment el del vers– un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc. als quals cada poeta pot donar el seu valor propi i universal alhora.
Una definició que ens acosta a allò de què podrem gaudir l’última setmana de maig a la ciutat de Tarragona. Per als qui no coneixeu Transvers hem de dir que el festival va més enllà de les definicions. Un espai amable en què la força de la paraula provoca reflexió, gaudi, benestar i teixeix complicitats entre persones de totes les edats i condicions.
Enguany els actes previs del Transvers han fet ressonar veus poètiques molt reconegudes dins el món literari, veus que encara no havien traspassat els murs del festival. L’exposició Abcedari solidari de haikus de Miquel Martí i Pol al Moll de Costa, que han visitat gairebé dues mil persones; l’experiència d’en Ramon Besora, amic i company de Martí i Pol; l’escriptor i poeta Vicenç Llorca coneixedor de l’obra JM Llompart; ver sos llompartians amb l’espectacle Ocellada ses illes; versos penjats amb la rosa de paper d’Estellés; tot plegat, propostes variades en forma de recitals, conferències i exposi cions.
En la inaugura ció, Transvers 2025 convida a la poesia de joves emergents maridada amb mú sica en un espai incomparable com és l’amfiteatre de Tarragona. A més de la diversitat de públic i d’espectacles, el festival segueix apostant per la diversitat d’espais: espais patrimonials com l’Amfiteatre, volta del Circ i
k Tribuna k
Anna Gispert Magarolas
Mercè Sardà Pons
Membres de l’APELLC
(Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)
casa Canals; el teatret del Serrallo–amb la roda de premsa, Cels canviants i espectacles infantils; la sala de l’ONCE amb tres escoles que fan poesia inclusiva, un nou local amb talent local, Gypsy Nel·lo i Glòria Ribera i els vespres de poesia a la cerveseria Twins.
Misael Alerm, la ruta ‘Veus de dona a Tarragona’ que destaca 13 escriptores que van néixer o viure a la ciutat i que en van literaturitzar els espais. Noms com M Josepa Massanés, Olga Xirinacs, Montserrat Abelló, Isabel Ortega, Roser Guasch, Cinta Mulet, Lurdes Malgrat sonaran al festival. En les tres edicions passades hem pogut constatar el valor de la paraula,–tan necessari avui dia–, i que la força de la poesia que arriba a tots els racons, persones i condicions. L’acostament de la poesia als infants i als joves amb capacitats diverses ens omple de satisfacció i ens ajuda a ampliar un públic sensible al fet poètic.
La quarta edició del Transvers s’adhereix al Congrés de Cultura Catalana, un nou espai de reflexió col·lectiva i del qual us convidem que en formeu part
Seguint amb la filosofia del Festival, a més de donar a conèixer el patrimoni poètic català, continuem afavorint i implicant el patrimoni poètic tarragoní i camp-
La quarta edició del Transvers s’adhereix al Congrés de Cultura Catalana, un nou espai de reflexió col·lectiva i del qual us convidem que en formeu part (Nou Congrés de Cultura Catalana). Dels molts reptes que planteja el Congrés, amb el festival, volem revertir les dinàmiques de minorització de la llengua i recuperar el seu valor per a les persones com a element d’inclusió en la comunitat.
Acabem amb uns versos de Josep M Llompart, poeta, assagista, traductor, estudiós de la llengua, gestor cultural, professor i activista cívic, figura destacada en la cultura de les Illes Balears, de qui celebrem els cent anys del seu naixement. Un fragment de la petita història familiar, homenatge a Pompeu Fabra, dins Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974). Que la gaudiu! no res més. Camino/camins de rodamón (amb una certa/ por que l’avi m’empaiti) i les paraules/han madurat dins mi com una fruita./Ara soc d’elles i potser dels homes./Perquè els mots que altre temps jo no sabia/ m’han abocat al poble,/als difícils carrers de la ventada,/als indrets ablamats on he de viure/i qui sap si morir.
k Tribuna k
Les característiques de l’entorn i del dia-dia vital són afectades pels cicles temporals de qualsevol àmbit en les darreres dues dècades amb una precipitació d’esdeveniments que afecten la societat i a l’activitat de les empreses, especialment a les petites i mitjanes en la seva viabilitat. Els efectes de la crisi econòmica, la sanitària, la dependència energètica, la tendència a la deslocalització d’empreses, el fre a la ‘desglobalització’ i l’augment de vertigen del preu dels aliments no són superats.
