Divendres 23 de maig de 2025

Esports 22 i 23

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

El CV Sant Pere i Sant Pau Femení lluita per assolir l’ascens a Primera Nacional

Camp de Tarragona 12

La Fiscalia reclama tribunals per la violència contra la infància per no col·lapsar els de violència de gènere

Opinió 29 Marc Just. Creuar el Francolí, l’oportunitat metropolitana: «Si la societat civil ha creuat el Francolí, fem que la política també creui el seu Rubicó»

Reus 8

La Diputació proposa fer el nou auditori sota el camí de Valls

El solar, situat al costat del Centre Cívic Llevant, tindria capacitat per un equipament de fins a 300 espectadors

Generalitat

El Govern farà un estudi sobre mobilitat només pel Camp de Tarragona

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, es va comprometre al Parlament a licitar-lo «en els pròxims mesos»

2 i 3

Elvira Vidal deixa Junts i passarà al grup de no adscrits del plenari

Tarragona l 4

Tjerk van der Meulen

Una imatge recent de la regidora durant un ple municipal. Gerard Martí

Val més tard que mai: la Generalitat estudiarà la mobilitat del Camp de Tarragona

Infraestructures l L’Autoritat Territorial de la Mobilitat havia de presentar enguany el Pla Director, que es retardarà

Carlos Domènech Goñi

La Generalitat de Catalunya estudiarà i redefinirà la mobilitat del Camp de Tarragona. Ho farà després de planificar i licitar les obres del futur tramvia, que travessarà les comarques tarragonines, i en ple debat sobre el pas de les mercaderies, les connexions ferroviàries de Tarragona ciutat i la ubicació de l’estació intermodal, també projectada. Però com bé diu el refranyer, val més tard que mai. En el ple del Parlament d’aquesta setmana, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar que «en els pròxims mesos licitarem un estudi específic per planificar la mobilitat al Camp de Tarragona». D’altra banda, tot just aquest 2025 l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona havia de presentar el Pla Director de la Mobilitat, que finalment es retardarà. Tot i això, ja s’han licitat els primers estudis per a elaborar-lo i es preveu que se’n licitin més en el que resta d’any. Aparentment, tot comença a caminar.

La consellera Paneque va fer l’anunci de l’estudi de mobilitat aquest dimecres, durant la resposta a la interpellació del grup parlamentari de Junts, centrada en les infraestructures i mobilitat de la demarcació i en la connectivitat integral de l’Estació d’Alta Velocitat Camp de Tarragona. El diputat tarragoní,

Jordi Bertran, va exposar les deficiències d’aquesta estació en clau connectivitat i serveis. Des de Junts es va instar el Govern a crear busos llançadora des de Reus i Tarragona fins a l’estació del Camp i sense parades intermèdies, crear una taula de coordinació entre l’Autoritat del Transport de Tarragona, Adif, Renfe i les operadores d’autobusos per sincronitzar freqüències o reformular el projecte del TramCamp perquè arribi a l’estació, entre altres demandes.

En la resposta a la interpellació de Junts, Paneque va destacar que el president Illa «té el compromís perquè Tarragona tingui els serveis

que mereix a l’altura de la població i el PIB». En aquest sentit, va subratllar que «estem prenent decisions en les sis comarques del Camp». «El Camp de Tarragona, en els diferents nivells institucionals, està immers en una reflexió estratègica sobre la seva mobilitat, impulsada pels mateixos municipis i liderada per la Diputació. Estem treballant colze a colze en aquest marc», va recalcar Paneque.

El Pla Director de l’ATM

El mes de febrer de l’any 2022, el Consell d’Administració de l’ATM del Camp de Tarragona va acordar iniciar els treballs per a elaborar el Pla Director. L’objectiu era aprovar-lo ini-

cialment aquest any, segons s’indica en el document de planificació signat per la gerent de l’ATM a la demarcació, Eugenia Doménech Moral.  El calendari es va complir fins al segon punt del programa, quan el mes de novembre de

2023 es van realitzar diverses sessions vinculades al procés participatiu de la ciutadania. Teòricament, entre 2024 i 2025 s’havien d’extreure conclusions de la participació així com establir objectius, escenaris, indicadors i propostes.

La previsió d’aprovació ini-

Paneque: «La fi de les llicències és una bona oportunitat per redefinir els serveis»

Mobilitat l L'any 2028 finalitzaran els contractes de les concessionàries d'autobusos a la demarcació

Carlos Domènech Goñi

L’any 2028 finalitzaran les llicències de les empreses d’autobusos que realitzen el servei interurbà al Camp de Tarragona. Amb aquest horitzó es mou el Govern de la Generalitat per a redefinir la mobilitat de la demarcació. Així ho va manifestar dimecres a la tarda la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Durant la resposta a la

interpel·lació de Junts sobre la mobilitat i les connexions amb l’estació del Camp, Paneque va prometre licitar pròximament un estudi de mobilitat del Camp de Tarragona.

La consellera va manifestar que la finalització de les llicències dels autobusos «és una oportunitat adequada per redefinir els serveis de mobilitat del Camp de Tarragona integrant l’estructura del TrampCamp». De fet, la

consellera va explicar que, durant la primera reunió entre el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana i la Secretaria de Mobilitat i Infraestructures, els municipis van posar sobre la taula la necessitat de planificar la xarxa de transport públic del territori.

Tramvia, trens, busos i taxis

La reformulació tindrà en compte el tramvia, els serveis ferroviaris, la futura configuració del servei interurbà i els

serveis de mobilitat de cada municipi. «El mapa concessional finalitzarà el 2028, i és una oportunitat adequada per redefinir els serveis de mobilitat del Camp de Tarragona integrant la infraestructura del TramCamp. En aquest sentit, estem impulsant un estudi específic que licitarem els pròxims mesos, amb l’objectiu de dissenyar aquesta nova xarxa de transport que respongui a les necessitats reals del territori»,

cial, però, sembla inviable. El passat 28 de març, l’ATM va adjudicar a l’empresa Ingenieria de Tráfico SL l’assistència tècnica per al desplegament del pla. El contracte es va adjudicar amb un termini d’execució de 45 dies i per un import de 12.0006,83 euros (IVA inclòs). A banda d’aquest

va afegir Paneque.

La consellera va reconèixer que «les concessions actuals venen de molts anys enrere, i no només hi ha noves necessitats, sinó un increment demogràfic». L’any 2023, encara sota el mandat d’ERC, el Govern ja va anunciar que dissenyaria un nou model de transport interurbà més eficient i sostenible. L’estructura actual de concessions i serveis té l’origen entre els anys 1960 i 1980 i a Tarragona s’ha anat renovant fins ara.

Els municipis tarragonins van demanar planificar la xarxa de transport

Imatge d’arxiu d’un autobús interurbà a Tarragona. Gerard Martí

L’ATM preveu licitar enguany fins a 13 contractes vinculats al Pla Director

contracte, se’n preveuen 13 més al llarg d’aquest any, segons s’indica en el Perfil del

Elaborar el Pla es va acordar en el consell d’administració de febrer del 2022

Contractant de l’ATM. Es tracta d’estudis sobre la mobilitat turística, l’energia, les zones

de baixa densitat, els estudis ambientals o els costos del transport. La gran majoria tenen temps d’execució superiors als sis mesos i s’han d’anar licitant entre el primer i el quart trimestre. Fins que no s’enllesteixin, el Pla Director no es pot presentar.

Compromís del Govern per connectar el tramvia amb l’estació del Camp

Política l Es va aprovar una esmena d'una moció dels Comuns

Carlos Domènech Goñi

Durant el ple del Parlament de principis de mes, els Comuns van presentar una moció sobre el model productiu i les perspectives de futur al Camp de Tarragona, defensada pel diputat Lluís Mijoler. La moció contenia diferents punts, un dels quals va ser esmenat i es va aprovar per àmplia majoria i amb els vots a favor dels socialistes, Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP-DT i AC. El seu objectiu era instar el Govern a establir un pla i un calendari vinculant per executar les infraestructures de mobilitat clau per a la competitivitat i cohesió del Camp de Tarragona, incloent el TramCamp, garantint la seva posada en marxa el 2026 i la seva conneció amb l’estació del Camp de Tarragona.  Actualment, la primera fase del TramCamp està clara, dibuixada i licitada: Cambrils,

Recreació

La segona fase del tramvia, a Reus i Tarragona, encara no està definida

Vila-seca i Salou. La segona, amb Reus i Tarragona com a protagonistes, no està definida. Així doncs, la voluntat

del Govern és assegurar que el tramvia connecti amb l’estació d’Alta Velocitat. Caldrà veure, però, quina és la manera de fer-ho. Ressucitar la línia Reus-Roda és una opció ferroviària sense la necessitat de crear noves infraestructures; els autobusos llançadora, reclamats per Junts, són una altra opció.

La consellera Sílvia Paneque aquest dimarts. ACN

virtual de la primera fase del tramvia. Ferrocarrils de la Generalitat

Junts es trenca a Tarragona

Política l La consellera Elvira Vidal ha abandonat el grup municipal juntaire per «discrepàncies» amb el portaveu, Jordi Sendra

C. Domènech / J. Bugarin

Junts per Catalunya es trenca a l’Ajuntament de Tarragona. La consellera Elvira Vidal ha abandonat el grup municipal de JxCat per «desavinences» amb el seu portaveu, Jordi Sendra. Ahir al matí, l’edil va comunicar la seva decisió a l’alcalde, Rubén Viñuales, i també li va expressar la seva voluntat de continuar «treballant per la ciutat» com a regidora no adscrita. La seva sortida de la formació sobiranista s’ha produït deu dies després que els juntaires anunciessin que no entraven al govern del PSC. Ho van fer en una roda de premsa on estaven presents tots els consellers de Junts —Sendra i Pep Manresa—, a excepció de Vidal. «No se’m va informar», ha assegurat l’edil, qui ha criticat que no la van fer partícip de les negociacions amb els socialistes. En aquest sentit, ha assenyalat les seves desavinences amb la resta de companys de grup en les maneres de treballar. A més, durant aquests gairebé dos anys de mandat s’ha sentit «poc valorada» i critica que ha estat «apartada» de les decisions del partit, com la de quedar-se finalment en l’oposició. Després de meditar-ho durant mesos, ha acabat marxant de la formació juntaire. Al migdia, la consellera va informar sobre la seva sortida a Jordi Sendra, qui ha assenyalat que Vidal «hauria de deixar l’acta de regidora que va aconseguir en una llista electoral i amb unes sigles

Sendra ha instat Vidal a «deixar l’acta de regidora» de l’Ajuntament

a qui avui acusa d’antidemòcrates. Potser sí que s’hi trobarà a gust amb els ex de Vox». Altrament, ha assegurat que «ella sabia que fèiem una roda de premsa per anunci-

Així queda la distribució del plenari municipal

ar que no entràvem a govern i, el dia abans, em va dir per Whatsapp que no hi estava d’acord i que no vindria».

En les darreres eleccions municipals del 2023, uns comicis on Elvira Vidal formava part de la candidatura juntaire com a independent i ocupava el número ‘2’. L’expresidenta de l’Associació de Veïns de Solimar és consellera de l’Ajuntament de Tar-

ragona des del 2019, quan va entrar al consistori de la mà de Junts per Tarragona. L’any 2021, amb l’entrada dels convergents i la CUP al govern de Pau Ricomà (ERC), va assumir la cartera de Contractació, Capacitats Diverses i Parcs i Jardins.

Aquesta és la segona sortida que es produeix al grup municipal de Junts per Catalunya en pocs dies. La setma-

na passada, va plegar l’assessora del grup, qui ha assegurat que «no està relacionat amb la marxa de Vidal», sinó amb els seus reptes professionals; i s’ha adonat que «la política no és el meu món».

Tres no adscrits

El plenari municipal passarà a tenir tres consellers no adscrits amb Vidal. L’edil se sumarà a Javier Gómez i Jaime

Duque, que van abandonar el grup municipal de Vox ara fa un any. L’aritmètica es complica encara més per al govern a l’hora de buscar majories, ja que Junts, un dels seus principals aliats, ha perdut un regidor i ara en té dos, els mateixos que ECP i un més que Vox, el partit amb menys representació. Per tant, el paper que jugui Vidal fins al final del mandat serà clau.

Elvira Vidal, Jordi Sendra i Pep Manresa durant una roda de premsa del grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona. Cedida

David Moral: «Com millor siguin les condicions dels treballadors dins la indústria química, més segurs estarem fora»

Societat l L’autor del llibre ‘Condiciones de trabajo en la indústria española de la química y del refino’ exposa les conclusions del seu estudi i parla de la lluita del sector per un coeficient reductor de jubilació

John Bugarin

Quins són els principals reptes de la indústria química respecte a les condicions laborals dels seus treballadors?

«Vivim en un context de profundes transformacions demogràfiques, tecnològiques i ambientals. Les empreses i els treballadors han de trobar un equilibri per afrontar-les de la millor manera possible. Una qüestió important és l’envelliment de les plantilles actuals».

El reclam d’un coeficient reductor de jubilació és un dels eixos principals de la lluita sindical contemporània del sector químic.

«En un complex petroquímic, hi ha persones que han de pujar xemeneies de 60 metres, tancar vàlvules durant una nit de tempesta o carregar grans quantitats de material a mà. Cal tenir en compte totes les condicions a les que es va sotmetent el treballador. En la majoria dels casos, l’edat no ajuda. La legislació marca una sèrie de supòsits de penositat, toxicitat i perillositat per valorar si han de continuar exposats a aquestes condicions tants anys. L’estudi que hem fet desprèn que els treballadors del sector químic reuneixen totes les condicions per poder sol·licitar un coeficient reductor de jubilació».

És una de les indústries on més es nota aquest desgast pel pas dels anys?

«Sí. Aquí també hem de parlar del treball per torns i la nocturnitat. Només amb aquests dos elements podem entendre la perillositat i penositat d’aquests llocs de treball. Més enllà del risc que comporta el fet de no estar preparats per estar desperts a la nit, també hi ha tota la qüestió de la conciliació familiar. Si això es veu afectat, el treballador es veu afectat. El suport social és fonamental perquè puguin aguantar situacions d’estrès o depressió».

Com han elaborat l’estudi sobre les condicions laborals a la química?

«L’estudi neix d’una collaboració entre la Universidad de Zaragoza i el Sindicat de Treballadors (STR), que volia tenir una visió científica que avali la seva proposta per a quan l’hagin de presentar a alcaldes, diputats... Hem volgut donar veu al sector i, per això, vam preguntar-los directament què opinaven sobre la perillositat, toxicitat i penositat del seu lloc de feina. Vam detectar que necessitaven expressar-se i dir a la població que les seves condicions de treball es veuen d’una manera des de fora, però són diferents des de dins».

Quantes enquestes van fer?

Cansament

«Pel que fa a les causes dels accidents, un 65% ho atribueix a la fatiga»

«Ens vam plantejar fer, com a mínim, 1.660 enquestes i ens en van arribar 4.774, de les

quals vam considerar vàlides 2.060. Es tracta d’un 30% més del que se’ns requeria per a fer l’estudi científic. El nivell d’error és d’un 2,2% aproximadament. Es va fer de forma molt rigurosa».

Quins són els resultats més destacables de l’estudi?

«El 96% dels treballadors en-

questats estan a favor d’un coeficient reductor. Poc més del 20% coneixen que hi ha hagut algun accident mortal. Pel que fa a les causes de la sinistralitat, un 65% apunten al cansament i la fatiga, un 64,9% a distraccions i un 50,2% al manteniment insuficient. Això planteja que, si es

milloren les condicions laborals, potser no fa falta un coeficient reductor. Però són dificilment millorables perquè suposen grans inversions». Quantes persones es beneficiarien del coeficient reductor de jubilació?

«Entre 30.000 i 40.000 que treballen directament en empreses químiques i refineries a Espanya. A Tarragona, uns 10.000 treballadors directes». Contràriament, l’edat de jubilació s’endarrereix cada cop més.

«Cada cop tenim més edat i també menys taxa de reemplaçament. Tots hem de treballar fins als 68 anys? Doncs no. Depèn de les condicions de cada lloc de feina».

Aquest permetrà millorar la qualitat de vida dels treballadors abans i després de la jubilació.

«No només d’ells, sinó de tota la societat perquè les refineries estan dins de nuclis urbans o molt a prop. Com millor siguin les condicions laborals dels treballadors i millor es faci fins de la indústria química, molt més segurs estarem tots fora».

Quines altres mesures fan falta per a millorar les condicions laborals dins del sector químic?

«Fa falta molta inversió en la indústria. Molts treballadors parlen d’un manteniment inadequat. D’altra banda, les empreses no tenen en compte encara l’edatisme. Com li expliques totes les innovacions tecnològiques que apareixen a un senyor o una senyora de 60 anys que amb prou feines pot posar en marxa un ordinador? Un 30% de la indústria supera els 50 anys. A més, quan hem preguntat si s’ha tingut en compte la variable de l’edat a l’hora de fer l’avaluació de riscos, un 68% responen que no».

David Moral Martín va presentar el seu llibre la setmana passada a La Capona. Cooperativa Combinats

Roben una polsera d’or a una anciana a plena llum del dia a l’avinguda Ramón y Cajal

Successos l La família ofereix recompensa a qui pugui aportar alguna informació

Shaila Cid

Una dona de 82 anys va ser ahir vctima d’un robatori a plena llum del dia a Tarragona. A través de les xarxes socials han explicat que el furt s’hauria produït a l’avinguda Ramón y Cajal. Segons expliquen, una dona morena amb el pel recollit, que vestia texans i una samarreta blanca, s’hauria fet passar per la filla d’una antiga coneguda de la senyora i li hauria pres una polsera d’or. L’autora hauria aprofitat la confiança de l’anciana per fer-li tocaments

preguntant-li si li feien mal les cames.