Aquest gir pot generar el catalitzador que falta per fer un pas de gegant en el pensament dirigit a donar compliment a les necessitats que es consideren bàsiques per a les persones. En un context optimista és probable que estem preparats i disposats a fer que d’aquests esdeveniments emergeixi un futur millor. En conseqüència, tots plegats tenim l’oportunitat de fer-ho realitat.
La narrativa sobre la sostenibilitat és present als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030 de l’ONU, on l’educació i la formació són presents arreu, incloses les empreses. En realitat es parteix del convenciment pel canvi, tot i que la implementació d’accions fèrtils i tangibles es fa a ritme molt lent. En la formació s’escau tenir molt clars els referents prioritaris per dirigir les accions amb la metodologia i estratègies pertinents. Aquests són: Coneixement de l’empresa. Execució de la prospectiva professional. Atenció als canvis en els perfils professionals. L’orientació professional i acadèmica i l’organització , el desenvolupament tàctic i seguiment del Sistema d’FP. En una societat on el progrés econòmic depèn de la qualificació dels seus professionals, la formació professional és un dels elements clau a tenir en compte
Serveixi com evidència el fet que en un país com el nostre amb una tradició eclipsada d’aquests ensenyaments, actualment existeix una demanda sostenible pel mercat de treball atès que l’FP no és una alternativa de menor qualitat que els tradicionals estudis acadèmics, sinó un camí més efectiu que uns altres cap a l’adquisició de competències envers la productivitat i competitivitat. És lògic conèixer els atributs i factors que fan més atractiva l’FP i que permeten superar la seva percepció com una segona alternativa per part dels estudiants.
L’estreta vinculació d’aquest Sistema formatiu amb el món empresarial mitjançant la professionalització i l’ocupabilitat a l’empresa són elements importants i significatius, amb una oferta variada d’especialitats titulades i de qualitat han superat l’impacte de la crisi de 2008 sobre l’ocupació, influint a l’increment d’estudiants d’FP. S’ha provocat un canvi, encara no suficient, en la percepció de l’imaginari col·lectiu sobre aquesta opció formativa fent possible que la situació es pugui revertir.
Una inversió en la valoració efectiva d’aquests ensenyaments garanteix un futur òptim. En aquest sentit, resulta evident que aquesta perspectiva no es pot refiar només als canvis legislatius, com la Ley Orgánica de Ordenación y Integración de l’FP, la Llei de Formació i Qualificacions Professionals i els seus reglaments, sinó que necessita una aposta decidida i pragmàtica que promogui la consolidació de la percepció real en l’imaginari col·lectiu i de les actituds de la població cap aquests estudis en els temes següents:
Consciència del valor efectiu i competitiu de l’FP ■ Percepció d’aquesta formació no només com una opció puntual, sinó com una fase d’un itinerari. Desvinculació de la Formació Professional amb la classe social. I ruptura dels estereotips de gènere, relatius a la preferència d’especialitats.
La Recomanació del Consell de la U.E. de 24/11/20 sobre l’educació i formació professionals (EFP), determina la configuració de l’FP a la U.E., i d’entre els 23 elements que determina, és significatiu el següent: 3.- Els sistemes d’EFP d’alta qualitat i innovadors proporcionen a les persones capacitats per al treball, el desenvolupament personal i la ciutadania, que els ajuden a adaptar-se i contribuir a la doble transició ecològica i digital...
Són necessàries polítiques proactives i de seguiment en aquest propòsit, per aconseguir la transformació de la Formació Professional actual que necessitem. I això suposa apostar (i invertir) en el coneixement, la gestió general i específiques d’aquests estudis, en la difusió d’una imatge positiva, ajustada a la realitat i, sobretot, en processos eficients d’orientació acadèmica i professional, a més de la difusió en edats primerenques, a la Secundària Obligatòria (ESO) i al Batxillerat
Conclusió: l’FP, «sí o sí!».
Salvador Soler Luz Inspector Emèrit de Formació Professional. Educador i Formador.
Necrològiques
Reus
Francisco Padilla Navarro.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de la Puríssima Sang.
Manuela Mendoza Roldán.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Raquel Daza Brunet.
Ha mort als 40 anys. El seu funeral serà demà a les 15 h al Tanatori.
Salou
María Ángeles Cabañes Barrenechea.
Ha mort als 64 anys.
Torredembarra
Lola Pijuan Aragonés.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h a la Parròquia de Sant Martí.