Després del robatori, l’autora hauria sortit corrents mentre una altra dona, còmplice de la lladre, entretenia a l’anciana dient-li que ho havia vist tot i que la delinqüent havia marxat amb un cotxe que passava per allí. Davant aquest fet, la família de la dona demana la col·laboració ciutadana per si algú té algun tipus d’informació, va veure el robatori o si troba la joiai o fereixen recompensa. La polsera robada tindria molt valor sentimental.

Mostra de Teatre Jove (H)istrionis Teatre va fer brillar la seva cara còmica amb un text de Marta Buchaca

Aparcar l’amor

Creure o no creure en l’amor, aquest semblava el dilema de l’obra A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca, que el grup (H)istrionis Teatre va estrenar dimecres passat al Teatre Tarragona. En un món colonitzat pel consumisme, que s’ha filtrat fins i tot en les relacions socials i en les formes de lligar, fins a quin punt som capaços de mantenir un amor? Què implica intentar-ho? És realment possible? La representació anava suggerint aquesta mena de preguntes a partir d’un context fictici sorprenent: el d’una societat que defuig l’amor monogàmic i obliga, a través d’una llei d’abolició familiar, a malviure en aparcaments els qui no vulguin renunciar-hi. És el cas del Jaume i la Mari, un matrimoni estable a qui tothom, des l’avi vidu fins als fills, recomanava que se separessin per tal de no perdre l’habitatge i l’estatus. Els fills adolescents, de fet, encarnaven, no sense contradiccions, la posició d’uns joves que aspiren a passar-ho bé «sense lligams» i que il·lustren aquesta por a la caiguda, aquesta agonia de l’eros que descriu Byung-Chul Han amb una prosa —paradoxalment o no— molt comercial i massiva. Els pares, en canvi, cansats de tantes queixes, provaven de desenamorar-se amb uns pegats vermells que no acabaven de fer el seu efecte amb l’es-

perança de satisfer, així, els desitjos dels altres.

L’obra, dirigida per Laura Ballesteros, presentava aquestes tensions familiars

Programació

Dilluns, a les 20.30 hores, es reprèn el cicle amb la companyia 30 segons

amb unes interpretacions dotades de molta versemblança i aportava la intenció còmica necessària al text, que de seguida es va posar a la butxaca el públic que omplia de gom a gom la platea del teatre. Detalls com les notícies que es projectaven en una televisió, acurats en la forma i divertits en el fons —us imagineu una manifestació a favor de l’amor romàntic?—, ajudaven a posar-se en situació i reforçaven el component satíric de la representació.

Però el conflicte comptava encara amb una generació més, la dels avis, que durant una temporada feien veure, davant del fill, que no s’havien separat. L’escenografia, dividida en dos, ens traslladava cap a aquest segon pla on es reflectia el passat familiar. Així doncs, d’una banda, l’obra s’aproximava a la por als compromisos i l’hedonisme banal potser més freqüents entre els joves, però de l’altra també evidenciava les costures d’un model monògam que no està exempt de pujades i baixades, crisis i maldecaps, expectatives i desencisos, i, tot sovint també, silencis i hipocresies.

Aquesta perspectiva múltiple proporcionava, des del vestit d’estiu d’una comèdia lleugera amb final feliç, una visió prou completa de les complicacions de l’amor. Amb aquesta funció, i amb uns espectadors entregats, es confirmava un cop més un vincle que també persisteix: el d’(H)istrionis Teatre amb el sentit de l’humor.

Enric Garcia Jardí

Crònica escrita amb les aportacions d’Alba López Rodríguez, alumne del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

Imatge de l’obra representada per (H)istrionis Teatre durant la Mostra de Teatre Jove 2025. Carles Uriarte

Detall de l’obra ‘A mi no em diguis amor’ de Marta Buchaca estrenada per (H)istrionis Teatre. Carles Uriarte

Imatge d’unes arracades a joc amb la polsera robada. Facebook

Tarragona blinda contra incendis vint-i-tres hectàrees a Llevant

Medi ambient l Els treballs forestals, centrats en la reducció de la densitat d’arbrat, ja han començat

L’Ajuntament de Tarragona ha reprès els treballs per a la creació i manteniment de franges de protecció i preven ció d’incendis forestals, s’em marquen en la planificació d’actuacions definida al Pla de Prevenció d’Incendis Fo restals del terme municipal de Tarragona. Enguany s’ac tuarà a les zones de l’ermita de la Salut, Coves del Llorito, CIFO – Centre d’Innovació i Formació Ocupacional, En trepins, Boscos de Tarragona, Florimar, Llevantina, Colls Majors, Bonsol i Cala Roma na. Els treballs cobriran unes 23 hectàrees.

Com ja és habitual, els tre balls forestals consisteixen en la reducció de la densitat de l’arbrat (pi blanc) i de la distància entre capçades, la

desbrossada, la retirada de troncs, la trituració i estassa da de les restes de poda.

La consellera de Protecció

Santiago Oliva Gorria, nou gerent d’Oliva Motor a Tarragona

Empresa l El nou gerent substitueix Carlos Fontana, qui exercirà de director general

El grup Oliva Motor ha pre sentat a Santiago Oliva Gorria com a nou gerent a Tarrago na. Oliva assumeix el càrrec amb l’objectiu de consolidar i continuar l’impuls del nego

ci familiar en la demarcació. Substitueix en el càrrec a Car los Fontana, qui es dedicarà en exclusiva a les funcions de director general del Grup. La gerència d’Oliva Motor a Tarragona engloba la gestió integral de les marques BMW,

Civil, Sonia Orts, va visitar ahir els treballs que s’estan portant a terme a la zona de Llevant i va destacar que «cal

El nou gerent ha liderat l’expansió del Grup Oliva al mercat francès

MINI i BMW MOTORRAD, tant pel que fa a vehicle nou i d’ocasió, com als serveis de postvenda. Santiago Oliva re presenta la tercera generació al capdavant del grup fami liar i compta amb una sòlida trajectòria dins del sector de l’automoció.

Fins ara, ha estat al capda vant de la direcció de BMW MINI Oliva Motor a Perpinyà, liderant l’expansió internaci onal del grup amb l’entrada en el mercat francès. Anteri orment, va exercir com a di rector de Vendes d’Oliva Mo tor a Tarragona, destacant en l’àmbit de la gestió comercial i la digitalització del procés de venda. Amb una formació en direcció hotelera per l’Hotel Institute Montreux, Santia go Oliva Gorria compta amb una trajectòria internacional en el sector hoteler de luxe, havent ocupat càrrecs de res ponsabilitat en cadenes com Mandarin Oriental a Ginebra i Santiago de Xile.

prendre totes les mesures necessàries per prevenir els incendis, no podem abaixar la guàrdia en cap moment

El següent contracte serà de quatre anys, però amb la mateixa extensió

perquè el risc d’incendi és real amb el canvi climàtic».

La consellera assenyala que enguany acaba l’actual contracte on s’emmarquen aquests treballs (que era de 5 anys) i avança que «el nou contracte es reduirà a 4 anys, però l’extensió de zona d’ac tuació serà la mateixa. Això vol dir que cobrirem més zo nes en menys temps, reduint així encara més el risc d’in cendi».

A tot això, afegeix que «cal que la ciutadania també sigui conscient d’aquesta situació i per aquest motiu li demanem que sigui curosa i respectuosa

a l’hora d’anar a la muntanya i gaudir de la natura».

Neteja a solars privats

Des de l’Ajuntament es recor da l’obligació dels propietaris de mantenir el terreny de to tes les parcel·les, en bon estat de neteja i adequació de les condicions de conservació, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida i evitar la continuïtat horitzon tal entre les copes de l’arbrat per evitar facilitar la propaga ció dels incendis, cap a l’inte rior de la urbanització o cap a la vegetació de l’entorn.

També es demana la col· laboració de la població per tal que no faci actuacions negligents que puguin ori ginar incendis, d’acord amb aquests consells d’autopro tecció; com el llançament de burilles enceses ni llumins, així com elements de foc d’ar tifici; sobretot en zones envol tades d’arbrat o vegetació. No es poden fer barbacoes en ter renys no autoritzats; tampoc dur a terme cremes de residus al jardí o fer ús d’abocaments incontrolats.

En cas de visualització d’una columna de fum o in cendi cal trucar al 112.

Redacció

Imatge de Santiago Oliva Gorria. Grup Oliva

Redacció

Un operari realitzant els treballs contra incendis. Tjerk van der Meulen

Ubicació del solar

L’aforament del nou equipament no superaria les 300 persones

Un solar a tocar del CC Llevant, l’opció sobre la taula per alçar el nou auditori de la Diputació

Equipaments l Compliria la condició d’estar en un lloc cèntric i a tocar de les actuals seus de l’ECM Reus

Sergi Peralta Moreno

La Diputació de Tarragona es troba immersa en la cerca d’una ubicació idònia per construir-hi el seu nou auditori. Segons ha pogut saber Diari Més, l’opció amb què s’està treballant en aquests moments és un solar a tocar del Centre Cívic Llevant, al barri Horts de Miró, i a un parell de travesseres del Tomb de Ravals. Enclavat entre els carrers de la Riba, de Josep Irla, de Cels Gomis i Mestres i del Camí de Valls, l’espai s’emprava, en el passat, com a aparcament en superfície.

La presidenta de l’ens supracomarcal, Noemí Llauradó, va assenyalar que la intenció és que l’equipament

L’apunt

L’actual Auditori Higini Anglès té capacitat per a 240 persones

El Palau Bofarull és, en aquests moments, l’emblemàtic edifici representatiu de l’Escola i Conservatori de Música. S’hi cursen classes des del curs 1992-93 i, a més de les aules i la secretaria, disposa de l’Au-

estigui «al més proper possible a l’Escola i Conservatori de Música (ECM) de la Diputació a Reus» i la proposta que hi ha

ditori Higini Anglès. Amb una capacitat per a 240 persones, segons la web de l’ECM Reus, és escenari de concerts i concursos adreçats, sobretot, a joves músics. Llauradó va apuntar que la necessitat d’ampliar l’oferta respon, en part, al fet que l’espai de l’Auditori Higini Anglès «probablement l’haurem de destinar a acollir aules o sales d’audicions, entre altres».

sobre la taula no desencaixa amb aquesta condició, ja que es troba a uns 10 minuts a peu del Palau Bofarull i a menys

Imatge d’arxiu de l’Auditori Higini Anglès. Cedida

d’un quart d’hora del nou edifici del carrer de Sant Jaume. Fonts de la Diputació de Tarragona responen que

«s’està treballant a escala tècnica entre les administracions i no hi ha determinat cap espai definitivament». Si bé ni

confirmen ni desmenteixen la possibilitat plantejada, comenten que «aquestes qüestions requereixen rigorositat i discreció» i que «quan la ubicació sigui ferma s’explicarà degudament». «No estem en aquest moment», tanquen. D’altra banda, l’aforament de l’auditori no superaria les 300 persones, segons han apuntat fonts consultades. El nou equipament hauria de donar servei a l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus, així com a les altres dues escoles de música de la institució i al conjunt de la demarcació per a concerts i grans agrupacions musicals, tal com va exposar la presidenta, que subratllava que l’aposta seria per un espai de caràcter territorial per acollir espectacles de primer nivell. L’ens supramunicipal, que va compartir l’anunci del projecte que tenia entre mans a principis d’any, va aprovar en el ple d’abril una modificació de crèdit amb què va reservar una partida de 600.000 euros per explorar l’adquisició d’uns terrenys per convertir-lo en una realitat. La inversió prevista per a la compleció de l’auditori és d’uns 5 milions d’euros. Així mateix, va donar llum verda a destinar 400.000 euros per a l’avaluació de la compra d’espais per a la futura ampliació de l’ECM Reus, que ha quedat «petit». Així i tot, si bé la primera opció que hi ha sobre la taula és el solar del barri Horts de Miró, en cas que es concreti, l’operació segurament no serà ràpida, atès que podria estar subjecta a modificacions del planejament urbanístic que alentirien el procés.

Fotografia de l’estat actual dels terrenys amb què s’està treballant, enclavats entre els carrers de la Riba, de Josep Irla, de Cels Gomis i Mestres i del Camí de Valls. Tjerk van der Meulen

Miquel Llaberia

Les infraestructures són les bases perquè una societat pugui créixer i desenvolupar-se. Sense elles no podríem fer vacances en un altre país, anar al poble del costat a un esdeveniment cultural del nostre interès, fer ús d’electrodomèstics, visitar a un familiar o obrir una nova línia de negoci, entre tantes altres qüestions. No obstant això, no apareixen del no-res i no funcionen per art de màgia, cal que darrere hi hagi un manteniment, una gestió i una planificació. És una de les dues consignes que va quedar clara durant el col·loqui que la Fundació Gresol va dur a terme ahir a l’Hotel NH Ciutat de Reus. La segona conclusió que es va poder extreure és que a la demarcació de Tarragona hi ha oportunitats. Unes oportunitats que el president del Port de Tarragona i un dels ponents de la xerrada, Santiago Castellà, va expressar amb claredat: «El Port és un hub logístic ple d’oportunitats ben connectat amb el centre d’Europa. Ara l’objectiu és crear més infraestructura per moure mercaderies amb ferrocarril pel territori. Això permetrà un creixement del qual no som ni conscients». A la vegada, el president de l’autoritat portuària va puntualitzar que caldrà generar consens amb el territori per definir aquesta línia, tot i que va apuntar a recuperar l’antiga línia Reus-

l Infraestructures

Oportunitats territorials per terra, mar i aire

El col·loqui de la Fundació Gresol va reconèixer els punts forts de les infraestructures

Roda.

Per un altre costat, Castellà també va apuntar cap a una altra oportunitat que s’ha obert pel Port de Tarragona que passa per una col·laboració amb un Port de Barcelona que està al límit. «Si posem en ple funcionament l’estació intermodal de la Boella al Port de Tarragona, el port sec de Guadalajara-Marchamalo, amb les oportunitats i possibilitats del Port de Barcelona, només pot donar-nos beneficis», va predir. A més, el president va argumentar que un dels punts forts de Tarragona davant Barcelona és que a la capital catalana «les connexions ferroviàries són molt complicades; Rodalies, regionals, llarga distància i mercaderies generen un escenari molt complicat. Des de Tarragona es podran fer entrar productes al corredor del Mediterrani i connectar amb el centre d’Europa».

Reptes

«Quan parlem d’infraestruc-

tures normalment pensem en mobilitat, però hi ha altres infraestructures que, si no les resolem, ens pot limitar

«Davant la inacció d’Illa i Guaita, la gent de Junts fem propostes de futur»

Política l La campanya 'Junts s'explica' fa una parada a Reus

La gira del Junts s’explica va efectuar ahir la seva primera parada al Camp de Tarragona. Ho feu a Reus, de la mà del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull; el diputat al Congrés, Josep Maria Cruset; i la portaveu de Junts

per Reus, Teresa Pallarès, davant d’una sala de la làmpada del Círcol plena a vessar i amb l’objectiu d’apropar al conjunt de la població el model que defensa. La cap de l’oposició va asseverar que Reus i Catalunya estan passant per un moment «molt complex» en què «el govern no lidera,

no té projecte, es mou per inèrcia». Pallarès va criticar que davant la «inacció» de Salvador Illa, president de la Generalitat, i Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, «hi som nosaltres, la gent de Junts, que fem propostes de futur» i que «som alternativa a la desídia». Al seu torn, Cruset

el creixement, mentre que les de mobilitat no estan mal resoltes», va considerar el CEO de Starsud Studio, Marc

va denunciar que el Govern «posa per davant els titulars en tot moment» i que és «una veritable màquina de triturar la classe mitjana, obligada a tenir menors serveis públics i els que queden, de menor qualitat». «Gairebé sempre som els que impulsem les iniciatives necessàries per rellançar el país», va expressar. Finalment, Turull, rebut amb una ovació dempeus, va contraposar el model de Junts amb el del PSC, «que desnacionalitza Catalunya i ignora les possibilitats i potencialitats del territori».

Arza, que també va participar com a ponent en la xerrada. Arza va explicar que els colls d’ampolla actuals en infra-

El Port de Tarragona continua apostant per esdevenir un hub logístic pel territori

estructures al territori són en els àmbits energètic, on hi ha una falta de subestacions elèctriques que limiten el creixement dels polígons industrials, l’habitatge, en què el creixement de la població i la construcció de nou habitatge no han anat agafats de la mà, i el subministrament d’aigua, clau tant per la indústria. Per un altre costat, va defensar que tot i les crítiques a les infraestructures de mobilitat, com els retards del ferrocarril o els col·lapses de l’AP-7, aquestes no són deficients, sinó que cal una millor gestió.

Un bon aeroport

Per un altre costat, el tercer ponent i director general d’Aeroports i Organitzacions de Turisme a Jet2, Ricard Querol, va assenyalar una altra infraestructura molt rellevant pel territori; l’Aeroport de Reus. «La gent quan va a un aeroport vol volar, no a prendre un cafè. A Reus pots arribar, aparcar fàcilment i pujar a l’avió de manera àgil», va remarcar. A més, Querol va comparar el turista de la Costa Daurada i de la Costa Brava: «El producte és molt diferent. Aquí treballem amb molts municipis i el turista es reparteix molt, a la Costa Brava la majoria que aterra a l’Aeroport de Girona va directe a Lloret de Mar».

L’acte es va dur a terme a les instal·lacions

Fotografia del col·loqui organitzat per la Fundació Gresol a l’Hotel NH Ciutat de Reus. Diari Més

Sergi Peralta Moreno

del Círcol. Diari Més

Les famílies de la zona D es manifesten reclamant més places escolars públiques d’I3

Educació l Més d'un centenar de persones es van concentrar ahir a la tarda a la plaça del Mercadal per reclamar més places públiques d'I3 a la ciutat. Això ve arran del fet que una vintena de famílies es van quedar sense plaça a la zona educativa D de la nova zonificació escolar en la preinscripció escolar

pel curs 2025-2026. "A la nostra zona educativa hi ha una manca d'oferta educativa, com a resultat d'una zonificació escolar molt poc estudiada", va criticar Albert Badia, un dels portaveus de les famílies afectades. En aquest sentit, va criticar que a diferència d'altres zones, la D només se'ls han assignat tres es-

La primera Festa del Gelat tanca amb 7.000 degustacions i 1.300 assistents

Societat l Xixona va ser la gelateria guanyadora del concurs

Redacció

L’Espai Boule de Reus va ser l’escenari durant el passat cap de setmana 16 i 17 de maig de la primera Festa del Gelat de la ciutat, la qual va superar les 7.000 degustacions i va aplegar a més de 1.300 persones durant les dues jornades. Aquest esdeveniment, em-

marcat dins del projecte europeu GelatOn the Rhoad, va oferir activitats, degustacions i espectacles per a tota la ciutadania amb l’objectiu de reivindicar el gelat artesà com a producte de qualitat vinculat al territori. A més, l’activitat principal de la festa va ser el tast gratuït de quatre gelats

elaborats artesanalment amb productes de proximitat, que es va dur a terme durant els dos dies del certamen. El concurs va comptar amb la participació de quatre gelateries artesanes d’alt nivell; XixoVic, Bodevici, Amarena i Xixona, sent aquesta darrera la guanyadora. La proposta de Xixo-

La Palma acollirà la festa de cloenda del Passaport Cultural 2024-2025

Educació l Avui divendres 23 de maig, a partir de les 17.30 hores, se celebrarà la festa de cloenda del curs 2024-2025 del programa Passaport Cultural impulsat des del Pla Educatiu d'Entorn (PEE). Aquesta festa es durà a terme a la Palma de Reus i s'ha convidat l'alumnat dels centres educatius que participen en el programa i a les

seves famílies. Allí es duran a terme tallers de manualitats, pintacares, un sorteig de llibres i jocs i l'actuació de la coral de l'escola Doctor Alberich i Casas. Aquest programa, que compta actualment amb 16 centres escolars adherits, té com a objectiu connectar les oportunitats d'aprenentatge a través de les activitats culturals que s'organitzen

a Reus, amb els infants i les seves famílies. Cada mes el PEE crea un catàleg d'activitats que s'envia als centres educatius perquè el puguin difondre entre les famílies dels nivells educatius participants. Durant aquest curs s'han afegit noves activitats al catàleg com són les sessions de cinema CINEXIC, entre altres. Redacció

na, anomenada el Catalanet Ganxet de Reus, va guanyar amb un 38% dels vots.

La festa va arrencar el divendres 16 de maig amb l’actuació del Cor Ciutat de Reus que va omplir l’aforament de l’espai. L’endemà, dissabte 17 de maig, les activitats van començar al matí amb el lliurament de premis del concurs de dibuix escolar, un taller de cuina familiar organitzat per l’associació eSE de Salud, seguit d’una actuació del Cor de l’Espai Boule i una exhibició de dansa a càrrec de l’Escola del Centre de Lectura.

coles públiques, La Vitxeta, Pi del Burgar i Rubió i Ors. A més, les famílies denuncien que fins ara el departament d'Educació i el consistori no els han donat una solució. Per la seva banda, l'Ajuntament assegura que fins a un 91% de les famílies se'ls ha assignat la primera opció. Miquel Llaberia/Tjerk van der Meulen

Fotografia d’un gelat de la Festa del Gelat. Cedida

Fotografia de nens participants del Passaport Cultural 2022-2023. Ajuntament de Reus

Educació l Més d’un miler d’alumnes reflexionen sobre l’ús dels dispositius mòbils en una nova edició del projecte Cap Infant Sense Fortuny

Si no vols que les pantalles decideixin per tu...

Concentració. Nens i nenes no pronunciaven cap mot. El silenci imperava al Teatre Fortuny. L’escenari representava l’entrada a una escola. No era, però, l’avantsala a un examen important, ni els alumnes acabaven de repassar els continguts ni els deures. Estaven absorts pels seus mòbils. La directora havia pres una dràstica decisió. Al crit de «visca el llapis i els apunts», va prohibir, amb efecte immediat, l’ús de pantalles. «No, no, no!», clamaren els joves a l’uníson, amb zòmbics moviments. «Allà hi tinc mitja

vida», se sentia. La mediació funcionà: s’aconseguí una moratòria de 24 hores.

Amb aquesta escena començava l’òpera Pantalla i calla!, una obra de nova creació, amb llibret de David Puertas, música d’Albert Gumí i interpretació de tres veus solistes, un cor d’alumnes i l’Orquestra Camerata XXI, que pretenia promoure la reflexió al voltant de l’ús dels dispositius mòbils entre els més menuts. En el marc del Cap Infant Sense Fortuny, un projecte que impulsa la Fundació Teatre Fortuny, més d’un miler d’estudi-

L’instant previ a la representació de l’òpera, que va comptar amb la participació d’un cor conformat pels alumnes. Tjerk van der Meulen

ants van assistir a la preestrena. A l’escenari, la revolta es mantenia ferma i, aprofitant les darreres hores de «llibertat», els mòbils permetien, a l’instant, respondre càlculs matemàtics complexos. Només una noia va desprendre’s de l’aparell. De fet, ben lluny el va llançar. La Laia clamava que «tots els problemes» venen d’allí. Un company de classe havia difós fotografies «molt lletges» sense el seu consentiment. La totalitat dels companys va reconèixer te-

Xarxes socials

El conserge va plantejar que «la vida tan exposada pot fer molt de mal»

nir imatges «que més valdria no veure». «No veuen que amb les pantalles tots els desastres queden gravats?

La vida tan exposada pot fer molt mal», es preguntava el conserge. En veure-la tan afectada, l’aula decidí eliminar aquell contingut. S’ha-

via adonat que «molta foto, molta selfie, però són coses que perduren entre un i dos segons», criticava Laia, essent conscient de l’escassa atenció que es presta a cada singular publicació de les xarxes socials. El canvi d’opinió i de comportament fou radical. Un per un, els joves deixaren el mòbil a un prestatge. «Si no vols que les pantalles decideixin més per tu, a demà no cal que esperis, desconnecta-les avui», cantaren tot marxant.

Sergi Peralta Moreno

La Fiscalia de Tarragona demana crear tribunals especialitzats en violència contra la infància

Judicial l La fiscal en cap afirma que hi ha un «volum important» de casos que podrien col·lapsar els VIDO

Mar Rovira / ACN

La Fiscalia de Tarragona demana la creació de tribunals d’instància de violència contra la infància i l’adolescència amb el desplegament de la nova llei d’eficiència judicial. La fiscal en cap, María José Osuna, considera que cal donar una resposta especialitzada. «La llei preveu aquests tribunals especialitzats, posem-los en marxa perquè si no el que podria passar és que totes les agressions sexuals amb víctimes dones, incloses les nenes, vagin a parar als de violència de gènere», afirma en una entrevista feta a l’ACN abans de la crisi de la DGAIA. Osuna explica que hi ha un «volum important» de casos a la demarcació que podrien col·lapsar els futurs jutjats de violència sobre la dona.

Segons la fiscal en cap, la nova llei d’eficiència judicial suposarà un «impacte important» del volum de feina en els tribunals de violència contra la dona. «En principi, hi ha més delictes que aniran a aquests tribunals, m’amoïna, especialment, que no creïn les seccions de violència contra la infància i l’adoles-

S’han registrat a la demarcació almenys 50 casos d’abús sexual a menors

cència o que ho facin només a les grans capitals, a les províncies tenim molts casos», assenyala. La nova normativa començarà a desplegar-se al juliol amb la constitució dels

Els crackers de la petroquímica tornen

a funcionar després de l’apagada

Energia l Dow Chemical va iniciar ahir el procés d'arrencada

Álvaro Rodríguez

La indústria petroquímica de Tarragona ja ha recuperat pràcticament la normalitat després de l’apaga elèctrica general del passat 28 d’abril. El complex de Dow Chemical a Tarragona anunciava ahir que havia iniciat el procés de

l’arrancada del cracker ubicat al polígon nord.

Aquests elements, dedicats a la fractura del petroli a través de les altes temperatures, han estat els que més temps han tardat a recuperar-se després del zero elèctric. L’altre cracker del polígon nord, propietat de Repsol, es va posar

en marxa el passat 12 de maig.

L’elevada demanda de temperatura de les calderes ha estat un dels motius d’aquesta lenta posada en marxa, segons indiquen els responsables de la indústria.

Un cop el procés s’ha posat en marxa, des de Dow esperen estar operant al màxim

primers tribunals d’instància a Catalunya i està previst que el desplegament culmini al desembre.

Tal com preveu la nova llei, Osuna demana que es posin

rendiment durant les hores que venen.

Torxa de seguretat

Des de Dow Chemical avisen que, a causa de l’arrencada, la torxa de seguretat estarà activa i la flama serà visible des de l’exterior. La companyia afirma que aquest és un cas «habitual» que es podrà reproduir «de manera intermitent» fins que es completi la posada en marxa. Des de l’empresa agraeixen «la comprensió ciutadana» i recorden que les torxes formen part del sistema de seguretat.

violència de gènere. «Si això passa, les agressions sexuals a nens aniran a parar a la secció d’instrucció comuna, crec que això no és una bona idea», assegura.

Violència sexual en menors A l’espera de conèixer més detalls sobre el desplegament de la nova llei, Osuna afirma que aquesta és «clara» i que els casos de violència contra la infància es jutjaran als de violència contra la dona mentre no siguin competència dels de la infància. Això indica, podria suposar un augment «impressionant» en aquests jutjats. Segons dades del ministeri públic, han comptabilitzat almenys una cinquantena de casos de violència sexual en menors a la demarcació de Tarragona. A més, assevera que aquestes causes necessiten una prova preconstituïda, que s’elabora entre l’equip d’assessorament tècnic penal i de la Barnahus. «Crec que han d’apostar per la creació immediata d’aquestes seccions especialitzades, potser tindran mancances i necessitaran més recursos, però la gent que hi vagi sap que s’ha d’especialitzar», sosté.

en marxa els tribunals especialitzats dels del primer moment perquè si no, indica, les agressions sexuals amb víctimes dones, incloses les nenes, es jutjaran als jutjats de

Tribunals al Camp i a l’Ebre Preguntada si caldrien dos tribunals dedicats a la infància, un a la demarcació i l’altre a les Terres de l’Ebre, Osuna assegura que amb un n’hi hauria prou, ja que molta de la prova es fa a través de videoconferència. No suposaria cap problema que es connectés des de la Barnahus de Terres de l’Ebre», argumenta la fiscal en cap, María José Osuna.

Imatge del polígon petroquímic nord. Dow Tarragona

La fiscal en cap de Tarragona, Maria José Osuna, al seu despatx. Mar Rovira / ACN

Arrenca una nova ‘Sabor Salou’ amb horari ampliat i un nou espai

Propostes l La directora general de Turisme, Cristina Lagé, inaugurarà la fira, que s’allargarà fins diumenge

Redacció

Salou celebra aquest cap de setmana la 13a edició de Sabor Salou, una de les fires gastronòmiques a l’aire lliure més consolidades i multitudinàries del territori. La inauguració oficial tindrà lloc avui a les 19.30 hores, i comptarà amb la presència de la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Cristina Lagé, de l’alcalde de Salou, Pere Granados i del regidor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez.  La fira, ubicada al primer tram del passeig Jaume I, s’allargarà fins diumenge 25 de maig i reunirà un total de 38 expositors amb 57 estands dedicats a la gastronomia, la restauració i els productes gourmet. Aquesta edició incorpora importants novetats,

com ara l’Espai Gastrolab by Makro, un escenari amb showcookings, tastos i tallers familiars durant tot el cap de

setmana.

Entre els moments més destacats de la programació, cal esmentar la participació

del xef amb Estrella Michelin Pep Moreno, que diumenge oferirà un taller sota el lema «Tornem a cuinar a casa. És

L’esdeveniment reunirà 38 expositors amb 57 estands al passeig Jaume I

un acte d’amor pur», amb receptes senzilles pensades per a cuinar en família. També es comptarà amb la col·laboració d’entitats com l’Institut Català del Vi (INCAVI), Valira, Royal Bliss, Medius Kolorus o Escencia Capital Partners.

La fira amplia enguany el seu horari i estarà oberta de 12 del migdia a 12 de la nit els tres dies, amb una programació variada i transversal. El programa inclou tallers infantils de decoració de galetes i creació de pizzes, tastos de caves, vins i cerveses, demostracions de cuina internacional i sessions musicals en

directe, entre d’altres.

Sabor Salou vol oferir una experiència completa per a tots els públics i perfils de visitants, des de famílies a parelles, grups d’amics i també persones grans, amb una oferta adaptada a diferents horaris, gustos i ritmes de participació. A més, s’ha dissenyat un espai firal clarament estructurat en zones diferenciades —zona d’espectacles, zona de gastronomia, zona infantil i chill-out— per tal de garantir el confort i la convivència amb l’entorn.

La fira també inclou activitats de gran format com les degustacions populars de paella i fideuada, masterclass de còctels com el Pisco Sour o el Mojito, espectacles de carrer amb gegants, batucades i animació itinerant, i un espai infantil amb jocs gegants, maquillatge i tallers creatius.

Durant la darrera edició, l’esdeveniment va batre el seu rècord d’assistència amb més de 45.000 visitants de tot l’estat espanyol i unes 75.000 degustacions repartides, consolidant-se així com una de les cites més destacades al calendari gastronòmic de la Costa Daurada.

Imatge de la darrera edició de ‘Sabor Salou’. Ajuntament de Salou

Pere Granados, convidat d’honor als Premis Catalejo

Distincions l Salou serà la ciutat amfitriona de la 5a edició dels guardons, l’any 2026

Redacció

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va ser el convidat d’honor a la quarta edició dels Premis Catalejo, impulsats per l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE), que es van celebrar aquest dilluns a la sala dels Passos Perduts del Senat, a Madrid. La gala va reconèixer trajectòries i iniciatives destacades en àmbits com la sostenibilitat, la solidaritat i la defensa dels drets fonamentals.

L’acte va comptar amb una taula rodona prèvia, titulada Raons per ser una empresa saludable, sostenible i solidària, amb la participació de figures com Theresa Zabell, presidenta de la Fundació Ecomar; María Sarabia, vicerectora de la Universitat d’Alcalá de Henares; i Félix Peinado, director de l’OIT a Espanya, moderats per Patricio Sánchez.

En aquesta edició, s’ha distingit la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona en la categoria de seguretat i defensa. El premi, lliurat per Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya, va ser re-

La gala va reconèixer trajectòries i iniciatives destacades en diversos àmbits

collit pel tinent coronel Jordi Verger Sans. També va ser reconeguda la periodista Karmen Garrido

en la categoria de comunicació, per la seva trajectòria vinculada a una divulgació ètica i rigorosa. En altres àmbits, es van premiar entitats com CaixaBank, Coca-Cola, el Grup Clece, la Fundació del Celta de Vigo, el Club Futbol Sala Castelldefels, la Fundació ANAED, la Diputació de Màlaga, entre d’altres.

Ajornen

L’ODHE va atorgar també Insígnies d’Honor i Gratitud a Raúl Rojas, Javier López i Luis Deus, i va reconèixer projectes vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible. La jornada va finalitzar amb l’anunci que Salou serà la ciutat amfitriona de la cinquena edició dels Premis Catalejo l’any 2026.

Justícia l El tribunal decidirà en les pròximes setmanes la nova data

el judici pels aldarulls arran de la mort d’un manter a Salou ACN

El judici contra catorze persones acusades de provocar aldarulls a Salou l’11 d’agost de 2015 arran de la mort d’un manter senegalès ha quedat ajornat. Va començar dilluns amb les declaracions de la majoria dels investigats, els quals van reconèixer els fets, i ahir es va celebrar, de moment, l’última vista. Segons fonts consultades per l’ACN, el tribunal decidirà en les pròximes setmanes la nova data. La intenció de les magistrades és que el judici se

celebri com més aviat millor, tot i això, una de les possibles dates podria ser el gener de 2026. En la primera jornada, les defenses van negociar un acord amb Fiscalia que no es va materialitzar perquè un dels investigats va rebutjar-lo, ja que va assegurar que no va participar en la protesta. El ministeri públic demana penes de presó d’entre 8 i 15 anys pels delictes de desordres públics amb instruments perillosos, d’atemptat contra l’autoritat, de danys de béns i lesions amb instrument perillós, entre altres.

Jutgen un home per agredir una dona a l’exterior d’una discoteca

de Salou

Tribunals l Fiscalia demana 12 anys de presó per un delicte de violació

Mar Rovira / ACN

L’Audiència de Tarragona jutja un home acusat de violar una dona a l’exterior d’una discoteca de Salou la matinada del 21 de gener de 2024. La Fiscalia li demana dotze anys de presó per un delicte de violació, així com una indemnització de 50.250 euros per danys morals i lesions. L’acusació particular es manté en la mateixa línia, mentre que la defensa en demana l’absolució.

El judici va començar aquest dijous amb la declaració de la víctima, a porta tancada, i de diversos testimonis,

entre ells amigues de la dona i agents dels Mossos d’Esquadra. Una de les amigues va explicar que van estar juntes tota la nit a la discoteca i que no va veure l’acusat, tot i que la víctima li havia dit que un home «la mirava i la perseguia». Va relatar que, com fan habitualment, es van trucar en acabar la nit i que en l’última videotrucada la víctima li va demanar ajuda. Després va trucar a un amic perquè la pogués ajudar, ja que ella ja havia marxat. Va declarar que la seva amiga «no és la mateixa» des de l’agressió.