La jornada va reunir prop d’un miler d’assistents al Poliesportiu dels Pallaresos. STR
Celebració l Prop d’un miler de perso nes assisteixen al Dia de l’Afiliació del Sindi cat de Treballadors (STR) als Pallaresos. La jornada festiva, celebrada aquest dissabte, 24 de maig, va combinar música en directe, dan sa, vermut popular i activitats infantils. L’STR
n’ha destacat l’èxit de participació i el valor de reforçar vincles entre afiliats. Amb força al sector petroquímic, el sindicat consolida una trobada que creix any rere any i reafirma el seu compromís. Vergüenza Ajena i Dr. Calippo van posar ritme a la jornada. Redacció/STR
Reconeixement l El tarragoní Ángel Juárez Al mendros ha estat reconegut amb el Premi Catalejo 2025, atorgat per l’Observatorio de los Derechos Humanos de España. Juárez, fundador i president de la Red Internaci onal de Escritores por la Tier ra, ha estat guardonat pel seu compromís amb la cultura, el medi ambient i els drets so
Comerç l La iniciativa solidària va arrencar divendres i s’allargarà fins aquest diumenge
Mercadona se suma a la Reco llida Primavera organitzada per la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL), una campanya que va arren car el passat divendres, 23 de
maig, i que s’allargarà fins el diumenge, l’1 de juny. Amb l’objectiu d’animar els clients a participar en aquest esdeve niment solidari, la companyia posa a disposició d’aquesta campanya els seus punts de venda per a la recaptació de
cials. Aquesta xarxa interna cional està formada per més de 1.000 científics, artistes i activistes d’arreu del món. A més, també s’han valorat la seva tasca al capdavant d’or ganismes com Mare Terra i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona. La cerimònia es va celebrarar la setmana passada al Senat espanyol, a Madrid. Redacció
A la demarcació hi participen un total de 33 botigues, on es poden fer donacions
fons a favor dels bancs d’ali ments. A la demarcació de Tarragona, en concret, hi par ticipen totes les botigues de Mercadona (33 en total), on els clients poden fer donaci ons monetàries, múltiples d’1 euro, quan passin per caixa en el moment de la compra. Les quantitats donades es transformaran íntegra ment en els productes que els bancs d’aliments par ticipants necessitin, en les quantitats oportunes i en el moment que els necessitin. «Amb aquesta modalitat de donació, els bancs d’aliments podran atendre de mane ra més precisa i eficient els beneficiaris finals», destaca Laura Cruz, directora d’Acció Social de la cadena de super mercats. Mercadona també ofereix als bancs d’aliments la possibilitat de transformar la quantia donada en Targe tes Societat, eina que permet canalitzar les ajudes als col· lectius més vulnerables.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Si vols passar una jornada tranquil·la no et fiquis en assumptes que no et van ni et venen o vulguis passar de llest. En la llar trobaràs felicitat.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El famós refrany de ‘no deixis per a demà el que puguis fer avui’ aplica’l, sobretot si tens molts plans són variats. Centra’t en un mira per ell.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La teva forta personalitat es veurà en la jornada molt palesa. Prendràs la directiva en tot i ningú s’oposarà, aprofita la situació i avançaràs.
10:30 +Bàsquet
20/04 al 20/05 TAURE
Hi haurà bona comunicació en el dia sobretot amb les amistats de sempre. Realitzaràs plans de descans en conjunt tot resultarà del teu grat.
23/08 al 22/09 VERGE
Passaràs una jornada d’allò més anodina però que et servirà per a aclarir-te en molts aspectes. Decideix per tu mateix i no esperis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Intenta evitar els enfrontaments o discussions amb persones de la teva família, deixa passar una mica de temps, tot millor.
21/05 al 20/06 BESSONS
En un dia com el d’avui dins de les circumstàncies en què et trobes, el tenir un petit detall amb la parella serà la solució de la jornada.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bona jornada per a assentar fortament els teus sentiments amb la persona que més desitges. No et deixis portar per les enraonies i mantente ferma.
20/01 al 18/02 AQUARI
Els éssers més pròxims et donaran suport en totes les teves idees i projectes. Aprofita la jornada per a posar en ordre la teva llar.