Els Mossos van declarar que, en les imatges de les cà-

meres de seguretat, es veu com l’acusat es col·loca a prop de la víctima dins del local i que ella surt corrents, sense pantalons, cap al carrer Brussel·les. L’acusat apareix en vídeo entrant a l’hotel on s’allotjava poc després dels fets. Les imatges mostren que duia roba molt característica, coincident amb la descripció que en va fer la víctima.  Fiscalia també demana un total de dotze anys de llibertat vigilada i la prohibició d’apropar-se o comunicar-se amb la víctima durant vint anys. L’acusat declararà aquest divendres en l’última sessió del judici.

Pere Granados, convidat d’honor als premis, a la sala dels Passos Perduts del Senat a Madrid. Aj. Salou

Un advocat i dos dels acusats declarant aquest dilluns. Mar Rovira/ACN

L’augment del turisme fa créixer també la brossa a Torredembarra

Neteja l L’Ajuntament va recollir prop de 230 tones per Setmana Santa, un 31% per sobre del volum habitual

L’Ajuntament de Torredem barra afirma que durant aquesta Setmana Santa s’han recollit 230 tones de residus, i això implica un 31% més que el mateix període durant la temporada baixa. Des del con sistori apunten que aquest in crement es deu a «l’important augment de població que es viu al municipi» durant els períodes vacacionals.

Pel que fa al tipus de resi dus, el 77,62% correspon a la fracció de rebuig mentre que el 22,38% restant es reparteix entre les fraccions d’orgànica, paper i cartó, envasos, vidre, poda i voluminosos. La cor poració municipal conside ren que l’elevat percentatge de rebuig obliga a «continuar avançant en la separació se lectiva», ja que aquesta és la

fracció amb un cost de trac tament més elevat i menys eficient des del punt de vista mediambiental.

Pel que fa al servei de re collida porta a porta, imple mentat a diversos carrers del municipi, l’Ajuntament

La Policia Local de la Torre es forma contra violències en l’oci nocturn

Seguretat l L’Ajunta ment de Torredembarra, a través de la Regidoria d’Ac ció Social i Igualtats i en col· laboració amb la Policia Lo cal, ha posat en marxa unes jornades formatives adre çades a tots els agents del cos policial per aprofundir en l’àmbit del Protocol d’Oci Nocturn. Aquesta iniciati va reforça el compromís del

consistori amb la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI fòbiques en espais d’oci del municipi.

La formació va a càrrec de les tècniques d’Igualtat de la Fundació En Xarxa, entitat que actualment gestiona el servei de Punt Lila i Multico lor a Torredembarra. Aquesta entitat compta amb una àm plia experiència en polítiques

d’igualtat i treballa activa ment en la promoció d’un oci segur i lliure de violències. Les jornades de formació es duen a terme en tres sessions de dues hores cadascuna i s’han programat en tres torns per tal de garantir la partici pació de tots els agents de la Policia Local torrenca, inde pendentment del seu horari de treball. Redacció

fa una valoració positiva. El consistori assegura que «tot i l’augment substancial de l’activitat s’ha respost cor

Més del 77% dels residus generats a la Setmana Santa van anar a la fracció resta

rectament». Tot i això, es van detectar algunes incidències, però aquestes s’han donat en els punts habituals. Per al consistori, això demostra que la ciutadania s’ha adaptat correctament al sistema i la majoria compleix el calenda ri i du a terme la separació de residus.

Tot i la bona valoració, l’Ajuntament de Torredem barra assenyala que encara hi ha conductes incíviques en el tractament de la brossa, entre les quals destaca l’abando nament de voluminosos fora dels dies o punts permesos i a l’ús inadequat de les papere

res o contenidors. Per aquest motiu, el consistori ja prepara una campanya de conscien ciació sobre la responsabili tat compartida i el respecte per l’espai públic. Durant els nou dies de la Setmana San ta l’Ajuntament va gestionar un total de 31 incidències, principalment relacionades amb brutícia a la via pública, papereres mal utilitzades, abocaments incontrolats i ex crements de gossos.

Recollida comercial

Un dels punts destacats del dispositiu de neteja de Set mana Santa a Torredembarra ha estat la recollida comerci al extraordinària a la façana marítima, que es va poder dur a terme gràcies a «un treball previ de coordinació i a una actualització de la base de dades d’establiments comer cials». També s’ha desplegat una campanya informativa a través de les xarxes socials, l’aplicació ‘Viu La Torre’ i el canal de WhatsApp de Co merç Local, per mantenir una comunicació directa amb els establiments. Durant aquests dies, també es va realitzar una neteja intensiva de 136 conte nidors comercials.

de Torredembarra

Imatge de la formació a la Policia Local. Ajuntament

Redacció

Imatge d’arxiu d’una bateria de contenidors. Ajuntament de Torredembarra

Valls viurà el Sant Joan més Km0 amb 15 concerts gratuïts

Cultura l Una trentena d’artistes actuaran a quatre escenaris del 20 al 25 de juny

Redacció

La Festa Major de Sant Joan de Valls 2025 torna a apostar per una programació musical diversa, gratuïta i amb accent de territori. Els concerts, que tindran lloc del 20 al 25 de juny, sumaran una trentena d’artistes repartits en quinze actuacions a quatre escenaris: l’Hort del Carme, el Pati, la plaça de l’Oli i, com a novetat d’aquest any, la plaça de la Zeta. La cita manté com a senyal d’identitat l’accés lliure i l’aposta pel talent emergent i local, al costat de noms consolidats del panorama musical català.

La proposta compta amb tres caps de cartell destacats: Suu, Doctor Prats i Figa Flawas, que lideren els concerts del Solsticidi a l’Hort del Carme. Amb ells, passaran per l’escenari grups com Insomni, Auxili, Les Testarudes,

Banda Neon, El Pony Pisador, Svetlana i GEA. El tret de sortida musical el donarà una sessió Remember 90 a càrrec dels DJs vallencs Pep Sànchez, Serra i David FL, amb una vetllada pensada per a un

públic ampli i multigeneracional.

El Pati acollirà clàssics de la festa com la Mitjanit, el ball amb l’Orquestra La Principal de la Bisbal o el concert especial de Fenya Rai, que

El Josep Carreras de Vila-seca acull aquest divendres un concert de música renaixentista

Enguany, com a novetat, la plaça de la Zeta s’incorpora com a nou escenari

celebra el seu 10è aniversari acompanyat per la Fenya Band. També hi actuaran La Cosina, amb el seu so d’arrel, i Neus Mar, amb una proposta d’havaneres en femení. El ball de revetlla anirà a càrrec del Grup Loren, que suma segell vallenc a una nit popular.

La plaça de l’Oli oferirà espectacles familiars i els tradicionals concerts vermut amb Ballaveu, Les Antines i els Xeremiers de Son Roca. Finalment, la plaça de la Zeta s’estrena com a escenari amb el concert de l’alumnat de l’Escola de Música Robert Gerhard i una actuació acústica de Manu Guix.

Cultura l Aquest divendres 23 de maig a les 20 h, l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca acollirà Viola de Mar II: Recreant el Renaixement, un concert singular que actualitza repertoris antics amb instruments inusuals. Després del Premi Enderrock 2023 al millor disc revelació de música clàssica, Carles Blanch i Marc Clos tor-

nen amb la soprano Quiteria Muñoz i el multiinstrumentista Miquel Àngel Cordero. Reinterpretaran obres de Josquin Desprez, Adrien Le Roy o Luis de Narváez amb viola de mà, fídula, percussions i contrabaix. Una proposta única que combina sensibilitat i innovació. L’entrada és gratuïta però s’ha de reservar a https://goo.su/oLBDfv J.L.

‘Els ossos de l’irlandès’ arriba aquest diumenge al Convent  de les Arts d’Alcover

Cultura l El Convent de les Arts d’Alcover acull aquest diumenge 25 de maig a les 19 hores l’obra Els ossos de l’irlandès, de Teatre Nu, guardonada amb el Premi Quim Masó. Un text amb esperit de thriller nòrdic que combina comèdia negra i amargor per mostrar com els secrets poden trencar amistats aparentment sòlides. L’acció

arrenca quan el Llorenç cita els seus amics Héctor i Xevi en un dia de pluja intensa. No saben per què els ha reunit, però alguna cosa està a punt de sortir a la llum. L’obra té una durada de 90 minuts. El preu de l’entrada és de 18 euros (15 euros amb Carnet CA). Les entrades encara disponibles es poden comprar al web https://goo.su/T9iV J. Lizano

FESTES POPULARS

Ascó, a punt per celebrar aquest cap de setmana la XVI Mostra d’Arts i Oficis i el seu XI TastaVin’s

La fira suma dos dies d’oficis artesans i els cellers de quatre DO

Redacció

Aquest pròxim cap de setmana Ascó viurà un d’aquells caps de setmana marcats en un color especial en el seu calendari de festes, amb la celebració de la XVI Mostra d’Arts i Oficis i l’XI TastaVin’s, una fira de dos dies que uneix professions artesanes tradicionals i cellers de quatre Denominacions d’Origen com són Terra Alta, Priorat, Montsant i Tarragona.

La Mostra d’Arts i Oficis és un esdeveniment únic on s’uneixen les tradicions i habilitats que han estat transmeses de generació en generació. Aquesta trobada té com a objectiu mostrar la riquesa de les tècniques ancestrals que van formar part essencial de la vida quotidiana en temps passats, i donar-los un espai perquè no es perdin en el temps. En aquesta mostra, tant grans com petits podran gaudir d’una experi-

ència educativa i cultural, que enguany retrà un homenatge a la feina de picapedrer. La festa comptarà, a més, amb espectacles infantils, tallers i DJs. Pel que fa al Tastavins’s, és un espai de degustació i venda de vins amb cellers de quatre DO tarragonines i diverses ofertes gastronòmiques locals. Tot el cap de setmana del 24 i 25 compta amb un complet programa festiu i musicals que no et pots perdre.

Hi participaran cellers de quatre DO tarragonines. CEDIDA

Presentació del cartell musical de la Festa Major de Sant Joan. Aj. Valls

construcció i habitatge

EL MERCAT DE L’HABITATGE

La compravenda d’habitatges s’enfila un 25,1% a Tarragona en el primer trimestre

La compravenda d’habitatges va pujar un 22,5% durant el primer trimestre d’aquest 2025 en relació amb el mateix període de l’any passat, amb un total de 29.685 operacions en tot Catalunya, segons els Agents de la Propietat Immobiliària (API). El 66,1% de les compravendes es van registrar a la demarcació de Barcelona en els tres primers mesos de l’any, arribant als 19.618, amb un ascens interanual del 24,6%, mentre que les comarques de Tarragona van registrar el 15,5% del total de les compravendes (4.541) en aquest periode. La demarcació de Girona va concentrar el 13,2% i 3.614 operacions i la de Lleida el 6,4%, amb 1.912 compravendes. En relació a l’any anterior, a totes les demarcacions es van produir augments: a les comarques de Barcelona del 24,6%, a les de Tarragona del 25,1%; a les de Girona del 4,9% i a les de Lleida del 34,5%.

Una tendència que no canvia és la de la compra d’habitatges per part d’estrangers a Catalunya, que va registrar un nou increment durant el primer trimestre, amb una taxa trimestral de l’1,4%, una dècima més que els tres mesos anteriors. El preu mig per metre quadra ha estat de 2.582 euros per metre quadrat, un 4,5% interanual més. Segons els API, en termes absoluts el nivell de preus se situa en màxims des del tercer trimestre del 2010.

serveis de climatització

Aerotèrmia

En el moment de la construcció o rehabilitació dels nostres habitatges o edificis és important tenir present quins models i aparells s’instal·laran. Si compta amb Aerotèrmia Vaillant, el seu èxit està assegurat, tant a nivell personal com professional. Disposen d’una extensa gamma d’equips silenciosos, eficients i respectuosos amb el medi ambient, oferint així una prestació 360. El Servei Tècnic Oficial Vaillant li ofereix serietat, professi-

En habitatge nou, el preu mig ha estat de 2.700 euros per metre quadrat, la xifra més alta des del primer trimestre del 2009, amb un ascens trimestral del 0,8% i un increment interanual del 0,9%. Pel que fa als habitatges de segona mà, el preu mig ha sigut de 2.554 euros per metre quadrat, el més alt des del primer trimestre del 2011, amb un increment trimestral de l’1,5% i del 5,2% interanual.

D’altra banda, la compra d’habitatge per part d’estrangers a Catalunya s’han incrementat en termes absoluts. En el primer trimestre, el 15,6% del total van correspondre a estrangers, amb més de 4.600 compres. En aquest cas, les comarques de Girona van encapçalar els resultats per demarcacions, amb un 27,3%, seguit de les comarques de Tarragona (16,4%), la demarcació de Barcelona (14,5%) i Lleida (10,1%).

onalitat i els millors serveis connectats per a la seva gamma de productes, podent aplicar una cobertura total de fins a 15 anys (consultar serveis). Vaillant té present que tota inversió representa un esforç i, per això, treballa per proporcionar la màxima rendibilitat, benestar i exigència professional. Per a més informació pot contactar amb Ofisat Tarragona al telf. 977 24 51 71 o a través de www.serviciotecnicooficial.vaillant.es. Redacció

Redacció

El mercat s’ha vist beneficiat per les bones condicions econòmiques, però encara pateix per la manca d’oferta.  ARXIU

construcció i habitatge

seguretat a la llar

Com protegir la teva llar durant les vacances d’estiu: consells per gaudir amb tranquil·litat

Els teus millors plans per aquest estiu: família, amics i seguretat amb Vissegur Grup SIC24

Redacció

L’estiu és sinònim d’oci, viatges i desconnexió. Però també és una època en què augmenta la vulnerabilitat de les vivendes. L’absència dels residents durant dies o setmanes fa que moltes llars esdevinguin objectius fàcils.

Des de Vissegur Grup SIC24 volen ajudar-vos a gaudir d’un estiu tranquil recordant algunes mesures senzilles però molt efectives. A més, ofereixen solucions de seguretat avançades, personalitzades i disponibles tot l’any, perquè les installacions i habitatges estiguin protegits les 24 hores dels 365 dies.

Instal·la un sistema de seguretat amb connexió permanent a la CRA El primer pas és comptar amb un sistema eficaç. A Vissegur Grup SIC24 oferim sistemes d’alarma d’última generació que incorporen sensors de moviment i càmeres de videovigilància avançada, connectats a la tats. Això proporciona una garantia de presència és una barrera efectiva d’alta seguretat i afegir reforços ad-

delinqüents de la vostra absència. Comparteix aquesta informació només amb persones de confiança i mantingues els teus perfils privats.

Cuida l’exterior de la llar Un jardí descurat o una bústia plena són signes d’absència. Demana a algú de confiança que reculli el teu correu i que mantingui el jardí en bon estat. Aquests petits detalls marquen la diferència.

Informa els veïns de confiança Disposar d’una xarxa de suport dins de la teva comunitat pot resultar molt útil. Igualment, comunicar als veïns de confiança els teus plans de viatge i demanar-los que estiguin atents a qualsevol activitat sospitosa és una mesura addicional que ajudarà a reforçar la protecció conjunta. En definitiva, les vacances han de ser temps de descans i de gaudi, sense preocupacions per la seguretat de la llar. Seguint aquestes recomanacions i confiant en els serveis de

Panell de control d’alarma digital que permet l’accés a l’equip de seguretat de la llar.  CEDIDA

construcció i habitatge

convenció IMMOBILIàRIa

Tecnocasa reuneix a Tarragona  més de 4.000 treballadors en la  XXVII

Convenció Nacional

El grup immobiliari i financer és líder a Espanya, amb més de 920 oficines franquiciades

Redacció

El Grup Tecnocasa, el grup immobiliari i financer líder a Espanya, amb més de 920 punts de venda franquiciats, celebrarà aquest dissabte, 24 de maig, la seva Convenció Nacional a la ciutat de Tarragona.

L’espai escollit, la San Miguel Tarraco Arena, reunirà més de 4.000 franquiciats, així com agents immobiliaris i financers, i personal de la seu central de Barcelona i de les delegacions del Grup Tecnocasa a Espanya. També hi assistiran companys d’altres països, com Itàlia, país d’origen de la marca, França i Mèxic.

La Convenció estarà encapçalada pel president del Grup Tecnocasa a

Espanya, Vittorio Rossi. Durant la jornada es repassarà la situació actual del grup i dels sectors immobiliari i financer al nostre país, i es presentaran els projectes i objectius per a aquest any. L’objectiu del Grup Tecnocasa és arribar a les 1.000 oficines franquiciades en els pròxims mesos.

L’esdeveniment també servirà per reconèixer i premiar les millors oficines de les societats franquiciades del Grup Tecnocasa durant l’exercici passat, així com els millors agents immobiliaris i financers.

L’acte, que comptarà amb presentadors i actuacions de primer nivell, se celebra per primera vegada a la ciutat de Tarragona, després de vàries edicions consecutives a Màlaga i, posteriorment, a Santander. A Ca-

talunya, el Grup Tecnocasa compta amb més de 110 oficines, dues de les quals estan ubicades a la ciutat de Tarragona. El Grup Tecnocasa disposa actualment de més de 920 oficines immobiliàries i financeres a tot l’Estat, a través de tres xarxes en règim de franquícia: Tecnocasa i Tecnorete (intermediació en serveis immobiliaris) i Kìron (intermediaris de crèdit). Les xarxes immobiliàries del grup van

intermediar l’any 2024 en la compravenda de més de 17.000 immobles, mentre que Kìron va ajudar més de 6.500 clients a trobar el finançament necessari per adquirir un habitatge. En total, i des de la seva arribada a Espanya, Kìron ha ajudat més de 150.000 famílies a obtenir finançament, i les xarxes immobiliàri-

La convenció se celebra per primera vegada a Tarragona, on el grup compta amb dues oficines ~ CONTINGUT ESPECIAL ~

NOUS CICLES FORMATIUS

es han participat en més de 282.000 operacions de compravenda.

Tecnocasa va arribar a Espanya l’any 1994 i està present a Andalusia, Aragó, Canàries, Cantàbria, Comunitat de Madrid, Castella - la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, País Basc i Principat d’Astúries.

DE CONSTRUCCIÓ

Forma’t a l’Institut Comte de Rius, premi en Construcció de Catalunya

El centre impartirà el grau superior de Projectes d’Obra Civil

El Comte de Rius és un centre de referència de batxillerat i formació professional en diferents àmbits: química, electricitat i electrònica, vehicles, fabricació mecànica i edificació i obra civil. Tres cicles formatius integren aquesta darrera família professional: el nou grau superior de Projectes d’Obra Civil, orientat a desenvolupar i supervisar projectes d’obra civil i topografia, el grau superior de Projectes d’Edificació i el grau mitjà d’Obres d’Interior, Decoració i Rehabilitació, amb un vessant molt pràctic.

El CF de Projectes d’Obra Civil s’impartirà a les aules de CAD amb programaris de software específics d’Autodesk, PRESTO, CYPE, MDT… que permeten dibuixar, dissenyar, calcular, planificar i fer pressupostos d’obra civil, treballs d’urbanisme i de topografia en condicions semblants a les dels despatxos professionals. Compta amb equipaments com les estacions totals i els GPS de les empreses TOPCON i LEICA per poder fer aixecaments i replanteigs de carreteres, urbanitzacions, vi-

als, instal·lacions, alineacions de carrers, solars o edificis. Aquest cicle omple el buit que hi ha a Tarragona de formació d’aquest perfil, amb una demanda important que no es pot cobrir en l’actualitat.

El CF de Projectes d’Edificació s’imparteix a les aules de CAD també amb programaris de software específics que permeten dibuixar, dissenyar, calcular, planificar i fer pressupostos d’edificacions, en condicions semblants a les professionals. Compta amb equipaments com les estacions totals i els GPS de l’empresa TOPCON per poder fer aixecaments i replanteigs de solars o edificis. El CF de Grau Mitjà s’imparteix en les zones de taller són es treballa amb materials d’obra executant projectes de tota mena i es completa a les aules de CAD dibuixant croquis i plànols i aprenent a organitzar les obres. Aquest any, dos dels alumnes d’aquest CF han estat els guanyadors del primer concurs de construcció per a estudiants de Catalunya, celebrat a Girona el 5 d’abril.  La recuperació progressiva del sector de la construcció permet una molt alta inserció laboral de l’alumnat en tots tres cicles.

Redacció

El ‘showman’ tarragoní Carlos Latre, durant la convenció de l’any passat a Santander. CEDIDA

serveis immobiliaris

construcció i habitatge

Fincas Martí, la confiança de 25 anys de feina ben feta en el sector immobiliari

L’agència compta amb una cartera de clients fidel i un equip professional de màxima confiança

Amb la recent celebració del seu primer quart de segle de vida, Fincas Martí ha refermat la seva condició d’assessoria de referència en el sector immobiliari tant de la ciutat de Reus, com del Baix Camp i del Camp de Tarragona. Al llarg d’aquests 25 anys, l’agència s’ha convertit en un segell de garantia de professionalitat en el món de l’habitatge, tant en la venda de nova construcció com en el mercat de lloguer i venda de segona mà. L’agència que lideren les germanes Elena i Carme Martí disposa d’un equip de confiança que destaca per la seva contrastada professionalitat i experiència en el

sector de les finques, fet que els permet oferir una atenció única tant als clients que s’hi adrecen per comprar una propietat com als que disposen d’un espai per arrendar o per vendre.

Fincas Martí té com a principal objectiu facilitar en tot el possible les operacions als seus clients, conscients que la feina ben fet i la confiança són bàsiques en el món immobiliari. En aquest sentit, les germanes Martí expliquen que quan es tracta de gestionar operacions de venda, «amb nosaltres el propietari s’oblida de tots els problemes, nosaltres ens encarreguem de resoldre-ho tot. La seva única preocupació ha de ser quedar el dia d’escripturar i signar la venda de la seva propietat».

~ CONTINGUT recomanat ~

NOVES TENDÈNCIES CONSTRUCTIVES

Construmat sorprèn amb cases fetes de palla o habitatges industrialitzats de consum nul

El saló també ha mostrat espais i jardins connectats i autogestionats

ACN

La construcció entoma el moment de transformació que viu el sector cap a una construcció més sostenible i eficient amb una nova edició del Construmat on s’han pogut veure solucions com ara pèrgoles i jardineres sensoritzades, cases industrialitzades de consum gairebé nul i construccions amb materials com la palla. La 24a edició del certamen ha aplegat 350 expositors de 22 països i a partir d’aquest any se celebrarà en periodicitat biennal. Algunes de les grans apostes de la fira han arribat en la millora del benestar en l’espai públic, amb propostes com les d’Urbidermis, una empresa de Cardedeu que ofereix una jardinera intel·ligent que gestiona el reg de les plantes, una pèrgola sensoritzada o una taula amb connectivitat i il·luminació.

Per altra banda, també s’ha vist una aposta per rebaixar els terminis de construcció i augmentar el confort de les llars, amb EvoWall Technology, una

firma de Sant Fruitós del Bages que ofereix una construcció de cases sostenibles i eficients amb un sistema industrialitzat que prefabrica cada secció a petició de l’arquitecte o el promotor. Per aconseguir el confort dels pisos treballen amb «aïllaments molt potents» que eviten l’entrada de l’aire fred a través de les finestres i

les portes i alhora es «ventila constantment», de manera que s’aconsegueix que l’edifici «gasti molt poc».

En la línia de la sostenibilitat, ha cridat també l’atenció la proposta de World Wood Future, de Vilassar de Mar, que construeix amb materials eficients com la palla. Concretament, produeix «estructu-

res» de palla que recobreix de morter i la palla queda encapsulada. D’aquesta manera, el material no és visible, però suposa avantatges com ara «pesa menys que els materials tradicionals» i també «la rapidesa d’instal·lació». Tot i això, el cost és semblant a l’edificació estàndard, però amb menys impacte ambiental.

CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES

Patran Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació

Estan especialitzats en la tècnica de pavimentació dels regs asfàltics

Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patran Costa Dorada. Aquesta empresa té una dilatada trajectòria en l’àmbit de la construcció i les obres públiques. Duen a terme tota mena de treballs d’obra pública i privada, així com manteniment d’urbanitzacions, pavimentacions, excavacions i transports. En les pavimentacions, la técnica dels regs asfàltics son la principal especialitazació de Patran Costa Dorada, cosa que els diferencia, ja que són poques les companyies que l’empren. Expliquen que, en les pavimentacions, una bona preparació del terreny és clau per a garantir-ne la solidesa. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats de cadascun dels projectes i clients amb qui tracten per a garantir la seva màxima satisfacció i uns resultats òptims. Redacció

Detall de l’estand de World Wood Future, amb els seus murs fets de palla per rebaixar pes i ser sostenibles.  ACN

Redacció

construcció i habitatge

ajudes de la llei d’habitatge

L’Estat transferirà 35 MEUR a les comunitats amb habitatge tensionat

Catalunya es beneficiaria del fons i Navarra i Euskadi estan en procés

Redacció

El govern espanyol habilitarà una partida de 35 milions d’euros per «acompanyar les comunitats autònomes que han declarat les zones tensionades» d’habitatge i continguin els preus del lloguer o estiguin en procés de fer-ho. Així ho va anunciar la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, tot recordant que la llei d’habitatge, aprovada fa dos anys, inclou bonificacions fiscals pels propietaris que redueixin un 5% el preu dels pisos i també mesures per «compensar» les institucions que estan «prenent mesures extraordinàries». Es beneficiarà d’aquests recursos Catalunya, la primera comunitat a aplicar la llei, però

també Navarra i el País Basc, en procés d’aplicar-la. Fonts del ministeri apunten que el govern està ultimant aquesta partida, que ha de ser transferida per part d’Hisenda i que s’enviarà a les comunitats aquest mateix any. Aquest suport està inclòs a l’article 18 de la llei d’habitatge, que contempla «l’adopció de mesures de finançament específic» per afavorir el topall de preus a les zones que s’han declarat tensionades. A Catalunya, hi ha 270 municipis declarats tensionats i en els quals s’aplica el topall de lloguer. Alguns dels requisits que marca la normativa és que

A Tarragona hi ha 43 municipis declarats tensionats en els quals s’aplica el topall del lloguer

els ciutadans dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca (incloent despeses i subministraments), i per l’altra que el preu del lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d’almenys tres punts per sobre l’IPC. En aquest sentit, el ministeri reclama a les comunitats autònomes amb «evidents dificultats» per l’accés a l’habitatge que apliquin la llei estatal. «Declarar una zona tensionada no és un èxit, és reconèixer que hi ha un problema i posar-nos mans a l’obra per revertir-lo», indicava Rodríguez.

TANCAMENTS PER A LA LLAR Sostenibilitat i eficiència màxima en els tancaments i vidrieres de Fines3

La garantia i l’experiència, a més d’una cartera de clients fidel i satisfeta, són el tret diferencial de Fines3. L’empresa del Baix Pendès ofereix als seus clients tots els seus recursos per tal que puguis fer més efici-

ent la teva llar i reduir la factura energètica, a més de treballar el vidre amb la màxima qualitat en qualsevol espai del teu habitatge. Fines3 està especialitzada en tota mena de projectes i tancaments amb fusteria d’alumini i PVC.

~contingut recomanat~

recerca de talent

El Gremi de la Construcció del Tarragonès participa en la captació de talent jove que renovi el sector

Les empreses necessiten regenerar-se per continuar creant habitatge

L’escassetat d’habitatge és la preocupació més important dels espanyols segons el CIS. Els gairebé vint anys sense inversió pública ni privada han expulsat del sector molt de teixit empresarial i han ocasionat una falta de formació i de personal per rellevar a la generació que ha sobreviscut en el sector i que es jubilarà en els pròxims deu anys. La necessitat d’incrementar els habitatges a un ritme de 220.000 anuals, passa per agilitzar i millorar el procés de concessió de llicències, millorar la col·laboració públic-privada, combinar la construcció industrialitzada amb oficis tradicionals i, tot això, generant ocupació i atraient talent jove femení i masculí, amb noves habilitats, per a poder oferir respostes reals complint les exigències que ens marca Europa de sostenibilitat, digitalització i harmonització.

Des del Gremi de la Construcció del Tarragonès participem en totes les mesures que s’impulsen des de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), la Confederació Catalana (CCC) i la Fundació Laboral (FLC) per a atreure talent jove al Sector, motor econòmic fonamental per a la comarca. En aquest sentit, es vol reconèixer l’aportació dels membres del Gremi a través de la creació del premi ‘Agremiat d’Honor’ que distingirà cada any la trajectòria d’un dels membres del Gremi.

~ CONTINGUT especial ~

Redacció

El sector de la construcció pateix la falta de nous professionals. CEDIDA

El CV Sant Pere i Sant Pau, il·lusionat per fer del somni de l’ascens una realitat

Voleibol l El conjunt d’Eduardo Sánchez juga avui i demà la promoció a Primera Nacional Femenina, la tercera categoria estatal

Arnau Montreal Quesada

Il·lusió, confiança, eufòria i nervis era el que transpiraven les jugadores del CV Sant Pere i Sant Pau ahir abans d’encetar el seu viatge a Manacor per fer realitat un somni. El conjunt tarragoní disputa entre avui i demà la fase d’ascens a Primera Nacional Femenina, la tercera categoria estatal.

Assolir aquest ascens va sorgir com un «somni boig», que, a mesura que passava la temporada, el treball del tècnic Eduardo Sánchez i les seves jugadores han fet poc a poc més real. Ara, tres setmanes després d’aconseguir el bitllet guanyant la fase catalana, s’han guanyat el dret a complir els somnis. «Sempre he dit que érem

un equip que no estava fet per pujar, però la competició, els resultats i el nostre joc ens ha posat en aquesta posició. Ara puc dir amb confiança que no anem a Manacor a veure què passa, sinó que anem a ascendir. Estic convençut», va destacar el tècnic cooperativista Eduardo Sánchez. L’entrenador està al capdavant d’un grup jove en el qual

Les jugadores ho tenen clar: «La clau és sortir a gaudir del nostre esport, és quan millor juguem»

Voleibol l Les jugadores del CV Sant Pere i Sant Pau transpiren il·lusió, confiança i certs nervis per disputar la primera fase d'ascens nacional per a moltes. Judit Terrats, l'oposada de l'equip, va destacar que «estem molt confiades i segures per la feina que hem realitzat durant la temporada, ara toca gaudir-ho».  «Tenim moltes ganes de començar ja els partits. Hem

entrenat dur per aquest moment i ara toca deixar el cap fred i fluir cada partit», va destacar Laura Aguiló, que, juntament amb la seva germana Júlia, disputaran una fase d’ascens especial. Amalia Badea, la lliure de l’equip, va subratllar que en les fases el més important és «estar al 100% cada partit, deixant enrere cada duel jugat per no perdre la concentració».

Totes tres han format part d’un equip que ha anat creixent durant la temporada i que ara té a la seva mà un objectiu que era un somni a l’inici de la temporada. Totes tres van coincidir que la clau de l’equip per conquerir Manacor és «gaudir com ho hem fet sempre. Quan més gaudim juguem millor, aquesta és l’essència que ens ha portat fins aquí». AMQ

només hi ha 8 jugadores amb fitxes sèniors i la més veterana té 27 anys. La resta del planter són juvenils amb algun altre suport de jugadores júnior. El talent, l’entrega i el treball són elements no han faltat i que han ajudat a recórrer amb facilitat un camí que no és gens fàcil. Després d’as-

nines van assolir la primera a la següent fase de promoció per competir la fase final catalana. Llavors, van guanyar davant dels seus, el pavelló de Sant Pere i Sant Pau al CV Barberà per poder viatjar ara a Manacor per enfrontar-se contra les campiones de Murcia, les amfitriones

Aquesta fase de grups és un primer pas, en cas d’assolir la primera o la segona posició, tocarà jugar una darrera final per un dels dos únics bitllets per a la Primera Nacional.

Rivals a batre «El més important en aquestes fases és deixar-se fluir. És

La plantilla del CV Sant Pere i Sant Pau amb el regidor d’Esports Mario Soler i l’alcalde Rubén Viñuales, ahir, abans de la sortida cap a Manacor. Cedida/CV Sant Pere i Sant Pau

D’esquerra a dreta, les jugadores Laura Aguiló, Judit Terrats i Amalia Badea. Tjerk Van der Meulen

«El nostre joc ens ha portat fins aquí. Estic convençut que ho aconseguirem»

mirar enrere, només a descansar i analitzar el següent duel», va destacar a Diari Més el tècnic Eduardo Sánchez. Les tarragonines juguen avui a les 11.30 h el seu primer partit contra el CV Sedaví de València i, a les 19.30 h de la tarda, s’enfrontaran al CV Manacor, l’amfitrió. «Penso que és el rival més dur, perquè tenir el públic al teu favor en aquest tipus de fases és clau», va assenyalar Sánchez. Finalment, el darrer duel de la fase de grups serà dissabte a les 9.30 hores contra el Molina Volei, el campió murcià. En cas d’accedir a la següent fase, la semifinal, definitiva per l’ascens, es jugarà a la tarda del mateix dissabte.

La clau

Segons Eduardo Sánchez, la clau principal de la fase d’ascens és «guanyar el primer partit. El CV Sedaví és un rival amb un nivell similar a altres que ja hem enfrontat a la lliga. La clau és començar bé i guanyant, ens donarà tranquil·litat». El rival valencià serà la primera pedra, i és «un equip lluitador que, tot i que no té referent en atac, és coordinat i bo en defensa. Haurem d’extreure tot el nostre potencial», va cloure el tècnic cooperativista.

La fase de grups

Divendres, 23. 11.30 h

Club Volei Sant Pere i Sant Pau - CV Sedaví

Divendres, 23. 19.30 h

CV Manacor - Club Volei Sant Pere i Sant Pau

Dissabte, 24. 9.30 h

Club Volei Sant Pere i Sant Pau - Molina Volei

Les amfitriones, el campió murcià i el segon valencià, les primeres pedres en el camí

Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau s'haurà d'enfrontar a la fase de grups amb dos ossos durs de rosegar. El CV Manacor és el campió balear i també l'amfitrió de l'esdeveniment, el que el col·loca com un dels equips més poderosos de les fases i el Molina Volei és el campió murcià. D'altra

banda, el CV Sedaví entren a fases en segona posició. Les tarragonines disputen una fase de grups de tres partits i necessiten acabar en primera o segona posició per passar a semifinals. Llavors, s'enfrontaran al primer o segon de l'altre grup per un bitllet per a Primera Nacional. AMQ

El Reus Deportiu vol rematar la feina contra el Noia conquerint l’Ateneu

Hoquei Patins l Jordi Garcia podrà dirigir el duel des de la banqueta

Arnau Montreal Quesada

El Reus Deportiu Virginias afrontarà demà el segon partit de quarts de final del playoff contra el Noia Freixenet dissabte a les 16.30 hores. El conjunt de Jordi Garcia ja es va emportar el primer triomf per 3-2 al Palau d’Esports i esperen rematar la feina aquest dissabte a l’Ateneu.