21/06 al 22/07 CRANC
La teva ment seguirà pressionada per moltes idees alhora de no controlar-les cauràs en un profund estrès. Trobaràs ajuda prop de tu.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No és recomanable que remoguis molt els teus assumptes sentimentals. La comunicació amb els pròxims serà difícil, temprança.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Augmentarà la teva personalitat imatge davant els altres, fins tot la teva paraula arribarà molt a fons calant a l’interior del cor de tots.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
10.30 Connecticat
11.30 Com la nit i el dia. Cabaret
12.00 Destí 2030
12.30 SPI+TV
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12
14.30 Notícies 12. Esports
15.00 Com la nit i el dia. Cabaret
15.30 Destí 2030
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 La tertúlia del Dorsal12
21.30 Ciutadella
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 La tertúlia del Dorsal12
23.30 Ciutadella
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Relatiu o pertanyent a l’orina. Repicament de cam- panes. 2. Ostentació. Somia despert. 3. Plat girat i escapçat. Homes sense cap. Ho diu molt malament. 4. Relatiu a la cintura. Camp de naps. 5. Viu al Moab. Faci soroll per l’est. 6. Feble. Tornes a obrir. Mitja taca. 7. Quasi net. Consonants. Aristat i tallat. Pe amb dues cames. 8. Imaginar. Prefix que significa “entre”. 9. Prens llet. Braç amb plomes. Final de l’anterior. Vocal. 10. Urani Societat Limitada. Dipòsits de silici. 11. Conjunts posats en línia recta. Profeta invertit. 12. Vocal. Dona amb casa. Coure. VERTICALS: 1. Donin l’últim toc. Treu la pols amb la boca. 2. Ruló. Esta- bliment d’una espècie en una zona. 3. Reparar un crim. Camina, es mou, és molt actiu. 4. Possessiu de segona mà. Les tres primeres en plural. Lletra girada. 5. Un romà tot sol. Sola sense feina. Traca escurçada. 6. Part més alta. Tebeo sense vocals. Estranyes. 7. Conduirà. Lloc d’acollida capgirat. 8. Mesures igualades.Aturada d’una embarcació per baix. Cinc-cents. 9. Nega sense límits. Trepitgin. Escoltava. 10. Piulat. Grans de blat que tornen. 11. Lloc determinat. Extrem de la fe. Bossa de roba o de paper. 12. Organització americana desordenada. Productora de raïm. Tot despullat.
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23
Telèfon 977 240 672
Escoda Llop, Oriol
La Canonja: Raval, 56. Telèfon 977 545 090
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Esteve Tarrago, Silvia Mila Fontanals, 2 Telèfon 977 754 775.
SALOU:
Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Valls, C.B.
Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Parra, Pere i M.Carme Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
FINCA RÚSTICA Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. 35.000€. tel: 669.725.471 Francisco
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SILVIA MASAJISTA. Reus Tel: 603.255.934
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
Previsió pel Camp de
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia, el cel romandrà serè o poc ennuvolat pel pas d’algunes bandes de núvols alts. A partir de llavors creixeran nuvolades a l’interior del quadrant nord-est, resta del Pirineu, del Prepirineu i del prelitoral que deixaran el cel transitòriament mig o molt ennuvolat en aquests sectors. Temperatura
La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més alta. Per la seva banda, la màxima serà lleugerament més baixa, si bé a Ponent i a les Terres de l’Ebre serà semblant o puntualment més alta. La màxima podrà superar els 31’°C a punts de l’interior.
«La música d’avui dia és aigualida, li falta despentinar-se»
Entrevista L’excantant de Sangtraït actuarà aquest dissabte a Lo Submarino de Reus en el marc de la gira ‘40 anys de directes’
Explica’m el què i el com d’aquesta gira.
«Fa un parell d’anys vam començar a rodar amb la nova banda i vam veure que la cosa sonava molt bé. Així que vam pensar a fer una gira per celebrar els quaranta anys sobre els escenaris tot fent un repàs a la meva trajectòria, des de l’època de Sangtraït, passant pel disc en solitari i l’època de Guardians del Pont. I això és el que estem fent. Hem muntat un repertori bastant proporcional a cada etapa».
Aquest repertori segueix criteris musicals o emocionals?
«Hi ha de tot, com ara cançons que hi havien de ser i amb una certa importància als temps del principi de Sangtraït, que són els que em miro amb més carinyo, perquè són els que em van donar a conèixer. I, evidentment, hem escollit cançons que connecten molt amb la gent que ens va seguint. De totes maneres, el repertori va canviant una mica en cada concert».
Aquestes cançons que tenen tanta història, les heu remenat una mica amb arranjaments o voleu fer història amb els temes tal com eren?