El conjunt reusenc arribarà al duel amb totes les peces disponibles, com també la del tècnic Jordi Garcia, que podrà asseure’s a la banqueta després que el comitè de competició anul·lés l’efecte de la targeta vermella que va veure durant el partit d’anada. Lla-

Álex Pérez guanya a França el campionat FIM

MiniGP 160cm3

Motor l El pallaresenc Álex Pérez es va proclamar campió del FIM MiniGP 160 cm3 a França el darrer cap de setmana. El jove pilot d’onze anys va assolir la primera posició i la segona en les dues proves celebrades al circuit de Le Escourse mostrant la seva habilitat i talent en el pilotatge. Redacció/Cedida

Martí Casas i Marc Julià celebrant un gol. Juanjo Viña

vors, una picabaralla amb el jugador del Noia Aleix Esteller va acabar amb ambdós

expulsats amb una vermella directa. D’altra banda, Esteller no ha tingut tanta sort i el comitè ha ratificat la sanció de quatre partits al jugador del Noia.

El conjunt reusenc va suar per sumar la primera victòria a la Bombonera. Llavors, l’encert de Martí Casas amb un hat-trick i el de Càndid Ballart sota pals va segellar el 3-2 que dona avantatge al Reus. Dissabte, si els reusencs guanyen a l’Ateneu, assoliran un bitllet per a les semifinals. En cas de derrota, l’eliminatòria es desempataria amb un tercer partit programat per al pròxim dimarts a Reus.

La cerimònia de lliurament es

Redacció

El pròxim 20 de juny de 2025 el Teatre Tarragona acollirà la cerimònia de lliurament de la XXXI edició dels Premis Ones Mediterrània, un reconeixement destacat a la tasca dels defensors del medi ambient, els drets humans, el canvi climàtic i la cultura. Organitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània, aquesta gala està prevista com una cita de prestigi

nacional i internacional, on es congregaran activistes, representants polítics i socials, col·laboradors, voluntaris i amics de la Fundació. La gala comptarà amb actuacions artístiques, incloent-hi la participació de Companyia Alma Flamenca, Stromboli Jazz Band i una exposició a l’entrada del Teatre a càrrec de Paco Padilla. Els presentadors de l’esdeveniment seran els periodistes Paula Jansà i Adrià Recasens, dos conductors amb experiència presen-

tant els Premis Ones en edicions anteriors. A més, com cada edició, els assistents a la gala rebran un obsequi per part de la Fundació Mare Terra. Per aquelles persones que no puguin assistir-hi personalment, la gala s’emetrà per la televisió del Camp de Tarragona TAC12, enguany amb alguns canvis per fer-la més dinàmica i moderna. Durant aquest període de temps restant fins al 20 juny es poden reservar entrades de forma gratuïta a la web o el correu electrònic

de la fundació (www.mare-terra.org / secretaria@mare-terra.org).

Els guardonats d’aquesta edició son la periodista Cristina Fallarás, el jurista Joaquím Bosch, la pel·lícula ‘Mariposas Negras’ de David Baute,

l’entitat Asociación Mar de Fábula, el col·lectiu Operación Encina, l’associació Escritores por la Alpujarra, el periodista Néstor Martínez, la periodista Susana Herrera i l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.

Actuació de la Stromboli Jazz Band en la gala de l’any passat al Teatre Tarragona.  CEDIDA

Les jugadores del CV SPiSP durant l’últim entrenament. Tjerk V. Meulen

L’Arenteiro, una oportunitat per al Nàstic per lluir-se abans del play-off

Futbol l El conjunt gallec va ser botxí grana amb un

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona arriba a l’última jornada amb la feina feta. Els grana ja són equip de play-off des de la setmana passada, així que amb la tranquil·litat d’un primer objectiu assegurat, el duel contra l’Arenteiro d’aquest dissabte és una oportunitat per al millor local de la categoria de tornar a lluir-se i recuperar sensacions abans d’entrar en el tram definitiu de la temporada.

L’Arenteiro és, simbòlicament, el millor rival per donar un cop sobre la taula. El conjunt de Raúl Jardiel arriba al duel virtualment salvat i només una carambola el deixaria a Segona RFEF. Perquè això passi, haurien de guanyar els seus partits l’Unionistas, el Lugo, el Sestao River i Osasuna Promesas.

El Nàstic té comptes pendents amb el conjunt gallec. El partit al Municipal d’Espiñedo ha quedat en la memòria de jugadors i nastiquers com la primera desfeta a domicili. Llavors, els de Jardiel van derrotar als de Dani Vidal per un contundent 4-0 en un duel en el qual els grana no van competir contra el que era llavors l’equip revelació.

La bona primera volta de l’Arenteiro va posar als gallecs a la lluita de les cinc primeres posicions. Amb tot, els de Jar-

L’Arenteiro només ha assolit una victòria en els darrers dotze partits

diel van veure com se’ls girava la truita a la segona volta i van acabar per despenjar-se de la part alta per una mala dinàmica de resultats i amb una opció mínima de descendir

El Nàstic pot ser tercer si guanya i la Real Sociedad B i l’Andorra perden

la categoria. Concretament, l’Arenteiro només ha guanyat un partit en els darrers tres mesos i no assoleixen una victòria fora de casa des del 23 de febrer. Aquest canvi de

Domingo: «Ho donarem tot per assolir l’objectiu, toqui qui toqui al play-off»

Futbol l El lateral destaca que la plantilla arriba «motivada i preparada»

Arnau Montreal Quesada

El lateral dret del Nàstic, Pol Domingo, va deixar clar que la plantilla arriba «motivada i preparada» un any més per disputar el play-off «cosa que s’ha de posar en valor venint d’un any passat tràgic». Dissabte es disputarà la darrera jornada de lliga contra l’Aren-

teiro, un partit en el qual l’objectiu és «guanyar tant sí com no, perquè si punxa la resta hi ha una possibilitat d’entrar com a tercer al play-off». Amb tot, Domingo va subratllar que la plantilla no pensa en el possible rival de primera ronda: «Hem mirat els possibles rivals, però encara pot passar qualsevol cosa. El que està

clar és que ho donarem tot per assolir l’objectiu, toqui qui toqui com a rival del play-off». Els grana sumen una setmana més d’entrenaments per assimilar els conceptes que demana Luis César: «entrenem per agafar els conceptes del seu estil de joc. Dissabte serà un partit important per agafar sensacions».

tendència ve provocat també amb la pèrdua de referents. El talentós extrem David Gómez va marxar al gener després que el Deportivo cancel·lés la cessió i Javi Moreno (central) va fitxar per l’Albacete de Segona.

Marcos Baselga, amb un hat-trick i Enol Rodríguez van ser els golejadors del duel contra el Nàstic i continuen sent els referents ofensius.

Arenteiro El rival Com arriba?

D’altra banda, David Ferreiro és el millor habilitador amb 6 assistències i viurà un retorn curiós al Nou Estadi. L’any passat, Ferreiro lluïa la samarreta del Málaga i va tenir protagonisme a l’eliminatòria. De fet, va ser qui va acabar provocant la injusta expulsió de Nacho González.

Rotació grana

El Nàstic arriba al duel amb

Irurtzun Artola dirigirà el partit

Imanol Irurtzun Artola serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel contra l’Unionistas. El col·legiat navarrès sumar tres temporades a la Primera Federació i, des de llavors, ha xiulat cinc vegades al Nàstic. Amb ell al xiulet, el conjunt grana no sap el que és perdre al Nou Estadi. De fet, va ser l’encarregat de dirigir la darrera jornada dels últims dos cursos, partits que van acabar amb victòria grana.

sis jugadors apercebuts de sanció, concretament són Jaume Jardí, David Concha, Marc Montalvo, Antoñín, Marc Fernández i Gorka Pérez. Si veuen una groga, es perdrien el primer duel del play-off d’ascens. Tenint en compte que la feina ja està feta i la tercera posició no depèn només del Nàstic, es preveu que Luis César faci moviments a l’onze per evitar riscs.

El Nàstic prepara una rebuda a la plantilla al Nou Estadi abans del duel contra l’Arenteiro

Futbol l El Nàstic de Tarragona vol tancar la lliga regular per la porta gran. L'entitat grana ha convocat una rebuda per part de l'afició per rebre a la plantilla una hora i mitja abans del duel contra l'Arenteiro d'aquest dissabte a les 19 hores. L'equip passarà el dissabte concentrat i arribarà en l'autobús grana al Nou Estadi. Concretament,

els jugadors baixaran al monòlit de l'entrada del temple grana i recorreran a peu el camí fins als vestidors sentint l'escalf de l'afició. Aquest serà tot un ambient de final important per recuperar les bones sensacions. A més, a la mitja part, s'homenatjarà a tots els equips de la base que han sigut campions en les seves categories. Redacció

El jugador del Nàstic, Pablo Fernández, lluitant un duel aeri amb Javi Moreno durant el duel a O Carballiño. Arenteiro

El jugador del Nàstic Pol Domingo. Cedida

El davanter David Cabezas celebrant un gol el darrer partit.

La Pobla de Mafumet s’encomana al punta David Cabezas per segellar la permanència

Futbol l La Pobla de Mafumet de David Escandell tancarà la temporada aquest dissabte amb un derbi al camp de la Rapitenca. El filial del Nàstic té un peu i mig a la permanència, però buscarà una darrera victòria per evitar una carambola que el podria fer caure a la dotzena posició, la que podria patir el descens compensat. Per

aconseguir-ho, els pobletans s'encomanen al que està sent el seu referent a la davantera. David Cabezas. El punta de Balaguer va arribar com un reforç a la davantera al gener i ha assolit quatre gols en deu partits jugats. La setmana passada, Cabezas va brillar amb un doblet per encarrilar la victòria contra el Vilanova i la Geltrú. AMQ

Un grup de socis presenten una moció de censura contra el president del CD Riudoms

Futbol l Un grup de socis del Club Deportiu Riudoms van presentar de forma oficial el passat dimarts 20 de maig una moció de censura contra l'actual president de l'entitat, Josep Maria Vidal. La moció, registrada i signada per 33 socis enumera un total de 33 punts en la qual al·leguen «una greu crisi institucional, esportiva i eco-

Vila-seca acull el Campionat d’Espanya Infantil

Hoquei l El Pavelló Municipal d'Esports de Vilaseca acollirà aquest cap de setmana el Campionat d'Espanya Infantil d'hoquei patins. Els vuit millors equips de l'estat competiran en una fase de grups que enceta avui i acabarà dissabte. Diumenge serà el moment per a les finals. L'accés als 20 partits és gratuït i també es pot seguir a YouTube. Redacció

El CB Valls renova tres peces clau per al pròxim curs

Bàsquet l Oriol Besora, Raül Neila i Òscar Ngomo són els primers homes de Miki Larraz

Arnau Montreal Quesada

nòmica que posa en perill el futur del club». Els signants de la moció destaquen que «se celebri una assemblea extraordinària de socis per sotmetre a votació la moció» i assenyalen que «l'objectiu és recuperar els valors fundacionals del club i assegurar la continuïtat del Club Deportiu Riudoms com a referent esportiu». Redacció

El CB Valls encetarà una nova era la pròxima temporada i la direcció esportiva ja s’ha posat a la feina per confirmar la renovació de tres peces clau. Després de confirmar a Miki Larraz com a nou tècnic, des de l’entitat de l’Alt Camp s’ha mogut per segellar els noms de Raül Neila, Òscar Ngomo i Oriol Besora. El primer en ser confirmat va ser Raül Neila. El jove es-

corta complirà la seva tercera temporada a l’equip vallenc després d’assumir un paper més important sobre la pintura la temporada passada a la Tercera FEB. Aquesta temporada, Neila ha aconseguit una mitjana de 7,7 punts i ha assumit 21:52 minuts per partit. El següent en fer el pas va ser Óscar Ngomo. L’ala-pivot sumarà el seu segon any després de retornar a l’equip del seu cor la temporada passada. Ngomo va convertir-se en una peça important de l’equip el curs passat dins i fora de la pista. Amb la seva

experiència i intensitat, es presenta com un dels dos pilars de l’equip. Des de l’entitat destaquen que la seva renovació «és una aposta per a la cohesió i l’experiència dins del vestidor».

Finalment, el segon pilar de l’equip serà Oriol Besora. L’escorta vallenc format a la base del club continuarà un any més com un dels timons de l’equip. Enguany, Besora ha sigut un dels anotadors de l’equip amb 13,9 punts per partit, demostrant la seva tècnica i tir exterior com a punts forts.

El Valls iniciarà una nova etapa el pròxim curs amb Miki Larraz a les regnes de l’equip

Des de l’entitat assenyalen que els tres moviments «són una aposta per donar continuïtat al bloc de jugadors que han consolidat el projecte esportiu de l’entitat». D’aquesta manera, Miki Larraz ja té els primers tres noms confirmats de la plantilla, tot i que s’espera que la llista s’ampliï en els pròxims dies.

D’esquerra a dreta, l’escorta Oriol Besora, l’ala-pivot Òscar Ngomo i l’escorta Raül Neila. Pere Tibau/CB Valls

Guillem Pasano

ERC i Govern pacten el tercer suplement de crèdit de 469 milions d’euros

Economia l L’acord implica la creació de 200 noves places per l’Agència Tributària de Catalunya abans del 30 de juny

ERC i Govern han pactat crear 200 noves places per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) abans del 30 de juny per «reforçar-la i preparar l’assumpció de futures funcions» de cara al nou sistema de finançament singular per Catalunya, que també haurà d’estar acordat abans de l’estiu. Aquests són alguns dels compromisos que contempla l’acord entre els republicans i el Govern pel tercer suplement de crèdit, que té un valor de 469 milions d’euros i que l’executiu va aprovar ahir en un Consell Executiu extraordinari.

En una roda de premsa a la seu del partit, el portaveu d’ERC, Isaac Albert, va concretar els punts que contempla l’acord pel tercer i últim suplement de crèdit, que el Govern preveu aprovar aquesta tarda mentre manté converses amb els Comuns per a acabar d’obtenir els suports per a convalidar-lo al Parlament. Albert va recordar que la vocació d’ERC no és «donar estabilitat» a l’executiu, sinó que amb l’acord volen que «el país cada dia sigui més país».

Entre les mesures més destacades, Albert va explicar que el pacte contempla crear

ERC defensa que el pacte no busca «donar estabilitat» sinó «fer més país»

200 noves places per l’ATC abans del 30 de juny, quan està previst que es concreti el

nou sistema de finançament singular per Catalunya. El portaveu admet que per redimensionar l’ATC caldrien 800 persones, però que aconseguir-ne 200 ha estat el més «realista i possible».

Albert ha matisat que no hi ha una partida econòmica concreta per aquestes 200

El Parlament tomba la moció d’Aliança

Catalana contra el vel islàmic

Política l La prohibició ha rebut el suport del PPC i Vox

ACN

El Parlament ha rebutjat per àmplia majoria la moció d’Aliança Catalana (AC) que proposava prohibir el vel islàmic als espais públics. Només va rebre el suport de PPC i Vox. El text, transaccionat amb esmenes de Vox, considerava

l’islam «incompatible amb els valors occidentals» i incloïa l’hijab, el nicab, el burca o el burquini com a peces a prohibir. Junts va defensar restriccions en alguns casos, com a escoles o en l’ús del burca, però va votar-hi en contra per considerar que la proposta «destil·la odi». ERC i la CUP

van criticar-los per assumir el marc de l’extrema dreta.

Sílvia Orriols va afirmar que el vel és «el preludi de la barbàrie» i va rebutjar qualsevol «concessió a una ideologia que no respecta la nostra visió del món». El diputat de Junts David Saldoni li va retreure que no es pot construir

places, perquè l’import dependrà del moment en què aquestes es convoquin.

També matèria de finançament, l’executiu i ERC han pactat disposar d’un pla director per a la implantació progressiva de l’IRPF a l’ATC abans del 31 de juliol i procedir, durant el 2025, a selecci-

res «des de l’odi i l’exclusió». La CUP advertí que Junts alimenta el discurs de l’extrema dreta, i ERC va criticar el seu plantejament com a «ocurrència conjuntural». PSC i Comuns van rebutjar rotundament la moció, que van qualificar de discriminatòria i contrària als drets humans. El PPC i Vox, en canvi, van justificar el seu vot apel·lant a la «dignitat de les dones». Orriols va lamentar després el vot de Junts i els pressionà perquè donin suport a una iniciativa similar que presentarà al ple municipal de Ripoll.

onar una nova seu física per l’ATC que tingui «capacitat per acollir el futur desplegament de l’administració tributària catalana».

Habitatge i Rodalies

En matèria d’habitatge, l’entesa contempla 200 milions d’euros per al període entre el

L’apunt

El Pacte per la Llengua suma 55 milions

Albert recorda que, el tercer suplement inclou acords ja presentats durant les darreres setmanes, com el del Pacte Nacional per la Llengua, pel qual es van acordar 200 milions. El portaveu diu que a aquesta partida s’hi sumaran 55 milions més després de l’acord pel tercer suplement.

2026 i el 2028 per a impulsar la rehabilitació d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars, així com per a augmentar el parc de lloguer assequible.

Pel que fa a Rodalies, l’acord referma la constitució de l’empresa mercantil Rodalies, S.A abans del 30 de juny. Albert va recordar que aquesta tindrà participació majoritària de la Generalitat i que estarà presidida i dirigida per persones proposades per l’executiu. També es procedirà, durant 2025, a seleccionar una nova seu física per la companyia.

La líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, intervenint al Parlament. ACN

ACN

El portaveu d’ERC, Isaac Albert, presentant el pacte en roda de premsa. Maria Pratdesaba/ACN

El Regne Unit  retornarà

Chagos a les

Illes Maurici

Món l El Regne Unit ha tancat aquest dijous un acord amb les Illes Maurici per retornar-li l’arxipèlag de Chagos, un territori pendent de descolonitzar. El primer ministre britànic, Keir Starmer, va anunciar ahir a la tarda el pacte, que preveu llogar una de les illes, Diego Garcia, per 101 milions de lliures a l’any i així poder mantenir-hi la base militar que també utilitzen els EUA. Londres ha acabat accedint a retornar Chagos per la pressió del Tribunal Internacional de Justícia, que el 2019 va declarar il·legal la separació d’aquest territori de Maurici, una colònia britànica fins al 1968. El Regne Unit va expulsar els habitants de Chagos de les seves illes i va permetre als EUA utilitzar Diego Garcia com a base militar a l’oceà Índic. «Els tribunals ja han pres decisions que soscaven la nostra posició. I si Maurici ens tornés a portar als tribunals, cosa que sens dubte haurien fet, no tindríem una perspectiva realista d’èxit», va reconèixer Starmer. Ara, el govern laborista s’ha compromès a retornar Chagos a Maurici, però ha pactat el lloguer de la base militar per als pròxims «noranta-nou anys i més enllà». ACN

Assassinats a trets dos membres de l’ambaixada

d’Israel als Estats Units

Món l La policia deté al principal sospitós i Trump condemna l’atac d’«antisemitisme» Un home amb una bandera israeliana a les espatlles prop de l’escena on dos membres de l’ambaixada van ser assassinats a

Agències

Dos membres de l’ambaixada d’Israel als Estats Units van ser assassinats a trets la matinada de dimecres mentre sortien d’un acte al Museu Jueu

Un centenar de camions han entrat a Gaza amb ajuda humanitària, segons l’ONU

Genocidi l Netanyahu manté la intenció de prendre el control del territori palestí

ACN

L’ONU ha confirmat que un centenar de camions amb ajuda humanitària han entrat a Gaza des del dilluns, quan Israel va començar a aixecar parcialment el bloqueig que manté a la Franja. En una roda de premsa, aquest dimecres el portaveu de l’ONU Stéphane Dujarric va assegurar que estan intentant arribar als palestins en risc de fam malgrat els «obstacles» per entregar l’ajuda. Per la seva banda, el primer ministre israelià, Benjamin

Netanyahu, va afirmar dimecres que està obert a pactar un «alto el foc temporal» per aconseguir l’alliberament dels ostatges que reté Hamàs. Tanmateix, manté la intenció de prendre el control d’aquest territori palestí. Netanyahu ha posat com a condició per acabar la guerra que s’expulsi els palestins de Gaza com proposa el president dels Estats Units Donald Trump. «Estic disposat a acabar la guerra, sota condicions que garanteixin la seguretat d’Israel. Tots els ostatges han de retornar a casa, Hamàs ha

de Washington. Segons va confirmar la portaveu diplomàtica israeliana, Tail Naim, les víctimes van ser atacades a les portes del museu, situat prop de la seu local de l’FBI. La policia de Washington va

detenir el principal sospitós, identificat com Elias Rodríguez, un home de Chicago que, segons les autoritats, va cridar «Palestina lliure» abans de cometre l’atac. Els investigadors consideren que

Refugiats palestins esperant poder menjar a Rafah. ACN / WHO

El primer ministre israelià ha afirmat que està obert a pactar un «alto el foc temporal»

de deixar les armes i el moviment ha de ser expulsat de la Franja», ha dit, afegint: «Gaza s’ha de desmilitaritzar completament i el pla de Trump s’ha d’implementar».

Israel acusa els països europeus d’«iniciar atacs antisemites» arran dels assassinats

secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, va confirmar les morts a través de les xarxes socials i va anunciar una investigació activa per portar el responsable davant la justícia. L’incident va tenir lloc al voltant de les 21 h.

Israel critica l’ús del terme «genocidi»

Arran dels fets, el ministre d’Afers Exteriors d’Israel, Gideon Sa’ar, ha responsabilitzat els líders europeus d’«incitar l’antisemitisme» per les seves crítiques a la guerra a Gaza. Sa’ar considera que l’ús de termes com «genocidi» o «crims contra la humanitat» afavoreix l’odi contra el poble jueu. La denúncia es produeix després que la Unió Europea decidís revisar l’Acord d’Associació amb Israel, i en un context en què el Tribunal Penal Internacional ha emès una ordre d’arrest contra Benjamin Netanyahu i Yoav Gallant per crims de guerra i crims contra la humanitat a Gaza.

es tracta d’un crim d’odi motivat per l’antisemitisme. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha condemnat l’atac com un «acte d’antisemitisme» i ha demanat aturar l’odi i el radicalisme. La

El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, ha condemnat els assassinats, que ha qualificat d’»acte de barbàrie», i ha traslladat el seu suport a Israel. La Unió Europea ha expressat la seva «commoció» pels fets.

k Carta dominical k

L’esperança enmig del dubte

Benvolgudes i benvolguts, durant aquests diumenges de Pasqua ens hem fixat en les experiències sorprenents dels deixebles, homes i dones que descobreixen el Ressuscitat enmig seu. Nosaltres, com a Església santa, hem rebut l’herència del Credo a través de la seva fe, un regal de l’Esperit que no podem obviar i que celebrem especialment enguany amb motiu dels 1700 anys del Concili de Nicea (maig-juliol 325). Tot i així, també com als deixebles, a voltes se’ns obren dins del cor una sèrie de dubtes i incomprensions. Ens diuen que han trobat el sepulcre buit, que l’han vist en el camí i a les cases, però ¿quin deu haver estat realment el destí del Mestre? ¿I si fos tot una manera de parlar o fruit d’un estat anímic? Voldríem, com l’apòstol Tomàs, comprovar que el Senyor és realment viu. Voldríem contemplar-lo reflectit en el nostre món i en la nostra Església. Voldríem evidències del seu poder salvador i santificador. I en canvi, trobant-nos amb tantes dificultats i desencerts, ens encercla la desconfiança. ¿Podem realment esperar en aquell que prometia un cel nou i una terra nova?

Deixem que aquests dubtes surin cap enfora, sense judicar-nos ni escandalitzar-nos. Els interrogants són benvinguts si deixen pas a la reflexió, a la profunditat i a la maduresa de la fe. Però quedar-nos en la superficialitat del dubte ens fa mal i ens torna autoreferents, perquè només ens fiem de nosaltres mateixos, d’allò que podem comprendre per les nostres capacitats pròpies i limitades.

Cerquem la intel·ligència de la fe, una saviesa que ens arriba a través de l’experiència, a través de l’encontre real i íntim amb el Senyor, a través de la confiança que ens asserena

Cerquem la intelligència de la fe, una saviesa que ens arriba a través de l’experiència, a través de l’encontre real i íntim amb el Senyor, a través de la confiança que ens asserena. El teòleg Joseph Ratzinger ho expressava molt bé quan deia: «La voluntat (el cor), doncs, il·lumina prèviament l’enteniment, introduint-lo en l’assentiment. Així, el pensament comença a veure-hi, però la fe no sorgeix de la comprensió, sinó de l’escolta» (Convocados en el camino de la fe, p. 25).

Per això, la pregunta clau no és si ho entenem tot, sinó, més aviat, si ens hi volem adherir: si ens decidirem lliurement per obrir el nostre cor, si estarem disposats a superar obstacles i pors. Com als deixebles, abans que els nostres dubtes s’esvaeixin, Jesús ens dona la missió d’anunciar i predicar la novetat del Regne. És obeint la seva crida que en som testimonis, perquè el reconeixem viu en el cor de la humanitat sencera.

L’esperança no és un conte per aquietar consciències infantils. L’esperança ens dona la capacitat d’obrir-nos a la llum de Déu per cantar tots junts l’al·leluia pasqual.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Uk Editorial k

Repensar la societat

na de les principals tasques de la fiscalia és la de vetllar per l’interès públic i defensar els drets dels ciutadans. Un col·lectiu ciutadà sobre el qual la fiscalia ha de tenir un especial interès és el dels menors. Bàsicament perquè, desgraciadament, sovint quan hi ha situacions delictives, les famílies també formen part del problema i difícilment tenen la capacitat, o la voluntat, de defensar els drets de la víctima. La fiscal en cap de la Fiscalia de Tarragona ha expressat la necessitat de la creació de tribunals que estiguin especialitzats en violència contra la infància. Podria semblar, d’entrada, que és

una proposta de màxims. Però l’argumentari de la fiscal té tot el sentit quan, desgraciadament, els responsables del ministeri fiscal s’enfronten a un nombre cada vegada més alt de casos d’abusos a menors. Sense nous tribunals especialitzats el risc que es corre és que els jutjats dedicats a violència de gènere, quedin saturats. Podem repensar el model judicial, però el veritable problema és que estem construint una societat on els delictes sexuals i els de violència contra les dones i els menors no paren de créixer. El que ens cal repensar és si no calen accions més profundes que les jurídiques per frenar-ho i revertir-ho.

El nou pontífex, que segueix les petjades del papa Francesc, explica l’origen del seu nom i crida l’Església a afrontar als desafiaments de la IA. De vocació missionera, que Francisco va voler portar a Roma, s’inscriu en el llegat de Lleó XIII i la doctrina social de l’Església. Va escollir anomenar-se així per l’encíclica ‘Rerum novarum’, de 1891, sobre els obrers, que va registrar les bases de la doctrina social de l’Església: “Està en joc la dignitat humana”. La tercera via catòlica invita l’Església a respondre a la «nova revolució industrial», que sacsejava segles d’equilibri social; avui, és que ha d’interpel·lar els principis fonamentals, que confronten els valors cristians amb els valors de moda: tecnologia, èxit, plaer.

Les seves primeres paraules revelen la humanitat d’una persona que prefereix el llenguatge de les emocions i no vol improvisar. El papa del cor ha parlat de pau per a tots, de construir ponts i d’una Església oberta a tots a tot arreu. Prefereix que l’Església sigui un far per santedat dels seus membres. Té el repte de suturar les divisions internes entre progressistes i conservadors.

Nascut als EUA, molt lligat al Perú va ser elegit a la quarta votació, té 69 anys i rels espanyoles, atansa per «una Església missionera oberta al diàleg i a l’amor», aposta per la continuïtat. Robert Francis Prevost va ser la resultant d’un consens ampli, en combinar una sòlida trajectòria pastoral amb un profund coneixement de la cúria, a més de la seva identitat nacional múltiple: té familiars europeus, nascut a Chicago, i una perllongada tasca a Amèrica Llatina. Es tracta d’un

personatge d’orde, un matemàtic, un agustinià i peruà.

La ultradreta acusa Lleó XIV de mirar cap a un altre costat amb els casos de pederàstia. Víctimes d’abusos qüestionen la gestió de l’actual pontífex durant els seus anys a Chicago i al Perú. També és cert que responen a campanyes de difamació contra Prevost llançada pel moviment Sodalicio de Vida Cristina, que va ser dissolt pel papa Francesc per un escàndol d’abusos sexuals i corrupció econòmica.

Robert Francis Prevost va ser la resultant d’un consens ampli, en combinar una sòlida trajectòria pastoral amb un profund coneixement de la cúria, a més de la seva identitat nacional múltiple

Joan Josep Omella, cardenal de Barcelona, en la seva primera salutació al seu nou ‘cap’, li va recordar tres qüestions importants per a la Tarraconense: el mil·lenari de Montserrat, la Sagrada Família i la beatificació d’Antoni Gaudí. El seu full de ruta passa perquè l’Església sigui un far en aquests temps convulsos i proposa que «amb la santedat dels cristians s’il·lumini les nits del món». Va confiar les lectures de la seva primera missa papal a dues dones, entre elles l’espanyola Fermina Álvarez, un gest molt eloqüent. Definitivament, un dels reptes serà proclamar la veritat arreu del món,

que cada vegada més hom desconfia posseir-la i haurà de ser el far que posi la llum a les tenebres humanes. Respecte a les guerres actuals, l’any 2022 va denunciar l’agressió imperialista russa i la violació dels drets humans. Sobre Ucraïna reclama una pau autèntica, justa i durable. Que siguin alliberats els presoners i que els nens puguin tornar amb les seves famílies. Canviarà la línia vaticana i repeteix «mai més la guerra». Als Estats Units l’Església catòlica viu una divisió molt forta. Steve Bannon, guardià del moviment Make America Great Again/MAGA va trencar el segell diplomàtic i va qualificar d’‘il·legítima’ l’elecció del nou papa. Pronostica que d’aquí a deu anys hi haurà un «cisma líquid». Sense ruptura formal. En l’actualitat, un 19% dels americans s’identifiquen com catòlics, gairebé 58 milions d’adults i el 56% d’aquests van votar a Trump.

Perquè va ser escollit Prevost? Tots els cardenals electors volien un pastor, no volien que fos etiquetat d’antuvi de conservador o progressista. Als ulls de molts observadors reunia les dues ànimes i això explica també la seva elecció, a més de ser molt curós amb les seves paraules, que no són populistes. No ho tindrà fàcil. Però segur que serà un papa del cor, que tots els creients esperem que aporti al món la llum necessària per resoldre les injustícies i sigui un far en aquests temps convulsos.

Lleó XIV, el papa del cor

k Tribuna k

Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís

k Tribuna k

Pública per a qui? La universitat tanca les portes al coneixement

Com que aquest any he decidit reconnectar amb mi mateixa i amb allò que m’apassiona, fa uns dies vaig anar a la Universitat de Barcelona. Volia informar-me sobre l’examen del nivell C2 de català, ja que havia estat estudiant d’aquesta institució i no sabia si m’hi podien facilitar l’examinació. També vaig voler saber si podia assistir com a oient a alguna classe. La resposta va ser un no rotund. Em van dir que “això” ja no es feia des de feia temps i no van mencionar que es tractava del Decret 534/2024. La fredor amb què es va gestionar la conversa em va deixar desconcertada. Vaig sortir-ne indignada. Veure com se’m tancava una porta als nassos amb una negativa tan seca i definitiva em va fer pensar: quan va deixar de ser el coneixement un dret per esdevenir un privilegi reservat a qui pot pagar?

Aquest episodi, que podria semblar anecdòtic, és en realitat un símptoma d’una deriva més profunda. La universitat, tot i dir-se pública, cada vegada està més lluny de ser-ho en sentit real. D’ençà aquell dia vaig decidir informar-me millor i vaig descobrir que aquesta restricció no és fruit d’una decisió puntual, sinó que està regulada pel Decret 534/2024 . Aquesta normativa restringeix l’accés lliure a les aules a persones no matriculades. El coneixement, que hauria de ser patrimoni comú, queda reservat a qui pot pagar una matrícula. I, sovint, pagar no assegura qualitat. Posant l’excusa de la seguretat, el control d’aforament o la qualitat docent, es tanquen les portes a persones que volen aprendre pel simple plaer de saber. I el més greu és que ho fa una institució que es defineix com a “pública” i que rep finançament de l’Estat amb la finalitat de

k Dels lectors

El auge de Santander

Es de visita obligada Santander. Limpia y llena de flores. Ha hecho muchos cambios desde que la visité por última vez. Me fijo mucho en lo que podemos mejorar en Tarragona. Las comparaciones son buenas, si te ayudan a mejorar.

El Parque de la Naturaleza de Cabárceno, situado en el valle del Pisueña, a escasos 15 minutos de Santander. Los animales en semi libertad.

Lívia Lloret i Dempere

garantir l’accés a tothom.

És pertinent recordar que el concepte “universitat” prové del llatí universitas, que significa “conjunt” o “totalitat”. Aquest mot remet a la idea d’un saber universal, compartit i integrador. Una institució que exclou persones interessades a formar-se sense cap pretensió acadèmica formal contradiu el sentit mateix del seu nom.

La universitat, tal com funciona avui, s’allunya d’aquests valors. Si restringeix l’accés a aquells que no poden pagar o que no busquen un títol, potser ja no hauria de fer servir els termes “pública” ni “universal”. El que cal és un canvi de paradigma: tornar a concebre el coneixement com un dret col·lectiu, i no com un recurs mercantilitzable.

per merèixer atenció.

La lògica de mercat ha penetrat a les institucions educatives. Qui pot pagar, accedeix a titulacions, recursos i serveis. Qui no, queda exclòs. Les universitats actuen segons criteris de rendibilitat. La proliferació de màsters i postgraus de preus elevats, sovint més cars que un doctorat, n’és una prova. L’ensenyament esdevé una inversió, i el saber, un producte.

La lògica de mercat ha penetrat a les institucions educatives. Qui pot pagar, accedeix a titulacions, recursos i serveis. Qui no, queda exclòs

Ara bé, davant d’aquest escenari, cal desfer una confusió interessada: ser oient no competeix amb els estudiants oficialment matriculats. No interfereix en les seves avaluacions, no obté títols ni certificacions, no rep atenció tutorial. Només escolta, aprèn i respecta el ritme del curs. I, tanmateix, se li tanquen les portes. Alguns poden preguntar-se: què guanyen, doncs, els que sí que paguen? La resposta és clara: guanyen exactament allò pel que han pagat —títols, acreditacions, serveis i reconeixement institucional. L’orientatge no els treu res. No hi ha competència, ni invasió, ni perjudici.

Aquest episodi no és un cas aïllat. Forma part d’una tendència creixent en què valors com l’accés lliure, el pensament crític o l’educació desinteressada es van erosionant lentament. Mentrestant, la societat s’anestesia a base d’entreteniment banal, alarmisme mediàtic i una falsa sensació de llibertat. La premsa, en lloc de posar el focus en les retallades de drets o en l’exclusió educativa, omple titulars amb escàndols insignificants, por prefabricada i especulació. Sembla que el coneixement no és prou rendible com

Una gozada de excursión de 4 horas. Aquí tenemos Port Aventura que es otra magnífica excursión para disfrutarla todos. El edificio del Banco de España lo están rehabilitando para albergar cuadros del museo Reina Sofia. Como una especie de almacén, pero se podrá visitar. Aquí se nos está cayendo. He visto que tienen tres magníficas bibliotecas, una de ellas en la antigua

A més, en una societat on moltes aules romanen parcialment buides, costa d’entendre que no es pugui fer espai a una persona que vol formar-se sense ànim de lucre. Aquesta exclusió no només és innecessària, sinó simbòlicament devastadora.