«Bé, nosaltres no som Sangtraït, som la banda Quim Mandado. Enca-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
ra que algunes cançons tiren cap a l’original, hem evolucionat, ara fem les coses d’una altra manera. Després, hem fet arranjaments perquè clar, no tenim saxo, ni harmònica i, per tant, calia fer-los. Però penso que han quedat molt bé».
En aquests 40 anys de professió, què creus que ha canviat més: tu com a músic o el públic?
«El panorama musical. Abans, tot era rock, hi havia energia i força. Ara, em sembla bastant desolador veure que ja no hi ha aquesta energia, que tota la música que es fa és aigualida, molt tranquil·leta, no ens esverem, no ens despentinem… El jovent d’avui dia necessita xixa! [riu].
Precisament el teu pas pel programa Zenit de TV3 t’ha donat visibilitat entre les generacions més joves. Quin balanç en fas?
«De positiu en trec haver conegut gent molt maca, com la Mariona Escoda, el Manel Navarro, el Natxo Tarrés… Tanta gent que no coneixia i amb qui ens ho hem passat molt bé. Això potser m’ha servit per arribar a més gent, però tampoc massa. I el que necessitem és gent que vingui als concerts».
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
No has notat una diferència,
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Sense retirada
«L’escenari enganxa perquè veus com la gent s’emociona amb les teves cançons»
respecte a abans de sortir a la tele?
«La gent va venint, però jo m’esperava més moviment. Abans, t’estic parlant del principi de tot, quan sorties a la tele hi havia molt de ressò i la gent s’interessava molt pel que feies. Ara, això ja no passa tant. També pot ser perquè ja tenim una edat, o perquè els estils de música han canviat molt. Anem fent, però és molt més tranquil·let».
Així i tot, no pares. En paral·lel a aquesta gira estàs treballant en temes nous.
«Sí, no seré a temps d’estrenar-los a Reus, però sí que m’agradaria fer-ne algun en directe abans que s’acabi l’any. Tinc ganes que es noti la petjada dels joves [els seus
fills Guillem i Ferran], perquè el Joan Cardoner i jo ja tenim uns vicis, una manera de fer, i sempre va bé tenir òptiques noves. Ells aprenen de nosaltres i nosaltres d’ells, i així creixem tots».
Tota aquella generació de músics de fa 40 anys seguiu al peu del canó. Què tenen els escenaris que enganxen tant?
«És un conjunt de coses. El primer és que les cançons, quan les fas, tens ganes que la gent les conegui. I, després, veure la resposta de la gent quan les sent. Veure com els transporta a moments de la seva vida, a situacions que per a ells han sigut importants. Veure com s’emocionen és xulíssim, no té preu».
En aquesta gira de 40 anys de directes també estàs incorporant col·laboracions en els concerts. Ens pots avançar qui vindrà al de Reus?
«A Lo Submarino hi seran la Mariona Escoda i el Salva Racero, amb qui vam coincidir a Zenit».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El nom no fa la cosa
Tenir a l’abast els paisatges de vinya del Priorat, ara amb una verdor esplèndida després d’uns anys de sequera, és un dels privilegis que gaudim per aquí. Som en una època ideal per fruir la bellesa dels ceps; bons temps sense la calorada de l’estiu. Xerrant amb un vinicultor, em vaig posar al dia de les darreres tendències del mercat: els vins sense alcohol. No hi sóc aficionada i no sé apreciar un beuratge rodó tanmateix em va semblar un sacrilegi -al meu interlocutor també- i em va fer reflexionar sobre els nostres dies. Ens resulta més còmoda la cultura de la substitució dels aspectes més perjudicials de qualsevol aliment -val per altres coses- que l’adquisició de consciència d’un consum assenyat i saludable. Sembla que preferim la creació (artificial) de productes sense els seus components naturals avui més controvertits que transmetre la necessitat de l’autocontrol. Insisteixo, no sé si el vi, la cervesa o la ginebra sense alcohol tenen em mateix gust perquè no en bec però em temo que no. Penso també en les noves fórmules, tan de moda, baixes en sal, sense sucre o greixos que, òbviament, sacrifiquen part del gust en nom de la croada «menys o zero». Deixant a banda les persones que necessiten substitutius per raons mèdiques, sembla prou contradictori que, en nom de la salut, mengem aliments eliminant-ne parts característiques que, amb mesura, també són beneficioses. Enfocats en la cultura mil·lenària del vi, si volem evitar els efectes perjudicials de l’alcohol, no és millor assaborir-lo moderadament però aprofitant la grandesa dels nostres sucs que no pas renunciar a la seva essència?
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