Reivindicar l’obertura d’aules no treu res a ningú. Al contrari, retorna sentit a les paraules “pública” i “universitat”. Una societat que limita el saber és una societat que renuncia a pensar, i a la llarga, a transformar-se. Obrir les aules també és obrir els ulls.

Tabacalera. Aquí parece que ya van preparando el tema de la Tabacalera para ir ubicando, el conservatorio, biblioteca y otras cosas. Espero no se convierta solo en proyecto. Y tenemos el parque de la ciudad, con su Quinta San Rafael, que ya había propuestas para un restaurante y así poderla rehabilitar, pero no sé por culpa de quién, no se adelanta nada.

k Dona-li una volta

Creuar el Francolí, l’oportunitat metropolitana

Tota empresa important al llarg de la història ha tingut els seus moments clau, situacions buscades o trobades, que han determinat l’èxit o el fracàs d’una aposta personal o col·lectiva. Actualment, Tarragona o més aviat el Camp de Tarragona es troba en una cruïlla que en pot determinar el futur. Fa dos mil anys, Juli Cèsar va prendre una decisió que va canviar per sempre el rumb de la història de la República romana. Fou quan va decidir travessar el Rubicó, el riu que separava la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia, i trencar amb la legalitat romana que impedia a l’exèrcit entrar al territori ‘italià’ El resultat és per tots sabut. L’empresa de Cèsar va provocar una guerra civil a Roma i va culminar amb la creació de l’Imperi Romà. Una entitat ben coneguda a casa nostra i de la qual Tarragona – Tàrraco – en va ser capital.

Sigui per aquestes reminiscències o no, així com el fet que Cèsar creués el Rubicó va canviar la història romana, el Camp de Tarragona podria tenir el seu Rubicó local, el Francolí.

Tot i que l’entorn polític i institucional es mou lent, ho sabem i és habitual, hi ha molt més moviment que passa sota el radar i no és pas menys important que el primer. Aquest moviment soterrat potser no ostenta un poder formal, en el sentit administratiu i executiu, però sí que representa el poder informal del Camp de Tarragona i està configurant un nou mapa mental en la societat civil i econòmica metropolitana.

Se n’ha escrit molt al respecte, de la mobilitat d’estudiants i treballadors entre els diferents municipis centrals de l’àmbit metropolità del Camp i que aquest grup poblacional, inconscientment, ja no entén de fronteres municipals sinó d’oferta de proximitat en matèria laboral, educatives, cultural, esportiva...

De la mobilitat que no se n’ha parlat tant i a la qual convé posar atenció és la que s’ha estat gestant els darrers dos anys concretament. M’atreviria a dir que fins i tot els seus protagonistes no són encara conscients de l’impacte real que ja està provocant.

Sigui en fòrums, jornades, actes formals, reunions de treball, afterworks o visites institucionals hi ha un moviment constant d’emprenedors, empresaris, càrrecs intermedis o directors generals d’empreses que compartint informació, veient-se, coneixent-se i reconeixent-se estan construint l’imaginari col·lectiu metropolità del segle XXI.

Però no es limita només a persones del món de l’empresa privada, també s’està donant el cas en els màxims responsables de les cambres de comerç, en especial les de Reus i Tarragona, i dels darrers tres presidents del Port de Tarragona. A tots ells, s’hi ha de sumar també la constant presència del rector de la URV, omnipresent arreu del territori. A tal extrem s’ha arribat que, fins i tot, s’ha creat un club metropolità per fomentar l’intercanvi d’opinions i crear una visió compartida.

Imagino un parque con muchos niños jugando y padres disfrutando del espectáculo, pero para ello se necesita un lugar adecuado y con mucha seguridad. Con el ambiente actual, no estaría de más tener personal vigilando los parques de Tarragona.

Manos a la obra y a mejorar Tarragona.s.

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Alguns diran que és una pèrdua de temps, que no serveix de res i que sempre són els mateixos. I probablement seran o serem els mateixos, però creguin-me, mai els mateixos s’havien vist tant ni havien creuat tantes vegades el Francolí.

Si la societat civil ha creuat el Francolí, fem que la política també creui el seu Rubicó i avanci en la configuració de l’àrea metropolitana de Tarragona.

Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

Necrològiques

Tarragona

Vicente Martinez Lafuente.

Ha mort als 68 anys.

Carmen Triguero Alvarez.

Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Reus

Montserrat Cartaña Cos.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral

serà avui a les 11 h a la Parròquia

Prioral de Sant Pere Apòstol.

Montserrat Comas Martorell.

Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

José Luis Hernández Moreno.

Ha mort als 62 anys. El seu

funeral serà avui a les 12 h al

Tanatori Mémora de Reus.

El 1r equip del  Barça celebra  la temporada  a PortAventura

Oci l Jugadors i staff comparteixen una jornada lúdica amb les seves famílies

Redacció

El FC Barcelona va celebrar aquest dimecres la temporada del primer equip masculí amb una visita molt especial a PortAventura World, en el marc del 30è aniversari del resort. Els jugadors, l’staff tècnic i les seves famílies van gaudir d’una tarda plena d’emocions a PortAventura Park, on van poder accedir a algunes de les atraccions més emblemàtiques, com el Dragon Khan, Shambhala, Furius Baco o Uncharted: El Enigma de Penitence. També van compartir moments en

família a l’àrea infantil SésamoAventura.

La jornada, organitzada un cop finalitzada l’obertura al públic, va oferir un entorn reservat i personalitzat per a l’equip, que va concloure amb un sopar exclusiu al restaurant Racó de Mar, situat a la zona de la Mediterrània del parc. En aquest espai van degustar alguns dels plats més representatius dels últims trenta anys del resort, com a tancament d’una experiència que va combinar entreteniment, ambient familiar i commemoració.

Abans d’entrar al parc, els

jugadors van visitar el PortAventura Dreams Village, l’espai solidari de la Fundació PortAventura que acull infants amb malalties greus i les seves famílies durant etapes de recuperació. El gest va ser rebut amb entusiasme i va deixar moments molt especials al village.

La visita de l’equip blaugrana simbolitza la connexió entre l’esport d’alt nivell i PortAventura World, que aquest 2025 celebra tres dècades com a referent europeu del lleure familiar. El resort ha superat els cent milions de visites i actualment compta amb un total de sis hotels temàtics,

tres parcs d’atraccions i un centre de convencions amb capacitat per a fins a 6.000 persones. El novembre de l’any 2022, el resort PortAventura va obtenir la certificació B Corp per la seva tasca en sostenibilitat mediambiental, responsabilitat social i bon govern.

La plantilla del FC Barcelona a la Plaça Imperial de la Xina amb el Dragon Khan i el Shambhala de fons. PortAventura

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Notícies d’amics que fa temps no veies. Els viatges t’aportaran bones experiències situacions plenes de gran emotivitat. Inversions de diners.

LLEÓ

23/07 al 22/08

El teu afany de domini la teva impulsivitat amorosa et crearan avui uns certs miratges que t’equivocaran en la teva pròpia decisió. Compte.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Una forta imaginació et portarà a estar més impulsiu gastar més energies, dominaràs a tots amb facilitat. Organitza bé els teus plans.

TV local

11:30 Fot-li (r)

20/04 al 20/05 TAURE

Per assumptes que no dependran de tu els teus nervis s’alteraran i estaràs més susceptible que altres dies. La llar serà un pes per a tu.

VERGE

23/08 al 22/09

Els teus somnis s’estan fent realitat no et quedes curt per a demostrar-ho i fins tot per a donar més lluentor als teus èxits.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Propostes no esperades dins del teu àmbit familiar o d’amistats t’obligaran a realitzar despeses poc oportunes. Compte amb els errors.

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica lletres

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Destí 2030 (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Aixeca l’ànim que les coses no estan tan mal com penses. Mira al teu voltant veuràs que algú et mira amb ulls més que somiadors.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Esforça’t per a mantenir una mentalitat oberta ja que arribaran a tu propostes que se surten del normal però que has d’acceptar-les tal com venen.

20/01 al 18/02 AQUARI

La teva energia està avui per sobre del normal i necessitaràs canalitzar les teves tensions. L’ambient familiar serà el menys oportú per a això.

21/06 al 22/07 CRANC

Si desitges els teus objectius de manera ràpida directa produeix canvis. Serà la teva pròpia intuïció qui et donarà les dades correctes.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

La teva sensibilitat estarà a flor de pell i estaràs inclinat a saltar a la primera. Reforça la teva personalitat augmenta la teva imatge positiva.

19/02 al 20/03 PEIXOS

La teva part creativa es potenciarà els altres reconeixeran les teves aptituds. Assumptes familiars ocuparan la teva atenció. Magnetisme.

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Saló de plens

11.00 In situ

11.30 Qui cuina avui!

12.00 L’Orsai

13.00 Saló de plens

13.30 In situ.00 Notícies 12

14.30 Notícies 12. Esports

15.00 Saló de plens

15.30 In situ

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Pica Lletres

18.00 Anem de Cap

18.30 Connecta 10Comarques. Resum

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Notícies 12. Esports

21.00 Com la nit el dia. Cabaret

21.30 Destí 2030

22.00 Notícies 12

22.30 Notícies 12. Esports

23.00 Com la nit el dia. Cabaret

23.30 Destí 2030

00.00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, la mort per exemple. Dues d’ober tes. 2. Una dels escacs que torna de l’est. Pregàries que busquen una resposta. 3. Ganes de riure. Contrari del dia. 4. Quasi no. Antiga mesura de les embarcacions. Vocal. Comiat. 5. Entra al port per l’orient. Àcid desoxiribonucleic. Fòsfor. 6. Representació. Puja fàcilment al cap. 7. Olla sense fons. Tornaré a fer-ho des de la dreta. Inicia el do. 8. Ocells. Comestible. Dues d’obertes. 9. Utilitzades per matar. Robes interiors. 10. Xifra cinc. Penetrant des de l’orient. S’atreveix. 11. Líder. Quatre. Vas sanguini. 12. Estant callat. Vagi de cacera. VERTICALS: 1. Borrasca petita, però molt intensa. Vi escumós que puja. 2. Peça dels escacs. Amagar. Té salut. 3. Matallums. Una altra de Lleida. 4. Comença la nevada. Terra sembrada per baix. Vell i dèbil. 5. Pòsit que deixa l’aigua. És d’ell. 6. Mires sense límits. Riu de Suïssa. Entrada a Tarragona. Nitrogen. 7. Una poma a trenta euros. Tanca no fixa. 8. Cultura precolombi- na del Perú. Penetració d’una notícia. 9. Demana una resposta. Reina de la selva, al revés. Crom invertit. 10. Ondulació. Inicia el res. Lletra grega. 11. Estri invertit. Cinc. Descamació del cuir cabellut, al revés. 12. Actitud curta d’enteniment. Lletra que hi ha moments que porta un punt a sobre.

Màxima Mínima

Previsió pel Camp de Tarragona

TARRAGONA:

Fullana Galofré, Jaume

Apodaca, 22 Telèfon 977 232 516

Ciutat, Rosa M.

La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Vidal Cañas, Núria

Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712.

VALLS:

Climent Pons, Lourdes

Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL:

Sisternes, Enrique V. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Estat del cel

Fins a mig matí creixeran nuvolades al Pirineu, Prepirineu i altres punts de muntanya de la meitat nord i del prelitoral. Aquests núvols es desplaçaran de nord a sud i durant la tarda el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat, o localment cobert, en general, tot i que a l’extrem nord-est, Ponent i les Terres de l’Ebre continuarà predominant el cel serè o poc ennuvolat.

Temperatura

La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. La temperatura màxima pujarà lleugerament, a la meitat est i al Pirineu, mentre que a la resta serà similar en general, tot i que al litoral i prelitoral sud podrà baixar lleugerament.

Anuncis classificats

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJISTA. Reus Tel: 603.255.934 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables.

Avui

Desideri Joan Baptista.

Enrique Lop: «Fa 30 anys muntar un conjunt de guitarres era una cosa gairebé sacrílega»

Música Dissabte l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca acollirà el Concert dels 30 anys de conjunts de guitarres al Conservatori

El de dissabte és un concert de celebració?

«Sí, celebrem els trenta anys des que es van formar els conjunts de guitarra al Conservatori de Vila-seca. Vam ser els primers de la província i els segons de Catalunya, perquè l’única experiència que hi havia en aquell moment era l’orquestra de guitarres del Conservatori del Liceu».

Qui va tenir la idea de fer-ho aquí?

«Va sorgir d’una conversa entre la directora de llavors, Lourdes Crespo, i el subdirector Cecilio Tieles. Ell treballava al Liceu, coneixia aquella orquestra i la va convidar a fer un concert. La idea de fer el mateix a Vila-seca ara pot semblar molt natural, però en aquella època era una cosa una mica estrambòtica, fins i tot sacrílega».

Per què?

«Perquè la guitarra sempre s’ha considerat un instrument solista o component de grups de cambra. La història de la guitarra com a instrument d’orquestra és molt recent, de fet la vam iniciar els que vam començar aquestes activitats. O sigui, que som una generació pionera».

«Molt entusiasta. Fins llavors, cadascú tocava el seu instrument a casa i es veien als exàmens o a les audicions. Mai havien tocat junts, però des del primer assaig l’experiència va ser molt satisfactòria.

De seguida vaig veure que tímbricament hi havia moltes possibilitats. Has de pensar que no hi havia cap precedent i, per tant, no sabíem si allò funcionaria o no passaria de ser una ocurrència». Passats trenta anys, queda clar que allò tenia tot el sentit.

Tu vas posar en marxa el projecte i, per tant, el coneixes bé. Com era aquell primer conjunt de guitarres?

Marge de confiança

De

cultura i actitud

ETamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

«Sí. I, a més, un sentit que ha anat molt més enllà del que ens vam imaginar. En primer lloc, perquè les orquestres de guitarres han anat creixent i compositors molt importants han escrit obres de grandíssima qualitat per a aquest tipus de formacions. Però, més enllà del fet artístic, també hi ha un component pedagògic i de benestar. Gràcies a les orquestres s’ha creat un ambient molt cohesionat i amb moltes afinitats que han ajudat a fer que els alumnes es fessin grans, com a músics i com a persones. Ho vaig veure molt clar l’altre dia, quan vam fer el primer assaig i vaig tenir al davant tots els

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

alumnes que han passat per aquí en aquests trenta anys. Va ser molt emocionant». Creus que els guitarristes formats a Vila-seca tenen algun tret que els identifica? «Sí, i tant. És una estètica, una manera de tocar la guitarra que ens ve del privilegi d’haver tingut uns mestres molt bons. Tot s’inicia amb l’arribada de José Tomás, que era el pedagog més important del món. Allò va fer canviar moltes coses. Després, van venir els seus millors deixebles, guitarristes que llavors eren joves i que ara són dels més importants de Catalunya. Nosaltres aprenem la seva estètica, una manera de tocar la guitarra i també un coneixement de l’instrument. Tots hem crescut amb aquesta manera de tocar i amb aquesta estètica, que ve de molt lluny, perquè els compositors més importants de la història de la guitarra són catalans. Així que ho teníem tot per acabar creant un so i una manera de tocar caracterís-

tics, de tenir un segell amb DO». Imagino que amb trenta anys d’història teniu molts guitarristes que han fet camí.

«Sí, n’hi ha molts que estan fent de professors en escoles del voltant, i també han sortit compositors, intèrprets i fins i tot un lutier que fa guitarres».

Al concert de dissabte hi seran més de quaranta guitarristes, alumnes i exalumnes, que van formar part d’alguns dels conjunts de guitarres el centre.

Com serà?

«Al començament vam dir de fer una peça. Jo, per si de cas, en vaig preparar dues. I, al final, en farem cinc [riu]. Des del primer assaig les obres van sortir senceres, sense cap interrupció. Tothom s’havia estudiat les partitures i hi havia tantes ganes que gairebé ploro d’emoció. Interpretarem una peça que és meva i quatre adaptacions que he fet de compositors actuals, amb música moderna, fins i tot de pop-rock».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

l passat dissabte 17 de maig es celebrava la Nit dels Museus, la primera llarga nit dels museus (en alemany: Lange Nacht der Museen), va tenir lloc a Berlín el 1997. Des d’aleshores, el concepte ha crescut exponencialment i ha estat acollit amb entusiasme arreu del món, arribant a més de 120 ciutats a Europa i més enllà. L’èxit d’aquesta iniciativa rau en la seva capacitat per apropar la cultura al carrer, per fer-la viva, nocturna i compartida. Obrir museus a la nit -segons els creadors de la iniciativa- és una manera de dir que el coneixement ha d’estar a l’abast de tothom, i a tota hora. Així, mentre les ciutats s’omplien d’activitats culturals gratuïtes que anaven des de visites guiades fins a exposicions i tallers, vam tenir l’oportunitat de redescobrir el patrimoni que ens envolta i al que - per mil motius diferents - no li parem tota l’atenció que caldria. En paral·lel, aquest mateix dia el Teatre Tarragona acollia un concert de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. Conegut per la seva capacitat de fusionar la tradició amb la modernitat, Roger Mas, acompanyat de músics excel·lents, va oferir un repertori que combinava cançons populars amb composicions pròpies i llengües diverses. La seva proposta musical –sovint íntima, profunda i arrelada– convidava a parar i a pensar. Mas va reclamar -també- més actitud i valentia en la defensa de la nostra identitat. Així, la nit del 17 -més enllà de la coincidència d’una data- va ser una mostra que la cultura pot ser refugi ii que la lluita -de vegades- també es fa amb una veu, una cobla i una ciutat de portes obertes.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

E. Lop és cap del Departament de Guitarra i instruments de corda polsada. T. M.